Jara andreu creaf exocat

Page 1

Foto: (cc) Tanaka Juuyoh

Jara Andreu Joan Pino CREAF

Les invasions biològiques en territoris metropolitans: què ens revel·la l’EXOCAT? X Jornada CREAF SCB ICHN


Les invasions en àrees metropolitanes

Les àrees metropolitanes són particularment vulnerables a la invasió per espècies exòtiques.


El procés d’invasió Entrada i introducció

Establiment

Expansió

Impactes


El procés d’invasió Entrada i introducció

Establiment

Expansió

Entrada accidental

Impactes


El procés d’invasió Entrada i introducció

Establiment

Expansió

Entrada intencionada

Impactes


El procés d’invasió Entrada i introducció

Establiment

Expansió

Impactes

Èxit d’invasió

Èxit invasor de les espècies

Capacitat invasora

Concordaça climàtica

Grau d’invasió

Factors antròpics: • Pressió de propàgul • Via d’entrada

Invasibilitat


Grau regional d’invasió Proporció de sòl urbà

+

Longitud de carreteres

+

Longitud de vies de tren

+

Gassó et al. (2009) Div. Distr.


Èxit d’invasió Grau d’invasió dels hàbitats Els hàbitats més envaïbles: • Gran disponibilitat de recursos. • Elevada freqüència de pertorbacions.

1

2

3

4

5

Hàbitats urbans i costaners

Hàbitats agrícoles

Hàbitats ruderals Davis et al. (2000) Journal of Ecology 88: 528-534.

C


Grau d’invasió dels hàbitats 1.8

1.4 1.2 1 0.8

• Molleres i torberes • Prats i matollars alpins i subalpins • Matollars mediterranis • Garrigues • Alzinars • Boscos de coníferes

0.6 0.4 0.2 0 B1 B3 C1 C2 C3 D1 D2 D4 D6 E1 E2 E3 E4 E5.2 E5.5 E5.6 E6 F2 F3 F4 F5 F6 F7 F9.1 F9.3 G1 G2 G3 H2 H3 H5.6 I1

Nombre des plantes exòtiques

1.6

• Zones conreades i jardins • Hàbitats ruderals • Àrees trepitjades • Boscos de ribera

Hàbitat EUNIS

Vilà et al. (2007) J. Veg. Sci.


Hàbitats mésdels i menys Grau d’invasió hàbitatsenvaïts Més envaïts

Menys (gens) envaïts

Conreus

Molleres i torberes

Prats i matollars alpins i subalpins

Herbassars ruderals i trepitjats

Boscos i bosquines de ribera

Matollars mediterranis espinosos


Grau d’invasió dels hàbitats

El context regional afecta la riquesa d’espècies exòtiques en diferents tipus d’hàbitats. Els hàbitats dels paisatges més urbanitzats són més susceptibles a la invasió que els d'altres paisatges.

Gassó et al. (2012) Appl. Veg. Sci.


Grau d’invasió dels hàbitats Anàlisi de la presència i abundància de plantes exòtiques a la província de Barcelona

Mostreig semi-estratificat: – 658 punts de mostreig circulars de 10 m de diàmetre – 10 grans tipus d’hàbitat Arroba-Benítez (2012) Tesi Màster.


Grau d’invasió dels hàbitats Els boscos de la província de Barcelona es troben poc envaïts, però els de la Regió Metropolitana de Barcelona més.

Parcel·les envaïdes (%)

Les pinedes i els prats I herbassrasde la RMB gairebé tripliquen el seu percentatge d’invasió respecte els de tota la província.

Arroba-Benítez (2012) Tesi Màster.


Grau d’invasió dels hàbitats Riquesa potencial d’espècies exòtiques Risc d’invasió 0.002 0.103 0.208 0.314 0.419 0.520 0.625 0.731 0.836

N 10

0

50 km

Arroba-Benítez (2012) Tesi Màster.


N

Grau d’invasió dels hàbitats 10

0

N

50 km 10

0

Probabilitat d’invasió Risc d’invasió 0.002

Nombre potencial d’espècies

0.103 0.006

0.208 0.398

0.314 0.801

0.419 1.205

0.520 1.609

0.625 2.000

0.731 2.403 0.836 2.807 3.211

N 10

0

50 km

Arroba-Benítez (2012) Tesi Màster.


Les invasions en àrees metropolitanes

• Elevada densitat de població. • Elevada activitat comercial i industrial. • Elevada freqüència de pertorbacions. • Elevada disponibilitat d’aigua i nutrients. • Paisatges antropitzats. • Clima favorable.


Les invasions biològiques a Catalunya

• Elevada concentració d’espècies exòtiques.

• Informació dispersa i fragmentària. • Heterogeneïtat de dades per grups taxonòmics.


El projecte EXOCAT • CONÈIXER l’estat i el risc d’invasió de Catalunya per organismes exòtics a escales diverses (hàbitats, regions...). • ENDREÇAR la informació existent per un millor coneixement i gestió del problema. • PROPOSAR directrius i eines per a una eventual estratègia de gestió de les invasions biològiques.


Objectius del projecte EXOCAT

• Avaluar l’estat actual d’invasió de Catalunya: – Identificació i caracterització de totes les espècies exòtiques (taxonomia, origen, estatus, hàbitat, via d’entrada, impactes, etc.).

– Identificació dels principals experts o grups de recerca d’espècies exòtiques. – Recopilació de bibliografia sobre totes les espècies exòtiques. – Recopilació de la informació cartogràfica disponible.


L’estat de les invasions a Catalunya 6 amfibis 8 diatomees 11 mamífers 17 algues 29 rèptils

1.066

38 peixos

espècies exòtiques

45 inv. aquàtics

+

621 plantes 139 inv. terrestres

46 152 ocells

espècies translocades


L’estat de les invasions a Catalunya Dades inèdites i publicades

EXOCAT

N 20

0

20

40

60 Kilometers

Sistema d’informació de les espècies exòtiques dels ecosistemes aquàtics de Catalunya (EXOAQUA)

Banc de dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC)


L’estat de les invasions a Catalunya Punts (x,y)

> 19.000 citacions

EXOCAT

UTM 1x1

> 7.200 citacions

UTM 10x10

> 23.500 citacions


L’estat de les invasions a Catalunya Espècies exòtiques continentals

Riquesa total d'espècies exòtiques [1, 21] [22, 41] [42, 62] [63, 82] [83, 103] [104, 123] [124, 144] [145, 164] [165, 185] N

10 0

50 km

Límits de comarca


L’estat de les invasions a Catalunya Espècies exòtiques continentals

Riquesa total d'espècies exòtiques [1, 21]

Barcelona i voltants > 200 espècies exòtiques [22, 41] [42, 62] [63, 82]

[83, 103] [104, 123]

DF28 = 338 espècies [124, 144] [145, 164] [165, 185] N

10 0

50 km

Límits de comarca


L’estat de les invasions a Catalunya Espècies exòtiques continentals

Riquesa total d'espècies exòtiques [1, 21] [22, 41] [42, 62] [63, 82] [83, 103] [104, 123] [124, 144] [145, 164] [165, 185] N

10 0

50 km

Límits de comarca


Èxit d’invasió Regions més envaïdes

Costes metropolitanes (Maresme)

Planes i maresmes litorals

1

2

3

4

5

Corredors prelitorals (Vallès)

Regadius interiors

C


L’estat de les invasions a Catalunya Espècies exòtiques continentals

Riquesa total d'espècies exòtiques [1, 21] [22, 41] [42, 62] [63, 82] [83, 103] [104, 123] [124, 144] [145, 164] [165, 185] N

10 0

50 km

Límits de comarca


Èxit d’invasió Regions menys envaïdes

Pirineu

Serralades forestals

1

2

3

4

Paisatges agroforestals

Secans interiors

5

C


L’estat de les invasions a Catalunya

Plantes

Invertebrats aquĂ tics

Invertebrats terrestres


L’estat de les invasions a Catalunya

Peixos

Amfibis

Ocells

Rèptils

Mamífers


L’estat de les invasions a Catalunya Espècies exòtiques marines

Riquesa total d'espècies exòtiques [1, 21] [22, 41] [42, 62] [63, 82] [83, 103] [104, 123] [124, 144] [145, 164] [165, 185] N

10 0

50 km

Límits de comarca


Canvis en el patró d’invasió CASASAYAS (1989) LA FLORA AL·LOCTONA DE CATALUNYA. Catàleg raonat de les plantes vasculares exòtiques que creixen sense cultiu al NE de la Península Ibèrica

EXOCAT (2012) Giraldo et al. (2013) Tesi Màster


Canvis en el patró d’invasió Riquesa històrica

Increment de riquesa

• Les UTMs on s’ha incrementat més la riquesa d’especies exòtiques són diferents a les UTMs tradicionalment més envaïdes. • Nous hot spots d’invasió? Giraldo et al. (2013) Tesi Màster


EXOCAT, una eina amb múltiples aplicacions

Què ens permet fer EXOCAT? • Un accés ràpid a la informació sobre espècies exòtiques i una resposta ràpida. • Identificar espècies i zones prioritàries de gestió. • Analitzar el risc d'invasió i expansió de les principals espècies exòtiques de Catalunya.


Agraïments • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Josep Maria Olmo, Manel Pomarol, Santi Palazón. Servei de • Biodiversitat i Protecció dels Animals (Generalitat de Catalunya). • Miquel Vall-llosera, Daniel Sol, Jordi Bosch, Núria Gassó., Corina Basnou • CREAF. Marc Anton, Sergi Herrando. Institut Català d’Ornitologia (ICO). • Antoni Munné, Carolina Solà, Evelyn García, Mariona de Torres, Marta • Manzanera. Agència Catalana de l’Aigua (ACA). • Enric Ballesteros, Maria García, Boris Weitzmann, Xavier Turón, Eduard Serrano. Centre d’Estudis Avançats Blanes (CEAB) - CSIC. • Beatriu Rodríguez-Labajos, Sònia Sànchez, Martí Boada. ICTA. • Miguel Clavero. Estación Biológica de Doñana - CSIC (EBD-CSIC). • Domènech Lloris, Pere Abelló, Verónica Fuentes. ICM-CSIC. • Dani Villero. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC). • Quim Pou. Sorelló-estudis al medi aquàtic. • Gustavo Llorente, Albert Montori, Guillem Pascual, Alberto Maceda, • Dolors Vinyoles. Departament de Biologia Animal (UB). • Jaume Cambra. Departament Biologia Vegetal (UB). • Emili García-Berthou, Lluís Zamora, Lluís Benejam, Dani Boix. Institut • d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona (UdG). • Joan Font. Departament de Ciències Ambientals (UdG). • Llorenç Sáez. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). • Albert Martínez, Joaquim Soler. Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC). Joan Budó, Xavier Capalleres. Centre de Recuperació de Tortugues de • • l’Albera. • David Carrera. Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Antoni Curcó, Nati Franch. Parc Natural del Delta de l’Ebre. Daniel Guinart, Sònia Solórzano. Parc Natural del Montseny. Ester Trullols. Parc Natural de Cap de Creus. Emili Bassols. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Rosa Llinàs. Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Joan Mestre. Parc Natural del Ports.

• • • •

Jordi García. Parc Natural del Cadí-Moixeró. Juan Fernández. Parc Natural de l’Alt Pirineu. Francesc Llimona, Joan Vilamú, Séan Cahill. Parc Natural de la Serra de Collserola. Maria Pilar Carabús. Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Guillem Llimós. Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Josep Torrentó, Albert Peris, Vicenç Bros. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Enric de Roa. Espais Naturals del Delta del Llobregat. Xavier Buqueras. Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. Mireia Vila. Parc Fluvial del Besòs. Miquel Campos, Carles Feo. Consorci de l’Estany de Banyoles. Roser Loire. Consorci del Parc de la Serralada Litoral. Teia Puigverd. Consorci Alba-Ter. Enric Bisbe. Consorci de les Gavarres. Pere Josep Jiménez, Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix. Elisenda Olivella. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Concha Durán, Antonia Anadón. CHE. Andrea Munita, Rocío del Río. Associació Hàbitats. Maria Guirado. Diputació de Girona. Eduard Filella, Joan Ferrer, Xavier Rivera. Societat Catalana d’Herpetologia. Jordi Clavell. Sociedad Española de Ornitología. Ramón M. Álvarez. Sociedad Española de Malacología. Antoni Tarruella, David M. Alba. Associació Catalana de Malacologia (ACM). Xavier Béjar. Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN). Francisco Amat. Instituto de Acuicultura de Torre de la Sal (IATS - CSIC). Imanol Cia. Anhidra. Roser Ortiz. Asconit consultans. Rafael Carbonell, Josep Barbarà, Josep Manel Sesma,


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.