Ecologia del paisatge i ordenaci贸 del territori Joan Pino
Índex 1. Producció i posada a punt de dades 2. Anàlisi de patrons i processos en paisatges i regions 3. Participació en la gestió i la planificació 4. Sinèrgies amb el DTES
1
Producci贸 i posada a punt de dades
1
a Servidors i
mapes temĂ tics
Mapes de cobertes del sòl Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC) (1993, 2000, 2005, 2009) Sistema de información sobre Ocupación del Suelo de España (SIOSE) (2005, 2009) CORINE Land Cover Map (2006) Mapa de Cobertes del Sòl de 1956 de la Província de Barcelona (MCS56_B)
www.creaf.uab.es/mcsc
Mapes de propietats diferents MAPA: ESCALA: FONT: EXTENSIĂ“:
MCSC 1:5 000 Ortofoto 0,25 m Catalunya
128 m
SIOSE 1:25 000 SPOT5 2,5 m Espanya
CLCM2006 1:100 000 Landsat TM 30 m Europa
Metodologia bàsica: Fotointerpretació de fotografies aèries o imatges de satèl·lit 1956
2009
Fotointerpretació i estructuració topològica amb MiraMon Vectors no estructurats de línies i etiquetes
Capa de polígons estructurada
Servidors de mapes
SatCat: El servidor d’imatges de satèl·lit
+700 dates +1800 escenes processades Iniciativa pionera per a l‘estudi del canvi d’usos Alta coherència espacial entre imatges
1
Sistemes b d’informació ambiental (SIA)
SIA del CREAF Eines integrades de consulta, gestió i explotació d’informació ambiental diversa de Catalunya • Patrimoni natural (àrees protegides, hàbitats, espècies, patrimoni geològic,-> SIPAN) • Boscos singulars • Estat del bosc (SIBOSC, DEBOSCAT)
El SIPAN (Sistema d’Informació del Patrimoni Natural) Informació integrada dels components del patrimoni natural Registre de les actuacions que s’hi duen a terme
Cartografia de les actuacions, informes i requeriments
El cas de les espècies exòtiques
EXOCAT SI-EXOAQUA
Mapes de distribució d’espècies exòtiques
Neovison vison
2
AnĂ lisi de patrons i processos en paisatges i regions
2
a Dinàmica i
fragmentació del paisatge
Canvis en les cobertes del sòl
Província de Barcelona
Cobertes (N1F) Arbrat dens Arbrat clar Matollars Aiguamolls Prats i herbassars Zones cremades Improductiu natural Aigües continentals Mar Conreus Improductiu artificial
1956
Canvis en les cobertes del sòl
Província de Barcelona
Cobertes (N1F) Arbrat dens Arbrat clar Matollars Aiguamolls Prats i herbassars Zones cremades Improductiu natural Aigües continentals Mar Conreus Improductiu artificial
2009
Transicions entre categories Canvis (ha) entre 1956 i 2009 a la província de Barcelona Superfícies 1956
Superfícies 2009
Arbrat dens Arbrat clar
Matollars
Prats i Improductiu Aigües Aiguamolls herbassars natural continentals
Conreus
Superfície construïda
Arbrat dens
252475.1
6877.6
59295.8
5.6
6948.7
3565.4
138.0
40463.5
629.9
Arbrat clar
6283.3
589.8
4694.7
0.9
996.7
556.8
5.5
3915.9
51.7
Matollars
27675.6
1873.4
27249.2
28.8
2141.5
1876.6
105.0
23087.7
450.5
Aiguamolls
15.6
0.0
7.8
91.8
6.5
3.3
5.8
139.6
2.7
Prats i herbassars
2700.6
152.0
2994.4
12.3
4845.1
1110.3
45.7
12579.2
399.6
Improductiu natural
1607.2
82.5
1717.0
8.4
580.7
6704.4
37.9
1871.3
143.4
Aigües continentals
370.4
3.6
391.1
24.5
140.6
182.4
559.4
360.7
27.7
Conreus
7765.4
281.2
5330.2
1.6
1313.0
364.0
8.0
145973.9
578.9
Superfície construïda
11021.6
500.2
7119.5
41.1
1798.4
659.9
46.5
56644.8
20595.4
El cas dels conreus de 1956 2009
1956 Conreus
Bosc
15,5%
Matollars i prats
12,5%
Conreus
51%
Superfície construïda
20%
Anàlisi a partir d’imatges Landsat Projecte DinaCliVe Anàlisi espaciotemporal de les cobertes del sòl i l’estrés de la vegetació a la Península Ibèrica (1975-2025). Dades: imatges del SatCat Imatge multiespectral Landsat-7 ETM+
Classificació en unitats de vegetació
2
b Paisatge,
biodiversitat i serveis ecosistèmics
Canvis als hàbitats naturals al delta del Llobregat (1956-2000)
Progressius Restauració Regressius Degradació Sensecanvis canvi Sense
Interès de la flora en relació amb els canvis als hàbitats naturals
Sense canvi
Degradació
Restauració
Invasions biològuiques
NombreAlien mitjà d’exòtiques per parcel·la species number
en relació amb els canvis als hàbitats naturals Progressius Restauració
3
Regressius Degradació
2.5
Sensecanvis canvi Sense
2
Les invasions biològiques són més freqüents als hàbitats que han sofert degradació
1.5 1 0.5 0 Reedbeds Canyissars
Dune Matollars de duna communities
Rushbeds Jonqueres
Halophilous Salicornars arbustius scrubs
J. Pino et al. (2006) Hydrobiologia
Pressions sobre la biodioversitat Província de Barcelona Derivades dels canvis en les cobertes Ocupen una gran part del territori
Forestació (15.3%) Desforestació (6.2%) Abandonament agrícola (4.9%) Urbanització (10.1%)
Patrons de distribuci贸 de les pressions per Europa E PR O BI SS
Localitats estudiades
Ordenaci贸 multivariant (DCA)
Gerard et al. (2010) Progress in Physical Geography
Pressions als ENP El cas del Parc Natural de la Serra de Collserola
Aforestaci贸 (17.8%) Deforestaci贸 (5.6%) Abandonament agr铆cola (6.4%) Urbanitzaci贸 (4.6%)
Fragmentació de pastures al massís del Montseny 1956-2006
2000-2006
Pendent: 0.50 ± 0.28
Pendent : 0.93 ± 0.17
Comparació de les clapes de pastura a partir dels diversos mapes de cobertes del sòl
Relació amb la riquesa de plantes i papallones La riquesa de plantes es relaciona amb l’àrea històrica dels hàbitats
La de papallones es relaciona amb l’àrea actual
Krauss et al. (2010) Ecology Letters
Aforestació: els boscos nous Projecte NOVFORESTS
El cas de la província de Barcelona Bosc dens: 370.340 ha (47.8% de la província) Bosc preexistent 252.286 ha (68.2% del total) (present el 1956 i el 2005) Bosc recent 118.114 ha (31.8% del total) (aparegut entre 1956 i 2005)
Plantes rares als boscos nous
Espècies dispersades per vertebrats
Fixaci贸 de C en boscos Mg C ha-1 any-1
Data: IFN3 Modelitzaci贸 amb MiraMon Vayreda et al. (2011) Global Change Biology
Fixació de C segons l’ús històric del bosc (1956) Projecte NOVFORESTS
3
Creixement
(Producció primària neta)
2.5 2 1.5 T /ha. any 1 0.5 0
Conreus
Matollar
Bosc
1956
3
Participaci贸 en la gesti贸 i la planificaci贸
Plans de connectivitat regionals A Andalusia i Catalunya Basats en models de Connectivitat Ecològica
Avaluació de xarxes ecològiques a partir dels índexs de connectivitat
Àrees protegides Corredors de primer ordre Corredors de segon ordre Matriu territorial
Pino & Marull (2012) Land Use Policy
Fragmentaci贸 del paisatge per infrastructures de transports
Anàlisi Ambiental Estratègica de plans i programes • El cas del Plan Urbano Metropolitano de Concepción (Xile) • Definició d’índex d’adequació per al desenvolupament urbà • Avaluació de les categories de desenvolupament urbàn del Plan en funció de l’índex Rojas et al. (2012) Land Use Policy
Adequació per al desenvolupament urbà
4
Sinèrgies amb el DTES
Sinèrgies amb el DTES Eixos temàtics
Eixos transversals
Territori
1. Planificació territorial 3. Paisatge
1. Planificació i projectació 4. Nous mètodes i criteris d’avaluació
Medi ambient i sostenibilitat
Eixos instrumentals
8. Planificació de biodiversitat i del patrimoni natural
1. Observació territorial 2. Previsió 6. Noves tecnologies i nous serveis de suport
www.creaf.cat Edifici C Campus UAB 08193 Bellaterra Spain Tel. +34 93 581 1312
Recerca, desenvolupament i innovaci贸