Estratègia ESNATURA 2030

Estratègia ÉSNATURA Cap a una agenda compartida entre la recerca i la planificació i la gestió del patrimoni natural i la biodiversitat a Catalunya

Jaume Vicens Perpinyà Sub-director general de biodiversitat i medi natural jaume.vicens@gencat.cat

Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la

biodiversitat a Catalunya

Contingut 1. ÉSNATURA: L’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030.

2. El paper de la ciència i el coneixement en les polítiques de conservació del patrimoni natural i en el compliment dels objectius de l’Estratègia.

3. Què vol dir crear una “agenda compartida”?

4. A modus de reflexió. Alguns exemples

Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la

biodiversitat a Catalunya

Què és l’Estratègia ÉSNATURA? El document marc de planificació estratègica per orientar l’acció del Govern de la Generalitat en matèria de conservació de la natura fins l’any 2030

Aprovació: ACORD GOV/54/2018 de 17 de juliol

1

Cap a una agenda compartida entre recerca, planificaciรณ i gestiรณ del patrimoni natural i la

biodiversitat a Catalunya

Estructura

1

Cap a una agenda compartida entre recerca, planificaciรณ i gestiรณ del patrimoni natural i la

biodiversitat a Catalunya

Estructura

1

Cap a una agenda compartida entre recerca,

1

planificació i gestió del patrimoni natural i la

biodiversitat a Catalunya

Per què Catalunya necessita una estratègia?

2020

Cap a una agenda compartida entre recerca,

1

planificació i gestió del patrimoni natural i la

biodiversitat a Catalunya

Per què Catalunya necessita una estratègia?

1990 4,47%

2006 29,9%

2018 31,8%

Tot i l’increment de la superfície del territori protegida i de les iniciatives de conservació durant els darrers 30 anys, continuen els processos de degradació del patrimoni natural i les pressions sobre la biodiversitat

Dades: DTES

Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la

1

biodiversitat a Catalunya

Per què Catalunya necessita una estratègia?

Alguns èxits i esforços centrats en la recuperació progressiva d’alguns hàbitats i espècies Fotos: DTES

Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la

1

biodiversitat a Catalunya

Per què Catalunya necessita una estratègia?

Però uns pocs èxits emmascaren una pèrdua important de biodiversitat: a nivell de grups sencers, d’hàbitats concrets i sovint de forma “silenciosa” (no prou coneguda) Fotos: DTES

Cap a una agenda compartida entre recerca,

1

planificaciรณ i gestiรณ del patrimoni natural i la

biodiversitat a Catalunya

Disminuciรณ molt marcada en 25 anys de les poblacions de papallones.

Els 4 pitjors anys es concentren en els darrers 5 anys.

Dades: DTES i Museu de Granollers

Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la

1

biodiversitat a Catalunya

Disminució molt marcada en 15 anys de les poblacions d’ocells estèpics i moderada en els ocells lligats als agroecosistemes

Dades: ICO

Cap a una agenda compartida entre recerca,

1

planificació i gestió del patrimoni natural i la

biodiversitat a Catalunya

Living Planet Index – Catalunya (LPI-Cat) 258 espècies de vertebrats i invertebrats 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40

23%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

LPI

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

100

98

97

95

103

94

89

94

97

95

83

85

87

83

77

Tendència marcada de pèrdua de biodiversitat general (23%) en relació amb els nivells de 2002, sobretot en la darrera dècada => 1,6% anual Font: C. Stefanescu & S. Herrando. Museu de Ciències Naturals de Granollers, ICO i DTES

Cap a una agenda compartida entre recerca,

1

planificació i gestió del patrimoni natural i la

biodiversitat a Catalunya

50.000 45.000

Total captures (kg)

40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000

5.000 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Biodiversitat marina: tendència de les captures pesqueres registrades a llotja a Catalunya per a 23 espècies (en tones, 1998-2015).

Disminució d’un 40% de les captures en els darrers 15 anys Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, 2017

Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la

biodiversitat a Catalunya

Governança

 Direcció: DTES  Comissió de Seguiment  Taula de coordinació interdepartamental DTES-DARP

Programació

 Programació quadriennal de línies d’actuació prioritàries  Programació anual d’accions

Avaluació

 78 indicadors

 Avaluació simultània dels objectius de l’Estratègia i dels objectius d’Aichi

1

El paper del coneixement i la ciència en l’engranatge de la conservació efectiva

+ PRECISIÓ

PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA

+ ESTIMACIÓ € + CONSENS

PRESA PRESA DE DE DECISIONS DECISIONS

AGENTS SOCIALS

ORGANITZACIÓ RESPONSABLE

CIÈNCIA

2

ACCIONS DE GESTIÓ

CONSERVACIÓ EFECTIVA

Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la

biodiversitat a Catalunya

Objectiu Aichi 19 Per al 2020, s’ha avançat en els coneixements, la base científica i les tecnologies referides a la diversitat biològica, en els valors i funcionament que li són propis, en l’estat i les tendències que presenta, i en les conseqüències de la seva pèrdua; i aquests coneixements i tecnologies són àmpliament compartits, transferits i aplicats.  El paper de la ciència i la transferència de coneixements és central per a la conservació de la biodiversitat.  Escenari amb canvis de magnitud global i alt grau d’incertesa. Comporta alteracions complexes.

2

Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la

biodiversitat a Catalunya

En un escenari marcat pel canvi global...  La gestió ha de ser capaç d’adaptar-se a aquests processos complexos i incerts => Necessitem la millor informació disponible i actualitzada  Avaluació d’estratègies => Revisió continuada

 Cal trencar amb la visió dels ecosistemes estàtics => Conservació dinàmica de funcions i processos

GESTIÓ ADAPTATIVA

2

Cap a una agenda compartida entre recerca,

Gestió adaptativa

planificació i gestió del patrimoni natural i la

biodiversitat a Catalunya

Sistema d’indicadors

ACCIÓ (Gestors)

AVALUACIÓ (Gestors i científics)

DEFINICIÓ DEL PROBLEMA (Gestors)

PRESA DECISIONS (Gestors)

ANÀLISI (Científics)

PRESA DADES (Científics)

2

Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la

biodiversitat a Catalunya

Què vol dir crear una agenda compartida entre recerca i gestió?  La ciència ha de conèixer les necessitats dels gestors de la biodiversitat per poder dirigir els objectius de recerca.

Reptes de la ciència: Conèixer els objectius de gestió (ESNATURA) Cercar impacte social de la recerca

 Els gestors han d’incorporar el coneixement d’avantguarda en els processos de decisió i de gestió adaptativa.

Reptes dels gestors: Generar una “cultura” de la ciència Aplicar les evidències científiques en els projectes

 Generar espais de treball conjunt Reptes: Alinear els plans de recerca als objectius de conservació PRISMÀTIC

3

Cap a una agenda compartida entre recerca, planificaciรณ i gestiรณ del patrimoni natural i la

biodiversitat a Catalunya

Alguna reflexiรณ final ...

Fotos: DTES