Foto: (cc) Tanaka Juuyoh
Jara Andreu Joan Pino CREAF
Les invasions biològiques en territoris metropolitans: què ens revel·la l’EXOCAT? X Jornada CREAF SCB ICHN
Les invasions en àrees metropolitanes
Les àrees metropolitanes són particularment vulnerables a la invasió per espècies exòtiques.
El procés d’invasió Entrada i introducció
Establiment
Expansió
Impactes
El procés d’invasió Entrada i introducció
Establiment
Expansió
Entrada accidental
Impactes
El procés d’invasió Entrada i introducció
Establiment
Expansió
Entrada intencionada
Impactes
El procés d’invasió Entrada i introducció
Establiment
Expansió
Impactes
Èxit d’invasió
Èxit invasor de les espècies
Capacitat invasora
Concordaça climàtica
Grau d’invasió
Factors antròpics: • Pressió de propàgul • Via d’entrada
Invasibilitat
Grau regional d’invasió Proporció de sòl urbà
+
Longitud de carreteres
+
Longitud de vies de tren
+
Gassó et al. (2009) Div. Distr.
Èxit d’invasió Grau d’invasió dels hàbitats Els hàbitats més envaïbles: • Gran disponibilitat de recursos. • Elevada freqüència de pertorbacions.
1
2
3
4
5
Hàbitats urbans i costaners
Hàbitats agrícoles
Hàbitats ruderals Davis et al. (2000) Journal of Ecology 88: 528-534.
C
Grau d’invasió dels hàbitats 1.8
1.4 1.2 1 0.8
• Molleres i torberes • Prats i matollars alpins i subalpins • Matollars mediterranis • Garrigues • Alzinars • Boscos de coníferes
0.6 0.4 0.2 0 B1 B3 C1 C2 C3 D1 D2 D4 D6 E1 E2 E3 E4 E5.2 E5.5 E5.6 E6 F2 F3 F4 F5 F6 F7 F9.1 F9.3 G1 G2 G3 H2 H3 H5.6 I1
Nombre des plantes exòtiques
1.6
• Zones conreades i jardins • Hàbitats ruderals • Àrees trepitjades • Boscos de ribera
Hàbitat EUNIS
Vilà et al. (2007) J. Veg. Sci.
Hàbitats mésdels i menys Grau d’invasió hàbitatsenvaïts Més envaïts
Menys (gens) envaïts
Conreus
Molleres i torberes
Prats i matollars alpins i subalpins
Herbassars ruderals i trepitjats
Boscos i bosquines de ribera
Matollars mediterranis espinosos
Grau d’invasió dels hàbitats
El context regional afecta la riquesa d’espècies exòtiques en diferents tipus d’hàbitats. Els hàbitats dels paisatges més urbanitzats són més susceptibles a la invasió que els d'altres paisatges.
Gassó et al. (2012) Appl. Veg. Sci.
Grau d’invasió dels hàbitats Anàlisi de la presència i abundància de plantes exòtiques a la província de Barcelona
Mostreig semi-estratificat: – 658 punts de mostreig circulars de 10 m de diàmetre – 10 grans tipus d’hàbitat Arroba-Benítez (2012) Tesi Màster.
Grau d’invasió dels hàbitats Els boscos de la província de Barcelona es troben poc envaïts, però els de la Regió Metropolitana de Barcelona més.
Parcel·les envaïdes (%)
Les pinedes i els prats I herbassrasde la RMB gairebé tripliquen el seu percentatge d’invasió respecte els de tota la província.
Arroba-Benítez (2012) Tesi Màster.
Grau d’invasió dels hàbitats Riquesa potencial d’espècies exòtiques Risc d’invasió 0.002 0.103 0.208 0.314 0.419 0.520 0.625 0.731 0.836
N 10
0
50 km
Arroba-Benítez (2012) Tesi Màster.
N
Grau d’invasió dels hàbitats 10
0
N
50 km 10
0
Probabilitat d’invasió Risc d’invasió 0.002
Nombre potencial d’espècies
0.103 0.006
0.208 0.398
0.314 0.801
0.419 1.205
0.520 1.609
0.625 2.000
0.731 2.403 0.836 2.807 3.211
N 10
0
50 km
Arroba-Benítez (2012) Tesi Màster.
Les invasions en àrees metropolitanes
• Elevada densitat de població. • Elevada activitat comercial i industrial. • Elevada freqüència de pertorbacions. • Elevada disponibilitat d’aigua i nutrients. • Paisatges antropitzats. • Clima favorable.
Les invasions biològiques a Catalunya
• Elevada concentració d’espècies exòtiques.
• Informació dispersa i fragmentària. • Heterogeneïtat de dades per grups taxonòmics.
El projecte EXOCAT • CONÈIXER l’estat i el risc d’invasió de Catalunya per organismes exòtics a escales diverses (hàbitats, regions...). • ENDREÇAR la informació existent per un millor coneixement i gestió del problema. • PROPOSAR directrius i eines per a una eventual estratègia de gestió de les invasions biològiques.
Objectius del projecte EXOCAT
• Avaluar l’estat actual d’invasió de Catalunya: – Identificació i caracterització de totes les espècies exòtiques (taxonomia, origen, estatus, hàbitat, via d’entrada, impactes, etc.).
– Identificació dels principals experts o grups de recerca d’espècies exòtiques. – Recopilació de bibliografia sobre totes les espècies exòtiques. – Recopilació de la informació cartogràfica disponible.
L’estat de les invasions a Catalunya 6 amfibis 8 diatomees 11 mamífers 17 algues 29 rèptils
1.066
38 peixos
espècies exòtiques
45 inv. aquàtics
+
621 plantes 139 inv. terrestres
46 152 ocells
espècies translocades
L’estat de les invasions a Catalunya Dades inèdites i publicades
EXOCAT
N 20
0
20
40
60 Kilometers
Sistema d’informació de les espècies exòtiques dels ecosistemes aquàtics de Catalunya (EXOAQUA)
Banc de dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC)
L’estat de les invasions a Catalunya Punts (x,y)
> 19.000 citacions
EXOCAT
UTM 1x1
> 7.200 citacions
UTM 10x10
> 23.500 citacions
L’estat de les invasions a Catalunya Espècies exòtiques continentals
Riquesa total d'espècies exòtiques [1, 21] [22, 41] [42, 62] [63, 82] [83, 103] [104, 123] [124, 144] [145, 164] [165, 185] N
10 0
50 km
Límits de comarca
L’estat de les invasions a Catalunya Espècies exòtiques continentals
Riquesa total d'espècies exòtiques [1, 21]
Barcelona i voltants > 200 espècies exòtiques [22, 41] [42, 62] [63, 82]
[83, 103] [104, 123]
DF28 = 338 espècies [124, 144] [145, 164] [165, 185] N
10 0
50 km
Límits de comarca
L’estat de les invasions a Catalunya Espècies exòtiques continentals
Riquesa total d'espècies exòtiques [1, 21] [22, 41] [42, 62] [63, 82] [83, 103] [104, 123] [124, 144] [145, 164] [165, 185] N
10 0
50 km
Límits de comarca
Èxit d’invasió Regions més envaïdes
Costes metropolitanes (Maresme)
Planes i maresmes litorals
1
2
3
4
5
Corredors prelitorals (Vallès)
Regadius interiors
C
L’estat de les invasions a Catalunya Espècies exòtiques continentals
Riquesa total d'espècies exòtiques [1, 21] [22, 41] [42, 62] [63, 82] [83, 103] [104, 123] [124, 144] [145, 164] [165, 185] N
10 0
50 km
Límits de comarca
Èxit d’invasió Regions menys envaïdes
Pirineu
Serralades forestals
1
2
3
4
Paisatges agroforestals
Secans interiors
5
C
L’estat de les invasions a Catalunya
Plantes
Invertebrats aquĂ tics
Invertebrats terrestres
L’estat de les invasions a Catalunya
Peixos
Amfibis
Ocells
Rèptils
Mamífers
L’estat de les invasions a Catalunya Espècies exòtiques marines
Riquesa total d'espècies exòtiques [1, 21] [22, 41] [42, 62] [63, 82] [83, 103] [104, 123] [124, 144] [145, 164] [165, 185] N
10 0
50 km
Límits de comarca
Canvis en el patró d’invasió CASASAYAS (1989) LA FLORA AL·LOCTONA DE CATALUNYA. Catàleg raonat de les plantes vasculares exòtiques que creixen sense cultiu al NE de la Península Ibèrica
EXOCAT (2012) Giraldo et al. (2013) Tesi Màster
Canvis en el patró d’invasió Riquesa històrica
Increment de riquesa
• Les UTMs on s’ha incrementat més la riquesa d’especies exòtiques són diferents a les UTMs tradicionalment més envaïdes. • Nous hot spots d’invasió? Giraldo et al. (2013) Tesi Màster
EXOCAT, una eina amb múltiples aplicacions
Què ens permet fer EXOCAT? • Un accés ràpid a la informació sobre espècies exòtiques i una resposta ràpida. • Identificar espècies i zones prioritàries de gestió. • Analitzar el risc d'invasió i expansió de les principals espècies exòtiques de Catalunya.
Agraïments • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Josep Maria Olmo, Manel Pomarol, Santi Palazón. Servei de • Biodiversitat i Protecció dels Animals (Generalitat de Catalunya). • Miquel Vall-llosera, Daniel Sol, Jordi Bosch, Núria Gassó., Corina Basnou • CREAF. Marc Anton, Sergi Herrando. Institut Català d’Ornitologia (ICO). • Antoni Munné, Carolina Solà, Evelyn García, Mariona de Torres, Marta • Manzanera. Agència Catalana de l’Aigua (ACA). • Enric Ballesteros, Maria García, Boris Weitzmann, Xavier Turón, Eduard Serrano. Centre d’Estudis Avançats Blanes (CEAB) - CSIC. • Beatriu Rodríguez-Labajos, Sònia Sànchez, Martí Boada. ICTA. • Miguel Clavero. Estación Biológica de Doñana - CSIC (EBD-CSIC). • Domènech Lloris, Pere Abelló, Verónica Fuentes. ICM-CSIC. • Dani Villero. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC). • Quim Pou. Sorelló-estudis al medi aquàtic. • Gustavo Llorente, Albert Montori, Guillem Pascual, Alberto Maceda, • Dolors Vinyoles. Departament de Biologia Animal (UB). • Jaume Cambra. Departament Biologia Vegetal (UB). • Emili García-Berthou, Lluís Zamora, Lluís Benejam, Dani Boix. Institut • d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona (UdG). • Joan Font. Departament de Ciències Ambientals (UdG). • Llorenç Sáez. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). • Albert Martínez, Joaquim Soler. Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC). Joan Budó, Xavier Capalleres. Centre de Recuperació de Tortugues de • • l’Albera. • David Carrera. Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Antoni Curcó, Nati Franch. Parc Natural del Delta de l’Ebre. Daniel Guinart, Sònia Solórzano. Parc Natural del Montseny. Ester Trullols. Parc Natural de Cap de Creus. Emili Bassols. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Rosa Llinàs. Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Joan Mestre. Parc Natural del Ports.
•
• • • •
Jordi García. Parc Natural del Cadí-Moixeró. Juan Fernández. Parc Natural de l’Alt Pirineu. Francesc Llimona, Joan Vilamú, Séan Cahill. Parc Natural de la Serra de Collserola. Maria Pilar Carabús. Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Guillem Llimós. Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Josep Torrentó, Albert Peris, Vicenç Bros. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Enric de Roa. Espais Naturals del Delta del Llobregat. Xavier Buqueras. Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. Mireia Vila. Parc Fluvial del Besòs. Miquel Campos, Carles Feo. Consorci de l’Estany de Banyoles. Roser Loire. Consorci del Parc de la Serralada Litoral. Teia Puigverd. Consorci Alba-Ter. Enric Bisbe. Consorci de les Gavarres. Pere Josep Jiménez, Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix. Elisenda Olivella. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Concha Durán, Antonia Anadón. CHE. Andrea Munita, Rocío del Río. Associació Hàbitats. Maria Guirado. Diputació de Girona. Eduard Filella, Joan Ferrer, Xavier Rivera. Societat Catalana d’Herpetologia. Jordi Clavell. Sociedad Española de Ornitología. Ramón M. Álvarez. Sociedad Española de Malacología. Antoni Tarruella, David M. Alba. Associació Catalana de Malacologia (ACM). Xavier Béjar. Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN). Francisco Amat. Instituto de Acuicultura de Torre de la Sal (IATS - CSIC). Imanol Cia. Anhidra. Roser Ortiz. Asconit consultans. Rafael Carbonell, Josep Barbarà, Josep Manel Sesma,