Pobresa intermitent: entre la recuperació i la cronificació by CreuRojaCAT

11è estudi

Juny de 2018

Pobresa intermitent: entre la recuperació i la cronificació

Amb la col·laboració de: Àrea de Producció d’Estadístiques Socials, Subdirecció General de Producció i Coordinació Estadística (Idescat)

Edita: L’Observatori de la Creu Roja a Catalunya c. Joan d’Àustria, 120-126 08018 Barcelona

Institut dʼEstadística de Catalunya

Fotografia de portada: IGLUUU i Creu Roja

Data de publicació: Juny de 2018 Equip de redacció: Òscar Velasco, Anna Sabaté, Nuria Gallifa i Pilar Millán

Fotografies d’interior: IGLUUU Direcció i producció audiovisual: Òscar Velasco i Pilar Millán Realització: IGLUUU

Edició: Òscar Velasco i Pilar Millán Realització d’enquestes telefòniques: Centre de Coordinació de la Creu Roja a Catalunya. Assessorament científic: Anna Espinal i Oliver Valero (Servei d’Estadística de la UAB)

Disseny, maquetació i impressió: Raúl Camañas, Rocío Márquez, i Gràfiques APR. Dipòsit legal: B 6541-2015 © Creu Roja, 2018

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mètodes, ni el seu préstec, lloguer o qualsevol altra forma de cessió d’ús de l’exemplar, sense el permís previ i per escrit dels titulars del Copyright.

Servei d’Estadística

Universitat Autònoma de Barcelona

La impressió d’aquest document en paper Cocoon Offset 100% reciclat ha reduït l’impacte mediambiental en:

442

653

704

km d’un cotxe europeu estàndard

kwh d’energia

12.537

718

kg d’escombraries

C02

kg de CO2

litres d’aigua

kg de fusta

Agraïments: A tots els usuaris i usuàries dels projectes per a persones en situació d’extrema vulnerabilitat de la Creu Roja que han accedit a participar en l’estudi. A tot l’equip voluntari i tècnic del Call Center del Centre de Coordinació de la Creu Roja a Catalunya que ha realitzat les enquestes: Begoña Aricha (Responsable tècnica), Anna Maria Llatge Tortosa i Antonio Fraile Santos. A l’equip de Sistemes d’Informació: David Olmo i Ricard Kroebel. A la col·laboració dels membres de la Comissió de Projectes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya. A l’equip de referents provincials de Comunicació de la Creu Roja: Eloi Tost, Carles Sureda, Mònica Mombiela.

LA MISSIÓ Ser cada cop més a prop de les persones vulnerables en els àmbits nacional i internacional a través d’accions integrades, realitzades per voluntariat i amb una àmplia participació social.

LA VISIÓ La Creu Roja, com a organització humanitària i voluntària arrelada a la societat, donarà respostes integrals a les persones vulnerables, amb una perspectiva de desenvolupament humà.

SUMARI 1. Presentació

2. Introducció 8 2.1. Explicació de l’anàlisi de l’estudi 9 3. Resultats de l’enquesta 3.1 Continua necessitant l’ajuda de la Creu Roja?

10 11

3.2 Dades relatives a les persones que ja no necessiten ajuda 3.2.1 Motius de no necessitar ajuda de la Creu Roja 3.2.2 P erfil del col·lectiu que manifesta no necessitar ajuda de la Creu Roja

3.3 A nàlisi descriptiva de les persones enquestades en situació de pobresa i que continuen necessitant ajuda bàsica 3.3.1 Perfil 3.3.2 Tipologia del nucli familiar 3.3.3 Determinants socioeconòmics 3.3.3.1 Ingressos per unitat familiar i procedència 3.3.3.2 Grau de pobresa de les famílies 3.3.3.3 Despeses mensuals per unitat familiar 3.3.3.4 Diferències entre ingressos i despeses 3.3.3.5 Indicador de privació material i pobresa energètica 3.3.4 Dades relatives a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) 3.3.4.1 Grau de coneixement de la RGC 3.3.4.2 P regunta de resposta oberta a tots els enquestats “Expressi amb una paraula que sent o sentiria o implica si vostè rebés la Renda Garantida de Ciutadania” 3.3.5 Dades sobre l’ocupació 3.3.5.1 Situació laboral i canvis respecte a fa un any 3.3.5.2 Indicadors sobre cotitzacions i anys cotitzats 3.3.5.3 Dades relatives a les persones que treballen actualment 3.3.5.4 Dades relatives a les persones que no treballen actualment 3.3.6 Dades relatives a la percepció de la seva salut 3.3.7 Ajudes de la Creu Roja

12 12 13 18 18 19 22 22 23 24 25 26 28 28

29 30 30 32 33 36 38 39

3.4 Anàlisi de l’evolució des del 10è estudi dels que continuen necessitant ajuda 40 4. Valoració de la situació

5. Accions de la Creu Roja

6. Annexos 6.1. Annex 1. Metodologia de l’estudi 6.2. Annex 2. Qüestionari telefònic 6.3. Annex 3. Marc referencial 6.4. Annex 4. Bibliografia 6.5. Annex 5. Glossari

52 53 54 59 62 65

1 PRESENTACIÃ&#x201C;

1. Presentació

Benvolgudes i benvolguts, En l’anterior estudi de L’Observatori, que ja tractava sobre la cronificació de la pobresa, plantejàvem la necessitat de crear i implantar una Renda Garantida a la Ciutadania. A causa de la seva recent aplicació i tenint en compte que el nostre col·lectiu és el potencial receptor d’aquesta ajuda, és interessant analitzar quines són les conseqüències de la seva implementació i la seva evolució, encara que incipient.

Aquest 11è estudi de L’Observatori que us presentem posa el focus en les persones en situació de pobresa que no han aconseguit sortir de la situació de vulnerabilitat, a la qual es van veure abocades fa anys, i com les dificultats per accedir al mercat laboral afecten a la seva situació. L’inici de la recuperació econòmica del país s’està traduint en la millora de condicions de vida de les persones, així com la reactivació del mercat laboral, un dels factors claus que determina la recuperació de la població.

Amb aquest document a les mans, doncs, obtenim una perspectiva més detallada de la situació en què es troba aquest col·lectiu que pateix el fenomen de la pobresa cronificada. D’aquesta manera, tots els actors socials, tant públics com privats, hem d’emprendre accions i mesures conjuntes per, no només donar cobertura per a pal·liar les necessitats bàsiques de les persones afectades, sinó per, alhora, treballar un model integral d’atenció a les persones per apoderar-les, en el present i futur, facilitar-ne la inserció laboral i potenciar-ne l’autonomia personal.

Per això resulta molt esperançador constatar que en aquest estudi 1 de cada 3 persones han millorat la seva situació respecte al darrer any i manifesten no necessitar la nostra ajuda principalment per haver trobat una feina. Aquest col·lectiu, tot i recuperar-se, necessitarà un seguiment proper i continuat per garantir que la seva millora sigui sostinguda. No obstant això, encara hi ha una part important del col·lectiu que atenem que segueix patint –i patirà– situacions de precarietat econòmica. D’aquesta manera, hem analitzat com les persones en situació de vulnerabilitat han de trampejar el seu dia a dia i el seu futur immediat, així com també hem identificat quines són les possibles causes que contribueixen a què les persones es trobin en situació de pobresa o, per contra, puguin sortir-se’n.

És per això que a la Creu Roja, com a entitat humanitària compromesa amb l’impuls d’una societat igualitària i equitativa, llançarem properament una campanya per ampliar la nostra assistència a aquestes persones i famílies que es troben en situació de pobresa persistent.

Aquesta, malauradament, és la situació actual –i futura– de moltes persones que veuen com la desocupació, les condicions laborals i la manca d’oportunitats les aboca, inevitablement, a una situació de vulnerabilitat. En aquestes llars la situació de pobresa esdevé crònica i, dia rere dia, resulta més severa.

Antoni Aguilera i Rodríguez President de la Creu Roja a Catalunya

2 INTRODUCCIÃ&#x201C;

2. INTRODUCCIÓ

Univers mostral 12.000 usuaris/àries

1.111

enquestes telefòniques

2.1 Explicació de l’anàlisi de l’estudi En aquest estudi es van trucar a tots els participants del 10è estudi (N=1.142), amb l’objectiu d’iniciar un Panel de persones en situació d’extrema vulnerabilitat. El 68% dels usuaris entrevistats el 2017 van accedir a participar en el nou estudi, que es va complementar amb 354 usuaris addicionals per arribar a completar la mostra fins a 1.111 persones per mantenir el mateix marge d’error que en estudis anteriors. Aquest Panel ha permès de veure l’evolució d’aquests usuaris respecte a la seva situació de fa un any i com continua. Una altra novetat d’aquest estudi és la incorporació de la pregunta de si l’usuari encara necessita l’ajuda de la Creu Roja, que ha permès d'estimar la proporció de persones que comencen a restablir una situació de certa normalitat. A més, gràcies al Panel, i per tant, a la informació recollida en el 10è estudi, s'ha pogut determinar quins són els motius que han activat la seva recuperació. De les 1.111 persones que varen respondre el qüestionari de l’11è estudi, 713 van manifestar que continuaven necessitant la nostra ajuda en

Marge d'error del 3%

la cobertura de necessitats bàsiques i per tant, que es troben en un major risc de patir pobresa crònica. Aquests resultats s'han obtingut mitjançant diferents indicadors que permeten identificar quins són els perfils més afectats i, en conseqüència, treballar i desenvolupar accions i projectes que s’adaptin a les diferents realitats i necessitats de cada col·lectiu concret. Amb aquesta grandària mostral el marge d’error és del 3%. El disseny del qüestionari per la realització de les enquestes telefòniques (que es pot consultar íntegrament a l’Annex 2), segueix la línia del darrer estudi de L'Observatori. Comprèn un conjunt important d’indicadors de diferents temàtiques relacionades amb el perfil i la situació familiar i socioeconòmica de les persones; la situació laboral, tinguin o no feina; l’habitatge, etc. Aquests indicadors permeten identificar o preveure dificultats a curt, mitjà i llarg termini, i que ja es van avançar a l’estudi anterior, com són la manca de prestacions o pensions de jubilacions.

Per acabar, disposar d’aquest Panel permetrà d’aquí en endavant, tenir una anàlisi encara més precisa i rigorosa de les persones ateses i per tant, contribuir en la definició i concreció de les principals línies d’intervenció de la nostra acció destinades a persones i famílies que, malauradament, encara es mantindran en una situació continuada de precarietat i amb dificultats per fer front a les seves necessitats més bàsiques, que és el que es defineix com a cronificació de la pobresa.

3 RESULTATS DE Lâ&#x20AC;&#x2122;ENQUESTA

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

Tot seguit, es descriuen els principals indicadors obtinguts de la realització de les enquestes telefòniques a les 1.111 persones de la mostra, tant de les persones que ja no necessiten l’ajuda de la Creu Roja, com de les persones que continuen necessitant les ajudes, principalment de primera necessitat, i que es troben en una situació de pobresa. De la mateixa manera, les dades comparatives amb l’anterior estudi han ajudat a fer una aproximació a l’evolució del col·lectiu en un any.

3.1 Continua necessitant l’ajuda de la Creu Roja? Aquesta pregunta s’ha formulat per primer cop a l’inici del qüestionari, de mode que ha permès de discriminar el nombre de persones que en el moment de fer l’enquesta manifesten no necessitar l’ajuda de Creu Roja i les que sí. A les primeres, se les ha demanades els motius pels quals ara mateix no necessiten ajuts bàsics. A la resta, se les ha continuat enquestant amb la realització del qüestionari telefònic. % sobre 1.111 enquestats

Sí 64,2%

35,8%

11è DE DE L’OBSERVATORI 11èESTUDI ESTUDI L’OBSERVATORI

3.2 Dades relatives a les persones que ja no necessiten ajuda:

1 de cada 3

En aquest bloc es descriuen els indicadors que fan referència a les persones de la mostra enquestada que han afirmat no necessitar ajuda -35,8%-.

persones enquestades manifesten no necessitar ajuts bàsics en aquest moment

Són persones que actualment han millorat la seva situació, principalment, per haver trobat una feina.

3.2.1 Motius de no necessitar ajuda de la Creu Roja % calculat sobre el total de persones que ja no necessiten ajuda.

Han trobat feina 69%

Han millorat la seva situació i ja no necessiten l’ajuda 11%

Cobren la RGC i amb això poden cobrir les seves necessitats bàsiques 8,8%

Estan rebent ajuda d’altres entitats o noves prestacions, principalment la de jubilació 7%

Altres situacions (han anat a viure amb altres familiars, no especificat, han marxat a una altra ciutat/país a treballar etc.) 4,2%

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

3.2.2 Perfil del col·lectiu que manifesta no necessitar ajuda de la Creu Roja Una de les primeres utilitats del Panel és poder comparar els indicadors d’aquest grup de persones que, respecte a l’estudi de l’any passat, manifesten haver millorat la seva situació, per identificar quins paràmetres i aspectes diferencials que s’observaven a l’estudi anterior, han contribuït, probablement, a la seva recuperació. Aquest estudi, a més, ha permès obtenir dades del seu perfil personal i social, i determinar que, tot i que és un col·lectiu que ha millorat, necessita d’un seguiment per veure la seva evolució definitiva. Aquests resultats no només serviran per descriure els que no necessiten ajuda, sinó per poder preveure de qui seguirà necessitant ajuda en un futur.

| 3. 2 P ERSO N ES Q U E J A N O N EC ESSI T EN A J U D A

CARACTERÍSTIQUES PERSONALS % sobre, els que continuen necesitant ajuda i els que no

Edat

Dels que ja no necessiten ajuda, el pes de les franges d’edat de 18 a 29 i de més de 60 anys és més petit. En el cas dels joves passa del 13% al 9%, mentre que pels de >60 del 11% al 5%. 60 anys o més 11,16% | 5,3%

Entre 18-29 anys

Entre 50-59 anys

9,47% |

11,36% | 14,39%

13,39%

Entre 30-39 anys

37,88% | 33,87%

Entre 40-49 anys 30,22% | 32,95%

Estudis

També es pot dir, que les persones amb un nivell d’estudis superior, són les que més es recuperen. 40,97%

Sense estudis

30,3% 40,37%

Secundària/Grau mitjà (FP1)

45,08% Batxiller/Grau superior (FP2) o Estudis universitaris

24,62% 18,66%

LLEGENDA

Tipologia nucli familiar Dades referents a les persones que ja no necessiten ajuda de la Creu Roja.

Dades referents a les persones que encara necessiten ajuda de la Creu Roja.

Parella sense descendència

71,2%

27,8% Parella amb descendència

62,7%

37,3% Mare amb descendència

69,6%

30,4% Pare amb descendència

58,3%

41,7% Dona que viu sola

61,1%

38,9% 71,4%

Home que viu sol

28,6% Família reconstruïda

69,2%

30,8% Altres

64,2%

35,8%

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

CARACTERÍSTIQUES SOCIOECONÒMIQUES I LABORALS % sobre, els que continuen necesitant ajuda i els que no

Ingressos mensuals unitat familiar

Més de 1.000

Les famílies que fa un any tenien ingressos familiars més alts i provinents majoritàriament d’un salari són les que majoritàriament s’han recuperat. Aquesta tendència a la recuperació també s’observa en les famílies que tenien acumulats menys deutes pendents. *Ns/Nc = 12 persones

7,44%

€

13,41%

Entre 801-1.000

Dades referents a les persones que ja no necessiten ajuda de la Creu Roja.

Dades referents a les persones que encara necessiten ajuda de la Creu Roja.

10,95%

€

LLEGENDA

14,94%

Entre 601-800

19,21%

€

22,99%

Entre 301-600

34,48%

€

40,29%

Menys de 300 3,83%

€

Cap ingrés

8,68%

10,34% 13,43%

Procedència d'ingressos

*Ns/Nc = 1 persona

8,54% 30,89%

25% Prestacions

6,1%

Altres

5,68%

9,76%

Familiars

3,03%

6,4 % Enquestats

39,02 % Salari

Economia Informal

20,83 % Subsidi d’atur

20,33%

24,39%

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

| 3. 2 PE RSO N ES Q U E J A N O N EC ESSI T EN AJ U D A

Arribava a final de mes?

Les persones que ja no necessiten ajuda són també les persones que arribaven a final de mes amb menys dificultat.

4,55% |

5,07%

Altres (*)

Sense dificultat 3,79% | 0,61%

21,97% | 18,26%

Amb dificultat

13,64% | 8,32%

Amb certa dificultat

56,06% | 67,75% Amb molta dificultat

(*) principalment persones que no arriben a final de mes

Deute econòmic que tenien

Percepció econòmica que tenien 56,56%

Sí

47,49%

1,14%

| 0,61%

Es considera per sobre que la majoria 43,44%

52,51%

28,41%

| 18,46%

Es considera com la majoria *Ns/Nc = 10 persones

25,38%

| 21,3%

Es considera per sota de la majoria

Ha cotitzat? 68,36%

35,23% | 45,23%

Sí

73,11% No 14,39%

Es considera pobre

8,71%

68,36%

| 14%

Es considera molt pobre *Ns/Nc = 10 persones

*altres 1,14%

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Situació laboral actual

Pel que fa a la situació laboral, en aquest segment de població, que ha millorat la seva situació, hi ha majoritàriament els que treballaven amb contracte laboral i els que més han cotitzat.

% sobre, els que continuen necesitant ajuda i els que no 59,84% 57,95%

LLEGENDA

Dades referents a les persones que ja no necessiten ajuda de la Creu Roja.

Dades referents a les persones que encara necessiten ajuda de la Creu Roja.

23,86 %

15,62% 7,2%

6,49%

4,67%

5,88% 1,8 9 %

Treballant amb contracte

Treballant sense contracte

Desocupat

4,46%

3,4 1 %

Jubilat/da

3,04%

2,2 7 %

Incapacitat permanent

Pensionista

Indicador de privació material

3,4 1 %

Altres

Ítems sobre els que s’ha preguntat:

% sobre, els que continuen necesitant ajuda i els que no

Menjar proteïnes de forma regular

32,05%

Mantenir temperatura adequada a la llar

30,3%

Anar de vacances

26,14%

24, 62%

25,56%

Disposar de cotxe Disposar de rentadora

Pagar factures lloguer/hipoteca

14,81%

14,4%

Assumir despeses inesperades Disposar de tv

8, 71% 7,58%

0,2%

0 ítems

1,42%

3,65%

1,42% 0,76%

1,1 4%

1 ítems

6,49%

2 ítems

3 ítems

4 ítems

5 ítems

6 ítems

0,76%

7 ítems

8 ítems

Número d'ítems que no es poden permetre les persones enquestades

TESTIMONI

Amb una petita empenta i si et donen la mà, te’n surts

Nom: Bianca Uribarri Lossada Edat: 40 anys Nacionalitat: Veneçolana Lloc on habita: Roses (Girona) Fills: dos bessons, Mathias i Nicolás, de 7 anys Situació laboral: empleada d’hotel Situació personal: fa 20 anys que va arribar a Catalunya, està separada i comparteix habitatge amb la seva mare. Feia molt de temps que estava buscant feina que li permetés compaginar la cura dels dos fills i de la mare, que està malalta. Fa sis anys que va començar a rebre suport psicològic i laboral, al mateix temps que rebia diversos ajuts bàsics de la Creu Roja, com ara joguines, beques menjador, atenció urgent (per al pagament de lloguer i de subministraments), targetes de prepagament per a aliments frescos i saludables, formació per a la capacitació i activació laboral. Ara treballa a la cafeteria d’un hotel de Roses i pot compaginar la feina amb l’atenció a la seva família.

“Em va costar arribar aquí, estava en un pou sense sortida. No sabia què fer, la meva mare estava malalta, no tenia treball... tenia moments de desesperació. El meu motor van ser els meus fills, ells em feien aixecar cada dia per seguir endavant. Els mirava a ells i, encara que no tenia força, tirava endavant per ells”. “Va ser una situació molt complicada, un moment molt trist, però vull dir a les persones que es troben en aquesta mateixa situació sense sortida, que és difícil, però que se’n surt. Amb una petita empenta i si et donen la mà, te’n surts. Per això vull fer-me voluntària de Creu Roja”. “Jo diria que en un 60% el meu treball m’ha ajudat a tirar endavant i a sortir de la depressió que tenia. Ara em sento estimulada en una feina que m’agrada, on em sento valorada, cosa que no m’havia passat a cap altre lloc”.

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.3 Anàlisi descriptiva de les persones enquestades en situació de pobresa i que continuen necessitant ajuda bàsica:

3.3.1 Perfil

Edat

En aquest segon bloc es recullen les dades obtingudes de les persones ateses al programa de pobresa i que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja. Això ha de permetre poder caracteritzar les persones que continuen necessitant ajuda i, així poder definir nous plans d’actuació i programes per oferir.

60 anys o més

18,1%

Mediana de 41 anys 0

Entre 50-59 anys

11,9% Entre 40-49 anys

Entre 18-29 anys

12,2% Entre 30-39 anys

34,5%

23,3%

Sexe Dones 70,9%

Homes 29,1%

País de naixement

Resta d'Europa

2,2%

Àsia Nord-Amèrica

1,5%

Espanya 58,9%

3,9%

Marroc 21,5%

Resta d'Àfrica

Sud-Amèrica

5,2%

6,9%

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

| 3. 3 P ERSO N ES Q U E EN C A RA N EC ESSI T EN A J U D A

Pel que fa a la dimensió del nucli familiar, la mediana és de 3 membres -un 20,6%seguida de la formada per 4 persones -20,2%-. Destaquem també que a prop del 30% són famílies que integren 5 o més membres.

3.3.2 Tipologia del nucli familiar % calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

1 de cada 4 persones que continua necessitant l’ajuda de la Creu Roja és família

monoparental Parella amb descendència

49,3%

Mare amb descendència

25,4%

Dona que viu sola

8,5%

Home que viu sol

4,8%

Família reconstruïda

Parella sense descendència

4,7%

4,2%

Pare amb descendència

2% * Altres 1,1%

Persones que viuen al mateix domicili % calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

Persones que viuen al domicili

Mediana de 3 persones

12,21%

17,3%

20,6%

20,2%

17,2%

12,6% 6 o més persones

11è ESTUDI DE DE L’OBSERVATORI 11è ESTUDI L’OBSERVATORI

44,5%

de les persones es troba en situació de

pobresa crònica

QUÈ ÉS LA CRONIFICACIÓ DE LA POBRESA? Fa referència a una persona que està en situació de pobresa persistent. La persona que ha estat en situació de pobresa l'últim any i en fa tres o més que està en el programa de la Creu Roja en situació de pobresa 2014

2015

en situació de pobresa 2016

en situació de pobresa 2017

2018

POBRESA CRÒNICA Tal com ja es va fer a l’estudi anterior, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) (1) , es considera que una persona està en situació de pobresa persistent si està classificada com a pobre dins de l’últim any i almenys en dos dels tres anteriors. Segons això, el 44,5% d’aquest col·lectiu estaria classificat en situació de pobresa persistent o crònica. És a dir, inclòs en el programa de pobresa “Persones en situació d’extrema vulnerabilitat” com a mínim des de l’any 2015 i fins a l’actualitat. Aquest percentatge arriba al 69,3% dins el col·lectiu que continua necessitant l’ajuda de la Creu Roja.

% calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

Pobresa crònica segons edat Sí

Entre 18-29 anys

40,34%

59,66% 64,17%

Entre 30-39 anys Entre 40-49 anys

35,83% 77,47%

22,53%

73,58%

Entre 50-59 anys 60 anys o més

26,42% 84,85%

15,15%

Pobresa crònica segons situació laboral Persones en situació de pobresa crònica

El col·lectiu majoritari d’atenció als programes de pobresa continua sent, segons la tipologia del nucli familiar, el constituït per parella amb descendència. Les mares amb descendència són el segon percentatge majoritari amb un 25,4%.

Persones desocupades

66,72% | 252 persones

Treballant amb contracte

65,89% | 70 persones

Jubilat/Prejubilat

84,78% | 85 persones 79,88% | 31 persones 46,84% | 10 persones

Tasques de la llar

80,06% | 18 persones 39,03% | 8 persones 80,16% | 5 persones http://www.ine.es/daco/daco42/ sociales/pobreza.pdf

(1)

* Altres situacions 69,99% (14 persones)

Incapacitat permanent

Pensionista (no contributiva)

Treballant sense contracte Autònom/a

TESTIMONI

M’heu ajudat en els moments més difícils de la meva vida

“Fins fa ben poc hem hagut de viure amb els 280 euros de la meva pensió i paguem un lloguer de 200 euros. Els nostres fills ens ajuden a l’hora de comprar el menjar”. “Estem molt agraïts del tracte que hem rebut sempre per part de la Creu Roja, que ha estat al nostre costat quan més ho necessitàvem. Ha arribat un moment que les ajudes que ens faciliten no s’ajusten a allò que ara necessitem. Estem tots dos malalts i molts aliments els hem de comprar en establiments especialitzats.”

Nom: Mario Arnaldo Edat: 75 anys Nacionalitat: Argentina Lloc on habita: Lleida Fills: tres fills (un viu a Lleida, un a Alemanya i l’altra a Argentina) Situació laboral: jubilat Situació personal: va néixer a Argentina fa 75 anys i ja en fa 10 que va venir a viure a Catalunya, més concretament a Lleida. Ell es va desplaçar amb la seva esposa Cristina quan ja eren tots dos jubilats per estar més a prop dels seus fills. En Mario rep una pensió de jubilació de 280 euros i la Cristina no en té cap. A més pateix una malaltia pulmonar crònica que no li permet sortir gairebé de casa. Quan van arribar tots dos a Lleida van venir a la Creu Roja a través de la seva assistent social. En un principi van rebre suport i ajuts bàsics d’alimentació, sobretot. Més tard, també van rebre ajudes per la compra de medicaments. Tant el Mario com la Cristina han participat al projecte Enrédate que ajuda a socialitzar a les persones grans.

“Nosaltres vivíem en un pis modest amb un lloguer molt assequible però com que no tenim contracte, no podem rebre les ajudes a la vivenda que ofereix la vostra entitat”. “Quan vam arribar a Catalunya vam intentar demanar ajudes a la Generalitat però sempre ens demanaven primer 5 anys d’antiguitat, però no els teníem. Temps més tard ho van pujar a 8 i així successivament. Per tant, mai no hem pogut gaudir d’aquest tipus d’ajuts”.

11è ESTUDI L’OBSERVATORI 11è ESTUDI DE DE L’OBSERVATORI

12,5%

3.3.3 Determinants socioeconòmics En aquest bloc, es presenten els resultats que fan relació als indicadors socioeconòmics al conjunt del nucli familiar.

dels enquestats

no tenen cap ingrés estable a la llar

3.3.3.1 Ingressos per unitat familiar i procedència

Ingressos per unitat familiar

Aquestes dades fan referència al conjunt d’ingressos mensuals de la família, no només als de la persona enquestada.

% calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

El percentatge majoritari es troba en nuclis familiars amb ingressos d’entre 301-600 euros -un 30,8%- , seguit del 18,5% que ingressen d’entre 800-1000 euros mensuals.

Dades en euros

Més de 1.000

15,0%

Entre 301-600

€ Entre 801-1.000

€ 18,5%

Menys de 300

€ Entre 601-800

30,8%

8,3%

€ Cap ingrés

14,9%

12,5%

€

Procedència dels ingressos % calculats sobre els que tenen algun ingrés

Com s'observa, la procedència majoritària dels ingressos és en un 29% dels casos de prestacions, que arriba al 42,5% si se li suma la resta de prestacions (Renda Mínima i Renda Garantida de Ciutadania) seguit del 27,5% que ho fan pel salari.

42,5%

Ns | Nc

0,1%

Altres

4,9%

15,5%

4,4%

prestacions

Subsidi d’atur

Economia informal

2,6%

dels ingressos familiars provenen majoritàriament de

Familiars

Enquestats

29,0% Prestacions

27,5% Salari

3,6% Renda mínima (antic PIRMI) Sense cap tipus d’ajuda

1,4%

9,9%

0,3%

0,9%

Creu Roja | Altres Entitats

Amics | Veïns

Renda Garantida de Ciutadania

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

| 3. 3 P ERSO N ES Q U E EN C A RA N EC ESSI T EN A J U D A

3.3.3.2 Grau de pobresa de les famílies A partir dels ingressos i del nombre de persones que conviuen al nucli familiar, s’ha calculat l’indicador de pobresa de les famílies enquestades.

Grau de pobresa % calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

Segons l’indicador de l’EUROSTAT, una persona es troba en situació de pobresa relativa, quan els seus ingressos mensuals estan per sota dels 852,4€, i, per contra, pateix pobresa greu quan se situen per sota dels 568,3€. La mesura dels indicadors va variant en funció de la dimensió del nucli familiar.

1,2% No pobresa 14,3% Relativa

84,5%

en situació de pobresa greu

Amb això, l’indicador es manté en un 84,5% de les famílies que es troben en situació de pobresa greu.

Grau de pobresa segons nucli familiar % calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

Els índex més alts de pobresa greu es troben als

nuclis familiars de 3, 4 o 5

Pobresa greu

Persones que viuen al domicili

Pobresa relativa No pobresa

39,21%

2,14%

58,65%

82,63%

17,02%

0,36%

1,56%

membres.

89,38%

9,06%

88,66% 1,59%

9,75%

93,69%

4,80%

1,51%

84,69%

15,31%

6 o més persones

11è ESTUDI L’OBSERVATORI 11è ESTUDI DE DE L’OBSERVATORI

3.3.3.3 Despeses mensuals per unitat familiar Pel que fa a les despeses habituals que han de fer front aquestes famílies i com prioritzen el seu pagament, hi ha diverses prioritats. Tal com s’observa, la mediana de despeses mensuals és de 590€. Les famílies prioritzen el pagament de les

partides vinculades a l’habitatge: lloguer/hipoteca i subministraments. Per tal de reduir la despesa mensual, una de les mesures d’estalvi que realitzen les persones enquestades es produeix canviant a un habitatge a més bon preu. El 16,2% ho ha fet durant el

Despeses per prioritat

darrer any. Aquí cal comentar també que moltes persones afirmen que tant l’elevat cost de les fiances per accedir a un pis de lloguer, com els endeutaments generats del lloguer o subministraments, els fa inviable un canvi a un habitatge més econòmic.

* Mediana en Euros

% calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

Les principals

Més prioritàries

Lloguer/hipoteca

despeses

a les quals han de fer front les famílies són les

254,67 €

vinculades a l’habitatge

Subministrament llum 59,67€ Subministrament aigua 26,66€ Subministrament gas 28,86€ Alimentació 210,06 €

Canvi vivenda més barata

Escolarització fills

% calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

23,46€ Despeses salut

Sí

7,13€ Oci i temps lliure

16,2%

83,6%

8,56€ * Ns/Nc 0,2%

590 €

TOTAL MEDIANA DEL TOTAL DE DESPESES

3.3. RESULTATS L’ENQUESTA RESULTATS DEDE L’ENQUESTA

| 3. 3 PE RSO N ES Q U E EN C ARA N EC ESSI T EN AJ U D A

Persones amb fills/es en edat escolar % calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

56,8%

Sí

67,6%

no ha pogut cobrir les necessitats

d’escolarització No

32,4%

3.3.3.4 Diferències entre ingressos i despeses S'ha près com a referència la mitjana d’ingressos que tenen les famílies enquestades, que tal com s’ha determinat en l’apartat anterior és de 600€, i contrastant amb la mitjana de despeses mensuals que se situen al voltant de 590€.

Ha hagut de demanar un préstec (no hipotecari) que encara estant pagant?

Relació entre ingressos i despeses % calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

Menys despeses que ingressos

Més despeses que ingressos

44%

38%

de les famílies

té més despeses que ingressos

38%

% calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

18% Igual d'ingressos que despeses

No | 78,9%

Relació entre ingressos i despeses segons grups d’edat % calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

38,9 36,1

Més despeses que ingressos

Sí | 20,9% * Ns/Nc 0,2%

Prop del 21% ha hagut de demanar un prèstec no hipotecari

29,8

27,8

26,4 22,1

Menys despeses que ingressos

17,3

16,8

14,8 10,9

10,3

11,2

10,5

Igual d'ingressos que despeses

18-29 anys

30-39 anys

40-49 anys

50-59 anys

18,8 8

Més de 60 anys

11è ESTUDI L’OBSERVATORI 11è ESTUDI DE DE L’OBSERVATORI

3.3.3.5 Indicador de privació material i pobresa energètica L’indicador de privació material severa, inclou aquelles persones que tenen unes condicions de vida restringides per la manca de recursos, les quals no es poden permetre com a mínim quatre dels vuit ítems que s’indiquen a continuació.

Indicador de privació material % calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

78,7%

Ítems sobre els que s’ha preguntat: Menjar proteïnes de forma regular

Assumir despeses inesperades

Mantenir temperatura adequada a la llar

Disposar de tv

Anar de vacances

Disposar de cotxe

Disposar de rentadora

Pagar factures lloguer/hipoteca

dels enquestats pateixen privació

14, 3%

material severa

27,6%

29,4%

12,1% 5, 7%

5,3%

4,3%

7 ítems

8 ítems

1 ,0%

0 ,1%

0 ítems

1 ítems

2 ítems

3 ítems

4 ítems

5 ítems

6 ítems

Número d'ítems que no es poden permetre les persones enquestades

Actualment a la seva llar no es poden permetre

% calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

79,3%

Mantenir temperatura adequada a la llar

11,5%

Disposar de tv

10%

13,5%

Disposar de rentadora

20%

41,1%

Menjar proteïnes de forma regular

30%

40%

45,8%

Pagar factures lloguer/hipoteca

50%

97,5%

71%

Assumir despeses inesperades

Disposar de cotxe

60%

70%

98,2%

Anar de vacances

80%

90%

100%

3.RESULTATS RESULTATS DE L’ENQUESTA 3. DE L’ENQUESTA

| 3. 3 P ERSO N ES Q U E EN C ARA N EC ESSI T EN AJ U D A

Indicador de pobresa energètica. Seguint amb els indicadors de privació material, i com ja s’ha fet en exercicis anteriors, cal fer una especial incidència en la pobresa energètica. Segons dades de l’estudi actual, el 79,3% de les persones no poden mantenir la llar a una temperatura adequada.

Prop del 84% dels enquestats que han manifestat que encara necessiten ajuda, indiquen que han pres alguna mesura per gastar menys energia i reduir la despesa, majoritàriament un 74% tancant llums, seguit del 45% que afirma cuinar menys. En general, el

38,4% declara reduir el consum d’hores d’energia a la llar i el 12,2% ha canviat a mesures més econòmiques de consum (gas butà, estufes, cuina càmping gas...).

Han pres mesures per gastar menys energia a la llar?

* Ns/Nc 1,12% * No 15,2%

% calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

Sí, tancant llums

Sí, cuinant menys

Sí, reduint hores consum

Sí, altres mesures més econòmiques

Sí, Bo Social

12,2%

45,3%

Sí, una altra tarifa

8,7%

Sí, tinc punxada la llum

4,8%

6,8%

38,4%

74% Cal destacar com a les famílies, tot i els esforços que fan per reduir el consum energètic, els resulta cada vegada més difícil de fer front a la despesa mensual que comporta, tal com es percep en l’apartat de despeses, ja que és la segona despesa que prioritzen en el pagament mensual de despeses de la llar.

8 de cada 10 enquestats afirma prendre mesures per reduir el consum energètic a la llar

3.3.3.6 Percepció de la seva situació econòmica respecte de fa un any Aquest indicador té a veure amb la percepció que tenen les persones de la seva situació econòmica respecte de fa un any. El 44,5% de les persones manifesta estar pitjor que fa un any, seguit del 39,1% que està igual i un 15,7% diu que la seva situació ha millorat.

44,5% considera que

econòmicament ha empitjorat respecte a fa un any

En relació a fa 1 any, com diria que està econòmicament? % calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja * Altres 0,7%

15,7% Ha millorat

39,1% Està igual

11è ESTUDI L’OBSERVATORI 11è ESTUDI DE DE L’OBSERVATORI

QUÈ ÉS LA RGC?

3.3.4 Dades relatives a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC)

La RGC és una prestació social de naturalesa econòmica i percepció periòdica que té com a finalitat desenvolupar la promoció de la persona i el seu apoderament, i superar les condicions que l’han portat a necessitar aquesta prestació, condicionada si s’escau, a elaborar i seguir un pla d’inclusió social o d’inserció laboral.

En aquest estudi s’ha volgut analitzar també diferents qüestions vinculades a la nova llei de la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania per tenir una referència més exacta de la seva aplicació i la conseqüència que això pot tenir en la vida de les persones que atén la Creu Roja. En particular, totes les persones i famílies que són, periòdicament, objecte dels nostres estudis, són els receptors d’ajuda bàsica: alimentació, targetes prepagament, ajudes econòmiques d’emergència per subministraments, etc.

3.3.4.1 Grau de coneixement de la RGC Amb la consideració prèvia que el col·lectiu objecte dels estudis de L'Observatori és el que més es pot veure afectat per la nova llei de la RGC, receptor d’ajuda de primera necessitat, i, és per tant, un exercici interessant i necessari per poder copsar de prop la seva implementació i mesurar les seves conseqüències. Tot i la seva recent aplicació, ha semblat un bon punt de partida iniciar la recollida d’informació per tal de fer seguiment i avaluar la seva implementació i evolució al llarg dels propers estudis de L’Observatori. A la pregunta que fa referència a si coneixen què és la RGC, un 57,5% dels enquestats diu no tenir cap coneixement de l’existència d’aquesta prestació. El 41,1% està informat, majoritàriament -26%- pels serveis socials, mentre que el 14,3% se n'ha informat pel seu compte, i a un 0,8% li n'ha informat la Creu Roja.

Per a més informació, consulteu l'annex del marc referencial.

Coneix vostè què és la Renda Garantida de Ciutadania? % calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

Sí

Més de la meitat No en tinc coneixement

desconeix l’existència de la Renda Garantida de Ciutadania i només el 10%

Me n'ha informat Me n'ha els serveis socials informat la Creu Roja 26%

0,8%

la rep

Me n'he informat pel meu compte

14,3%

En referència a la RGC % calculats sobre les persones que han estat informades

Ha tramitat la sol·licitud, però encara no la rep

47,6% 48,7% Altres motius (sense papers)

Persones informades Persones informades desocupades

No ha fet cap tràmit

1% 10,6%

11,9% 11,2%

No se’n pot beneficiar

Ja la rep

15,8% 3,5%

23,8% 26%

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

| 3. 3 PE RSO N ES Q U E EN C A RA N EC ESSI T EN A J U D A

Tal com s’indica a la gràfica següent, el fet de rebre la RGC, a les persones els aportaria tranquil·litat principalment, ja que en ser una prestació condicionada a la recerca de feina, el 25,9% l’ha reactivat i el 31,4% ho continua fent. El 22,9% de les persones que han contestat “Altres” ho han fet per raons que poden ser importants per tenir en compte i que es poden agrupar majoritàriament en tres tipologies diferents.

Si vostè ja estigués rebent la RGC (o ja la rep)... % calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja. Multiresposta

Se sent més tranquil per seguir buscant feina

33,2% Continuaria buscant feina

31,4%

No poden buscar feina per problemes de salut o es troben de baixa 28,2%

Ns/Nc

27,2% Ha tornat a buscar feina

25,9%

Són persones de més de 60 anys o properes a l’edat de jubilació i ja no fan recerca de feina o tenen 18,4% dificultats per trobar-la.

Altres

22,9% Podria escollir feines de menys hores

3,8%

Són persones, majoritàriament mares amb fills, que tenen dificultats en la recerca feina perquè han de 14,7% tenir cura dels fills/es o perquè tenen persones dependents a càrrec.

Es podria permetre deixar de buscar feina

0,9%

3.3.4.2 Pregunta de resposta oberta a tots els enquestats: Expressi amb una paraula el que sent o sentiria o implica si vostè rebés la Renda Garantida de Ciutadania: A partir de les respostes a la pregunta oberta, s’ha creat el següent núvol de paraules (la mida de les paraules és proporcional a la seva freqüència d’aparició).

DESCONEIXEMENT TRANQUIL·LITAT

ALLEU GERID A

BÉ

DE N E GA D A

SEGURETAT

M ILLOR

SENTIRIA

ALLE U GE R I T

11èESTUDI ESTUDI DE L’OBSERVATORI 11è DE L’OBSERVATORI

3.3.5 Dades sobre l'ocupació laboral En aquest apartat, es recull informació sobre les dades d’ocupació laboral. Tenint en compte que el total de la mostra està conformada per població total: en situació d’ocupació, desocupació, persones jubilades, pensionistes, entre altres.

3.3.5.1 Situació laboral i canvis respecte a fa un any Desocupats

Treballant

74% 26%

En alguns indicadors s’ha tingut en compte la variable “població activa”, per una correcta interpretació i obtenir un millor detall de les dades. Segons això, i tenint en compte la mostra, es pot concloure que el 71% del total dels enquestats són persones en edat laboral, que estan treballant o buscant feina remunerada i per tant, que són població activa. D’entre la població activa, el 74% es troba desocupat. El 26% treballa, un 93,8% d’aquests ho fan amb contracte laboral majoritàriament a temps parcial -66%-. Un 34% ho fa a temps complet. Un 4% treballa sense contracte laboral.

Alguna persona de la llar (adulta) ha acceptat alguna feina sense contracte laboral? % calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

Sí

23,3% No

76,2%

* Ns/Nc 0,5%

Situació laboral actual de la població activa

* Ns/Nc 0,3%

% calculat sobre la població activa enquestada

74%

Desocupat

13,7%

Treballant a temps parcial

Treballant a temps complet

Treballant sense contracte

Altres situacions 3,3%

Autònom: negoci familiar 1,1%

Autònom: una sola empresa 0,1%

Situació laboral sobre la població activa i grups d’edat % calculat sobre la població activa enquestada (N=510)

18-29 anys

30-39 anys

40-49 anys

50-59 anys

Contractats

14,97%

23,36%

23,02%

19,35%

Treballant sense contracte

8,56%

4,16%

2,72%

1,39%

2,24%

71,09%

72,02%

Autònom

Persones desocupades

76,48%

Més de 60 anys

3,66%

80,65%

96,34%

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

TESTIMONI

Si treballés, em sentiria lliure i independent “La casa em cau a sobre, com que no treballo només faig que pensar i llavors necessito sortir a distraure’m. Quan acabo la feina de casa ja no sé que fer i continuo pensant i entrant en un bucle perquè només em fixo en tot allò que no puc oferir als meus fills”.

Nom: Raquel Lara Conejo Edat: 32 anys Nacionalitat: Espanyola Lloc on habita: Lleida Fills: dos fills, Juanjo de 6 anys i Nara, 11 anys Situació laboral: desocupada Situació personal: Ha nascut i viu al barri de la Mariola de Lleida. Té els estudis primaris i als 20 anys es va quedar embarassada de la seva primera filla, Nara. Amb 25 anys ja tenia dos fills i vivia amb els seus pares perquè no es podia permetre un lloguer ja que tant ella com la seva parella no tenen feina. Fa sis anys que va començar a rebre suport i ajuts bàsics de la Creu Roja a Lleida, com ara beques menjador, targetes de prepagament per a aliments frescos i saludables, formació per a la capacitació i activació laboral.

“A mi m’ha ajudat molt a sortir del pou la meva família, les amigues i la Creu Roja. En aquest darrer cas estic molt agraïda perquè m’ajuden amb els nens, a pagar material del col•legi, tenen reforç escolar. I una cosa molt important, quan estic “de bajón” m’escolten i m’aixequen l’ànim. Això fa que em plantegi fer-me voluntària de la Creu Roja per ajudar els que també ho passen malament”. “Jo no puc anar al cinema ni a fer un cafè amb els meus amics. Si vaig al cinema amb els meus fills, aquella setmana em quedo sense menjar.” “Els meus fills són la meva vida. Per ells faig tot el faig i busco feina per donar-los-hi tot el que necessiten. Ara faig un curs de neteja hospitalària a la Creu Roja i m’aniria molt bé que m’agafessin per treballar. Em sentiria lliure i independent econòmicament”.

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.3.5.2 Indicadors sobre cotitzacions i anys cotitzats

Ha cotitzat?

En aquest apartat s’han recollit indicadors relacionats a la cotització i als anys de cotització de les persones enquestades. S’ha tingut en compte la variable població activa.

% calculat sobre la població activa enquestada (N=510)

6 de cada 10 de la població activa enquesta ha cotitzat i gairebé el 16% no ha cotitzat mai. El 18,4% no sap si ha cotitzat o no contesta.

Ns/Nc

18,4%

Sí

65,8%

Cotització segons grups d'edat

15,8%

de les persones

mai no ha cotitzat

% calculat sobre la població activa enquestada

Sí

Ns/Nc

47,28%

35,98%

16,74%

18-29 anys

Té previstes algunes accions per preveure/garantir la seva jubilació? (pla de pensions,

estalvis, recerca de feina per poder cotitzar etc.)

% calculat a partir del total de persones que no estan jubilades o prejubilades

30-39 anys 63,93%

16,79%

19,28% Sí

7,8%

40-49 anys 73,93%

10,06%

16,02%

50-59 anys 72,15%

2,03%

15,82%

86,0%

* Ns/Nc 6,0% 25,81%

Més de 60 80,52%

3,66%

15,82%

dels majors de 60 anys no ha cotitzat mai

(tot i estar molt a prop de l'edat de jubiliació)

* Altres 0,2%

Només un 7,8% ens diu tenir previstes accions, principalment, trobar feina per poder cotitzar.

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

| 3. 3 PE R SO N ES Q U E EN C ARA N EC ESSI T EN AJ U D A

3.3.5.3 Dades relatives a les persones que treballen actualment Aquest apartat fa referència al 26% de les persones enquestades que tenen feina amb o sense contracte laboral, o bé que són autònoms en el moment de la realització de l’enquesta telefònica. Les persones que treballen a temps parcial o sense un contracte laboral es troben majoritàriament per sota dels 710€ mensuals. Les persones que tenen contracte a temps complet majoritàriament ingressen entre 900€ i 1000€ mensuals.

Salari per feina (de les persones que treballen amb contracte laboral) % sobre el total de persones que tenen contracte laboral

Més de 1000 euros

€

4,7%

Entre 901-1000 euros

€

16,6%

Entre 801-900 euros

€

8,2%

Entre 711-800 euros

€

Sou mínim interprofesional: 735,9 € / mes

Entre 351-710 euros

€

46,2% Fins 350 euros

€

18,3%

Salari per tipus de contracte (de les persones que treballen) % sobre el total de persones que treballen amb o sense contracte

Temps complert

Temps parcial

Sense contracte

9,77%

Més de 1000 euros

13,66%

Entre 901-1000 euros

48,63%

Entre 801-900 euros

18,96%

2,64%

Entre 711-800 euros

16,32%

0,63%

Entre 351-710 euros

1,22%

69,53%

53,7%

Fins 350 euros

1,22%

27,19%

36,53%

11èESTUDI ESTUDI L’OBSERVATORI 11è DE DE L’OBSERVATORI

Canvis en la situació contractual respecte a fa un any

Canvis de ingressos salarials respecte a fa un any

% sobre el total de persones que tenen contracte laboral

Augment ingressos 13,1%

0,3% Ha millorat Contracte indefinit

Millors condicions 16,1%

Més del 21,9% Ha millorat Ha trobat feina

Disminució ingressos

40%

0,3% Pitjors condicions

de les persones que treballen amb contracte

4,4% Sense canvis

han millorat la seva situació laboral

61,4% Altres 4,3%

en el darrer any.

20,5% Ha millorat Li han fet contracte

4,7% Ha millorat Més hores

2 de cada 10 persones han trobat feina amb contracte laboral en el darrer any

Respecte a les variacions salarials, el 61,4% té el mateix salari que l’any anterior, la seva situació no ha canviat. Un 16,1% ha augmentat els seus ingressos per millores de les seves condicions contractuals –més hores, canvi de funció, etc.-, i en el 13,1% dels casos l’augment salarial s’ha produït en les mateixes condicions contractuals. Només un 4,4% ha disminuït els seus ingressos salarials producte d’un empitjorament del contracte laboral.

29,2%

58,3% No ha canviat

de les persones que treballen han augmentat

els seus ingressos

Del total de persones que treballen amb contracte laboral, un 58,3% no ha canviat les condicions laborals al darrer any. 4,7% Ha empitjorat Menys hores

* Altres 2,3%

El 22% ha trobat feina i al 20,5% li han fet contracte laboral. Un 4,7% diu que li han fet un contracte de més hores. Només el 4,7% dels que treballen diuen haver empitjorat a causa d’una reducció d’hores del contracte.

salarials en el darrer any

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

TESTIMONI

El nostre futur no passa per les ajudes, sinó per trobar feina

Nom: Katherine Gamba Edat: 30 anys Nacionalitat: Colombiana Lloc on habita: Tarragona Fills: Un nen de 8 mesos Situació laboral: sense feina Situació personal: va arribar al país fa tan sols deu mesos per reagrupar-se familiarment amb la seva mare i el seu marit, que havia vingut uns mesos abans. La seva situació no és fàcil perquè els està costant molt trobar una feina i se’ls estan acabant els estalvis amb els quals havien arribat. Reben ajudes de diverses entitats, entre elles la Creu Roja a Tarragona, que des de desembre els facilita aliments, a més de roba i mantes per passar l’hivern amb les millors condicions possibles. També esperen una resolució favorable per rebre ajuda econòmica per pagar el lloguer i el permís de residència per part de l’Estat espanyol que els permetrà començar a buscar una feina de manera legalitzada.

“Hi ha llum al final del túnel. És una esperança que et permet aguantar. Però ja portem molt de temps apretant i està costant. Esperem tenir la documentació el més aviat possible per poder treballar a l’estiu, que és quan hi ha més opcions de trobar feina”. “No tot és dolent, també hi ha coses bones. Comptem amb la Creu Roja, amb altres entitats i amb famílies que ens ajuden molt”. “La meva mare treballa, però no guanya gaire i no ens arriba per poder pagar el lloguer i poder menjar tots. Sort en tenim dels aliments que rebem perquè estem arribant al límit”.

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Destaca el fet que el 31% de les persones que treballen tenen contracte indefinit, ja que segons el que s’ha pogut constatar, el fet de tenir-ne no garanteix unes condicions econòmiques estables per viure dignament. Caldrà valorar aquest indicador de manera continuada per veure’n l’evolució.

3.3.5.4 Dades relatives a les persones que no treballen actualment Aquest apartat fa referència a les persones enquestades que no treballen en el moment de la realització de l’enquesta, col·lectiu que representen el 74% del total de la mostra. Algun indicador també inclou les persones que treballen sense contracte laboral -un 4%-. El 52,7% va tenir la seva darrera feina amb contracte fa menys de 2 anys. El 47,3% fa més de 2 anys o no ha treballat mai amb contracte laboral.

El 26% té contracte inferior als sis mesos. Un 18,3% té un contracte de més d’un anys i el 15,6% el té d’entre 9 i 12 mesos.

Durada de la seva feina actual: % sobre el total de persones que tenen contracte laboral

4,3%

1 mes 3 mesos o menys

11,5%

De 3 a 6 mesos

10,4%

De 6 a 9 mesos

0,8%

De 9 a 12 mesos

15,6%

Més d’un any

18,3%

Contracte indefinit

31% * Altres 7,5%

Membres de la llar que treballen % calculats a partir del total de població activa

1 persona

Gairebé el

35,8%

Cap 59,7%

60%

tenen tots els membres adults

sense feina 2 persones 4,1%

3 persones 0,4%

Quant temps fa que va tenir la seva darrera feina amb contracte laboral? % sobre el total de persones desocupades o treballant sense contracte

23,8% 19,1% 15,2%

Mai ha treballat

Entre 1-6 mesos

13,7%

Entre 7 - 12 mesos

Entre 1-2 anys 1 any

14,3%

13,9%

Entre 2-3 anys

Més de 3 anys

Més de la meitat - el 56%- ha realitzat alguna entrevista de feina al darrer any, mentre que el 26,3% fa més d’un any que no n’ha fet cap. Destaca el 9,2% que no fa recerca de feina, principalment per estar a càrrec de familiars (fills/es o persones dependents). El 8,5% d’Altres, diu no haver fet mai una entrevista de feina.

Temps que fa de la darrera entrevista de feina % sobre el total de persones desocupades o treballant sense contracte

18,2%

1 mes 1a2 mesos

13,1%

De 3 a 6 mesos De 6 a 9 mesos De 9 a 12 mesos

15,7% 4,8% 4,2%

Més d’un any

26,3%

No busca feina

9,2% * Altres 8,5%

11è ESTUDI L’OBSERVATORI 10è ESTUDI DE DE L’OBSERVATORI

3.3.6 Dades relatives a la percepció de la seva salut En aquest bloc es recull informació sobre l’estat de salut percebut pels enquestats.

A causa de la seva situació actual, vostè creu que es veu afectada la seva salut?

multiresposta

% calculats a partir del total de 713 persones enquestades

Sí, emocionalment sense tractament 47,5% Sí, emocionalment en tractament

75 %

17,6%

dels enquestats manifesta tenir alguna

Sí, dolències físiques sense tractament 14,2%

repercusió física o emocional en la salut

Sí, dolències físiques en tractament 19,3% Altres afectacions 2,6% No té repercussions en la salut

25% * Ns/Nc 0,7%

Percepció de la salut respecte a fa un any

% calculats a partir del total de persones enquestades

Està igual 34,9% Ha empitjorat emocionalment

31,6%

Ha empitjorat físicament

22 %

manifesta haver

8% Ha empitjorat emocional i físicament 22% Altres 0,1% Ha millorat 3,4%

empitjorat la seva salut emocional i física respecte a fa un any

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

| 3. 3 PE RSO N ES Q U E EN C ARA N EC ESSI T EN AJ U D A

3.3.7 Ajudes de la Creu Roja Com s’ha comentat a l’inici de l’estudi, cal destacar que el 36% de les persones afirma que ja no necessita l'ajuda de la Creu Roja, ja que ha millorat la seva situació, principalment perquè han vist com la seva situació s’ha normalitzat per haver accedit a una ocupació. Per contra, el 64% continua necessitant ajut.

Ajuda rebuda

% calculat sobre el total de persones que han rebut ajuda de la Creu Roja en el darrer any (N=517)

92,9% Ajudes atenció urgent necessitats bàsiques 8,1% Ajudes prevenció exclusió escolar 3,1% Ajudes persones sense llar 2,2% Programa d’ocupació 9% Altres

11èESTUDI ESTUDI L’OBSERVATORI 10è DE DE L’OBSERVATORI

3.4 Anàlisi de l’evolució des del 10è estudi dels que continuen necessitant ajuda Amb l’objectiu de poder fer un seguiment de l’evolució de les persones del programa de lluita contra la pobresa i exclusió social, en aquest onzè estudi s’ha tornat a contactar amb 757 dels usuaris que varen participar en el 10è. Aquesta anàlisi es pot fer a partir de les dades Panel, iniciades en aquest 11è estudi. Aquest seguiment ens ha de permetre poder comparar per persones que continuen necessitant ajuda, les condicions que tenien un any i mig enrere, amb les que tenen ara. La mostra analitzada està formada per les 493 persones que encara necessiten ajuda i van participar en els dos últims estudis (2017 i 2018). La resta de variables no ha canviat, els percentatges del 2017 i del 2018 són molt similars, el que també és una conclusió important: durant aquest any i mig, els usuaris que manifesten seguir necessitant ajuda es troben en la mateixa situació.

Ingressos mensuals unitat familiar

S’observa un augment en el nivell d’ingressos respecte al 2017. En el proper estudi, si es torna a demanar la variable quantitativa es podrà quantificar en quant s’augmenta (ara en tenir-ho per franges al 2017 no es pot quantificar).

Estudi Actual 10è estudi, 2017

Mes de 1.000

11,99% 7,44%

€ Entre 801-1.000

€

19,72%

10,95%

Entre 601-800

11,79%

€

19,21%

Entre 301-600

33,94%

€ Menys de 300

40,29%

9,55% 8,68%

€ Cap ingrés

13,01% 13,43%

Ha pogut cobrir les necessitats d'escolarització

Al 2018 les persones amb fills menors de 16 anys han tingut menys dificultats per cobrir les necessitats d’escolarització, tot i que pot ser que aquestes diferències siguin degudes al mes en què es realitzen les enquestes.

Estudi Actual 10è estudi, 2017

21,54%

Sí

55,69%

44,31%

78,46%

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

Han disminuït molt les afectacions emocionals i dolències físiques (sense tractament). La no afectació passa del 15% al 25%.

Afectació a la salut Estudi Actual 10è estudi, 2017

46,72%

Afectació emocional sense tractament 18,73% 14,11%

Afectació emocional sense tractament

16,3%

Dolències físiques sense tractament

33,33% 21,65% 22,87%

Dolències físiques amb tractament No afecta

15,09%

25,79%

El 2017 hi havia un percentatge més alt que ha empitjorat físicament. Al 2018 el percentatge de persones que percep que està igual és més alt.

El seu estat de salut... Estudi Actual 10è estudi, 2017

25,61% 27,32%

Ha empitjorat emocional i físicament Ha empitjorat físicament

6,1%

14,39% 24,88% 26,59%

Ha empitjorat emocionalment Està igual Ha millorat

61,53%

26,10% 4,63% 5,61%

38,78%

4 VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ

4. VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ

Valoració de la Situació Durant els primers anys de la crisi socioeconòmica, a partir de 2008, la xifra de persones ateses en els projectes de pobresa de la Creu Roja van créixer exponencialment. L´any 2014 per primer cop es va observar, però, una estabilització de les persones ateses i, a partir de 2015, s’ha produït una progressiva reducció del nombre de persones beneficiàries d’aquests projectes.

Tal i com s’observa en aquest estudi, el col·lectiu que ara es recupera millor presentava ja a l’estudi anterior de 2017 millors condicions socioeconòmiques respecte de la resta de la mostra. Famílies amb les forquilles d’ingressos més alts, provinents majoritàriament de salari i de feines amb millors condicions, menor endeutament... Tanmateix, són els que fa un any presentaven un indicador de privació material més baix i la seva percepció de la seva situació era millor que la de la resta.

Evolució de les persones ateses en programes de pobresa a Creu Roja a Catalunya 2009-2017 (dades de les memòries anuals d’activitat) Persones usuàries ateses 350000 300000 250000 200000 150000 100000 50000 0 2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Per primer cop, com a tendència general, es comença a identificar que hi ha persones que van abandonant la situació de pobresa, és a dir, que deixen de dependre dels ajuts per poder subsistir. Bona part d´aquestes persones formen part del col·lectiu esmentat de “nouvinguts”. Quan es recupera la seva situació econòmica –sobretot per l’accés al mercat laboral-, i al no presentar altres indicadors afegits de vulnerabilitat deixen de necessitar l’ajut de la Creu Roja.

2017

Lány 2015, és quan, des de diversos sectors, es comença a parlar de la recuperació tenint a la vista les principals dades macroeconòmiques. Però, podem veure indicis dáquesta recuperació entre les persones que atén la Creu Roja? A nivell quantitatiu, si bé és cert que sáprecia una lleugera disminució del nombre de persones ateses, encara s’està molt lluny d’assolir els valors anteriors a la crisi socioeconòmica, als quals probablement mai més hi tornarem. Les condicions de recuperació per a les persones que estan en situació de pobresa són pitjors, perquè la seva situació ja no és la mateixa ni tampoc les seves oportunitats.

1. El risc de la pobresa “intermitent”: els que de moment se’n surten En el primer estudi, del 2011, es parlava de les persones “nouvingudes” a l’exclusió social; eren aquelles que mai no havien pensat en haver de demanar ajuda i que patien una vulnerabilitat sobrevinguda com a conseqüència del context socioeconòmic. Aquests nous perfils de pobresa es diferenciaven dels col·lectius als quals fins aleshores la Creu Roja havia proporcionat ajuda bàsica i que presentaven múltiples factors de vulnerabilitat.

Segons el resultat de l’enquesta, 1 de cada 3 persones, que en ple context de crisi havia necessitat el suport de Creu Roja ara ja no el necessita, majoritàriament, perquè ha millorat la seva situació laboral. Tot i que, com s´ha fet palès al llarg dels diferents estudis, tenir un treball no garanteix sortir de la situació de pobresa, per a la població activa la inserció laboral és l’únic camí cap a la seva plena recuperació. No obstant això, aquesta dada mereix una anàlisi de major profunditat. En primer lloc, la reducció de persones ateses en projectes de pobresa no és proporcional a aquesta suposada recuperació d’un terç del total, fet que es podria deure a dos motius principals: d’una banda, la diversificació dels ajuts a les persones ateses que ja arriben a tots els membres de la unitat familiar. I de l’altra que, malgrat els indicis de recuperació econòmica, segueix havent-hi persones que s’apropen per primer cop a la Creu Roja per sol·licitar ajuda, tot i que amb una significativa menor afluència que la dels darrers anys. Cal afegir que aquest terç de les persones que ja no depenen dels ajuts es troben en una situació tan fràgil que en qualsevol moment poden tornar-los a necessitar. Podríem parlar d’un nou fenomen social de risc d’exclusió social com és el de la “pobresa intermitent”, ja que continuen presentant un alt risc de vulnerabilitat, la qual cosa requereix d’un seguiment proper i sostingut des de la Creu Roja per verificar si aquesta situació és circumstancial o s’acaba consolidant definitivament.

2. Quan la pobresa s’acaba cronificant i heretant Si abans s’ha incidit en el fet que cal analitzar amb cura les xifres que indiquen certa recuperació, aquesta atenció s’ha

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

d’extremar encara més quan es parla de les persones que segueixen depenent dels ajuts bàsics.

tes persones que se’n beneficiessin deixar de percebre ajuts bàsics de les entitats social.

Tot i que s’ha reduït el nombre de persones ateses en projectes de pobresa des de l’any 2016, encara no hi ha res que faci preveure que hi ha un retorn als nivell d’atenció previs a la crisi. Una part dels “nouvinguts” a la pobresa d’aleshores, encara romanen en una situació d’alta exclusió social, i que es troben en situació de pobresa crònica. També, cal tenir en compte que el nombre d’intervencions realitzades en la distribució d’ajuts bàsics de subsistència encara no han deixat d’incrementar-se. Aquest fet mostra que segueix havent-hi una alta diversificació i dependència dels ajuts i que aquests cada cop s’estenen a més membres de la mateixa família, principalment els destinats a la infància. Així doncs, cal seguir parlant lamentablement del fenomen de la pobresa hereditària, que pot esdevenir intergeneracional si no s’hi posen solucions.

D’aquesta manera, la Creu Roja també podria reorientar i optimitzar els seus esforços i recursos en projectes vinculats, per exemple, a l’activació laboral i a la recerca de feina per facilitar la inserció laboral dels col·lectius més allunyats del mercat laboral, com ara joves, aturats de llarga durada i persones majors de 45 anys.

El factor temps és un altre llast que juga en contra de la recuperació d’aquestes persones. Un 69,3% de les persones que ens manifesta necessitar la nostra ajuda, es troba en situació de pobresa crònica . Així com, en un context de crisi socioeconòmica, el pas d´una situació normalitzada a l´estatus de pobresa es pot produir ràpidament, quan hi ha certa recuperació el pas invers si es produeix és molt més lent, i, pràcticament irreversible quan la pobresa ha esdevingut crònica.

3. L a incidència de la Renda Garantida de Ciutadania, un escenari encara incert Tenint en compte l’alt grau de pobresa de les persones ateses – el 84,3% pateixen pobresa greu-, sobta identificar el desconeixement que encara es té de la Renda Garantida de Ciutadania entre el públic més susceptible de rebre-la: més de la meitat, un 57,5%, afirma que no la coneix. També es detecta un grau d’implantació de la prestació molt lent entre aquest col·lectiu. Només l’estan rebent el 10% de les persones enquestes, i un altre 20% l’ha tramitat però no la rep encara. Els barems que estableix la Renda Garantida de Ciutadania el 2018 per a una família de 3 membres –la principal tipologia familiar de l’estudi-, és d’una prestació de 981€ mensuals. Si s’agafa com a referència la mitjana de despeses familiars obtingudes a l’estudi, que se situen en 590€, es pot afirmar que la implantació efectiva d’aquesta renda permetria a mol-

Un altre aspecte a tenir en compte també és la identificació d’aquells col·lectius que, segons el criteri i requisits per accedir a la RGC, no es podran beneficiar d’aquesta prestació i, per tant, seguiran necessitant l’ajuda de la Creu Roja per cobrir les seves necessitats bàsiques; són famílies amb ingressos per rendes de feina inferiors al sou mínim interprofessional o que treballen en condicions de precarietat laboral -els anomenats “treballadors pobres”-; també les franges d’edat en major risc de cronificació de la pobresa, com ara el joves – ja que la RGC es destinada exclusivament a majors de 23 anys-, les persones en situació administrativa irregular, i les persones majors de 65 anys.

4. Una resposta adaptada a cada perfil Dins del gruix de persones que segueixen necessitant ajut de Creu Roja, es poden identificar perfils ben diferenciats, com ara el de persones laboralment actives o les que no tenen cap tipus d´ingrés) , i, per tant, que necessiten d´una atenció diferenciada i personalitzada . Treballadors pobres La precarietat laboral es manifesta en el fet que el 26% de persones que segueixen necessitant ajuts bàsics de la Creu Roja reben un salari. Aquest grup de persones és el que presenta les millors condicions per deixar de dependre definitivament dels ajuts: en el darrer any més del 40% han millorat la seva situació laboral, 2 de cada 10 han trobat feina amb contracte laboral, i prop del 30% ha augmentat els seus ingressos salarials. Malgrat que aquesta millora no es tradueix pel moment en una recuperació definitiva, aquest grup se situa en la franja intermitja, que podria viure episodis de pobresa intermitent però que es troba ben a prop dels col·lectius similars que ja se n’han sortit. El grup de treballadors pobres es mostra com un col·lectiu en el qual cal centrar esforços per millorar-los l’ocupació i les condicions laborals a fi que passin d’una situació de pobresa a una altra de menor dependència.

4. VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ

Persones i famílies amb càrregues Prop de la meitat –el 49,3%- de la població atesa per la Creu Roja en projectes de pobresa conviu amb la parella i descendència. La cura dels fills i , en menor intensitat, de persones dependents, es manifesta com un dels principals obstacles per a la reinserció en el mercat laboral. Aquesta dificultat es dóna especialment entre les famílies monoparentals que constitueixen una quarta part de les que reben ajuts bàsics. Així, les dones que exerceixen la maternitat en solitari, s’enfronten amb especials dificultats per conciliar la seva vida familiar i professional, especialment quan l’accés als recursos de suport suposa una despesa difícil de costejar. Per afavorir la inserció laboral d’aquest perfil cal articular, per tant, polítiques de conciliació que tinguin en compte les seves necessitats específiques per evitar que caiguin encara més en l’exclusió social. Persones en les franges més extremes d’edat Malgrat que el gruix d’atencions es troba principalment en les franges d’entre 30 i 60 anys, les persones més joves però també les més grans són les que troben majors dificultats per sortir-se’n de la situació de pobresa. El col·lectiu de joves és el que pateix amb una intensitat més accentuada la manca d´oportunitats laborals . A Catalunya, la taxa d’atur entre els menors de 25 anys se situa en el 29,5 % -17 punts per sobre de la de la població general, 12,2% segons l’IDESCAT, 1r trimestre 2018- . La caiguda de l’ocupació entre els joves es reflecteix en l’EPA (Encuesta de Población Activa, de l’Instituto Nacional de Estadística), que mostra que, en relació a abans de la crisi, la presència de joves en el mercat laboral s’ha reduït gairebé a la meitat, mentre que el nombre d’aturats fins als 30 anys ha augmentat d’un 45%. A banda de les taxes d’atur, la qualitat de l’ocupació juvenil és també especialment precària on predominen els contractes a temps parcial: el 20% dels treballadors joves no obtenen els ingressos suficients per portar una vida digna i 1 de cada 5 està en risc de pobresa. Entre la població enquestada en aquest estudi, les taxes d’ocupació de les persones entre 18 i 29 anys –el 14,97%- és la més baixa de totes les franges d’edat. A més, la pobresa crònica entre els més joves ja se situa en el 40,34%. Amb aquest escenari, des de la Creu Roja es treballa per potenciar polítiques d’activació juvenil i de capacitació que aconsegueixin millorar les condicions sociolaborals dels més joves.

L’altre col·lectiu que cal destacar és el de les persones majors de 60 anys. Un 84,8%, segons aquest estudi, es troba en situació de pobresa crònica, el percentatge més alt de totes les franges d’edat. Les possibilitats de recuperació del grup de persones grans són encara més complexes, atès que es troben en els darrers anys de la seva vida laboral o ja estan molt allunyades del mercat laboral, i no han cotitzat el temps suficient per tenir dret a una jubilació digna -més del 15% no ha fet mai-. A més, compten amb una xarxa social menor que els pugui donar suport, tant econòmic com emocional. Per tot plegat, es preveu que el col·lectiu de la gent gran en risc de pobresa crònica esdevingui un grup amb un pes cada cop més important – ha passat a ser del 10% el 2017, al 18% el 2018- i amb una alta dependència dels ajuts que requerirà, no només ajuda per a suplir les seves necessitats més bàsiques, sinó també d’una ajuda integral que incorpori l’acompanyament emocional, els ajuts per a la salut, l’envelliment actiu o evitar situacions d’aïllament. Persones en situació d’endeutament Les persones que acumulen endeutaments derivats de préstecs no hipotecaris o de despeses vinculades majoritàriament a l’habitatge (hipoteques, lloguers, subministraments, etc.) són les que demanen més poder “començar de zero”. Aquestes persones, que han de fer front, amb nuls o pocs ingressos, no només als endeutaments sinó també a les despeses diàries, són un dels principals grups que tindran majors dificultats a curt i mitjà termini per sortir d’aquesta situació de vulnerabilitat social. En aquestes llars, la situació de pobresa es va cronificant i va esdevenint, dia rere dia, més severa. Entre la població enquestada a l’estudi, el 21% de les persones en situació de pobresa, que encara continuen necessitant l’ajuda bàsica, estan pagant un préstec no hipotecari. Per contra, les persones que han aconseguit millorar la seva situació econòmica són les que mostren un percentatge menor d’endeutament. Per tant, es pot afirmar que els deutes acumulats són també un factor clau que contribueix a la cronificació de la pobresa. Així, cal destacar que el 38% de les famílies enquestades té més despeses mensuals que no pas ingressos, on la franja d’edat dels 30 als 39 anys n’és la més afectada, perquè tenen persones a càrrec (familiars o persones dependents), préstecs i, a més, segueixen acumulant deutes econòmics. Des de la Creu Roja cal implementar per a aquest col·lectiu endeutat en alt risc d’exclusió social una línia d’acció integral, que incorpori no només una una cobertura de les necessitats més bàsiques, sinó també accions encaminades cap el benestar emocional.

10è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

5 ACCIONS DE LA CREU ROJA

5. ACCIONS DE LA CREU ROJA

ACCIONS

• P ROGRAMA: PERSONES EN SITUACIÓ D’EXTREMA VULNERABILITAT

Ajudes per a l’atenció urgent a necessitats bàsiques • Kit de suport social: ajudes de primera necessitat que la Creu Roja dona a famílies que ho sol·liciten i que es troben en situació de vulnerabilitat. Es tracta de kits d’alimentació o kits d’higiene personal i de la llar. Cobreixen també les necessitats bàsiques en alimentació i higiene dels infants. També contenen productes més específics com bolquers i aliments per a nadons. • Targetes de suport alimentari: targetes de prepagament que es reparteixen entre famílies en situació de vulnerabilitat perquè puguin comprar aliments en comerços de proximitat, de forma normalitzada, especialment frescos. • Aliments frescos: es distribueixen en assemblees locals i comarcals de la Creu Roja, gràcies a les donacions de petits comerços de proximitat o els excedents de producte fresc (fruita i hortalisses) que donen els pagesos i alguns supermercats. • Programa operatiu d’ajuda europea als mes desfavorits: és un pla de la Unió Europea (UE) de distribució de productes de primera necessitat entre les persones en situació de vulnerabilitat. 1 de cada 4 beneficiaris són infants. • Entrega d’aliments específics per a intoleràncies i al·lèrgies: entregues mensuals d’aliments adaptades a les necessitats de les famílies amb membres que pateixen al·lèrgies o intoleràncies al gluten, a la llet o a l’ou. • Vestuari d’hivern: entregues econòmiques mitjançant targetes precarregades o diners en efectiu per a la compra de roba i calçat d’hivern per a la infància. • Ajudes directes per evitar la pèrdua de l’habitatge: són ajuts econòmics puntuals per a les famílies més desfavorides per fer front a despeses de lloguer o d’hipoteca a fi d’evitar, en els casos en què sigui possible, la pèrdua de l’habitatge.

• Ajudes per fer front al pagament dels subministraments de la llar: com en l’anterior tipologia d’ajuts, són ajudes per evitar el tall de subministraments de la llar i/o prestar-ne suport en el pagament. • Fons especial per ajudes socials d’emergència: per a aquells casos excepcionals amb un alt grau de vulnerabilitat que requereixen una intervenció integral de la seva problemàtica a nivell humanitari. Les ajudes per a la cobertura de necessitats bàsiques tenen vinculades mesures d’acompanyament per treballar la prevenció i suport de les famílies. • Tallers d’economia domèstica i d’estalvi energètic: pretenen dotar d’eines i consells per millorar la gestió dels ingressos i despeses familiars, així com per reduir i optimitzar els consums de la llar (llum, aigua, gas…). • Tallers i formacions d’educació alimentària: educació per promoure una alimentació saludable, econòmica i sostenible adreçada a la prevenció i millora de la salut dels infants. • Tallers de suport emocional: tallers conduits per una psicòloga per treballar capacitats que ajudin a l’apoderament i reforç de l’autoestima de les persones participants. En els casos que es necessari, es fa seguiment individual de les persones. • Escola de pares i mares: tallers amb pares i mares per treballar diferents habilitats que afavoreixin la parentalitat positiva vers el creixement i desenvolupament dels infants en l’àmbit familiar.

judes per la prevenció de l’exclusió escolar A en temps de crisi • Beques menjador escolar de primària: ajuda per cobrir la quota de menjador escolar de nens/es en situació de risc, les famílies dels quals no poden assumir aquesta despesa i no la tenen completament coberta per beques públiques. Es pretén que aquests tinguin almenys un àpat al dia de qualitat i saludable.

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

• Beques de secundària (projecte #Menjarsalinsti): garanteixen que els estudiants de secundària en situació de vulnerabilitat puguin comptar amb una alimentació saludable, sana i equilibrada. Si l’institut on estudien disposa de cantina, la Creu Roja els ofereix un àpat saludable en aquests espais, a més de realitzar activitats de dinamització després del dinar. En cas contrari, l’ajut es dona en forma de targetes de prepagament, carregades amb l’import necessari perquè els joves puguin fer un àpat saludable a les seves llars cada dia. A més, el projecte també engloba d’altres accions per promoure bons hàbits i estils de vida entre els adolescents. • Ajudes retorn a l’escolal: entregues econòmiques a famílies per la compra de material escolar, llibres, equipaments escolars, quotes d’inscripció i material, quotes d’AMPA, etc. Amb l’objectiu de cobrir les necessitats d’escolarització evitant situacions de desigualtats en l’àmbit escolar.

Ajudes per a l’atenció integral a persones sense llar • Atenció integral a persones sense llar: afavorir la cobertura de necessitats bàsiques (alimentació, higiene, etc.), facilitar diferents alternatives que permetin disminuir l’estada al carrer, fomentar accions de promoció de la salut així com potenciar el restabliment de la seva xarxa familiar i/o social, que permeti vèncer l’aïllament social que els envolta. • Les unitats d’emergència social: són un recurs per l’apropament i reducció de danys de les persones que es troben en situació de sensellarisme. Estan orientades a la detecció de persones que viuen en situació de carrer i tenen dificultats per accedir als diferents recursos d’atenció i donar resposta a les necessitats més bàsiques. • Equipaments: amb l’objectiu de cobrir les necessitats bàsiques de les persones que accedeixen i possibilitar iniciar un procés d’inclusió mitjançant intervencions socioeducatives. Disposen de: allotjament nocturn, atenció social i sanitària, menjador, higiene i rober, espai de lleure, descans, tallers i activitats i consigna.

• P ROGRAMES ESPECÍFICS ADREÇATS A LA MILLORA DE LA SALUT La Creu Roja desenvolupa accions per millorar la salut de la ciutadania mitjançant accions de prevenció i promoció de la salut a través de projectes de sensibilització, educació, orientació i atenció sociosanitària. A més d’aquesta vessant preventiva, durant els últims anys, ateses les creixents demandes, es desenvolupen també un seguit d’iniciatives, i ajuts adreçats a evitar els efectes de la crisi sobre les persones, actuant per tant d’una forma directa o bé indirecta sobre els factors que determinen la salut dels col·lectius més vulnerables. Les principals accions endegades per millorar les desigualtats en salut arreu la crisi són: • Ajuts sanitaris: ajuts en finançament de tractaments mèdics o bé de forma puntual o bé continua en tractaments crònics, d’aquelles persones que no poden fer front a les despeses farmacèutiques no assumides per la seguretat social. Inclou acords beneficiosos amb ajuts socials per temes odontològics, òptics, ortoprotèsics, etc. • Projectes en col·laboració amb diferents entitats i /o fundacions per l’atenció oftalmològica, odontològica i podològica per l’atenció dels grups de persones més vulnerables: inclouen la recerca de convenis de col· laboracions en temes vinculats a la salut que facilitin l’accés de determinades prestacions a preus socials per les persones que no poden fer front a la despesa, derivacions i seguiment de persones ateses. • Atenció i suport emocional: les accions de suport emocional, grups d’ajuda i d’enfortiment d’autoestima resulten eines molt efectives per ajudar a superar les situacions de dificultat per les quals passen les persones ateses per la Creu Roja.

Altres projectes desenvolupats per millorar la salut dels col·lectius més vulnerables: • Productes de Suport per la Gent Gran: entrega de productes (ajuts tècnics) a les persones grans per augmentar la seva independència facilitant l’autonomia de la persona en el seu entorn més proper, i prevenint també accidents tant a la llar com al carrer. • Promoció de la salut per la Gent Gran: Activitats adre-

5. ACCIONS DE LA CREU ROJA

çades a persones majors de 65 anys per afavorir un envelliment actiu i saludable mitjançant el foment de l’exercici físic, caminades, xerrades etc. Inclou projecte de prevenció de la Hipertensió Arterial d’alta prevalença en aquest col·lectiu. • Projectes tecnològics d’atenció permanent: projectes on s’utilitza la tecnologia pel seguiment de persones amb diferents situacions de vulnerabilitat com per exemple: seguiment sociosanitària de persones a domicili (Teleassistència Domiciliària), seguiment d’emergències i problemes de salut fora del domicili (Teleassistència Mòbil), localitzador GPS per persones amb deteriorament cognitiu (LOPE), etc. • Atenció a drogodependències i malalts d’HIV/SIDA: gestió de serveis de reducció de danys adreçats a persones consumidores de drogues en actiu, tractaments ambulatoris i atenció a malalts de HIV/SIDA. • Prevenció i reducció de riscos en el consum de drogues: treball en espais d’oci nocturn per informar i donar eines als joves per ser capaços de prevenir i/o disminuir riscos derivats dels nous patrons de consum que indiquen una possible tendència a consumir drogues més barates o barreges més econòmiques no conegudes que incrementen el risc. • Acompanyaments a malalts hospitalitzats: programes d’acompanyament a malalts hospitalitzats tant adults com infants, per millorar la seva estança hospitalària ajudant a reduir el desajust emocional que comporta el procés d’emmalaltir, la hospitalització i la convalescència. És fa especial atenció a la infància Hospitalitzada mitjançant activitats lúdiques i educatives. • Programes de Promoció i Educació per a la salut: Activitats formatives i informatives adreçades a ampliar els coneixements i actituds per a la prevenció de malalties de transmissió sexual/parenteral, mètodes anticonceptius, HIV, hepatitis, prevenció de conductes violentes etc. Aquestes activitats van adreçades tant a infants i adolescents com a la població en general. • Atenció sociosanitària a dones que exerceixen la prostitució: projectes adreçats a l’assessorament, prevenció i acompanyament sanitari de dones en situacions d’especial vulnerabilitat que moltes vegades no disposen de tarja sanitària.

• P ROGRAMES SOCIOEDUCATIUS PER A LA INFÀNCIA • Inclusió de nens i nenes en risc d’exclusió social (INN) (CRJ): el projecte es presenta com un recurs dirigit a la infància i adolescència entre 6 i 16 anys, on poden desenvolupar activitats amb un marcat caràcter integrador, que potenciï el seu desenvolupament harmònic i la seva autonomia personal. • La joguina Educativa (CRJ): el projecte de la joguina educativa té una dobla vessant: per una banda, sensibilitzar sobre els valor de la joguina com a eina de transmissió de valors; i per un altre, garantir que tots els infants poden gaudir d’una joguina nova, no bèl·lica i no sexista, mínim una vegada a l’any. • Promoció de l’Èxit Escolar (CRJ): projecte adreçat a infants en etapa d’educació obligatòria (6-16 anys) i que es troben en risc d’exclusió social on es pretén fomentar habilitats socioeducatives i promoure l’educació en valors fora de l’entorn acadèmic mitjançant activitats lúdiques i formatives. Se centra principalment en l’acompanyament educatiu, les habilitats personals, l’educació per la salut i els hàbits alimentaris, i les activitats de lleure.

• P ROGRAMES ADREÇATS ESPECÍFICAMENT A PERSONES REFUGIADES O IMMIGRADES En l’àmbit de les persones refugiades i immigrades, la Creu Roja desenvolupa un seguit de d’accions i projectes socials d’atenció, adaptant-los sempre a la realitat social i a les necessitats de les persones. • Programa d’atenció a sol·licitants d’asil i refugiats: adreçat a aquelles persones que arriben al nostre país que, per diferents raons (polítiques, religioses, conflictes armats…) veuen amenaçada la seva integritat física i demanen asil polític. L’objectiu és donar atenció social, psicològica, legal, formativa i ocupacional, a aquest col·lectiu, tant d’urgent necessitat com de seguiment. El Programa s’estructura en diferents fases, amb diferents serveis i cobertures depenent de la situació de cada cas: primera acollida, acollida temporal, integració i autonomia.

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

• Programa d’acollida integral i integració per a persones immigrades: acollida de persones nouvingudes que resideixen a la nostre territori procedents de països amb escassos recursos econòmics i en situació social precària. L’objectiu principal és oferir una atenció social integral i contribuir així a la millora de la qualitat de vida d’aquest col·lectiu, proporcionant les eines adequades (informació, orientació, formació, assistència social, sanitària, psicològica…), que facilitin a la persona que ho necessiti un grau d’autonomia en el mínim temps possible.

• PROJECTES ÀMBIT OCUPACIÓ LABORAL

• Programa de Retorn Voluntari al País d’origen: adreçat a persones d’origen immigrant en situació administrativa irregular i demandants d’asil denegats, a persones en condicions d’alta vulnerabilitat amb greu problemes d’integració i/o salut que desitgin tornar al seu país i no disposin de mitjans econòmics i a persones amb l’estatut de refugiat que volen tornar al seu país d’origen perquè les circumstàncies han canviat. L’objectiu és cobrir les despeses motivades pel retorn al país d’origen de les persones que, de forma voluntària, desitgen retornar per les dificultats trobades en el seu procés d’inserció al nostre territori, per tal que ho facin en les millors condicions possibles, tenint en compte que cal garantir que el retorn és la millor opció per al sol·licitant i que la seva situació social millora en aquest cas.

• Xarxa Ariadna: programa adreçat a persones sol·licitants d’asil, refugiades i amb d’altres mesures de protecció internacional.

• Reagrupament Familiar i Integració: a persones que tinguin el visat de reagrupament familiar lliurat per la Subdelegació de Govern i que hagin estat reclamades per un familiar que es trobi a Espanya com a refugiat/ada. Han de tenir el visat per extensió familiar d’asil. Aquest programa té com a objectiu possibilitar la unió de les famílies que, per raons alienes a la seva voluntat, estan separades i no poden reunir-se pels seus propis mitjans. • Restabliment del Contacte Familiar i Serveis Socials Internacionals: : programa adreçat als familiars o a l’entorn de les víctimes, militars i/o civils, per donar-los suport en la recerca dels seus éssers estimats que hagin desaparegut en el context de diferents situacions d’emergència, catàstrofe o de conflicte. Els objectius són restablir el contacte entre els familiars que, ja sigui per causes polítiques, catàstrofes naturals, problemes derivats de la Immigració, problemes socials etc., hagin trencat el seu vincle de relació.

Programes adreçats a facilitar la inserció laboral de les persones: • Programa SARA: realització de tallers de motivació personal i per a l’ocupació adreçat a dones immigrades molt allunyades del mercat laboral. • “Puentes hacia el empleo”: programa d’activació i motivació laboral adreçat a dones molt allunyades del mercat laboral.

• Itineraris per persones en difícil inserció: Itineraris integrals d’inserció adreçats a persones immigrades i autòctones en situació de vulnerabilitat i altres col·lectius. • Incorpora: projecte d’intermediació laboral de l’Obra Social “la Caixa” per a col·lectius vulnerables. La Creu Roja hi està adherida i, en el seu cas, està especialitzada en afavorir la incorporació i la inserció laboral de dones amb especial dificultat, incidint en el teixit empresarial. • Impuls@: projectes d’autoocupació i microcrèdits per a població en general amb esperit emprenedor. • Punts formatius incorpora: projecte emmarcat dins del Incorpora en el que desenvolupem accions formatives per la millora de l’empleabilitat. • Aprendre treballant: espais mixtes de formació i ocupació per a joves inscrits al Sistema de Garantia Juvenil, mitjançant la implicació empresarial en la formació capacitadora dels i les joves en un ofici en concret. • Formació per joves de garantia juvenil: projecte adreçat a joves inscrits en el sistema de Garantia Juvenil on es realitzen accions formatives que completen els itineraris dels i les joves. • “Pulsa empleo” per joves de garantia juvenil: projecte adreçat a joves inscrits en el sistema de Garantia Juvenil on es realitzen accions d’activació vers la recerca activa de feina, orientació individual i grupal, així com acompanyament sociolaboral.

5. ACCIONS DE LA CREU ROJA

• Escola de segones oportunitats per a joves de Garantia juvenil: projecte adreçat a joves inscrits en el sistema de Garantia Juvenil que necessiten una activació/ motivació per a la continuïtat amb els estudis reglats, que volen obtenir la ESO mitjançant suport específic i/o que no tenen una definició del seu perfil professional i volen realitzar accions formatives de tast d’oficis com a pas previ. • Reto social empresarial “Alianzas para el empleo”: prospecció laboral i establiment d’aliances empresarials a les accions d’orientació, formació, intermediació i relació amb l’entorn. • “Apoyo empleo +45”: itineraris integrals d’inserció adreçats a persones majors de 45 anys en situació d’atur. • Clubs de Feina: espai que ofereix suport, assessorament i recolzament a persones que estan en situació d’atur i que tenen dificultats d’accés al mercat de treball, potenciant la seva autonomia en el procés de recerca de feina.

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

6 ANNEXOS

6. ANNEXOS

ANNEX 1. METODOLOGIA DE L’ESTUDI MATERIAL I MÈTODES SELECCIÓ DE LA MOSTRA

MÈTODES ESTADÍSTICS

En aquest estudi s’ha considerat com a mostra els 1142 usuaris de la Creu Roja que van participar a l’estudi del 2016. D’aquests usuaris, 757 (el 68%) van accedir a participar en el nou estudi. Per completar la mostra es van incloure 354 usuaris més, seleccionats de manera que es mantinguessin les quotes per sexe i província.

L’anàlisi de les preguntes del qüestionari s’ha realitzat segons aquests tipus de variables:

Les enquestes es van realitzar telefònicament assistides per ordenador (CATI, Computer Assisted Telephone Interviewing) durant el mes de març de 2018.

• Variables quantitatives: per a les variables quantitatives (edat, persones que conviuen, anys cotitzats, etc.) s’han obtingut taules amb els estadístics de resum: nombre d’observacions vàlides (N), Mitjana, Mediana, Mínim i Màxim. • Variables categòriques i multiresposta: tant per a les variables categòriques (sexe, categories d’edat, procedència ingressos, etc.) com per a les variables multiresposta (amb qui conviu, afectació salut, etc.) s’han obtingut taules amb les freqüències absolutes (N) i relatives (%). S’han representat gràficament mitjançant diagrames de barres o gràfics de sectors. Per a les variables categòriques ordinals (edat recodificada, persones que conviuen, nivell d’ingressos, etc.), la categoria que conté el valor de la mediana s’ha marcat en negreta.

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

ANNEX 2. QÜESTIONARI TELEFÒNIC A continuació, es mostra el qüestionari telefònic que ha servit com a eina per desenvolupar la recollida d’informació per realitzar l’estudi.

QÜESTIONARI 11È ESTUDI DE L’OBSERVATORI DE VULNERABILITAT “LA CRONIFICACIÓ DE LA POBRESA”

1.2. Durant el darrer any va rebre algun tipus d’ajuda de la Creu Roja?  Sí  No  NS/NC

1.3. Quin tipus d’ajuda de la Creu Roja rep/va rebre durant el darrer any? (multiresposta) • 1.3.1. Ajudes per a l’Atenció urgent a necessitats bàsiques (Kits de suport social, Targetes de suport alimentari, Aliments frescos, Programa operatiu d’ajuda europea als mes desfavorits, aliments específics per a intoleràncies i al·lèrgies, Vestuari d’hivern per a infants, ajudes directes per evitar la pèrdua de l’habitatge, ajudes per fer front al pagaments dels subministraments de la llar, tallers i formacions –economia domèstica, estalvi energètic, suport emocional...)

1. Codi usuari  Titular  Parentesc

2. Vol fer l’entrevista?  Sí  No vol  No és l’usuari (telèfon erroni)  No entén l’idioma  No, per manca de temps després d’haver iniciat l’enquesta  Defunció

• 1.3.2. Ajudes per a la prevenció de l’exclusió escolar en temps de crisi (beques menjador, beques secundària, ajudes de retorn a l’escola -material escolar, llibres, equipaments escolars, quotes AMPA...-.)

3. Demarcació

• 1.3.3. Ajudes per a l’atenció integral a persones sense llar: (Afavorir la cobertura de necessitats bàsiques -alimentació, higiene..- i alternatives que permetin disminuir l’estada al carrer, promoció de la salut...).

 Barcelona  Tarragona  Lleida  Girona

• 1.3.4. Participació al Programa d’Ocupació: (Itineraris per a dones, itineraris per a joves, Formació per a la ocupació, itineraris per a persones amb dificultats per accedir al mercat laboral...)

4. Franja 5. Sexe  Home  Dona

6. Edat (valor numèric) BLOC 1: AJUDES CREU ROJA

1.1. V ostè continua necessitant l’ajuda de la Creu Roja?  Sí ( continua l’enquesta)  No (s’ha donat de baixa com usuari/a) – indicar perquè (oberta) i tanca enquesta

• 1.3.5. Altres (especificar) 2. DADES PERSONALS I FAMILIARS

2.1. Tipologia de nucli familiar al qual pertany la persona enquestada:  Parella sense descendència.

 Parella amb descendència.

 Mare amb descendència (monoparental).

 Pare amb descendència (monoparental).

 Dona que viu sola.

 Home que viu sol.

 Família reconstruïda (unió 2 famílies)

6. ANNEXOS

 Altres (especificar).

 Ns/Nc.

2.6 Si a la pregunta anterior 2.5 ha contestat que ja la rep (2.5.2), ens podria dir qui es el titular de la prestació?:

2.2. Nombre total de persones que viuen habitualment en el mateix domicili (incloent persona entrevistada) desplegable de l’1 al 10 i més de 10.

 El pare de família (o sense fills/es)  La mare de família (o sense fills/es)  Altres (especificar)

2.3. La persona entrevistada conviu amb (desplegable)             

2.7 Si a la pregunta 2.5 ha contestat que ja la rep (2.5.2), ens podria dir si ha deixat de rebre algun ajut per cobrar ara l’RGC?:

1- Jove/gendre. 2- Nét/néta. 3- Cònjuge. 4- Fill/a de 0-3 anys. 5- Fill/a de 4-9 anys. 6- Fill/a de 10-16 anys. 7- Fill/a de més de 16 anys. 8- Pare. 9- Mare. 10- Germà/ana. 11- Altres familiars. 12- Amics. 13- Altres (posar quina: resposta oberta).

 Sí (especificar quina/es): ----------------- No

2.8 Si vostè ja estigués rebent la RGC (o ja la rep), indiqui si: (multiresposta)  E m sento/sentiria més tranquil/a per seguir buscant feina  P odria escollir feines de menys hores (temps parcial)  C ontinuaria fent recerca activa de feina igual que ara (mateixes hores i remuneració)  H e tornat a incorporar-me a la recerca activa de feina (inscrit a l’atur)  E m podria permetre descansar i no buscar feina durant un temps (renunciar a la complementària de 150€)  Altres (vinculat a la recerca de feina): ------------- Ns/Nc

2.4. Coneix vostè què és la Renda Garantida de Ciutadania?     

2.4.1. Sí, me n’ha informat Serveis Socials. 2.4.2. Sí, me n’ha informat la Creu Roja 2.4.3. Sí, me n’he informat pel meu compte 2.4.4. No, no en tinc coneixement 2.4.5. Altres (especificar)

3 - DETERMINANTS SOCIO ECONÒMICS

(Informació per a les operadores: telèfon d’informació gratuït Gencat RGC :900 400 012

3.1. Ens pot indicar els ingressos mensuals aproximats de la unitat familiar?  No tenim cap ingrés.  Tenim un ingrés aproximat de: ------------ €/mes  Ns/Nc.

2.5 S i a la pregunta anterior ha contestat Sí (2.4.1;2.4.2;2.4.3), ens podria dir:  2.5.1. Ja he realitzat el tràmit de sol·licitud però encara no la rebo  2.5.2. Ja he realitzat el tràmit de sol·licitud i ja la rebo  2.5.3. M’ho va tramitar Serveis Socials però encara no la rebo  2.5.4. No vaig haver de fer cap tràmit; la rebo automàticament (usuaris de l’antiga Renda MínimaPirmi-.)  2.5.5. Tinc ingressos superiors i no me’n puc beneficiar  2.5.6. No he fet cap tràmit per sol·licitar-la  2.5.7. Altres (especificar)

3.2. Ens pot indicar la procedència majoritària d’aquests ingressos?            

Salari. Subsidi d’atur Renda mínima (antiga PIRMI) Renda Garantida de Ciutadania (actual) Prestacions (jubilació, viduïtat, dependència, compensatòria...). Economia informal Ajuda de familiars Ajuda d’amics/veïns Ajuda de la Creu Roja/altres entitats No tinc cap ingrés estable i no rebo cap ajuda Altres (posar quina: resposta oberta) Ns/Nc

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

4- DADES INFÀNCIA (NOMÉS A LES PERSONES AMB FILLS/ES EN EDAT ESCOLAR)

3.3. E n un mes habitual, com prioritza el pagament de les següents despeses a la seva llar? Ordenar de l’1 al 8 de més a menys importància (l’1 és el més important que s’ha de pagar i el 8 el darrer que paga o es deixa de pagar):        

Lloguer/hipoteca Alimentació Subministrament de llum Subministrament d’aigua Subministrament de gas o gas butà Escola/institut dels fills/es Oci i temps lliure i cultura Despeses de salut (medicaments, tractaments...)

3.6. En relació a fa 1 any, com diria que està econòmicament:    

4- DADES D’OCUPACIÓ LABORAL

5.1. En quina situació es troba actualment? (marcar només 1 opció, la que millor la defineix)  5 .1.1. Treballant amb contracte laboral a temps complert.  5.1.2. Treballant amb contracte laboral a temps parcial.  5.1.3. Treballant sense contracte laboral (economia informal).  5.1.4. Treballant amb contracte laboral i fent també treballs sense contracte.  5.1.5. Sóc autònom/a / treball en negoci familiar.  5.1.6. Sóc autònom però treballo en exclusiva per una sola empresa  5.1.7. Desocupat (Aturat /inscrit o no a l’atur, buscant feina i disponible per treballar).  5.1.8. Estudiant (ni treballant ni buscant feina).  5.1.9. Tasques de la llar/família (ni treballant ni buscant feina).  5.1.10. Jubilat/da.  5.1.11. Prejubilat/da.  5.1.12. Incapacitat permanent.  5.1.13 Pensionista. (Pensió no contributiva, viduïtat, Pirmi)  5.1.14. Altres situacions: (indiqui quina, resposta oberta).

3.4. A proximadament, ens pot indicar l’import que li costa cada despesa següent?  Lloguer/hipoteca:. ----------------- €/mes  Alimentació----------------- €/mes  Subministrament llum ----------------- €/mes  Subministrament aigua---------------- €/mes  Subministrament gas o gas butà----------- €/mes  Escola/institut dels fills/es-------------- €/mes  Oci i temps lliure i cultura---------------- €/mes  Despeses salut (medicaments, tractaments..)- €/mes (Nota metodològica: amb les preguntes 3.1/3.3 i 3.4 podríem saber l’ingrés actual de les famílies, el cost de les despeses principals i la priorització dels pagaments i contrastar amb la taula d’imports de la RGC per veure diferencies i si les famílies podran assumir el total de despeses bàsiques o no)

3.5. D igui´m si actualment a la seva llar poden permetre´s: Nota metodològica: La població amb privació material severa inclou aquelles persones que tenen unes condicions de vida restringides per la manca de recursos i que no es poden permetre com a mínim quatre dels nou ítems següents:

Pagar les factures de lloguer, hipoteca.  Sí

5.2. Respecte les seves condicions laborals, ens podria dir si en el darrer any (gener-desembre 2017): multiresposta (nomes els que han contestat a la p.5.1/ 5.1.1/5.1.3 Treballant amb contracte laboral)

 No

Mantenir la llar adequadament calenta a l’hivern  Sí

· Respecte la situació contractual:

 No  Ha empitjorat, el seu contracte laboral reduït les hores.  Ha millorat, el seu contracte laboral ha incrementat el nombre d’hores.  Ha millorat, m’han fet contracte.  Ha millorat, ha trobat feina.  Ha millorat. El seu contracte laboral ha passat a ser indefinit .  No ha canviat la meva situació contractual.  Altres (especificar).

Assumir despeses inesperades.  Sí

 No

Menjar carn o les proteïnes necessàries de forma regular.  Sí

 No

Disposar de rentadora.  Sí

 No

Disposar d’aparell de televisió.  Sí

 No

Anar de vacances.  Sí

 No

Disposar de cotxe.  Sí

Ha millorat Estic igual Ha empitjorat Altres: (especificar)

 No

6. ANNEXOS

5.6. N omés per a les persones que no estan treballant

· Respecte els ingressos salarials:  H an augmentat els seus ingressos laborals (salari) (en les mateixes condicions contractuals).  H an augmentat els seus ingressos laborals (salari) (per què han millorar les condicions contractuals – més hores, augment càrrec professional).  H an disminuït els seus ingressos laborals (en les mateixes condicions contractuals).  H an disminuït els seus ingressos laborals (per què han empitjorat les condicions contractuals).  E ls meus ingressos laborals no han canviat, són els mateixos  Altres (especificar).

5.3 L a durada de la seva feina actual és (l’actual feina amb o sense contracte): (només els que a la p.5.1 han contestat 5.1.1/5.1.2/5.1.3/5.1.4)  1 mes  fins a 3 mesos  De 3 a 6 mesos  De 6 a 9 mesos  De 9 a 12 mesos  Més d’un any  Altres (especificar)

actualment o estan treballant sense contracte (p. 5.1.3 i 5.1.6), Quants mesos han passat des que va tenir

la darrera ocupació amb contracte laboral? (valor numèric fins a 72= 6 anys, ó més de 72) (nota metodològica: a l’informe de resultats processar creuant amb l’edat (p.5: Data de naixement i segons gènere p.3)

5.7. Només per a les persones que no estan treballant actualment o estan treballant sense contracte (p. 5.1.3 i 5.1.6), Quan va tenir la darrera entrevista de feina? 

Al darrer mes



D’1 a 2 mesos



De 3 a 6 mesos



De 6 a 9 mesos



De 9 a 12 mesos



Més d’un any

 

No busco feina: especificar per què :----------- Altres (especificar)

5.8. Només per a les persones que treballen actualment (p.5.1 r. 5.1.1/5.1.2/5.1.3/5.1.4/5.1.5), ens pot indicar el que ingressa mensualment pel seu treball ? (ingressos totals 1 o més feines de la persona enquestada):

5.4. Ens podria indicar quants anys ha cotitzat?

(nota metodològica: aquesta processar creuant amb: Situació laboral i data de naixement, per veure franges d’edat i jubilacions)

 Anys (Indicador numèric 2 dígits):  No he cotitzat mai.  Ns/Nc.



Menys de 350€.



Entre 351-710€.



Entre 710 -800€.



Entre 801-900€.



Entre 901-1000€.



Més de 1000€.



Ns/Nc.

5.4. Ens podria indicar quants anys ha cotitzat? .

(nota metodològica: aquesta dada cal processar-la creuant amb l’edat (- p.5: Data de naixement - i segons sexe -p.3)

5.9. A la seva unitat familiar, ens pot indicar quants membres adults treballen?

 Anys (Indicador numèric 2 dígits):  No he cotitzat mai.  Ns/Nc.

(valor numèric) DESPLEGABLE – AMB CONTRACTE LABORAL (nota metodològica: aquesta processar creuant amb el total de membres adults de la composició del nucli familiar p.1.3)

5.5. Té previstes algunes accions per preveure/ garantir la seva jubilació?  S í – quines (oberta: pla de pensions, estalvis, recerca feina amb contracte per cotitzar etc..)  No  Altres (especificar)  Ns/Nc.

6- PERCEPCIÓ DE L’ESTAT DE SALUT

6.1. A causa de la seva situació actual, vostè creu que es veu afectada la seva salut? (multi resposta).  Sí, emocionalment (angoixa, depressió, ansietat, etc.). Sense tractament.  Sí, emocionalment (angoixa, depressió, ansietat, etc.). En tractament.

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

 Sí, dolències físiques (dolors musculars, hipertensió, úlcera, etc.). Sense tractament.

7.5 Alguna persona del nucli familiar ha marxat a treballar fora del país?  Sí  No  Ns/Nc

 Sí, dolències físiques (dolors musculars, hipertensió, úlcera, etc.). En tractament.  Altres (posar quina: resposta oberta).  No, no crec que la meva situació tingui repercussions en la meva salut.

7.6 Alguna persona del nucli familiar ha hagut de retornar al seu país d’origen?

 Ns/Nc.

 Sí  No  Ns/Nc (Respecte la feina:)

7- ESTRATÈGIES DE SUPERVIVENCIA A LA LLAR (BLOC NOU)

Ens pot dir si al darrer any:

7.7 Alguna persona (adulta) de la llar ha acceptat alguna feina sense contracte?  Sí  No  Ns/Nc

(Respecte la vivenda:) 7.1. Han pres mesures per gastar menys energia ? (multiresposta)  Sí, reduint hores de calefacció/aire condicionat.  Sí, tancant llums.  Sí, cuinant menys.  Sí, he canviat a altres mesures mes econòmiques (a gas butà, estufes, càmping gas...).  Sí, he revisat el contracte que tenia i he canviat a una altra tarifa.  Sí, tinc punxada la llum.  Sí, he tramitat el Bo Social.  No.  Ns/Nc.

7.8 A la seva llar han costejat algun curs de formació per a millorar les possibilitats de la feina?  Sí. Especificar:..................  No  Ns/Nc

BLOC 8. PREGUNTA OBERTA (NÚVOL) (A TOTS ELS ENQUESTATS)

Expressi amb una paraula el que sent o sentiria si vostè rebés la Renda Garantida de Ciutadania (ex. tranquil·litat, seguretat, indiferència...)

7.2. Han invertit diners per a reduir el consum energètic? (multiresposta)  Sí, he incorporat productes d’estalvi energètic a la llar (bombetes baix consum, burlete, difusors aigua, etc.)  Sí, he realitzat obres per millorar aïllament tèrmic (finestres, portes..)  No  Ns/Nc

7.3. S’han canviat a una vivenda més barata?  Sí  No  Ns/Nc

7.4. Van haver de demanar un préstec no hipotecari que encara estan pagant?  Sí  No  Ns/Nc (respecte canvis mobilitat geogràfica:)

6. ANNEXOS

ANNEX 3. MARC REFERENCIAL Al present estudi, s’ha pretès realitzar una anàlisi sobre la cronificació de la pobresa, aprofundint en allò que ja marcaven anteriors informes realitzats per L’Observatori. Durant els anteriors estudis realitzats per la Creu Roja, l’indicador econòmic ha estat el determinant comú, com a variable més influent sobre diversos factors com l’habitatge, la salut i l’alimentació, entre d’altres. L’Institut Nacional d’Estadística (INE), seguint la recomanació de l’Oficina d’Estadística Europea (EUROSTAT), considera que una persona està en situació de pobresa persistent si està classificada com a pobre dins de l’últim any i, almenys, en dos dels tres anteriors. Els indicadors de cronificació de la pobresa han de reflectir situacions de pobresa estructural i, per tant, no poden ser considerades les situacions momentànies i circumstancials, com quan una persona perd la feina i està en situació inactiva durant uns mesos i després s’incorpora al mercat laboral. Tot i això, la cronificació de la pobresa és un procés que es pot revertir de dues maneres. Si milloren els ingressos a causa d’alguna prestació social, es produeix un procés positiu de superació de la pobresa per transferències socials de l’estat, i, si milloren a causa de rendes del treball, es produeix un procés positiu de superació de la pobresa per ingressos del mercat.

de la ciutadania per frenar aquesta tendència creixent cap a la desigualtat. La Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals reconeix la necessitat que les persones es vegin “alliberades de la misèria” i, en l’art. 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, s’estableix que: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a l’alimentació, vestit, habitatge, atenció mèdica i als necessaris serveis socials

EL DRET A TREBALLAR La crisi econòmica, fase depressiva que experimenta una economia en recessió, ha produït canvis negatius importants especialment en el PIB i en conseqüència en l’ocupació. Des de 2008 el PIB de Catalunya ha tingut un clar retrocés que només ha augmentat l’any 2015, “principalment als sectors industria i serveis.” en els sectors de la indústria i dels serveis. Respecte a l’ocupació, indicador de retard, el “1r trimestre de 2018 trobem un valor alt, però amb una lleugera tendència a la baixa si ho comparem amb els exercicis anteriors (201615,7 ; 2015 – 23.8%; 2104 – 25.9%)”

D’altra banda, hi ha un altre concepte lligat a la pobresa i que n’és la conseqüència: l’exclusió social. Aquest és un concepte multidimensional que té en compte no només les qüestions de restricció econòmica, sinó l’accés a l’ocupació, a l’educació, la salut, a un habitatge digne i a les dificultats en l’àmbit de les relacions familiars i socials.

Els quatre elements constitutius de l’Estat de Benestar són: l’atur menor del 3%, la seguretat que abasti a tots els ciutadans (assegurança en cas de malaltia, accidents, etc.), educació pública i gratuïta a la seva totalitat i polítiques de distribució de la pobresa.

Aquests dos conceptes tan lligats tenen dimensions diferents si es tracta d’eradicar la pobresa: s’hauria de pensar en una renda garantida a la població o en una ocupació plena, però si es tracta de l’exclusió social, s’haurien de reforçar els sistemes de protecció social per aconseguir-la.

No obstant això, en termes econòmics sembla una ironia parlar d’algun país amb una taxa d’atur menor del 3%. Segons estudis dels percentatges d’atur dels països de l’OCDE(2)només existeix un país amb la taxa menor del 3%, que és Noruega .

En l’actualitat han anat sorgint noves formes de pobresa, com els assalariats pobres, motiu pel qual les eines de lluita contra la pobresa han d’abordar tantes mides de creixement econòmic com de benestar social, per ajudar els grups més vulnerables, garantir uns ingressos mínims a tota la població, i garantir l’equitat a l’accés a l’educació, la salut, l’habitatge i els serveis socials.

La definició de plena ocupació és la següent: en economia, aquella situació en què la demanda de treball és igual a l’oferta, al nivell donat dels salaris reals. Sol considerar de plena ocupació una situació en la qual només hi ha atur friccional (3). Atur friccional és aquell ocasionat per algun tipus d’imperfecció en el mercat laboral i que difícilment pot eliminar-se en una economia de mercat, és la desocupació a curt termini que sorgeix a causa de la rotació normal en el mercat de treball, com quan la gent canvia de treball o de residència, o quan són de nou ingrés.

Davant d’aquest context socioeconòmic i els canvis en el sistema de producció, una de les mides que s’està plantejant a Europa és la necessitat d’una renda garantida com un dret 2 3

studi comparatiu atur països OCDE http://tasadeparo.com/?s=tasa+paro+ocde http://tasadeparo.com/tasa-de-paro-ocde-septiembre-2010.html E Ocupació friccional font diccionari econòmic http://www.eco-finanzas.com/diccionario/D/DESEMPLEO_FRICCIONAL.htm

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

El primer trimestre de 2018 s’ha tancat amb una taxa d’atur del 12,2%, gairebé el doble del valor més baix aconseguit l’any 2006. Si fem el desglossament per sector, veurem que el més castigat continua sent la construcció, amb un valor del 19,5%. En tot cas, la crisi econòmica del país junt amb l’atur alt i estructural afecten tota la població. L’atur estructural es produeix quan l’oferta no és coincident en la demanda, és a dir quan hi ha al mercat més persones buscant feina que llocs de treball disponibles. El model de l’oferta i la demanda del preu de qualsevol bé, un servei o un factor de producció, té tendència a regular-se i a situar-se en el punt d’equilibri. Tota aquesta confluència de factors ha generat una precarietat laboral definida bàsicament de contractes nous temporals, variacions negatives de traspàs de contractes temporals a fixes i creixement de contractes a temps parcial. La Carta Social(4) és un tractat que va fundar el Consell d’Europa amb la finalitat de garantir uns drets fonamentals en matèria social i econòmica. Aquest document, ratificat per l’Estat en 1978, es basa en quasi la seva totalitat en regular els drets laborals, encara que també inclou drets socials i obligacions pels Estats signants. La Carta Social té dos problemes: el primer la permissivitat de seleccionar a la carta els articles d’obligat compliment que prefereixen complir cadascú dels Estats i l’altre és la seva gran desconeixença, no només per la ciutadania, sinó també pels polítics i juristes. No obstant això, sembla grotesc que existeixi una eina de compliment bàsic dels drets socials i que no s’utilitzi per aconseguir donar suport i protegir les persones amb més risc de patir cronificació de la pobresa i exclusió social.

LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA Què és la RGC? La RGC és una prestació social de naturalesa econòmica i percepció periòdica que té com a finalitat desenvolupar la promoció de la persona i el seu apoderament, i superar les condicions que l’han portat a necessitar aquesta prestació, condicionada si s’escau, a elaborar i seguir un pla d’inclusió social o d’inserció laboral. Requisits de la RGC: • No disposar d’ingressos, rendes o recursos mínims, durant els sis mesos anteriors a la sol·licitud. • Residència a Catalunya durant els vint-i-quatre mesos anteriors. • Empadronament a Catalunya. • Majors de vint-i-tres anys. • No ser beneficiàries d’una prestació pública o privada de servei residencial permanent de tipus social, sanitari o sociosanitari. Import de la RGC: Les quanties econòmiques es desplegaran de manera gradual des del 85% el 15 de setembre de 2017, fins al 100% l’abril del 2020.

D’altra banda, no deixa de sorprendre l’obligatorietat de compliment d’altres tractats econòmics europeus i en canvi existeixi una certa tolerància de no controlar el compliment d’aquest tractat europeu. Malgrat això, s’ha de mencionar que fa poc va sortir a la llum arran de l’acció social i voluntària integrada per diversos moviments originaris amb el 15M, els anomenats Indignats que inclús van recollir signatures per presentar-les davant del Govern Estatal (5).

Font: Carta Social Europea revisada http://www.derechoshumanos.net/normativa/normas/europa/CSE/1961-CSE-rev1996.htm Carta Social Europea de 1961 i l’excepció jurídica d’alguns articles http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/cse.html Constitució Espanyola BOE: https://www.boe.es/legislacion/constitucion.php 5 Font recollida de signatures http://acampadasalamanca.blogspot.com/2011/06/aceptacion-del-protocolo-sobre.html 4

6. ANNEXOS

2017

2018

2019

2020

Import

% IRSC

Import

% IRSC

Import

% IRSC

Import

% IRSC

1 adult

564

85%

604

91%

644

97%

664

100%

2 adults

836

126%

906

135%

966

144%

996

150%

3r membre

909

137%

981

146%

1.041

155%

1.096

165%

4t membre

982

148%

1.056

157%

1.116

166%

1.196

180%

5è membre

1.062

160%

1.131

169%

1.191

178%

1.208

182%

Els imports corresponen a la suma de la prestació garantida i la prestació complementària d’activació i d’inserció. En el supòsit que només hi hagi un adult, l’import del segon membre és de 75 € a 100 € de forma gradual. Per a més informació respecte a la Llei, es pot consultar l’enllaç següent: http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/pobresa_i_inclusio_social/renda_garantida_ciutadania/rendagarantida_/normativa/

L’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL L’estreta base econòmica poc diversificada agreuja la desigualtat d’ingressos i, per tant, els beneficis es concentren en grups estratificats alts que, en estar millor situats, capturen els guanys enfront d’un augment de l’economia informal com a mitja de supervivència.

En els darrers temps, diversos sociòlegs avisen de l’aparició de les “infraclasses”, referint-se a les classes amb major risc d’exclusió social, una denominació que no és ja tan inusual d’escoltar. Les infraclasses tenen una relació directa amb la disseminació de la classe mitjana, l’existència d’un atur estructural de llarga durada i la tendència cap a un sistema dualitzat d’estratificació social, amb oportunitats molt diferents d’ingressos, condicions laborals i de treball o no treball .

En conclusió, s’ha d’impulsar una economia formal, estimular la creació d’empreses sostenibles, executar polítiques de protecció social i garantir salaris mínims i prestacions laborals i econòmiques com a elements essencials per eliminar les limitacions de les classes pitjor situades al mercat laboral i reduir la pobresa.

Per tant, les infraclasses són aquells sectors socials que es troben en una posició social que els situa fora, i per sota, de les possibilitats i oportunitats econòmiques, culturals, de nivell de vida, etc., del sistema establert. Si s’entén que la pobresa comporta una exclusió social, aquest nou grup social, que comparteix la condició comuna d’estar marginats o postergats de les oportunitats normalitzades del sistema, són el col·lectiu de la pobresa cronificada.

Per finalitzar, tot això no és suficient si no es consoliden els drets laborals de les persones que han estat minvats durant aquesta crisi econòmica en tots els àmbits: en l’àmbit individual, les persones haurien de poder escollir el tipus de treball i rebutjar formes d’ocupació inacceptables i a escala col·lectiva, les persones en situació de pobresa i vulnerabilitat haurien de tenir la capacitat, mitjançant l’apoderament, d’influenciar a les polítiques socials.

Sense una reducció de la pobresa cronificada és difícil que es compleixin els objectius adoptats per les Nacions Unides el 2015 de posar-ne fi a tot al món abans de l’any 2030. Segons l’OIT calen deu bilions de dòlars per eradicar la pobresa extrema i moderada pel 2030. Aquestes dades són difícilment assolibles només amb transferències d’ingressos sinó es suma la disponibilitat de recursos.

Més informació en els següents enllaços: http://www.boe.es/diario_boe/txt. php?id=BOE-A-2015-12047 http://www.expansion.com/2010/10/14/empleo/mercadolaboral/1287048168.html

Aquests últims anys s’ha observat que estar en situació de pobresa no significa no tenir feina. Les ocupacions més vulnerables són usualment les de les classes menys afavorides, són ocupacions que requereixen poca qualificació professional. Diversos estudis parlen de solucions mitjançant l’ocupació de qualitat. Aquesta transformació de l’ocupació s’ha d’aplicar a tota la població però especialment als estrats socials més castigats per la pobresa.

Qüestionari de salut general (molt ampli). http://www.globalhealingcenter.net/cuestionario-salud.html Llibres d’interès: - En los bordes de la pobreza. Las familias vulnerables en contextos de crisis – Jose Félix Tezanos Tortajadas

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

ANNEX 4. BIBLIOGRAFIA ESTUDIS DE L’OBSERVATORI • La Creu Roja a Catalunya (Juliol de 2011): 1r estudi de L’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en la infància i les famílies. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/primerinforme-observatori-creu-roja

•L a Creu Roja a Catalunya (Febrer de 2016): 9è estudi de L’Observatori de Vulnerabilitat. Les persones immigrades en situació vulnerable. http://www.creuroja.org/AP/cm/4920P242L8/Les-personesimmigrades-en-situacio-vulnerable---9e-estudi.aspx

• La Creu Roja a Catalunya (Desembre de 2011): 2n estudi de L’Observatori de Vulnerabilitat. L’ocupació dels col·lectius vulnerables en el marc de la crisi socioeconòmica. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/2n-estudiobservatori?from_search=4

•L a Creu Roja a Catalunya (Març de 2017): 10è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. La cronificació de la pobresa. http://www.creuroja.org/AP/cm/PG243L8/Creu-RojaCatalunya.aspx

• La Creu Roja a Catalunya (Juny de 2012): 3r estudi de L’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en les persones grans. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/3er-estudipdf

ALTRES ENLLAÇOS D’INTERÈS:

• La Creu Roja a Catalunya (Gener de 2013): 4t estudi de L’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/4t-estudide-lobservatori-de-vulnerabilitat-de-la-creu-roja • La Creu Roja a Catalunya (Juliol de 2013): 5è estudi de L’Observatori de Vulnerabilitat. Habitatge i col·lectius vulnerables. http://www.creuroja.org/AP/SearchResult. aspx?id=139&vle=1438@-@&fld=25253.24767,24793 • La Creu Roja a Catalunya (Febrer de 2014): 6è estudi de L’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en les persones majors de 45 anys. http://www.creuroja.org/AP/SearchResult. aspx?id=139&vle=1438@-@&fld=25253.24767,24793 • La Creu Roja a Catalunya (Setembre de 2014): 7è estudi de L’Observatori de Vulnerabilitat. L’afectació de la crisi en la salut de les persones. http://www.creuroja.org/AP/SearchResult. aspx?id=139&vle=1438@-@&fld=25253.24767,24793 • La Creu Roja a Catalunya (Març de 2015): 8è estudi de L’Observatori de Vulnerabilitat. L’accés de la infància a l’alimentació saludable. http://issuu.com/creurojacat/docs/observatori_8e___ final/1

• Adelantado, J. (Coordinador). (2000). “Cambios en el Estado del Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en España”. Barcelona: Editorial Icaria-UAB. http://www.icariaeditorial.com/libros.php?id=399 • Agència Executiva de Sanitat i Consum – AESC- de la UE (2012): “Estudi INEQCITIES, investigació per avaluar les condicions econòmiques, la manca de salut i la mortalitat dels barris de 16 ciutats de la UE” https://www.ucl.ac.uk/ineqcities/ • Amnistía Internacional (2018): “Informe anual sobre la situación de los derechos humanos en el mundo” https://www.amnesty.org/download/Documents/ POL1067002018SPANISH.PDF • Constitució Espanyola Títol III Art. 96.1 (1978): “Capítol referent a l’adhesió de l’Estat els tractats internacionals i al dret a l’alimentació” https://www.boe.es/buscar/act. php?id=BOE-A-1978-31229 • De Gaulejac, V. (2008) “Las fuentes de la vergüenza”. Buenos Aires: Marmol-Izquierdo Editores. https://www.casadellibro.com/libro-las-fuentes-de-laverguenza/9789872391737/1232630 • Declaració Universal dels Drets Humans (1948): “En relació al dret a la salut, habitatge i salut (art.25.1) i als drets dels immigrants (art.2)” http://www.un.org/es/documents/udhr/

6. ANNEXOS

• Declaració Universal dels Drets Humans (1948): “Relatiu a l’art. 25.1 Alimentació saludable” http://www.un.org/es/documents/udhr/ • Diario Económico Cinco Dias (28/10/2014) “informació referida a la comparativa de despesa en Protecció Social i sanitat de l’Estat i la Unió Europea” http://cincodias.com/ cincodias/2014/10/24/economia/1414166543_381094. html http://cincodias.com/cincodias/2014/10/24/ graficos/1414165977_031632.html

• I nstituto Nacional de Estadística (2014): ”Informació relativa a la despesa en pressupostos familiars” http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c= Estadistica_C&cid=1254736176806&menu=ultiDatos&i dp=1254735976608 • I nstituto Nacional de Estadística (2014) : “La pobreza y su medición” http://www.ine.es/daco/daco42/sociales/pobreza.pdf

• Diario Económico Expansión (2010): “Informació relativa als sectors a on treballen els immigrants i la crisi econòmica” http://www.expansion.com/2010/10/14/empleo/mercadolaboral/1287048168.html • Estat i Protecció Social Vicens Navarro, (2006): “Informació referida al PIB España/despesa pública vs. PIB Europa/despesa pública abans de la crisi econòmica”. https://www.google.es/l?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source= web&cd=2&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwitg4eXo67JAh WIUBQKHVy6Dv8QFggkMAE&url=http%3A%2F%2Ffund acionasturias.org%2Fftp%2FFundacion_Asturias_240910. ppt&usg=AFQjCNHA7oUAT15V-6pe8z6q9OwDXL5dlQ&bv m=bv.108194040,d.bGQ

• I nstituto Nacional de Estadística (2015): “Informació relativa a la taxa d’atur de la població estrangera i la dels nacionals” http://www.ine.es/daco/daco42/daco4211/epa0215. pdf http://ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/e245/p04/provi/ l0/&file=0ccaa002.px&type=pcaxis&L=0 http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c= Estadistica_C&cid=1254736176806&menu=ultiDatos&i dp=1254735976608 http://www.ine.es/prensa/np403.pdf •M ax-Neef, M.: Elizalde, A.; Hopenhayn, M., (1986) Desarrollo a Escala Humana. “Una opción para el futuro” Santiago de Chile: Cepaur, Fundación Dag Hammarskjold. http://habitat.aq.upm.es/deh/adeh.pdf •M iguelez, F. (1997) “Desigualtat i canvi. L’estructura social contemporània”. http://www.llibres.cat/llibres-de-ciencies-socials/267793desigualtat-i-canvi-lestructura-social-contemporania.html

• Fundación Foessa: Análisis y Perspectivas 2017: Desprotección Social y estrategias Familiares http://www.foessa.es/publicaciones_compra.aspx?Id=550 0&Idioma=1&Diocesis=42

•M inisterio de Empleo y Seguridad Social (2014): “Informació relativa a l’anuari d’estadístiques amb les principals dades sociolaborals d’Espanya, mercat laboral, Immigració i Emigració, Formació Professional, Condicions de feina i Relacions Laborals, Protecció Social i Mides suport a l’ocupació” http://www.empleo.gob.es/es/estadisticas/contenidos/ anuario.htm

• Fundamentos de economía Kruman, Wells, Graddy Editorial Reverté (3a edició maig 2015): “Informació relativa a l’atur estructural i la bombolla immobiliària” • García Ruiz, José Luís, catedràtic de Dret Constitucional (2011-2015): “Informació relativa a la generació de drets: de primera, segona i tercera generació” http://www.derechoconstitucional.es/p/introduccion-alderecho-constitucional.html

•O rganització Mundial de la Salut (1948): “Relatiu al concepte integral de la salut i als seus principis” http://www.who.int/about/mission/es/

• Institut d’Estadística de Catalunya IDESCAT (2015): “Informació comparativa de la població ocupada nacionals i la d’estrangers a Catalunya” http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/ http://www. idescat.cat/treball/epa?tc=4&id=xc1352&dt=20153&x=6 &y=8

•O rganització Mundial de la Salut (2009): “Comissió sobre els determinants socials de la Salut –Informe Final” http://www.who.int/social_determinants/thecommission/ finalreport/es/

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

• Pacte Internacional de Drets Econòmics, socials i culturals (1966): “Informació referida als mecanismes de protecció i garantia dels dret econòmics, socials i culturals” http://www.ohchr.org/SP/ProfessionalInterest/ Pages/CESCR.aspx https://www.boe.es/diario_boe/txt. php?id=BOE-A-1977-10734 • Save the Children (2018): La situació dels drets dels infants a Catalunya https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/ docs/03082018_stc_child_rightssituationanalysis_online_ version.pdf • UNICEF (2018): No val a badar. L’Agenda 2030 en clau d’infància a Catalunya https://www.unicef.es/cat/noticia/agenda-2030-catalunya

6. ANNEXOS

ANNEX 5. GLOSSARI • EN RELACIÓ A L’ECONOMIA I EL TREBALL

•E N RELACIÓ A LA SALUT

Recessió econòmica: fase del cicle econòmic caracteritzada per una disminució de l’activitat econòmica durant un període de temps. Oficialment es considera que existeix una recessió quan la taxa de variació anual del Producte Interior Brut (PIB) es negativa durant dos trimestres consecutius (en comparació amb el mateix trimestre de l’any anterior).

Determinants de la salut: és el conjunt de factors personals, socials, polítics i ambientals que determinen l’estat de salut dels individus i les poblacions. Els principals determinants de la salut son el medi ambient, l’estil de vida, el sistema sanitari i la biologia humana.

Crisis econòmica: és la fase més depressiva de l’evolució d’un procés econòmic recessiu. Un cicle econòmic te quatre fases: ascens on augmenta l’activitat econòmica fins al cim; descens que és quan cauen els indicadors, recessió quan el descens s’estén més de dos trimestres consecutius i reactivació quan els índexs tornen a pujar i comença l’ascens. Producte Interior Brut (PIB): és un indicador econòmic que reflexa la producció total de bens i serveis associat a un país durant un determinat període de temps. El PIB és un indicador d’àmbit internacional que te com a objecte valorar l’activitat econòmica i el grau de riquesa de cada país. Atur estructural: es produeix quan la oferta no és coincident en la demanda, es a dir quan hi ha al mercat més persones buscant feina que llocs de treball disponibles. L’atur estructural és característic d’economies que no aconsegueixen superar les causes que obstrueixen la generació de noves fonts de treball. Model d’oferta i demanda: és un model macroeconòmic que descriu com els preus varien com a resultat d’un equilibri entre la disponibilitat del producte (oferta) i els desitjos d’adquirirlos d’aquells amb poder adquisitiu (demanda), donant lloc a l’excedent del consumidor i a l’excedent del productor. El Model d’oferta i demanda explica el funcionament d’un mercat competitiu, així com els moviments a les quantitats demandades i ofertes a nivell de mercat. Protecció social: és el conjunt d’instruments utilitzat per l’Estat amb l’objectiu de promoure i millorar el benestar social. Precarietat laboral: situació laboral que succeeix quan els ingressos econòmics que es perceben pel treball no cobreixen les necessitats bàsiques d’una persona. La precarietat laboral també està vinculada a la manca de seguretat i garanties pel treballador com les condicions de feina que posen en risc la salut, les jornades laborals que superen el màxim d’hores permeses per la legislació, treballar sense un contracte de treball, etc.

Trastorns psicosomàtics: són els factors psicològics que afecten a l’estat físic, entenent que aquesta divisió ‘ment-cos’ tant accentuada a la cultura occidental realment no existeix, ja que l’individu està conformat de forma biopsicosocial. Depressió per desesperança: D’acord amb la teoria de la desesperança, les persones que atribueixen els esdeveniments de la vida que són negatius a causes estables, globals i internes són més propenses a desenvolupar depressió que aquelles persones que no tenen aquest estil atributiu. En el col·lectiu de persones d’aquest estudi de la Creu Roja, a causa de la internalització de l’estigma que fan les persones que pateixen pobresa, fusionant la seva identitat personal i social amb les circumstàncies que la produeixen, explicant-se a si mateixes com ‘jo sóc pobre’ en lloc de ‘sóc una persona que pateix pobresa’. Aquest canvi atributiu de les situacions contextuals a estats disposicionals interns de l’individu, és un factor de vulnerabilitat per a la depressió, la depressió per desesperança, servint com un factor de perpetuació de la seva identitat, pobresa i patologia, com una construcció pigmaliònica negativa de si mateixos. Model estrès-vulnerabilitat-factors de protecció: Aquest model explica les patologies com, vulnerabilitats que generen predisposicions per adquirir diverses infermetats, amb factors de protecció i factors de vulnerabilitat: Ho poso com a referencia ja que s’ha vist com la pobresa es un factor de vulnerabilitat per adquirir patologies, tan de forma directa (mala alimentació, pobresa energètica...) com de forma indirecta (depressió per desesperança, internalització de l’estigma de ser pobre, baixada global de les perspectives...). •E N

RELACIÓ L’HABITATGE

ALS

SUBMINISTRAMENTS

Subministraments de l’habitatge: són els serveis d’aigua, llum i gas que té un habitatge. Pobresa energètica: La pobresa energètica és la incapacitat d’una llar de satisfer una quantitat mínima de serveis de l’energia per a les seves necessitats bàsiques, com mantenir l’habitatge en unes condicions de climatització adequades per a la salut.

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

EN RELACIÓ A L’ALIMENTACIÓ

ALTRES

Ajudes de primera necessitat: són el conjunt d’ajudes que, des d’una entitat pública o social, es donen a les persones que la sol·liciten i es troben en situació d’especial vulnerabilitat. Per exemple, es tracta de kits d’alimentació, kits de roba i kits d’higiene personal.

Atur estacional: desocupació estacional és un període de temps en què les persones que treballen són acomiadats, o no es consideren demandants d’ocupació. Habitualment succeeix quan una empresa ha acabat la temporada alta. (http://www.internetdict.com/ca/answers/what-is-seasonalunemployment.html)

Alimentació: és un procés que ens acompanya al llar de la vida; a través del qual obtenim els nutrients i l’energia que permeten cobrir els requeriments de l’organisme.

Cost d’oportunitat: cost real de qualsevol cosa, es a dir, allò al que s’ha de renunciar per a obtenir-la.

Hàbits alimentaris: conjunt de conductes adquirides per un individu, per la repetició d’actes relacionats amb la selecció, la preparació i el consum d’aliments. És relacionen principalment amb les característiques social, econòmiques i culturals d’una població o regió determinada.

Drets inalienables: Drets fonamentals que no es poden negar a ningú sota cap concepte. Drets que gaudeixen les persones pel simple fet d’existir. Són els drets que es configuren sota les necessitats bàsiques fonamentals, intransferibles i formen part de l’essència dels humans.

EN RELACIÓ A LES AJUDES D’ENTITATS SOCIALS Ajudes de primera necessitat: són el conjunt d’ajudes que, des d’una entitat pública o social, es donen a les persones que la sol·liciten i es troben en situació d’especial vulnerabilitat. Per exemple, es tracta de kits d’alimentació, kits de roba i kits d’higiene personal. Beques menjador escolar: ajuda per cobrir la quota de menjador escolar de nens/es en situació de risc, les famílies dels quals no poden assumir aquesta despesa i no la tenen completament coberta per beques públiques. Es pretén que aquests tinguin almenys un àpat al dia de qualitat i saludable. Kit de suport social: són ajudes de primera necessitat que la Creu Roja dóna a famílies que ho sol·licitin i que es trobin en situació de vulnerabilitat Es tracta de kits d’alimentació, kits de roba o kits d’higiene personal. Targetes de suport alimentari: projecte de l’Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil de Creu Roja que consisteix en distribuir targetes de prepagament entre famílies en situació vulnerable perquè puguin comprar aliments per als seus fills/es en comerços de proximitat, de forma normalitzada. Fins ara, aquestes targetes s’han distribuït durant els períodes de vacances escolars, per complementar les beques de menjador que la Creu Roja ja proporciona durant la resta del curs. Des de setembre de 2014, 5.760 nens/es reben aquest tipus de suport.

Esferes d’activitat: són un concepte analític que fan referencia a les regions socials, sostingudes i definides en el vincle entre els fenòmens macro-socials i microsocials, que estructuren les societats reestructurant-se contínuament a partir de les pràctiques quotidianes. Les esferes són quatre: l’esfera domestico-familiar, que opera en base a una determinada socialització de relacions de dependència familiars, generant identitats de sexe; l’esfera estatal, centrada en l’organització de la desigualtat social, i la seva contribució es fonamental en el conflicte distributiu (impostos, legislació econòmica, pressupostos, polítiques públiques, etc.) i en la reproducció simbòlica de jerarquies socials; l’esfera mercantil, que jerarquitza les relacions socials segons la capacitat de vendre o comprar mercaderies, a més d’irradiar un procés general de mercantilització de les relacions socials que resulta clau per a entendre la política social; i l’esfera relacional, composada per les accions socials supraindividuals que canalitzen els interessos i les necessitats (no només materials) de les persones, mitjançant diferents grups socials distribuïts en associacions formals i en grups comunitaris (informals). Entre les esferes existeixen fronteres difuses i complexes relacions entre elles. Aquestes no han d’entendre’s tant com llocs “físics”, sinó més aviat com una complexitat d’institucions i mecanismes de coordinació de l’acció social. Llars amb molt poca intensitat de treball: llars composades per persones que els seus membres adults treballen menys del 20% del seu potencial laboral total durant l’any anterior. http://www.idescat.cat/economia/ inec?tc=7&id=8511&lang=es

6. ANNEXOS

Llindar de pobresa: el llindar de la pobresa a Catalunya l’any 2016 és, aproximadament, de 9600€/l’any. Un valor molt semblant al màxim de 14 pagues mensuals del SMI, que l’any 2017 es de 707€/mes. Necessitats bàsiques fonamentals: són finites, poques i classificables. A més les necessitats humanes fonamentals són les mateixes en totes les cultures i en tots els períodes històrics. El que canvia, a través del temps i de les cultures, són la manera o els mitjans utilitzats per a la satisfacció de les necessitats. Les necessitats fonamentals són: subsistència (salut, alimentació, etc.), protecció (sistemes de seguretat i prevenció, habitatge, etc.), afecte (família, amistats, privadesa, etc.) enteniment (educació , comunicació, etc.), participació (drets, responsabilitats, treball, etc.), oci (jocs, espectacles) creació (habilitats, destreses), identitat (grups de referència, sexualitat, valors), llibertat (igualtat de drets). La relació de satisfacció/insatisfacció de les diverses necessitats, es el que explica que la pobresa sigui una conseqüència multi-causal i que, per tant, haguem de parlar de la transició de la pobresa a les pobreses. Xoc de desocupació: es dona en aquells casos de llarga duració, on la persona es veu sense ànims de trobar-se de nou incorporada en el món laboral, on es reflexa un estat d’apatia on la persona arriba al seu estat més baix d’autoestima. Trampa de pobresa: és un concepte de l’economia que explica com es pot potenciar la pobresa i, alhora, generar pobresa de la pobresa. És un mecanisme auto-mantingut que provoca que la pobresa persisteixi. Si aquesta persisteix de generació en generació, la trampa comença a autoperpetuar-se si no es prenen les mesures adients per a trencar aquest cercle. https://es.wikipedia.org/wiki/Trampa_de_la_pobreza Mediana: és el punt mig. Representa el valor de la variable de posició central en un conjunt de dades ordenades.

11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

ElS 7 PRINCIPIS FONAMENTALS HUMANITAT

INDEPENDÈNCIA

EL Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja s’ha creat per la preocupació de prestar auxili, sense discriminació, a tots els ferits als camps de batalla, s’esforça, sota el seu aspecte internacional i nacional, a prevenir i alleujar el patiment de l’ésser humà en totes les circumstàncies. Tendeix a protegir la vida i la salut, així com a fer respectar la persona humana. Afavoreix la comprensió mútua, l’amistat, la cooperació i una pau duradora entre tots els pobles.

El Moviment és independent. És auxiliar dels poders públics en les seves activitats humanitàries, activitats que estan sotmeses a la legislació que regeix en els països respectius, no obstant això, les societats nacionals han de conservar una autonomia que els permeti actuar sempre d’acord amb els principis del Moviment.

VOLUNTARIAT És una institució de socors voluntari i de caràcter desinteressat.

IMPARCIALITAT No fa cap distinció per nacionalitat, raça, religió, condició social o credo polític. Es dedica únicament a socórrer els individus en proporció amb el seu patiment, posant remei a les seves necessitats i donant prioritat a les més urgents.

UNITAT A cada país només pot existir una Societat de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja, que ha de ser accessible a tothom i ha d’estendre la seva acció humanitària a la totalitat del territori.

NEUTRALITAT Amb la finalitat de conservar la confiança de tothom, el Moviment s’absté en tot moment de prendre part en les hostilitats i en les controvèrsies d’ordre polític, racial, religiós o ideològic.

UNIVERSALITAT El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, en el si del qual totes les societats tenen els mateixos drets i el deure d’ajudar-se mútuament, és universal.