Quadern 17 by esther esther

Llengua PRIMÀRIA quadern 17

QUI SÓC? Ei, vigila! Tracta’m bé, que sóc un quadernet màgic! Sí, sí, no cal que arruguis el nas i pensis: «Quin rotllo, més feina!». No sóc com els altres. Si et quedes amb mi, podràs comprovar-ho. Au, vinga, som-hi!

QUÈ ET PUC OFERIR? I diràs… per què sóc màgic? Doncs perquè puc oferir-te coses com enigmes, jeroglífics, jocs, misteris, faules, contes, notícies, històries fantàstiques... i moltes coses més. Per treure suc de tot això cal que, amb il·lusió, vagis esbrinant i resolent les propostes i enigmes de cada pàgina. No és difícil, sé que pots fer-ho. Ànim! Ah! Me n’oblidava! Coneixeràs el senyor Bianquetti, un empresari una mica dèspota; i el seu ordinador, un ésser entranyable i solidari. Sí, sí, he dit «ésser» i no màquina! Vols saber per què? No et perdis aquesta història! 2

ÍNDEX

Unitat de benvinguda.................................................................................... 4 Unitat 1................................................................................................................. 6 Unitat 2................................................................................................................. 14 Una tramesa molt especial....................................................................... 20 Unitat 3................................................................................................................. 22 Unitat 4................................................................................................................. 30 Un moment per a la reflexió. .................................................................... 36 3

Qüestió de punts 1 Quin enrenou! Han volat els signes. Posa la dièresi i l’accent en la paraula adequada.

• aigua - aigu¨era • pais - paı¨sos • suı¨ssa - suı´s • veı¨na - veı´ • peu - peu¨c • heroi - heroı¨na

2 En quins temps verbals no hem d’escriure dièresi? Marca-ho. condicional

imperfet

perfet perifràstic

infinitiu

present

futur

passat simple

gerundi

participi

3 Completa aquesta sèrie de verbs conjugant la 3a persona del singular dels temps indicats. Vigila de no deixar-te res!

infinitiu

imperfet participi d’indicatiu

enviar

enviava

conduir

conduïa

reduir

construir

futur simple d’indicatiu

enviat

imperfet de subjuntiu

gerundi

enviarà

enviés

enviant

conduït

conduirà

conduís

conduint

reduirà

reduís

reduint

construís

construint

reduïa

reduït

construïa

construït

construirà

Diversitat textual 4 S’han trobat quatre fragments de narracions. Llegeix-los atentament i respon:

A Els de la meva classe n’havíem fet VINT-I-TRES i els del curs

paral·lel VINT-I-QUATRE. I, si no ho recordo malament, en podíem aconseguir VINT-I-CINC més dels companys del curs superior... Misteri.

B L’Asmir és de Bòsnia i Herzegovina, un nom de pronúncia enrevessada

per als forasters. Però l’Asmir va néixer a Sarajevo i, en la seva llengua, aquest nom llisca com la salsa cremosa i suau i es fon a la boca com la carn melosa de la mussaka que fa la seva àvia. Fet real.

C I així anàvem, quan de cop, algú amb molta mala idea

va desendollar el sol i, sense avisar, ens va deixar pràcticament a les fosques. Misteri.

Al rellotge del menjador van tocar les dues de la matinada. Momotaro va obrir un ull, després l’altre i va comprovar que els seus tres companys dormien profundament. Aventura.

• A quin títol correspon cada fragment? Relaciona’ls i explica què t’ho fa pensar. 1 Segrestats d’incògnit – C: els deixen a les fosques d'imprevist. 2 Contes numèrics una mica histèrics – A: perquè apareixen moltes xifres. 3 Momotaro & Dolly Dolç – D: s'esmenta el nom del protagonista. 4 L’Asmir no vol fusells – B: s'esmenta el nom del protagonista. • De quina temàtica tracta cadascun? Indica si és aventura, misteri o un fet real. • Quines altres temàtiques de novel·la coneixes? Resposta model. Ciència-ficció, històrica, fantàstica.

1 Una col·lecció ben original 5 En Caius Càl·lius està fent una col·lecció ben curiosa: vol guardar en un àlbum totes les paraules que tenen ela geminada (l·l). L’ajudes? Completa les paraules i col·loca-les a l’àlbum o a la paperera (les que no tenen l·l). • ti l·l a

• so l ució

• tranqui l·l a

• pupi l·l a

• i l·l usió

• pi l a

• aquare l·l a

• co l·l apse

• te l a

• i l·l ustració

• sarsue l a

• cirumva l·l ació

• parce l·l a

• mi l er

• argi l a

• pe l·l ícula

el/la a/qua/r til/la

pu/pil/la

il/lu/si/ó

s col/lap/

la par/cel/

l/la/ci/ /cum/va

cir

a/ci/ó il/lus/tr

/ pel/lí/cu

il/la

tran/qu

stel·la

o Comp

te/la so/lu/ci/ó pi/la mi/ler sar/sue/la ar/gi/la

Adela Badalona Marcelí

les

rusel·

·la, B Camil

Separa en síl·labes les paraules anteriors.

Completa els noms següents i col·loca’ls a l’àlbum o a la paperera: • Composte l·l a

• Cami l·l a

• Marce l í

• Ade l a

• Bada l ona

• Brusse l·l es

6 Les paraules que es troba ara en Caius són gairebé igualetes. Relaciona cada paraula amb la seva definició i després col·loca-les a l’àlbum o a la paperera. 1) rebe l·l ar-se

2) reve l ar

2 Donar a conèixer una cosa que era amagada. 3 Casa luxosa, fora de la ciutat. 4 Població que no arriba a ser una ciutat. 1 No obeir, enfrontar-se.

3) vi l·l a

4) vi l a

Sola o duplicada? 7 El nostre ordinador ha canviat les grafies l i l·l d’un grup de paraules per uns símbols desconeguts. Necessitem que ens ajudis a escriure correctament aquests mots, col·locant-los en el grup que els correspongui.

a✽icient cercavi✽a nove✽a a✽èrgia cavi✽ar i✽ícit clorofi✽a co✽isió gori✽a i✽ustració co✽ador i✽ògic co✽ecció a✽egar co✽ocar ti✽a a✽umini parce✽a fi✽a pupi✽a assimi✽ar vaci✽ar a✽egre argi✽a api✽ar ombre✽a osci✽ar

al·l-

▶

al·licient, al·lèrgia, al·legar

col·l-

▶

col·lisió, col·lador, col·lecció, col·locar

il·l-

▶

il·lícit, il·lustració, il·lògic

-el·la

▶

novel·la, parcel·la, ombrel·la

-il·la

▶

cercavil·la, clorofil·la, goril·la, til·la, pupil·la

-il·lar

▶

cavil·lar, vacil·lar, oscil·lar

-l-

▶

alumini, fila, assimilar, alegre, argila, apilar

8 Escriu a la llibreta el nom dels dibuixos següents que portin la grafia l·l. satèl·lit libèl·lula pel·lícula

nove·la

mortadel·la putxinel·li

telèfon

oculista

9 Aquestes paraules es troben molt soles! Escriu a la llibreta tres o quatre mots derivats de cadascuna. Recorda que la ela geminada es manté! • pàl·lid pal·lida pal·lidesa empal·lidir

• intel·ligent intel·ligència intel·lecte intel·lectual

• col·legi col·legial col·legiat col·legiar-se

• instal·lar instal·lació desinstal·lar instal·lable

Queda clar? 10 En les vinyetes següents es veu com l'Eva ha anat a esquiar amb una amiga. Indica a sota de cadascuna si hi ha o no un text, és a dir, un missatge complet.

Oh, fa vent!

Text, frase

Text, oració

Avui no podrem esquiar. Asfaltarem la carretera. Dos per dos, quatre. El sol...

Text, frase

Text incoherent i frase incompleta

Indica també quins textos són orals i quins són escrits.

11 Torna a escriure correctament l’enunciat o els enunciats que no constitueixen un text, per tal que ho sigui. Falten 20 km per arribar a Bonaneu. El preu dels forfets és de 30 €.

Ordre, sisplau! 12 Els enunciats d’aquest text s’han barrejat entre ells i ara el text no té sentit. Ordena’ls numerant-los. 3 El procés d’elaboració del paper sembla

que va sorgir envers l’any 105 de la nostra era, a la Xina. 1 El paper és una matèria constituïda per

fibres de cel·lulosa enganxades i mesclades amb aigua. 4 Ts’ai Lun va proposar que es fessin

servir fustes de morera i de bambú per elaborar-lo. 6 A Europa no té gaire importància fins al

segle xv, moment en què es va inventar la impremta. 2 Aquesta suspensió de pasta cel·lulosa

es prepara a partir de la fusta, especialment d’arbres resinosos que tenen la fibra molt llarga. 5 Fins al segle xii no es va introduir al Japó a través de Corea.

13 Llegeix el text d’aquestes dues vinyetes i contesta: B

Va, xato, posa’m unes quantes cartolines. Res de cares, eh?

Mare, si no us és molta molèstia, seríeu vós tan amable de passar-me el pa? Moltíssimes gràcies.

Informal Formal • És adequat per a la situació en què es fa servir? Per què? No, perquè no corresponen als contextos. • Quin registre utilitzen? Quin haurien de fer servir? A - formal; B - informal.

Escriu correctament a la llibreta cada text en el registre adequat. Siusplau, em podria vendre unes cartolines? Econòmiques, si pot ser. Mama, em passes el pa? Merci.

Accions! 14 Relaciona cada mot amb algun dels sufixos següents per formar verbs i classifica’ls: -ar

-ejar

-itzar

-ir

-ificar

pedra

feliç

etern

feina

mòbil igual

-egar

caràcter

simple parpella

-itar

sovint

pirata espès

classe

-ar

igualar, tallar

-ejar

parpellejar, feinejar, sovintejar

-itzar

mobilitzar, eternitzar, caracteritzar, piratejar

-ir

espessir

-ificar

simplificar, classificar

-itar

capacitar, felicitar

-egar

pedregar

capaç

tall

15 Escriu una oració amb cadascun dels verbs que has format a l’activitat anterior: Resposta model. Van igualar l'oferta. Van tallar el pa a màquina. Parpelleja sovint. Feineja a l'hort. Aquella mena de feina no sovintejava. Van mobilitzar les tropes. Es va eternitzar la cua. Van caracteritzar el personatge. Calia espessir la salsa. Volia simplificar l'enunciat. Vaig classificar els documents. Havia de capacitar els seus treballadors per a la feina. Em van felicitar. Va pedregar mitja hora.

I encara més accions... 16 Relaciona un element de cada columna i escriu-ne el resultat:

• em• en• a• es• de-

• terra • greix • paret • fulla • barat • morè • lleuger • llit • nivell • sec • límit • cap • bony • baix • pet

• -ar • -egar • -itar • -ir

enterrar, engreixar, emparedar, desfullar, abaratir, emmorenir, alleugerir, allitar, anivellar, assecar, delimitar, decapitar, abonyegar, abaixar, espetegar

17 Separa els elements que componen els verbs que tens a continuació: • enraonar ▶

en + raó + ar

• carretejar ▶

• assenyalar ▶

a + senyal + ar

es + branc + ar • esbrancar ▶

• esgranar ▶

es + agra(n) + ar

• alliberar ▶

a + lliber + ar

• abaixar ▶

a + baix + ar

• apujar ▶

a + puj + ar

carr + et + ejar

Artistes, pintors, escriptors... 18 Les biografies d’aquests dos personatges s’han barrejat. Reconstrueix-les indicant de qui és cadascuna. Després, digues en quina persona estan escrites. 3a. persona. B

Anglada i Sarriera, Lola (Barcelona, 1892 Tiana, 1984)

Dalí i Domènech, Salvador (Figueres, 1904 - 1989)

1 Pintor i escriptor. Fill d’un notari, estudià pintura a l’Escola de Belles Arts de Madrid B –d’on fou expulsat el 1926–; allà freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà

en el grup d’escriptors i artistes conegut després com Generación del 27. La fama internacional de què gaudeix correspon a la seva tasca com a pintor. No obstant això, cal destacar també la seva aportació al surrealisme en els aspectes literaris i teòrics. http://www.xtec.cat

2 Publicà Contes del Paradís (1920) i El Parenostre explicat als infants (1927). L’any A següent publicà En Peret, la novel·la que li va donar més fama. És també autora de

Margarida (1929), Monsenyor Llangardaix (1929), Narcís (1930), Contes d’argent (1934), Martinet (1960) i una de les obres més populars de les que foren editades durant la Guerra Civil: El més petit de tots (1937). http://www.xtec.cat 3 El 1928 publicà el «Manifest Groc» –signat també per Sebastià Gasch i Lluís B Montanyà– en el qual s’atacava la cultura establerta en nom dels nous corrents

avantguardistes. Col·laborà a la revista L’Amic de les Arts de Sitges, amb textos sobre el surrealisme. http://www.xtec.cat 4 Escriptora i dibuixant. De jove, va estudiar a la Llotja amb A. Utrillo i J. Llaverias, A el qual va aconseguir que la revista Cu-Cut! publiqués un dibuix seu, l’any 1905.

Poc després, el 1909, va començar a col·laborar en la revista En Patufet i, més tard, a gairebé totes les revistes catalanes per a infants, fins a esdevenir una de les autores més característiques en aquest gènere d’abans de la Guerra Civil.

La meva vida 19 Tria un dels personatges següents i inventa’t les dades de sota: Resposta lliure.

• On i quan va néixer? • Estudis i formació: • Què el/la fa important? • Quin és el seu nom? • A quin lloc viu i treballa?

20 Ara posa’t en el seu lloc i escriu, amb les dades anteriors, la teva/seva autobiografia. Resposta lliure.

Em dic

i vaig néixer a

l’any

2 Cursa de motos 21 Aquest mes se celebra el Gran Premi de Motos al Circuit de Catalunya. El dia sis faran els entrenaments els pilots el nom dels quals s’escriu amb G i, l’endemà, ho faran els de la J. Completa el nom de cada participant i classifica’l al dia respectiu. G isel·la

J erònim

G erard

Àn g el

J esús

J aume G emma

J oel

G ina

J ordi G enís

J ulià

Dia 6

Gerard, Àngel, Gisel·la, Genís, Gemma, Gina

Dia 7

Jesús, Julià, Jordi, Jerònim, Joel, Jaume

22 En els moments previs de la cursa es passaran uns anuncis. Però els organitzadors s’han despistat i estan incomplets. Treu-los de l’enrenou!

Busquem g ent

Aquest mes de j uny

Veniu al país

j ove per treballar

sorte g em un viat g e

de les taron g es!

al mes de j uliol.

a J erusalem.

23 Totes les paraules que corresponen a les definicions següents són excepcions a l’ús de la g, per això s’escriuen amb la grafia j. Troba-les. • Peça de vestit de punt, llarga fins a la cintura i amb mànigues: • Espai que cal recórrer per anar d’un lloc a un altre: • Finalitat, intenció:

jersei

trajecte

objectiu

• Estar una persona o animal estès ben llarg amb la intenció de descansar o dormir: ajagut • Formar davant d’una pantalla les imatges d’una pel·lícula o diapositiva: projecta

Jugues o no jugues? 24 Escriu cinc paraules de cada tipus: Resposta model. amb -ge- o -gi-

amb -ja-, -jo- o -ju-

mongeta

flonja

girafa

Júlia

gerani

monjo

ginebró

taronja

geni

pujol

25 Completa amb g o j: • L’arqueòleg desxifrava els • La

J oana i la

G ina

• Es va trencar la sub j

j erogífics de la piràmide. j uguen al garat g e.

ecció del

• Havíem de localitzar el sub j

eep.

ecte i posar-li un ad j

ectiu.

• L’ar g ila de modelar és més tova. • En

J eremies li va in j

ectar un antibiòtic molt fort.

26 Omple els buits de l’embarbussament. Setze

ut g es d’un

men g en fet g e d’un pen Si el pen es men

j j

at es despen

at.

a els setze fet g es

dels jut g es del jut que l’han pen

at.

Localitza en de lletres cinc aquesta sopa lgunes emplifiquen a x e e u q s le u ca para rma ortogràfi o n la a s n io c excep uines són? de la j i la g. Q

S P I L U T I

O R S A G D N

G O A F J J J

N J E U R E E

C E X I S S C

B C L E V U C

D T Q Z C S I

J E R S E I O

Accions personals o impersonals? 27 Els cotxes de dos equips han de tornar al seu box. Pots ajudar-los?

verbs personals

glaç

cuin

gua

rir

ped

plo

ure

reg

cam

inar

verbs impersonals

hav

er-

tan

car

28 El verb d’aquestes oracions ha fugit. Sabries trobar-lo? Compte, perquè tots són predicatius! • En Pau

envia repara

• El mecànic • Avui •

una carta als seus cosins. un cotxe d’època.

prepararé

jo el dinar.

Condueix

amb precaució, la carretera està glaçada.

29 Marca els verbs d’aquestes oracions i escriu de quin tipus són: • Amb aquest vestit sembla un esquimal! • En Pere i la Maria estan sempre com gat i gos. • Em va semblar una bona idea. • Sóc una persona força maniàtica. • No és bo que s’estiguin a l’aire lliure. Tots aquests verbs són

copulatius

Quina classificació! 30 Busca en aquesta sopa les diferents classificacions dels verbs i un exemple de cada tipus. intransitiu → dinar copulatiu → estar transitiu → conduir impersonal → ploure

I M P E R S O N A L S N D C R T Y U

O P L

T K O J P H T G F E D R S P A L X R V B C

A M U L O J A H G O F N A L D U Q N R T N U S F A R R A S V Q D T I G T H E J T R I

K L U O

T F A T E D

H U E S D

N A R X

U N S L U R U E Q V B S N A H J E S T A R L

31 Classifica aquests verbs en la taula:

pedregar - haver-hi - tecleja - feien - preocuparà - nevaria - anomenen clava - sortirien - viurà - berenen - llampega - badallem ressaltava - molesten - analitza - enganxarà - clarejar - tronar

impersonals pedregar haver-hi nevaria llampega clarejar tronar

transitius feien anomenen clava ressaltava analitza enganxarà

intransitius teclejava preocupava sortirien viurà berenen molesten badallen

Tria’n un de cada columna i escriu una oració amb cadascun. Resposta lliure

Taller de cuina 32 En Carles remena dins la nevera per veure quina nova recepta pot crear, però hi té moltes coses. Ajuda’l a triar omplint correctament els dos requadres. Hiperònim: verdura

poma bleda verdura

sopa pera raïm

bròquil formatge mongeta tendra

enciam préssec col fruita puré iogurt

Hipònims: enciam, bleda, col, bròquil, mongeta tendra

Hiperònim: fruita Hipònims: poma, préssec pera, raïm, taronja

taronja

Quins elements no has pogut col·locar en els requadres? sopa, puré, formatge, iogurt.

33 Per fer unes receptes ens falta indicar l’hiperònim. Quin és? • fesols, llenties, cigrons ▶

llegum

• lluç, llobarro, sardina ▶

peix

34 Escriu tres hipònims per a cada hiperònim. Resposta model. • esports ▶

futbol, tenis, bàsquet

• vegetació ▶ selva, bosc, tundra Escriu tres hiperònims i uns quants hipònims de cadascun. Resposta lliure

Un estil propi 35 Llegeix aquest fragment i respon a la llibreta:

–Ja era hora! Quines penques que té! –rondinava la gallina–. I després encara voldrà que fem ous de dos rovells, i ens té aquí abandonades.

–Es pot saber on havies anat? –cridava el gall, indignat–. Nosaltres morint-nos de gana i tu rondant per aquests mons com si no existíssim.

–No en feu cas –va belar la cabra–, que no veieu que el pobre està boig com una... –i va callar de cop, sorpresa.

George Orwell, La revolta dels animals (Fragment)

• Quins personatges parlen? Gallina, gall, cabra. • En quin estil està escrit, directe o indirecte? Per què? Directe, els personatges parlen després d'un guió. 36 Llegeix aquest altre text i respon:

–Que es pot passar?

– Endavant, passa, passa, que t’estava esperant. Què, com ha anat? Ja saps quina mena de planeta ha sortit?

– Sí, sí, ja ho tinc bastant clar. Es tracta d’un món molt petitó, molt petitó, que pertany a la Via Làctia.

–Via Làctia? On para la Via Làctia?

– Ui!, a l’altra punta de l’Univers. No et recordes que ho estudiàvem a sisè? Galàxies de l’Univers: Harmònia, Amòrica, Fratèrnia, Làctia, Serènia...

Enric Larreula, Amics de les estrelles (Fragment)

• Quins personatges creus que parlen en aquest text? Dos extraterrestres.

• En quin estil està escrit? Torna’l a escriure canviant-ne l’estil. Directe. Resposta lliure.

• Pensa qui poden ser els protagonistes del text, posa-hi un títol i... endavant! Resposta lliure.

Una tramesa molt especial Abans d’anar a dormir el senyor Bianquetti ha apagat l’ordinador. La nit transcorre amb normalitat, o almenys això sembla, tot i que al senyor Josep li ha costat una mica agafar el son. La casa resta en silenci i a fora ja no plou. Tothom dorm. Però al despatx, hi ha algú o alguna cosa que no descansa. –Aquesta és la meva! Serà millor que m’afanyi. Començaré rastrejant a la carpeta dels documents. Uns segons després... –Ostres! Què és tot això?!!! Com és possible que hi hagi gent així! Són nòmines falsificades! I això... un enviament d’armes. No ho entenc..., aquest senyor, no es dedica al tèxtil? Què hi té a veure, la roba amb l’armament? Aquest home no és aigua clara. La situació és més greu del que em pensava, és urgent fer alguna cosa, però què...? Bingo! Em sembla que ja ho tinc! I mentre l’ordinador continua rastrejant, el senyor Bianquetti no dorm tranquil. Li vénen al cap els símbols que ha vist a l’ordinador. Està neguitós, no para de suar, s’aixeca a veure aigua, torna al llit, torna a aixecar-se... I així tota la nit. De bon matí algú truca a la porta. Quan la senyora Matilde l’obre es troba un home que ha aparcat un camió davant de casa seva i que li porta una caixa força gran. «Quina il·lusió, un regal!», pensa la senyora Matilde. Però de seguida la il·lusió es converteix en terror quan l’encarregat li fa signar un albarà on hi diu: A l’atenció de: Sr. Josep Bianquetti. Adreça: Carretera del Penya-segat s/n. Enviament: Tramesa de metralletes automàtiques F-SX Signatura del destinatari, data i nom:

–Josep! Què és això? –crida, espantada, la Matilde. –Res, dona, que es deuen haver equivocat. –Però hi ha el teu nom i la nostra adreça! No s’han equivocat! Explica’m què és tot això! –crida, nerviosa. –Tranquil·la, no passa res. –No passa res, no passa res... Què n’hem de fer, nosaltres, de tot això? –crida, ara ja histèrica. El senyor Bianquetti no es creu el que està passant. Se’n va cap al despatx fet una fúria i connecta la càmera web. Vol parlar amb algun dels responsables del Departament de Comerç Exterior. No pot ser que s’hagin equivocat d’adreça! S’asseu, es connecta i comença a cridar com un boig:

2 –Ei! Què hi ha algú! Sé que hi sou, poseu-vos a la càmera! Vatua l’olla! Vinga! Us despatxaré a tots! De sobte en Josep calla i es queda petrificat a la cadira. Es frega els ulls, no pot ser el que està veient. No és la fàbrica, és el paisatge d’algun racó de món. Sembla un reportatge d’aquells del National Geographic! «Què maco!», pensa. Però, de sobte, la càmera enfoca un tancat amb dues vaques escarransides, quatre cabanes fetes de fang i palla i un grupet de nens i nenes treballant la pell amb unes eines rudimentàries. Al senyor Bianquetti se li accelera el cor, no entén res..., té por... De sobte, algú s’acosta a l’objectiu de la càmera i...

37 En el text es diu que el Sr. Bianquetti «no és aigua clara». Què vol dir aquesta expressió? Va brut. No és de fiar. Té mal caràcter.

38 Escriu si és cert (C) o fals (F). C El senyor Bianquetti es deixa l’ordinador engegat tota la nit. C L’ordinador rastreja els documents que hi ha desats. C En Josep dorm plàcidament. F Un carregament de camises arriba a casa seva per error. F La càmera web ensenya un reportatge del National Geographic. 39 Què espera trobar l’ordinador rastrejant els documents del senyor Bianquetti? Per què? Coses il·legals, perquè ha vist nòmines falsificades i un enviament d'armes. 40 Qui penses que ha fet arribar el camió d’armament a casa d’en Josep? Com ho ha fet? El qui ha entrat a l'ordinador d'en Josep. Ha canviat l'adreça d'entrega de l'enviament d'armes. 41 Per què creus que la càmera web en comptes de connectar amb la fàbrica connecta amb un indret subdesenvolupat? Perquè han piratejat l'ordinador d'en Josep. 42 Explica amb quatre o cinc línies quina penses que deu ser la continuació d’aquesta història. Resposta lliure.

3 Qui decideix? 43 Les lletres m i n s’han revoltat i volen fer una manifestació per separat. Qui anirà amb qui? Completa cada mot i escriu-lo a sota de la pancarta corresponent.

circu m ferència co n vidar co m ptar ca n vi i m premta à m fora bo m ba I m maculada trio m f è m fasi sí m ptoma ni m fa ate m ptat a m b to m bar

co n veni xa m frà

e n veja co n vent ca m p sa m faina e n và ti m bal ca m brer

Recordes de què depèn que s’escrigui n o m? Escriu-ho! S’escriu m ▶

davant de m, f, p i b, excepte en els prefixos con-, en-, in-.

S’escriu n ▶

davant de v.

44 Escriu derivats d’aquestes paraules amb els prefixos con-, en- o in-. • fil: enfilar

• mirall:

emmirallar

• brut:

embrutar

• negre:

ennegrir

• feina:

enfeinar

• llaç:

enllaçar

• bena:

embenar

• firmar:

confirmar

• funda:

enfundar

• fons:

enfonsar

• febre:

enfebrar-se

• núvol:

ennuvolar

• muralla:

emmurallar

• filtre:

infiltrar

• flama:

inflamar

• marc:

emmarcar

• malalt:

emmalaltir

• farina:

enfarinar

Els trobes? 45 Ordena les lletres per formar paraules:

t a f a m f

i i

a b l a a m b u

e m a r t e t e a t r e i l

a m u n c à n c i a

p m i c a ó c a m p i ó i i

f r m r e e n a n f e r m e r a

c v e o t n n c o n v e n t e v r e n v

i i

n a a r

46 Escriu les paraules corresponents a les definicions següents: • Persona que no pren partit, que no es posiciona en una part: • Riure lleument, sense fer soroll: • Antònim de menjable:

S O M R I U R E

I M M E N J A B L E

• Creació nova i mai vista: • Atac terrorista:

I M P A R C I A L

I N N O V A C I O

A T E M P T A T

47 Omple els buits amb m o n segons correspongui: • Co m pra sobres per e n viar les i n vitacions als co n vidats. • Era i n versemblant que li hagués dit i m bècil i que ell no hagués reaccionat. • L’a m baixador ha fet i n vestigar aquella desaparició tan misteriosa. • No sabia si li havia fet mal la sa m faina o si hi havia alguna ga m ba en mal estat. • Era i m perdonable que restés i m pertorbable en aquella situació tan tensa.

Endevina-les 48 Completa l’encreuat amb les paraules escaients. Si et cal, utilitza el diccionari: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16.

Cadascun dels senyals de les molèsties que té una persona quan comença a estar malalta. Senyal que deixa una cosa en una altra, per contacte o pressió. Pot ser digital. Acció de comptar. Vinculat, dependent d’una altra cosa a la qual està unit. Tema, allò de què tracta una conversa, un escrit, una pel·lícula. Que ha nascut amb la persona. Joc de pilota que es juga amb una raqueta. Sèrie d’imatges i sensacions que tenim quan dormim. Contrari de culpable. Màquina que imprimeix llibres, diaris, revistes... Escanyar-se amb el menjar o amb la saliva. Gerra amb dues nanses que feien servir els antics grecs i romans. Període de dos anys. Vehicle de transport de persones que circula sobre rails per dins de la ciutat. Incitar, provocar, seduir. Conjunt de diaris i revistes que es publiquen. 10 1

12 M P

M P

9 N

O M A

U M P

R 3

P R T

T R A

O M N

R 13

O M P

N 6

N U

Tots plegats 49 Avui hi ha tres aplecs verbals: a Girona es trobaran les formes dels temps compostos; a Lleida, les perífrasis verbals; i a Amposta, els temps perifràstics. Col·loca cada forma verbal a sota de la fotografia corresponent.

hem jugat

vaig jugar he de jugar

cal llegir vaig haver llegit hauré aprovat

hem jugat

he de jugar

vaig jugar

hauré aprovat

cal llegir

vaig haver llegit

Escriu a la llibreta una oració amb cada forma verbal. Resposta lliure.

50 Quin significat tenen les perífrasis del requadre? Canvia les formes verbals de les oracions següents per les dues perífrasis. Obligació.

Haver de + infinitiu Cal que + infinitiu

• Demà m’examino de piano. m'he d'examinar • L’equip guanyarà el partit d’avui. cal que guanyi • Escriuré un text instructiu sobre el funcionament d’un joc. he d'escriure • El cap de setmana faré els deures. cal que faci

El nou bàsquet verbal 51 Escriu al costat de cada cistella el nombre de les pilotes que li corresponguin.

PERÍFRASIS

VERBS

1 he estudiat

2, 12, 13 3 beuria

1, 3, 4, 5, 6, 7, 8 9, 10, 11, 14

2 cal pintar

4 8

6 inclou

5 espera

prendre

7 havia penjat 11 localitzàvem

jugant

9 camina 12 hauria d’escriure

10 cosint

13 caldrà pensar-hi

14 suava

Quins verbs auxiliars hi ha a la cistella de les perífrasis? Haver i caldre.

A la cistella dels verbs, hi ha alguna forma no personal? Copia-les i classifica-les. infinitiu: prendre gerundi: jugant, cosint

52 Completa les oracions amb una perífrasi verbal. •

He d'estudiar

• Per guanyar aquest partit • Per ser detectiu

de valent si vull aprovar amb bones notes. hem de suar has de tenir

la samarreta! bona intuïció.

Formal o informal 53 Segueix els camins del laberint i relaciona els elements. Pots fer-ho resseguint amb un bolígraf de color vermell un dels camins i amb un de blau l’altre.

Registre molt viu i espontani.

Varietat comuna a tots els parlants.

S’utilitza de manera quotidiana.

Correspon a situacions informals.

estàndard

col·loquial

Es fa servir en els mitjans de comunicació.

Correspon a situacions formals.

Fa més fàcil la comprensió entre tots els parlants de la llengua.

Manera de parlar que s’utilitza a la vida quotidiana.

Escriu al final de cada camí a quin registre correspon: registre col·loquial o registre estàndar. Després, redacta una definició de cada registre amb les dades que has trobat pel camí. El registre col·loquial s'utilitza de manera quotidiana, es un registre molt viu i espontani i correspon a situacions informals. El registre estàndard és la varietat comuna a tots els parlants, facilita la comprensió entre ells, correspon a situacions formals i es fa servir als mitjans de comunicació.

54 Quina situació comunicativa reflecteixen aquestes fotografies? Quin registre es fa servir en cada cas? Per què?

Formal; estàndard, perquè

Informal; col·loquial,

els metges utilitzen un llenguatge

perquè és una conversa

tècnic quan parlen entre ells.

entre amigues, al carrer.

Com ho has dit, això? 55 Ajuda el Martí a convertir el text formal en informal i l’informal en formal. Resposta model. Quin pal de dia! No podia ser pitjor. Estic fins als nassos de seure amb la Marga. És un corcó, no calla ni sota de l’aigua i a més, quan t’enganxa, no se’n va ni amb aigua calenta... Fins a casa m’ha acompanyat! I encara em deia per què no pujava a xerrar una estona. A xerrar! Amb les ganes que tinc que calli! Si la sento deu minuts més em llanço per la finestra...

Quin dia més difícil! No podria haver estat pitjor. La situació de seure amb la Marga és insostenible. Sempre parla, mai no para, i no hi ha manera d'aturar-la ni de deslliurar-se d'ella. Avui fins i tot m'ha acompanyat a casa. I encara em demanava de pujar a conversar una estona. Amb les ganes que tinc de deixar-la de sentir. Estic desesperat!

Dipositin els treballs damunt de la taula que ara els passarà a recollir la persona encarregada d’aquesta tasca. Preparin el llapis i la goma d’esborrar i, d’aquí a dos minuts exactes, començarà la prova escrita. Qualsevol persona que faci algun gest sospitós serà immediatament expulsada de l’aula i perdrà el dret a examinar-se. Si tenen cap dubte, alcin el braç i esperin que se’ls acosti el professor per resoldre’ls-el.

Poseu els treballs a sobre de la taula, que ara els recollirà l'encarregat. Prepareu llapis i goma, teniu dos minuts abans que comenci la prova escrita. Qui faci algun gest sospitós serà expulsat de la classe i no es podrà examinar de nou. Si teniu preguntes, aixequeu el braç, i espereu que s'acosti el professor per solucionar-los.

Formalitzem-nos! 56 Quin encapçalament i quin comiat hauríem de posar en aquesta carta? Tria el més adequat i escriu-lo.

Benvolgut senyor director del

centre,

ç un inspector ar m de 20 a di er op pr el e Ens plau comunicar-li qu ntre. El motiu de la ce u se el à ar sit vi ió ac uc Ed del Departament d’ er Certamen Literari rc Te l de is em pr ls de t en visita és el lliuram ts, per la qual na do ar gu s ne um al t se té per a escoles. La seva escola actes al voltant d’ la sa la a ts an di tu es s el cosa fóra bo reunir tots de les onze del matí. hora. L’acte no durarà més d’una col·laboració. va se la nt va da en r pe ïm Li agra Salutacions cordials.

Encapçalament • Benvolgut senyor Ortega. • Estimat senyor Ortega. • Apreciat senyor director. • Benvolgut senyor director del centre.

Comiat • Moltíssimes gràcies! Una abraçada. • Gràcies de tot cor. Fins la propera. • Li agraïm per endavant la seva col·laboració. Salutacions cordials. • Gràcies i fins aviat.

57 Imagina’t que ets el director d’una acadèmia i que amb els alumnes voleu fer una sortida a l’estranger. Envia una carta per demanar una subvenció a la Regidoria d’Educació de l’ajuntament de la teva localitat. Resposta lliure.

Serà una carta formal o informal? Per què? Formal, perquè va dirigida a un organisme oficial.

4 Observa 58 Busca a la sopa de lletres vuit paraules que tinguin les grafies b o v i copia-les. R A E N N T V I I G A U M I E M N O T M F I I A

B E S P A C A B E L L I

R I A R I L L E T E L A

E T N O T O L L U S P M

T B U D I U I L J O R O

I M R A A M U A M B R L Z E I R A R G I E S D E

O N E S A X O C O L E T

S C O L L A F R E G N A

S A A S B E A M E R M E I N A U M E E S T A R G

T P O B L A D O R O V I

O A S I R I A T O N A L

amb b

branca, timbaler, embellir, cabell, amable, poblador

amb v

presentava, enviament

59 Escriu una paraula amb cadascun dels grups de lletres següents (diferent de les que han sortit) i una oració on aquesta paraula aparegui: • bl:

feble. És una persona molt feble.

• br:

pobre. Vivia en un barri pobre.

• mb:

també. Ve la Marta i també ve la Berta.

• nv:

canvi. Em va donar malament el canvi.

• -ava:

anava. Anava a dibuix els dimecres.

60 Completa el mot i escriu-ne un de la mateixa família que et permeti saber si s’escriu amb b o amb v:

▶ na v egar

•

nau

•

moure

•

meu

▶ me v a

•

cap

▶ ca b re

•

nou

▶ no v etat

▶ mo v iment

Ve o be? 61 Completa les oracions amb les paraules adequades. bot

• La pilota va fer un ball

• Van fer el • Són • Ella no

vuit

estrany.

ball

de l’escombra.

vuit

persones convidades. ve

a la trobada del cap de setmana.

• El pot estava

buit

• Va emetre el seu

vall

entre muntanyes.

del tot quan el vaig agafar. vot

i va marxar ràpidament.

• Vull beure un batut de fruita natural. • Aquell

buit veure

• Vaig veure la teva mare al mercat. • El riu és el centre de la

vall

beure vot bot ve

estava criat a muntanya.

62 Completa la taula amb l’imperfet dels verbs següents: mirar mirava miraves mirava miràvem miràveu miraven

donar donava donaves donava donàvem donàveu donaven

estirar estirava estiraves estirava estiràvem estiràveu estiraven

63 Omple els buits amb b o v: Ana v a a b uscar la B erta i la V erònica a l’escola. Normalment

v enien soles, però aquell dia li ha v ien

demanat que hi anés amb el cotxe. Travessar el po b le era un martiri a aquella hora. Després d’un em b ús espectacular i un petit retard d’uns quinze minuts, v a arri b ar al col·legi. Allà l’espera v a una sorpresa: les se v es filles porta v en un paquet enorme que pretenien fer ca b re al maleter!

Quina família! 64 Els verbs solen ser una família ben avinguda: a partir de l’arrel van apareixent les diferents formes. Encercla el verb de cadascuna de les oracions següents i torna a escriure-les canviant el verb al plural. Compte amb l’ortografia! • A l’estiu pujo a Andorra amb la caravana. A l'estiu pugem a Andorra amb la caravana. • Els clavells del balcó, com els rego? Els clavells del balcó, com els reguem? • Quan comença el partit? Quan comencen els partits? • Lliga bé el cordó! Lligueu bé els cordons? • Busca alguna cosa? Busquen alguna cosa? • No envejo pas la teva sort! No envegem pas la teva sort.

65 Indica de quina conjugació són model els verbs següents:

canto 1a

temo conjugació

sento – serveixo conjugació

conjugació

66 Encercla els verbs que no segueixen cap dels models anteriors i escriu-ne l’infinitiu corresponent.

tinc salto puc llegeixo canvio estimo trec entenc dormo dono venc sofreixo ric escric canto

tenir, poder, treure, entendre, vendre, riure, escriure

Conjugacions originals 67 Avui hi ha dues manifestacions: una dels verbs regulars i l’altra dels verbs irregulars. On anirà cada manifestant? Posa’l al seu lloc i indica’n la persona, el nombre, el temps i el mode.

moc dormo hagués estat podré vindré estigui riuria senti he cantat vaig anar serem faig

Verbs regulars

Verbs irregulars moc: 1a sing. present indicatiu hagués estat: 1a/3a sing. plusquamperfet de subjuntiu podré: 1a sing. futur indicatiu vindré: 1a sing. futur indicatiu estigui: 1a/3a sing. present subjuntiu riuria: 1a/3a sing. condicional indicatiu vaig anar: 1a sing. passat perifràstic indicatiu serem: 1a pl. futur indicatiu faig: 1a sing. present indicatiu

dormo: 1a sing. present indicatiu senti: 1a/3a sing. present subjuntiu he cantat: 1a sing. perfet indicatiu

Escriu l’infinitiu de cada manifestant i, entre parèntesis, indica’n la conjugació. moure (2a), dormir (3a), estar (1a), poder (2a), venir (3a), estar (1a), riure (2a), sentir (3a), cantar (1a), anar (1a), ser (2a), fer (2a) 68 Omple els espais buits amb la forma correcta del verb que hi ha entre parèntesis. plourà

• Vols dir que demà • Aquest cap de setmana

•

Hi havia

•

Cal

? (ploure)

nevarà

molt a la cara nord dels Pirineus. (nevar)

molta gent a la Festa Major? (haver-hi) posar-se el barret si no fa vent? (caldre)

Pots conjugar els verbs anteriors en totes les persones gramaticals? Com es diuen aquests verbs?

Impersonals o defectius

69 Completa aquest text amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. dit

A la classe de Llengua la mestra ens ha una redacció sobre el que volem rumio Fa una estona que hi

ser

fem

(dir) que (ser) quan

siguem

(fer) (ser) grans.

tinc (rumiar) i encara no ho (tenir) clar. faré berenar Em sembla que (fer) una pausa per (berenar), Menjaré beuré (menjar) un entrepà de pernil i (beure) un suc de taronja. inspiraré Potser d’aquesta manera m’ ! (inspirar).

Bocins 70 Les definicions han quedat separades en trossos de pergamí diferents. Uneix, ordena i copia els fragments que formen la definició de cada figura retòrica:

L’anàfora és una figura retòrica

La personificació és una figura retòrica

que consisteix a atribuir qualitats

4 7

3 o més paraules al principi de dos 2

i fenòmens naturals. o més versos successius. humanes a animals, objectes

que consisteix en la repetició d’una

L'anàfora és una figura retòrica que consisteix en la repetició d'una o més paraules al principi de dos o més versos successius. La personificació és una figura retòrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, objectes i fenòmens naturals.

71 Subratlla els versos on apareix l’anàfora i els versos on apareix la personificació i explica cada figura en el cas concret: Escolta, Espanya, – la veu d’un fill que et parla en llengua – no castellana; parlo en la llengua – que m’ha donat la terra aspra: en’questa llengua – pocs t’han parlat;

personificació: Espanya escolta personificació: la terra aspra li ha donat la llengua.

en l’altra, massa. Joan Maragall, Oda a Espanya No sents, cor meu, quina pluja més fina? Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son... Hi ha dues perles a la teranyina, quina conversa la pluja i la font! No sents, cor meu, quina pluja més fina? Josep Maria de Sagarra, Cançó de pluja

anàfora: repetició d'un vers complet. personificació: la pluja i la font conversen

Cantes? 72 Les paraules de la cançó s’han barrejat. Les pots posar al seu lloc? Fixa’t en la rima.

Tots els nens cantem cançons, perquè els homes siguin bons germandat

Tots els nens del meu carrer volen jocs, volen somriure. tots els nens del meu carrer, bé volen créixer i viure

ample

Un company per fer tabola, escola una casa i una Tots els nens del meu carrer volen créixer i viure bé. Tots els nens de la ciutat, volen pares ben alegres, tots els nens de la ciutat, germandat volen pau i

bé

falta

falta Si la pau sempre fa ho direm amb veu ben alta, tots els nens de la ciutat, volen pau i germandat. Cada nen del meu país, obre els ulls amb esperança, cada nen del meu país, feliç té el desig de ser

bons

feliç .

Tots els nens cantem cançons, perquè els homes ens escoltin, Tots els nens cantem cançons, bons perquè els homes siguin Si cantant el pit s’eixampla, ample també el cor es fa més tots els nens cantem cançons, perquè els homes siguin bons.

escola .

Josep M. Espinàs i Xesco Boix

Un moment per a la reflexió El Sr. Bianquetti no s’acaba de creure el que està veient. Potser la càmera web s’ha trastocat? Com és que ha vist aquell poblat i els nens treballant...? Per què no es connecta amb la fàbrica? De sobte algú s’acosta a l’objectiu de la càmera. És un senyor de cabells blancs i amb cara de bona persona. Se’l mira bé... li recorda algú, però no coneix ningú que estigui treballant en un poblat del Tercer Món. Diu alguna cosa. Què diu? No pot sentir-ho bé. La qüestió és que està enmig d’aquella gent, segurament per donar un cop de mà. –Passo! Ja n’hi ha prou, de tot això! Desendollo la càmera i prou. Més tard ja la tornaré a posar, a veure si funciona bé i, si no, ja en compraré una altra –es justifica en Josep. I aleshores, just després de desconnectar la càmera web a la pantalla, apareixen uns nens d’entre 8 i 10 anys, vestits de militars i amb un fusell a les mans. Un d’ells diu: –Ens falten armes. Que no havia d’arribar un carregament, aquest matí? En Josep no pot més, i d’un sol cop tira la pantalla de l’ordinador a terra, que sortosament no es trenca. El cor li batega a cent per hora, li costa respirar, està amarat d’una suor freda, gira sobre ell mateix amb les mans al cap i crida: –M’estic tornant boig!!! Auxili, no ho suporto més, que algú m’ajudi!!! De sobte, s’obre la porta i apareix la Matilde espantada pels crits: –Què passa, Josep? Què són aquests crits? –M’estic tornant boig, Matilde, tinc al·lucinacions. Veig coses estranyes..., l’ordinador no em respon i hi surten imatges de llocs que no conec. –Mira, Josep! No em fas cap pena, potser és culpa dels tripijocs que tens entre mans. Potser si redreces els teus negocis... Per cert, què s’ha de fer amb el carregament de metralletes que tenim al pati? –Destruir-les! –crida el senyor Bianquetti–. Crema-les totes, no en vull saber res. Per culpa meva, molts nens en comptes d’anar a escola van a la guerra! I amb aquesta resposta, la Matilde marxa disposada a fer desaparèixer el carregament bèl·lic que els ha arribat a casa. Mentrestant, el senyor Bianquetti al seu despatx rumia què pot fer per arreglar la situació. Ha anat massa lluny amb tot aquest afer i ara no sap per on començar a redreçar la seva vida. Si no hagués comprat aquella fàbrica, ara seria un empresari normal i corrent, fent camises i altres peces de roba en comptes de facilitar enfrontaments armats a mig món. Es planteja si part de la culpa

4 de la situació que es viu en alguns indrets la té ell. D’altra banda, pensa que, si ven la fàbrica, se la quedarà algú altre i farà el mateix que ell. Podria reconvertir-la en una altra cosa..., destruir-la..., no sap què fer. Mira la pantalla de l’ordinador que està per terra. Encara funciona i ara hi surt un paper. S’hi acosta: és el resum de l’exercici de vendes del mes passat. Va tenir uns guanys de molts milions d’euros. Si la seva dona sabés que tot el que tenen és gràcies a això... Es pregunta: «Val la pena?»

73 Quina d’aquestes afirmacions resumeix millor la lectura? Unes imatges fan reflexionar el senyor Bianquetti que ha de canviar de vida. Unes imatges fan tornar boig el senyor Bianquetti. Unes imatges distreuen el senyor Bianquetti. El senyor Bianquetti decideix canviar de feina.

74 A què es refereix la senyora Matilde quan diu al senyor Bianquetti que és culpa dels seus «tripijocs»? Que els negocis que fa no estan bé. 75 En la lectura el senyor Bianquetti diu: «Si la seva dona sabés que tot el que tenen és gràcies a això...» Com creus que reaccionaria la senyora Matilde? Per què? Malament. Tenir de tot a costa de portar nens a la guerra no la satisfaria gens. 76 Explica el significat d’aquestes expressions. • «per donar un cop de mà» → per ajudar • «El cor li batega a cent per hora» → té el cor accelerat

77 Creus que hi ha gent com el senyor Bianquetti que s’està enriquint venent armes? Sí Què els diries perquè deixessin de fer-ho? Resposta lliure. 78 El senyor Bianquetti vol redreçar la seva vida. Què se li pot dir per ajudar-lo? Resposta lliure.

Programació UNITAT

TÍTOL

CONTINGUT

PÀG.

Qüestió de punts

Dièresi en les formes verbals

Diversitat textual

La novel·la

Una col·lecció ben original

La ela geminada

Sola o duplicada?

La ela geminada

Queda clar?

Les propietats textuals

Ordre, sisplau!

Les propietats textuals

Accions!

La formació de verbs

I encara més accions...

La formació de verbs

Artistes, pintors, escriptors…

La biografia

La meva vida

L’autobiografia

Cursa de motos

Les consonants g/j

Jugues o no jugues?

Les consonants g/j

Accions personals o impersonals?

Tipus de verbs

Quina classificació!

Tipus de verbs

Taller de cuina

Hipònims i hiperònims

Un estil propi

Estil directe i estil indirecte

Qui decideix?

Les grafies m/n

Els trobes?

Les grafies m/n

Endevina-les

Les grafies m/n

Tots plegats

Les perífrasis verbals

El nou bàsquet verbal

Les perífrasis verbals

Formal o informal

Els registres lingüístics

Com ho has dit, això?

Els registres lingüístics

Formalitzem-nos!

La carta

Observa

Els sons i les grafies b i v

Ve o be?

Els sons i les grafies b i v

Quina família!

Verbs regulars i irregulars

Conjugacions originals

Verbs regulars i irregulars

Bocins

Figures retòriques: l’anàfora i la personificació

Cantes?

La cançó

El Quadern de Llengua 17 és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada al Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana sota la direcció de M. Àngels Andrés Casamiquela. Text: M. Àngels Andrés Casamiquela, Gemma Comas i Cortijo Il·lustració: Xavier Carrasco Muria (Bié) Coordinació de projecte: Carlos Aguilera Edició: Pere Macià Arqué, Judit Terrats Cortiella Direcció d’art: José Crespo Projecte gràfic: Coberta: CARRIÓ / SÁNCHEZ / LACASTA Interiors: Paco Sánchez i Avi Cap de projecte gràfic: Rosa Marín Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Cap de desenvolupament gràfic: Javier Tejeda Desenvolupament gràfic: José Luis García i Raul de Andrés Direcció tècnica: Ángel García Encinar Coordinació tècnica: José Luis Verdasco Composició i muntatge: Eduard Cánovas, FOTOLETRA Correcció: Grup Promotor Documentació i selecció fotogràfica: Mercedes Barcenilla Fotografia: C. Yebra; J. Jaime; J. Lorman; J. M. Escudero; M. Sánchez; M. C. Hoz de Vila; R. Manent; A. G. E. FOTOSTOCK/Ad Windig; EFE/EPA/Gerry Penny; EFE/SIPA-PRESS/Thomas Haley; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; ISTOCKPHOTO; JOHN FOXX IMAGES; NASA/NASA, ESA and A. Schaller (for STScI); STUDIO TEMPO/J. Sánchez; MATTON-BILD; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Si en necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment, adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org).