Llengua PRIMÀRIA quadern 18
141049 _ 0001-0040.indd 1
9/9/09 13:19:12
QUI SÓC? Ei, vigila! Tracta’m bé, que sóc un quadernet màgic! Sí, sí, no cal que arruguis el nas i pensis: «Quin rotllo, més feina!». No sóc com els altres. Si et quedes amb mi, podràs comprovar-ho. Au, vinga, som-hi!
QUÈ ET PUC OFERIR? I diràs… per què sóc màgic? Doncs perquè puc oferir-te coses com enigmes, jeroglífics, jocs, misteris, faules, contes, notícies, històries fantàstiques... i moltes coses més. Per treure suc de tot això cal que, amb il·lusió, vagis esbrinant i resolent les propostes i enigmes de cada pàgina. No és difícil, sé que pots fer-ho. Ànim! Ah! Me n’oblidava! Coneixeràs el senyor Bianquetti, un empresari una mica dèspota; i el seu ordinador, un ésser entranyable i solidari. Sí, sí, he dit «ésser» i no màquina! Vols saber per què? No et perdis aquesta història! 2 141049 _ 0001-0040.indd 2
9/9/09 13:19:13
Ă?NDEX
Unitat de benvinguda ................................................................................... 4 Unitat 1 ................................................................................................................ 6 Unitat 2 ................................................................................................................ 14 Segrestat en plena nit ................................................................................. 20 Unitat 3 ................................................................................................................ 22 Unitat 4 ................................................................................................................ 30 Un final feliç?.................................................................................................... 36 3 141049 _ 0001-0040.indd 3
9/9/09 13:19:13
Frases que ja estan fetes 1
El cos humà dóna per a molt i, si no, fixa-t’hi. Omple els buits amb alguna part del cos humà i tindràs una frase feta.
budell - cara - nas - cul - cap - llengua - mà - esquena • Fer una
cara
• Ser un
cap
verd.
• Tenir sempre un
budell
• Pujar-li la mosca al
2
• Ésser el
nova.
cul
• Tirar-s’ho tot a l’ buit.
nas
.
• Tenir la
mà
• No tenir pèls a la
d’en Jaumet. esquena
.
foradada. llengua
.
Observa aquests dibuixos i escriu la frase feta que en resulta.
Estirar-se els cabells.
Anar amb peus de plom.
Treure foc pels queixals.
Explica a la llibreta què volen dir i escriu una oració amb cadascuna. Resposta lliure.
3
Llegeix aquest diàleg i extreu-ne les frases fetes que hi trobis. –Hem d’anar per feina si no volem que ens enxampin amb els pixats al ventre. –Però..., que t’has begut l’enteniment? Si ja anem prou de cul! –És cert, però a en Martínez ja li està pujant la mosca al nas i, si s’enfada, ja hem begut oli! Hem de fer mans i mànigues per acabar-ho com més aviat i no arribar a misses dites a la convenció.
4 141049 _ 0001-0040.indd 4
9/9/09 13:19:14
Diversió a la cort 4
El bufó de la cort ha de preparar una representació per fer riure. Quin tipus d’obra teatral prepararà? Una comèdia. Després de la representació han sortit tots amb els ulls plorosos i amb el mocador a la mà. Quin tipus d’obra ha fet? Una tragèdia. Després de l’intent frustrat de fer riure, es queda sol, però segueix parlant sol a l’escenari. Com se’n diu, d’això, diàleg o monòleg? Monòleg.
5
A quin gènere correspon cada definició?
Gènere teatral en el qual els protagonistes afronten una situació molt greu que té un desenllaç fatal i inevitable: el crim, la mort
TRAGÈDIA
o el suïcidi.
Actuació teatral en què parla un sol personatge en estil directe.
Gènere teatral de final feliç, on l’acció
MONÒLEG
COMÈDIA
és divertida i sol haver-hi aspectes de crítica de les persones o de la societat.
5 141049 _ 0001-0040.indd 5
9/9/09 13:19:15
1 Per una hac... 6
Algú ha esborrat d’aquests diàlegs els pronoms hi, ho i les conjuncions i, o. Els completes?
Glups! Com li dic que no ho he fet?
Quan acabis, vés a jugar.
I si hi vaig després?
Vindràs al partit que juguem demà?
7
Has fet allò que et vaig dir ahir?
No ho sé. Ja t’ ho diré o et trucaré.
Completa aquest text amb hi/i, ho/o. Dimecres
i
dijous marxem d’excursió. i
en un alberg que té piscina
anem quasi tota la classe. Ens allotjarem
unes instal·lacions fabuloses. Ens han deixat escollir o
quin esport volem fer: senderisme de fer- ho
Hi
tir amb arc. Allà ens
ho
donaran tot per tal
bé. Als del senderisme i
els donaran un bastó per caminar una brúixola.
I
als qui fem tir amb i
arc, l’arc, evidentment,
tot el
necessari. A mi, els pares em deixen anar-
hi
perquè estic traient bones
notes. No han hagut de pensar-s’
ho
dues vegades. A hores d’ara ja
ho
tinc tot a punt, em
passo el dia pensantSegur que ens ho
hi
! Quins nervis!
passarem pipa!
6 141049 _ 0001-0040.indd 6
9/9/09 13:19:15
I hi aniràs? 8
Les oracions s’han barrejat. Uneix-les.
La Marta diu que no
llet amb cacau.
Hi anirem en Joan
i
vol anar.
Dius que vindràs d’excursió
hi
t’avorriràs?
Volen un entrepà 9
jo.
Completa les oracions amb hi o i: • Treballa a la botiga • No •
Hi
hi
i
trobaràs res, en aquell calaix.
havia una vegada en un país molt llunyà...
• Investigaran el sospitós •
Hi
va a la universitat a la tarda.
i
la seva parella.
van trobar empremtes de l’acusat.
10 Escriu cinc oracions on aparegui hi i i referents a la imatge següent:
Resposta lliure.
7 141049 _ 0001-0040.indd 7
9/9/09 13:19:16
Ho vols o no? 11 Aquestes definicions s’han barrejat. Relaciona-les, ordena-les i copia-les. grups de paraules i or
acions.
ent que substitueix un complem La paraula ho és un pronom feble . del verb que equival a això o a allò
La paraula o és
una conjunció
que indica exclusió en
tre paraules,
La paraula ho és un pronom feble del verb que equival a això o a allò. La paraula o és una conjunció que indica exclusió entre paraules, grups de paraules i oracions.
12 Completa les oracions amb o i ho: • Em direu el que ha passat
o
• És detectiu privat però no
ho
• Qui
ho
no m’ho direu. diu mai.
vol explicar, això?
• Plegueu avui
o
• No cal que t’ ho
no plegueu? expliqui un altre cop.
13 Subratlla la paraula que es repeteix i substitueix-la per ho o hi. • Aniré a casa teva. Portaré el llibre de llengua a casa teva. Aniré a casa teva. Hi portaré el llibre de llengua. • Va trobar allò en un calaix. Va ensenyar allò a la seva mare. Va trobar allò en un calaix. Ho va ensenyar a la seva mare. • Ha comprat una casa. Ara viu amb la seva família a la casa. Ha comprat una casa. Ara hi viu amb la seva família. • Si vols fer això, fes això. Si vols fer això, fes-ho.
8 141049 _ 0001-0040.indd 8
9/9/09 13:19:18
1
Quantes formes! 14 Fem d’espies? Copia tots els complements directes que hi ha a les oracions següents i col·loca’ls on correspongui de la taula. Que no se n’escapi cap! • La veïna explicava que ningú ho va veure!
• Saluda en Pau! • Els dissabtes acostumo a comprar el diari.
• Vols les sabates o les agafes tu? • Vaig llegir els llibres i demà els torno a la biblioteca.
• De pa, compra’n! • Aquesta feina, l’acabaràs aviat?
• La Laia va entendre que allò no era possible.
• La càmera digital la vaig comprar de rebaixes. SN sense preposició en Pau el diari les sabates els llibres
conjunció que + oració que ningú ho va veure que allò no era possible
pronom feble ’n l’ la les els
15 Qui va amb qui? Respon aquestes preguntes, subratlla el complement directe i després substitueix-lo pel pronom feble equivalent (el/l’/’l, la/l’, els, les, ho, en/n’/’n). –Has comprat el disc? –Sí, l’he comprat. –No sents aquest sorolls? – No els sento. –Vols llet? – Sí, en vull. –Avui no tens son? – Avui no en tinc. –Ells explicaven les seves aventures? – Ells les explicaven. –La dona del temps va dir que plouria? – La dona del temps ho va dir. –Veuràs la pel·lícula? – Sí, la veuré.
9 141049 _ 0001-0040.indd 9
9/9/09 13:19:18
Complements i més complements 16 Subratlla el complement directe i indica quin pronom feble li correspon.
el
• Mossega la poma.
la
• Posa les mans a les butxaques. • Sempre em demana això.
els
• Porta tres llibres.
les
• Va trobar el llapis a la bossa.
ho
• Animem els jugadors perquè guanyin. Ara copia les oracions fent la substitució pronominal.
en
La mossega. Les posa a les butxaques. Sempre m’ho demana. En porta tres. Els va trobar a la bossa. Els animem perquè guanyin.
17 Completa amb el pronom feble adequat: • Té quatre entrepans i no • Posa el sucre al cafè i
en el
vol donar cap a la Mar. remena.
• Si no t’has de menjar el que tens al plat, no • Agafa la samarreta del calaix i se
la
• Troba els seus amics pel carrer i
els
• Ordena les pàgines i
les
ho
toquis més.
posa. convida a sopar.
posa a la carpeta.
18 Escriu una oració amb cadascun dels pronoms febles següents: • el:
El posa a la barra.
• la:
La plega per desar-la.
• els:
Els busca al calaix.
• les:
Les amaga al jardí.
• en:
En troba quatre.
• ho:
Ho diu sempre.
10 141049 _ 0001-0040.indd 10
9/9/09 13:19:19
1
Quines figures! 19 Encercla els sons que es repeteixen en cada cas: plores, jo Jo ploro si plores, si el meu plor, és y ploro; el teu plan plany. el teu plor és el meu
Entre qu i entre e tinc i no tin ti tinc el ngut et tinc c, t’entreti n que n o tinc pensant qu c, . e
20 Digues quina figura retòrica apareix a l’activitat anterior i explica en què consisteix: Al·literació: repetició d’un mateix so o d’una mateixa síl·laba per aconseguir un efecte sonor o poètic.
21 Escriu una oració o uns versets on aparegui una al·literació. Segueix els passos següents: • Pensa de què vols parlar. • Planteja quins sons es poden relacionar amb el tema sobre el qual escriuràs. • Escriu paraules que continguin aquest so. • Relaciona les paraules de manera que tinguin sentit, tot formant una oració o uns versos. • Escriu-los i encercla el so que es repeteix.
Resposta lliure.
11 141049 _ 0001-0040.indd 11
9/9/09 13:19:19
Quin desordre 22 Ordena les paraules de cada oració de manera lògica: Barques passaven de cançons plenes. Passaven barques plenes de cançons.
Un arbre ajagut és el Pirineu. El Pirineu és un arbre ajagut.
Del cirerer ni veuen l’ombreig i l’abundor. No veuen ni l’ombreig ni l’abundor del cirerer.
D’ella la presència en vull només. D’ella, només en vull la presència.
23 Quin és el nom de la figura retòrica que apareix a l’activitat anterior? En què consisteix? Inversió o hipèrbaton: figura retòrica que consisteix a capgirar l’ordre l’ògic de les paraules a l’oració.
24 Ara fes tu un hipèrbaton seguint les indicacions següents: • Escriu una oració on les paraules estiguin ordenades. • Desordena les paraules de manera que l’oració encara es pugui entendre. • Escriu l’hipèrbaton resultant.
Resposta lliure.
12 141049 _ 0001-0040.indd 12
9/9/09 13:19:20
1
Llegendari 25 Relaciona cada element amb el nom de la llegenda a la qual correspon:
sant Jordi
drac
continent enfonsat al mar
rosa
les barres de sang
origen senyera
monstre
l’Atlàntida
llac Ness
26 Tria una de les llegendes anteriors i explica-la.
Resposta lliure.
27 La definició de la llegenda s’ha fet miques. La pots ordenar?
aquests fets fantàstics tenen l’origen 2
des
pré 9
ss ’a llibr plegue es. n en
es. v i t ina
7
en un fet històric m és o menys real
que d es 6 anat prés s’ha envol tant Al pri 8 e ncip i s de tran les lle ma sm ge ne et nd ra en es ora l,
4
n ue liq xp , s’e als ue re s q sin tic fos às si nt m fa co
s ió de fet c a r r a n nda és la 1 La llege
5
g ma i s òrie t s i però que són imaginaris. De vegades d ’h 3
13 141049 _ 0001-0040.indd 13
9/9/09 13:19:20
2 T’has perdut? 28 Segueix els camins del laberint i relaciona els elements:
aleshores
• en aquell
moment, llavors
a les hores •
prep + det + N (plural)
•
al mateix temps
alhora
a l’hora • prep + det
+ N (singular)
29 Relaciona i copia les oracions resultants.
Pren-te la medecina tres cops,
aleshores a l’hora
convinguda.
a les hores
no vinguis.
Pressionarem els dos Ens trobarem
per fer més força.
No t’interessa?
alhora
que t’ha dit el metge.
Pren-te la medicina tres cops a les hores que t’ha dit el metge. Pressionarem els dos alhora per fer més força. Ens trobarem a l’hora convinguda. No t’interessa? Aleshores no vinguis.
30 Escriu una oració amb cadascuna de les paraules següents: Resposta model: • aleshores: Aleshores van decidir d’anar-hi. • a les hores:
Només obren a les hores que tenen visita.
• alhora:
Ho farem alhora per fer més força.
• a l’hora:
Saps a l’hora que hem quedat?
14 141049 _ 0001-0040.indd 14
9/9/09 13:19:21
Sinó o si no? 31 Ajuda l’Eva a completar les oracions següents amb sinó o si no:
Si vull negar una cosa que s’ha dit sinó anteriorment he de fer servir
.
Si vull introduir un conjunt de paraules que estableixen una condició negativa si no he de fer servir .
32 Completa cada oració amb l’element que li falta: • No era suc el que bevien, sinó batut.
sinó
• Si no m’expliques el que ha passat, tindràs problemes. • Deixa que es quedi a casa si no vol venir.
si no
• Allò no és una reparació, sinó un pegat que durarà dos dies.
33 Omple els buits del text amb les paraules adequades:
a l’hora
alhora
Si no
si no
sinó
a les hores
aleshores
em dius el que ha passat
no entendré res. M’has dit que no éreu a la classe, sinó
al gimnàs.
Aleshores
ha arribat el bidell i us ha dit que el gimnàs només s’obre fins
a les hores a l’hora
estipulades i que ell establerta, les quatre
de la tarda, no hi deixaria entrar ningú. Heu sortit tots
alhora
i llavors, què ha passat?
15 141049 _ 0001-0040.indd 15
9/9/09 13:19:21
A qui? 34 La Mar ha de relacionar les imatges següents amb la seva descripció. L’ajudes? Per fer-ho, abans completa cada descripció amb un complement indirecte. Resposta model: A
B
C
1. Van concedir el premi a una coneguda escriptora. –B 2. Va posar una multa
a l’home que havia aparcat malament. –C
3. L’actor signà un autògraf
al seus fans. –A
35 Completa els grups verbals següents relacionant els verbs amb el complement directe que creguis més adient, i amb un complement indirecte que tu t’hauràs d’inventar.
Van enviar
una notícia
Van enviar un paquet a l’Albert.
Faràs
un viatge
Faràs una abraçada a l’Eva.
Ha regalat
un paquet
Ha regalat un viatge als avis.
Portarien
taules
Portarien taules per a la gent.
Comunica
una abraçada
Comunica una notícia als treballadors.
16 141049 _ 0001-0040.indd 16
9/9/09 13:19:22
2
Ben estructurats 36 En Gerard té un munt d’oracions que ha d’endreçar. Vol triar només les que porten un complement indirecte, i després posar-les al sobre corresponent segons l’estructura d’aquest complement. Escriu el nombre del sobre que correspongui a sota de cada complement indirecte. • En Joan és el nou entrenador. • Va regalar el quadre al seu oncle. • He vist el teu amic!
1
• Li han regalat l’últim disc del seu grup de rock preferit. 4
• Els amics d’en Joan fan els deures. • Avui regalaven punts als qui venien amb una mascota. 2
• Només falta un mes per acabar les classes! • A ella no cal que li raonis la pregunta. 3
1
2
3
4
prep 1 GN
prep 1 qui 1 oració
prep 1 pronom
pronom feble
37 Els pronoms febles també volen dir-hi la seva! Encercla els complements indirectes i substitueix-los pel seu pronom feble: li o els. • El carter va donar el sobre al conserge. El carter li va donar el sobre. • El professor va tornar els exàmens als alumnes. El professor els va tornar els exàmens. • Comunicaré els resultats de l’analítica als pacients. Els comunicaré els resultats de l’analítica. • Qui lliurarà el premi al guanyador? Qui li lliurarà el premi?
38 Observa aquesta fotografia i construeix un breu text amb oracions on hi hagi complements directes i indirectes. Fes servir les diferents estructures! Resposta lliure.
17 141049 _ 0001-0040.indd 17
9/9/09 13:19:23
Consulta-ho 39 Amb l’ajut del diccionari, relaciona les paraules que signifiquen el mateix en diferents idiomes:
català
anglès
francès
castellà
cert
soul
frère sœur
alma
cantó
brother
certain
lado
ànima
true
côté
hermano
germà
side
âme
cierto
40 Completa cada sufix amb quatre paraules: Resposta model: • -eria:
fusteria, floristeria, peixateria, sabateria.
• -ista:
florista, maquinista, analista, artista.
• -er: • -era:
sabater, forner, porter, justicier. carnisseria, peixateria, calaixera, aigüera.
ideològic
invers
enciclopèdic
ortogràfic
En quina mena de diccionari pots buscar les paraules pel final? Invers
41 Llegeix la definició i digues a quina mena de diccionari pertany. Justifica la teva resposta. Municipi del Pallars Sobirà, al centre de la cubeta sobreexcavada per les geleres que constitueix la vall d’Àneu, a banda i banda de la Noguera Pallaresa. Comprèn també l’antic terme d’Arrose. El sector muntanyós és cobert de boscs (260 ha de pins i avets) i pasturatges (240 ha); el sector de la plana, a la dreta de la Noguera, és intensament conreat: 122 ha de secà (cereals, prats, alfals, patates)
i 176 ha de regadiu (prats i petites hortes). Juntament amb el municipi de València d’Àneu, posseeix un gran sector prop del port de la Bonaigua, dit la Mancomunitat dels Quatre Pobles. La ramaderia (bovina i ovina) és la base econòmica del municipi, juntament amb el turisme, desenvolupat al llarg del segle XX. Celebra mercat i diverses fires anuals de bestiar.
Enciclopèdic: es fa una explicació extensa de les paraules, recull personatges, llocs i fets històrics destacats amb l’explicació corresponent.
18 141049 _ 0001-0040.indd 18
9/9/09 13:19:24
2
A quin diccionari? 42 Relaciona les definicions amb el tipus de diccionari que els correspon: • Per buscar una paraula que signifiqui el mateix que una altra. • diccionari de sinònims i antònims • Per buscar paraules d’un camp semàntic concret. • diccionari ideològic • Per buscar una paraula en diferents idiomes. • diccionari ortogràfic i de pronúncia
• Per buscar com es pronuncia una paraula.
• diccionari multilingüe
• Per buscar una paraula que signifiqui el contrari d’una altra.
43 Busca un sinònim i un antònim de les paraules següents: sinònim
antònim
constant
perseverant
inconstant
despullat
nu
vestit
enrotllar
enroscat
desenrotllat
famós
conegut
desconegut
passiu
apàtic
actiu
precís
concret
imprecís
rebutjar
refusar
acceptar
19 141049 _ 0001-0040.indd 19
9/9/09 13:19:25
Segrestat en plena nit El senyor Bianquetti no està gens orgullós d’haver-se fet ric venent armament, fent trampes i empobrint els qui no s’ho mereixen. Aquesta és la reflexió a la qual ha arribat el senyor Bianquetti després dels darrers esdeveniments. Mentre en Josep Bianquetti continua reflexionant sobre la manera com deixarà aquest món mafiós i corrupte, la senyora Matilde ha aconseguit que el marit d’una amiga seva, que és empresari d’una deixalleria, destrossi totes les metralletes que van deixar a casa seva. Després de tot el que ha passat, se sent orgullosa, perquè té el pressentiment que és el final d’una etapa. Ja és tard i després del dia que han tingut, la Matilde i en Josep estan força cansats. Després de sopar una mica, decideixen anar a descansar, s’ho han ben merescut. Però abans, en Josep vol passar pel despatx a recollir el que ha tirat en un moment de ràbia i bogeria, i enviar una notificació per avisar que parin la producció i que tanquin la fàbrica d’armament. Després ja recol·locaria els treballadors o els indemnitzaria d’alguna manera. Entra i encén el llum. Recull la pantalla, que encara funciona i es posa a escriure. Se sent alleujat i alhora inquiet. Està fent un pas molt important a la seva vida. De sobte sent un soroll de motor al pati, treu el cap per la finestra, però no veu ningú. «Deu ser el vent» pensa. Encara té mig cos abocat a la finestra quan veu unes ombres que s’acosten. –Ei! Que hi ha algú? Se li accelera el cor, està espantat. Una ombra tota negra l’estira i cau per la finestra que dóna al pati, una mà negra li tapa la boca amb un drap impregnat d’una olor estranya. Són uns encaputxats. L’agafen molt fort, l’arrosseguen uns metres i l’entaforen dintre d’un cotxe. No pot fer res, intenta cridar però no li surt cap soroll, està paralitzat, garratibat, té tota la musculatura atrofiada. Un cop al cotxe, sent la veu de dues persones. «No és possible! M’han segrestat? Qui són aquesta gent?», pensa. Però no hi pot fer res. A poc a poc se li tanquen les parpelles sense que pugui evitar-ho i el cotxe enfila carretera enllà. Mentrestant, a casa, la senyora Matilde està mig adormida i no és conscient de res del que ha passat. Encara té el llum encès perquè espera que arribi en Josep. –Josep! Què estàs fent? Vine, sigui el que sigui ja ho acabaràs demà. Necessites descansar. En veure que no ve, pensa que ja hi farà cap i decideix apagar el llum i dormir. –Apago el llum i em poso a dormir.
20 141049 _ 0001-0040.indd 20
9/9/09 13:19:25
2 Ja vindràs. No tardis, eh? Poc s’ho pensa la senyora Matilde que en Josep no anirà a dormir! El senyor Bianquetti, mentrestant, és dins d’un cotxe que el porta rumb a la fàbrica d’armes que havia de tancar. La nit pot ser molt llarga. Què passarà?
44 Numera les vinyetes segons l’ordre en què s’esdevenen els fets en la història que has llegit.
3
2
4
1
En quina mena de diccionari pots buscar les paraules pel final? Invers
45 Escriu un sinònim dels mots següents: Resposta model:
garratibat sorprès
espantat acovardit
46 La senyora Matilde, quan s’ha desfet de les metralletes, té el pressentiment que aquell moment és «el final d’una etapa». A què creus que es refereix? Que acaba una qüestió per no tornar a començar mai més. 47 Qui penses que pot haver segrestat al senyor Bianquetti? Per què? Els mafiosos de les armes perquè no li permetran d’abandonar aquest món tan fàcilment. 48 Per què se li tanquen les parpelles, al senyor Josep, un cop dins del cotxe? Què ho pot haver provocat? Li han posat davant de la cara un drap impregnat amb alguna droga que el deixa fora de joc.
21 141049 _ 0001-0040.indd 21
9/9/09 13:19:25
3 El que toca 49 Escriu cada forma de pronom en el context que li correspon.
em •
Em
• No
m’
‘m
-me
‘t
-te
‘s
-se
van donar la documentació. m’ has donat la llibreta.
• Dóna ’m
els papers d’una vegada!
• No m’agrada gens maquillar -me .
et •
T’
t’
han fet una mala passada.
• Amaga
’t
, que ja vénen.
• Volia regalar -te •
Et
una cosa molt especial.
va dir que no volia venir.
es
s’
• Van adonar -se • Això •
es
que estava mal fet.
menja amb les mans.
S’ ha aprimat una mica, però no gaire.
• Va treure
’s
un bon pes de sobre.
ens • Troba ’ns
‘ns
-nos
una solució.
• Han de demanar -nos les dades. •
Ens han dit que no poden venir.
us •
Us
-vos
han donat un premi?
• Vol donar -vos la benvinguda.
22 141049 _ 0001-0040.indd 22
9/9/09 13:19:26
Substitueix-lo 50 En Marc no se’n surt... Ajuda’l a relacionar cada forma del pronom amb l’oració que li correspon: el •
• Ajuda les companyes a fer els deures.
la •
• Vol que li diguis tu.
els •
• Porta el document a l’administració.
les •
• Compra la roba al mercat.
en •
• Troba bolets a dojo.
ho •
• Prepara els bunyols per fregir-los.
Copia les oracions fent la substitució del complement destacat pel pronom feble. Les ajuda a fer els deures. Ho vol. El porta a l’administració. La compra al mercat. En troba a dojo. Els prepara per fregir-los.
51 Encercla el pronom feble corresponent i fes la substitució. • Amaga pistes pel joc de nit. (-ne, n’, ‘n, en) N’amaga pel joc de nit. • Atacar els oponents no va ser bona idea. (-los, els, ‘ls) Atacar-los no va ser bona idea. • Col·locava les peces damunt del tauler. (-les, les) Les col·locava damunt del tauler. • Prepara la màquina d’una vegada! (-la, la, l’) Prepara-la d’una vegada! • Dóna el mapa a la guia del grup, ara mateix! (-lo, el, l’, ‘l) Dóna’l a la guia del grup, ara mateix!
52 Separa les seqüències com calgui. Recorda que pots posar apòstrofs o guions: • aturans ▶ atura’ns → atura + ens • mennuego ▶ • testimo ▶
m’ennuego → em ennuego
t’estimo → et estimo
• minteressa ▶ m’interessa → em interessa • demanarvos ▶ • narracona ▶
demanar-vos → us demanar n’arracona → en arracona
Ara torna a copiar-les separant la forma verbal del pronom i escrivint-los complets. Per exemple: atura + ens
23 141049 _ 0001-0040.indd 23
9/9/09 13:19:26
L’encertes? 53 Tria la forma del pronom i fes la substitució escrivint-la en la forma corresponent. • Va trobar els llibres a la biblioteca. (en, ho, els) Els va trobar a la biblioteca. • Buida les bosses ara mateix! (els, ho, les) Buida-les ara mateix! • Vols acostar a mi les setrilleres? (es, em, ens) Em vols acostar les setrilleres? • Surt oli per tot arreu! (el, ho, en) En surt per tot arreu. • Has de trobar les llavors on sigui. (els, les, ho) Les has de trobar on sigui.
54 Completa la conjugació dels verbs acompanyats del pronom feble: present
plusquamperfet
perífrasi verbal
em pentino et pentines es pentina ens pentinem us pentineu es pentinen
m’havia pentinat t’havies pentinat s’havia pentinat ens havíem pentinat
vull pentinar-me vols pentinar-te vol pentinar-se volem pentinar-nos
us havíeu pentinat s’havien pentinat
voleu pentinar-vos volen pentinar-se
perfet
passat perifràstic
futur
m’he rentat t’has rentat s’ha rentat ens hem rentat us heu rentat
vaig rentar-me vas rentar-te va rentar-se vam rentar-nos
em rentaré et rentaràs es rentarà
s’han rentat
vau rentar-vos van rentar-se
ens rentarem us rentareu es rentaran
55 Escriu una oració amb cadascun dels pronom febles següents: Resposta model: • s’: • -les:
S’obre la porta lentament. Van donar-les als alumnes.
• us:
Us demano un favor.
• -la:
Amagueu-la a casa vostra.
24 141049 _ 0001-0040.indd 24
9/9/09 13:19:27
3
Etiqueta-ho! 56 Quin batibull de circumstàncies! Ens ajudes a etiquetar-les? Posa-les a la fitxa corresponent i després etiqueta-les. 1. 5. 9. 13. 17.
ràpidament immediatament lluny amb seguretat una mica
ràpidament amb seguretat a corre-cuita millor
2. 6. 10. 14. 18.
manera
temps
a corre-cuita aquí cap al tard a les sis de seguida
immediatament a les sis de seguida ahir ara
3. 7. 11. 15. 19.
ahir poc millor al mar ara
una mica cap al tard poc gaire molt poc
4. 8. 12. 16. 20.
quantitat
lloc
al cinema gaire molt poc a casa seva
lluny aquí al mar al cinema a casa seva
57 Completa aquestes oracions amb un complement circumstancial. Tingues en compte l’estructura que et donem. Resposta model: • (adverbi) aniré (prep + SN) Demà aniré al cinema. • (pronom feble) vénen molts, de turistes. En vénen molts, de turistes. • (adverbi) corris! Vés (locució adverbial). No corris! Vés a poc a poc.
58 Llegeix aquesta conversa i encercla els complements circumstancials. – Què faràs, a l’estiu? prep + SN. – Segurament aniré amb els meus oncles als Pirineus. adverbi; prep + SN. – I hi estareu molts dies, allà? pronom feble; adverbi. – Encara no ho hem decidit. adverbi.
Indica a la llibreta l’estructura dels complements circumstancials que has encerclat.
25 141049 _ 0001-0040.indd 25
9/9/09 13:19:28
Quines circumstàncies! 59 Relaciona cada oració amb el tipus de complement circumstancial que hi apareix.
manera
companyia
lloc
Posa la maleta aquí.
instrument
Això ho ha fet a primera hora del matí. Hi va amb la Marina.
temps
Talla-ho amb les tisores. Fes-ho així.
quantitat
En Miquel parla molt. 60 Localitza els complements circumstancials i classifica’ls tenint en compte la seva estructura. • Anem a la piscina dilluns i dimecres. • Hi van sovint (al gimnàs). • Ho anava fent de mica en mica. • En Jan fa la feina ràpidament. • Trobaràs un local buit a cada cantonada. • La reunió es farà demà passat. • De cop i volta va trobar el que buscava. • Tornareu a anar a aquell hostal de Camprodon? adverbi
ràpidament
locució adverbial
de mica en mica, de cop i volta
SN
dilluns i dimecres, demà passat
prep + SN
a la piscina, a cada cantonada, a aquell hostal de Camprodon.
pronom feble
hi
61 Escriu una oració amb un complement circumstancial que tingui les característiques que es demanen: Resposta model: • adverbi, CC lloc: • SN, CC temps:
Seu allà. Dilluns no treballo.
• prep. + SN, CC companyia: • locució adverbial, CC manera: • adverbi, CC quantitat:
Vaig amb la Mar. Ho va fer de qualsevol manera.
Menja poc.
• prep. + SN, CC instrument:
Talla amb la serra.
26 141049 _ 0001-0040.indd 26
9/9/09 13:19:28
3
Incorrectes! 62 Relaciona cada mot incorrecte amb la forma adequada en català i classifica’ls. Si et cal, utilitza el diccionari.
abollat bijuteria derretir
cuna abono escorta
acertar adob empotrat
bronca encertar fondre
mot correcte abonyegat bijuteria fondre bressol adob
bisuteria bressol encastat
abonyegat brega escolta
mot incorrecte
escolta encertar encastat brega
abollat bisuteria derretir cuna abono
escorta acertar empotrat bronca
63 Localitza les paraules incorrectes i substitueix-les per les adequades.
mida
llitera assabentat
endolla embolcall
llotja
• Enxufa l’aspirador que jo el passaré. Endolla l’aspirador que jo el passaré. • Necessito un cargol d’aquest tamany. Necessito un cargol d’aquesta mida. • Tenim entrades preferents i seurem al palco. Tenim entrades preferents i seurem a la llotja. • Van treure el jugador del camp en camilla. Van treure el jugador del camp en llitera. • S’han enterat del nou fitxatge. S’han assabentat del nou fitxatge. • Treu-li l’envoltori d’una vegada. Treu-li l’embolcall d’una vegada.
27 141049 _ 0001-0040.indd 27
9/9/09 13:19:29
Quina aventura! 64 Els mots de la columna esquerra no són correctes. Relaciona’ls amb el seu equivalent català:
hydrospeed
planxa de surf
mountain bike
hidrotrineu
aigües braves
bicicleta de muntanya
puenting
surfboard
aigües vives
salt de pont
65 Se’ns han embolicat els camins i no sabem on porta cadascun. Descobreix-los i copia les parelles resultants.
llistín e-book lentilla
farmaciola pal llibre electrònic
fashion
volandera
botiquín
coixí de seguretat
màstil
maquinari
mailing
de moda
hardware airbag arandela
lent de contacte bustiada guia telefònica
28 141049 _ 0001-0040.indd 28
9/9/09 13:19:29
3
A favor o en contra? 66 La professora d’Educació Física ha proposat instal·lar un rocòdrom a una de les parets del gimnàs. Evidentment ha trobat gent que defensa la idea i un altre sector que la rebutja. Quines d’aquestes afirmacions servirien per argumentar cadascuna de les posicions? Classifica-les i afegeix-ne alguna més. • Potencia la força muscular.
• Els alumnes es tornaran massa atrevits.
• Implica risc i perill.
• No serà de gran alçada.
• Ajuda a desenvolupar la responsabilitat.
• Primer cal conèixer els esports convencionals.
• No és profitós per a l’aprenentatge.
• Els esports no comencen i acaben amb el futbol i el bàsquet.
• Disposa de tots els mecanismes de seguretat.
• No els beneficia per a res.
ARGUMENTS EN CONTRA
VOR ARGUMENTS A FA Implica risc i perill. Potencia la força
muscular
par la Ajuda a desenvolu responsabilitat. els mecanismes Disposa de tots de seguretat. lçada. No serà de gran a
No és profitós per a l’aprenentatge. Els alumnes es tornaran massa atrevits. Primer cal conèixer els esports convencionals. No els beneficia per a res.
mencen i acaben Els esports no co bàsquet. amb el futbol i el
67 Imagina’t que ets la professora d’Educació Física i que has de redactar una argumentació prou sòlida per tal que t’aprovin el projecte. Fes-ho. Resposta lliure. Indica a la llibreta l’estructura dels complements circumstancials que has encerclat.
29 141049 _ 0001-0040.indd 29
9/9/09 13:19:30
4 De restaurant... 68 En Marc ha marxat aquest cap de setmana amb la seva família. Volen anar a un restaurant, però s’han trobat que els rètols de molts dels restaurants estan incomplets. Quines vocals, accents i dièresis hi falten? Escriu-les.
L’aq ü educte rom à
El rac ó d’en Llu í s Cal Su í s
Cu i na de la p à tria
Ress ò del giron è s
Can progr é s
Restaurant di ü rn
L’estada dels ve ï ns
69 Completa les preguntes i respostes que ha sentit en Marc en arribar a la casa rural. • –Convé que tr e gui les maletes? • Sí, quan p u guis les tr e us. • Els petits estan encara aj a guts? • No, l’Oriol no j e u mai, al cotxe. • T’has distr e t, en el viatge? • Pensava que em distr a uria molt més! • Saps que el propietari va n é ixer quan vam tenir en Marc? • Diuen que va ser un any de molts n a ixements!
70 Damunt de la taula del menjador ha trobat uns mots encreuats. Hi has de localitzar i copiar sis formes verbals. R E T S Q E V
T A U V X I P
C O S I A R U
U S B A R V O
S T E S C U P
V N I M J L M I I Z L G F H
I L R K A U S
T C O L L I A
cus
cosia
tus
escup
vulgui
collia
Explica per què hi ha unes formes verbals que s’escriuen amb o i altres amb u. S’escriu amb o en posició àtona i amb u en posició tònica.
30 141049 _ 0001-0040.indd 30
9/9/09 13:19:31
Agafant posicions... 71 Les oracions següents són títols de CD, però falta la grafia de la vocal neutra en els verbs. La completes? • Ten e n il·lusió! • Veni a amb pressa • P a ssem-ho! • V o ler somiar • Tr a uràs sort? • N a ixem a la vida!
72 Aquest noi és força manaire! Canvia les formes verbals de les oracions següents a la tercera persona del singular de l’imperfet d’indicatiu. • Cull el paper de terra.
▶
Collia el paper de terra.
• No tussis.
▶
No tossia.
• Surt fora.
▶
Sortia fora.
• No escupis.
▶
No escopia.
• Cus bé el botó.
▶
Cosia bé el botó.
73 Què fan aquests personatges? Utilitza la forma verbal adient per descriure-ho.
Corre
Omple
Obre
31 141049 _ 0001-0040.indd 31
9/9/09 13:19:31
No hi són 74 Alguns pronoms febles se n’han anat de vacances. Observa la casa on viuen ara i utilitza’ls per substituir l’atribut, que prèviament l’hauràs encerclat. A la porta hi diu quan s’han d’utilitzar.
EL/ELS
HO
EN
Atribut sense article, format per un adjectiu, una oració…
Atribut precedit d’un mot que indica quantitat
LA/LES
Atribut amb article o demostratiu
• Aquest mes és calorós. • Has estat malalt? Sí,
Ho és. ho he estat.
• Aquell noi és el teu amic?
Aquell noi l’és.
• El teu llibre sembla interessant, oi? • Estàs content, no?
Ho estàs, no?
• Ets un bon estudiant?
N’ets un?
• Oi que sembla satisfeta?
Oi que ho sembla?
• Aquest dos CD són d’en Miquel? • Ets d’Olot?
El teu llibre ho sembla, oi?
Aquests dos CD ho són?
Ho ets?
• N’és de bon jan, no?
Ho és, no?
75 Llegeix aquest text i subratlla les oracions copulatives. adjectiu
Momo era menuda i força escarransida; no es podia saber si tenia vuit anys o en tenia dotze. adj. + C d’adjectiu
Tenia el cap ple de rínxols escabellats i negres; i semblaven fàcils de pentinar. Els ulls també eren negres, i els peus eren del mateix color, ja que gairebé sempre anava descalça. adjectiu
prep. + SN
La faldilla era tota feta de parracs de diferents colors i li arribava fins als turmells. Al damunt portava una jaqueta que semblava d’home, vella i massa ampla, però semblava ben pràctica. adjectiu
Michael Ende, Momo (Adaptació)
Copia els atributs i indica’n l’estructura.
32 141049 _ 0001-0040.indd 32
9/9/09 13:19:33
4
Estalviem lletres!
adj. s. m.
76 Completa els mots encreuats tenint en compte la definició i l’abreviatura. s. f.
Targeta que s’envia a algú per felicitar-lo.
v.
Expressar a algú la satisfacció que sent per alguna cosa ben feta.
adj.
s. f. v.
Que sent felicitat, que està molt content.
F
F
E
L
Í
I
C
I
E E
L
E
I
L
Ç
T
A
R
I
s. m. Del grup d’animals al qual pertanyen el gat i el lleó, entre d’altres.
C I T A C I Ó
Quina de les paraules dels encreuats no pertany al mateix grup que les altres? Per què? Felí, perquè no és de la família de feliç.
77 Volem anar al Museu d’Art Modern i ens han donat les indicacions per arribar-hi, però no hi ha manera d’entendre’n les abreviatures. Escriu-ne la paraula sencera. Arribeu fins a la pl. (
plaça
Comte Arnau. Un cop allà, agafeu el pg. ( a la ctra. ( la rda. (
carretera ronda
) dels Castellers i gireu pel c/ (
passaig
carrer
)
) Prim com si anéssiu cap
) de Lleida. Seguiu per la rbla. (
rambla
) fins
) i ja veureu un rètol que ho indica.
78 Un cop arribats al museu, hem trobat aquests rètols. Torna’ls a escriure canviant les abreviatures per la paraula sencera. dl. i dc. obert tot el dia dg. preus especials ds. tancat dm. i dj. obert només als matins
dilluns i dimecres obert tot el dia diumenge preus especials dissabte tancat dimarts i dijous obert només als matins
33 141049 _ 0001-0040.indd 33
9/9/09 13:19:33
Mira’m 79 En Marcel està passant per diverses situacions, que ell mateix ha expressat en forma de dibuix. Escriu què diria en cada situació. Resposta lliure. A
B
D
C
E
80 Amb les mans ens podem fer entendre sense haver de parlar. Dibuixa els gestos de les mans que indiquen els missatges següents: Resposta lliure.
OK
PARA’T!
TU
TEMPS MORT
34 141049 _ 0001-0040.indd 34
9/9/09 13:19:34
4
Un final tràgic 81 Aquí tens un fragment del final de l’obra Mar i Cel, escrita per Àngel Guimerà i adaptada pel grup teatral Dagoll-Dagom. Llegeix-lo i respon: Cançó d’Idriss El llibre de Hassèn ens va predir mala sort. Ja veus que els cristians ens han tornat a guanyar. Malek, Osman i els altres, jo els he vist a tots morts. Què passa, capità, només quedem tu i jo. Algú ha obert les cadenes d’aquests presoners. Algú els ha deslliurat. Què passa, capità?, que no has sabut preveure que algú ens ha traït. [...] Què em passa, capità, que m’he tornat de drap. Els braços se m’enrampen, no m’aguanto dret. Què em passa, capità, per què fa tant de fred abraça’m capità no veus que estic gelat?
• De quin tipus és aquest text? Tràgic
Còmic
Descriptiu
• Quines paraules et fan pensar que és així? Mala sort, ens han tornat a guanyar, els he vist a tots morts, algú ha obert les cadenes d’aquests presoners, algú ens ha traït, m’he tornat de drap, no m’aguanto dret, per què fa tant de fred, no veus que estic gelat. • A la darrera estrofa, a l’Isdriss, el grumet, li passa alguna cosa. Explica-ho a la llibreta. Que s’està morint.
35 141049 _ 0001-0040.indd 35
9/9/09 13:19:35
Un final feliç? El senyor Josep, després de dormir tot el viatge per culpa del mocador, ha arribat a la fàbrica, on el tenen retingut i emmordassat. Els segrestadors volen apoderar-se de la producció d’armament i de tota la fàbrica. Mentrestant, la senyora Matilde ja s’ha llevat, i quan ha vist que el senyor Josep no hi era l’ha cridat: –Josep, ets al despatx? Vols que et porti l’esmorzar? Però no contesta ningú. Ella fa l’esmorzar igualment i decideix portar-l’hi al despatx. Agafa la safata i va cap allà, obre la porta i... no hi és. El crida: –Joseeeeep! Joseeeeep! Contesta! La Matilde s’està posant nerviosa, corre per tot el pis, obre portes, puja, baixa, surt al pati..., res, ni rastre d’en Josep. Torna al despatx, perquè pensa que potser ha marxat a algun lloc i ha deixat una nota. S’asseu a l’escriptori, però no hi veu res. De sobte, la pantalla de l’ordinador fa pampalluges. «Ahir se’l devia deixar engegat», pensa. Quan anava a apagar-lo, apareix a la pantalla un senyal d’estop enorme al mateix temps que se sent un xiulet ensordidor. I, seguidament, hi surten unes lletres, com si algú estigués fent servir el teclat. La senyora Matilde hi llegeix: «En Josep està segrestat. Dos magnats d’un país africà el tenen retingut a la fàbrica. Volen apoderar-se de tot i impedir que deixi de fabricar armes.» La Matilde pregunta d’esma a l’ordinador, com si hagués entès de seguida que la màquina té vida pròpia: –I què hem de fer, ara? Què puc fer per alliberar-lo? Truco als Mossos d’Esquadra? O vaig cap allà... Si algú em pogués aconsellar... «Jo mateix t’aconsellaré. Mira, tenim dues opcions: una de poc fiable i perillosa, i molt pel·liculera, seria anar tu mateixa a alliberar-lo; i una altra, més segura i assenyada, seria avisar els Mossos i que siguin ells qui realitzin l’operació. Jo, de tu, trucaria als Mossos de seguida.» La Matilde, sense pensar-s’ho dues vegades, es posa en contacte amb el sergent de la comissaria, i de seguida els té a casa. Ella els explica que han segrestat el seu marit i els diu on és. Se la queden mirant estranyats, no entenen res: –Com ho sap, vostè, on és? –L’ordinador... Bé, és una història molt estranya, tant se val. Vostès creguin que això és tan cert com que em dic Matilde. Així doncs, el sergent i tres patrulles de Mossos connecten les sirenes i ràpidament van cap a la fàbrica. Hi arriben tan ràpidament com poden, agafen posicions, i mitjançant uns altaveus avisen els segrestadors que hi ha dins:
36 141049 _ 0001-0040.indd 36
9/9/09 13:19:36
4 –Llencin les armes i surtin amb les mans enlaire. Els segrestadors intenten escapar-se, però en veure que la fàbrica està envoltada de policia decideixen lliurar-se. A continuació, els Mossos entren i alliberen el senyor Bianquetti. I esclar, un cop allà descobreixen tot el pastís i desmantellen la xarxa mafiosa. Ara, serà la Justícia qui haurà d’aplicar a cadascú la pena que li pertoqui. Així uns aniran a parar a la presó, i el senyor Bianquetti, com que ja pensava plegar de tot i estava penedit, pagarà la seva culpa fent treballs comunitaris: cada dos mesos anirà a un país del Tercer Món a ajudar a construir infraestructures, com canalitzacions d’aigua, escoles, dispensaris, etc. I... què ha passat amb l’ordinador? Continua amb vida pròpia? S’han fet íntims amb la senyora Matilde?
82 Què vol dir l’expressió «fer cap a»? En saps algun sinònim? Anar cap a algun lloc. Dirigir-se. 83 Respon si són certes (C) o falses (F) aquestes afirmacions: C
Els segrestadors porten el senyor Bianquetti a la seva pròpia fàbrica.
F
Els segrestadors lliguen el senyor Bianquetti, l’emmordassen i el posen en una habitació fosca.
C
L’ordinador aconsella la senyora Matilde.
F
La policia tarda una mica a arribar al lloc dels fets.
C
El senyor Bianquetti es lliura de la presó. Fes un resum del text. Resposta lliure.
84 Per què segresten el senyor Bianquetti? Perquè vol deixar el món de la màfia del tràfic d’armes. 85 Quin paper hi juga, l’ordinador, en aquesta història? Avisa del que passa i aconsella. 86 Quin podria ser el final, per a l’ordinador? Escriu-ne un. Resposta lliure.
37 141049 _ 0001-0040.indd 37
9/9/09 13:19:36
Programació UNITAT
1
2
3
4
TÍTOL
CONTINGUT
PÀG.
Frases que ja estan fetes
Frases fetes
4
Diversió a la cort
Gèneres teatrals
5
Per una hac...
i/hi, o/ho
6
I hi aniràs?
i/hi, o/ho
7
Ho vols o no?
i/hi, o/ho
8
Quantes formes!
El complement directe
9
Complements i més complements
El complement directe
10
Quines figures!
Figures retòriques: l’al·literació i la inversió
11
Quin desordre
Figures retòriques: l’hipèrbaton
12
Llegendari
La llegenda
13
T’has perdut?
Aleshores/a les hores, alhora/a l’hora
14
Sinó o si no?
Aleshores/a les hores, alhora/a l’hora, si no/sinó
15
A qui?
El complement indirecte
16
Ben estructurats
El complement indirecte
17
Consulta-ho
Els diccionaris
18
A quin diccionari?
Els diccionaris
19
El que toca
L’apòstrof en els pronoms
22
Substitueix-lo
Els pronoms febles
23
L’encertes?
Els pronoms febles
24
Etiqueta-ho!
El complement circumstancial
25
Quines circumstàncies!
El complement circumstancial
26
Incorrectes!
Mots incorrectes d’ús freqüent
27
Quina aventura!
Mots incorrectes d’ús freqüent
28
A favor o en contra?
L’article d’opinió
29
De restaurant...
Repàs de vocalisme
30
Agafant posicions...
Repàs de vocalisme
31
No hi són
L’atribut
32
Estalviem lletres!
Les abreviacions
33
Mira’m
El llenguatge no verbal
34
Un final tràgic
El drama teatral
35
38 141049 _ 0001-0040.indd 38
9/9/09 13:19:36
1
141049 _ 0001-0040.indd 39
9/9/09 13:19:37
El Quadern de Llengua 18 és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada al Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana sota la direcció de M. ÀNGELS ANDRÉS CASAMIQUELA. Text: M. Àngels Andrés Casamiquela, Gemma Comas i Cortijo Il·lustració: Xavier Carrasco Muria (Bié) Coordinació de projecte: Carlos Aguilera Edició: Pere Macià Arqué, Judit Terrats Cortiella Direcció d’art: José Crespo Projecte gràfic: Coberta: CARRIÓ / SÁNCHEZ / LACASTA Interiors: Paco Sánchez i Avi Cap de projecte gràfic: Rosa Marín Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Cap de desenvolupament gràfic: Javier Tejeda Desenvolupament gràfic: José Luis García i Raul de Andrés Direcció tècnica: Ángel García Encinar Coordinació tècnica: José Luis Verdasco Composició i muntatge: Eduard Cánovas i Fotoletra Correcció: Grup Promotor Documentació i selecció fotogràfica: Mercedes Barcenilla Fotografia: J. Jaime; Prats i Camps; S. Enríquez; A. G. E. FOTOSTOCK/Paula Borchardt, Emilio Ereza, San Rostro; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; ISTOCKPHOTO; PHOTODISC; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica) 08005 Barcelona
Imprès per
CP: 141049
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Si en necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment, adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org).
141049 _ 0001-0040.indd 40
9/9/09 13:19:37