Habitatge i col·lectius vulnerables - 5è estudi by CreuRojaCAT

..........................................................................................................................................................................

Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya 5猫 estudi

Habitatge i col路lectius vulnerables

Juliol de 2013

..........................................................................................................................................................................

Habitatge i col·lectius vulnerables

Imprès sobre Cocoon offset 100% reciclat

L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

Edita: Observatori de Vulnerabilitat Creu Roja a Catalunya c. Joan d’Àustria, 120-124 08018 Barcelona Data de publicació: juliol de 2013 Edició: Òscar Velasco, Anna Sabaté i Pilar Millán Equip de redacció: Irene Peiró i Patty Ortín Assessorament científic: Anna Espinal i Oliver Valero

Realització d’enquestes telefòniques: Centre de Coordinació de la Creu Roja a Catalunya Fotografies: Cedides per Fernando de la Rosa i pel voluntariat, els àmbits i les diferents assemblees de la Creu Roja Guió i edició del vídeo: Vidal Sabater i Patty Ortín Infografia: Raúl Camañas Disseny, maquetació i impressió: Gràfiques APR Dipòsit legal: B. 19182-2013 © Creu Roja, 2013 No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mètodes, ni el seu préstec, lloguer o qualsevol altra forma de cessió d’ús de l’exemplar, sense el permís previ i per escrit dels titulars del Copyright.

295

552

545

5.784

480

kg d’escombraries

C02

kg de CO2

km en un cotxe europeu estàndard

litres d’aigua

kwh d’energia

kg de fusta

Agraïments: A totes les persones usuàries dels projectes de Lluita contra la Pobresa i l’exclusió social i a totes les persones receptores dels kits d’ajuda a la gent gran que han participat en l’estudi.

A tot l’equip tècnic i de voluntariat del Call Center del Centre de Coordinació de la Creu Roja a Catalunya que ha realitzat les enquestes, a l’equip de Sistemes d’Informació i a la col·laboració dels membres de la Comissió de Projectes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya.

LA MISSIÓ Ser cada cop més a prop de les persones vulnerables en l’àmbit estatal i internacional a través d’accions de caràcter preventiu, assistencial, rehabilitador i de desenvolupament, realitzades essencialment per voluntariat.

LA VISIÓ La Creu Roja, com a organització humanitària i d’acció voluntària arrelada a la societat, donarà respostes integrals des d’una perspectiva de desenvolupament a les víctimes de desastres i d’emergències, a problemes socials, de salut i mediambientals.

SUMARI 1. Presentació

2. Introducció

2.1. Explicació de l’anàlisi de l’estudi

2.2. Antecedents

3. Resultats de l’enquesta

3.1. Perfil de les persones enquestades

3.2. Habitatge 3.2.1. Règim de tinença i tipus d’habitatge 3.2.2. Canvis de l’habitatge en els darrers quatre anys 3.2.3. Característiques de l’habitatge: deficiències i mancances 3.2.4. Cost mensual i dificultats per afrontar-ne el pagament

13 13

3.3. Desnonaments 3.3.1. Persones desnonades en els darrers quatre anys 3.3.2. Alternatives a la pèrdua de l’habitatge 3.3.3. Ajudes durant el procés de desnonament

22 22 23 24

3.4. Subministraments 3.4.1. Costos mensuals i dificultats per afrontar-ne el pagament 3.4.2. Pobresa energètica

24 24 28

3.5. Despeses totals de l’habitatge

3.6. Afectació a la salut

3.7. Ajuts per habitatge 3.7.1. Tipologia dels ajuts rebuts 3.7.2. Ajuts sol·licitats a la Creu Roja

34 34 36

14 16 18

4. Conclusions

5. Accions de la Creu Roja

6. Annexos

Annex 1. Metodologia de l’estudi

Annex 2. Qüestionari telefònic

Annex 3. Marc referencial

Annex 4. Bibliografia

Annex 5. Glossari

1 PRESENTACIÓ

1. PRESENTACIÓ

Benvolgudes i benvolguts,

Amb el document que teniu a les mans, ja arribem a la publicació del cinquè estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat, un projecte que vam iniciar el 2011 a fi d’identificar les necessitats de les persones beneficiàries de diversos projectes de la Creu Roja a Catalunya. Després d’analitzar en cinc estudis consecutius les necessitats de les persones que reben ajuda de la Creu Roja i com han evolucionat enmig del context socioeconòmic actual, es pot dir que l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja ha acomplert abastament els objectius per als quals es va concebre. D’una banda, és ja una eina essencial per detectar necessitats creixents de les persones que reben l’ajuda directa bàsica de la Creu Roja. Això permet que la Creu Roja pugui respondre millor a les seves necessitats, així com innovar continuadament en els seus projectes, creant-ne de nous per pal·liar les mancances més urgents de les persones que atén. De l’altra, els estudis de l’Observatori són ja documents bàsics per explicar a l’opinió pública com la pobresa s’estén silenciosament entre la societat catalana. D’aquesta manera, la Creu Roja pot incidir sobre els responsables polítics i d’altres agents socials que puguin prendre decisions que afectin la vida dels col·lectius socials més vulnerables, intentant revertir la tendència, que a voltes sembla inexorable, en què ens ha sumit el context econòmic actual. Aquesta és la voluntat de la Creu Roja d’exercir la diplomàcia humanitària en els diferents àmbits de presa de decisions a fi de combatre la vulnerabilitat de les persones amb major risc d’exclusió social, ara, més que mai. Després de l’experiència adquirida i les dades obtinguts amb els quatre estudis anteriors, l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja ha decidit centrar el cinquè en les condicions de l’habitatge de les persones ateses per l’entitat. L’estudi s’ha elaborat mesurant i analitzant els resultats de l’enquesta realitzada a persones usuàries dels programes de lluita contra la pobresa i l’exclusió social de la Creu Roja i a la gent gran receptora de productes de suport personal (alimentació, higiene, parament de la llar...) L’estudi, a més d’emmarcar les necessitats i mancances que pateixen les persones ateses per la Creu Roja en relació a l’habitatge, fa una aproximació a la xacra social dels desnonaments i a l’anomenada pobresa energètica, un fenomen els estudis de la qual comencen a ser incipients al nostre país.

Josep Marquès i Baró President de la Creu Roja a Catalunya

2 INTRODUCCIÓ

2. INTRODUCCIÓ

2.2. Antecedents

2.1. Explicació de l’anàlisi de l’estudi En el present estudi, s’ha comptat amb un univers mostral de 16.059 usuaris/ àries, corresponents als programes de Lluita contra la pobresa i l’exclusió social i als receptors de productes de suport personal (alimentació, higiene, parament de la llar...) per a la gent gran, que tinguin habitatge (no s’han inclòs en l’univers mostral les persones sense llar). En aquest estudi es vol donar a conèixer la situació de l’habitatge d’aquest col·lectiu, per poder observar les característiques del seu lloc de residència, el seu règim de tinença i les despeses derivades d’aquest. També es volen apreciar les afectacions que es deriven de les mancances que poden tenir els habitatges i les seves conseqüències envers a la salut, tant física com emocional, de les famílies residents.

Univers mostral Univers mostral 16.059 usuaris/àries 16.059 usuaris/àries

Univers mostral 16.059 usuaris/àries

820 820 enquestes enquestes telefòniques telefòniques 820 enquestes telefòniques

Marge d'error del 3,3% Marge d'error del 3,3% Marge d'error del 3,3%

Enquestes per demarcacions Enquestes per demarcacions Nombre d'enquestes Nombre d'enquestes % sobre el total Enquestes per demarcacions % sobre el total

Per poder donar resposta a l’objectiu inicial, s’han validat un total de 820 enNombre d'enquestes questes telefòniques, amb una precisió % sobre el total del 3,3%, a partir d’un qüestionari on Girona es demanen les característiques prinGirona 157 Girona Lleida cipals de l’habitatge, així com les des157 Lleida 157 19,1% Lleida 141 19,1% peses que suposa el seu manteniment 19,1% 141141 17,2% (lloguer/hipoteca, costos dels submi17,2% 17,2% nistraments com electricitat, gas, aigua...) Una altra part que s’ha inclòs en el qüestionari és el tema de les persones que han patit un desnonament, Barcelona Barcelona preguntant els motius i les conseqüènBarcelona 275 275 33,5% cies d’aquest procés, així com l’ajuda 275 33,5% 33,5% rebuda per part d’entitats i altres instiTarragona 247 tucions per aquest motiu. També s’han Tarragona Tarragona 30,2% 247 inclòs preguntes relacionades amb les 247 30,2% afectacions per a la salut que tenen les 30,2% característiques de les seves llars i les despeses que origina el seu habitatge.

Com a conseqüència d’aquests anys de crisi econòmica, el perfil dels usuaris/àries de la Creu Roja ha variat al llarg del temps. La població de referència al llarg dels 5 estudis han estat sempre els usuaris/àries atesos per la Creu Roja a Catalunya als programes de Lluita contra la pobresa i de gent gran. Això en permet poder contrastar les dades obtingudes i veure l’evolució de molts dels indicadors. En anteriors estudis de l’Observatori, es mostrava que 4 de cada 10 persones afirmaven no haver necessitat mai cap ajut amb anterioritat a l’any 2010, un col·lectiu al que anomenàvem “persones nouvingudes a l’exclusió social”. Aquest nou perfil d’usuari no havia patit problemes greus per cobrir les despeses bàsiques de la seva llar abans de l’inici de la crisi econòmica. En el 1r estudi de l’Observatori, s’apreciava que un 10% de les persones que havien hagut de canviar el seu habitatge entre 2009 i 2011 havien patit almenys un procés de desnonament. El 70% dels ingressos familiars-cal recordar que el 68% d’ingressos provenen de prestacions públiques- es destinaven al pagament de les despeses d’habitatge (lloguer o hipoteca). A aquestes despeses, calia afegir els costos dels subministraments (aigua, llum, gas...). Així, la quantitat total que una família destina a les despeses de l’habitatge suposava al voltant de 500 euros mensuals de mitjana (cal recordar que la mitjana d’ingressos es situava en els 550 euros mensuals).

3 RESULTATS DE L’ENQUESTA

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

3.1. Perfil de les persones enquestades Fa dos anys, es van iniciar els estudis de l’Observatori analitzant la situació de les persones que acudien a Creu Roja per tal de sol·licitar ajuda bàsica. Ara, l’Observatori torna a centrar el seu cinquè estudi en el mateix col·lectiu, però amb una base de dades molt més àmplia. Això permet detectar si hi ha hagut algun canvi en el perfil-tipus de les persones que atén l’entitat.

El perfil-tipus de les persones usuàries no ha canviat respecte el primer estudi, però hi ha un empitjorament de la seva situació socioeconòmica

Comparativa dels perfils de les persones enquestades per al 1er i 5è estudi 1er estudi / Juliol de 2011

5è estudi / Juliol de 2013

Gènere 60% dones

40% homes

60% dones

40% homes

Edat (segons univers de la mostra)

40 anys 41 anys

Nacionalitat (segons univers de la mostra)

40,1% espanyola 51,6% espanyola

Convivència

4 membres

Població activa

Entre el primer i el cinquè estudi, no s’observen diferències respecte al sexe i a la situació laboral de les persones entrevistades. Pel que fa a l’edat, cal tenir en compte que, en base als resultats del 1er i, especialment, del 3er estudi, que analitzava l’afectació de la crisi en el col·lectiu de gent gran, la Creu Roja va endegar un projecte d’ajut bàsic a domicili entre les persones en situació de vulnerabilitat majors de 65 anys. Aquest col·lectiu s’ha inclòs a la mostra d’aquest 5è estudi, en el qual hi ha un augment significatiu de les persones enquestades en aquesta franja d’edat. Malgrat això, es manté la mediana al voltant dels 40 anys. També, confirmant la tendència que ja s’apuntava en els anteriors estudis, la majoria de persones ateses són de nacionalitat espanyola (51,6%).

82% a l’atur

18% assalariats

83,6% a l’atur

16,4% assalariats

Mediana d’ingressos familiars mensuals De 400 a 600 euros De 300 a 500 euros Persones a l’atur que cobren prestacions contributives o no contributives

50,1%

37,5% Persones que cobren la Renda Mínima d’Inserció Percentatge de persones que cobra la Renda Mínima d'Inserció

On sí trobem diferències significatives és en tres aspectes socioeconòmics que fan palesa la situació més precària en què es troba aquest grup de població respecte a fa dos anys:

17,5% 11,2%

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

• Prestacions: un 72,5% de les persones que es troben a l’atur no cobren prestació ni subsidi, enfront del 49,9% de fa dos anys. El percentatge de persones enquestades que cobra la Renda Mínima d’Inserció (RMI) passa a l’11,2 % i se situa 6,3 punts per sota del primer estudi (17,5%), L’exhauriment de les prestacions, que ja s’apuntava en el segon estudi (de desembre de 2011), s’agreuja encara més en el cas del cinquè estudi.

Hi ha un increment del nombre de persones que conviuen en un mateix domicili. Cal destacar que prop del 10% dels enquestats/ades conviuen amb d’altres persones que no formen part de la seva família

• Ingressos familiars: fa dos anys, la

mediana d’ingressos d’aquestes famílies era de 550€ al mes, que provenien majoritàriament de prestacions. En aquest estudi, la principal font d’ingressos de les persones enquestades segueix sent la mateixa, però les famílies que ingressen menys de 500€ suposen més del 60% del total. La mitjana d’ingressos se situa entre 301 i 500€ mensuals.

1eresestudi de 2011 5è estudi / J di, manté/ Juliol la mitjana de persones que conviuen a la mateixa llar: 4. Però, el percentatge Una de persones que viuen soles baixa del 14,7% al 10,5% i les franges conformades 10 per més de 4 persones augmenten Dues fet pot indilleugerament. Aquest car una tendència a la reagrupació familiar, condicionada per la situació econòmica. Tres

El tipus de família predominant és la nuclear formada pels 2 cònjuQuatre ges més fill/s. Cal destacar que el 22,5% són famílies monoparentals. D’altra banda, un 11,3% conviu amb d’altres Cinc membres de la seva família (extensa) com ara pares, mares, germans i d’altres. A més, un 9,7% viu amb d’altres o mésno hi ha persones amb lesSisquals lligams familiars (de les quals només el 3,8% són amics o amigues).

Composició dels nuclis familiars

Persones que conviuen 1er estudi / Juliol de 2011

Persones que conviuen

• Convivència: respecte al 1er estu-

No és sumatori

5è estudi / Juliol de 2013

Una

Persones que viuen soles

14,7% 10,5%

10,5%

Dues

Nuclear, cònjuge més fill/s

12,5% 16,4%

48,4%

Tres 23,7%

Monoparentals

19,2% Quatre 20,0% 21,9% Cinc 15,9% 16,1% Sis o més 13,2% 16%

Composició dels nuclis familiars

22,5% Amb altres membres de la família (extensa) 11,3% Amb altres persones que no són de la família 9,7%

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

3.2. Habitatge

Tipus d’habitatge on viu Percentatge sobre 820 respostes

3.2.1. Règim de tinença i tipus d´habitatge 6 de cada 10 persones viuen en habitatges de lloguer, un 16,9% en pisos de propietat, pagant hipoteca, i només un 7,7% disposa de pis en propietat pagat. Pel que fa a la resta, almenys un 8,4% presenta una situació objectiva d’exclusió residencial1, atenent al seu lloc de residència. Es tracta de les persones i famílies que ocupen un habitatge, que viuen en infrahabitatges o una habitació llogada. Es considera també exclusió residencial el fet de compartir habitatge amb d’altres persones de manera forçada i bàsicament per motius econòmics.

El 17% té pis en propietat amb hipoteca, fet que pot suposar una causa d’exclusió en el futur

2 3

Cada habitatge representa un 1%, arrodonit en els casos necessesaris

Pis en lloguer

58,7%

Pis en propietat amb hipoteca

16,9%

Pis en propietat i pagat

7,7%

Lloguer d’una habitació

6,4%

Conviu al domicili d’un familiar

4,4%

Conviu al domicili d’un amic

2,9%

Ocupació d'habitatge

1,1%

Cessió gratuïta2

0,8%

Infrahabitatge3

0,7%

Altres tipus

0,4%

S’entén per exclusió residencial la impossibilitat d’accedir a un habitatge o el no compliment d’unes mínimes condicions (contractuals, de seguretat, d’adequació al nombre d’ocupants...) del lloc on es viu. Cessió gratuïta: es la cessió d’una llar a una familia de forma gratuïta des de l’administració pública o des d’una entitat, per a un període de temps determinat. Infrahabitatge: és el lloc on viu una persona/família que està fora de les normes establertes per les autoritats encarregades de l’ordenament urbà. Alguns exemples són: assentaments de caravanes, barraques, naus, ...

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.2.2. Canvis d’habitatge en els darrers quatre anys Un 38,8% de les persones enquestades han hagut de canviar d´habitatge en els darrers quatre anys per motius econòmics. En el primer estudi de l´Observatori (juliol 2011), les persones que ho havien fet des de l´inici de la crisi eren el 31,4%. Aquest indicador ha augmentent de 76,4 punts Per franges d’edat, les persones d’entre 26 i 35 anys són les que més han canviat de domicili (un 48,2% del total de persones d’aquesta edat), enfront de les persones de més de 65 anys, de les quals només el 35,8% ho ha hagut de fer.

Prop del 40% de les persones enquestades han hagut de canviar d’habitatge en els darrers 4 anys per motius econòmics

De les persones que han hagut de canviar de domicili, el 65,5% estava de lloguer i han anat a un habitatge amb un lloguer més econòmic. Poc més del 5% deixen de ser propietaris i van a un pis de lloguer i, en molts dels casos (altres motius 14%), han hagut de llogar una habitació. Un 6% d’aquestes persones s’han vist obligades, a més, a modificar la seva convivència anant a viure a casa de familiars, un altre indicador clar d’exclusió residencial1.

Ha canviat Ha canviat d’habitatge? d’habitatge? Percentatge Percentatge sobre sobre NO el total deel respostes total de respostes Nombre deNombre respostes de respostes

61,0% 500

NO 61,0% 500

Ns/nc 0,2% 2

Percentatge Percentatge segonssegons frangesfranges d'edat d'edat NO

SÍ

Fins a 25 Fins anysa 25 anys 56,8% 25

56,8% 25

43,2% 19

Entre 25 Entre i 36 anys 25 i 36 anys 51,8% 103

51,8% 103

48,2% 96

Entre 36 i Entre 45 anys 36 i 45 anys 56,7% 161

56,7% 161

43% 122

Entre 46 i Entre 55 anys 46 i 55 anys 64% 92

64% 92

35,3% 50

Entre 56 i Entre 65 anys 56 i 65 anys 64,2% 27

64,2% 27

35,8% 15

Mes de 65Mes anys de 65 anys 64,2% 81

64,2% 81

13,8% 13

Es considera exclusió residencial el fet de compartir un habitatge aliè amb d’altres persones de manera forçada i bàsicament per motius econòmics.

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

SÍ

38,8% 318

Motius de canvi d'habitatge Ns/nc

Total

Estava de lloguer i he buscat un lloguer més econòmic 65,5%

208

Altres motius 14,1%

No podia pagar lloguer i m’han fet fora del pis 6% 0

199

No podia pagar hipoteca i he anat a un pis de lloguer 5,2%

No podia pagar lloguer/hipoteca i va anar a viure a casa d’un familiar 6% 1

284

No podia pagar hipoteca i m’han fet fora del pis 1,9%

No podia pagar lloguer/hipoteca i estic ocupant un pis 1,2% 1

143

En referència al primer estudi de l’Observatori, l’indicador de canvi d’habitatge en els darrers 4 anys per motius econòmics, ha incrementat 7,4 punts

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.2.3. Característiques de l’habitatge

Mancances i deficiències Contesti si la llar on viu té (pregunta multiresposta)

En referència a les condicions de l’habitatge, la principal mancança detectada és la manca de calefacció (43,1%), seguida de la manca d’espai o d’habitacions, en un 15,6% i un 12% dels casos, respectivament.

Les combinacions més freqüents Percentatge a partir de les persones que tenen alguna mancança

Manca de calefacció amb goteres i humitats 55 casos Manca de calefacció 43,1% 354

Cal destacar que el 20,7% té problemes de goteres o humitats. A més a més, el 7,5% diu tenir altres problemes per reparar o reposar electrodomèstics espatllats. D’aquí es desprèn que totes les despeses afegides pel manteniment de les condicions òptimes de la llar representen una dificultat de la qual difícilment es poden fer càrrec.

Goteres o humitats 20,7% 170

Manca d’espai 15,6% 128

Manca d’habitacions 12,0% 99

Manca d’espai amb manca d’habitacions 24 casos

Altres característiques 7,5% 62 Absència de llum natural 5,4% 45 Falta de llum 2,7% 22 Falta de seguretat 2,7% 22 Falta d’aigua NS/NC 3,0% 0,1% 24 1

Cap problema 40,8% 335

Manca d’espai amb manca d’habitacions i amb falta de calefacció 23 casos

Falta de calefacció amb absència de llum natural o goteres i amb humitats 16 casos

TESTIMONI

JOAN PERIS 65 ANYS HA REBUT AJUDA ECONÒMICA PER AL LLOGUER DEL SEU HABITATGE I KITS DE SUPORT SOCIAL ASSEMBLEA DE LA CREU ROJA A BARCELONA

“

El canvi de residència representa per a mi un cop molt fort perquè portava vivint al barri de Gràcia mitja vida i ara, per un tema econòmic, ens veiem obligats a desplaçar-nos a un poble a 80 km de Barcelona

En Joan Peris havia estat empleat de banca, però es va haver de prejubilar als 60 anys amb una pensió de 630 euros mensuals, després d’una operació en una cama que el va deixar amb una discapacitat del 38%. Fins aquell moment, sempre havia disposat dels recursos necessaris per poder viure amb normalitat. “Quan jo treballava no hi havia cap problema; pagàvem el lloguer, els subministraments, menjàvem de tot i vestíem bé. I ara, amb el que m’ha quedat, no puc fer res”, explica Peris. Amb la pensió que li va quedar, no li arribava per cobrir les despeses necessàries del dia a dia i, per això, fins avui en Joan acumulava un deute de 6.000 euros de lloguer amb el propietari del pis on resideix. Quan es va veure en aquesta situació, en Joan va anar als serveis socials per demanar ajuda, però, en un principi, li va ser denegada. “Vam fer números i em van dir: vostè, amb el que cobra de pensió ja pot pagar el lloguer i encara li queden 4 euros diaris per anar fent, però això no és pas així” - assegura Peris. Per intentar compensar la despesa, en Joan ha estalviat de qualsevol manera, canviant els seus hàbits domèstics i arribant a prescindir d’algunes necessitats bàsiques. “La roba que portem, té més anys que nosaltres i si compres sabates és perquè ja hi entra l’aigua. O sigui, ens

”

estem de tot el que podem i, tot i així, no arribem a cobrir despeses”, afirma. Un dels problemes més habituals amb les persones amb pocs recursos econòmics són les conseqüències en el manteniment del seu habitatge. Segons el 1er estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja, el 42% de les persones enquestades pateixen pobresa energètica i, en el cas de les persones grans en situació vulnerable, el percentatge arriba al 54%. És el cas d’en Joan i la seva parella. “La casa no està climatitzada i a l’hivern, el fred et mata, mentre que a l’estiu, la calor es fa realment insuportable. Ara mateix, és irrespirable la situació en aquest pis”, comenta aquest pensionista. Però la situació d’en Joan canviarà en les properes setmanes. A base d’insistir amb els serveis socials, ha pogut aconseguir un pis de lloguer social a Torelló, 200 euros més barat que l’actual i amb opció a compra. D’altra banda, abans de marxar del pis on resideix, ha pogut arribar a un acord amb el propietari, que li ha condonat el deute que tenia acumulat. Tot i això, el fet d’haver de marxar del pis de Gràcia, on fa més de 20 anys que resideix, ha estat un trasbals emocional per a ell. “El canvi de casa representa per a mi un cop molt fort perquè portava vivint en aquest barri mitja vida i ara, per

un tema econòmic, ens veiem obligats a desplaçar-nos a un poble a 80 km de Barcelona”. Així i tot, espera que el nou preu del lloguer i el millor estat en què es troba el pis li permeti assumir el cost dels subministraments i “viure dignament”. Just quan se li va presentar aquesta oportunitat de canvi de residència, en Joan va veure per televisió les ajudes que Antena 3 oferia a través de la Creu Roja, mitjançant la campanya adreçada a persones amb problemes per fer front a les despeses de l’habitatge, i hi va trucar. D’aquesta manera, ha pogut beneficiar-se d’una mensualitat del lloguer destinada a pagar l’entrada i la fiança del nou pis, a més de rebre kits de suport social higiènics i alimentaris, de l’entitat humanitària. “Em va sorprendre la rapidesa i l’eficàcia amb què va actuar la Creu Roja amb mi, i m’ha estat de gran ajut per poder començar de nou”, afirma Peris. A partir d’aquí, en Joan Peris comença una nova vida per a ell i la seva parella, en una llar en condicions que s’adapta a les seves necessitats econòmiques i amb bones perspectives de futur.

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Metres quadrats quadrats de de l’habitatge l’habitatge Metres

Prop del 35% de les persones viu en situació d’amuntegament, és a dir, amb menys de 15m2 per persona

% sobre sobre el el total total % Nombre de de respostes respostes Nombre

Menys de de 15 15 m m22 Menys

15 15 Entre 16 16 i i 30 30 m m22 Entre

% 6,5% 6,5

54 54

2,4% % 2,4

20 20

11,6% % 11,6

95 95

Càlcul de de l'indicador l'indicador Càlcul d'amuntegament11 d'amuntegament Variablecalculada calculadaaapartir partirdels delsm m22de de Variable l'habitatgei iel elnombre nombrede depersones persones l'habitatge queconviuen conviuen que %sobre sobreel eltotal total % Nombrede derespostes respostes Nombre

Sí Sí % 34,8% 34,8 285 285

30 30

Ns/nc Ns/nc % 3,8% 3,8 31 31

Entre 31 31 i i 50 50 m m22 Entre No No 61,4% % 61,4 504 504

50 50

Entre 51 51 ii 70 70 m m22 Entre

37,7% % 37,7

310 310

3.2.4. Cost mensual i dificultats per afrontar-ne el pagament

70 70

COST MENSUAL DE LA LLAR (hipoteca/lloguer)

Entre 71 71 i i 90 90 m m22 Entre

La mediana de la despesa pel pagament del lloguer o hipoteca és d’entre 201 i 300€ al mes (el 24,7% de les persones enquestades).

90 90

Entre Entre 91 91 i i 110 110 m m22

24,0 24,0% %

197 197

110 110

Entre Entre 111 111 i i 130 130 m m22

130 130

Més Més de de 130 130 m m22 Ns/nc Ns/nc

6 de cada 10 persones afirmen tenir dificultats per fer front al pagament de la hipoteca o del lloguer

9,3 9,3% %

76 76

2,7 2,7% %

22 22

1,9 1,9% %

16 16

3,8 3,8% %

30 30

Un 15,2% afirma no tenir cap despesa (cal recordar que el 7,7% té el pis en propietat pagat /el 4,5% viu a casa d’un familiar/1,1% ocupació il·legal/ 0,8% cessió gratuïta). Del total de persones enquestades, un 66,5% estan en un habitatge de lloguer o amb càrrega d’hipoteca. A la taula seguent s’indica el cost d´hipoteca o lloguer.

El 41,5% de les persones que viuen en règim de lloguer o subjectes a hipoteca acumulen deutes per impagament

Amuntegament: és quan els membres d’una llar viuen en menys de 15 metres quadrats per persona. La ràtio d’amunteament és de 15m2 / persona

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

Cost de l’hipoteca o el lloguer 24,7%

Dades en percentatge sobre 820 respostes

20,7% 15,2%

12,7%

12,2%

10,2%

1,8% Cost mensual de l’habitatge

No té despeses

Menys de 100€

1,3% De 101 a 200€

De 201 a 300€

De 301 a 400€

De 401 a 500€

De 501 a 800€

11,4%

20,4%

22,7%

11,4%

11,1%

25,1%

12,6%

10,0%

9,2%

26,8%

24,6%

15,5%

11,6%

23,9%

27,8%

13,9%

9,8%

8,4%

14,0%

26,5%

14,8%

12,4%

10,1%

11,8%

14,7%

29,4%

Més de 800€

1,2% Ns/nc

Per franges d’edat Menys de 25 anys

20,4%

De 26 a 35 anys

12,1%

De 36 a 45 anys

8,4%

De 46 a 55 anys

11,4%

0,0%

1,0%

1,1%

2,1%

0,0%

1,5%

2,1%

0,7%

2,0%

8,4%

De 56 a 65 anys

13,1%

Més de 65 anys

14,7%

0,0%

29,4%

0,0%

2,3%

0,0%

0,7%

0,0%

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Té pendentTédependent pagar de pagar Deute de les Deute quotes de les impagades quotes impagades segons el règim segons deeltinença règim de de tinenç l’hab alguna mensualitat alguna mensualitat Percentatges calculats Percentatges a partir calculats del totalade partir persones del total que detenen persones alguna que mensualitat tenen alguna pendent mensualitat (N=258/ p Com fad’hipoteca front al Com fa front Com al fa Té front pendent al de pagar Té pendent Té Deute pendent de pagar d’hipoteca o lloguer? o lloguer? de de lespagar quotes impa D 26,1 % pagament mensual pagament pagament mensual alguna mensual mensualitat 26,1% alguna mensualitat alguna mensualitat Percentatges calculats a partir del to Pe % sobre el total% sobre el total Percentatge total Percentatge total de lloguer i hipoteca? de lloguer de i lloguer hipoteca? d’hipoteca i hipoteca? o lloguer? d’hipoteca d’hipoteca o lloguer? o lloguer? 7,90 % 7,90 % de persones que de persones que (Pis amb hipoteca (Pis amb hipoteca viuen en règim viuen en règim % sobre 820 de lloguer o pagant derespostes lloguer o pagant hipoteca (N=621) hipoteca (N=621)

i% en lloguer) i en lloguer) %respostes sobre el total % sobre 820 respostes sobre 820 de persones que No el pot pagar No el pot pagar 21,3% viuen en règim de lloguer o pagant 11,7% 11,7% Pis en propietat Pis en(N=621) propietat hipoteca 12,27%

No el pot pagar 11,7%

amb hipoteca amb hipoteca 87,73%

41,54% 41,54% del total del total té mensualitas té mensualitas pendents pendents Té dificultats per pagar 66,8%

Pis en lloguer Pis en lloguer 41,54% Té dificultats Té per dificultats pagar per pagar del total 66,8% 66,8% té mensualitas pendents

Sense problemes 7,7%

Sense problemes Sense problemes 7,7% 7,7%

No té aquestes despeses 13,4%

No té aquestes No té aquestes despeses despeses 13,4% 13,4% Quantitat Quantitat Menys del deute del deute de 500€

Ns/nc 0,4%

22,5% 22,5% el total %%sobre el total total 92,10% % sobre 92,10 Percentatge 17,89% 17,89 % de persones de que persones (Pis amb que hipoteca 21,3% viuen en règim viuen en règim i en lloguer) de lloguer ode pagant lloguer o pagant hipoteca (N=621) 12,27%hipoteca (N=621) 82,11% 82,11% 87,73% Pis en propietat amb hipoteca 41,54% 41,54% del total del total té mensualitas té mensualitas Pis en lloguer pendents pendents 9,4%

21,3% 12,27%

Pi 9,4% 19,28%

80,72%

80,72% 4,8%

Entre Menys501 Entre Entre 1.001 501 Entre Entre 2.001 1.001 i de 1.000€ 500€ i 2.000€ i 1.000€ ii 3.000€ 2.000€

Pi am

87,73%

19,28%

Quantitat del deute

Ns/nc 0,4%

P (P ie

53%

4, 4,1 53 38,3

47%

61,6 47

Entre Entre 3.001 2.001 Entre Entr ii 5.000€ 3.000€ i 10.0 i 5.0 Menys de 500€

Q de

nsualitats Mensualitats pendents pendents

Solució deSolució les mensualitats de les mensualitats pendents pendents

entatges calculats Percentatges a partircalculats del totala partir del total ersones quedetenen persones alguna que mensualitat tenen alguna mensualitat ent (258) pendent (258)

Percentatges calculats Percentatges a partircalculats del totalade partir persones del total quedetenen persones alguna que mensualitat tenen alguna pendent mensualitat pe

1 mes

esos

2 mesos

esos

3 mesos

esos

4 mesos 8,9%

esos

5 mesos 9,7%

esos

% 72,1 mesos

2,1%

esos

% 82,2 mesos

2,2%

esos

3,5% 9 mesos

mesos

0,8 10%mesos

mesos

0,411 %mesos

mesos

1,9 12 % mesos

de 12

Més de 12

2,4% Ns/nc

21,7%

17,2% 14,5%

8,9% 9,7%

3,5% 0,8% 0,4% 1,9% 14,8% 2,4%

14,8%

Solució de les mensualita S Mensualitats pendents Mensualitats Mensualitats pendents pendents

Ha aconseguit/està aconseguit/està negociant amb negociant el propietari/finca/banc amb el propietari/finca/banc Percentatges calculatsHa a partir del total Percentatges Percentatges calculats a partir calculats del total a partircalculats del totala partir del tot Percentatges P de persones que tenen alguna mensualitat de personesde que persones tenen alguna que tenen mensualitat alguna mensualitat 73,2% 73 189 189 pendent (258) pendent (258) pendent (258) Ha aconseguit/està negoci

Té els comptesTé bancaris els comptes embargats bancaris embargats 189 21,7% 1 4,4 % 4,4 % 11 111 mes 1 mes 1 mes 21,7 21,7% % Té els comptes bancaris emb El propietari/finca El propietari/finca l’ha denunciat l’ha denunciat 17,2 % 17,2% 17,2% 2 mesos 2 mesos 2 mesos 4,4% 11 1,2 % 1,2 % 3 3 % 14,5% l’ha denunc 3 mesos 3% mesos 3 mesos El propietari/finca S’ha iniciat procés S’had’execució iniciat14,5 procés hipotecària d’execució hipotecària 14,5 Risc 1,2 9,0% 8,9% 9,04%mesos 4 mesos 23 8,9%3 8,9% % 423 mesos

% sob S’ha iniciat procés d’execució Té data de desnonament Té data de desnonament Nomb 9,7% 9,7% 9,7% 5 mesos 5 mesos 5 mesos 9,0% 1,2% 1,2% 23 3 3 2,1% 2,1% 2,1% Té data de desnonament 7 mesos 7 mesos mesos Sí El propietari/finca El propietari/finca li ha comunicat lique ha comunicat el 7farà fora que de laelcasa farà fora de la casa 48,2% 1,2 % 6,2 %% 6,2% 8 mesos 8 mesos 2,2 2,2% 2,23% 816 mesos 16 395 El propietari/finca li ha comun Ha demanat ajuda Ha demanat econòmica ajuda per econòmica poder9saldar per el%poder deute saldar 3,5 % 3,5 3,5% el deute 9 mesos 9 mesos mesos 6,2% 16 5,715 5,7% % 15 0,8% % 0,8% Ha demanat ajuda econòmica 10 mesos 10 mesos 100,8 mesos Altres solucionsAltres solucions 5,7% 12,40,4 %32 12,4% 11 mesos 110,4 15 % % 0,4% 11 mesos mesos 32 No Altres solucions NS/NC 1,9% NS/NC 1,9% 1,9% 12 mesos 12 mesos 12 mesos 49,1% 12,4% 32 0,5% 0,5% 1 1 403 14,8 % de 12 Més de 12 14,8% 14,8% Més de 12 Més NS/NC 2,4% 2,4% 2,4 Ns/nc Ns/nc Ns/nc 1% 0,5%

26,1% Percentatge total (Pis amb hipotecaDE L’ENQUESTA 7,90% 3. RESULTATS i en lloguer) 92,10% 21,3% Pis en propietat amb hipoteca

12,27%

22,5% 17,89%

82,11%

87,73% Pis en lloguer Deute de les quotes impagades segons el règim de tinença de l’habitatge Percentatges calculats a partir del total de persones que tenen alguna mensualitat pendent (N=258/41,54%)

26,1% Percentatge total (Pis amb hipoteca i en lloguer)

7,90% 92,10% 21,3%

Pis en propietat amb hipoteca

12,27% 87,73% Menys de 500€

Quantitat del en deute Pis lloguer

10,1%

9,4%

66,67%

19,28% 22,5% 17,89%

80,72%

82,11% Entre 501 Entre 1.001 i 1.000€ i 2.000€

Entre 2.001 i 3.000€

4,8%

4,1%

53%

38,37%

47%

61,63%

Entre 3.001 Entre 5.001 i 5.000€ i 10.000€

80,72%

4,8%

4,1%

53%

38,37%

47%

61,63%

Percentatges calculats a partir del total de persones que tenen alguna mensualitat pendent

Ha aconseguit/està negociant amb el propietari/finca/banc

3 23

Entre 2.001 i 3.000€

73,23.001 % Entre Entre 5.001 i 5.000€ i 10.000€

S’ha iniciat procés d’execució hipotecària SOLUCIÓ DE LES MENSUALITATS 9,0%

El 10% de

PENDENTS (MULTIRESPOSTA)

1,2%

De les persones que tenen pendents

Percentatges calculats a partir del total de persones que tenen alguna mensualitat pendent amb quotes

algunes mensualitats, El propietari/finca li ha comunicat que elde faràpagament fora de la casa d´habitatge el 73,2% ha aconseguit negociar 6,2 % 16 Ha aconseguit/està negociant amb el propietari/finca/banc

impagades

amb el propietari o el banc l’ajorna73,2% 189 Ha demanat ajuda econòmica per poder saldar el deute acumulen un mentdel deute. 5,7 % 15 Té els comptes bancaris embargats deute de més 4,4 % solucions 11de Altres En el 9% dels casos, ja s’ha iniciat el 10.000€ per 12,4% 32 El propietari/finca l’ha denunciat procés d’execució hipotecària i, en el

aquest concepte

3 1

1,2% NS/NC

6,2%, el propietari ja li ha comunicat la data del desnonament. 0,5% S’ha iniciat procés d’execució hipotecària

9,0%

Té data de desnonament 1,2%

Ns/nc

33,33%

1,7% 76,74%

Més de 10.000€

23,26% Ns/nc

Un 21,3% menys de 500€. Un Altres deu solucions 26% deu 12,4 entre%500 i 100€. Un 22,5%, 32 entre 1000-i 2.000€. NS/NC

Risc de perdre la llar on viu % sobre el total Nombre de respostes

Sí 48,2% 395

Ns/nc 2,7% 22

No 49,1% 403

Risc de perdre la llar on viu % sobre el total Nombre de respostes

RISC DE PERDRE LA LLAR

El propietari/finca li ha comunicat que elON faràVIU fora de la casa 6,2 % 16 DEUTE DE LES QUOTES Ha demanat ajuda econòmica per poder saldar elladeute Gairebé meitat de persones perceIMPAGADES ben el risc de perdre la llar on viuen (per 5,7% 15

23,26%

El propietari/finca l’ha denunciat 1,2%

Té data desnonament Solució dedeles mensualitats pendents les persones 3

Més de 10.000€

66,67%

19,28%

189 Quantitat Menys Entre 501 Entre 1.001 del deute 500€ embargats i 1.000€ i 2.000€ Té els comptesde bancaris 4,4% 11

1,7% 76,74%

10,1%

9,4%

Solució de les mensualitats pendents

33,33%

pèrdua de prestacions, ingressos...), en general, tenen sentiment d’inestabilitat i inseguretat econòmica.

0,5%

Sí 48,2% 395

No 49,1% 403

Ns/nc 2,7% 22

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.3. Desnonaments Un desnonament s’entén com el fet de treure les persones de la llar on viuen, ja sigui un habitatge de propietat o de lloguer. D’entre les persones enquestades, un 15,3% (125 persones amb les seves famílies) han estat desnonades en els darrers quatre anys o n’estan actualment en procés, la majoria (67%) per no poder pagar l’import de l’arrendament. En el primer estudi, la xifra de persones desnonades sobre el total de persones enquestades era del 3,6%. Així, aquest percentatge s’ha incrementat d’11,7 punts en només 2 anys, un augment força notable.

Ha estat desnonat en els darrers quatre anys % sobre el total Nombre de respostes

Hi ha tantes persones com respostes i la quantitat és equivalent al percentatge

Sí, en els darrers quatre anys pel lloguer 5,3% 44

Sí, en els darrers quatre anys per hipoteca 4,8% 39

Sí, actualment pel lloguer (en procés) 3,9% 32

Sí, actualment per l’hipoteca (en procés) 1,3% 10

Els resultats del següent bloc fan referència a les persones que han patit un desnonament (N = 125).

El 15% de les persones enquestades han patit un desnonament –majoritàriament en règim de lloguer– entre 2009 i 2013 o hi estan en procés. El percentatge s’ha multiplicat per quatre des de 2011

No 84,6% 694

3.3.1. Persones desnonades en els darrers quatre anys El règim de l’habitatge condiciona la xifra dels desnonaments. Entre les persones enquestades, hi ha pocs propietaris, la qual cosa facilita buscar alternatives (lloguers més econòmics, reagrupació familiar....), abans que es produeixi l’execució.

Ns/nc 0,2% 1

Els motius per haver arribat a aquesta situació estan directament relacionats amb la pèrdua de la feina remunerada i/ o d’ingressos de la unitat familiar.

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

Alternativa a laa pèrdua Alternativa la pèrdua de de l'habitatge l'habitatge

Pensa queque el desnonament Pensa el desnonament ha ha tingut altres impactes? tingut altres impactes?

Lloguer pis/pis/ Lloguer mésmés econòmic/ econòmic/ social social 46,646,6 % %

Percentatges calculats a partir del total de de Percentatges calculats a partir del total persones que que han han patitpatit un desnonament persones un desnonament (125). (resposta multiresposta) (125). (resposta multiresposta)

Sí, sobre el detoriament de ladeconvivència Sí, sobre el detoriament la convivència

Viu al domicili Viumateix al mateix domicili (en procés de de (en procés desnonament) desnonament) 30,930,9 % %

% %62 62 49,949,9

Sí, sobre les relacions socials Sí, sobre les relacions socials 41,141,1 % %

Lloguer d'una habitació/ Lloguer d'una habitació/ ocupació/ infrahabitatge ocupació/ infrahabitatge 16%16%

No No 35,735,7 % %

Viu amb familiars Viu amb familiars (temporal o o (temporal permanentment) permanentment) 5,6% 5,6%

Sí, en delsdels infants Sí,l’adaptació en l’adaptació infants 28,328,3 % % Sí, en al nou entorn Sí,l’adaptació en l’adaptació al nou entorn

Temporalment, Temporalment, a casa d'und'un amicamic a casa 0,8% 0,8%

La xarxa familiar no pot prestar suport davant situacions tan extremes com un desnonament

14,714,7 % % Sí, altres Sí, altres

Només al 5,6% els ha acollit la família, mentre que el 16% han ocupat un habitatge, viuen en infrahabitatges (caravanes, magatzems) o han llogat una habitació

51 51

45 45

35 35

18 18

4,2% 4,2% Ns/nc Ns/nc 1,6% 1,6%

3.3.2. Alternatives a la pèrdua d’habitatge L’alternativa més freqüent davant la pèrdua de l’habitatge (si s’exclou el 30,9% que encara hi viuen perquè es troben en procés de desnonament) passa per la recerca d’un lloguer més econòmic. En el cas de les persones que ja han estat desnonades, el suport familiar, en forma d’oferiment d’habitatge, és del 5,6%. Superior és el percentatge de persones que ocupen un habitatge, viuen en infrahabitatges (caravanes, magatzems...)

o en habitacions llogades (aquestes tres situacions representen el 16% de les persones desnonades enquestades). D’aquestes dades, es desprén que la majoria de persones desnonades que formen part d’aquest estudi no compten una xarxa familiar capaç de donar-los suport. El futur d’aquestes persones és realment incert. D’una banda, acumulen

deutes de pagament de l’habitatge que no podran afrontar i nous pagaments (en els casos dels lloguers, encara que siguin més econòmics), que fan preveure que la seva situació es reproduirà. Més enllà de l’impacte econòmic, el desnonament incideix de manera negativa en les relacions familiars i socials. El 64% de persones desnonades i les seves famílies han patit un o més efectes.

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.3.3. Ajudes durant el procés de desnonament

El 71% de les persones enquestades tenen dificultats per pagar les factures dels subministraments, mentre que el 6% no les pot pagar

Més de la meitat (61%) d’aquestes persones van rebre o estan rebent algun tipus d’ajut durant el procés de desnonament, majoritàriament en forma d’ajuda de primera necessitat per part d’entitats com ara la Creu Roja. Els ajuts econòmics i en forma d’ofeDurantd’habitatge el procés, tenir riment se va situen en els o estàllocs. rebent alguna de darrers

les següents ajudes?

% sobre el total (pregunta multiresposta) Durant el procés, va tenir Nombre de respostes o està rebent alguna de les següents ajudes?

61,1% 134

SÍ NO 61,1% 38,9% 134 1 49 de primera necessitat Sí, ajuda

50 40%

Sí, assesorament2 1 Sí, ajuda de primera21,6 necessitat %

Sí, suport emocional 3 Sí, mediació 10,4%

13 16

10,4% Sí, altres Sí, suport 4,8%econòmic

6 11

4,8% oferiment de vivenda 0,8%

2 3

Sense problemes Té dificultats per pagar 8,0%% 71,1

21,6%

11 13

9,1% oferiment de vivenda Sí,0,8 altres %

No el pot pagar Té dificultats per pagar 6,3 %% 71,1

27 50

13,1% Sí, suport econòmic Sí, suport emocional 9,1%

El 41% de les famílies destina entre 100 i 200€ al mes a les despeses de subministraments (mediana), i el 35,4%, menys de 100€.

% sobre 820 respostes

40% 16 27

Sí, mediació3 2 Sí, assesorament 13,1%

3.4.1. Cost mensual dels subministraments i dificultats per afrontar-ne el pagament

Com fa front al pagament mensual dels suministraments per al manteniment de l’habitatge? Com fa front al pagament mensual dels suministraments % sobre 820 respostes per al manteniment No el pot pagar de 6,3%l’habitatge?

% sobre el total (pregunta multiresposta) SÍ NombreNO de respostes

38,9% 49

3.4. Subministraments

No té aquestes Sense problemes despeses 8,0 % 13,8% No té aquestes despeses Ns/nc 13,8 0,9%%

1 6

Ns/nc 0,9%

Ajudes de primera necessitat: és el conjunt d’ajudes que des d’una entitat pública o social es donen a les persones que ho sol·liciten i que es troben en especial vulnerabilitat. En aquest sentit, cal destacar ajudes com els kits d’alimentació, els kits de roba o els kits d’higiene personal. Servei d’assessorament: és el servei d’entitats públiques i/o socials per tal d’aconsellar i vetllar pels interessos de les persones afectades en un procés de desnonament. Servei de mediació: és l’acció d’una entitat pública o social al llarg d’un procés de desnonament per evitar el desallotjament de la família que hi viu i renegociar la seva situació amb l’entitat bancària.

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

Cost mensual dels subministraments

41,5% 35,4%

Dades en percentatge sobre 820 respostes

12,6% 4,2%

2,9% Cost mensual dels suministraments

No té despeses

0,5% Menys de 100€

Cal destacar que el 71% de les persones enquestades manifesten tenir dificultats per pagar les factures dels subministraments, ja siguin aigua, llum o d’altres serveis. El 6% reconeix que no les pot pagar i prop del 14% no té aquests tipus de despeses.

De 101 a 200€

De 201 a 300€

De 301 a 400€

Rebuts de subministraments pendents pregunta multiresposta

Electricitat 23,7%

Malgrat les dificultats manifestades per fer front a les factures dels subministraments, el 66,1% de les persones no tenen cap rebut pendent de pagament. Fins a 1 de cada 3 persones, en canvi, acumulen deutes pels subministraments bàsics.

Gas 9,8%

S’ha calculat el número de rebuts de subministrament pendents. Hi ha 90 persones (l’11%) que en tenen dos i 29 persones (el 3,5%) que tenen tres rebuts pendents. De les persones que tenen dos rebuts pendents, 64 tenen pendents la llum i l’aigua, 19 la llum i el gas, i 7 el gas i l’aigua.

Aigua 17,5%

Cap 66,1%

Ns/nc 2,0%

0,5%

2,4%

De 401 No té aquestes Ns/nc a 500€ despeses

1 de cada 3 persones enquestades no poden pagar els subministraments bàsics, com ara l’aigua, la llum o el gas

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

MESOS PENDENTS D’ELECTRICITAT Els percentatges estan calculats a partir del total de persones que tenen rebuts pendents d’electricitat (N = 195). A l’hora d’interpretar aquestes dades, cal tenir en compte que a les persones enquestades se’ls preguntava quants mesos de pagament tenien pendents, (malgrat que no tots els rebuts són de caràcter mensual). El tret més destacable és que més de dos terços dels enquestats que tenen rebuts d’electricitat pendents deuen menys de 3 mesos i el 82,5% tenen un deute entre 1 i 3 mesos. D’aquí, es pot desprendre que la seva situació d’endeutament és molt recent i fruit de l’empitjorament de la seva situació econòmica.

MESOS PENDENTS DE GAS

1 de cada 3 persones enquestades que té alguna factura de subministraments pendent de pagament ja li han tallat o li han comunicat el tall

Els percentatges estan calculats a partir del total de persones que tenen rebuts pendents de gas (N=81). En el cas dels deutes pel pagament del gas, el 67,4% de les persones enquestades que tenen factures pendents deuen entre un i dos mesos.

QUANTITAT PENDENT DE GAS

QUANTITAT PENDENT D’ELECTRICITAT En un 70% dels casos, la xifra pendent de pagar la factura elèctrica arriba fins els 200€. El segon grup més nombrós (17,5%) són les persones que deuen entre 201 i 500€ (17,5%).

Pel que a la quantitat que deuen les persones que tenen pendents factures del gas, cal destacar que és inferior o igual a 200 euros en més de la meitat dels casos. Però paga la pena destacar que, en prop del 20% dels casos, aquest deute és major a 500€.

Rebuts de suministrament pendents Percentatges calculats a partir del total de persones que tenen rebuts pendents d'electricitat/gas o aigua. (Pregunta multiresposta)

Mesos pendents Tipus de suministrament

1 mes

2 mesos

3 mesos

4 mesos

5 mesos

2,1%

Electricitat

38,8%

33,4%

10,3%

Gas

40,1%

27,3%

8,7%

Aigua

35,9%

17,4%

26,4%

7 mesos

8 mesos

0,5%

4,1%

1,2% 5,0%

2,1%

1,4% 4,9%

0,7%

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

MESOS PENDENTS D’AIGUA Els percentatges estan calculats a partir del total de persones que tenen rebuts pendents d’aigua (N=144). La majoria de persones enquestades que tenen pendents rebuts de l’aigua deuen menys de 3 mesos.

Situació de pobresa energètica Percentatges calculats a partir del total de persones que tenen pendent el pagament d'algun rebut de submistrament (N=267)

3 6

QUANTITAT PENDENT D’AIGUA

És molt significatiu que el deute pel rebut de l’aigua sigui, gairebé en el 80% dels casos, de fins a 200€.

Quan no es pot fer front al pagament d’una quota, en termes generals, les persones enquestades afirmen que solen arribar a un acord per a fer-ne el pagament a terminis. Per contra, prop d’un terçun terç dels que tenen alguna mensualitat d’aigua pendent ha rebut la notificació que li tallaran el subministrament.

75 21 6

Ha aconseguit tornar a pagar 1,1% Ha aconseguit tornar a pagar amb ajuda econòmica de familiars 2,2% Ha aconseguit tornar a pagar amb ajuda econòmica d’amics/veïns 0,4% Ha aconseguit tornar a pagar amb ajuda econòmica de la Creu Roja 1,9% Ha aconseguit tornar a pagar amb ajuda econòmica d’altres entitats 1,5% Ha aconseguit arribar a un acord sobre els terminis per al pagament de subministres 35,9% Li han comunicat que tallaran el subministrament 27,8% Ja li han tallat el subministrament 7,9% Li han embargat els comptes 2,2% Altres situacions 34,3%

92 3

Ns/nc 1,0%

Quantitat pendent 9 mesos

12 mesos

Més de 12

Ns/nc

Fins a 200€

Entre 201 i 500€

Més de 501€

2,6%

1,0%

1,2%

Ns/nc

3,1%

6,3%

70,2%

17,5%

9,8%

5,0%

9,1%

57,8%

26,1%

13,6%

4,4%

6,0%

75,2%

13,9%

8,6%

2,5%

0,9%

2,3%

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.4.2. Pobresa energètica Les persones enquestades manifesten tenir dificultats per mantenir les seves llars a una temperatura adequada, ja que, a grans trets, afirmen que no disposen ni d’un bon sistema de calefacció a l’hivern, ni de refrigeració a l’estiu. El 57,8% afirma tenir problemes per mantenir unes condicions de temperatura òptimes a l’interior dels seus habitatges. Aquest percentatge supera en 15 punts al de l’estudi de fa 2 anys, quan el percentatge era de del 42%. Al tercer estudi, centrat exclusivament en les persones grans, un 54,3% dels enquestats en situació de vulnerabilitat deia tenir aquesta dificultat.

El 58% té problemes per mantenir l’interior de la llar a una temperatura òptima, una xifra superior en 15 punts a fa 2 anys, quan el percentatge era del 42%

Sí, a l’estiu i a l’hivern 30,5% 250

Sí, a l’hivern 26,0% 214

No té problemes 42,0% 344

60,6%

288

No poder pagar els subministraments 213

186

Mal estat dels tancaments 40

8,4% Ns/nc

0,2%

Per franja d’edat

Fins a 25 anys

Entre 26 i 35 anys

Ns/nc 0,1% 1

No disposar de calefacció

Manca de productes de refrigeració 39,1%

% sobre el total segons franja d'edat

% sobre el total Nombre de respostes

Percentatges calculats a partir del total de persones que tenen dificultats per mantenir la temperatura (N=475). (Pregunta multiresposta)

44,9%

La pobresa energètica, dins de l’anàlisi de les condicions de vida de l’habitatge és un factor que influeix, no només en la situació econòmica de les persones que la pateixen, sinó també en altres aspectes vinculats a la salut tant física com emocional.

Dificultat per a mantenir la llar a una temperatura adequada

Motius de les dificultats per mantenir una temperatura adequada a la llar

Entre 36 i 45 anys Sí, a l’estiu 1,3% 11 Entre 46 i 55 anys

Entre 56 i 65 anys

La principal causa de no mantenir Sí, poder estiu Sí, hivern la temperatura adequada a la llar és no disposar de sistema34,1 de% calefacció

Sí, estiu i hivern

20,4%

1,0% 26,6%

34,7%

Les causes principals de no poder 1,4% la temperatura adequada a mantenir 30,3% 28,2% casa són no poder fer front al pagament dels subministraments (45%), o no disposar de sistema de calefacció a dins 2,1%la llar (60%). 21,1%

37,6%

34,9%

26,2%

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

Per franja d’edat % sobre el total segons franja d'edat

Sí, estiu

Sí, hivern

Sí, estiu i hivern

No té problemes

Ns/nc

Total respostes

2,3%

Fins a 25 anys

Entre 26 i 35 anys

Entre 36 i 45 anys

Entre 46 i 55 anys

20,4%

43,2%

26,6%

34,7%

37,7%

199

30,3%

28,2%

40,1%

284

21,1%

37,6%

39,2%

143

34,9%

26,2%

38,9%

13,3%

25,1%

59,9%

14,7%

26,5%

58,8%

1,0%

1,4%

2,1%

Entre 56 i 65 anys

Més de 65 anys

34,1%

1,7%

Ns/nc

Total respostes 10

214

250

345

El 42% afirma que no té problemes per a mantenir la llar a una temperatura de confort. La franja menys afectada és la de majors de 65 anys

820

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

TESTIMONI

CARLES ROMERA 33 ANYS TÈCNIC D’INTERVENCIÓ SOCIAL ASSEMBLEA DE LA CREU ROJA A ARGENTONA-DOSRIUSÒRRIUS

“

Les persones amb pocs recursos prioritzen el seus ingressos en l’alimentació i deixen de banda coses tan importants com pot ser la higiene personal

“La majoria de persones que tenen problemes amb l’habitatge o amb el pagament de lloguers han optat per fer la mudança a casa dels pares o altres familiars on poden mantenir les seves necessitats bàsiques” -comenta en Carles Romera, tècnic d’intervenció social a l’assemblea local de la Creu Roja a Argentona-Dosrius-Òrrius. En Carles coneix de prop els problemes dels usuaris amb l’habitatge i en fa una descripció del perfil aproximat: “Majoritàriament són persones de mitjana edat, gairebé tots amb fills a càrrec, que han esgotat totes les seves prestacions o es troben a l’atur des de fa més de dos anys”. Des de la Creu Roja, s’ofereixen diverses ajudes a les persones que es troben en aquesta situació. Un dels problemes més habituals relacionats amb l’habitatge és el pagament dels subministraments i la institució està buscant maneres de solucionar-los. “Ens hem trobat amb casos de persones que no poden assumir el cost dels subministraments i, abans que es produeixi un tall, la Creu Roja ha pagat el deute directament als

”

proveïdors”. Romera preveu que, de cara al futur, aquesta prestació “anirà en augment”. La institució humanitària s’adapta a les necessitats específiques dels usuaris i, en aquest sentit, està variant el tipus d’ajuda alimentària que els distribueix. “Estem donant aliments fàcils de preparar ja que molta gent no té gas a casa seva” - diu en Carles. La situació de pobresa energètica és molt comuna en les persones amb problemes d’habitatge i afecta d’una forma més greu a les persones d’edat més avançada. “Molta gent gran que s’adreça a la Creu Roja no pot garantir la temperatura de la seva llar per no poder assumir el cost de la calefacció o la ventilació, i això els acaba comportant problemes de salut”, segons Romera. El tècnic d’Argentona comenta que aquestes persones es troben en un estat emocional complicat, ja que la difícil situació que viuen sovint les desmotiva. A més de l’aspecte psicològic, les persones amb pocs recursos també

pateixen mancances importants en algunes necessitats bàsiques. “Ens trobem amb el fet que prioritzen el seus ingressos en el tema de l’alimentació i deixen de banda coses tan importants com pot ser la higiene personal”. Per això, a més de l’increment del nombre de kits d’alimentació repartits, també ha augmentat el nombre de kits d’higiene personal que es distribueixin des de la Creu Roja. Davant d’aquesta realitat, la institució humanitària ha incrementat les ajudes per a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat social i està creant prestacions especifiques per contrarestar les mancances que neixen arran dels problemes d’habitatge. En Carles explica que, des de la Creu Roja, s’està pensant en noves formes d’actuació de cara al futur: “Estem estudiant la possibilitat d’implantar tallers d’economia domèstica, per tal de poder ensenyar a les persones a prioritzar les seves despeses en coses tan bàsiques com són l’alimentació i la higiene”- conclou.

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

3.5. Despeses totals Despeses totals de l'habitatge i ingressos de la unitat familiar

Mediana despeses totals de l'habitatge

Mediana d’ingressos unitat familiar

300-500€

El 86% no pot pagar o té dificultats

Mediana cost de la llar, hipoteca o lloger

Mediana cost subministrament Agua, electricitat i gas

100-200€

200-300€

El 77,4% no pot pagar o té dificultats

El 78,5% no pot pagar o té dificultats

La situació econòmica afecta la salut?

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

% sobre el total (pregunta multiresposta) Nombre de respostes

3.6. Afectació a la salut

Sí, emocionalment (sense tractament) 58,9% 483 Sí, emocionalment (en tractament) 23,2% 191

El 84% de les persones tenen la percepció que la situació actual de precarietat afecta la seva salut, sigui emocionalment o amb problemes físics.

Sí, problemes físics (en tractament) 19,4% El 82% de

160

No li provoca cap anomalia considera que 15,8%

130

El 82% manifesta que es veu afectada la seva salut emocional, un 23% està en tractament mèdic i/o psicològic per ansietat o depressió.

les persones

la situació Sí, problemes físics (sense tractament) els afecta Prop d’1 de cada 3 pateix també d’algun tipus de dolència física. Només el 12,9% 106 emocionalment 15,8% del total diu que la seva situació econòmica no els provoca cap afectació a la seva salut.

Respecte de fa dos anys, al primer estudi, eren el 55% de les persones enquestades les que vinculaven els seus problemes econòmics amb afectació de la salut. Un increment, per tant, de 27 punts en tan sols dos anys.

La situació econòmica afecta la salut?

Sí, emocionalment (sense tractament) 58,9% 483 Sí, emocionalment (en tractament) 23,2% 191

No li provoca cap anomalia 15,8%

160

130

Sí, problemes físics (sense tractament) 12,9% 106 Altres afectacions 5,1% NS/NC 0,3%

NS/NC 0,3%

42 3

Comparativa salut de les persones Rep alguna ajuda per fer front a les despeses de l’ha enquestades per al 1er i 5è estudi % sobre el total (pregunta multiresposta) Nombre 1er estudi / Juliol del 2011 5è estudi / Juliol del 2013 Percentatge de respotes Tipus de resposta

% sobre el total (pregunta multiresposta) Nombre de respostes

Sí, problemes físics (en tractament) 19,4%

Altres afectacions 5,1%

602

La percepció 0,2% d’afectació dels problemes 1,6% econòmics en la salut per part 0,1% de les persones 5,1% enquestades ha crescut del 55% al 84%0,5% respecte el desembre de 2011 0,2% 8,9%

No rep cap ajuda Lloguer jove

Lloguer social 1 13 2013 84,2% 1 42

Renda Bàsica d’Emancipació 2 2011 econòmica d’urgència 3 Prestació 55%

Prestació econòmica de pagament del llog

Bo social 5

No rep cap ajuda de les anteriors perquè le

42 15,3% 126 3

5,7% 2,6% 0,5%

Ajut econòmic de familiars

Ajut econòmic d’amics

Ajut econòmic d’entitats

NS/NC

TESTIMONI

MARIA JOSEFA ALBACETE 50 ANYS REP KITS DE SUPORT SOCIAL, BECA DE MENJADOR ESCOLAR PER A DOS DELS SEUS FILLS I AJUDA PER AL PAGAMENT DE L’AUTOBÚS ESCOLAR ASSEMBLEA DE LA CREU ROJA A L’ALT MARESME

“

La majoria de les vegades quan porto els nens a l’escola, torno a casa meva, tanco les persianes i em poso a dormir. Ja no tinc ganes de res

La Maria Josefa Albacete està separada i té 7 fills, 5 d’ells –de 21, 19, 17, 12 i 9 anys– a càrrec. Aquesta mare de família, a l’atur des de fa anys, percep 350 euros de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) i 250 euros de la pensió d’invalidesa del seu fill de 12 anys, que té la Síndrome de Down. Però, tot i això, 600 euros no són suficients per poder pagar la manutenció i les despeses de la seva gran família. “Al principi, m’anava endarrerint a poc a poc amb el pagament de la hipoteca. Si havia de pagar 400 euros, anava posant 200 euros o el que podia, fins que la pilota es va fer massa gran”, explica. La Maria Josefa, que viu en una casa prefabricada, està rebent avisos d’embargament del banc perquè no pot fer front a la hipoteca del terreny on està construïda aquesta casa. El passat mes de gener va rebre una carta sobre la subhasta del terreny i va demanar un advocat d’ofici, que li va aconsellar que pagués almenys 200 euros al mes al jutjat per demostrar la bona voluntat de mantenir la seva llar. “Em costa moltíssim, moltíssim, però el que no vull és perdre casa meva. Fa dos mesos que estic pagant aquesta quantitat” - assegura. Amb els 400 euros restants, ha de pagar la manutenció dels seus cinc fills, els subministraments de la llar i el telèfon. “Vaig a comprar amb la cistella en ment: pa, llet, ous, arròs...coses bàsiques i d’aquí no surto”, explica resignada. “De vegades, els nens em demanen algun pastisset o un

”

làctic, però no els ho puc comprar, quan això hauria de ser una cosa normal en totes les cases amb nens”.

vehicle per a metges i per a compres, ja que no hi ha comerços en aquesta urbanització”.

A més de rebre kits de suport social d’alimentació, d’higiene i de neteja de la llar i veure cobertes les despeses del transport escolar, la Creu Roja li subvenciona també des de fa sis mesos ajudes per al menjador escolar de dos dels seus fills, dins del projecte de beques menjador que l’entitat humanitària ha posat en marxa aquesta tardor a Catalunya.

Malauradament, tota aquesta situació d’incertesa econòmica, li ha acabat passant factura. Des que va rebre la carta d’avís d’embargament del banc, el seu estat emocional ha anat empitjorant dia a dia. “La majoria de les vegades quan porto els nens al col·legi, torno casa meva, tanco les persianes i em poso a dormir. Ja no tinc ganes de res”, explica.

Però a la Maria Josefa no li agrada dependre de les ajudes externes, i l’únic que desitja és una feina que li permeti sortir d’aquesta situació de dependència econòmica que pateix. “Un miracle és el que jo demanaria. Una feina que s’adeqüi a mi, que jo puc fer alguna cosa, jo puc treballar!”, exclama. Abans d’estar a l’atur, la Maria Josefa treballava netejant un bar i com a cambrera eventual en un altre. “Si anava a netejar dues vegades per setmana a 10 euros l’hora i treballava tres hores, ja tenia 30 euros al dia que em permetien anar tirant”. Però, en arribar la crisi, la Maria Josefa es va quedar sense feina i amb els diners que ara té no pot fer front a totes les despeses, de manera que ha hagut de prescindir d’algunes necessitats. “He hagut de renunciar al cotxe necessitant-ho” - explica resignada. “Visc a 7 km del poble i necessito un

Ha contactat amb la Plataforma d’Afectats per a la Hipoteca, però sense cotxe ni possibilitat de desplaçar-se, no té forma d’arribar-hi. “He estat amb ells una vegada i m’agradaria poder participar en les seves reivindicacions, però no hi he anat més perquè no puc desplaçar-me per falta de recursos”, explica Albacete. A hores d’ara, continua sense notícies del judici sobre l’embargament del terreny on viu, però creu que aquest any en sabrà alguna cosa. “M’han dit que pot sortir el judici d’aquí a sis o vuit mesos, però jo crec que em tocarà anar al jutge ben aviat”, conclou.

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.7.1. Tipologia dels ajuts rebuts

3.7. Ajuts per l’habitatge Rep alguna ajuda per fer front a les despeses de l’habitatge? % sobre el total (pregunta multiresposta)

Percentatge

Nombre de respotes Tipus de resposta 602

0,2%

1,6%

0,1%

1 5,1%

No rep cap ajuda

73,4%

Lloguer jove Lloguer social 1 Renda Bàsica d’Emancipació 2 Prestació econòmica d’urgència 3

0,5%

Prestació econòmica de pagament del lloguer 4

0,2%

Bo social 5

8,9%

73 15,3% 126

5,7% 2,6% 0,5%

No rep cap ajuda de les anteriors perquè les desconeix Ajut econòmic de familiars

Ajut econòmic d’amics

Ajut econòmic d’entitats

NS/NC

Entre les persones que tenen ajuts per fer front a les despeses d’habitatge (254 del total), més de la meitat (53,6%) els reben per part de familiars i/o amics i només 1 de cada 4 rep algun tipus d’ajut públic malgrat tenir-ne els requisits d’accés atesa la seva especial vulnerabilitat. Segons es veia els punts 3.2.4 i 3.4.1, el 86% de les persones enquestades diu no poder pagar o tenir dificultats per fer front a les despeses del seu habitatge. D’aquests, el 72% no rep cap ajuda per fer-hi front. El 9% del total no coneix les ajudes públiques ni privades a què podria accedir.

7 de cada 10 persones que necessiten ajuda per fer front a les despeses de l’habitatge no reben cap suport per aquest concepte

Lloguer social: és el lloguer a un preu just i raonable per a una persona o família que té uns ingressos insuficients per fer front als preus del lloguer del mercat. Aquest lloguer té una gran flexibilitat amb els terminis de pagament per oferir seguretat a les persones que hi viuen.

Renda Bàsica d’Emancipació: és un ajut del Ministeri de Foment adreçat als joves per ajudar-los a pagar el lloguer del seu habitatge habitual. Va adreçat als joves d’entre 22 i 30 anys que s’hagin emancipat amb un habitatge de lloguer (aquesta ajuda ha estat derogada i, des de l’1 de gener de 2012, no es pot sol·licitar, encara que els que tinguin l’ajut el poden gaudir fins a exhaurir-lo).

Prestació econòmica d’urgència: són prestacions que s’atorguen a persones que han contret deutes en relació amb l’habitatge, amb la finalitat de garantir un habitatge a la persona sol·licitant. Va dirigit a persones amb rebuts impagats del lloguer o de la hipoteca i també a persones que han estat desnonades, o que hagin efectuat la dació en pagament.

Prestació econòmica pel pagament del lloguer: Són ajuts per fer front al pagament del lloguer de les famílies que tinguin ingressos baixos o moderats, a qui el cost de l’habitatge pot situar en risc d’exclusió social residencial, amb especial atenció a les famílies monoparentals i a dones en situació de violència de gènere. Aquestes prestacions s’atorguen amb caràcter permanent i es mantenen sempre que les persones beneficiàries continuïn reunint els requisits.

Bo social: és un ajut al pagament dels subministraments elèctrics, que es basa en la congelació dels preus de l’electricitat en les tarifes de l’any 2009 per a persones en especial vulnerabilitat com ara: els clients amb residències amb una potència contractada inferior a 3 KW, els pensionistes amb prestacions mínimes, les famílies nombroses i les llars en les quals tots els seus integrants es troben en situació de desocupació.

TESTIMONI

JOSEP CULEBRA 47 ANYS VOLUNTARI DE COACHING ASSEMBLEA DE LA CREU ROJA A GANDESA-MÓRA D’EBRE-ASCÓ

“

La realitat d’una persona que s’ha hagut de mudar per qüestions econòmiques, és molt dura. A nivell emocional, això provoca una gran angoixa, estats depressius, i el més important en aquest moment és que aquesta persona aixequi el cap i tingui nous objectius de futur

A més de les ajudes directes que ofereix la Creu Roja, les persones més vulnerables davant de la situació actual de crisi també necessiten suport per poder millorar la confiança en elles mateixes per a que puguin aconseguir els seus objectius. Així ho veu en Josep Culebra, voluntari de coaching a l’assemblea de la Creu Roja a GandesaMóra d’Ebre-Ascó. “El que faig és oferir un acompanyament a les persones amb problemes que ho necessiten, marcant-los objectius concrets per motivar-se i seguir endavant amb la seva vida”, explica. El Josep Culebra és voluntari de l’entitat humanitària i ofereix el seu servei de coach “a gent sense recursos que no es podrien pagar un procés de coaching, però que els és molt necessari i beneficiós”. Els usuaris fan sessions individuals d’una hora, cada 15 dies a l’assemblea comarcal de la Creu Roja. Amb voluntaris com el Josep, la Creu Roja vol contribuir a que les persones amb problemes relacionats amb la manca de recursos millorin el seu autoconeixement i el seu creixement personal.

”

En la primera sessió, Culebra defineix els objectius als quals vol arribar amb l’usuari perquè aquest aconsegueixi la motivació, es faci responsable de la seva vida en aquest moment difícil per a ell i lluiti per a un objectiu concret. “Els faig veure totes les potencialitats que tenen, estudiem plegats els obstacles i planifiquem les accions necessàries per aconseguir els reptes que es marquen”. En Josep explica com amb la crisi han augmentat els casos de persones amb problemes emocionals i afectacions en la seva salut. “La realitat d’una persona que s’ha hagut de mudar per qüestions econòmiques és molt dura. A nivell emocional, això provoca una gran angoixa, estats depressius... “i el més important en aquest moment és que aquesta persona aixequi el cap i tingui nous objectius de futur”, afirma Culebra. “El que faig amb aquestes sessions de coaching és treballar les emocions, i això, d’alguna manera es complementa amb les ajudes directes d’aliments i productes bàsics que es fan través de la Creu Roja”.

A la seva consulta arriben casos extrems com, per exemple, persones o famílies que acaben de perdre la seva residència. “Òbviament, l’ajuda material és molt important perquè es troben en un moment econòmic dramàtic, però també és essencial l’acompanyament per a que aquella persona no s’enfonsi”, explica el coach. En una sessió de coaching, el 80% del temps parla la persona afectada: “el més important a les sessions, és escoltar allò que diu l’usuari participant, per a que la persona pugui parlar de la seva situació i treure tota l’angoixa que té a dins i que la fa sentir malament”, diu el Josep. Quan aquesta persona se sent plenament escoltada i compresa i ha pogut abocar totes les seves pors i angoixes, és quan es pot començar a treballar amb ella. “A partir d’aquí, ja es poden començar a dibuixar petits reptes a assolir, perquè les seves emocions vagin evolucionant, de mica en mica, cap a millor”, conclou.

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.7.2. Ajuts sol·licitats a Creu Roja Davant de la pregunta formulada en el tancament del qüestionari, “En quin aspecte la Creu Roja el pot ajudar més i millor?”, cal destacar, com a principal, la recerca d’una feina. Això confirma la idea que el suport més valorat per les persones enquestades és allò que els dóna major autonomia i dignitat personal, com és el fet d’estar actius laboralment i, per tant, comptar amb l’entrada mensual d’un sou que els permeti fer front a les diverses despeses derivades de la llar. En segona instància, la demanda més sol·licitada és la d’aliments i ajuts directes per a la infància i per al manteniment de la llar, tant pel que fa al pagament de les despeses dels subministraments, com a les despeses directes vinculades al pagament d’una mensualitat del lloguer o hipoteca. A partir de les respostes a la pregunta oberta, s’ha creat el següent núvol de paraules (la mida de les paraules és proporcional a la freqüència de la seva aparició):

TROBAR

SUBMINISTRAMENT

ECONÒMICA

ALIMENTS FEINA

PIS

NENS

TELEASSISTÈNCIA BOLQUERS

LLOGUER

VIVENDA

ROBA

SUBMINISTRAMENTS

PAGAR

AJUDA ECONÒMIC

ALIMENTACIÓ

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

TESTIMONI

FARLY MARCEY 47 ANYS HA REBUT AJUDA DE LA CREU ROJA PER PAGAR L’HABITATGE ASSEMBLEA DE LA CREU ROJA A BARCELONA

“

Hem passat moments realment durs, però la nostra filla ha estat sempre la motivació per no deixar-nos caure. És el nostre bastó, allò que ens ha permès tirar endavant

La Farly Marcey, d’origen veneçolà, es va quedar a l’atur juntament amb el seu marit ara fa quatre anys, arran de la crisi i estant embarassada de la seva filla. “El que més em preocupava en aquell moment, era el benestar de la meva filla i el fet de no poder cobrir les seves necessitats bàsiques i no poder explicar-li el que estava passant”, comenta amb certa angoixa. Abans de la crisi, tenien una situació totalment normalitzada; la Farly és llicenciada en història de l’art i disseny gràfic i el seu marit treballava d’enginyer informàtic. “Tots dos teníem feina, viatjàvem, visitàvem la família de manera regular i podíem cobrir totes les despeses bàsiques, a més de permetre’ns alguns capricis”, recorda. A causa de la crisi, ella i el seu marit van perdre la feina en un període de temps molt curt. A finals de l’any passat, la Farly i la seva família van haver de deixar el pis on vivien perquè no podien assumir la despesa del lloguer i van anar a viure a casa d’uns amics. “Era un favor molt gran el que ens estaven fent, però amb moltes limitacions, sobretot per a una nena petita, el no tenir un espai propi on jugar... “. Aquest tipus de situacions tenen efectes en la salut psicològica de les persones i va acabar afectant la salut

”

de la seva filla. “Es va posar malalta, per l’estrès”, i “tot i que varem intentar que no se n’adonés, els nens són molt sensibles”, explica la mare.

mi va ser una gran sorpresa la rapidesa amb què van actuar; al cap de tres dies ja rebia una trucada de la Creu Roja”, assegura.

A la Farly li preocupava transmetre a la seva filla l’angoixa per la qual ella i el seu marit estaven passant. “És una nena molt desperta, demana molt i el que no se li respon, ho esbrina”. Reconeix que, precisament, el que va fer que tiressin endavant va ser la nena. “Hem passat moments realment durs, però la nostra filla ha estat sempre la motivació per no deixar-nos caure. És el nostre bastó, allò que ens ha permès tirar endavant”.

A partir d’aquí, van poder sortir del pis que compartien amb el seus amics i començar de nou. “La Creu Roja va cobrir una part important de les despeses de l’habitatge i també em van ajudar amb l’alimentació i donant-me uns kits de neteja”, explica la Farly. “Vam passar de no tenir res a tenir de nou un lloc on viure: casa nostra”. El suport psicològic ofert per la entitat humanitària és una de les coses que més valora Marcey. “Sentir-te escoltada i amb recolzament, és bàsic per superar aquest tipus de situacions”, afirma.

Com moltes de les persones amb fills a càrrec que es troben en una situació similar, la Farly va acabar demanant ajut als serveis socials per poder cobrir les necessitats més bàsiques de la seva família. Quan al febrer d’aquest any van esgotar totes les ajudes possibles i es van trobar sense ingressos per poder pagar el lloguer del seu pis, la Farly va decidir-se a demanar ajuda. En aquells moments, una campanya conjunta entre Antena 3 i la Creu Roja per ajudar a famílies amb problemes per fer front al cost de l’habitatge, s’emetia per televisió. “No em vaig animar a trucar fins el darrer dia. Per

Des de fa uns mesos, la Farly ha trobat una feina sense contracte cuidant a persones grans i encara que el seu marit continua a l’atur, no oblida els moments viscuts. Actualment està en seguiment pel Punt de Suport a les Famílies de la Creu Roja a Barcelona i rep suport emocional de la institució.

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

TESTIMONI

LAURA GARCIA CAMINERO 33 ANYS HA REBUT AJUDA DE LA CREU ROJA PER COBRIR LA QUOTA DEL MENJADOR ESCOLAR, ELS SUBMINISTRAMENTS DE LA LLAR I PER A ALIMENTACIÓ ASSEMBLEA DE LA CREU ROJA A RIPOLL

“

Passar de tenir-ho tot a no tenir ni tan sols un plat per posar a taula, és psicològicament horrorós

La Laura Garcia Caminero viu a Ripoll amb la seva filla d’11 anys en un pis de renda baixa sufragat per la seva mare. Sense feina des de fa 4 anys, actualment només percep 300 euros de la Renda Mínima d’Inserció, i es treu un petit sou de 100 euros treballant com a ajudant del servei de transport adaptat de la Creu Roja a Ripoll. “Amb els ingressos que tinc, pago algun rebut d’aigua o de llum i em queden només 80 euros per passar tot el mes. No m’arriba per comprar llet ni aliments frescos i evidentment, de luxes ja ni en parlem”, explica. Com passa amb moltes persones que disposen de pocs recursos, la Laura ha hagut de prioritzar les despeses per quedar-se amb allò més essencial per subsistir. “He hagut de retallar en tot, fins i tot en allò més bàsic com l’alimentació o el vestuari de la meva filla”, relata. Quan va arribar l’hivern, la Laura disposava de subministrament de gas, però no podia pagar els rebuts, de manera que la companyia va acabar per tallar-li el subministrament. En aquell moment, la Creu Roja li va proporcionar una estufa i bombones de butà durant tots els mesos de fred. “Allò em va canviar la vida. Vaig passar de tenir la meva filla tapant-se amb

”

mantes i passant fred, a poder tenir la casa calenta durant tot l’hivern”, explica aquesta mare. Abans de quedar-se sense feina, la Laura duia una vida normalitzada, i no havia passat mai per cap situació de falta de recursos per fer front a les despeses bàsiques. Ara que la seva situació ha canviat radicalment, admet que el més dur ha estat el canvi en el nivell de vida. “Passar de tenir-ho tot a no tenir ni tan sols un plat per posar a taula, és psicològicament horrorós”afirma. “Se’t treuen les ganes de llevarte al matí, de buscar feina i de tirar endavant”. Hi ha moments durs en què la Laura ha tingut ganes de rendir-se, “però quan la gent que t’envolta t’ajuda i et fa veure que pots tirar endavant i arribar-hi, treus les forces d’allà on sigui”, puntualitza. Reconeix que la seva feina al servei de transport adaptat de la Creu Roja, més que beneficis econòmics, li proporciona un enriquiment personal. “Aquesta feina em fa veure altres realitats molt més dures que la meva. Veig famílies amb nens i nenes malalts que tiren endavant d’una forma extraordinària, i això m’encoratja a seguir lluitant”, assegura Caminero.

La Laura encara acumula deutes d’impostos municipals, rebuts de menjador sense pagar del Consell Comarcal i té, a més, un avís d’embargament del terreny on vivia amb anterioritat. Fins ara, la seva filla disposava d’una beca concedida per la Creu Roja per cobrir la quota del menjador escolar, però ara que la seva filla acaba l’educació primària i comença l’Institut, aquest ajut desapareix, i la mare es lamenta que tindrà “una despesa més d’alimentació”. Conclou exposant que les ajudes “t’animen per poder tirar endavant”, però assegura que s’haurien de trobar solucions estructurals, més enllà de les ajudes que proporcionen les entitats humanitàries, per ajudar a totes les persones amb fills menors a càrrec que es troben en la mateixa situació que ella.

4 CONCLUSIONS

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Tot seguit, s’exposen les principals conclusions que es poden desprendre de les enquestes realitzades amb les persones usuàries dels programes de lluita contra la pobresa i l’exclusió social corresponents a aquest cinquè estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat.

4.1. Més empobrits i amb un sostre més precari

que no compten amb electricitat i/o aigua corrent -5,5%-, que viuen en condicions d’amuntegament -34%- o que per motius econòmics es veuen obligades a conviure amb persones que no formen parta de la seva família -10%-.

Enmig del context de recessió econòmica, l’increment de persones ateses en el projectes de lluita contra la pobresa de la Creu Roja a Catalunya ha estat del 42,86% entre els anys 2010 i 2012, passant de 188.284 a 268.974 persones receptores d’ajuda bàsica.

El percentatge de desnonaments arriba al 15,3% i se situa 11 punts per sobre respecte a l’estudi d’ara fa dos anys. 125 de les persones enquestades, amb les seves famílies, han estat expulsades en els darrers quatre anys del seu habitatge per impagament de les quotes de lloguer –majoritàriament– o d’hipoteca. El 39% no va disposar de cap tipus de suport durant el procés de desnonament i les famílies que viuen ara aquest tipus de procés reben suport majoritàriament a través de les entitats en forma d’ajuda bàsica (la Creu Roja i altres) i assessorament o mediació (la Creu Roja, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o Càritas, entre altres).

A l’estiu de 2011, el primer estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat sobre l’impacte de la crisi en la infància i les famílies ja va traçar el perfil tipus de les persones beneficiàries d’ajuts bàsics de la Creu Roja. Dos anys després, però, aquest perfil no ha variat, però sí que ho han fet, i com era previsible a pitjor, les seves condicions socioeconòmiques. La manca d’oferta laboral, l’increment de la taxa d’atur i la dependència d’unes prestacions (atur, renda mínima) que es van exhaurint han fet disminuir els ingressos de la unitat familiar de manera significativa en només dos anys. Si fa dos anys la mitjana d’ingressos familiars era a l’entorn de 550€ mensuals, ara més del 60% les famílies han de subsistir amb menys de 500€ (mitjana entre 300€ i menys de 500€).

Es constata de forma clara, a més, que la xarxa familiar, que tanta contenció ha estat oferint de forma sostinguda a les persones més afectades directament per la crisi, ja no pot fer front –pel volum econòmic i pel trasbals vital que suposa- a una situació tant extrema com és el desnonament d’un habitatge. Molt superior és el percentatge de persones que han de fer front a pagaments del lloguer –i en menor proporció al de la hipoteca- i que no poden fer-se’n càrrec. Més del 41% d’aquestes famílies acumulen deutes per impagament de l’habitatge de tres mensualitats i de 2.000€ de mitjana. Destaca també la franja de persones que tenen deutes de dotze mesos o més (14,8%) i d’un import igual o superior als 10.000€ (10%).

Amb aquestes condicions, mantenir un sostre es fa pràcticament inassolible. Només un 7,7% de les persones entrevistades tenen un pis en propietat totalment pagat -majoritàriament, es tracta del col·lectiu major de 65 anys-, percentatge molt similar al de les persones que es troben en una situació més extrema (infrahabitatge, lloguer habitació o ocupació de vivenda). Els lloguers són l’opció majoritària però la fluctuació dels preus del mercat ha provocat que prop d’un 40% de les persones enquestades hagi hagut de canviar d’habitatge en els darrers quatre anys, bàsicament a la recerca d’un lloguer més econòmic.

Amb l’actual sistema de lleis hipotecaries i d’arrendament, i tenint en compte la fragilitat de l’economia d’aquestes famílies, l’augment dels desnonaments i la permanència de la càrrega del deute tindrà conseqüències molt negatives no només sobre el moment actual sinó també sobre el seu futur més immediat. Segons com s’apliquin les directives europees en la modificació de la legislació hipotecària espanyola perquè s’eliminin les possibles clàusules abusives dels contractes, aquesta situació podria revertir cap a un escenari més favorable envers les famílies més endeutades.

Malgrat aquesta itinerància i la tendència moderada a la baixa dels preus del lloguer, les persones enquestades continuen pagant més del que poden –el 66% té dificultats mentre que l’11% no pot pagar l’habitatge– per mantenir un habitatge que en la majoria dels casos presenta greus deficiències.

A destacar també que la moratòria que els jutjats estan aplicant en els processos de desnonaments oberts fins que no es produeixi una reforma legislativa de la matèria és un baló d’oxigen momentani que evita un factor de greu risc d’exclusió social com significa la pèrdua de l’habitatge per impagament.

4.2. Impagaments que aboquen a l’exclusió residencial Al llarg de l’estudi apareixen dades que fan palesa l’exclusió residencial que pateix bona part del col·lectiu de persones que atén la Creu Roja. Són persones i famílies que no tenen llar –el 8% viuen en habitacions llogades, infrahabitatges o ocupen un pis–,

4. CONCLUSIONS

4.3. Deutes en els subministraments i pobresa energètica

4.4. Augment generalitzat de les afectacions psicològiques i en la salut

Si el cost de l’habitatge -malgrat la tendència a la baixa dels preus del lloguer- és una càrrega pesada, en ocasions inassolible per a moltes famílies, l’augment dels preus dels subministrament i dels impostos sobre el consum provoca un increment de les persones que pateixen pobresa energètica.

El 82% de les persones enquestades manifesten que la situació de precarietat té una incidència negativa en la seva salut, influint en el seu estat d’ànim i situació emocional. Un 23% està en tractament mèdic i/o psicològic per ansietat o depressió que, segons les pròpies persones afectades, són conseqüència directa de les dificultats econòmiques en les que es troben. Altres han hagut d’abandonar el tractament que estaven seguint per no poder fer-hi front.

El cost dels subministraments suposa entre el 20 i el 40% -mediana mensual entre 100 i 200€- del total d’ingressos familiars, ja de per sí minsos, de les persones enquestades. En aquestes condicions, no és estrany, doncs, que el 71% dels enquestats tingui dificultats greus per poder-ne pagar els rebuts i que 1 de cada 3 acumuli deutes per aquest concepte. Moltes d’aquestes famílies ja han patit el tall de subministraments o han rebut la comunicació que ho faran de manera imminent.

A l’estudi del 2011, eren el 55% de les persones enquestades les que vinculaven els seus problemes econòmics amb afectació en la seva salut. Un increment de prop de 30 punts en menys de dos anys afavorit, sense dubte, per l’empitjorament de la situació, per la durada del context de crisi i per la pèrdua de suports que, com el familiar, actuaven com a contenció.

D’altra banda, les persones que encara poden pagar les factures de gas, aigua i/o llum es veuen obligades a rebaixar-ne el consum fins a mínims per sota del nivell de confort. El 58% de les persones no poden mantenir la seva llar a una temperatura adequada, mentre que en la meitat dels casos per no poder fer front a les factures de subministrament. Això suposa un increment de 16 punts en els darrers 2 anys.

El cost de l’habitatge i dels subministraments supera els ingressos que, en el millor dels casos, tenen aquestes famílies que atén la Creu Roja. A banda de les persones que no disposen d’una llar, el 48% de les persones enquestades manifesten estar en situació de risc de perdre la seva vivenda.

Un altre aspecte vinculat també amb la pobresa energètica a destacar és la impossibilitat de reparar i/o renovar els electrodomèstics quan deixen de funcionar.

Entre les persones que ja han estat desnonades o que es troben en aquest procés, les afectacions van més enllà de la salut. El 65% reconeixen l’impacte que ha provocat sobre el deteriorament de la convivència i de les relacions socials i en l’adaptació dels infants, entre altres.

Per combatre aquesta situació, cal determinar acords amb les empreses proveïdores dels subministraments bàsics a fi de potenciar el bo social o els fons de solidaritat, com a eines d’integració i de protecció de les persones que es troben en una situació de greu risc d’exclusió social.

Les mancances i deficiències que acusen molts habitatges, l’amuntegament i la situació de pobresa energètica a bona part de les llars tenen, sens dubte, una incidència negativa en la salut de les persones que hi viuen.

Alhora, també cal incentivar i promoure una major eficiència energètica i dels consums dels subministraments entre les persones beneficiàries d’aquests ajuts amb la difusió de conductes i hàbits que ajudin a reduir els consums o l’aposta per electrodomèstics i aparells més eficients i més respectuosos amb el medi ambient.

També, el fet d’haver de compartir habitatge de manera forçada per motius econòmics pot comportar tensions en les relacions personals i un deteriorament de la convivència, així com també pot suposar mantenir situacions no volgudes per la impossibilitat de fer front a les despeses de manera separada.

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

4.5. Els ajuts, uns grans desconeguts És apressant que el problema de l’habitatge sigui abordat també pels diferents actors socials i pel mercat. No és acceptable, davant els elevats índexs d’exclusió residencial, que hi hagi una bossa de 450.000 pisos deshabitats i només el 2013 s’hagin executat 25.400 desnonaments a Catalunya, amb la conseqüent necessitat imperiosa d’habitatge. Les lleis de l’oferta i la demanda s’han de poder autoregular més enllà dels interessos del mercat i cal una revisió de l’actual llei hipotecària. Tot plegat, potser passa per renunciar a l’enriquiment provocat per uns preus abusius, o a la promoció de la dació en pagament per tal d’evitar que moltes famílies s’empobreixin indefectiblement.

Malgrat l’extrema precarietat de les persones enquestades, només el 7% rep algun tipus d’ajut públic per les despeses de l’habitatge. De nou, apareix la xarxa familiar i d’amics com el principal suport, per bé que, de manera menys intensa en comparació a altres tipologies d’ajudes. Les ajudes específiques per habitatge que provenen de les entitats socials representen un 2,6% del total. El suport econòmic per a fer front a les despeses d’habitatge, principal cavall de batalla del col·lectiu de les persones ateses per la Creu Roja, és doncs, poc més que anecdòtic. Pel que fa als ajuts públics, cal destacar el desconeixement de bona part de les persones enquestades de l’existència de les diferents línies d’ajuts existents. Però el que crida més l’atenció és l’escàs percentatge de persones que se’n beneficiïn malgrat tenir-ne tots els requisits d’accés.

Cal treballar també per trencar amb el gran desconeixement dels ajuts públics als quals tenen dret les famílies afectades que compleixen de ple amb els requisits d’accés. El paper de la família i el suport de la xarxa i de les entitats socials ha ser servir, des de la militància activa, per reforçar el paper en la mediació i acompanyament, així com també incidir encara més en el desplegament d’una política que promogui els lloguers socials.

Les entitats socials que lliuren ajuda humanitària han prioritzat en aquest context socioeconòmic un altre tipus d’ajudes bàsiques, com són l’alimentació, la higiene o el vestuari sota la forma d’entrega de béns bàsics. No obstant, no han abordat de ple les causes i les conseqüències directes de la manca d’habitatge dels perfils anteriorment normalitzats i que ara es veuen abocades a l’exclusió social per causes residencials, tret de l’atenció a les persones sense sostre. L’ajuda econòmica ha estat ocasional i per a situacions extremes. Darrerament aquesta tendència està canviant. La Creu Roja va endegar el mes de febrer una nova línia d’ajuts econòmics per fer front a les despeses d’habitatge i subministraments de les persones més desafavorides que ja ha arribat al lliurament de més de 700 ajuts de tot Catalunya amb un pressupost destinat d’uns 200.000 euros.

Des de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya s’aposta per una millora en ferm de la gestió del parc de lloguer públic d’habitatges a Catalunya. Cal incentivar, segons les demandes de les entitats socials, una política d’habitatge “ben fonamentada i estable” a partir de la qual es pogués oferir lloguers socials a costos raonables i adequats al nivell d’ingressos de les persones que es troben en situació d’exclusió residencial atès que, actualment a Catalunya, només hi ha disponible un 2% (uns 60.000 habitatges) del parc total de lloguers assequibles impulsats per les administracions, quan el 2013 hi ha inscrites 69.000 persones al Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial.

A banda que les entitats puguin oferir ajuts econòmics d’urgència, el paper principal que han de poder tenir davant la problemàtica de l’habitatge passa fonamentalment per la mediació i l’acompanyament. La mediació amb empreses i particulars per aconseguir uns lloguers assequibles, uns bons socials per al consum de subministraments, la informació sobre els diferents ajuts disponibles i la implantació de fórmules d’estalvi energètic a les llars.

Segons l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Xarxa d’Habitatge d’Inclusió es podria disposar de 60.000 habitatges de lloguer assequible, però aquesta és una xifra encara insuficient respecte a la demanda actual. Només en el Pacte Nacional d’Habitatge de Catalunya 2007-2016 s’identifiquen 65.000 famílies en risc d’exclusió, mentre que el nou Pla per l’habitatge de 2013-2016 es manifesta la voluntat d’invertir 200 milions d’euros per potenciar la construcció d’habitatges públics.

5. ACCIONS DE LA CREU ROJA

5 ACCIONS DE LA CREU ROJA

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

La Creu Roja duu a terme un seguit d’iniciatives, ajuts i activitats dirigides a evitar la precarització de les famílies, a donar suport d’emergència a les despeses domèstiques i a evitar la pèrdua de l’habitatge. Les principals accions endegades per pal·liar l’exclusió residencial són:

2. AJUDES INDIRECTES

1. AJUDES DIRECTES • Ajudes directes per evitar la pèrdua de l’habitatge

• Campanya de sensibilització i captació de fons

• Punt de Suport a les Famílies

Són ajuts econòmics puntuals per a les famílies més desfavorides per fer front a despeses de lloguer o d’hipoteca a fi d’evitar, en els casos en què sigui possible, la pèrdua de l’habitatge.

Arrel de la campanya de sensibilització i captació de fons portada a terme en col·laboració amb Antena 3 TV el febrer de 2013 dirigida a pal·liar els efectes de la crisi en les famílies amb elevat risc de pèrdua del seu habitatge, des de la Creu Roja, a les diferents demarcacions catalanes i a través de les assemblees locals i comarcals, s’ha pogut atendre, tant les mostres de solidaritat de les persones que han volgut aportar un donatiu, com a les que han sol·licitat ajuda per solucionar o reduir el risc de pèrdua del seu habitatge.

Espais d’acollida i acompanyament a les famílies amb necessitats socials que es troba en procés d’implantació arreu del territori i que compta amb el voluntariat com agent principal de proximitat.

• Ajudes per fer front al pagament dels subministraments de la llar Com en l’anterior tipologia d’ajuts, són ajudes per evitar el tall de subministraments de la llar i/o prestar-ne suport en el pagament.

• Fons especial per ajudes socials d’emergència Per a aquells casos excepcionals amb un alt grau de vulnerabilitat que requereixen una intervenció integral de la seva problemàtica a nivell humanitari.

• Tallers d’economia domèstica i d’estalvi energètic Pretenen dotar d’eines i consells per millorar la gestió dels ingressos i despeses familiars, així com per reduir i optimitzar els consums de la llar (llum, aigua, gas,…)

Només arrel d’aquesta campanya, s’han atès des dels diferents programes de Lluita contra la pobresa a Catalunya a més de 2.000 famílies, de les quals s’han valorat prop de 1.000 sollicituds d’ajuda directament relacionades amb l’habitatge, s’han recollit més de 200.000€ de donacions particulars i s’han facilitat prop de 700 ajudes fins al 15 de juny 2013.

• Programes de suport a l’alimentació Es tracta de programes concrets, com ara el Programa d’aliments, els de suport social, les beques de menjador escolar, l’alimentació infantil, etc. Configuren el ventall de projectes que la Creu Roja impulsa per ajudar a pal·liar les necessitats alimentàries dels collectius més vulnerables.

• Ajudes de suport a la escolarització

Per tipologia d’ajudes, del total d’ajuts s’han concedit:

Són ajuts directes per al vestuari, material escolar, llibres, etc. Esdevenen elements imprescindibles de normalització en l’accés a l’escola, especialment pels nens i nenes de famílies amb menys recursos materials.

- 68% per subministraments de la llar (aigua, llum, gas,...)

• Atenció i suport emocional

- 23% per lloguers o rebuts d’hipoteca - 5% per fiances, impostos, etc. - 4% per altres (medicaments, roba, parament, alimentació,...)

Les accions de suport emocional i d’enfortiment de l’autoestima resulten eines molt efectives per ajudar a superar les situacions de dificultat per les que passen les persones ateses per la Creu Roja.

6 ANNEXOS

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

ANNEX 1. METODOLOGIA DE L’ESTUDI MATERIAL I MÈTODES SELECCIÓ DE LA MOSTRA

Addicionalment, a partir de la informació recollida en la base de dades de l’Observatori, s’han pogut obtenir les següents variables:

En aquest estudi, la població de referència són principalment els usuaris del programa de Lluita contra la pobresa (el 89%). A les províncies de Barcelona i Tarragona, també hi ha alguns usuaris del programa de Gent gran (l’11%). Entre els dos col·lectius, la població de referència és de 16.000 usuaris.

• Programa. • Data d’alta en el programa. • Entitat derivada. • Data de naixement. • País de naixement.

La mostra es va realitzar estratificant per sexe, zona i programa. En total, es van realitzar 1.058 trucades, de les quals 820 van acceptar fer l’entrevista. La precisió obtinguda amb aquesta mostra és del 3,3%.

Altres variables que es podrien obtenir a partir de la base de dades de l’observatori, però que actualment tenen un percentatge molt elevat de missings són: • Fills al seu càrrec. • Persones al seu càrrec. • Persones dependents al seu país. • Nivell d’estudis. • Professió.

Les enquestes es van realitzar telefònicament assistides per ordenador (CATI, Computer Assisted Telephone Interviewing) entre el 15 d’abril i el 27 de maig de 2013. En la següent taula, hi ha els motius pels quals no es va fer l’entrevista. Vol fer l’entrevista Sí

Freqüència 737

86.8%

0.5%

No és l’usuari (telèfon erroni)

4.9%

No entén l’idioma

3.3%

No, per manca de temps després d’haver iniciat l’enquesta

1.2%

No, perquè no té coneixement de l’ajut donat

1.8%

No ha rebut l’ajut/Ha rebutjat l’ajut

1.4%

0.1%

No vol

NS/NC

MÈTODES ESTADÍSTICS

Percentatge

L’anàlisi de les preguntes del qüestionari s’ha realitzat segons el tipus de variable: • Variables quantitatives: Per a les variables quantitatives (edat, nombre de persones que conviuen...), s’han obtingut taules amb els estadístics de resum: nombre d’observacions vàlides (N), nombre de dades que manquen (N Miss), Mitjana, Mediana, Mínim i Màxim. • Variables categòriques i multiresposta: Tant pel que fa a les variables categòriques (sexe, país de naixement, situació laboral, etc.) com per a les variables multiresposta (prestacions que rep, persones amb qui conviu, etc.) s’han obtingut taules amb les freqüències relatives i absolutes. S’han representat gràficament mitjançant diagrames de barres o gràfics de sectors. Per a les variables categòriques ordinals (ingressos mensuals, metres quadrats de l’habitatge, etc.), la categoria que conté el valor de la mediana s’ha marcat en negreta.

QÜESTIONARI El qüestionari està estructurat en els següents blocs: • Bloc 1: Dades personals. • Bloc 2: Ingressos econòmics. • Bloc 3: Habitatge. - Convivència- nucli familiar. - Característiques de l’habitatge. - Despeses de l’habitatge. - Pobresa energètica. - Salut. • Bloc 4: Persones desnonades. • Pregunta oberta.

ANÀLISI ESTRATIFICAT PER DEMARCACIONS

Demarcació

Freqüència

Percentatge

Barcelona

275

33.5%

Girona

157

19.1%

Lleida

141

17.2%

Tarragona

247

30.2%

6. ANNEXOS

ANNEX 2. QÜESTIONARI TELEFÒNIC A continuació es mostra el qüestionari telefònic que ha servit com a eina per tal de desenvolupar la recollida de la informació per a l’estudi.

BLOC 2: INGRESSOS ECONÒMICS

2.1. Ens pot indicar en quina situació laboral es troba vostè (fa referència a la persona enquestada)?  En actiu, contracte indefinit  En actiu, contracte temporal  Autònom  Aturat (inscrit a l’atur)  Pensionista  Altres (posar quina: resposta oberta)  NS/NC

QÜESTIONARI 5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI DE VULNERABILITAT “HABITATGE I COL·LECTIUS VULNERABLES” 1. Codi usuari

2.2. Ens pot indicar els ingressos mensuals aproximats de la unitat familiar?

2. Vol fer l’entrevista?

 No tenim cap ingrés  Tenim un ingrés de menys de 300 euros  Entre 301-500 euros  Entre 501-700 euros  Entre 701-900 euros  Entre 901-1200 euros  Més de 1201 euros  NS/NC

 Sí  No vol  No és l’usuari (telèfon erroni)  No entén l’idioma  No, per manca de temps després d’haver iniciat l’enquesta  No per no trobar-se en el lloc  Defunció.  No viu en el domicili.

2.3. Ens pot indicar la procedència majoritària d’aquests ingressos?

3. Sexe

 Salari

 Home  Dona

 Prestacions (jubilació,viduïtat,dependència, compensatòria..)  Economia informal

4. Demarcació

 Ajuda de familiars

 Barcelona  Tarragona  Lleida  Girona

 Ajuda d’amics/veïns  Altres (posar quina: resposta oberta)  NS/NC

2.4. Ens pot indicar quines prestacions rep (fa referència a la persona enquestada)?

BLOC 1: DADES PERSONALS

(multiresposta)

 No rebo cap prestació  RMI (Renda Mínima d’Inserció)

1. On viu (règim de tinença)  Pis de lloguer  Tinc pis en propietat (pagat)  Pis en propietat pagant hipoteca mensual  Lloguer d’una habitació  Conviu al domicili d’un familiar  Conviu al domicili d’un amic  Ocupació il·legal de l’habitatge  Cessió gratuïta  Infrahabitatge (caravana, barrca, etc...)  Altres (posar quina: resposta oberta)  NS/NC

 Prestació per atur  Pensió per viduïtat  Pensió jubilació  Prestació per la dependència  Pensió compensatòria fills (en cas separació cònjuges)  Pensió malaltia  Altres (posar quina: resposta oberta)  NS/NC

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

BLOC 3: HABITATGE

3.1.5. En els darrers 4 anys, ha patit algun desnonament o està actualment en procés de desnonament?

3.1. Convivència- nucli familiar

 Sí, en els darrers quatre anys per hipoteca  Sí, en els darrers quatre anys pel lloguer

3.1.1. Nombre total de persones que viuen habitualment en el mateix domicili (total incloent persona entrevistada)

 Sí, actualment, per l’hipoteca, (en procés)  Sí, actualment pel lloguer, (en procés)  No  NS/NC

desplegable de l’1 al 10 i més de 10

3.1.2. Relació de la persona entrevistada amb la resta de persones que conviuen (amb desplegable) 1- Cònjuge 234567891011-

3.1.6. Actualment considera que està en risc de perdre la llar on viu?

- columna amb caràcter numéric (desplegable)

 Sí  No  NS/NC

Fill/a de 0-3 anys Fill/a de 4-9 anys Fill/a de 10-16 anys Fill/a de més de 16 anys Pare Mare Germà/germana Altres familiars Amics Altres (posar quina: resposta oberta)

3.2. Característiques de l’habitatge 3.2.1. Contesti si la llar on viu té (multiresposta)  Manca d’espai  Manca d’habitacions  Falta de calefacció

3.1.3. En els darrers 4 anys, i per motius econòmics, ha hagut de canviar d’habitatge?

 Falta d’aigua  Falta de llum  Absència de llum natural  Goteres o humitats  Falta de seguretat (al barri hi ha molta delinqüència, robatori a vivendes...)  Altres (posar quina: resposta oberta)  Cap problema  NS/NC

 Sí  No  NS/NC 3.1.4. Sí a la pregunta 3.1.3. ha respòs 3.1.3.1 -SÍ-. Ens pots indicar el/els motius d’aquest/s canvi/s  Estava de lloguer i he buscat un lloguer més econòmic

3.2.2 El seu habitatge/allotjament ens pot dir quans metres quadrats té aproximadament: (ràtio

 No podia pagar hipoteca i he anat a un pis de lloguer

amuntegament de 15 metres quadrats per persona)

 No podia pagar lloguer i he anat a viure a casa d’un familiar

 Menys o igual a 15 metres quadrats

 No podia pagar hipoteca i he anat a viure a casa d’un familiar

 Entre 16 i 30 metres quadrats

 No podia pagar lloguer i m’han fet fora del pis

 Entre 51 i 70 metres quadrats

 No podia pagar hipoteca i m’han fet fora del pis

 Entre 71 i 90 metres quadrats

 No podia pagar lloguer i estic ocupant un pis

 Entre 91 i 110 metres quadrats

 No podia pagar hipoteca i estic ocupant un pis

 Entre 111 i 130 metres quadrats

 Altres (posar quina: resposta oberta)

 Més de 130 metres quadrats

 NS/NC

 Entre 31 i 50 metres quadrats

6. ANNEXOS

3.3. Despeses de l’habitatge

3.3.5. Actualment té pendent de pagar alguna mensualitat d’hipoteca o lloguer del seu habitatge? (una única resposta)

3.3.1. El cost mensual de la llar on viu és de (lloguer/ hipoteca, sense subministraments)

 Sí. D’hipoteca

 No tinc despeses

 Sí. De lloguer

 Menys de 100 euros

 No

 Entre 101-200 euros

 NS/NC

 Entre 201-300 euros  Entre 301-400 euros 3.3.6. Si a la pregunta 3.3.5. ha respòs –SÍ– Ens podria dir quants mesos deu?

 Entre 401-500 euros  Entre 501-800 euros

(si són anys, traduir-ho a mesos)

 Més de 801 euros

Desplegable:

 NS/NC

1 mes 2 mesos

3.3.2. El cost mensual dels subministraments de l’habitatge (aigua, llum, gas) és de més o menys

3 mesos 4 ...

 No tinc despeses

5...

 Menys de 100 euros

6...

 Entre 101-200 euros

7...

 Entre 201-300 euros

8...

 Entre 301-400 euros

9...

 Entre 401-500 euros

10...

 Més de 501 euros

11...

 Jo no pago aquestes despeses

12...

 NS/NC

Més de 12 mesos  NS/NC

3.3.3. Com afronta el pagament mensual de lloguer/ hipoteca de la seva llar

3.3.7. Si a la pregunta 3.3.5. ha respòs –SÍ– Ens podria quantificar el deute actual per quedar-se “al dia” (el deute de les quotes impagades):

 No el puc pagar  Tinc dificultats per pagar  Sense problemes

 Menys de 500

 No tinc aquestes despeses

 Entre 501 i 1.000

 NS/NC

 Entre 1.001 i 2.000  Entre 2.001 i 3.000

3.3.4. Com afronta el pagament mensual per al manteniment de la seva llar (subministraments: aigua/llum, gas...)

 Entre 3.001 i 5.000  Més de 5.001

 No els puc pagar

 Més de 10.000

 Tinc dificultats per pagar

 NS/NC

 Sense problemes  No tinc aquestes despeses  NS/NC

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.4.3. Si a la pregunta 3.4.1. ha respòs 3.4.1.1.-3.4.1.2. 3.4.1.3. Ens podria quantificar el deute?

3.3.8. Si a la pregunta 3.3.5. ha respòs ha respòs –SÍ– Ens pot dir si actualment: (multiresposta)  He aconseguit/estic negociant amb el propietari/ finca/banc

 Fins a 200

 Tinc els comptes bancaris embargats

 Més de 501

 El propietari/finca m’han denunciat

 NS/NC

 Entre 201 i 500

 S’ha iniciat procés d’execució hipotecària(pas previ al desnonament)

3.4.4. Si a la pregunta 3.4.1. ha respòs 3.4.1.1.-3.4.1.23.4.1.3. Ens podria dir en quin moment està?

 Tinc data desnonament  El propietari/finca m’ha comunicat que em farà fora de la casa

(multiresposta)

 He aconseguit tornar a pagar / donar d’alta els subministraments:

 He demanat ajuda econòmica per poder saldar el deute

 He aconseguit tornar a pagar / donar d’alta els subministraments Sense ajuda econòmica de ningú

 He aconseguit la dació en pagament  Altres(posar quina: resposta oberta)

 He aconseguit tornar a pagar / donar d’alta els subministraments Amb ajuda econòmica de familiar

 NS/NC

 He aconseguit tornar a pagar / donar d’alta els subministraments Amb ajuda econòmica d’amics/veïns

3.4. Pobresa energètica 3.4.1. Actualment té pendent de pagar algun rebut de subministrament? (llum, gas, aigua)

 He aconseguit tornar a pagar / donar d’alta els subministraments Amb ajuda econòmica de la Creu Roja

(multiresposta)

 3.4.1.1.Sí. D’electricitat

 He aconseguit tornar a pagar / donar d’alta els subministraments Amb ajuda econòmica d’altres entitats

 3.4.1.2. Sí de gas.  3.4.1.3. Sí. d’aigua

 Altres (posar quina: resposta oberta)

 3.4.1.4. No

 He aconseguit arribar a un acord de plaços pel pagament de subministres

 3.4.1.5. NS/NC

 M’han comunicat que em tallaran el subministrament (el que sigui)

3.4.2. Si a la pregunta 3.4.1. ha respòs 3.4.1.1.- 3.4.1.2.3.4.1.3. Ens podria dir quans mesos deu

 Ja m’han tallat el subministrament

(si són anys traduir-ho a mesos)

 M’han embargat els comptes

Desplegable:

 NS/NC

1 mes 2 mesos

3.4.5. Té dificultats per mantenir la seva llar a una temperatura adequada? (multiresposta)

3 mesos 4 ...

 3.4.5.1. Sí, tinc problemes per a mantenir-la a l’estiu

5... 6...

 3.4.5.2. Sí, tinc problemes per mantenir-la a l’hivern

7... 8...

 3.4.5.3. No tinc problemes per mantenir-la a l’estiu

9...

 3.4.5.4. No tinc problemes per mantenir-la a l’hivern

10... 11...

 3.4.5.5. NS/NC

12... Més de 12 mesos  NS/NC

6. ANNEXOS

BLOC 4: PERSONES DESNONADES

3.4.6. Si a la pregunta 3.4.5. ha respòs 3.4.5.1.- 3.4.5.2. Ens podria indicar els motius: (multiresposta)

SI A LA PREGUNTA 3.1.5 HA RESPÒS 3.1.5.1. -3.1.5.23.1.5.3.- 3.1.5.4.

 Manca de productes de refrigeració (aire condicionat/ventiladors...)  No disposar de calefacció (elèctrica, de gas, de gas butà...)

4.1. Per quins motius no va poder fer front als pagaments de la seva hipoteca /lloguer?

 Mal estat dels tancaments (aïllants, males condicions de les finestres, portes...)

(multiresposta)

 Vaig perdre la feina

 No poder pagar els subministraments

 Vaig perdre les prestacions

 NS/NC

 Vaig deixar de rebre l’ajut per part d’un familiar  Van disminuir els ingressos a la unitat familiar

3.4.7. Actualment, Rep alguna ajuda /Pla/bonificació econòmica per fer front a les despeses del seu habitatge? (multiresposta)

 Van augmentar les despeses a la unitat familiar

 Lloguer jove (públic)

 Motius no econòmics (especificar el què, resposta oberta)

 Lloguer social (públic)

 Altres (especificar)(posar quina: resposta oberta)

 Renda Bàsica d’Emancipació (públic RBE joves)

 NS/NC

 Prestació econòmica d’urgència

4.2. Actualment, com ha pal·liat la manca d’habitatge?

 Prestació econòmica de pagament del lloguer  Ajut econòmic de familiars

 Viu temporalment a casa d’un familiar

 Ajut econòmica d’amics

 Viu temporalment a casa d’un amic

 Ajut econòmic d’entitats

 Viu de forma permanent a casa d’un familiar

 Bo social

 Viu de forma permanent a casa d’un amic

 No rebo cap ajuda

 Habitació llogada.

 No rebo cap ajuda de les anteriors perquè les desconec

 Pis de lloguer  Pis lloguer social

 NS/NC

 Ocupació de l’habitatge  Altres (posar quina: resposta oberta)

4.3. Un cop desnonat, creu vostè que la seva situació econòmica:

3.5. Salut

 Va empitjorar

3.5.1. Degut a la seva situació actual , vostè creu que es veu afectada la seva salut? (multiresposta)

 Va seguir igual  Va millorar

 Sí, emocionalment (angoixa, depressió, ansietat, etc) i sense tractament

 NS/NC

 Sí, afectacions físiques (dolors musculars, hipertensió, úlcera etc), sense tractament

4.4. Si a la pregunta 4.2. ha respòs “ Va millorar”, indiqueu-ne els motius: (multiresposta)

 Sí, emocionalment (Angoixa, depressió, ansietat,etc). En tractament

 Alliberament de les despeses de la llar (viure a casa d’un familiar/amic...)

 Sí, afectacions físiques (dolors musculars, hipertensió, úlcera...), en tractament

 Disminució del cost de l’habitatge (lloguer reduït)

 Altres (posar quina: resposta oberta)

 He aconseguit dació en pagament

 No li provoca cap anomalia

 Rebre ajuda familiars/amics

 NS/NC

 Entitats/serveis socials...  Altres (posar quina: resposta oberta)

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

4.5. Pensa que el desnonament /procés de desnonament ha tingut altres impactes?

5. Pregunta oberta (núvol de mots) a tots els enquestats) En quin aspecte pensa vostè que la Creu Roja el pot ajudar més o millor?

(multiresposta)

 Sí, sobre la salut física

(resposta oberta, només una sola resposta, la que consideri més important. Exemple: més aliments, ajuda per pagar subministraments, ajuda per trobar feina ...)

 Sí, sobre la salut emocional (angoixa, depressió...)  Sí, sobre el deteriorament de la convivència  Sí, sobre les relacions socials  Sí, en l’adaptació nou entorn/comunitat (nou barri...)  Sí, en l’adaptació dels infants (distància a escola, canvi d’hàbits, costums, pèrdua d’espai, relació amb companys/amics...)  Sí, altres (especificar)  No  NS/NC

4.6. Durant el procés, va tenir/està rebent alguna de les següents ajudes? (multiresposta)  Sí. Mediació  Sí. Assessorament  Sí. Suport econòmic  Sí. Suport emocional  Sí, ajuda de primera necessitat (alimentació,productes higiene/neteja)  Sí. Oferiment d’habitatge  Sí. Altres (posar quina: resposta oberta)  No vaig tenir cap ajut  NS/NC

4.7. Si a la pregunta anterior ha respòs –SÍ–, qui li va prestar aquest ajut/suport?  Familiars  Amics  Serveis professionals (metge, advocat, etc)  Veïns  Creu Roja  Entitats  Plataforma d´Afectats per la Hipoteca  Altres (posar quina: resposta oberta)

6. ANNEXOS

ANNEX 3. MARC REFERENCIAL no obstant, de forma selectiva; és a dir, és l’entitat financera qui accepta la sol·licitud de dació en última instància i, segons les circumstàncies personals del deutor, si admet que l’afectat lliuri l’habitatge per saldar el deute. Les comunitats autònomes que inclouen un major nombre de dacions en pagament són: la Comunitat Valenciana (2.937), Andalusia (2.363), Catalunya (2.349) i la Comunitat de Madrid (2.262). A destacar que el 80% de les dacions en pagament s’aplica en habitatges habituals1.

En el present estudi s’emmarquen les problemàtiques a l’entorn a la llar que pateixen els col·lectius més vulnerables que atén la Creu Roja, en un context en què l’habitatge i les despeses que s’hi generen amb els serveis bàsics ha esdevingut un dels principals problemes de la ciutadania enmig de la situació de recessió econòmica generalitzat. Per a moltes persones, fer front a les despeses de l’habitatge -com la hipoteca, el lloguer o les despeses originades per els subministraments- és avui un dels principals cavalls de batalla de l’economia familiar.

Catalunya és la comunitat autònoma on més desallotjaments s’han produït -25.422-, molt per sobre de Madrid (14.549), Andalusia (13.638) i el País Valencià (13.199), triplicant en cinc anys les execucions hipotecaries.* També s’observa que la majoria de processos de desnonament són originats per d’impagament del lloguer enfront a la hipoteca. Així per exemple la ciutat de Barcelona, el 80% de desnonaments són deguts a problemes amb el pagament del lloguer2.

EXECUCIONS, DACIÓ EN PAGAMENT I DESALLOTJAMENTS Segons l’estudi “Impagos hipotecarios de vivienda 2012”, realitzat pel Col·legi de Registradors de la Propietat, Béns Mobles i Mercantils d’Espanya el 2012 es van registrar l’inici de 66.000 execucions d’hipoteques, 39.000 adjudicacions per execucions d’hipoteques i més de 14.000 dacions en pagament. Per comunitats autònomes, el major nombre de procediments d’execució hipotecària iniciats s’han produït a Andalusia (13.177), Catalunya (12.123), la Comunitat Valenciana (11.607) i la Comunitat de Madrid (6.885). A destacar que el 75% dels casos d’execucions hipotecàries es produeixen en la residència habitual, fet que augmenta encara més l’impacte social que té la pèrdua de la llar. El 76% de les execucions d’hipoteca iniciades s’han processat a persones amb nacionalitat espanyola, mentre que el 24% restant s’han fet a persones d’altres nacionalitats, entre les quals destaca l’equatoriana, amb el 6% del total.

POBRESA ENERGÈTICA La pobresa energètica és també un altre dels principals problemes que pateixen els usuaris de la Creu Roja en relació a les despeses per a mantenir els subministraments de la llar. Com ja es va detectar en el primer estudi de l’Observatori, el 43% dels usuaris no poden mantenir la seva llar a una temperatura adequada (de 18 a 20 graus durant l’hivern i a 25 graus a l’estiu). A Catalunya el 12% de la població declara no poder mantenir l’habitatge a la temperatura adequada, fet que pot derivar en problemes de salut i amb conseqüències sobre el confort i el benestar personal.

D’altra banda, les comunitats autònomes que presenten un major nombre d’adjudicacions per execució d’hipoteca – el 77% sobre l’habitatge habitual. s’han realitzat, sobretot, a Andalusia (7.284), la Comunitat Valenciana (7.018), Catalunya (6.960) i la Comunitat de Madrid (4.925). Per nacionalitats dels titulars als quals s’executa la hipoteca, el 63% és espanyola i el 37% a altres nacionalitats.

Existeixen tres causes principals que provoquen la pobresa energètica: un baix nivell de renda, baixa qualitat constructiva de l’edificació que no permet retenir la temperatura i, per tant, es fa necessari disposar de recursos energètics addicionals; i l’increment en el preu de l’energia, que en els darrers 10 anys s’ha encarit més del 50%, molt per sobre de l’augment de l’IPC i, en conseqüència, del poder adquisitiu de la ciutadania.

Una normativa recent que ha pogut pal·liar els efectes de la problemàtica de l’habitatge ha estat l’entrada en vigor de la dació en pagament. Tot i que representa el 36% de les adjudicacions inscrites, al 2012 se n’han registrat 14.229 sobre habitatges pertanyents a titulars físics, majoritàriament de nacionalitat espanyola. El reglament s’ha plantejat,

Les principals conseqüències derivades de la pobresa energètica es vinculen amb la salut, la degradació dels edificis i l’endeutament de les famílies que es veuen abocades a establir dinàmiques de subsistència diària que dificulta encara més abandonar la situació de la precarietat3.

Registradores de España (12 de abril de 2013): Nota de premsa “Panorama registral de Impagos Hipotecarios de Vivienda”, inclòs descàrrega pdf.

EUROPA PRESS (22 de març de 2013): Article “Catalunya és la comunitat que registra més desnonaments”, a El Periódico. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ societat/catalunya-comunitat-que-registra-mes-desnonaments-2346604

Taula d’Entitats del Tercer Sector (febrer de 2012). La pobresa energètica a Catalunya: situació actual i propostes d’acció. http://www.tercersector.cat/admin/ repositori/file/2013/Dossier_del_butllet_/Dosier--La-pobreza-energ-tica-en-Catalu-a-.pdf

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

la Renda Bàsica d’Emancipació, i les prestacions permanents per al pagament del lloguer8. A més, amb l’objectiu evitar la pèrdua de l’habitatge, s’ofereixen prestacions econòmiques d’urgència, així com també l’accés a pisos protegits.

Algunes investigacions recents determinen que al voltant de 4 milions de persones pateixen pobresa energètica, xifra que representa el 10% de la població –quan el 2008 era de 5,8%-4. Es calcula que la pobresa energètica podria ser una de les causes de més de 2.000 morts prematures a Espanya, més que les morts per accidents de trànsit (1.480 el 2011).

Per tal de poder fer front al lloguer de l’habitatge, hi ha diverses fórmules d’ajut:

Altres estudis exposen que en els últims quatre anys el percentatge d’ingressos de la llar que es destinen a les factures energètica s’ha incrementat d’un 25%. En el període 2006-2010, el 9% dels habitatges espanyols que es troben en situació de pobresa energètica presenten consums de subministraments per valor del 12% del total de les despeses. A més, a Espanya, el 2012 el 15% d’habitatges pateix pobresa energètica. Viure habitualment sota temperatures inadequades pot afectar el rendiment escolar i el benestar de l’infant, la salut mental dels adolescents, o afavorir un major risc de patir malalties respiratòries i cardiovasculars5.

- La prestació econòmica de pagament del lloguer, també denominat “Lloguer just”. Són ajuts a fons perdut per fer front al pagament del lloguer de les unitats de convivència que tinguin ingressos baixos o moderats, a qui el cost de l’habitatge pot situar en risc d’exclusió social residencial, amb especial atenció a les famílies monoparentals i a dones en situació de violència de gènere. Aquestes prestacions s’atorguen amb caràcter permanent i es mantenen sempre que les persones beneficiàries continuïn reunint els requisits. Aquesta prestació va ajudar a 18.000 persones.

AJUTS A L’HABITATGE

- La Renda Bàsica d’Emancipació, que va ser derogada l’any 2011, va facilitar l’accés al lloguer d’un habitatge a 31.606 persones joves. - Les prestacions econòmiques d’urgència són prestacions a fons perdut que s’atorguen a persones que han contret deutes en relació amb l’habitatge, amb la finalitat de garantir un habitatge a la persona sol·licitant i a la seva unitat de convivència. Aquesta prestació va beneficiar 1.882 persones.

Existeixen un seguit d’ajuts per als col·lectius més vulnerables de la societat puguin fer front a les despeses derivades del seu habitatge, principalment els destinats al pagament del lloguer i dels subministraments de la llar. La Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de l’Habitatge, proporciona ajudes, beques i subvencions per l’habitatge6. A través del Servei d’Ofideute7, en marxa des de gener de 2010, s’intercedeix entre les famílies amb deutes hipotecaris sobre pisos de residència habitual i els bancs titulars dels préstecs.

- L’Avalloguer és un règim de cobertures aplicable al lloguer d’habitatges permanents a Catalunya durant tot el termini de vigència del contracte. Les persones arrendadores poden percebre una quantitat màxima de sis mesos de lloguer en el cas d’instar un judici per a l’obtenció de la sentència de desnonament per impagament de la renda de lloguer. Per a tenir dret a la cobertura, la persona propietària ha d’haver sol·licitat inicialment d’acollir-s’hi mitjançant la presentació d’un document de compromís

Amb l’objectiu d’ajudar els col·lectius més vulnerables a pagar les rendes de lloguer, existeixen dos programes dels quals es poden beneficiar que consisteixen en oferir prestacions a fons perdut per al pagament del lloguer. Es tracten de

VIDALES, Raquel (4 d’abril de 2013): Article “Con la luz a medio gas”, a El País. http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/04/actualidad/1365095235_788934.html

Associació de Ciències Ambientals (ACA) (desembre de 2012): Pobresa energètica a Espanya: Potencial de generació de treball derivat de la rehabilitació energètica d’habitatge. http://www.cienciasambientales.org.es/docpublico/repex/Estudio_pobreza/REPEX_Estudio_Pobreza_Energetica_ACA.pdf

Generalitat de Catalunya: Ajuts, beques i subvencions per l’habitatge. http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/menuitem.7a6af294a091d47aaea8c810b0c0e1a0/ ?vgnextoid=2b9153c2d8638110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2b9153c2d8638110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&tipus=bdd465bdb952e110Vgn VCM1000000b0c1e0a

Generalitat de Catalunya. Agència de l’Habitatge de Catalunya (19 de juny del 2013). Article “El servei de mediació hipotecària Ofideute arriba a Sant Andreu de la Barca”. http:// www.agenciahabitatge.cat/wps/portal/!ut/p/c5/04_SB8K8xLLM9MSSzPy8xBz9CP0os3hHS0dXRyMvYwN_P0M3A89AfyfTUDMvI_dAM6B8pFm8AQ7gaEBAdzjIPrz6_Tzyc1P1C3IjDHQdFRUBKMKpFA!!/dl3/d3/L0lDU0lKSWdra0EhIS9JTlJBQUlpQ2dBek15cUEhL1lCSlAxTkMxTktfMjd3ISEvN19BOUFFQTJKMzBPTjFGMElRT0I1VTZKMkdFN w!!/?PC_7_A9AEA2J30ON1F0IQOB5U6J2GE7000000_WCM_CONTEXT=/wps/wcm/connect/ca/ahc/web/agencia/premsaicomunicacio/saladepremsa/noticies/1906-13+np+conveni+ofideute+sant+andreu+de+la+barca

6. ANNEXOS

d’acceptació de l’Avalloguer signat també per la part arrendatària, registrar el contracte de lloguer i dipositar la fiança a l’Institut Català del Sòl. Aquest ajut s’ha distribuït fins a 17.648 beneficiaris9.

d’ajuts econòmics destinats a la població de majors de 65 anys en la qual la Creu Roja hi té un paper central de mediació, identificació i canalització d’aquests ajuts cap a les persones en una situació de major risc d’exclusió social.

En tot el territori català, s’han distribuït 52.655 ajuts, si se sumen tots els ajuts públics per al pagament del lloguer.

Per la seva part, la Generalitat de Catalunya atorga el cànon social, que consisteix en el fet que es , en un habitatge habitual, es manté la tarifa del primer tram del cànon de l’aigua amb el preu de l’any 201011.

D’altra banda, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha obert una nova línia d’ajuts especials per a famílies desnonades. Els ajuts atorgats a les famílies seran d’un màxim de 3.000 euros anuals i tenen per objectiu ajudar-les a pagar el lloguer durant un any. Amb aquesta nova línia d’ajuts es podrà atendre entre 1.700 i 2.000 famílies. El lloguer social busca la mediació entre habitatges buits i futuribles inquilins i un preu just donada la situació de les persones en risc d’exclusió social.

En parlar de les tarifes elèctriques, existeix el bo social, una tarifa social determinada pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per a subministraments domèstics de baixa tensió. És una mesura de caràcter social dissenyada per afavorir als col·lectius més vulnerables i es concreta en la congelació de la tarifa vigent des de l’any 2009. Aquesta ajuda ha estat perllongada fins a l’1 de gener de 2014. En els seus inicis es va calcular que beneficiaria uns 5 milions de consumidors en el conjunt de tot l’Estat, tot i que en la pràctica, el 2012, van acabar beneficiant-se’n 2,6 milions de persones. Tot i que aquest decalatge en el còmput dels beneficiaris potencials, es calcula que el bo social de llum permet estalviar 155 euros a l’any a famílies nombroses, pensionistes i llars amb tots els seus membres actius a l’atur12.

AJUTS PER ALS SUBMINISTRAMENTS Hi ha diverses modalitats d’ajuts que s’atorguen per fer front a les despeses dels subministraments de la llar en cas de risc d’exclusió, tant les de l’aigua corrent, com les de l’electricitat. Quant a la tarifa de l’aigua, Aigües de Barcelona ofereix el Fons de Solidaritat a través de la Fundació Agbar, una iniciativa gestionada en col·laboració amb els serveis socials municipals dels ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i dirigida al col·lectiu de persones que estan en precarietat econòmica, amb l’objectiu de contribuir a superar la situació de risc en la qual es troben10. Si, durant el 2012, Agbar va concedir 1.200 ajudes que van beneficiar a 5.000 persones; ara, la intenció per al 2013 és atorgar 6.000 bonificacions que en beneficiïn a 25.000. Enguany, hi hauran dos tipus d’ajudes: una per a famílies acollides a Càritas i, l’altra, per a la resta de la ciutadania en situació de pobresa. A destacar la recent línia encetada

Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat: Habitatge i millora urbana. http://www20.gencat.cat/portal/site/habitatge

Fundació AGBAR, Aigües de Barcelona (març de 2013): Aigües de Barcelona es compromet a bonificar el consum de l’aigua a les famílies més desfavorides. http://www.fundacioagbar.com/ca_ES/home;jsessionid=q-UaIhrArVuzMncnhUhHz32I.undefined?p_p_id=list_webcontent_WAR_list_webcontentportlet_INSTANCE_ AutXNd9geCb7&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-5&p_p_col_count=1&_list_webcontent_WAR_list_webcontentportlet_INSTANCE_AutXNd9geCb7_articleId=71910&_list_webcontent_WAR_list_webcontentportlet_INSTANCE_AutXNd9geCb7_groupId=69435

Generalitat de Catalunya: Cànon social de l’aigua. http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/menuitem.8d9f3f7e23c1cd519e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=d7d2566 5971bb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d7d25665971bb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=47a8978e7779a31097 8e7779a3108d0c1e0aRCRD

Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, Govern d’Espanya (abril de 2013): Tarifa d’últim recurs i el bo social. http://www.minetur.gob.es/energia/tur/bonosocial/paginas/bonosocial.aspx

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

ANNEX 4. BIBLIOGRAFIA • Creu Roja a Catalunya (juliol de 2011): 1r estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en la infància i les famílies. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/primerinforme-observatori-creu-roja

• Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya (abril de 2013): Ajuts per al pagament del lloguer. http://www20.gencat.cat/portal/site/habitatge/ menuitem.2a306332d1857a0e27286f10b0c0e1a0/?vgne xtoid=2c925dc95efd7310VgnVCM1000008d0c1e0aRCR D&vgnextchannel=2c925dc95efd7310VgnVCM1000008d 0c1e0aRCRD

• Creu Roja a Catalunya (desembre de 2011): 2n estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’ocupació dels col·lectius vulnerables en el marc de la crisi socioeconòmica. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/2n-estudiobservatori?from_search=4

• Departament de Territori i Sostenibilitat, Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, Generalitat de Catalunya (abril de 2013): Informe continu sobre el sector de l’habitatge a Catalunya. http://www20.gencat.cat/docs/ ptop/Home/Departament/Estadistica/Estadistiques%20 dhabitatge/Informe/Informe%20continu%20sobre%20 el%20sector%20de%20lhabitatge%20a%20Catalunya/ docs/Informe_continu_1304.pdf

• Creu Roja a Catalunya (juny de 2012): 3er estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en les persones grans. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/3er-estudi-pdf • Creu Roja a Catalunya (gener de 2013): 4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/4t-estudide-lobservatori-de-vulnerabilitat-de-la-creu-roja

• Agència de l’Habitatge de Catalunya (19 de juny del 2013). Article “El servei de mediació hipotecària Ofideute arriba a Sant Andreu de la Barca”. http://www. agenciahabitatge.cat/wps/portal/!ut/p/c5/04_SB 8K8xLLM9MSSzPy8xBz9CP0os3hHS0dXRyMvY wN_P0M3A89AfyfTUDMvI_dAM6B8pFm8AQ7gaEBAdzjIPrz6_Tzyc1P1C3IjDHQdFRUBKMKpFA!!/dl3/d3/ L0lDU0lKSWdra0EhIS9JTlJBQUlpQ2dBek15cUEhL1lCSlA xTkMxTktfMjd3ISEvN19BOUFFQTJKMzBPTjFGMElR T0I1VTZKMkdFNw!!/?PC_7_A9AEA2J30ON1F0IQOB5U6J2GE7000000_WCM_CONTEXT=/wps/wcm/ connect/ca/ahc/web/agencia/premsaicomunicacio/saladepremsa/noticies/19-06-13+np+conveni+ofideute+sant+an dreu+de+la+barca

• Cruz Roja Española (abril de 2012): Boletín sobre vulnerabilidad social. Núm.5 http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ boletines/Boletin5versioninteractivaFINAL.pdf • Cruz Roja Española (abril de 2013): Boletín sobre vulnerabilidad social. La situación de la juventud vulnerable atendida por Cruz Roja. Núm.6 http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ boletines/Bol6.pdf

• Consejo General del Poder Judicial, Boletín de Información Estadística (juny de 2013): Una aproximación a la conciliación de los datos sobre ejecuciones hipotecarias y desahucios. http://webcache.googleusercontent. com/search?q=cache:zI-ZlBHOrO0J:www. poderjudicial.es/stfls/CGPJ/ESTAD%C3%8DSTICA/ DATOS%2520DE%2520JUSTICIA/FICHERO/20130611% 2520Bolet%C3%ADn%2520n%C2%BA%252035%2520%2520Concilacion%2520datos%2520ejecuc%2520hipot %2520y%2520desahucios.pdf+20130611+Bolet%C3%A Dn+n%C2%BA+35+-+Concilacion+datos+ejecuc+hipot+y +desahucios&cd=1&hl=es&ct=clnk&gl=es

• Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, Govern d’Espanya (abril de 2013): Tarifa d’últim recurs i el bo social. http://www.minetur.gob.es/energia/tur/bonosocial/ paginas/bonosocial.aspx • Generalitat de Catalunya: Ajuts, beques i subvencions per l’habitatge. http://www20.gencat.cat/portal/site/ OVT/menuitem.7a6af294a091d47aaea8c810b0c0e1a0/? vgnextoid=2b9153c2d8638110VgnVCM1000000b0c1e0a RCRD&vgnextchannel=2b9153c2d8638110VgnVCM1000 000b0c1e0aRCRD&tipus=bdd465bdb952e110VgnVCM1 000000b0c1e0a

• Lloc web oficial de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre la Proposició de Llei de regulació de la dació en pagament, de paralització dels desnonaments i de lloguer social: Que no te hipotequen la vida, http://www.quenotehipotequenlavida.org/

• Oficina Virtual de Tràmits, Generalitat de Catalunya (abril de 2013): Cànon social de l’aigua. http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/ menuitem.8d9f3f7e23c1cd519e629e30b0c0e1a0/?vgnext oid=d7d25665971bb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD &vgnextchannel=d7d25665971bb110VgnVCM1000008d0 c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=47a8978e7779 a310978e7779a3108d0c1e0aRCRD&newLang=es_ES

6. ANNEXOS

• Asociación 500x20 (2012): Tot sobre Ajuts a l’Habitatge i Lloguer Públic 2012. http://prouespeculacio.org/totsobre-ajuts-a-lhabitatge-i-lloguer-public-2012

• Registradores de España (12 d’abril de 2013): Nota de premsa “Panorama registral de Impagos Hipotecarios de Vivienda”. http://www.registradores.org/detalle_nota_ prensa.jsp?DS48.PROID=21679

• Agencia EFE (22 de març de 2013): Article “Els jutjats de Catalunya van acordar 25.442 desnonaments el 2012”, a El Punt Avui. http://www.elpuntavui.cat/noticia/ article/4-economia/18-economia/630524-els-jutjats-decatalunya-van-acordar-25422-desnonaments-el-2012.html

• Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) (21 de juny del 2013): Article “Reunión con el Presidente de la Generalitat Artur Mas para exigir que se decrete la emergencia habitacional en Catalunya”. http:// afectadosporlahipoteca.com/2013/06/21/reunion-arturmas-decrete-emergencia-habitacional-catalunya/

• Agencia EFE (13 de febrer de 2011): Article “Espanya, setè país de la UE on el consumidor més li costa la electricitat”, a La Razón. http://www.larazon.es/ detalle_hemeroteca/noticias/LA_RAZON_358562/1711espana-septimo-pais-de-la-ue-donde-al-consumidor-masle-cuesta-la-electricidad#.UWafVaKmFAI • BADRINES, B. (12 de maig del 2013): Article “La banca va pactar 14.200 dacions en el pagament el 2012”, a El Punt Avui. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4economia/18-economia/636077-la-banca-va-pactar14200-dacions-en-pagament-el-2012.html

• Integrants de la Plataforma pel Dret a l’Habitatge Digne (13 de febrer de 2013): Article “Un 80% dels desnonaments que es produeixen a Barcelona són per manca de pagament d’habitatges de lloguer”, a Catalunya Press. http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2013/02/ el-80-dels-llancaments-que-es-produeixen-a-la-ciutat-debarcelona-son-deguts-a-desnonaments-per-man-77155.php • Fundació AGBAR, Aigües de Barcelona (març de 2013): Aigües de Barcelona es compromet a bonificar el consum de l’aigua a les famílies més desfavorides. http://www.fundacioagbar.com/ca_ES/home;jsessionid=qUaIhrArVuzMncnhUhHz32I.undefined?p_p_id=list_ webcontent_WAR_list_webcontentportlet_INSTANCE_ AutXNd9geCb7&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_ mode=view&p_p_col_id=column-5&p_p_col_count=1&_ list_webcontent_WAR_list_webcontentportlet_INSTANCE_ AutXNd9geCb7_articleId=71910&_list_webcontent_WAR_ list_webcontentportlet_INSTANCE_AutXNd9geCb7_ groupId=69435

• VIDALES, Raquel (4 d’abril de 2013): Article “Con la luz a medio gas”, a El País. http://sociedad.elpais.com/ sociedad/2013/04/04/actualidad/1365095235_788934.html • SALVADOR, Rosa (12 d’abril de 2013): Article “Els impagaments d’hipoteca van deixar sense habitatge 39.000 famílies el 2012”, a La Vanguardia. http://www.lavanguardia.com/ economia/20130412/54372280024/impagos-hipotecassin-vivienda-familias-2012.html

• Taula d’Entitats del Tercer Sector (febrer de 2012). La pobresa energètica a Catalunya: situació actual i propostes d’acció. http://www.tercersector.cat/admin/ repositori/file/2013/Dossier_del_butllet_/Dosier--Lapobreza-energ-tica-en-Catalu-a-.pdf

• EUROPA PRESS (22 de març de 2013): Article “Catalunya és la comunitat que registra més desnonaments”, a El Periódico de Catalunya. http:// www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/catalunyacomunitat-que-registra-mes-desnonaments-2346604

• Taula d’Entitats del Tercer Sector (2013): Posicionament de les organitzacions socials davant la reforma del mercat de lloguer, una reforma que atempta contra la seguretat jurídica dels llogaters. http://www.ccoo. cat/pdf_documents/2013/Comunicat_lloguer_def.pdf

• Taula d’Entitats del Tercer Sector (març de 2013): Un parc d’habitatges de lloguer social. Una assignatura pendent a Catalunya. http://www.tercersector.cat/ admin/repositori/file/2013/Dossier_del_butllet_/Dossier-Un-parc-d-habitatges-de-lloguer-social-.pdf

• Associació de Ciències Ambientals (ACA) (desembre de 2012) Pobresa energètica a Espanya: Potencial de generació de treball derivat de la rehabilitació energètica d’habitatge. http://www.cienciasambientales. org.es/docpublico/repex/Estudio_pobreza/REPEX_ Estudio_Pobreza_Energetica_ACA.pdf

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

ANNEX 5. GLOSSARI EN RELACIÓ A ON VIU LA FAMÍLIA

Execució hipotecaria: és la fase final d’un procés de desnonament i, si la persona a qui s’ha notificat el deute amb l’entitat bancària no l’ha saldat, es procedeix al seu desallotjament. L’habitatge es posa posteriorment a subhasta per a possibles compradors.

Cessió gratuïta: és la cessió d’una llar a una família per part de l’administració pública o des d’una entitat social, per a un període de temps determinat i sense cap cost.

Amuntegament: és un indicador que es dóna quan els membres d’una llar viuen en menys de 15 metres quadrats per persona (amuntegament).

Infrahabitatge: és el lloc on habita una persona o família que està fora de les normes establertes per les autoritats encarregades de l’ordenament urbà. Alguns exemples en són: els assentaments de caravanes, les barraques, etc.

Dació en pagament de l’habitatge: és l’acció per la qual una persona lliura el seu habitatge a l’entitat bancària a canvi de posar fi al deute a causa de la hipoteca o lloguer.

Exclusió residencial: és la impossibilitat d’accedir a un habitatge o el no compliment d’unes mínimes condicions (contractuals, de seguretat, d’adequació al nombre d’ocupants...) del lloc on es viu.

EN RELACIÓ A LES PRESTACIONS PÚBLIQUES

EN RELACIÓ ALS SUBMINISTRAMENTS DE L’HABITATGE

Pensió compensatòria (fills): prestació que se li dóna a un dels cònjuges després del divorci, si la posició mantinguda durant el matrimoni té més efectes negatius pels seus ingressos econòmics.

Subministrament de l’habitatge: són els serveis d’aigua, llum i gas que té un habitatge. Productes de refrigeració: són els productes que en una llar permeten tenir la temperatura de la llar freda. Poden ser ventiladors, aire condicionat...

Renda Mínima d’Inserció: és una prestació de caràcter universal per a persones amb greus dificultats econòmiques i socials amb el propòsit d’atendre les necessitats bàsiques per viure en societat, amb els recursos convenients per mantenir-se i per afavorir-ne la inserció o la reinserció social i laboral.

Productes de calefacció: són els productes que permeten tenir la casa a una temperatura adequada quan fa fred a l’exterior. Poden ser la calefacció elèctrica, de gas, amb butà...

Pensió per la dependència: és una pensió no contributiva, que si li dóna a una persona per la impossibilitat que té per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària, a causa de l’edat, la malaltia i/o la discapacitat, i lligada a la manca o pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial de la persona.

Tancaments: són totes les possibles entrades d’aire o calor en un habitatge., per exemple, portes, finestres... En funció del seu bon o mal estat, es pot passar més fred o més calor a l’habitatge del que seria normal.

Procés de desnonament: és l’avís que existeix un deute pendent per l’impagament de la hipoteca o el lloguer i es dóna un termini per pagar-la, abans de procedir a l’execució hipotecària. Desallotjament: un cop transcorregut el termini establert entre l’entitat bancària i el deutor per al pagament del deute, si no s’ha cancel·lat el deute pendent, es procedeix al desallotjament de l’habitatge.

6. ANNEXOS

EN RELACIÓ A LES AJUDES AL PAGAMENT DE LA LLAR

EN RELACIÓ AL PROCÉS DE DESNONAMENT Servei de mediació: és l’acció que duu a terme una entitat pública o social (la Creu Roja, Càritas, PAH, entre altres) al llarg d’un procés de desnonament per evitar el desallotjament de la família que hi viu i renegociar la seva situació amb l’entitat bancària.

Servei d’assessorament: és el servei d’entitats públiques i/o socials per tal d’aconsellar i vetllar pels interessos de les persones afectades en un procés de desnonament.

Renda Bàsica d’Emancipació: és un ajut del Ministeri de Foment adreçat als joves per ajudar-los a pagar el lloguer del seu habitatge habitual. Va adreçada als joves d’entre 22 i 30 anys que s’hagin emancipat en un habitatge de lloguer. Aquesta llei ha estat derogada i, des de l’1 de gener de 2012, no se’n poden fer sol·licituds, encara que els que tinguin l’ajut el poden gaudir fins a exhaurir-lo.

Ajudes de primera necessitat: és el conjunt d’ajudes que, des d’una entitat pública o social, es donen a les persones que la sol·liciten i es troben en situació d’especial vulnerabilitat. Per exemple, es tracta de d’alimentació, de roba o d’higiene personal.

Prestació econòmica per al pagament del lloguer: són ajuts per fer front al pagament del lloguer de les famílies que tinguin ingressos baixos o moderats, a qui el cost de l’habitatge pot situar en risc d’exclusió social residencial, amb especial atenció a les famílies monoparentals i dones en situació de violència de gènere. Aquestes prestacions s’atorguen amb caràcter permanent i es mantenen sempre que les persones beneficiàries continuïn reunint els requisits.

Kits de suport social: són ajudes de primera necessitat que la Creu Roja dóna a famílies que ho sol·licitin i que es trobin en situació de vulnerabilitat Es tracta de d’alimentació, de roba o d’higiene personal. Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca (PAH): entitat cívica i social que ajuda amb serveis de mediació i assessorament a famílies amb risc de perdre la seva llar o que l’hagin perdut per no pagar la hipoteca o lloguer.

EN RELACIÓ A LA CONSEQÜÈNCIA D’UN PROCÉS DE DESNONAMENT Afectacions a les relacions socials: són totes les pèrdues de contacte amb familiars, amics, o contactes laborals que es poden produir com a conseqüència de la pèrdua de l’habitatge i del nou domicili que té la família.

EN RELACIÓ ALS PAGAMENTS DELS SUBMINISTRAMENTS DE L’HABITATGE

Adaptació dels infants: tots els canvis d’hàbits (distància fins a l’escola, pèrdua de contacte amb els amics...) que produeix sobre la infància la pèrdua de l’habitatge i del trasllat de la família.

Bo social: és un ajut al pagament dels subministraments elèctrics, que es basa en la congelació dels preus de l’electricitat a tarifes de l’any 2009 per a persones en especial vulnerabilitat com ara: a) els clients domèstics amb residències amb una potència contractada inferior a 3 Kw; b) els pensionistes amb prestacions mínimes; c) les famílies nombroses; d) les llars en els quals tots els seus integrants es trobin en situació de desocupació.

ALTRES Mediana: és el punt mig. Representa el valor de la variable de posició central en un conjunt de dades ordenades.

ElS 7 PRINCIPIS FONAMENTALS HUMANITAT

INDEPENDÈNCIA

EL Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja s’ha creat per la preocupació de prestar auxili, sense discriminació, a tots els ferits als camps de batalla, s’esforça, sota el seu aspecte internacional i nacional, a prevenir i alleujar el patiment de l’ésser humà en totes les circumstàncies. Tendeix a protegir la vida i la salut, així com a fer respectar la persona humana. Afavoreix la comprensió mútua, l’amistat, la cooperació i una pau duradora entre tots els pobles.

El Moviment és independent. És auxiliar dels poders públics en les seves activitats humanitàries, activitats que estan sotmeses a la legislació que regeix en els països respectius, no obstant això, les societats nacionals han de conservar una autonomia que els permeti actuar sempre d’acord amb els principis del Moviment.

VOLUNTARIAT És una institució de socors voluntari i de caràcter desinteressat.

IMPARCIALITAT No fa cap distinció per nacionalitat, raça, religió, condició social o credo polític. Es dedica únicament a socórrer els individus en proporció amb el seu patiment, posant remei a les seves necessitats i donant prioritat a les més urgents.

UNITAT A cada país només pot existir una Societat de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja, que ha de ser accessible a tothom i ha d’estendre la seva acció humanitària a la totalitat del territori.

NEUTRALITAT Amb la finalitat de conservar la confiança de tothom, el Moviment s’absté en tot moment de prendre part en les hostilitats i en les controvèrsies d’ordre polític, racial, religiós o ideològic.

UNIVERSALITAT El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, en el si del qual totes les societats tenen els mateixos drets i el deure d’ajudar-se mútuament, és universal.