Com mesurem els serveis ecosistèmics que ens ofereixen els boscos catalans a escala municipal i regional?
Mireia BanquĂŠ i Corina Basnou
El concepte d’infraestructura verda “xarxa estratègicament planificada d’espais naturals i seminaturals d’altres característiques ambientals, dissenyada i gestionada per oferir una àmplia gamma de serveis ecosistèmics” Comissió Europea, 2013
El bosc: la columna vertebral de la infraestructura verda de Catalunya
Boscos Altres cobertes forestals
Sistemes forestals de Catalunya Font: MCSC (2009)
I. Cartografia i quantificació dels serveis ecosistèmics de la infraestructura verda provincial i metropolitana
Corina Basnou, Joan Pino, Lluís Brotons, Anna Guardia, Magda Pla, Yolanda Melero, Francesc Baró, Erik GómezBaggethun
El cas de Barcelona
Aportacions generals • Problemàtica conceptual: funcions vs serveis • Bases cartogràfiques i algoritmes per a la quantificació i representació de funcions i serveis. • El paper de la biodiversitat
Funcions, serveis i beneficis
Estructura o procés biofísic (ex. coberta vegetal o producció primària neta)
Funcions (ex. alentiment del pas d’aigua, o biomassa)
Ecosistemes i Biodiversitat (Capacitat)
Servei ecosistèmic ( ex. protecció
enfront inundacions o productes forestals)
Benefici (ex. contribució a la salut, a la seguretat, etc.)
Valor (ex. disposició a pagar per protecció o productes forestals)
Benestar humà (Demanda) Baró et al. (2015)
El Mapa de Cobertes del sòl de Catalunya una bona base cartogràfica per a representar els indicadors de serveis i funcions Mapa ecològic de Barcelona i l’AMB
Indicadors de funció (I) LAI (m²/ha) Representació de valors mitjans per coberta, procedents de fonts diverses •Baró et al. 2014, Ambio •IFN3
Indicadors de funció (II) Escolament superficial (runoff) Model espacial de la fórmula de Tratalos et al (2007) aplicada sobre el MCSC • Depèn de la vegetació, el tipus de substrat geològic i la quantitat de precipitacions
Indicadors de funció (III) Connectivitat Ecològica Combinació de tres mapes: (i) Models de dispersió de mamífers (Minuartia) (ii) Models de dispersió d’ocells (Minuartia) (iii) Connectivitat dels hàbitats (CREAFMinuartia), calculada sobre el MCSC
Indicadors de funció (IV) Estocs de Carboni a l’AMB -Informació de partida : •
Capa LIDAR específica
-Veritat terreny: • •
Mostreig de parcel·les (n=80) Càlcul del C a partir d’equacions prèvies
-Obtenció del model cartogràfic: •
• •
Càlculs d’estadístics sobre les dades LIDAR (mitjanes, desviacions típiques...) Relació amb les dades de les parcel·les mitjançant GLM Representació sobre el MCSC
L’accessibilitat: factor clau en la demanda de serveis Models d'accessibilitat de la població als espais verds de l‘AMB: Des de qualsevol punt
Des de la xarxa viària
2
0
10 km
La biodiversitat com a base de funcions i serveis • És la base de gran nombre de serveis ecosistèmics de tota mena • Dubtes sobre la idoneïtat d’incloure-la com una funció o servei quantificable • Dos conceptes: biodiversitat singular i biodiversitat funcional
Biodiversitat singular i funcional Valors singulars (flora, hàbitats, i fauna d’interès, boscos singulars)
Valors funcionals (relatius al grau d’especialització dels organismes) 0.002 0.124 0.249 0.375 0.500 0.622 0.747 0.873 0.998
Altres indicadors funcionals: la pol·linització
Abundància total de papallones
Modelització amb mètodes bayesians, a partir de les dades del CBMS
Algunes conclusions • Cal recuperar el lloc de la biodiversitat entre les funcions ecosistèmiques clau – Calen bons models quantitatius d’aquesta pretesa funció
• Cal aprofundir en la diferenciació entre funcions i serveis dels ecosistemes, i això té implicacions – Territorials: distribució heterogènia de l’oferta i la demanda – D’escala: funcions a escales regionals; serveis a escales locals – De valoració: social (serveis) versus biofísica (funcions)
• Cal millorar la quantificació i la representació cartogràfica dels indicadors de serveis i de funcions – Amb una millora dels mètodes d’estimació i modelització – Amb una cartografia suficientment detallada (MCSC)
El futur…. Superposició espacial de serveis a la província de Barcelona
• Sinergies i trade-offs… • On? Com? Per a que? • Multiservei/ multifunció?
Baró et al (2015)
II. Els serveis ecosistèmics dels boscos de Catalunya. Aproximació a escala municipal
Mireia Banqué, Martí Cusó, Jordi MartínezVilalta, Jordi Vayreda,
Introducció SERVEIS ECOSISTÈMICS
PROVISIÓ
Valoració econòmica
REGULACIÓ
Avaluació social
CULTURALS
Avaluació biofísica
BIODIVERSITAT
Objectius
• Avaluar i cartografiar els Serveis Ecosistèmics (SE) dels boscos de Catalunya a escala municipal • Estudiar la relació entre SE (sinèrgies i compromisos) • Determinar quins factors sòcio-econòmics i climàtics en determinen la seva variabilitat espacial
Materials i mètodes
• Catalunya – Escala municipal
Materials i mètodes
• Catalunya – Escala municipal • Municipis ≥ 3 parcel·les IFN3
576 dels 947 municipis
Materials i mètodes Avaluació biofísica
Indicadors dels Serveis Ecosistèmics
• Aproximació als SE de provisió, regulació, culturals i biodiversitat. • 15 indicadors pels 10 SE avaluats. • Estandardització dels indicadors entre 0 i 1 (“proximity-to-target”) per la cartografia i les anàlisi.
Materials i mètodes INDICADORS DELS SERVEIS ECOSISTÈMICS PROVISIÓ
REGULACIÓ
SERVEI
INDICADOR
SERVEI
INDICADOR
Aliments
Producció de bolets
Regulació climàtica
Embornal de carboni forestal
Matèries primeres
Producció de fusta i llenya
Manteniment de la fertilitat del sòl
Estoc de carboni orgànic al sòl
Aigua dolça
Escorrentiu
Regulació hídrica
Emmagatzematge d’aigua capçades i el sòl
Purificació d’aigua Control de l’erosió
Coberta de bosc natural Coberta de bosc de ribera Coberta forestal en zones pendents
Materials i mètodes INDICADORS DELS SERVEIS ECOSISTÈMICS CULTURAL SERVEI
INDICADOR
BIODIVERSITAT SERVEI
Turisme rural Biodiversitat Xarxa Natura 2000 Turisme
Observacions d’animals Tracks del Wikiloc ®
INDICADOR Riquesa d’espècies llenyoses Riquesa d’espècies d’ocells
Materials i mètodes VARIABLES SÒCIO-ECONÒMIQUES I CLIMÀTIQUES VARIABLES SÒCIO-ECONÒMIQUES CAMP
VARIABLE
Demografia
Densitat de població
VARIABLES AMBIENTALS CAMP
VARIABLE Temperatura
Clima Feina
% Aturats % Agricultura
Activitats econòmiques
% Indústria % Construció % Serveis
Precipitació
Materials i m猫todes Municipi A
ha bosc ha municipi
Municipi B
Avaluaci贸 qualitativa Avaluaci贸 quantitativa
Resultats PROVISIĂ“
ha municipi
ha bosc
Resultats REGULACIĂ“
ha municipi
ha bosc
Resultats CULTURAL
ha municipi
ha bosc
Resultats BIODIVERSITAT
nre. total / municipi
mitjana / bosc
Resultats
PROVISIÓ REGULACIÓ CULTURAL BIODIVER Densitat població Atur Agricultura Indústria Construcció Serveis Temperatura Precipitació
BIODIVER
CULTURAL
REGULACIÓ
Municipi
PROVISIÓ
Correlacions entre grups d’indicadors i variables climàtiques i sòcio-econòmiques
1 0.76
1
0.31
0.38
1
0.66 -0.18 -0.1 -0.06 0.15 0.09 0.13 -0.3 0.65
0.59 -0.23 -0.07 0.01 0.09 0.14 0.13 -0.4 0.66
0.3 0.13 0.06 -0.25 -0.03 0.03 0.34 -0.11 0.42
1 -0.24 -0.05 0 0.03 0.04 0.08 -0.45 0.62
Resultats
PROVISIÓ REGULACIÓ CULTURAL BIODIVER Densitat població Atur Agricultura Indústria Construcció Serveis Temperatura Precipitació
BIODIVER
CULTURAL
REGULACIÓ
Municipi
PROVISIÓ
Correlacions entre grups d’indicadors i variables climàtiques i sòcio-econòmiques
1 0.76
1
0.31
0.38
1
0.66 -0.18 -0.1 -0.06 0.15 0.09 0.13 -0.3 0.65
0.59 -0.23 -0.07 0.01 0.09 0.14 0.13 -0.4 0.66
0.3 0.13 0.06 -0.25 -0.03 0.03 0.34 -0.11 0.42
1 -0.24 -0.05 0 0.03 0.04 0.08 -0.45 0.62
Resultats
PROVISIÓ REGULACIÓ CULTURAL BIODIVER Densitat població Atur Agricultura Indústria Construcció Serveis Temperatura Precipitació
BIODIVER
CULTURAL
REGULACIÓ
Municipi
PROVISIÓ
Correlacions entre grups d’indicadors i variables climàtiques i sòcio-econòmiques
1 0.76
1
0.31
0.38
1
0.66 -0.18 -0.1 -0.06 0.15 0.09 0.13 -0.3 0.65
0.59 -0.23 -0.07 0.01 0.09 0.14 0.13 -0.4 0.66
0.3 0.13 0.06 -0.25 -0.03 0.03 0.34 -0.11 0.42
1 -0.24 -0.05 0 0.03 0.04 0.08 -0.45 0.62
Resultats
PROVISIÓ REGULACIÓ CULTURAL BIODIVER Densitat població Atur Agricultura Indústria Construcció Serveis Temperatura Precipitació
BIODIVER
CULTURAL
REGULACIÓ
Municipi
PROVISIÓ
Correlacions entre grups d’indicadors i variables climàtiques i sòcio-econòmiques
1 0.76
1
0.31
0.38
1
0.66 -0.18 -0.1 -0.06 0.15 0.09 0.13 -0.3 0.65
0.59 -0.23 -0.07 0.01 0.09 0.14 0.13 -0.4 0.66
0.3 0.13 0.06 -0.25 -0.03 0.03 0.34 -0.11 0.42
1 -0.24 -0.05 0 0.03 0.04 0.08 -0.45 0.62
Resultats
PROVISIÓ REGULACIÓ CULTURAL BIODIVER Densitat població Atur Agricultura Indústria Construcció Serveis Temperatura Precipitació
BIODIVER
CULTURAL
REGULACIÓ
Bosc
PROVISIÓ
Correlacions entre grups d’indicadors i variables climàtiques i sòcio-econòmiques
1 0.51
1
0.04
0.06
1
0.23 -0.18 -0.16 -0.02 0.13 0.03 0.1 -0.35 0.59
0.17 -0.19 -0.14 0 0.07 0.14 0.18 -0.49 0.72
-0.14 0.09 0.06 -0.13 -0.11 -0.01 0.25 -0.07 0.22
1 0.2 0.13 -0.16 0.41 -0.07 -0.1 0.35 -0.08
Conclusions •
Els grups de SE tenen un patró de distribució espacial similar excepte els Culturals (importància de la demanda de SE).
•
Els 4 grups d’indicadors de SE tenen correlacions positives entre ells (municipi i bosc). Tot són sinèrgies.
•
Poques diferències entre la valoració dels indicadors ponderats per ha de municipi i per ha de bosc.
•
La precipitació és el principal determinant de la distribució espacial dels SE a Catalunya, amb un efecte positiu, seguit de la temperatura, amb un efecte negatiu
Línies futures • Treballar l’escala temporal dels indicadors dels SE permetrà veure quines tendències (passades i futures) seguiran. • Analitzar l’oferta-demanda dels SE per veure on hi ha desequilibris.
Moltes gràcies! Foto: JL. Ordóñez
Mireia Banqué i Casanovas m.banque@creaf.uab.es