La Sagrada família és un monument situat al centre, l’arquitecte, Antoni Gaudí, utilitzava parets i sostres ondulats per demostrar naturalesa. L’edifici per dintre representa un bosc i per fora representa una part de Jesús, en concret el tors. Dalt del edifici hi ha un Jesús, representa la pujada al cel. A la fassana hi ha diverses escultures de personatges en situacions escrites en la Bíblia i representades a la sagrada família. A ľinterior de l’estructura hi ha uns vitralls que representen la vida, utilitza el vermell pel dolor, el verd per l’esperança i el blau per la tranquilitat. Al derrera de la Sagrada Família hi ha l’escena del naixement de Jesús i la constant persecució d’ell. La torre més gran serà la dedicada a Jesús que farà 172,5m.
El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut habitualment com la Sagrada Família, és una basílica catòlica situada a Barcelona. És un dels exemples més coneguts del modernisme català i un edifici únic al món, que ha esdevingut tot un símbol de la Ciutat Comtal. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat. La Sagrada Família és una mostra de la plenitud artística de Gaudí: hi va treballar durant la major part de la seva carrera professional, però, especialment, en els darrers anys, quan va arribar a la culminació del seu estil naturalista, amb una síntesi de totes les solucions i estils provats fins aleshores. Gaudí va aconseguir una perfecta harmonia en la interrelació entre els elements estructurals i els ornamentals, de tal manera que totes les arts s'integrarven en un conjunt estructurat i lògic.
Des del 1915 Gaudí va dedicar-se d'una manera gairebé exclusiva a la Sagrada Família, obra que significa la síntesi de tota la seva evolució arquitectònica, ja que hi va aplicar totes les seves troballes experimentades anteriorment a la cripta de la Colònia Güell. Després de la realització de la cripta i l'absis, encara en estil neogòtic, Gaudí va concebre la resta del temple en un estil orgànic, amb imitació de les formes de la natura, on hi abunden les formes geomètriques reglades. L'interior sembla un bosc, amb un conjunt de columnes arborescents inclinades, de forma helicoïdal, amb la qual cosa es crea una estructura alhora simple i resistent. En vida d'Antoni Gaudí només es van completar la cripta, l'absis i, parcialment, la façana del Naixement, de la qual només va veure'n conclosa la torre de Sant Bernabé.
11 1
interior de la sagrada familia
faรงana de la mort de Jesus
faรงana de la sagrada familia en construciรณ
faรงana del neixement de Jesus
12
activitat Mates: Les files, columnes i diagonals d’aquest quadrat màgic sumen 33, aquest numero representa l’edat amb la que esta escrit que Jesús va morir; puc dir que aquest es un quadrat màgic ja que comença pel numero 1, i els números estan ordenats per files i columnes, de manera que amb diferents combinacions sempre el resultat de la suma es 33. El quadrat màgic de Duero va ser creat al segle XVI, exactament al 1514, i el seu numero màgic va ser 34, però no es perfecte, ja que no comença pel numero 1, però si totes les altres característiques d’un quadrat màgic. Les diferencies que he pogut trobar entre aquest dos quadrats màgics son que les sumes son diferents, però els dos representen lo mateix, ja que els dos estan adjuntats en un quadre o escenificació de la mort de Jesús; es mot interesant i raro que al 1514 l’edat que es deia que jesús va morir era 34 i avui en dia es 33.
1
14
14
4
11
7
6
9
8
10
10
5
13
2
3
15
13
Biografia Josep Puig i Cadafalch: Josep Puig i Cadafalch era un arquitecte, historiador de l'art i polític. Va néixer a Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867, i va morir a Barcelona, 23 de desembre de 1956 estudià arquitectura (1883) i ciències exactes a Barcelona (doctorat a Madrid el 1888). Arquitecte municipal de Mataró l'any 1889, hi projectà el mercat cobert i la xarxa de clavegueres. Establert a Barcelona, decorà la joieria Macià al carrer de Ferran (1893) i dirigí la construcció de la casa Martí —Els Quatre Gats— (1895), que té les característiques del seu estil inicial. Dibuixà la creu de ferro —amb escultura de Llimona— del Rosari Monumental de Montserrat (1896), dirigí la casa Coll i Regàs de Mataró, la seva residència estival d'Argentona (1897) i la masia el Cros dels Garí, també a Argentona (1899), on s'apropa més a les formes d'arquitectura popular. A Barcelona féu la Casa Amatller (1900), influïda per l'arquitectura flamenca, la casa Macaya (1901), on treu partit de l'estucat de la façana, cosa que també féu a la casa Trinxet (1904, desapareguda) i a la casa Sastre i Marquès de Sarrià (1905), sense deixar, però, d'inspirar-se en formes catalanes medievals a la restauració de la residència dels barons de Quadras a Maçanes (1903). Adoptà el plateresc a la Casa Serra (1907) i formes del gòtic flamíger a la Casa Quadras (1905) o al bloc de les tres edificacions unitàries que construí per a la família Terrades el 1905 (Casa de les Punxes), tot a Barcelona. Profund coneixedor de l'art medieval català, és autor d'obres tan importants . Elegit diputat provincial per Barcelona, ajudà Prat de la Riba en la seva tasca cultural; abans ja havia col·laborat en altres empreses, com la de la restauració del palau de la Generalitat. Com a diputat destacà en la promoció de l'ensenyament tècnic (escoles del Treball i Superior d'Agricultura). Amb la República les seves activitats polítiques minvaren, i la revolta del 1936 l'obligà a fugir i s'establí a París, i després al Rosselló, on continuà els seus estudis sobre el romànic. Després de la guerra civil li fou prohibit l'exercici de la professió d'arquitecte.
14
Casa Macaya: La casa macaya és un edifici situat a passeig Sant Joan al número 108, creat per Puig i Cadafalch, va ser declarat Bé Cultural D'Interès Social a 1976. La façana és distingeix pel color blanc i els esgrafiats fets pel Joan Paradís
casa de les punxes: El 1905 Bartomeu Terrades Brutau va encarregar a Josep Puig i Cadafalch el disseny d'una casa per a cada una de les seves germanes, l'Àngela, la Josefa i la Rosa. El resultat va ser un edifici que recordava els antics castells medievals, amb elements de diferents corrents arquitectònics, com l'arquitectura gòtica, i diverses innovacions tècniques. Les seves sis torres punxegudes són el tret distintiu de la casa i el que li dóna el nom popular de Casa de les Punxes. Aquest edifici és un dels més importants de Barcelona, alhora que és clau per entendre el moviment del modernisme català. L'any 1975 va ser declarat monument històric nacional. Actualment és de propietat privada, ocupada per diferents oficines. Està ubicada dins del "Quadrat d'or", molt a prop d'altres focus turístics de la ciutat, com la Casa Milà-La Pedrera o la Sagrada Família.
A finals de 1903, la casa es dissenya sobre pla, en un solar atípic, de forma irregular, fruit de la recent urbanització de l'Eixample de Barcelona. Puig i Cadafalch dissenya un gran edifici inspirat en el castell de Neuschwanstein, a Baviera (Alemanya), amb sis cantonades, que coincideixen amb les interseccions dels tres carrers.
15