6.3. Distribució temporal dels visitants

3.2.1. Estrangers

Pel que fa als visitants estrangers, que representen el 12,2% del total, veiem que el pes dels francesos continua sent el majoritari (37,8%), tot i que molt per sota del pes que té al conjunt del Pirineu de Girona (76,4%). Així, veiem que el pes del mercat alemany (8,5%) i holandès (7,6%) és més significatiu a la Garrotxa.

Per altra banda, veiem que la Índia (4,9%) i els Estats Units (4,0%) apareixen al rànquing dels top 5 països emissors de visitants estrangers. Per una banda, els indis són majoritàriament turistes o excursionistes recurrents. Els excursionistes recurrents podrien ser residents a la zona d’estudi o a zones properes, que es mouen sovint per la comarca ja sigui per raons de treball o d’oci. Aquest fet es pot veure influenciat per la comunitat d’indis resident a la comarca. Per altra banda, la majoria d’americans d’Estats Units a la Garrotxa són excursionistes, la qual cosa significa que pernocten en altres zones de Catalunya, Espanya o França i passen un dia a la Garrotxa, potser com a part d’una ruta turística.

Il·lustració 146. Distribució de visitants internacionals segons país d’origen. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

6.3.Distribució temporal dels visitants

Un cop caracteritzats els visitants de la Garrotxa, es fa l’anàlisi dels patrons de mobilitat primer a nivell d’un període anual (de març de 2019 a febrer de 2020) i, en acabat, a nivell més específic, per períodes d’interès especial.

6.3.1. Assistència diürna

La il·lustració 147 mostra la distribució de l’assistència diürna de visitants durant tot el període analitzat. A primer cop d’ull, s’observa una base d’excursionistes molt amplia. També s’observa una distribució menys estacional que en el conjunt del Pirineu de Girona i amb pics menys pronunciats els caps de setmana d’hivern, com era el cas de la Cerdanya i Ripollès.

El pic d’afluència de visitants més important és per Tots Sants, seguit del Pont de Desembre. A continuació, segueixen festivitats puntuals durant la tardor. A part del pont del 12 d’octubre, també es distingeixen clarament els pics del cap de setmana del 9 i 10 de novembre, quan va tenir lloc Lluèrnia, i el cap de setmana del 7 i 8 de setembre, per Festes del Tura.

També es poden distingir els pics de Setmana Santa, Sant Joan i Segona Pasqua. Durant l’agost i per Nadal no es veu una afluència molt marcada, per Nadal no s’arriba a nivells d’afluència molt superiors als d’un cap de setmana normal.

Il·lustració 147. Distribució temporal de l’assistència diürna de visitants. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

L’agost és el mes que concentra més afluència de visitants, acollint l’11,6% del total de visitants anuals. Tot i això, és la comarca del Pirineu de Girona amb una estacionalitat a l’agost més baixa. En tot el Pirineu de Girona, l’agost concentra el 20,0% del total de visitants.

A part de l’agost, els mesos amb més afluència són els de tardor: setembre (9,5%), octubre (9,6%) i novembre (9,6%). Per contra, els mesos amb menys afluència són a la primavera: maig (6,2%), abril (6,8%), i març (6,5%). Tot i això, no es veu una estacionalitat molt marcada, si els visitants es distribuïssin equitativament al llarg de tots els mesos, cada mes acolliria el 8,3% del total de visitants. Aquests valors, tant els de tardor com els de primavera, no estan molt allunyats d’aquesta mitjana.

Pel que fa als visitants nacionals, el pic d’agost és lleugerament més baix (10,9%), mentre que l’afluència del novembre és més alta (10,1%), segurament influenciada per Tots Sants i Lluèrnia. En canvi, la distribució dels visitants estrangers es concentra molt més en els mesos d’estiu: juliol (13,3%), agost (16,6%) i setembre (11,3%). Per contra, hi ha menys afluència d’estrangers a l’hivern, essent el gener el mes més baix (4,5%).

Il·lustració 148. Distribució mensual de visitants segons nacionalitat. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

6.3.2. Assistència nocturna

En l’anàlisi de l’assistència nocturna, només es poden analitzar aquells visitants que pernocten, és a dir, els turistes i els habitualment presents. Dels visitants que pernocten a la destinació, el 72,4% són turistes, mentre que el 27,6% són habitualment presents.

Habitualment presents

Si ens centrem primer en els habitualment presents, s’observa una distribució diferent de la resta del Pirineu de Girona. Mentre que a les altres comarques els pics es formen o bé a l’agost o bé durant els ponts o caps de setmana de tardor-hivern, a la Garrotxa el pic més destacat és el de les Festes del Tura. Tampoc s’observa l’estacionalitat marcada a l’agost que sí que es pot observar a altres comarques.

En general s’observa una base amplia d’habitualment presents, la qual cosa indica una presència força constant de persones que no viuen a la zona però que hi passen nits sovint. Durant els mesos de primavera, aquesta afluència nocturna és més constant i independent del dia de la setmana, mentre que durant els mesos de tardor i hivern es concentra més en els caps de setmana.

Després del pic de Festes del Tura, es poden distingir altres pics com el de Tots Sants, el del dia 24 de desembre, el Carnaval o la segona Pasqua.

Il·lustració 149. Distribució d’assistència nocturna d’habitualment presents. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Respecte a les arribades i sortides dels habitualment presents, es veu una activitat força constant durant tot l’any. En arribades, destaca el pic del 6 de setembre per les Festes del Tura, mentre que en les sortides s’observa un pic de sortides important el diumenge dia 17 de novembre.

Il·lustració 150. Distribució d’arribades i sortides d’habitualment presents. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Arribades Sortides

Turistes

En la distribució dels turistes (il·lustració 151) sí que s’observa més afluència durant l’agost en comparació a la resta de l’any. També s’observa més afluència per Nadal i per Setmana Santa. El pic més rellevant torna a ser amb diferència el de les Festes del Tura, seguit del pic de Cap d’Any. També destaquen els pics de Tots Sants i el Pont de Desembre, tot i que en aquesta comarca no tenen el pes tant rellevant que tenien a la Cerdanya o al Ripollès. A part dels pics de Sant Joan i Setmana Santa, que es poden distingir molt bé, hi ha un cap de setmana al febrer que sobresurt respecte a la resta, el del 15 de febrer. Aquell cap de setmana va tenir lloc l’Olot x2, que deuria provocar aquest augment de l’afluència nocturna de turistes.

Il·lustració 151. Distribució d’assistència nocturna de turistes. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Respecte a les arribades i sortides de turistes, coincideixen amb la distribució nocturna de la il·lustració 152: els pics més importants són els de Festes del Tura i Cap d’Any, seguits dels pics de Tots Sants, el Pont de Desembre i Sant Joan. També s’observen moltes arribades el dia 24 de desembre, la Nit de Nadal, en aquest cas no s’observa una sortida ja que molts turistes es deurien quedar a passar la resta dels dies de Nadal a la Garrotxa. Per contra, si que s’observen moltes sortides el dia 16 de febrer, el diumenge de l’Olot x2.

Il·lustració 152. Distribució d’arribades i sortides de turistes Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Arribades Sortides

La il·lustració 153 mostra la distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals, la qual és molt semblant a la distribució nocturna de turistes general de la il·lustració 151, degut a que la major part dels turistes són nacionals.

Es nota una estacionalitat molt més baixa que en el cas del Pirineu de Girona, i una importància més marcada dels caps de setmana i ponts, tot i ser menys marcada que en el cas del Ripollès i la Cerdanya.

Il·lustració 153. Distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

La distribució d’afluència nocturna de turistes estrangers, per altra banda, mostra una estacionalitat més marcada, amb molta afluència els mesos de juliol i agost. També destaca el pic de Cap d’Any. A part d’això, es pot distingir un pic de molta afluència el dia 1 de setembre de 2019, influenciat sobretot per l’activitat d’holandesos (40,6%). Després d’aquest pic, es pot distingir també el pic de les Festes del Tura, i el del pont del dia 12 d’octubre. El dia 6 de març hi va haver molta afluència d’indis a la Garrotxa, que, aquell dia, van representar el 86,3% del total de turistes.

Il·lustració 154. Distribució d’afluència nocturna de turistes estrangers. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

6.3.3. Patrons de mobilitat

Per analitzar els patrons de mobilitat a la Garrotxa, se segueix el mateix ordre que en els capítols anteriors: primer s’estudia la mobilitat nocturna, és a dir, on havien passat la nit anterior els visitants detectats a la zona d’estudi; i després, a quines zones van els visitants després d’haver pernoctat a la Garrotxa.

Il·lustració 155. Mobilitat nocturna visitants. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Com es pot observar a la il·lustració 155, la majoria de visitants van pernoctar a la Garrotxa abans de visitarla. Aquesta tendència és normal, ja que en general els visitants solen dormir a prop de les zones que volen visitar el dia següent. Així, els top 3 municipis on es va pernoctar més abans de visitar la Garrotxa són Olot (36,4%), Sant Joan les Fonts (18,2%), i la Vall d’en Bas (9,1%). En global, més del 70,0% dels visitants havien pernoctat a la Garrotxa la nit abans.

Del 30,0% restant, un 4,5% va pernoctar a Barcelona, i la resta, a poblacions molt properes com Amer, Camprodon o Porqueres.

S’ha de tenir en compte que aquests municipis no corresponen exactament als municipis de la Garrotxa, sinó que són agrupacions fetes en base als codis postals.

Il·lustració 156. Mobilitat diürna visitants. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Pel que fa a la mobilitat diürna, veiem que els municipis més visitats després de pernoctar a la Garrotxa són Olot (36,6%), Sant Joan les Fonts (15,9%), la Vall d’en Bas (9,4%) i la Vall de Bianya (4,6%). En global, el 71,4% de visitants que han pernoctat a la Garrotxa, l’endemà visiten la Garrotxa. Altres llocs visitats després de pernoctar a la comarca són Camprodon (3,3%), Amer (3,2%), Barcelona (2,0%) o Girona (1,9%). Sobretot aquests dos últims podrien representar els llocs de tornada a la residència habitual.