6.2. Caracterització demogràfica dels visitants

Il·lustració 140. Distribució de visitants segons tipologia. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Per veure la pressió social del turisme a la Garrotxa podem calcular la ràtio de visitants per cada 100 habitants. Aquest valor és de 33,1 visitants per cada 100 habitants, un valor molt per sota la mitjana del Pirineu de Girona, que era de 75,3 visitants per 100 habitants, i també molt per sota els valors de la Cerdanya (112,5 visitants/100 habitants) o el Ripollès (139,3 visitants/100 habitants).

Aquesta ràtio tant baixa, que ja s’intueix a la il·lustració 139, ve condicionada pel volum de residents: la Garrotxa té més habitants que la Cerdanya i que el Ripollès, i rep un valor similar de visitants.

A continuació s’analitzen específicament les característiques d’aquests visitants.

Respecte a les nacionalitats dels visitants, es veu un comportament similar al del Ripollès: la major part de visitants són nacionals. A la Garrotxa, el 87,8% dels visitants són nacionals, mentre que els visitants estrangers representen el 12,2% del total. Aquests valors són molt diferents del conjunt del Pirineu de Girona, on els estrangers representaven el 59,1% del total.

Il·lustració 141. Distribució visitants per nacionalitat. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

1. 2. 3. 3.1. 3.2.

6.2.1. Nacionals

Respecte als visitants nacionals, el 92,2% venen de municipis locals, que són els pertanyents a les províncies de Girona, Lleida i Barcelona. El gran pes dels excursionistes fa que la Garrotxa sigui la única comarca del Pirineu de Girona on el principal municipi emissor de visitants no sigui Barcelona (10,1%), sinó Olot (15,7%). Girona emet el 8,5% dels visitants, seguit de Banyoles (4,8%) i Figueres (3,6%). En aquest rànquing no apareix cap municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com és el cas del Ripollès i la Cerdanya.

Il·lustració 142. Distribució de visitants segons municipi d’origen local (Top 5). Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Com es pot observar a la il·lustració 143, la majoria de turistes venen de Barcelona (21,6%), seguits de la capital de comarca (13,7%), de Girona (4,3%), Sabadell (2,3%) i Banyoles (2,3%). Mentre que als rànquings de municipis emissors de turistes de la Cerdanya i el Ripollès apareixien bàsicament Barcelona i municipis de l’Àrea Metropolitana (a part de les respectives capitals de comarca); a la Garrotxa, sembla que el pes de municipis més propers com Girona (4,3%) i Banyoles (2,3%) és més significatiu (a l’Alt Empordà, que s’analitza al capítol 7, passa el mateix que a la Garrotxa, guanyen pes els municipis més propers).

Aquesta dinàmica es repeteix en els habitualment presents: mentre que a la resta de comarques Barcelona era el principal emissor d’habitualment presents, a la Garrotxa, Barcelona (24,5%) queda en segona posició per darrere d’Olot (24,5%). La resta dels principals municipis emissors d’habitualment presents continuen sent municipis de les comarques veïnes (Girona, Figueres i Banyoles).

Il·lustració 143. Comparació de la distribució de visitants per municipis d’origen local (Top 5) segons perfil del visitant.

Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Turista (N = 617,4 mil.):

Excursionista (N = 2,2 mill): Habitualment Present (N = 410,2 mil):

Excursionista Recurrent (N = 1,5 mil):

Respecte els excursionistes, Barcelona és el principal municipi emissor (11,2%), seguit de Girona (9,6%), Figueres (4,8%) i Banyoles (4,4%). Per altra banda, veiem que Olot apareix al rànquing del top 5 de municipis que emeten més excursionistes. Aquest comportament és diferent de les altres tres comarques (Cerdanya, Ripollès i Alt Empordà) on les capitals de comarca no apareixien al rànquing del top 5 de municipis emissors d’excursionistes.

Finalment, el rànquing d’excursionistes recurrents estan liderats per la capital de la comarca (33,7%), que inclouen treballadors que no pernocten al municipi però que hi van cada dia a treballar. Segueixen Girona (9,0%), Banyoles (7,1%), Figueres (3,2%) i Barcelona (2,5%).

Aquestes dades apunten a un pes de Barcelona a la Garrotxa menys significatiu que en altres comarques, potser degut a una xarxa de comunicacions una mica més complicada per arribar a la Garrotxa. En canvi, hi ha més presència de visitants de la part més oriental de la província de Girona.

Il·lustració 144. Distribució de visitants segons municipi d’origen no local (Top 5). Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

*Gran part de les dades de Pozuelo de Alarcón corresponen a Madrid degut a que s’han assignat a Pozuelo de Alarcón tots els codis postals que són compartits entre les dues poblacions. Per tant, les dades de Pozuelo cal sumar-les a les de Madrid.

Respecte als municipis no locals, que representen menys del 10% del total de visitants nacionals, els municipis emissors més importants són: Madrid (11,1%), València (2,7%), Tarragona (2,2%) i Saragossa (2,1%).

Seguint la mateixa tendència que al Pirineu de Girona, la Garrotxa és lleugerament més visitada per homes (55,8%). Per altra banda, la distribució de visitants per edat (il·lustració 145) també és molt semblant a la del conjunt del Pirineu de Girona: la major representació la té la franja d’entre 35 i 44 anys (19,5%), seguida de la franja de persones menors d’edat (18,9%), dels majors de 65 anys (16,7%) i dels d’entre 45 i 54 anys (16,1%).

Il·lustració 145. Distribució de visitants nacionals per edat. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020