L’accés de la infància a l’alimentació saludable - 8è estudi

........................................................................................................................................................................................

Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya

#AlimentacióInfantil

8è estudi

L’accés de la infància a l’alimentació saludable

Març de 2015

........................................................................................................................................................................................

Títol: L’accés de la infància a l’alimentació saludable

Amb la col·laboració de: Núria Bové, Miquel Trobat i Anna Mompart (Àrea de Producció d’Estadístiques Socials, Subdirecció General de Producció i Coordinació Estadística, Idescat)

Edita: Observatori de Vulnerabilitat Creu Roja a Catalunya c. Joan d’Àustria, 120-124 08018 Barcelona

Institut dʼEstadística de Catalunya

Data de publicació: març de 2015

Fotografia de portada: Infants berenant durant l’activitat de reforç escolar de la Creu Roja a Santa Coloma de Gramenet (9 de gener de 2014, autoria d’Ana Jiménez)

Edició: Òscar Velasco, Anna Sabaté, Elena Torrentó, Carlota Basols, Melanie Cassarino, Blanca Raidó i Pilar Millán

Fotografies: Cedides pel voluntariat, els àmbits i les diferents assemblees de la Creu Roja

Equip de redacció: Irene Peiró i Patty Ortín Realització d’enquestes telefòniques: Centre de Coordinació de la Creu Roja a Catalunya Assessorament científic: Anna Espinal i Oliver Valero (Servei d’Estadística Aplicada de la UAB)

Guió i edició del vídeo: Patty Ortín Disseny, maquetació i impressió: Erre Infographics i Gràfiques APR Dipòsit legal: : B 6541-2015 © Creu Roja, 2015 No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mètodes, ni el seu préstec, lloguer o qualsevol altra forma de cessió d’ús de l’exemplar, sense el permís previ i per escrit dels titulars del Copyright.

Servei d’Estadística

Universitat Autònoma de Barcelona

La impressió d’aquest document en paper Cocoon Offset 100% reciclat ha reduït l’impacte mediambiental en:

598

885

992

km en un cotxe europeu estàndard

kwh d’energia

88

16.184

975

kg d’escombraries

C02

kg de CO2

litres d’aigua

kg de fusta

Agraïments: A totes les persones usuàries dels projectes de Lluita contra la Pobresa i l’exclusió social de la Creu Roja que han accedit a participar en l’estudi.

A tot l’equip tècnic i de voluntariat del Call Center del Centre de Coordinació de la Creu Roja a Catalunya: Voluntaris/es: • Josefina López • Pilar Valient • Jorge Navarro • Hasina Ahmed • Miquel Quintana • Marisa Pereira • Anna Bustillos • Elena Torrentó Tècnics/ques del Centre de Coordinació: • Ana Maria Llatge • Gemma Castell • Verònica Ramilo • Diana Canellas • Blanca Balsells • Mariona Royo que ha realitzat les enquestes, a l’equip de Sistemes d’Informació, a la col·laboració dels membres de la Comissió de Projectes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya.

A la Fundació Thao.

A la Societat Catalana de Pediatria.

A l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

LA MISSIÓ Ser cada cop més a prop de les persones vulnerables en l’àmbit estatal i internacional a través d’accions de caràcter preventiu, assistencial, rehabilitador i de desenvolupament, realitzades essencialment per voluntariat.

LA VISIÓ La Creu Roja, com a organització humanitària i d’acció voluntària arrelada a la societat, donarà respostes integrals des d’una perspectiva de desenvolupament a les víctimes de desastres i d’emergències, a problemes socials, de salut i mediambientals.

SUMARI 1. Presentació

7

2. Introducció

8

2.1. Explicació de l’anàlisi de l’estudi

9

2.2. Dades de context

10

3. Resultats de l’enquesta

14

3.1. Perfil de les persones enquestades

15

3.2. Perfil nucli familiar

15

3.3. Indicadors de salut i hàbits relacionats

16

3.4. Determinants socioeconòmics

18

3.4.1. Situació econòmica i despeses familiars

18

3.5. Alimentació i hàbits alimentaris

22

3.5.1. Menjar principal del dia: Infantil, Primària i ESO 3.5.2. Seguretat alimentària: Qüestionari ELCSA 3.5.3. Ingesta d’aliments i qualitat de la dieta 3.6. Ajuts i valoració dels serveis 3.6.1. Ajudes de la Creu Roja per a l’alimentació 3.6.2. Valoració dels serveis rebuts 3.7. Pregunta de resposta oberta

22 24 30 34 34 35 35

“Com creu que la Creu Roja el pot ajudar a millorar l’alimentació a la seva llar?”

4. Anàlisi multivariant

36

5. Conclusions de l’estudi

55

6. Accions de la Creu Roja

58

7. Annexos

62

Annex 1. Metodologia de l’estudi

63

Annex 2. Qüestionari telefònic

64

Annex 3. Marc referencial

70

Annex 4. Bibliografia

76

Annex 5. Glossari

81

1 PRESENTACIÓ

1. PRESENTACIÓ

Amigues i amics, Teniu a mans un estudi que ha volgut conèixer de ben a prop i, de forma monogràfica, la realitat de l’alimentació dels nens i nenes de les famílies ateses a la Creu Roja en els seus programes de Lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

No és, però, el primer estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat que aborda aquesta matèria però sí que es tracta de l’estudi més detallat i ampli realitzat fins ara que abasta aquesta temàtica des del punt de vista de l’accés nutricional de la nostra infància en risc d’exclusió social.

Per poder-nos aproximar a aquesta realitat, hem emprat una metodologia d’anàlisi social pionera a casa nostra, incorporant qüestionaris d’organismes internacionals com la FAO, amb el qüestionari l’ELCSA, que introdueix els conceptes de seguretat alimentària, no pas en el concepte àmpliament estès de garantia de la qualitat dels aliments, sinó el propi de la cooperació al desenvolupament. I també el qüestionari KidMed, que fa èmfasi sobre l’índex de qualitat de la dieta mediterrània que adopten la infància i l’adolescència.

A més, per primer cop, introduïm el concepte de l’anàlisi multivariant, a partir del qual ens permet crear cinc tipologies de perfils concrets de persones que atén la Creu Roja en els seus projectes de Lluita contra la pobresa i l’exclusió social. D’aquesta manera, en segmentar en tipologies de persones segons aspectes com les rendes, composició de la unitat familiar, ajudes rebudes, entres altres, ens resulta més fàcil establir polítiques actives concretes des de les entitats per tal d’impulsar-ne la seva autonomia i capacitació personal.

El present estudi s’emmarca precisament en el curs de la campanya de l’Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil, que té per objecte sensibilitzar la societat sobre la importància d’assegurar l’accés normalitzat i dignificat de les famílies a una alimentació sana, equilibrada i variada per als seus fills i filles.

La Declaració Universal dels Drets Humans reconeix que tota persona té dret a una alimentació adequada, és a dir, variada, complerta i suficient. I aquesta és, sens dubte, la milllor de les inversions de futur d’un país avançat, equitatiu i que garanteix la igualtat d’oportunitats per a tots els seus membres.

Josep Marquès i Baró President de la Creu Roja a Catalunya

2 INTRODUCCIÓ

2. INTRODUCCIÓ

2.1. Explicació de l’anàlisi de l’estudi Univers mostral 9.000 usuaris/àries

En aquest 8è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat s’ha comptat amb un univers mostral de 9.000 usuaris/àries corresponents als Programes de Lluita contra la pobresa i l’exclusió social de la Creu Roja a Catalunya que tenen fills i filles de 4 a 12 anys.

1001 enquestes telefòniques

L’objectiu principal d’aquest estudi és estudiar la incidència de la crisi en l’alimentació infantil del col·lectiu referent, així com la seguretat alimentària i la qualitat de la dieta d’aquests infants.

En total s’han dut a terme 1.001 enquestes telefòniques, amb les quals s’ha obtingut informació sobre un total de 2.338 infants menors. D’aquests, el 66,5% té edats compreses entre els 4 i els 12 anys, que són el col.lectiu sobre el qual que versa la major part del qüestionari.

Marge d'error del 2,9%

Lleida 50 5%

Els hàbits alimentaris són de naturalesa complexa i són múltiples els factors que intervenen. Aquests factors es poden agrupar en dos gran blocs.

El primer són els factors que influeixen en la quantitat, varietat, qualitat i tipus d’aliments disponibles accessibles pel seu consum: geogràfics, climàtics, polítics, econòmics, d’infraestructura i transport. El segon gran grup de factors que influeixen principalment en la presa de decisions i en l’elecció individual d’aliments en base a l’oferta disponible són: psicològics, socials, antropològics, culturals, tradicions, simbolismes, nivell educatiu, nivell d’informació, conscienciació i sensibilització, preocupació de la salut, estat de salut, màrqueting, publicitat i mitjans de comunicació. És sabut que una adequada alimentació dels infants, tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu, no només és important per tal de proporcionar l’energia suficient per a l’activitat diària i per al seu creixement, sinó també perquè propicia un estat de benestar, un correcte desenvolupament psicosocial i estableix les bases d’un futur saludable. Una alimentació inadequada, tant des del punt de vista

Girona 100 10%

Barcelona 701 70% Tarragona 150 15% Enquestes per demarcacions Nombre d’enquestes % sobre el total

de la manca d’aliments com de la baixa qualitat de la dieta, durant aquesta etapa de la vida, pot tenir repercussions a llarg termini, tant en el creixement i desenvolupament somàtic, com intel·lectual, cognitiu, social i fins i tot pot incidir en l’aparició de malalties.

Per tant, s’han plantejat preguntes que han permès obtenir informació referent, d’una banda, als determinants socioeconòmics de les persones enquestades

9

i les seves famílies, i de l’altra, als hàbits alimentaris i a la realització d’activitats físiques i de lleure, així com els ajuts que reben. També s’han volgut identificar noves necessitats vinculades a l’àmbit de l’alimentació per poder contribuir a la millora de la qualitat de vida d’aquestes famílies i, més en concret, dels nens i de les nenes.

2.2. Dades de context Publicacions anteriors, col·lectius enquestats i principals indicadors.

1r ESTUDI

2n ESTUDI

3r ESTUDI

L ´ I MP A C TE D E L A C R I S I EN L A I N F À N C I A I L ES F A MÍ L I ES .

Pobresa i l'exclusió social.

L´O C U PA C IÓ D E LS C O L· LE C T IU S V U LN E R A B LE S E N E L M A R C D E LA C R IS I S O C IO E C O N Ò M IC A .

L´IM PA C T E D E LA C R IS I E N LE S PE R S O N E S G R A N S .

Pobresa i l'exclusió social.

Projectes d´ocupació.

Grup Pobresa: Persones majors de 65 anys.

Grup Gent Gran: Persones majors de 65 anys.

4t ESTUDI

L´IMPACTE DE LA CRIS LA INFÀNCIA I L’ENTORN E

Projecte de tornada a l’e

82%

70,3%

!

38%

i nf ant s q ue m eng en fr u i t a f res ca i v erd ura

50%

Fam no p alim per

Ge n t g r an q u e n o p o t co mp r ar car n , p e ix o fr u ita amb r e g u lar itat

L l ars q ue no e s p o d en p erm etr e un àp at d e ca r n cad a 2 d i es .

!

ALIMENTACIÓ

Dificultats per mantenir la llar a una temperatura adequada

54,3%

42%

POBRESA ENERGÈTICA I HABITATGE

60%

65%

i nf ant s q ue n o real i t z en c ap act i v i t at d e l l eure

70%

62,9%

N o es p o t p erm et re reg ul arm ent act i v i t at s d ’ o ci

Fam no p act iv per

Ge n t g r an q u e n o r e alitza activ itat fís ica

EXERCICI FÍSIC I ACTIVITATS

!

58,5% Ge n t g r an que no pot an ar al d e n tis ta

70,3%

F a mílies que te n e n difi cult at s e conòmiques p e r als tract ament s b u co d e n tals i/o òpt ics p e r als seus fi lls

DADES SOCIOECONÒMIQUES I SALUT

J U L I OL 2 0 1 1

INGRESSOS TOTALS (€ / mes)

550€

D ESEMBRE 2 0 1 1

Menys 600€

J UN Y 2 0 1 2

Entre 300 i 500€ 76,2%

PRESTACIONS

58,4%

AJUDES FAMILIARS I AMICS

!

El 50% destina 0€ a higiene de la llar, roba i calçat.

GE NE R 2013

550€

68,2%

56%

35% 25% 17% 7,3%

S I EN E SC OL AR .

escola.

5è ESTUDI

6è ESTUDI

7è ESTUDI

8è ESTUDI

HABI T AT G E I COL · L E CT I US V ULN ER A B L ES .

L ´ I MP A C TE D E LA C R IS I E N LE S P ER S O N ES MA JO R S D E 4 5 A N Y S .

L’ A FE C T A C IÓ D E LA C R IS I E N LA S A LU T D E LE S PE R S O N E S .

L’ A C C É S D E L A I N F À N C I A A L’ A LIM E NT A C I Ó S A L U D A B L E

Pobresa i l'exclusió social.

Persones entre 45 i 70 anys

Pobresai l'exclusió social.

Pobresa i l'exclusió social.

91%

!

N o m és p o t d es t i nar 1 0 0 €/ m es en d es p es es d e l a l l ar (al i m ent aci ó i al t res )

míl ie s q u e pod e n g a r anti r una ment a ció adequada als s eus fi l l s a cas a

Pe r s o n e s q u e h an can v iat e ls h àb its alime n tar i p e r la cr is i

41%

83,7%

89,5%

r e d u e ix la in g e s ta d e p r o d u cte fr e s c

!

9 1 , 8%

Inseguret at aliment ària

Re d u e ix e n la in g e s ta d e car n i p e ix ( co n s u m d’1 a 3 co p s p e r s e tman a)

48% obt enen els aliment s de donacions d’ent it at s i/o d’ajudes de f amiliars i amics.

61,8%

58%

40,5%

míl ie s q u e pod e n c o s tej ar vit a ts esp orti v es als s eus fi l l s

Pe r s o n e s q u e h an h ag u t d e mo d ificar o d e ix ar d e fe r activ itat fís ica, p e r mo tiu s e co n ò mics

82 %

Pers on e s a fe c ta de s emoc i on a l m e n t pe r l a c r i si

JULIO L 2 0 1 3

Entre 300 i 500€

22,8%

Han h ag u t d e r e d u ir o e s b o r r ar e ls s e u s fills d e les activ itats e x tr ae s co lars

82%

P ers o nes am b af ect aci o ns f í s i q ues i / o em o ci o nal s

F E BRER 2 0 1 4

Entre 300 i 600€

Pe r s o n e s q u e h an h ag u t d ' in cr e me n tar e l co n s u m d e me d icació p e r d o le n cie s fís iq u e s

21%

SETEMBRE 2 0 1 4

Entre 300 i 500€

60% 54,3%

26% T e n e n fills /e s amb malaltia cr ò n ica

M ARÇ 2015

Menys de 50 500€

55,3%

!

46,8%

El 12% no té ingressos.

6,9%

14,2% 5,5%

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Al llarg dels diferents estudis de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja s’ha constatat que la precarietat econòmica que pateixen les famílies afectades per la crisi ha obligat a reduir i prioritzar despeses bàsiques i també a canviar hàbits i pautes de consum.

Considerada l’alimentació com la principal necessitat de la persona, s’han inclòs en els qüestionaris de tots els estudis publicats fins ara preguntes relacionades amb el consum i la privació d’aliments.

Exceptuant el 3r i el 5è estudis de l’Observatori de Vulnerabilitat – que analitzen col·lectius d’una franja d’edat determinada-, la resta d’estudis s’han centrat en les famílies més vulnerables que atén la Creu Roja, la majoria de les quals tenen fills/es menors d’edat a càrrec. En el primer estudi de l’Observatori, “L’impacte de la crisi en la infància i les famílies” (Juliol de 2011) es va obtenir el següent indicador: el 38% de les llars no es podien permetre un àpat de carn o peix cada 2 dies. Al 80% d’aquestes llars hi vivien fills menors de 18 anys.

En el mateix qüestionari es plantejaven 8 preguntes dirigides a les famílies amb fills menors de 12 anys. D’aquest annex s’obtenien diversos indicadors relacionats amb l’alimentació dels infants d’aquesta franja d’edat. El 82% menjava fruita fresca i verdura almenys un cop al dia però 1 de cada 3 no es podia permetre un àpat diari de carn, pollastre o peix. 1 de cada 3 dinava al menjador escolar, majoritàriament amb beca.

un seguit d’indicadors vinculats a l’alimentació de les persones ateses per la Creu Roja, un 67,5% de les quals tenien fills menors de 14 anys. Així, el 91% de les persones enquestades manifestava haver canviat els seus hàbits per motius econòmics, situació que es traduïa principalment en una reducció de la ingesta de proteïnes (carn i /o peix de manera setmanal, entre 1 i 3 cops), i de producte fresc,

incrementant-se, en canvi, el consum de productes precuinats. El 19,6% de les famílies realitzaven menys de 3 àpats diaris perquè no podien permetre’s fer-ne més.

L’alimentació i la familia | 4t estudi (Gener, 2013)

de les famílies no pot garantir una

70% alimentació saludable per als seus fills.

!

L’alimentació i la familia | 1r estudi (Juliol, 2011) % sobre el total dels 1.001 enquestats

80% de les famílies tenen fills/es.

38%

de les famílies no es pot permetre un àpat de carn/peix cada 2 dies.

El 4rt estudi - “L’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar” (Gener, 2013)estava centrat en les famílies amb fills/ es, que cursaven Educació Primària. Entre les famílies ateses per la Creu Roja amb infants en aquesta franja d’edat, un 70 % manifestava no poder garantir una alimentació saludable als seus fills/es. A les famílies que no tenien beca menjador per als seus fills/es, aquest percentatge s’incrementava fins al 79%.

Finalment, en el 7è estudi -“L’afectació de la crisi en la salut de les persones” (Setembre de 2014)- es feien aflorar

12

!

TESTIMONI

JOSÉ CASTILLO 52 ANYS REP ALIMENTS I AJUT DE LLIBRES I MATERIAL ESCOLAR PER ALS SEUS FILLS QUE TAMBÉ ASSISTEIXEN AL PROJECTE D’ÈXIT ESCOLAR ASSEMBLEA LOCAL DE LA CREU ROJA A SABADELL

“

Jo em puc estar del que faci falta però pel que fa a l’alimentació, els nens no s’haurien d’estar de res

El José té 52 anys i viu a Sabadell amb els seus tres fills, una nena adolescent i dos nens bessons de vuit anys. La pèrdua del treball arran de la crisi i la ràpida mort de la seva dona per una greu malaltia ara fa quatre anys, li van canviar la vida. Han passat de tenir l’estabilitat econòmica d’una família amb dos sous, a tenir com a única font d’ingressos una prestació de 700 € per viduïtat.

Però amb això i totes les despeses que tenen ell i el seus fills, en José admet que no li arriba per a tot. Un cop pagada la hipoteca cada mes, en José i els seus fills han de viure amb 380 € amb els quals han de comprar el menjar per a tots quatre i pagar els rebuts pendents. Els mesos que arriben les factures, en José s’enfonsa perquè literalment, “no té ni per comprar sabates”; deu rebuts d’aigua, llum i gas i això l’angoixa molt.

Amb preocupació, reconeix que no pot comprar tot el necessari perquè els seus fills puguin seguir una alimentació variada i adequada a la seva edat de creixement. Gràcies a la targeta de prepagament que la creu Roja li ofereix

”

compra la carn, les verdures i la fruita, però tot i amb això no és suficient. “No recordo quan va ser l’última vegada que els nens van menjar peix”, comenta resignat. “Jo em puc estar del que faci falta però, pel que fa a l’alimentació, ells no s’haurien d’estar de res”, diu aquest pare de família.

L’hora del berenar també és un mal tràngol per a en José perquè hi ha dies que no pot oferir-los res; encara que dos dies a la setmana, els dimarts i els dijous, porta als seus fills a classes de repàs de la Creu Roja i allà els donen berenar.

En José pateix pels seus fills perquè s’adonen de la situació econòmica que estan vivint a casa seva. Els dos petits se senten diferents dels seus companys de classe perquè el seu pare no els pot comprar el que tenen els altres infants de la seva edat, ni tampoc pot assumir el cost de les activitats extraescolars, ni de les excursions amb l’escola.

Gestiona la casa i els nens tot sol i, porta tantes coses al cap, que aquest curs se li va passar per alt el termini per presentar la sol·licitud de les beques

13

per al menjador per als nens. Per sort, l’Ajuntament de Sabadell s’ha fet càrrec del 50% i ara els pot deixar a l’escola a dinar en dies alterns. Per a ell és una gran tranquil·litat que els seus dos fills petits mengin a l’escola perquè sap que allà els donen aliments variats i equilibrats. En canvi, per a la seva filla adolescent no rep cap ajut, tot i trobarse en la mateixa situació.

En José té una salut física precària i la situació que està vivint li provoca molta ansietat. Anímicament es troba molt perdut i confessa que plora moltes nits en soledat. El seu únic objectiu és lluitar perquè als seus tres fills no els falti un sostre on viure i un plat a taula.

Confessa que s’ha vist sovint en la situació d’haver de demanar diners a amics seus que treballen encara que sap que, segurament, “no podré tornarlos-els mai”, lamenta.

3 RESULTATS DE L’ENQUESTA

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

Com ja s’ha comentat, l’univers d’aquest estudi el formen les persones ateses per la Creu Roja a Catalunya en els seus projectes de Lluita contra la pobresa i l’exclusió social que tenen fills de 4 a 12 anys. Al llarg dels apartats, es mostra informació sobre el perfil de les persones enquestades, el nucli familiar, els 2.338 infants que hi conviuen i, especialment, els 1.554 d’aquests nens i nenes que tenen l’edat entre els 4 i 12 anys.

L’edat dels fills determina la dels pares, que baixa lleugerament sobre la mitjana dels estudis més genèrics. També hi ha un canvi en el sexe, de manera que augmenta la diferència en la proporció entre dones i homes, condicio-

71,5%

Dona

71,5%

Edat 37 anys (mitjana) 37 anys

nat segurament també per la temàtica tractada (especialment en el 4rt estudi, en el qual només es van entrevistar persones que havien rebut algun ajut concret per a la tornada a l´escola dels seus fills/es de la Creu Roja).

Cal dir que el qüestionari fa referència als infants entre 4 i 12 anys que viuen als domicilis enquestats. Les persones que responien l’enquesta eren majoritàriament els progenitors (el 61,5% mares i el 34,8% pares). Només en el 3,7% dels casos, l’enquesta l’han contestada els avis o àvies, tutors legals, germans o altres persones majors d’edat.

Nacionalitat Espanyola Nacionalitat Espanyola

49,1% 49,1%

Estudi actual (Març, 2015) Estudi actual (Març, 2015)

Perfil per persona Perfil per persona Sexe DonaSexe Dona Edat Edat mitjana mitjana 38 anys 38 anys Nacionalitat Nacionalitat Espanyola Espanyola

63,1% 63,1%

44,4% 44,4%

3.2. Perfil del nucli familiar

% dels 1.001 enquestats % dels 1.001 enquestats

NombreNombre de fills/es de fills/es 2 2

Sexe DonaSexe (mitjana)

Perfil del nucli Perfil del familiar nucli familiar

Edat Edat De 30 aDe 3930 anys a 39 anys

Perfil per persona

Edat

3.1. Perfil de les persones enquestades El perfil de les persones enquestades presenta petites diferències respecte als estudis anteriors que feien referència a la totalitat de persones ateses per la Creu Roja sense introduir la variable fills i és molt similar al del 4rt estudi, -“L’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar” (gener de 2013)- on el col·lectiu analitzat era el mateix.

4rt estudi (Gener, 2013) Perfil 4rt per estudi persona(Gener, 2013)

46,6%46,6%

42% 42%

En els nuclis familiars predomina el model de parella amb dos fills menors (42%). Això no obstant, el percentatge de famílies nombroses és del 37%, gairebé 25 punts superior al percentatge de de famílies nombroses de la població de Catalunya (segons dades d’Idescat de 2007).

La monoparentalitat conforma el 17% de les llars enquestades. Genèricament, es tracta d’una mare amb 1 o 2 fills a càrrec.

El nucli de convivència majoritari el formen 4 membres (30,9%). Això no obstant, en el 45,6% de les llars hi viuen 5 o més persones, percentatge molt superior al dels estudis anteriors més genèrics.

15

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Persones que conviuen a la llar % sobre el total dels 1.001 enquestats

2

3

4

5

6

7

8

9

5,1%

18,3%

30,9%

27,3%

10,1%

5%

2,2%

0,2%

3.3. Indicadors de salut i hàbits relacionats

De les persones que tenen fills/es amb malalties cròniques, les malalties respiratòries (25,3%), les al·lèrgies (22,3%) i els trastorns mentals (19,2%) són les tipologies més comunes diagnosticades. Un 9,3% dels enquestats afirma que els seus fills/es mostren algun tipus d’intolerància alimentària; percentatge que cal tenir en compte, en la mida que sigui possible, a l’hora d’adaptar les ajudes alimentàries.

0,6%

Tipologia de malalties, limitacions o discapacitats cròniques dels infants % dels 1.001 enquestats

El percentatge d’usuaris que tenen fills/es amb malaltia crònica és un 26% dels enquestats. Això representa un 12,8% del total de fills/es d’aquest col·lectiu (2.338 infants).

10+

Malalties respiratòries 6,5% Al·lèrgies

5,7%

Trastorn mental

4,9%

Discapacitat / limitacions

3,3%

Intolerància aliments 2,3% Malalties endocrines 1,5% Malalties neurodegeneratives 1,4%

persones enquestades tenen fills/es

Malalties digestives 0,2% Ns/Nc 0,2%

amb malaltia crònica

Malalties cardíaques 0,1% Altres

2,8%

16

26 % de les

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

Altres indicadors referents als infants

Altres indicadors referents als infants % dels 1.001 enquestats

2 hores

El 24,5% dels infants realitzen 2 hores d’activitat física a la setmana. Cal destacar, però, que el 22,7% de les persones enquestades confirma que els seus fills/es no fan cap activitat física a la setmana.

Activitat física / setmana

24,5%

Segons els enquestats, el 58,4% dels infants fan els deures amb els pares/ mares i el 21% els fan sols.

No fan activitat física (extraescolar)

22,5%

Els fills/es dels enquestats miren majoritàriament entre una i dues hores la televisió al llarg del dia (77%). El 61% dels nens/es dorm entre 9 i 12 hores al dia.

Segons l’estudi Aladino 2013 del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, el promig d’hores diàries que dormen els escolars és de 9,9. Els caps de setmana dormen gairebé mitja hora més que els dies laborables. Respecte al temps dedicat a veure la TV, el 69,4% dedica fins a 1 hora diària entre setmana.

Fan els deures amb els pares o mares

58,4%

Segons indicadors de l’Enquesta de Salut de Catalunya 2013, en temps de lleure i fora de l’horari escolar, mirar la televisió és l’activitat més freqüent en la població de 3 a 14 anys; quasi tots els infants la miren diàriament. Un altre indicador rellevant fa referència a l’oci sedentari. El 20,7% de la població de 3 a 14 anys té un oci sedentari (dues o més hores diàries de televisió o pantalla) que va creixent a mesura que s´incrementa l´edat.

Fan els deures sols

21%

1 o 2 hores/dia Miren la televisió al llarg del dia

77%

Es considera oci sedentari, en població de 3 a 14 anys, el percentatge de població que veu la televisió o juga amb videojocs, ordinador o Internet més de dues hores al dia de mitjana a la setmana.

Dormen entre 9 i 12 hores / dia

Respecte de l’activitat física, el 28,8% de la població de 6 a 14 anys ha participat cada dia o gairebé cada dia del mes en jocs d’esforç físic o esports, i el 20,9% no hi ha participat cap dia o gairebé cap.

61% 9 a 12 hores/dia

17

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.4. Determinants socioeconòmics En aquest apartat es presenten els resultats obtinguts dels aspectes relacionats amb la situació econòmica, els ingressos mensuals de la unitat familiar, les despeses mensuals de subministraments i d’alimentació. També s’han demanat altres indicadors referents a altres tipus de despeses, com les de vestuari i calçat, despeses escolars i activitats extraescolars.

Ingressos mensuals per unitat familiar % sobre el total dels 1.001 enquestats

!

39,2% Famílies amb ingressos, però inferiors a 500 €/mes

12%

Famílies sense cap tipus d’ingrés

3.4.1. Situació econòmica i despeses familiars Quant als ingressos mensuals de les famílies enquestades, més de la meitat -el 51,2%- tenen uns ingressos mensuals inferiors a 500 €. D’aquests, el 31,6% entre 301 i 500 € i, a destacar, que el 12% no té cap tipus d’ingrés.

Aquest darrer percentatge es mantindria en línia amb la del 4rt estudi, en el qual el 48,7% afirmava tenir-ne per sota dels 550 € o l’11,3% no tenia cap tips d’ingrés econòmic.

D’una banda, la procedència majoritària dels ingressos mensuals prové -en el 55,3% dels casos- de prestacions.

De l’altra, el salari representa el 24,7% del total de persones enquestades. Es tracta, doncs, de famílies, com ja s’ha vist en estudis anteriors, que tot i tenir una feina, el salari percebut no garanteix poder fer front a les despeses a les quals han de fer front i han de demanar ajut extern -els anomenats treballadors pobres-. Quant als ajuts que reben de familiars o d’amics i veïns, es constata com aquesta ajuda continua a la baixa i representa només un 2,7% i 0,5%, respectivament.

7,6%

Sense Menys ingressos 300 €

31,6%

25,6%

Entre 300 i 500 €

Entre 501 i 700 €

10,9% 7,4%

Entre 701 i 900 € Entre 901 i 1.200 € Més de 1.200 €

La meitat 12%

no té cap tipus d’ingrés

18

dels usuaris enquestats tenen

ingressos mensuals inferiors a 500 €

2,7%

Ns Nc

2,2%

% %

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

Procedència dels ingressos % dels 1.001 enquestats

Procedència dels ingressos

Economia informal 7,2% Familiars Amics Economia informal 2,7% 0,5% 7,2%

% dels 1.001 enquestats

Familiars 2,7%

Amics 0,5% Altres 1,7%

Ns/Nc

Altres 1,7%7,8% Ns/Nc 7,8%

Prestacions 55,3%

Prestacions 55,3%

Salaris Salaris 24,7% 24,7%

Malgrat que l’import econòmic destinat a la compra d’aliments no sempre és regular, el 32% gasta menys de 200 €/ mes, mentre que el 37,3% afirma destinar més de 200 € per aquest concepte.

Segons l’Agència Catalana de Salut Pública, la despesa per dur a terme una alimentació saludable per a una família de dos adults i dos infants, està entre els 520 i els 600 € mensuals.

La compra d’aliments a partir dels ingressos mensuals familiars és la procedència majoritària de l’alimentació de la llar i representa el 52% del total.

Tot i així, cal destacar que el 48% dels usuaris assegura que la seva alimentació prové principalment de donacions i ajudes de familiars i amics.

Despeses mensuals d’alimentació

mensuals d’alimentació %Despeses sobre el total dels 1.001 enquestats % sobre el total dels 1.001 enquestats

Menys de 50 € 4,8% Menys de 50 €

Entre 50-100€ 4,8%

Entre 50-100€

7,5%

7,5%

Entre 101-200 €

19,6%

Entre 101-200 €

Més de 200 €

19,6%

37,3%

Més de 200 €

No sempre és igual

No sempre és igual Ns/Nc

8,8%

Ns/Nc

37,3%

22%

22%

8,8%

19

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Procedència de l'alimentació Davant un nivell d’ingressos econòsobre el total dels 1.001 Procedència de l'alimentació mics %majoritàriament per sotaenquestats dels En prop dedels la 1.001 enquestats 500 €, s’ha demanat als usuaris que % sobre el total valoressin de major a menor prioritat meitat de famílies Donacions Familiars (d’1 a 6) com fan front a totes les desestudiades, Familiars Entitats /amics Donacions peses i subministraments mensuals.

Entitats /amics 38% 8,7% 38% 8,7% En primer lloc, prioritzen el pagament

480 famílies,

de l’habitatge, seguit de la partida d’alimentació. A l’apartat anterior s’ha comentat que gairebé la meitat de les famílies rep donació d’aliments d’entitats o de l’ajuda de familiars, motiu pel qual les famílies posicionen la compra d’aliments en un segon terme i, per tant, prioritzen fer front a la despesa que suposa l’habitatge. En tercera poAltres sició per ordre de priorització, paguen 1,2% Ingressos els rebuts dels subministraments de la llar: llum, aiguapropis i gas.

52,1%

En darrer lloc, fan front a les despeses escolars. En referència a aquest indicador, es pot dir que el 47,7% no pot pagar les despeses escolars, ja que els resulten massa cares, mentre que el 34,9% ho fa amb dificultats. En total, doncs, el 82,6% de les persones enquestades en l’estudi manifesta que té dificultats o no pot pagar les despeses escolars.

Un altre indicador obtingut en l’estudi, són les dificultats actuals que tenen els usuaris per assumir les despeses de vestuari dels seus fills/es. Així doncs, per motius econòmics, el 58,6% reconeix tenir dificultats o no poder pagar les despeses de roba i calçat dels seus fills/es. Cal destacar també, que de la resta, el 33,8% afirma no tenir dificultats perquè disposa de l’ajuda d’entitats o de familiars i amics.

Aquest indicador, en comparació al 1r estudi (juliol de 2011) on el 55,4% dels enquestats no es podia permetre disposar de roba nova pels seus fills/es, ha millorat de manera destacada.

Quant a les activitats extraescolars i a les despeses econòmiques que comporten, el 40,5% han hagut de reduir o esborrar als seus fills/es de les activitats que realitzaven anteriorment. Tot i així, el 44,2% afirma que els seus fills/ es segueixen fent les mateixes activitats extraescolars, mentre que el 2% mai n’han fet per motius econòmics.

la principal font

Ingressos propis 52,1%

480 famílies, la principal font

d'alimentació, prové de

donacions d'entitats o ajudes de familiars i amics

En prop de la meitat de famílies estudiades,

d'alimentació, prové de

Altres 1,2%

donacions d'entitats o ajudes de familiars i amics

Priorització de despeses

Priorització de despeses

% sobre el total dels 1.001 enquestats

% sobre el total dels 1.001 enquestats

1r

Lloguer/hipoteca

1r

Lloguer/hipoteca

2n

Alimentació

3r Llum

4rt Aigua

5è Gas

6è Escola

20

6è Escola

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

TESTIMONI

SUSANA LÓPEZ 39 ANYS REP AJUDA ALIMENTÀRIA I HA ASSISTIT AL TALLER D’ALIMENTACIÓ SALUDABLE DE LA CREU ROJA ASSEMBLEA LOCAL DE LA CREU ROJA A SANTA COLOMA DE FARNERS (GIRONA)

“

A vegades, obres la nevera i no tens gairebé res per oferir als teus fills.

Tot i el seu aspecte jovial a primera vista, la Susana amaga darrera d’un somriure la situació de precarietat econòmica que pateixen ella i la seva família. Viu amb el seu marit i els seus dos fills en un pis de lloguer de protecció oficial, del qual en deuen les últimes quotes.

Actualment es troben tots dos a l’atur i l’única font d’ingressos que tenen són els 426 € mensuals que reben de la renda mínima. El seu fill gran té un 65% de discapacitat i el petit és celíac. Amb aquesta complicada situació familiar, la Susana necessita tot l’ajut que pugui rebre per tal de poder comprar els aliments especials aptes per a celíacs i per poder portar al seu fill gran a les teràpies que necessita dues vegades per setmana.

El fill gran, en Daniel, té una beca per al menjador; la mare reconeix que està molt satisfeta amb aquesta ajuda perquè “els dies que es queda a l’escola a dinar, el seu fill pot menjar de tot i variat. A casa, en canvi, no sempre pot ser així”, lamenta.

Preocupada per la salut alimentària de la seva família, la Susana ha tingut recentment l’oportunitat de fer el curs d’alimentació saludable que ofereix la Creu Roja. Aquest recurs formatiu li ha donat les eines per tal d’estalviar racionalitzant la compra dels aliments, i l’ha ajudat a posar una mica d’imaginació a la cuina per tal de preparar menús variats i equilibrats.

Amb l’alimentació del seu fill petit és on troba més problemes perquè és un nen que té por a menjar aliments nous per si no li senten bé. En moments en què no ha tingut suficients diners per a poder comprar-li aliments específics per a persones amb celiaquia, l’ha hagut de “despistar amb una galeta o un tros de xocolata”, per a que no prengui consciència de la situació, explica la mare.

La Susana té molt sovint la sensació de no poder oferir als seus fills aquells aliments que necessiten. “A vegades, obres la nevera i no tens gairebé res per donar-los als teus fills”, admet.

Però és en aquestes ocasions, quan

21

”

treu l’enginy necessari perquè la cuina no se’ls faci monòtona ni avorrida.

La Creu Roja proporciona a aquesta família targetes de prepagament per comprar menjar per tal que puguin consumir una dieta el més saludable possible. Aquesta ajuda li proporciona aliments frescos als quals no hi tindria accés. “Veure la nevera plena em fa sentir relaxada”, explica.

Aquesta situació els afecta a ella i al seu marit, tot i que intenten treure forces per tirar els fills endavant: “són ells els que t’aixequen al matí, sinó et taparies amb la manta i deixaries que passessin els dies”, reconeix la Susanna.

Als polítics els demana que intentin viure un sol mes amb 426 € i que s’impliquin més amb la realitat dels ciutadans. La Susana vol que s’adonin de quina és la situació en què viuen moltes famílies arran de la crisi que molts “es neguen a veure”, conclou.

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.5. Alimentació i hàbits alimentaris 3.5.1. Menjar principal del dia (Infantil, Primària i ESO)

El 47,6% dels nens i nenes entre 4 i 12 anys i el 90% dels que cursen ESO de les famílies enquestades realitzen el menjar principal del dia durant el curs escolar a casa seva.

Per contra, més del 50% d’infants de les famílies enquestades que cursen primària dinen al menjador escolar. Aquestes famílies reben majoritàriament ajuts per beques menjador, malgrat que el 21,5% no els rep per a tots els fills i el 58% no en cobreix el 100% de la despesa.

Les famílies que deixen els seus fills al menjador escolar són les que es troben en la forquilla d’ingressos familiars compresos entre menys de 300 € fins als 700 €. Entre les famílies que no tenen cap tipus d’ingrés i les que en tenen, se situen per sobre dels 70 € en la utilització del menjador escolar és lleugerament inferior a la mitja.

De les 511 persones que disposen de beca de menjador per als seus fills i filles, un 42% la tenen becada al 100%, el 20,4%, al 75%, i el 28,3%, al 50%.

Pel que fa al copagament al qual han de fer front la persones que no tenen la beca de menjador íntegra, en el 50,8% de les persones enquestades, se’n fa càrrec la mateixa família (mare/pare).

Cal destacar que un 34,6 % ha hagut de compactar la beca, de manera que els seus fills/es uns dies mengen a l’escola i altres a casa, per no poder fer front al seu copagament. Només en el 4,2% dels casos, han rebut l’ajuda familiar per poder assumir la despesa.

A destacar, com ja s’ha esmentat, en el cas dels fills d’aquestes famílies que actualment cursen l’ESO, el 44% disposaven de beca menjador mentre realitzaven els estudis primaris.

22

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

On realitzen el menjar principal (dinar)?

Nens/es d'Infantil i Primària 4-12 anys

A casa

47,6%

2,6%

Altres

1,6%

Al menjador escolar

No rep beca perquè li han denegat

50,8%

26,4%

69,3%

No rep beca per a tots els fills/es

Amb beca per a tots els fills/es

23

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.5.2. Seguretat alimentària Qüestionari ELCSA La seguretat alimentària és considerada com l’accés en tot moment a aliments suficients, agradables i saludables; és, per tant, una de les múltiples condicions necessàries perquè la població tingui una vida saludable.

La seguretat alimentària té quatre dimensions: estabilitat, disponibilitat, utilització i accés.

La disponibilitat s’aconsegueix quan els aliments estan llestos per poder ser distribuïts. L’accés s’assegura quan totes les llars i persones tenen suficients recursos per obtenir aliments adequats, tant sigui a través de la seva pròpia producció, compra o donacions. La utilització es refereix a l’habilitat del cos per ingerir i metabolitzar els aliments.

L’estabilitat és un component temporal de la seguretat alimentària, i afecta als components anteriors.

El marc conceptual per a l’anàlisi de la malnutrició desenvolupat per l’UNCIE (UNICEF, 1990), àmpliament acceptat per la comunitat internacional, situa la inseguretat alimentària com a causa subjacent de la malnutrició, entenent-la com un estat patològic, a causa de la deficiència, excés o incorrecta assimilació dels aliments.

En aquest sentit, es planteja que les llars experimenten, en un començament, incertesa i preocupació al voltant de l’accés dels aliments; més endavant, a causa de les restriccions que pateixen, fan un ajust en la qualitat dels aliments que mengen, i deixen d’ingerir una alimentació variada. En augmentar la severitat de la inseguretat alimentària, els ajustos afecten a la quantitat dels aliments consumits, disminuint tant la quantitat de les racions, o la no realització d’àpats. Més endavant, la gana es fa evident, fins que finalment cadascun d’aquests factors acaba afectant també els nens i nenes; una situació que fins el moment, no afectava als infants, a causa de la protecció dels seus progenitors.

L’escala està constituïda per 15 preguntes tancades (de resposta sí o no), 8 de les quals estan dirigides a mesurar la severitat de la situació en els adults i en la llar en general, i 7 a avaluar la situació en els menors de 18 anys. El període de referència per a les preguntes són els tres mesos previs a l’aplicació de l’escala.

L’escala classifica les llars, com a segures, quan responen negativament a totes les preguntes; En cas que totes o algunes de les qüestions del qüestionari es responguin positivament, es pot parlar de tres categories diferents d’inseguretat alimentària a la llar: - Llars amb inseguretat alimentària lleu: les llars comencen experimentant una preocupació al voltant de l’accés als aliments i passa per sacrificar la qualitat de la dieta.

- Llars amb inseguretat alimentària moderada: les llars realitzen restriccions en la quantitat d’aliments ingerits.

- Llars amb inseguretat alimentària severa: les llars experimenten situacions de fam en adults i, finalment, en la infància.

22%

El de les famílies enquestades pateixen

L’experiència de la inseguretat alimentària, no només es relaciona amb la fam i la desnutrició, sinó també amb la preocupació i incertesa sobre la capacitat de la llar per adquirir suficients aliments d’adequada qualitat nutricional.

d'inseguretat severa

L’enquesta ELCSA utilitzada, escala Llatinoamericana i Caribenya de Seguretat Alimentària, fa servir una metodologia que avalua l’experiència de la seguretat alimentària a les llars i inclou components associats a la quantitat suficients d’aliments, qualitat adequada dels aliments, seguretat i predictibilitat en l’adquisició dels aliments, estabilitat social en la manera d’adquirir els aliments, i la seguretat alimentària a la llar, tant per adults com per a nens i nenes.

24

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

Marc conceptual de la seguretat i inseguretat alimentària a la llar

%

ESTABILITAT

DISPONIBILITAT

%

12,9%

SEGURETAT ALIMENTÀRIA % %

Periodicitat d’accions % sobre els 805 d'enquestats desocupats

UTILITZACIÓ 40,2% Cada dia

1

2

3

4

20,0% Setmanalment

5

6

7

8

9

10

11

12

7,6% Quinzenalment

ACCÉS

13

14

15

16

17

18

19

1,4% Mensualment

20

21

22

14,5% Esporàdicament

23

24

25

26

15,0% No en fa

27

INSEGURETAT ALIMENTÀRIA Accions realitzades % sobre els 805 d'enquestats desocupats

66,3%

65,7% 1

LLEU

Entrega presencial de CV

% %

Inicialment, existeix ansietat i preocupació pels subministraments alimentaris 45,0%

A continuació, es fan ajustos al pressupost de la llar, el que afecta a la qualitat de la dieta 21,2% 2 12,2% 11,2% Els adults limiten la qualitat i la quantitat MODERADA dels aliments que consumeixen 3 Altres

Realització/ actualització CV

Recerca de feina SEVERA per Internet

4

Accions formatives

Cap acció

Afecta la qualitat i la quantitat dels aliments consumits pels infants

25

9,2% Entrevista/es personal

28

1,2% Ns/Nc

29

30

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Classificació de les llars respecte el grau de seguretat o d’inseguretat alimentària

% sobre els 1.001 enquestats

Classificació de les llars respecte el grau de seguretat o d’inseguretat alimentària 40,7%

% sobre els 1.001 enquestats

29,5% 40,7%

21,7%

!

29,5% 8,2%

Classificació de les llars enquestades Classificació de les llars enquestades

SEGURA

21,7%

8,2% LLEU

SEGURA

MODERADA

LLEU

!

SEVERA

MODERADA

SEVERA

Per tant, com es pot observar, el 8,2% La inseguretat alimentària mode les famílies presenten seguretat ali- derada de les famílies estudiades En els últims 3 mentària, la qual cosa significa que te- està en un 40,7%. Aquestes famílies nen accés físic, social i econòmic als ali- ja presenten dificultats per mantenir mesos, en ments suficients, innocus i nutritius que la quantitat de l’alimentació habitusatisfan les seves necessitats energèti- al. En aquest grup ja hi ha famílies ques diàries i les preferències alimentàri- que mengen menys, i adults que se En els últims 3 (el 16,5%), algun Núvol deàpats. paraules salten La quantitat d’aliments es per tenir una vida sana i activa. mesos, en ja comença a ser una la seva Núvol en de aquest paraulesgrup de dimensió proporcional freqüència en llar menor ded’aparició la seva problema, per tant, la donació Les famílies que presenten insegureles respostes en indicar la tipologia de lad’aliformació realitzada tenia gana i no va tat alimentària lleu, (el 29,5% de les ments podria ser una intervenció impersones enquestades), a més d’ex- mediata necessària per a aquestes poder menjar per falta (el 16,5%), algun Núvol de paraules perimentar preocupació estan sacrifi- famílies, però també resulta crucial Núvol paraules dequalitat dimensiódels proporcional la seva freqüència en llar de adiners menor ded’aparició la seva la de millora de la cant la qualitat de l’alimentació, no la garantir les respostes en indicar la tipologia de la formació realitzada quantitat. Això pot significar que estan aliments. tenia gana i no va consumint més aliments font d’energia, poder menjar per falta carbohidrats i greixos, i menys fonts Finalment un 21,7% de les famílies de micronutrients, com per exemple presenten inseguretat alimentària de diners proteïnes d’origen animal, fruites, ver- severa. El problema de la quantia ha dures. Per a aquestes famílies, la dona- sobrepassat la capacitat de protegir ció dels aliments, no seria l’estratègia als nens i nenes de la llar. Aquestes prioritària, ja que el problema no és la famílies necessiten intervenció imquantitat sinó la qualitat. Per tant, ca- mediata, acompanyada de progralen intervencions que aconsegueixin mes de suport per millorar la seva recuperar la qualitat dels aliments que capacitat de compra. consumeixen.

165 famílies

165 famílies

26

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

Taula de preguntes sobre Inseguretat Alimentària INSEGURETAT ALIMENTÀRIA

LLEU* Respostes afirmatives

Preguntes

!

1. Preocupació

sí

85% 849 famílies

En els últims 3 mesos, per

El que mesura la pregunta

Preocupació

Aquesta pregunta fa referència a la preocupació que van experimentar les lllars abans que s’acabessin els aliments, la qual es pot haver degut a situacions hipotètiques pel futur de la llar, per exemple la pèrdua de la feina. Només indaga sobre la preocupació a la llar.

falta de diners o altres recursos, s’ha preocupat pel fet que a la llar

s’acabessin els aliments

¿

3. Han deixat de tenir una alimentació sana i variada

66,2%

Qualitat

4. Han tingut varietat limitada

71,6%

Qualitat

9. Infants han deixat de tenir una alimentació sana i variada

52,6%

Qualitat

10. Infants consumeixen pocs tipus d’aliments

57,6%

Qualitat

2. Han passat algun dia sense menjar

58,1%

Quantitat

6. Algú de la família ha menjat menys

67,7%

Quantitat

11. Nens/es han menjat menys

16,2%

Quantitat

12. Nens/es disminueixen la quantitat

30,8%

Quantitat

5. Algú es queda sense menjar durant un temps

53,9%

Quantitat

INSEGURETAT ALIMENTÀRIA

MODERADA*

27

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

INSEGURETAT ALIMENTÀRIA

SEVERA* Respostes afirmatives

Preguntes 13. Nens/es es queden sense menjar durant un temps

!

sí

33,7% 337 famílies

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos, ha hagut de

disminuir la quantitat servida en els àpats a algun menor de 18 anys

El que mesura la pregunta

Gana

Busca establir si, per manca de diners o d’altres recursos, en qualsevol moment del periode estudiat, a algún membre de la llar menor de 18 anys, li van servir menys menjar del que habitualment li serveixen. Mesura la quantitat d’aliments en menors de 18 anys.

¿

7. Algun adult ha passat gana

47,9%

Gana

8. Algú s’ha passat tot un dia sense menjar

35,2%

Gana

16,5%

Gana

14. Nens/es han anat a dormir amb gana

!

Per falta de diners algun menor de la seva llar va sentir gana però no va menjar 15. Nens/es han passat tot un dia sense menjar

165 famílies L’objectiu d’aquesta pregunta és conèixer si algun menor de 18 anys a la llar, en algun moment del periode estudiat, va sentir gana però no va menjar per manca de diners o d’altres recursos.

9,2%

Gana

*Les categories no vénen definides per blocs de preguntes sinó pels resultats i la valoració conjunta de totes elles.

28

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

Ingressos mensuals de la unitat familiar vs. accés a l'alimentació % dels 1.001 enquestats

Ingressos mensuals de la unitat familiar vs. l'alimentació 0 € accés0a- 300 € 301 - 500 € 501 - 700 € 701 - 900 € Seguretat alimentària 0€ 4%

Inseguretat Seguretat alimentària alimentària LLEU

Inseguretat alimentària SEVERA

Quan es fa la relació entre la seguretat alimentària i els ingressos mensuals de les famílies, s’observa que conforme augmenten els ingressos, la seguretat alimentària també augmenta; això, no obstant el percentatge de famílies d’aquest grup i que presenta de les algun grau d’inseguretat alimentària, continuaenquestasent molt elevat. Se situa enfamílies tre el 96% (els no tenen ingressos) des tenen fillsque amb i el 84% (entre els que tenen més de de les alguna malaltia 901 € d’ingressos mensuals).

El 25%

El 25%

05,3% - 300 €

301 - 500 € 7,5%

5017,7% - 700 €

7019,9% - 900 €

Més15,8% de 901 €

4% 19,9%

5,3% 34%

7,5% 27,7%

7,7% 27,3%

9,9% 36,4%

15,8% 42,6%

51,1%

34% 34%

41,4%

42,3%

36,4% 36,4%

42,6% 30,7%

51,1% 24,9%

34% 26,7%

41,4% 23,4%

42,3% 22,7%

36,4% 17,1%

30,7% 11,9%

24,9%

26,7%

23,4%

22,7%

17,1%

11,9%

Inseguretat alimentària MODERADA Inseguretat alimentària SEVERA

Més de 901 €

% dels 1.001 enquestats

d’ingressos familiars i el 29,7% de les famílies, els seus aliments procedeixen de les donacions.

Les malalties tenen un efecte directe sobre la salut i l’estat nutricional de les persones, com també ho té la seguretat alimentària, és a dir, la disponibilitat en tot moment d’aliments de qualitat, suficients i culturalment acceptats.

famílies i enquestacrònica presenten des tenen fills ambque adquireixen Entre les persones algun grau d’insegualguna malaltia els aliments a través dels ingressos retat alimentària familiars ipresenten seguretat alimencrònica presenten tària un 10% i entre els que els adquialgun grau d’insegureixen a través de les donacions és retat alimentària un 6%.

No obstant, entre les famílies

Entre les famílies de la mostra, el 92% presenta algun grau d’inseguretat alimentària. A més, un 26% de les famílies reporten que tenen fills amb alguna malaltia crònica, les quals el 17% estan relacionades directament amb l’alimentació.

que obtenen els aliments a través dels ingressos familiars, s’observa que un 90% presenten inseguretat alimentària (inseguretat lleu 32%, inseguretat moderada, 40%, inseguretat severa 17%). Dins del grup de persones que presenten seguretat alimentària, el 66% de les famílies, els seus aliments procedeixen de la compra a partir

El 25% de les famílies enquestades tenen fills amb alguna malaltia crònica i presenten algun grau d’inseguretat alimentària.

D’altra banda, les famílies que no tenen fills amb cap malaltia crònica continuen mostrant un grau d’inseguretat alimentària, concretament el 90%.Les

29

Disposar d'ingressos econòmics Disposar no garanteix d'ingressos la seguretat econòmics

alimentària no garanteix la seguretat alimentària

malalties tenen un efecte directe sobre la salut i l’estat nutricional de les persones, com també ho té la seguretat alimentària, és a dir, la disponibilitat en tot moment d’aliments de qualitat, suficients i culturalment acceptats.

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

El 25% de les

Disposar d'ingressos econòmics Procedència alimentació llar %l dels 1.001 enquestats

famílies enquestades tenen fills amb alguna malaltia crònica i presenten algun grau d’inseguretat alimentària

Donacions entitats 38%

Donacions Ingressos Entitats propis Seguretat alimentària

3.5.3. Ingesta d’aliments i qualitat de la dieta La dieta mediterrània és un patró alimentari mil·lenari característic dels països que es troben a la conca del Mediterrani. Encara que cada país o regió tenen particularitats individuals, la base d’aquesta dieta és igual per a tots, i el seu tret més característic és el consum d’aliments d’origen vegetal. Però el que cal remarcar és que la dieta mediterrània és un estil de vida i no merament una forma de menjar.

En els últims anys, molts estudis han coincidit en afirmar que aquest model és un dels més saludables del planeta; d’aquesta manera, les persones que tinguin un patró alimentari adherit al de dieta mediterrània, tenen una connotació extra de qualitat i salut.

El Kidmed és una eina (validada a partir de l’estudi Enkid) que ajuda a valorar si la dieta dels nens i nenes es troba propera a la dieta mediterrània o, el que és el mateix, si tenen una dieta de qualitat òptima. Aquest qüestionari està format per 16 preguntes on adjudica puntuacions positives o negatives. La suma de punts, classifica la dieta en tres possibles grups:

6,4%

10,4%

25,8%

32,4%

39,1%

40,1%

28,7%

17,1%

no garanteix la seguretat alimentària Familiars/ amics 8,7%

Ingressos propis 52,1%

Altres 1,2%

Inseguretat alimentària LLEU Inseguretat alimentària MODERADA Inseguretat alimentària SEVERA

dieta òptima o dieta on se segueix el patró de dieta mediterrània de forma ideal (superior o igual a 8), dieta que necessita millorar (entre 4 i 7) i dieta de molt baixa qualitat en la qual l’adherència és pràcticament nul·la (inferior o igual a 3).

Els resultat observat en aquest 8è estudi de l’Observatori de la Vulnerabilitat en referència a aquest índex de valoració de la qualitat de la dieta és que encara que hi ha un 39,4% de les famílies amb una dieta òptima, el 54,4% han de millorar-la per poder adherir-se al patró ideal, mentre que el 6,2% segueix una dieta de molt baixa qualitat.

En analitzar les preguntes sobre la ingesta d’aliments, s’observa que, referent a l’esmorzar, el 16% afirma que els

30

seus fills/es no esmorzen mai, un valor molt elevat en comparació amb els resultat de la Encuesta Nacional de Salud 2011-2012 (Evaluación y seguimiento de la Estrategia NAOS) - segons el qual el 99,6% afirmava que esmorzava diàriament-, i a l’estudi Aladino (2013) - el qual reportava que únicament el 0,3% mai esmorzava-. Cal destacar que hi ha estudis on han vist que l’omissió dels esmorzars interfereix els processos cognitius i d’aprenentatge dels infants, i aquí rau la gran importància de realitzar el primer àpat del dia i d’una forma correcta. Un esmorzar ha d’estar format per un producte làctic, cereals i fruita. D’aquesta forma, el 93% han respost que els seu fills acostuma a prendre làctics, el 85,2%, aliments del grup dels cereals, i el 85,4% pren llet i derivats (formatge, iogurts) cada dia.

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

També es pot observar que els enquestats han respost que el 65,4% dels seus fills/es de 4 a 12 anys mengen fruita un cop al dia i únicament un 33,2% afirma que els seus fills/es prenen una segona peça de fruita al dia. S’ha de tenir present que la recomanació per part dels experts en relació a la ingesta de fruita diària és de 3 racions. Quant a la verdura, un 65,8% han respost que

en mengen un cop al dia i un 31,6% que ho fan dues vegades. En aquest cas la recomanació dels experts està en ingerir 2 racions al dia i, si s’observa l’Encuesta Nacional de Salud 2011-2012 (Evaluación y seguimiento de la Estrategia NAOS), es pot veure que el 72,14% dels nens i nenes d’entre 2 i 10 anys mengen fruita o verdura de forma diària.

6,2% 54,4%

DIETA DE BAIXA QÜALITAT

DIETA QUE NECESSITA MILLORAR

(Adherència baixa)

(Adherència mitjana)

DIETA MEDITERRÀNIA

39,4% DIETA ÒPTIMA (Adherència alta)

Si es valora la ingesta d’aliments proteics, tant d’origen vegetal com animal, es pot observar que el 88% afirma menjar llegums un mínim de dos cops per setmana (recomanació de 2-3 cops setmana) i només el 37,6% respon que els seus fills prenen peix regularment, és a dir, més de dues vegades a la setmana (recomanació de 3-4 cops per setmana). Respecte al consum de carn, un 43%

31

reporten que els seus fills i filles en mengen dues o tres vegades per setmana i la freqüència de la ingesta d’ou és d’un 50% (ingesta recomanada de 3-4 cops setmana). A l’estudi Aladino (2013), el consum de llegums, peix, carn i ous entre les persones enquestades és respectivament de 77,9%, 73,1%, 50,1% i 85% amb una freqüència d’entre un i tres dies a la setmana en tots els casos.

Un 16%, comenta que els seus fills/es no esmorzen mai. Un valor molt per sobre del de Un 16%, població general comenta que els infantil que es situa seus fills/es no en un 0,3% esmorzen mai. Un valor molt per sobre del de població general infantil que es situa en un 0,3%

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Altres dades a destacar són que al voltant del 84,3% respon que els seus fills/es mengen pasta o arròs quasi a diari (5 dies o més a la setmana), però s’ha de destacar que les recomanacions per a aquest dos aliments són d’un cop a la setmana cadascun.

Si s’observa la resposta dels enquestats referent al consum de fruits secs, s’observa que el 27% respon que en consumeixen entre dos i tres cops a la setmana, i la recomanació per part dels experts és que aquesta ingesta sigui diària.

També destaca que un 70% de les llars dels enquestats consumeix oli d’oliva, però no se sap si de forma exclusiva com a greix o si n’utilitzen d’altres per cuinar, amanir o fregir.

D’altra banda, el 11,4% refereixen que els seus fills mengen més d’una vegada al dia dolços i/o llaminadures, mentre que a l’estudi Aladino (2013) aquest consum és del 3,8%. També cal destacar que el 60% pren begudes refrescants almenys 3 cops per setmana (a l’estudi Aladino de 2013 el

30,4% beu begudes refrescants amb sucre i sense amb una freqüència superior a 1 cop per setmana) i referent als embotits el 25,9% ho fa a diari.

S’ha de recordar que aquests tres aliments es troben al vèrtex de la piràmide on la freqüència recomanada de consum és ocasional.

Una altra dada que destaca és que un 3,9%, més d’una vegada a la setmana, menja a un restaurant tipus fast food.

Per concloure es van creuar les dades obtingues del qüestionari ELCSA i del qüestionari Kidmed, per veure si existia alguna relació entre l’accés a l’alimentació i la qualitat dels aliments de la dieta de les famílies entrevistades. D’aquests resultats s’observa que el 17,9% de les famílies que presenten inseguretat severa, tenen una baixa qualitat a la seva dieta (és a dir un Kidmed amb un valor menor o igual a 3) i el 65,5%, d’ aquestes famílies amb inseguretat severa, han de millorar la seva dieta (valor del Kidmed entre 4 i 7). Però també s’observa una lleugera tendència entre la

qualitat i la seguretat alimentària, on adherir-se al patró de dieta mediterrània té més seguretat, en el cas de la nostra mosta un 68,1% de les persones enquestades amb seguretat alimentària, tenen una dieta òptima.

Relació entre la seguretat alimentària i l’adherència a la dieta mediterrània % dels 1.001 enquestats DIETA DE BAIXA QÜALITAT

DIETA QUE NECESSITA MILLORAR

Adherència baixa

Adherència mitjana

DIETA ÒPTIMA Adherència alta

Seguretat Relació entre la seguretat alimentària i l’adherència a la dieta mediterrània alimentària

% dels 1.001 enquestats

retat ntària

Inseguretat DIETA DE BAIXA alimentària QÜALITAT LLEU Adherència baixa

0,5%

31,4%

DIETA QUE NECESSITA MILLORAR 1%

Adherència mitjana

45,9%

68,1%

DIETA ÒPTIMA Adherència alta

53%

Inseguretat alimentària MODERADA

0,5%

4,8%

31,4%

59,2%

68,1%

17,9%

45,9%

65,6%

53%

36%

Inseguretat alimentària SEVERA

4,8%

59,2%

32

36%

16,5%

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

TESTIMONI

FÀTIMA ZAHRA 32 ANYS PARTICIPA EN PROGRAMES LABORALS DE LA CREU ROJA, REP AJUDES EN ALIMENTACIÓ I TAMBÉ DE MATERIAL ESCOLAR. ASSEMBLEA LOCAL DE LA CREU ROJA A LA NOGUERA

“

Peix no en compro des de fa segles...si la nena no en menja a l’escola, jo a casa no li puc donar.

”

La Fàtima té 32 anys i la seva filla de quatre anys és la raó que l’ajuda a tirar endavant, malgrat la difícil situació que viu. Actualment, com a única font d’ingressos, disposa de la Renda Activa d’Inserció que són 426 euros mensuals. Reconeix que ha de fer mans i mànigues per arribar a finals de mes. De fet, assegura que són insuficients.

restant, ha decidit compactar la beca per tal que la seva filla pugui menjar tres dies a la setmana a l’escola, amb el 100% del seu preu finançat per l’administració els dilluns, els dimecres i els divendres. Per la resta d’àpats, compta amb l’ajuda de la Creu Roja.

Una ajuda que agraeix de tot cor quan afirma: “la Creu Roja no em pot donar més. Ho entenc perfectament”.

Fa poc, l’Ajuntament de Balaguer li va cedir un pis social, un fet que li ha permès reduir una mica la despesa mensual que li suposa l’habitatge. Tot i així, ha de pagar un lloguer d’uns 134 euros al mes, a banda de les quotes de llum, gas i aigua.

Aquesta situació té una repercussió directa en l’alimentació de la Fàtima i en la de la seva filla. “Peix jo no en compro des de fa segles... si la nena no en menja a l’escola, jo a casa no n’hi puc donar”.

Quan la Fàtima explica la seva situació, sorprèn la maduresa amb què l’afronta, però no pot evitar les llàgrimes quan admet que molts dies ella no pot dinar perquè, literalment, no té res per menjar. La seva prioritat és la seva filla: “els iogurts de la nena, això no vull que em falti”. En aquest sentit, el Consell Comarcal li ha atorgat una beca pública de menjador per a la nena, amb què es finança el 50% del cost del servei.

Però, com ella no pot assumir el 50%

L’alimentació però no és l’única barrera amb la qual es troba. També té dificultats per fer front a les despeses escolars de la seva filla. Per això, la Creu Roja li va finançar els llibres i el material escolar d’aquest curs.

I si parlem de la roba, la Fàtima assegura que no en pot comprar. Una veïna del seu municipi li dona roba per la nena. Ella aprofita com pot la que té des de fa anys.

33

La Fàtima busca feina, de fet és l’únic que demana. De moment, els estius treballa en la temporada de la fruita.

Una situació però que només dura uns 3 mesos. És llavors quan la seva filla marxa amb la família que tenen al Marroc perquè ella pugui treballar més tranquil·lament. Reconeix també que allí, no tenen tantes despeses. Tot i així, ella dóna diners a la seva família pel manteniment de la nena. Del seu entorn familiar també compta amb l’ajuda d’un germà que viu a França i que, quan pot, li fa arribar diners. Ara bé, el suport que rep del seus familiars no és suficient perquè la Fàtima i la seva filla puguin viure dignament.

Tot plegat una situació que, indubtablement, té efectes emocionals molt forts. Assegura que tot i que la seva filla només té quatre anys, s’adona de moltes coses: “mare, quan tu treballes em pots comprar coses”. La Fàtima sap que no li pot donar tot el que necessita. Per capgirar aquesta situació, demana una feina. “Només demano un lloc de treball per poder criar la meva filla. Tant de bo em surti una feina, seria la mare més feliç del món”.

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.6. Ajuts i valoració dels serveis 3.6.1. Ajudes de Creu Roja per a l’alimentació De les persones enquestades que actualment reben ajuda de la Creu Roja -67,2%- un 81% rep ajuts de Creu Roja en alimentació familiar i infantil.

Tal i com es pot veure a la taula següent, el 48,7% rep kits de suport social, l’11,5% aliments frescos, el 10,4% beca menjador escolar, el 10% targeta prepagament i el 0,6% berenars en espais de la Creu Roja.

Un 7,3% no rep cap ajut en alimentació sinó d’una altra tipologia (llibres i material escolar, subministraments, productes de neteja, kit infantil, cursos, roba i calçat, joguines i reforç escolar).

Una altra informació obtinguda és el grau de necessitat que tenen les persones enquestades a l’hora de prioritzar les ajudes rebudes. Així doncs, i per ordre descendent, de major a menor necessitat de l’ajut, han ordenat les ajudes que la Creu Roja els ofereix, de mode que s’obté el següent resultat:

Ajudes d’alimentació Ajudes d’alimentació de la Creu deRoja la Creu Roja

Grau de necessitat Grau de necessitat dels enquestats dels enquestats

% dels 1.001%enquestats dels 1.001 enquestats

de suport social Kits de suport Kits social 48,7%

48,7%

rep cap ajut actualment No rep cap ajutNoactualment 32,8%

1r

Targeta Targeta de prepagament 1r de prepagament

2n

Donació Donació frescos d’aliments frescos 2n d’aliments

3r

Kits de Kitssocial de suport social 3rsuport

4rt

Beca4rt de menjador Beca deescolar menjador escolar

5è

5è enBerenars Berenars espais en espais d'èxit escolar d'èxit escolar

32,8%

Entrega d’aliments frescos Entrega d’aliments frescos 11,5%

11,5%

Beca menjadorBeca escolar menjador escolar 10,4%

10,4%

Targeta de pagament Targeta de pagament 9,9%

9,9%

No rep cap ajutNod’alimentació rep cap ajut d’alimentació 7,3%

7,3%

Berenars

Berenars

0,6%

0,6%

34

PR

A

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

Valoració qualitativa de l'ajut

Valoració quantitat

% dels 1.001 enquestats

% dels 1.001 enquestats

3.6.2. Valoració dels ajuts Valoració qualitativa de l'ajut Valoració qualitativa de l'ajut d’alimentació rebuts de la% dels 1.001 enquestats % dels 1.001 enquestats Creu Roja Quant a la qualitat de l’ajuda rebuda per part de la Institució, un 45,4% la valora com a bona. Seguidament, un 34,6% com a molt bona. Un 14,5% la considera regular. Si es fa referència a la freqüència de l’ajut, el 56,8% considera l’ajuda insuficient.

Valoració quantitativa de l'ajut Valoració quantitativa de l'ajut % dels 1.001 enquestats % dels 1.001 enquestats Molt bona 34,6%

Molt bona Molt bona 34,6% 34,6%

Suficient Suficient 39,1% 39,1% Bona 45.4%

Bona 45.4%

Tot i una bona valoració de l’ajuda rebuda, cal destaca, que, cada vegada més, les persones ateses manifesten la necessitat de poder accedir a una major varietat de producte, remarcant la importància de reforçar la dieta alimentària de la llar, amb aliments frescos, i la importància, tal i com s’ha vist en el punt anterior, de ser els propis beneficiaris de l’ajuda els encarregats de fer la compra i escollir segons les preferències i necessitats pròpies del nucli familiar.

Bona 45.4%

Regular 14,5%

Regular 14,5%

Insuficient Insuficient 56,8% 56,8%

Regular 14,5% Insuficient 2%

Ns/Nc 4,1%

Ns/Nc 4,1%

Insuficient Insuficient 2% 2%

de necessitat enquestats

Targeta de prepagament

3.7. Pregunta oberta

ament

Davant de la pregunta formulada en el

Donació d’aliments frescos tancament del qüestionari “Com creu

que la Creu Roja el pot ajudar a millorar l’alimentació a la seva llar?”, es confirma la demanda prioritària de les s frescos VARIETAT TONYINA persones ateses, tal i com s’ha anat INFANTIL CEREALS Kits de suport social veient al llarg de l’estudi, que vincula la millora de l’alimentació familiar VARIETAT VARIETAT amb l’accés a més aliments frescos, al MENJADOR PRODUCTE així com també l’ajut de Targetes de PRODUCTES OLI FREQÜÈNCIA VERDURA Beca de menjador Suport escolar Alimentari (targetes de prepaLABORAL SUPORT MENJAR ALIMENTACIÓ CARN PEIX QUANTITAT gament) que els permeten d’autogesVERDURA VERDURA tionar la seves compres i lesPRODUCTES despeses PRODUCTES escolar alimentàries i, a més a més, en preserQUANTITAT QUANTITAT ALIMENTACIÓ ALIMENTACIÓ la normalització, privacitat i dignifiBerenars envaespais cació de l’ajuda rebuda.

FRUITA PRODUCTES KITS NENS ENTREGANT d'èxit escolar

s

FRESCOS

TARGETA

PREPAGAMENT

ALIMENTS ALIMENTS ALIMENTS

A partir de les respostes a la pregunta oberta, s’ha creat el següent núvol de paraules en el qual la mida de les paraules és proporcional a la freqüència de la seva aparició.

ENTREGANT ENTREGANT

35

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Grup 1

|

Tenen feina

22% 217 persones

4 ANÀLISI MULTIVARIANT

Grup 3 | Al llindar

28%

282 persones

Grup 5 | No tenen cap ingrés econòmic

12% 124 persones

4.1. Tipologia perfils obtinguts

Grup 2

|

Cobren prestacions

A partir de les respostes dels usuaris s’ha realitzat una anàlisi de correspondències múltiples amb l’objectiu de detectar tipologies o perfils d’usuaris amb característiques similars. S’han detectat 5 perfils d’usuaris.

Tot seguit es descriuen les característiques més significatives dels usuaris classificats en cada grup (les que presenten un percentatge superior als obtinguts en l’estudi de tots els usuaris).

2n perfil d’usuari

27% 270 persones

r

Grup 4

|

Economia informal

11% 108 persones

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Grup 1 | Tenen feina En aquest grup s’han classificat 217 persones (el 22%).

Aquests són els aspectes més característics d’aquests usuaris:

Dades personals

Determinants socioeconòmics

Perfil per persona

74% són dones

80% 91% SALARI

ALIMENTACIÓ

com a font principal d’ingressos

1

de la llar que prové dels ingressos

Ingressos

de més de 900 €

44% INGRESSOS mensuals

Ingressos entre 700-900 €

30%

56% ALIMENTACIÓ

Despeses mensuals superiors a 200 €

Dades relatives a l'alimentació dels infants

INSEGURETAT ALIMENTÀRIA

LLEU

52%

menja carn alguna vegada per setmana

22%

mengen embotits 2-3 cops per setmana

El 40% es troba en un nivell d’inseguretat lleu.

DIETA MEDITERRÀNIA A MILLORAR 38

25%

pren begudes refrescants cada dia

49%

pot pagar-les amb dificultats

DESPESES ESCOLARS

8%

pot pagar-les sense problemes

32%

ha tingut dificultats per pagar el vestuari alguna vegada

VESTUARI

8%

no han tingut mai dificultats

217

persones (el 22%)

Activitat fĂ­sica, extraescolars i lleure

32%

ha hagut de reduir les activitats extraescolars dels fills.

1.001 usuaris/Ă ries enquestats 39

(amb fills de 4 a 12 anys)

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Grup 2 | Cobren prestacions En aquest grup s’han classificat 270 persones (el 27%).

Aquests són els aspectes més característics d’aquests usuaris:

Dades personals

Determinants socioeconòmics

Perfil per persona

44% són homes

92% PRESTACIONS

com a font principal d’ingressos

2

Entre 500 i 700 €

29% Només té un fill

33%

13%

INGRESSOS

majors de 50 anys

mensuals

Dades relatives a l'alimentació de la infància

INSEGURETAT ALIMENTÀRIA

61%

menja carn alguna vegada per setmana

LLEU

34%

mengen embotits cada dia

El 47% es troba en un nivell d’inseguretat lleu.

DIETA MEDITERRÀNIA ÒPTIMA

66% 40

Puntuació bona que indica una millor situació.

Ingressos entre 300-500 €

53%

45%

pot pagar-les amb dificultats

DESPESES ESCOLARS

42%

tenen ajudes per pagar el vestuari

VESTUARI

270

persones (el 27%)

Activitat física, extraescolars i lleure

Més de 5 hores

20%

dels fills fan més de 5 hores d’activitat física a la setmana

1.001 usuaris/àries enquestats 41

(amb fills de 4 a 12 anys)

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Grup 3 | Al llindar En aquest grup s’han classificat 282 persones (el 28%).

Aquests són els aspectes més característics d’aquests usuaris:

Dades personals

Determinants socioeconòmics

Perfil per persona

89% PRESTACIONS com a font principal d’ingressos

42% Tenen algún fill amb malaltia crònica

3

Entre 500 i 700 €

44%

Tenen més fills que la mitjana de la mostra.

El 20% té 4 o més fills.

INGRESSOS mensuals

Ingressos entre 300-500 €

47%

Dades relatives a l'alimentació dels infants

INSEGURETAT ALIMENTÀRIA

67%

36%

46%

35%

menja poca carn

MODERADA

mai pren begudes refrescants

El 47% es troba en un nivell d’inseguretat moderada.

DIETA MEDITERRÀNIA A MILLORAR 42

menja menys de 2 ous per setmana

No menja mai embotit

65% DESPESES ESCOLARS

no pot pagar les despeses escolars

44% VESTUARI

tenen dificultats per pagar el vestuari

282

persones (el 28%)

Activitat física, extraescolars i lleure

Més de 5 hores

44%

ha hagut de prescindir de les activitats extraescolars dels seus fills

1.001 usuaris/àries enquestats 43

(amb fills de 4 a 12 anys)

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Grup 4 | Economia informal En aquest grup s’han classificat 108 persones (l’11%).

Aquests usuaris tenen un perfil més heterogeni.

Les seves característiques més rellevants són:

Dades personals Perfil per persona 60% tenen entre 30 i 39 anys.

Determinants socioeconòmics

4

57% DONACIONS

108

La seva alimentació prové majoritàriament de donacions

persones (l’11%)

Menys de 300 €

67% (60% d’economia informal)

INGRESSOS mensuals

INSEGURETAT ALIMENTÀRIA

MODERADA El 39% es troba en un nivell d’inseguretat moderada.

DIETA MEDITERRÀNIA A MILLORAR 44

1.001 usuaris/àries enquestats (amb fills de 4 a 12 anys)

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

TESTIMONI

TATIANA RUIZ GÓMEZ 29 ANYS USUÀRIA D’AJUTS D’ALIMENTACIÓ INFANTIL ASSEMBLEA LOCAL DE LA CREU ROJA A TARRAGONA

“

La beca m’aporta tranquil·litat perquè si els nens haguessin de menjar a casa jo només podria donar-los un plat de macarrons.

Malgrat tenir només 29 anys, la Tatiana té cinc fills d’entre 2 i 9 anys. El seu aspecte aparentment fràgil, amaga una veu forta i un discurs clar i franc, d’aquells que parlen sense embuts de la vida i del que convingui. La seva enteresa sembla una cuirassa indispensable per afrontar els patiments d’una situació familiar molt condicionada des de l’inici de la crisi, ja fa més de sis anys.

La Tatiana havia treballat en diferents negocis de cara al públic, fet que la va portar a Barcelona, on va conèixer el Jordi, el seu marit. Després de tenir la primera criatura ella va deixar de treballar, confiada en la feina de la seva parella. Els problemes van començar quan a ell el van fer fora del taller on estava, ara fa 6 anys. Des d’aleshores ella no ha pogut tornar a trobar feina i ell només treballa esporàdicament fent alguna reparació. La concessió, ara fa un any, de la Renda Activa d’Inserció, va suposar un alleujament per a l’economia domèstica, però no pas la solució. Amb els 545 € que reben cada mes tenen dificultats serioses per fer front a les necessitats bàsiques, i això que ja fa

”

temps que es van veure obligats a viure d’okupes en un dels barris més allunyats del centre de Tarragona.

Actualment els seus fills mengen a l’escola gràcies a la beca menjador, que percep íntegrament. “La beca m’aporta tranquil·litat perquè si els nens haguessin de menjar a casa jo només podria donar-los un plat de macarrons i, en canvi, sé que allí també mengen amanida, peix o una mica de fruita”, explica. De fet, el menjar del col·legi li aporta tranquil·litat, perquè reconeix que a la resta d’àpats difícilment els pot proporcionar una dieta equilibrada. “A casa no els puc donar peix fresc o verdura”, lamenta.

N’és conscient però admet que no té alternativa.

Els kits d’alimentació que rep periòdicament de la Creu Roja són una aportació fonamental al rebost familiar, com també ho són les targetes de prepagament que va rebre durant les últimes festes de Nadal i amb les quals va poder alimentar els seus fills durant les vacances escolars. A més en els últims mesos la Creu Roja també els

45

ha facilitat recursos per poder adquirir material escolar o roba per als infants.

Alguns veïns o amics també els ajuden a comprar menjar, però malgrat totes aquestes col·laboracions a partir del dia 20 de cada mes, han de fer equilibris per cobrir els mínims imprescindibles. “De vegades m’han tallat l’aigua o m’he vist obligada a fer compartir dos iogurts per als cinc fills”. Tots aquests entrebancs sovint acaben acaben repercutint en l’estat anímic dels menuts, tot i els esforços dels pares per evitar-ho. “Les nenes, que són més grans, noten quan estem nerviosos i de vegades al col·legi no estan concentrades”, admet la Tatiana.

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Grup 5 | No tenen cap ingrés econòmic En aquest grup s’han classificat 124 persones (el 12%). Aquests usuaris també presenten un perfil més heterogeni:

Dades personals Perfil per persona

84% no tenen cap fill amb malaltia crònica

Determinants socioeconòmics

5

88%

124

DONACIONS

La seva alimentació prové majoritàriament de donacions i ajudes

persones (el 12%)

no tenen cap ingrés

86%

INGRESSOS mensuals

INSEGURETAT ALIMENTÀRIA VESTUARI 47%

tenen dificultats per pagar el vestuari

DESPESES ESCOLARS 62%

no pot pagar les despeses escolars

DIETA MEDITERRÀNIA A MILLORAR

MODERADA El 56% es troba en un nivell d’inseguretat moderada.

1.001 usuaris/àries enquestats (amb fills de 4 a 12 anys)

46

4. ANÀLSI MULTIVARIANT

4.2. Resum multivariant El primer grup correspon a usuaris amb salari, poden pagar les despeses escolars amb dificultats i alguna vegada problemes per pagar el vestuari.

Han hagut de reduir les activitats extraescolars. En el qüestionari ELCSA obtenen una puntuació per sota de la mitjana (nivell d’inseguretat lleu).

En el segon grup trobem gairebé la meitat dels usuaris que reben prestacions. Tenen menys fills i aquests encara no han arribat a la ESO. No poden pagar les despeses escolars i tenen problemes per pagar el vestuari.

En el qüestionari ELCSA obtenen una puntuació molt per sota de la mitjana (nivells de seguretat i d’inseguretat lleu). En el qüestionari KidMed també obtenen una bona puntuació.

En el grup 3 s’agrupen la resta d’usuaris amb prestacions. Aquests tenen més fills que la mitjana, molts amb malalties cròniques. No poden pagar les despeses escolars i tenen dificultats per pagar el vestuari. En el qüestionari ELCSA obtenen una puntuació per sobre de la mitjana (nivells d’inseguretat moderada i severa). En el qüestionari KidMed també obtenen una puntuació dolenta.

En el grup 4 hi ha els usuaris que depenen de l’economia informal i de les donacions.

Finalment, en el grup 5 hi ha les famílies que no tenen cap ingrés. Depenen de les donacions i d’altres ajudes, i tenen puntuacions dolentes en el qüestionari ELCSA.

47

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Clasificació dels grups d’usuaris Número de fills Es destacaria el grup 3, amb el major percentatge de nombre de fills -4 o més- també un alt percentatge amb 3 fills, sent la mitjana d’1 fill la que estaria menys representada.

Per contra el grup que tindria una mitjana de fills inferiors, seria el 2, amb el percentatge més elevat d’un fill i 2 fills.

1

2

3

4 o més

Grup 1 | Tenen feina Grup 2 | Cobren prestacions Grup 3 | Al lllindar Grup 4 | Economia informal Grup 5 | No tenen ingressos 0

20

40

60

80

100

Ingressos mensuals El perfil que presenta un nivell d’ingressos superior, més de 900 € mensuals, és el perfil 1. D'altra banda, presentant un menor ingrés

Cap

0 - 300 €

econòmic, tindríem el perfil 5, que afirma majoritàriamentmajoritàriament no tenir cap ingrés fixe mensual.

301 - 500 €

501 - 700 €

701 - 900 €

Més de 900€

Grup 1 | Tenen feina Grup 2 | Cobren prestacions Grup 3 | Al lllindar Grup 4 | Economia informal Grup 5 | No tenen ingressos 0

20

40

48

60

80

100

4. ANÀLSI MULTIVARIANT

Procedència dels ingressos En referència a la procedència dels ingressos relacionats a la gràfica anterior, es veu clarament, com, el perfil 1, agruparia les famílies que tenen com a font principal d’ingressos, el salari. Com ja s’ha fet esment abans, seria el col.lectiu anomenat com “treballadors pobres”. En el perfil 2

Ingressos Propis

i 3, hi ha les famílies que depenen majoritàriament de les prestacions. El grup 4, els que treballen en economia informal i el darrer, que com s'ha vist a la gràfica anterior (ingressos mensuals) no té ingressos econòmics, per tant, no presentaria cap procedència - altres- .

Prestacions

Econ. Informal

Altres

Grup 1 | Tenen feina Grup 2 | Cobren prestacions Grup 3 | Al lllindar Grup 4 | Economia informal Grup 5 | No tenen ingressos 0

20

40

60

80

100

Cost mensual en alimentació Al grup 1 trobem les famílies que poden destinar més diners a la compra dels aliments, més de 200 € mensuals, i serien els grups 3 i 4 els que hi poden destinar menys -menys de 50 €- També es destaca el grup 5, que tal i com ja hem vist a les gràfiques anteriors, serien les famílies que no disposen

de cap ingrés fixe al mes i per tant no tenen un import regular de despeses i depenen bàsicament de les donacions i les ajudes alhora de proveir-se d’aliments per la seva llar.

¿?

0 - 50 €

51 - 100 €

101 - 200 €

Més de 200 €

No sempre igual

Grup 1 | Tenen feina Grup 2 | Cobren prestacions Grup 3 | Al lllindar Grup 4 | Economia informal Grup 5 | No tenen ingressos 0

20

40

49

60

80

100

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Procedència de l’alimentació Segons la procedència dels aliments, trobem en el grup 1 aquelles famílies directament poden fer-se càrrec amb els ingressos que disposen. Ja observàvem anteriorment, que

es el grup que té feina i disposa de salari.

El grup 5 al no disposar de cap ingrés fix al mes, depèn bàsicament de les ajudes i les donacions.

Ingressos Propis

Donacions

Ajudes

Atres

Grup 1 | Tenen feina Grup 2 | Cobren prestacions Grup 3 | Al lllindar Grup 4 | Economia informal Grup 5 | No tenen ingressos 0 20

40

60

80

100

Dificultats despeses escolars Quant a les despeses escolars com s’observa que el perfil que pot assolir amb major facilitat les despeses escolars és l’1. La resta comenta que no pot pagar aquestes despeses ja que són molt cares.

Cap problema

Amb dificultats

No pot pagar

Paga material

Altres

Grup 1 | Tenen feina Grup 2 | Cobren prestacions Grup 3 | Al lllindar Grup 4 | Economia informal Grup 5 | No tenen ingressos 0

20

40

50

60

80

100

4. ANÀLSI MULTIVARIANT

Dificultats despeses vestuari Quant a les dificultats de vestuari, els usuaris del perfil 1 tenen poques dificultats per fer-ne front a diferència dels altres perfils que, donat que tenen menors ingressos mensuals, tenen majors dificultats.

Sempre

A vegades

Té ajudes

Mai

Altres

Grup 1 | Tenen feina Grup 2 | Cobren prestacions Grup 3 | Al lllindar Grup 4 | Economia informal Grup 5 | No tenen ingressos 0

20

40

60

80

100

Seguretat alimentària (ELCSA) Quant al concepte de seguretat alimentària, aquesta es troba més present en els perfils 1 i 2. La resta de perfils, tenen una inseguretat severa més elevada

Seguretat

(major en el perfil 3: més components a la llar, reben més ajudes, tenen menys ingressos mensuals, reben prestacions)

Inseguretat Lleu

Inseguretat Moderada

Inseguretat Severa

Grup 1 | Tenen feina Grup 2 | Cobren prestacions Grup 3 | Al lllindar Grup 4 | Economia informal Grup 5 | No tenen ingressos 120

0 20

40

51

60

80

100

12

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Adherència a la dieta Mediterrània (Kidmed) El perfil 3 és el que presenta una menor adherència a la comparativa, el perfil 2 és el que té una major dieta mediterrània i, per tant, també una major adherència a la dieta, que correlaciona amb una inseguretat alimentària (inseguretat severa). Com a tendència alta davant la seguretat alimentària.

Baixa

Mitjana

Alta

Grup 1 | Tenen feina Grup 2 | Cobren prestacions Grup 3 | Al lllindar Grup 4 | Economia informal Grup 5 | No tenen ingressos

0

20

40

60

80

100

60

80

100

Segons valoració de les ajudes rebudes Els usuaris fan una valoració general de les ajudes rebudes com a insuficient, dada que augmenta en els perfils d’usuaris que reben més ajudes (en aquest cas, el perfil 3).

Suficient

Insuficient

Grup 1 | Tenen feina Grup 2 | Cobren prestacions Grup 3 | Al lllindar Grup 4 | Economia informal Grup 5 | No tenen ingressos

0

20

40

52

TESTIMONI

JOAN FRANCESC SIMÓN DIRECTOR DE L’IES VALLVERA, SALT (GIRONÈS)

“

El fet que un infant no tingui accés a una alimentació adequada és una font d’injustícia social que el pot acabar estigmatitzant-lo de per vida

En Joan Francesc és el director de l’IES Vallvera de Salt (Girona), un centre públic que ell mateix descriu com “de màxima complexitat” ja que compta amb estudiants de més de 40 nacionalitats diferents on només el 33% hi accedeix amb els estudis de primària aprovats.

Per treballar en un centre com aquest, en Joan Francesc opina que “hi ha d’haver per part dels docents del centre - a més d’un coneixement previ de la realitat dels estudiants-, una vinculació emocional, i un treball des del respecte i la preocupació envers els joves”.

Fruit d’aquesta preocupació i a través de l’atenció i el treball amb els alumnes, l’equip docent va detectar el curs passat algunes mancances en l’alimentació d’un grup dels estudiants.

En les hores del pati “hi havia nanos que demanaven a altres companys compartir l’entrepà de l’esmorzar, i això va fer que entréssim en estat d’alerta”, explica el director.

Coneixedors d’un projecte pilot de la Creu Roja que es començava a desenvolupar a d’altres centres educatius #menjarsalinsti, l’IES de Vallvera va entrar a formar-hi part

”

el passat curs escolar 2013-2014 amb continuïtat aquest any. Aquest recurs proporciona als alumnes un àpat saludable i equilibrat de dilluns a divendres a les mateixes instal·lacions de l’institut. “Puc dir amb satisfacció que aquest projecte està tenint una repercussió molt positiva en els nois i noies del nostre centre i les seves famílies”, afirma el professor.

Simón recalca amb preocupació la influència que pot arribar a tenir una alimentació insuficient en el rendiment i el desenvolupament d’un estudiant: “L’adolescent que no està ben alimentat pot arribar a ser especialment problemàtic. És un nano que no es concentra, es dorm a classe literalment i a nivell emocional i social també té la seva afectació, podent comportar que l’infant quedi marginat o estigmatitzat de per vida”, afirma.

Per aquest motiu el director pensa que les administracions haurien de prendre consciència de la importància d’aquest problema ja que no tot es soluciona amb recursos materials. Segons ell, el que hauria de fer l’administració és “detectar la necessitat a través d’un

53

indicador social i prioritzar els recursos a destinar”. Simón reclama que els centres de màxima complexitat, com el seu, haurien de disposar de beques menjador oficials, “no pot ser que gràcies a la Creu Roja o a d’altres entitats es comenci a solucionar aquest tema a la Secundària”.

Malgrat tot, en Joan Francesc agraeix la labor de la Creu Roja ja que no es tracta només d’un tema de salut, sinó que el fet que algú es preocupi per a aquests joves, té molt a veure amb els canvis d’actitud positius que fan perquè els estudiants es senten valorats i escoltats.

“Quan aquests nanos em troben pel carrer i em criden des de l’altra punta: -director!, és molt gratificant perquè ara identifiquen l’institut no només com un centre on han d’anar obligatòriament cada dia de 8 a 3, sinó com alguna cosa més on hi ha persones que s’escolten els seus problemes i fa que al final no siguin tan grans”, conclou Simón.

5 CONCLUSIONS

5. CONCLUSIONS

La inseguretat alimentària, a casa nostra En aquest estudi s’ha introduït per primer cop el concepte de “seguretat alimentària” -abastament emprat en la terminologia dels projectes de cooperació al desenvolupament-, però que aquí, en una societat desenvolupada, fins ara havia pres cos només en l’accepció de la preservació de la seguretat, salubritat i higiene dels aliments. Per tant, aquí s’ha incorporat el concepte de la seguretat alimentària entesa com la situació en què totes les persones d’un grup familiar tenen garantit sempre l’accés físic, social i econòmic a suficients aliments innocus i nutritius per satisfer les seves necessitats i preferències alimentàries per poder tenir una vida activa i sana.

Per això, una de les dades més rellevants i sorprenents que s’extreuen de l’estudi és que 9 de cada 10 famílies amb infants que atén la Creu Roja en els seus projectes de Lluita contra la Pobresa pateixen algun tipus d’inseguretat alimentària a les seves llars. La intensitat d’aquesta inseguretat, que s’ha mesurat a través del qüestionari ELCSA, és lleu en un 29,5% de les famílies, moderada en un 40,7% i severa en un 21,7%.

Com indiquen les dades obtingudes, la inseguretat alimentària és, per tant, un element directament proporcional vinculat al nivell d’ingressos de les famílies, a la dimensió dels

55

grups familiars i també a la procedència dels aliments que es consumeixen a la llar. Així doncs, la inseguretat alimentària severa afecta el 25% a les llars sense cap tipus d’ingrés i disminueix sensiblement en les famílies que tenen ingressos superiors als 700€.

La dependència d’altres fonts per a obtenir els aliments és un altre factor que incideix en la severitat de la inseguretat alimentària que es dóna a casa nostra quant a l’accés. Per tant, quan l’alimentació de les famílies prové majoritàriament dels productes donats per entitats socials o de les ajudes de familiars o altres persones properes de l’entorn, el percentatge d’inseguretat severa augmenta 10 punts per sobre de la que tenen les famílies que encara poden comprar la major part d´aliments.

No obstant, les principals diferències es troben en els extrems de la forquilla que hi ha entre les situacions de seguretat alimentària i d’inseguretat alimentària severa, de manera que en totes les unitats familiars estudiades són gairebé idèntics els percentatges d’inseguretat moderada, ja que és el factor predominant en tots els grups.

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

De l’ajuda humanitària a l’accés normalitzat a l’alimentació En els diversos estudis de l’Observatori de Vulnerabilitat s’ha fet palesa l’elevada dependència que comporta la situació de vulnerabilitat sobrevinguda. La proporció de famílies que obtenen el seus ingressos d’un salari no arriba al 25%, mentre que els reben algun tipus de prestació representen més del 50% de les persones enquestades en aquest estudi. Aquests indicadors no han mostrat cap variació que indiqui una millora en la situació, ans al contrari. De fet, es constata la tendència que hi ha un increment de les famílies que no tenen cap tipus d’ingrés.

En aquest estudi s’ha preguntat no només d’on procedeixen principalment els ingressos, sinó també d’on les famílies obtenen els productes d’alimentació. Un 48% de les famílies ateses per la Creu Roja manifesta que els aliments que consumeixen a la seva llar provenen majoritàriament d’ajuts i, entre aquests, sobresurten els ajuts procedents de les entitats socials (38%).

Aquesta dependència dels ajuts, obliga a les entitats, doncs, a repensar profundament els projectes d’alimentació que es duen a terme. Actualment, entre el tipus de productes que es distribueixen té molt poca presència el producte fresc, sobretot per la logística i les condicions de conservació i de distribució que exigeix.

Així doncs, des de la Creu Roja s’aposta en ferm per l’expansió d’un model de targetes de prepagament que permet que les famílies puguin autogestionar aquests ajuts segons les seves necessitats i hàbits nutricionals, al mateix temps que ajuda a normalitzar l’ajut alimentari i, per tant, al cap i la fi, reforci la dignitat de les pesones que se’n beneficien. És, sens dubte, per això, per aquest efecte normalitzador, que les targetes de prepagament siguin la tipologia d’ajut més ben valorat per les famílies enquestades.

És cert que, davant la crisi, les entitats han respost de forma destacada amb projectes i campanyes de recollida que proporcionen productes d’alimentació a les persones més vulnerables. La solidaritat individual també es concreta sovint en aquests tipus d’ajuts, que resulta per a la majoria de les persones una manera assumible de contribuir-hi solidàriament.

L’alimentació és un dret bàsic del qual moltes persones, entitats i empreses volen participar-ne. Però precisament perquè és un dret bàsic, resulta inacceptable l’elevat índex de dependència dels ajuts d’aquests col·lectius més afectats; així doncs, aquesta greu mancança social no pot estar sostinguda únicament per la solidaritat de particulars en aquests volums ni en aquesta durada.

Si les famílies obtenen suport en l’alimentació eminentment a través de les entitats i de la xarxa familiar, resulta lògic que prioritzin les despeses d’habitatge abans que les d’alimentació, ja que les conseqüències dels impagaments són devastadores. Malgrat que la Creu Roja va destinar, durant el 2014, més de 311.000 ajuts per pagar habitatge i subministraments, és del tot impossible que arribin a tothom de manera sostinguda i continuada.

56

5. CONCLUSIONS

Per la promoció i garantia de l’autonomia familiar El 53,4% dels infants de 4 a 12 anys de les famílies enquestades dinen al menjador escolar perquè disposen de beca menjador. Això no obstant, en més de la meitat (58%) dels casos la beca no cobreix el 100% del cost del menjador escolar i les famílies han d’aportar un percentatge que se situa majoritàriament en el 50%. Davant la dificultat de fer front a aquest copagament, moltes famílies es veuen obligades a compactar la beca, de manera que els seus fills mengen, uns dies, a l’escola i, altres, a casa.

Fruit de l’esforç de l’administració competent per reordenar els criteris de concessió de beques de menjador escolar, i el gran esforç econòmic i de gestió de les entitats per pal·liar aquestes situacions, es pot constatar l‘increment significatiu (20 punts per sobre de l’indicador del 4rt estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat, de gener de 2013) del percentatge de concessió de beques de menjador escolar entre el col·lectiu estudiat.

La beca de menjador suposa un benefici en l’alimentació i integració de l’infant, sobretot si es té en compte que en en el 4rt estudi de l’Observatori , “L’impacte de la crisi en la infància i el medi escolar”, publicat al gener del 2013, el 70,3% de les persones enquestades manifestava tenir dificultats per garantir una alimentació saludable per als seus fills al domicili. D’entre les famílies que no poden costejar el servei de menjador escolar aquesta afectació arribava fins el 79%.

No obstant això, queda clar que, per combatre aquesta elevada inseguretat alimentària i l’elevada dependència continuada dels ajuts alimentaris per part dels col·lectius atesos, es fa del tot imprescindible desenvolupar accions integrals que n’afavoreixin la plena autonomia personal i familiar amb accions vinculades, sobretot, a l’accés al mercat laboral, i la incorporació d’aquestes persones ateses a llocs de treball que ofereixin salaris dignes que els permetin sortir del cicle d’exclusió al qual es veuen abocats.

Tanmateix, i per tal d’evitar les grans desigualtats socials, caldria impulsar un sistema de Renda Garantida de Ciutadania, si més no per aquells col·lectius i persones que presentin un major grau d’exclusió social o amb persones dependents a càrrec. A més, la Renda Garantida de Ciutadania podria ser una mesura molt eficaç, no només per als col·lectius que pateixin una situació de cronificació de l’exclusió social, sinó també per pal·liar el fenomen en augment dels “treballadors pobres”.

57

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

6 ACCIONS DE LA CREU ROJA

6. ACCIONS DE LA CREU ROJA

ALIANÇA HUMANITÀRIA PER A L’ALIMENTACIÓ INFANTIL La Creu Roja a Catalunya va llançar el maig de 2014 la campanya de l’Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil, amb l’objectiu d’aplegar el màxim de recursos i esforços per desenvolupar aquest tipus de projectes. Amb aquesta campanya, la Creu Roja vol fer una crida tant a la ciutadania com a empreses, associacions o institucions

públiques i, en general, a tots els agents socials. L’objectiu de la campanya és recaptar en un any 1 milió d’euros per distribuir 100.000 ajuts alimentaris infantils. Els fons recollits en aquesta campanya s’invertiran en els diferents projectes d’alimentació infantil que desenvolupa la Creu Roja en l’actualitat:

#actuemJA

ACCIONS • Programes de suport a l’alimentació infantil • Beques menjador escolar: Ajuda per cobrir la quota de menjador escolar de nens/es en situació de risc, les famílies dels quals no poden assumir aquesta despesa i no la tenen completament coberta per beques públiques.

Es pretén que aquests tinguin almenys un àpat al dia de qualitat i saludable. Aquest projecte va ser iniciat el curs 2012/13. El curs 2013-2014, 894 nens/es van rebre la beca gràcies a la Creu Roja.

• Berenars al projecte d’èxit escolar: berenars que es reparteixen en quasi cinquanta espais de la Institució Humanitària, gestionats per Creu Roja Joventut (CRJ).

Es realitza un acompanyament socioeducatiu dels infants, s’organitzen activitats de lleure i es promou el treball en els hàbits de vida saludables.

• Targetes de suport alimentari: projecte de l’Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil de Creu Roja que consisteix en distribuir targetes de prepagament entre famílies en situació vulnerable perquè puguin comprar aliments per als seus fills/es en comerços de proximitat, de forma normalitzada. Fins ara, aquestes targetes s’han

59

distribuït durant els períodes de vacances escolars, per complementar les beques de menjador que la Creu Roja ja proporciona durant la resta del curs. Des de setembre de 2014, 4.600 nens/es han rebut aquest tipus de suport.

• Kits de suport social (kits d’alimentació infantil): Cobreix les necessitats bàsiques en alimentació i higiene dels infants. També conté productes més específics com bolquers i aliments per a nadons. Al llarg de l’any 2014, 19.754 infants han rebut aquesta ajuda.

• Beques de Secundària (#Menjarsalinsti): garantir que els estudiants de secundària en situació de vulnerabilitat puguin comptar amb una alimentació saludable, sana i equilibrada. Els joves usuaris del projecte poden rebre suport a través dues modalitats.

Una d’elles consisteix en quedar-se dinar al propi menjador del centre, si a l’institut disposen d’un menjador per preparar els àpats. Però, en els casos en què això no ha estat possible, la Creu Roja ofereix l’ajut alimentari a través de les targetes de prepagament, de manera que puguin dinar cada migdia a casa seva.

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Durant el curs escolar 2014-2015, el projecte s’està duent a terme en 8 localitats catalanes (Terrassa, Lleida, Salt, Rubí, Santa Margarida de Montbui, Santa Coloma de Gramenet, Badia del Vallès i El Vendrell).

• Programes d’intervenció amb infants • Centres de Mediació Social (CMS), ludoteques i casals d’estiu (CRJ): els CMS són espais on els infants poden fer els deures i desenvolupar altres activitats formatives i lúdiques en horari extraescolar amb l’acompanyament de voluntariat. A les ludoteques i als esplais d’estiu s’hi desenvolupen activitats d’oci i lleure per als infants de les famílies que no es poden costejar aquest tipus d’activitats.

En aquells centres en què el projecte es desenvolupa a l’institut, el voluntariat de la Creu Roja s’ocupa del servei de menjador i de la seva dinamització. En aquest sentit, cal tenir en compte que la Creu Roja ha format 122 voluntaris i voluntàries en manipulació d’aliments durant el 2014, com els que formen part d’aquest projecte.

• Kit de suport escolar (material escolar) A més, la Creu Roja desenvolupa altres activitats socioeducatives amb els joves beneficiaris del projecte.

• Campanya de joguines (CRJ): Campanya de recollida de joguines pel Dia de Reis per distribuir-les entre els infants en situació de vulnerabilitat.

En aquest projecte, la Creu Roja treballa en xarxa amb el Departament d’Ensenyament, que deriva els usuaris i usuàries al projecte; l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ACSP), que ajuda Creu Roja a dissenyar els menús; i amb les Taules locals (integrades per l’Ajuntament corresponent i les delegacions territorials corresponents del Departament d’Ensenyament i l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

• Èxit escolar (CRJ): projecte adreçat a infants en etapa d’educació obligatòria (6-16 anys) i que es troben en risc d’exclusió social on es pretén fomentar habilitats socioeducatives i promoure l’educació en valors fora de l’entorn acadèmic mitjançant activitats lúdiques i formatives. Se centra principalment en el reforç escolar, suport i acompanyament dels infants, cobertura de necessitats bàsiques, activitats de lleure i oci i sensibilització de l’entorn de l’infant.

• Projecte d’ajudes a la infància en situació de vulnerabilitat: ajudes a les famílies en situació de risc per tal d’adquirir vestuari, llibres i material escolar.

Consisteix en vals/targetes que permeten adquirir els materials mitjançant la xarxa normalitzada de llibreries, botigues esportives o altres establiments.

• Suport a l’alimentació en Centres gestionats per la Creu Roja (en negreta): la Creu Roja ofereix, als seus espais i centres de gestió, programes de suport per a l’alimentació dels infants i joves. Com a exemple, el centre obert Casal-Ot, a Manresa, que ofereix sopars i el projecte Joves Nucli Antic, que ofereix berenars.

Espais on, a més a més de contribuir a millorar els hàbits alimentaris saludables, es detecten necessitats i mancances vinculades a la mala alimentació dels infants.

60

6. ACCIONS DE LA CREU ROJA

D’altra banda, Creu Roja ha desenvolupat un seguit d’accions i projectes per tal de millorar l’alimentació familiar a partir de projectes que busquen assolir la varietat alimentària i la formació nutricional i saludable que s’engloben també dins d’ accions de prevenció i promoció

de la salut. A més d’aquesta vessant més preventiva, també s’han iniciat una sèrie d’iniciatives i ajudes adreçades a evitar els efectes de la crisi a les famílies i que responen a un suport educatiu, social i emocional. Aquests són:

• Programes de suport a l’alimentació

• Projectes de suport

• Kit de suport social: ajudes de primera necessitat que la Creu Roja dóna a famílies que ho sol·licitin i que es trobin en situació de vulnerabilitat Es tracta de kits d’alimentació, kits de roba o kits d’higiene personal.

• Centres de distribució d’aliments: distribució de kits de suport social.

• Tallers i formacions d’educació alimentària: educació per promoure una alimentació saludable, econòmica i sostenible adreçada a prevenció i millora de la salut dels infants.

• Aliments frescs: es fa a diverses assemblees locals de la Creu Roja, gràcies a les donacions de petits comerços de proximitat o els excedents de producte fresc (fruita i hortalisses) que donen els pagesos i alguns supermercats.

• Programa d’aliments de la UE: és un pla de la Unió Europea (UE) per distribuir productes de primera necessitat entre les persones en situació de vulnerabilitat.

1 de cada 4 beneficiaris són infants.

• Punts de Suport a les famílies: els PSF atenen de forma integral les necessitats de les persones en situació de vulnerabilitat dels diferents municipis i se’ls deriva als projectes que puguin satisfer millor les seves necessitats de forma integral. Aquests ofereixen serveis de primera acollida i d’acompanyament social, a més de comptar amb un mapa de recursos i serveis locals amb que s’informa a les famílies dels recursos que tenen al seu abast. Així doncs, suposa un canvi en el model d’atenció de la Institució.

• Acompanyament a persones hospitalitzades: Programa d’acompanyament a persones malaltes hospitalitzades, tant adults com infants, per millorar la seva estança hospitalària ajudant a reduir el desajust emocional que comporta el procés d’emmalaltir, l’hospitalització i la convalescència. Es fa especial atenció a la infància hospitalitzada mitjançant activitats lúdiques i educatives per a normalitzar l’estat d’aïllament dels infants.

• Servei d’Acolliments Familiars: atenció als infants en situació de desemparament, per tal de proveirlos d’un entorn familiar favorable que pugui garantir satisfactòriament les seves necessitats bàsiques.

• Programes de Promoció i Educació per a la salut: Activitats formatives /informatives adreçades a ampliar els coneixements i actituds per a la prevenció de malalties de transmissió sexual/parenteral, mètodes anticonceptius, VIH, hepatitis, prevenció de conductes violentes, etc.

Aquestes activitats van adreçades tant a infants i adolescents com a la població en general.

• Tallers d’economia domèstica i d’estalvi energètic: Pretenen dotar d’eines i consells per millorar la gestió dels ingressos i despeses familiars, així com per reduir i optimitzar els consums de la llar (llum, aigua, gas…).

• Atenció i suport emocional: les accions de suport emocional, grups d’ajuda i d’enfortiment d’autoestima resulten eines molt efectives per ajudar a superar les situacions de dificultat per les quals passen les persones ateses per la Creu Roja.

61

7 ANNEXOS

7. ANNEXOS

ANNEX 1. METODOLOGIA DE L’ESTUDI MATERIAL I MÈTODES SELECCIÓ DE LA MOSTRA

MÈTODES ESTADÍSTICS

En aquest estudi la base de dades de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja tenia aproximadament 12.000 registres. A partir de les gairebé 2000 trucades realitzades s’ha pogut observar que una de cada 4 persones no té fills al seu càrrec, pel que s’acaba obtenint un univers de 9.000 usuaris amb fills al seu càrrec.

L’anàlisi de les preguntes del qüestionari s’ha realitzat segons el tipus de variable:

La mostra es va realitzar estratificant per sexe i zona dins de cada província, per tal d’obtenir una mostra representativa de cadascuna d’elles amb una precisió del 5% aproximadament en els estudis provincials.

En total 1.001 persones van acceptar fer l’entrevista, el que representa una precisió del 2,9%. En aquest estudi les enquestes han estat ponderades per tal de mantenir les proporcions de cada província similars als de la població.

Les enquestes es van realitzar telefònicament assistides per ordenador (CATI, Computer Assisted Telephone Interviewing) durant el mes de desembre de 2014.

En la següent taula hi ha els motius pels quals no es va poder fer l’entrevista: Vol fer l’entrevista Sí

Freqüència

Percentatge

1.001

50.8%

177

9.0%

78

4.0%

187

9.5%

No, per manca de temps després d’haver iniciat l’enquesta

12

0.6%

No, per no trobar-se en el lloc

12

0.6%

No viu en el domicili

3

0.2%

471

23.9%

30

1.5%

No vol No és l’usuari (telèfon erroni) No entén l’idioma

No té fills al seu càrrec Ns/Nc

63

• Variables quantitatives: Per a les variables quantitatives s’han obtingut taules amb els estadístics de resum: nombre d’observacions vàlides (N), nombre de dades faltants (N Miss), Mitjana, Mediana, Mínim i Màxim.

• Variables categòriques i multiresposta: Tant per a les variables categòriques (sexe, província, país de naixement, etc.) com per a les variables multiresposta (malalties cròniques, àpat principal del dia, ajudes de Creu Roja, etc.) s’han obtingut taules amb les freqüències absolutes (N) i relatives (%). S’han representat gràficament mitjançant diagrames de barres o gràfics de sectors.

• Anàlisi multivariant: Amb l’objectiu de detectar tipologies d’usuaris amb perfils similars s’ha realitzat un anàlisi de correspondències múltiples. Aquesta tècnica permet resumir un conjunt de variables categòriques, i utilitzar els resultats per classificar els usuaris en grups amb característiques similars (anàlisi de clústers).

Aquestes tècniques són exploratòries en el sentit que no són per analitzar sinó per descriure les dades.

Finalment, amb l’objectiu d’interpretar els grups, s’ha realitzat un perfilat de cadascun dels clústers segons les variables més rellevants.

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

ANNEX 2. QÜESTIONARI TELEFÒNIC A continuació es mostra el qüestionari telefònic que ha servit com a eina per tal de desenvolupar la recollida d’ informació per realitzar l’estudi.

QÜESTIONARI DEL 8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI DE VULNERABILITAT “L’ACCÉS DE LA INFÀNCIA A L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE” 1. Codi usuari 2. Vol fer l’entrevista?

Sí No vol No és l’usuari (telèfon erroni) No entén l’idioma No, per manca de temps després d’haver iniciat l’enquesta  No, per no trobar-se en el lloc  Defunció  No viu en el domicili     

 Àvia  Avi  Germà  Germana  Altre (indicar quin) BLOC 1: DADES PERSONALS

1.1. Nombre total de persones que viuen habitualment en el mateix domicili (incloent persona entrevistada) desplegable de l’1 al 10 i més de 10.

1.2. Ens podria dir número, edat, sexe dels seus fills/ es (0-17 anys)?: (desplegable, edat/número/sexe)

 Sí (indicar el número de fills)  No

1.5. Si a la pregunta 1.3 ha contestat SÍ, ens podria dir on realitzen habitualment, l’àpat del dinar?  A casa  A casa dels avis  A casa d’un altre familiar  Amb els amics  Al menjador de l’Institut (porta carmanyola de casa)  En un bar/restaurant  Ns/ Nc  Altres(resposta oberta)

5. Edat (caràcter numèric) 6. Lloc de naixement (oberta o desplegable...)

7. Té fills al seu càrrec a domicili de 4 a 12 anys?

8. Relació de la persona que contesta l’enquesta (en relació amb els nens/es):

Home Dona

1.4. Si a la pregunta anterior ha contestat SÍ, ens podria dir si a Primària tenia beca menjador?

4.1 Franja

 7.1 Sí (continua l’enquesta)  7.2 No (FINALITZA L’ENQUESTA)

___ Edat (caràcter numèric)

 Sí (indicar el número de fills)  No

4. Demarcació  Barcelona  Tarragona  Lleida  Girona

Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona

1.3. Té vostè algun fill/a que fa l’ESO?

3. Sexe  Home  Dona

___ Edat (caràcter numèric) ___ Edat (caràcter numèric) ___ Edat (caràcter numèric) ___ Edat (caràcter numèric) ___ Edat (caràcter numèric) ___ Edat (caràcter numèric)

1.6. Algú/na dels infants (4-12 anys) que viu amb vostè, pateix algun tipus de malaltia crònica que precisi de tractament i/o medicació continuat?

 Mare  Pare

 Sí ( indicar el numero de fills que la pateixen  No

64

7. ANNEXOS

1.7. Si a la pregunta anterior ha contestat Sí, ens podria dir quina/es malaltia/es pateix/en (diagnosticades)? (multiresposta)

2..5. En un mes habitual, com prioritza el pagament de les següents despeses a la seva llar? Ordenar de l’1 al 6 de més a menys importància (l’1 és el més important que s’ha de pagar i el 6 el darrer que paga o es deixa de pagar):

 Al·lèrgies  Intolerància als aliments (Celíacs)  Asma  Malalties neurodegeneratives  Discapacitat física  Malaltia mental  Altres (indicar quina)

     

BLOC 2: DETERMINANTS SOCIOECONÒMICS

2.6. Pot permetre pagar les despeses escolars (excursions, material escolar, etc.) dels seus fills/es?:

2.1. Ens pot indicar els ingressos mensuals aproximats de la unitat familiar? :       

 Sí, sense problemes  Sí, amb dificultats econòmiques  No, són molt cares (no puc pagar material escolar, ni excursions, colònies...)  No. Només pago el material escolar, les excursions per temes econòmics no m’ho puc permetre  Altres, especificar.  Ns/Nc

No tenim cap ingrés Tenim un ingrés de menys de 300 € Entre 301-500 € Entre 501-700 € Entre 701-900 € Entre 901-1200 € Ns/Nc

2.2.3. Per motius econòmics, té dificultats per fer front a les despeses de vestuari (roba i calçat) dels seus fills/es?:

2.2. Ens pot indicar la procedència majoritària d’aquests ingressos?  Salari  Prestacions (jubilació, viduïtat, dependència, compensatòria..)  Economia informal  Ajuda de familiars  Ajuda d’amics/veïns  Altres (posar quina: resposta oberta)  Ns/Nc

Sí, sempre   Sí, de vegades  No, mai  No, perquè tinc ajudes d’amics/familiars...que em donen roba/calçat  Altres, especificar

2.8. Quina percepció té vostè del rendiment escolar del seu/s fill/s/es?

Es carregaran els fills de les resposta de la pregunta 1.2

2.3. El cost mensual aproximat en les despeses familiars en alimentació és de:

___ Edat (caràcter numèric) Home Dona Excel·lent Correcte Insuficient

Menys de 50 € Entre 51-100 € Entre 101-200 € Més de 200 € No sempre és igual perquè depèn dels ingressos del mes  Ns/Nc     

___ Edat (caràcter numèric) Home Dona Excel·lent Correcte Insuficient ___ Edat (caràcter numèric) Home Dona Excel·lent Correcte Insuficient ___ Edat (caràcter numèric) Home Dona Excel·lent Correcte Insuficient

2.4. L’alimentació mensual, a la seva llar, prové principalment (marcar només 1 opció, la que sigui la principal):    

Lloguer/hipoteca Alimentació Escola/institut dels fills/es Subministrament llum Subministrament aigua Subministrament gas o gas butà

___ Edat (caràcter numèric) Home Dona Excel·lent Correcte Insuficient

Compra amb ingressos familiar Donacions d’entitats Ajudes de familiars o amics Altres (especificar): .............................

___ Edat (caràcter numèric) Home Dona Excel·lent Correcte Insuficient ___ Edat (caràcter numèric) Home Dona Excel·lent Correcte Insuficient

65

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

BLOC 3: ALIMENTACIÓ I HÀBITS ALIMENTARIS Seguretat alimentària

Qüestionari ELCSA En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada vostè es va preocupar de que a la llar s’acabessin els aliments? SI NO NS NC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada algun menor de 18 anys de la seva llar va deixar de teniu una alimentació saludable? SI NO NS NC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada a la seva llar es van quedar sense aliments? SI NO NS NC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada en la seva llar van deixar de tenir una alimentació saludable? SI NO NS NC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada vostè o algun adult de la seva llar va tenir una alimentació basada en poca varietat d’aliments? SI NO NS NC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada vostè o algun adult de la seva llar va deixar d’esmorzar, dinar o sopar? SI NO NS NC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada vostè o algun adult de la seva llar va menjar menys del que hauria haver menjat? SI NO NS NC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada vostè o algun adult de la seva llar va patir gana però no va menjar? SI NO NS NC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada vostè o algun adult de la seva llar només va menjar una vegada al dia o no va menjar durant tot el dia?

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada algun menor de 18 anys de la seva llar va tenir una alimentació basada en poca varietat d’aliments? SI NO NS NC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada algun menor de 18 anys de la seva llar va deixar d’esmorzar, dinar o sopar? SI NO NS NC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada algun menor de 18 anys de la seva llar va menjar menys del que hauria d’haver menjat? SI NO NS NC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada van tenir que disminuir la quantia servida en els àpats a algun menor de 18 anys? SI NO NS NC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada algun menor de 18 anys de la seva llar va sentir gana però no va menjar? SI NO NS NC

15. En els últims tres mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada algun menor de 18 anys de la seva llar només va menjar un cop al dia o va deixar de menjar durant tot un dia? SI NO NS NC

SI NO NS NC

66

7. ANNEXOS

3.6. A la seva llar, els seus fills (4-12 anys) amb quina freqüència menja/en ous?

Consum d’aliments

3.1. Habitualment, el/s seu/s fills/es (4-12 anys) , on realitza/en el menjar principal del dia (dinar)?

 Més de 3 vegades/setmana  2-3 cops/setmana  Menys de 2 vegades/setmana  Mai  Ns/Nc

 3.1.1 A casa  3.1.2 Al menjador escolar (menú escola)  3.1.3 Al menjador escolar (porta carmanyola de casa)  3.1.4 A casa dels avis  3.1.5 A casa d’un familiar o amic  3.1.6 En un bar o restaurant  3.1.7 Altres (resposta oberta)

3.7. A la seva llar, els seus fills (4-12 anys), amb quina freqüència menja/gen embotits?  Cada dia (1-2 vegades/dia)  Alguna vegada (3-4 vegades/setmana)  Menys de 3 vegades/setmana  Mai  Ns/Nc

3.2. Si a la pregunta anterior ha contestat 3.1.2 (menjador escolar), disposa/en d’una beca menjador?  3.2.1.Sí, per a tots els fills  3.2.2 Sí, però no per a tots els fills/es  3 .2.3 No, es duen el dinar de casa i així paguem menys  3.2.4 No. L’han denegada pel Consell Comarcal/ Administració Pública  3.2.5 No per què no la vaig demanar per desconeixement  3.2.6 No, no la necessito

3.8. A la seva llar, els seus fills (4-12 anys) amb quina freqüència pren/en begudes refrescants o ensucrades (cola, sucs...)?  Cada dia (1-2 vegades/dia)  Alguna vegada (3-4 vegades/setmana)  Menys de 3 vegades/setmana  Mai  Ns/Nc

3.3. Si a la pregunta anterior ha contestat 3.2.1/3.2.2, ens podria dir quin percentatge té becat?  3.3.1  3.3.2  3 .3.3  3.3.4  3.3.5

3.9. Habitualment, el/s seu/s fills/es (4-12 anys), marcar amb una X (Índex KidMed):

100% 75% 50% Altres (indicar quin) Ns

· Pren una fruita o un suc de fruita natural tots els dies? SI NO · Pren una segona fruita tots els dies? SI NO · Pren verdures fresques (amanides) o cuinades regularment una vegada al dia?

3.4. Si a la pregunta anterior ha contestat 3.3.2/3.3.3/3.3.4, ens podria dir qui es fa càrrec de la resta del pagament?

SI NO · Pren verdures fresques (amanides) o cuinades més d’una vegada al dia?

 Jo (pare/mare)  Un altre familiar (avis/tiets..)  U na entitat  N ingú, he renunciat per que no puc pagar la part de copagament  Ningú, he compactat la beca

SI NO · Pren peix amb regularitat (més de dues vegades a la setmana)? SI NO

3.5. A la seva llar, els seus fills (4-12 anys) amb quina freqüència menja/en carn?  Cada dia  Alguna vegada (2-3 cops/setmana)  M enys de 2 vegades/setmana  M ai  Ns/Nc

· Sol anar més d’una vegada a la setmana a un establiment de menjar ràpid (fast food), de tipus hamburgueseria? SI NO · Menja llegums dos cops (o més) per setmana? SI NO · Pren pasta o arròs quasi a diari (5 dies o més a la setmana)? SI NO

67

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

· Esmorza cereals o derivats com el pa, etc. SI NO

4.4 Habitualment, els seus fills/es, amb qui fan diàriament els deures de l’escola?  Sol/s/a/es  Amb el seu pare/mare  Amb un altre familiar (germà/na/ns)  Realitzen reforç escolar a una entitat  Altres, especificar.

· Pren fruites seques amb regularitat, dos o més cops a la setmana? SI NO · Consumeix oli d’oliva a casa. SI NO · No esmorza. SI NO · Esmorza un làctic (llet, iogurt, etc.)

4.5 Habitualment, els seus fills/es, quantes hores dorm/en al dia (entre setmana de dilluns a divendres) ?  Menys de 6 hores dia  Entre 6 a 9 hores dia  Entre 9 i 12 hores al dia  Més de 12 hores dia  Ns/Nc

SI NO · Esmorza brioixeria industrial. SI NO · Pren llet, iogurts i/o formatge cada dia? SI NO · Pren més d’una vegada al dia dolços i/o llaminadures? SI NO BLOC 4: ACTIVITAT FÍSICA , EXTRAESCOLARS I LLEURE (FILLS 4-12 ANYS)

4.1. Quantes hores setmanals practica el/s seu/s fill/s/es algun esport o activitat física? (organitzades o no. Ex: anar en bici, anar a la muntanya, caminar, futbol a l’escola...)

BLOC 5: AJUTS DE LA CREU ROJA I VALORACIÓ DELS SERVEIS Ajudes per l’alimentació de la Creu Roja

5.1. Reps l’ajut en alimentació de la Creu Roja? (multiresposta)  5.1.1 Actualment no rebo cap ajut de la Creu Roja  5.1.2 No rebo cap ajut per alimentació, rebo un altre tipus d’ajuda (especificar quina) -----------------  5.1.3 Sí, Beca de menjador escolar  5.1.4 Sí, Targeta de prepagament Bon Àrea o Sorli Discau  5.1.5 Sí, Kits de suport social (kit aliments)/ aliments de la Unió Europea  5.1.6 Sí, Berenars en espais de lleure de Creu Roja  5.1.7 Sí, Entrega d’aliments frescs (a l’Assemblea de la Creu Roja)  5.1.8 Altres: especificar --------------------------------

 Cap  1 hora setmanal  2 hores setmanals  3 hores setmanals  4 hores setmanals  5 hores setmanals o més

4.2. Ha hagut d’esborrar al/s seu/s fill/s d’alguna activitat extraescolar?  No, segueixen fent totes les activitats extraescolars de sempre  S i, per temes econòmics hem hagut de reduir les activitats extraescolars  Sí, per altres temes no econòmics  Altres, especificar.  Ns/Nc

5.2. Sí la Creu Roja el pogués ajudar més, ordeni de mes (1) a menys (5) segons ordre de necessitat:  Beca de menjador escolar  Targeta de prepagament  Kits de suport social (kit aliments)/ aliments de la Unió Europea  Berenars en espais de lleure de Creu Roja  Entrega en d’aliments frescs

4.3. Habitualment, quantes hores al dia dedica/ quen el/s seu/s fill/s/es a veure la TV en el seu temps lliure?  Cap  1 hora al dia  3 hores al dia  4 hores al dia  5 hores al dia o més

68

7. ANNEXOS

Ajudes per l’alimentació de la Creu Roja

5.3. En cas de rebre aliments per part de Creu Roja, com valores aquest tipus d’ajuda (valoració qualitativa de l’ajuda)? (només contesten els que reben ajuda d’alimentació, que a la pregunta 5.1 hagin contestat 5.1.3/5.1.4/5.1.5/5.1.6/5.1.7)  Molt bona  Bona  Regular  Malament

5.4. Com considera l’ajut? (valoració quantitativa) (només contesten els que reben ajuda d’alimentació, que a la pregunta 5.1 hagin contestat 5.1.3/5.1.4/5.1.5/5.1.6/5.1.7)  Suficient  Insuficient

BLOC 6. PREGUNTA OBERTA (NÚVOL) (A TOTS ELS ENQUESTATS)

Com creu que la Creu Roja el pot ajudar a millorar l’alimentació de la seva llar?

69

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

ANNEX 3. MARC REFERENCIAL En el present estudi s’ha pretès realitzar una anàlisi sobre l’accés dels infants a l’alimentació saludable, i de l’impacte que té aquesta en la seva salut per tal que assoleixin un desenvolupament psicosocial i físic adequat.

Al llarg dels últims estudis realitzats per la Creu Roja, s’ha analitzat l’impacte de la crisis sobre determinants socioeconòmics (pobresa, habitatge, educació, ocupació) i de salut. Com s’ha vist al llarg d’aquest estudi, s’analitzen les repercussions directes de la crisi alimentària que pateixen les famílies que participen als projectes de Lluita contra la pobresa i l’exclusió social i, més específicament, dels fills/ es d’aquests usuaris.

Hi ha factors socials, polítics, econòmics, ambientals i culturals que exerceixen una gran influència sobre la qualitat de vida i l’estat de salut de les persones; són molts els components que determinen la nostra salut: els nivells de pobresa i exclusió, l’atur, l’educació, l’habitatge, l’accessibilitat a aliments, a l’aigua potable i a instal·lacions sanitàries, l’accessibilitat a la informació, els graus de protecció social, la discriminació per raó de gènere, raça o edat, la inversió en salut pública, etc.

El dret a una alimentació saludable El dret a l’alimentació està reconegut a l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides (1948), on es postula: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestimenta, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris”. Aquesta declaració legítima forma part dels drets de segona generació (socials, econòmics i culturals) on també s’ubiquen el dret a l’educació, a l’habitatge, a la salut i al treball. Així doncs, les Nacions Unides recalquen la importància d’aquest dret en el qual tots els éssers humans, independentment de la seva raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o d’una altre ordre, origen nacional o social, possessions, naixement o altre condició, tenen dret a una alimentació adequada lliures de viure sense gana.

Els elements clau d’aquest manifest universal a l’alimentació són la disponibilitat, l’accessibilitat i l’adequació, és a dir, que l’individu pugui disposar dels aliments i que tingui un accés físic – en el cas de grups vulnerables, quant a desplaçament per aconseguir aliment – i econòmic de manera que els productes siguin assequibles i satisfacin les necessitats bàsiques d’alimentació de tots els individus, tenint en compte l’edat, sexe, condicions de vida, salut i ocupació, entre d’altres, de cadascun d’ells.

A la Cimera Mundial sobre l’Alimentació organitzada per la FAO l’any 1996, els Estats van adquirir el compromís de reduir a la meitat el nombre de persones desnodrides abans del 2015. Com a resposta, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals va publicar la seva Observació general núm. 12 (1999) en la qual es defineix al detall el contingut del dret a l’alimentació i s’estableix l’obligació dels Estats a respectar, protegir, facilitar i fer efectiu el dret a l’alimentació: “El dret a l’alimentació adequada s’exerceix quan tot home, dona o nen, ja sigui sol o en comú amb d’altres, té accés físic i econòmic, en tot moment, a l’alimentació adequada o a mitjans per obtenir-la”. D’altra banda, també s’hi va presentar l’Observació General 15 sobre el dret a l’aigua i, per consegüent, es va adoptar un enfocament integrat i coordinat per a la promoció i protecció d’aquest dret. A més a més, es va nomenar un Relator Especial sobre el Dret a l’Alimentació, el Sr. Jean Ziegler, que en aquell moment, va definir-lo de tal manera: “El dret a tenir accés, de manera regular, permanent i lliure, sigui directament o mitjançant la compra amb diners, a una alimentació quantitativa i qualitativament adequada i suficient, que es correspongui amb les tradicions culturals de la població a la qual pertany el consumidor i que garanteixi una vida física i psíquica, individual i col·lectiva, lliure d’angoixes, satisfactòria i digna”.

70

7. ANNEXOS

A mitjans dels anys 70, sorgeix un altre concepte lligat al dret d’alimentació fruit de la Cimera Mundial sobre l’Alimentació de 1974: la seguretat alimentària. Va ser definida des d’un punt de vista de subministrament d’aliments on s’assegurés la disponibilitat i l’estabilitat nacional i internacional dels preus dels aliments bàsics. Tot i així, el concepte de “seguretat alimentària” s’incorpora més pragmàticament l’any 1996 on la Cimera Mundial sobre l’Alimentació l’estableix com a concepte multidimensional. Això ha permès que es realitzessin intervencions normatives dirigides a la promoció i a la recuperació d’opcions en matèria de mitjans de subsistència, més específicament: “Existeix seguretat alimentària quan totes les persones tenen, en tot moment, accés físic i econòmic suficients a aliments innocus i nutritius, per satisfer les seves necessitats alimentàries i les seves preferències quant als aliments, amb la finalitat de poder tenir una vida activa i sana”. Més endavant, l’any 2004, la FAO va aprovar les Directrius Voluntàries en suport a la realització progressiva del dret a una alimentació adequada dins el context de seguretat alimentària nacional, donant així, una orientació pràctica als Estats per l’aplicació del dret a l’alimentació adequada. De la mateixa manera, l’any 2008, la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja va definir també aquest concepte: “es diu que una persona, una llar, una comunitat, una regió o un nació gaudeixen de seguretat alimentària quan tots els seus membres tenen en tot moment accés físic i econòmic per adquirir, produir, obtenir o consumir aliments sans i nutritius en quantitat suficient per satisfer les seves necessitats de dieta i preferències alimentàries, de manera que puguin tenir vides dinàmiques i saludables”.

De manera paral·lela, cal citar també, els Drets dels Infants, ja que són el principals protagonistes d’aquest estudi. La Declaració dels Drets de l’Infant (1959), al Principi 4, esmenta el dret a créixer i a desenvolupar-se de manera adequada: “L’infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tindrà dret a créixer i a desenvolupar-se en bona salut; i amb aquesta fi, caldrà proporcionar-li, tant a ell com a la mare, atencions especials, tant prenatals com postnatals. L’infant tindrà dret a disposar d’alimentació, habitatge, esbarjo i serveis mèdics adequats.” Els nens i nenes són un grup especialment vulnerable a la falta d’alimentació, de manera que necessiten una alimentació adequada per sobreviure i per a desenvolupar-se plenament. Que això es produeixi depèn de les seves famílies o dels cuidadors i, per tant, la capacitat d’aquests per subministrar una alimentació adequada tindrà efectes realment significatius.

La Convenció sobre els Drets de l’Infant protegeix el dret dels nens i nenes a l’alimentació dins el context del dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament, a la salut, a la nutrició

71

i a un nivell adequat de vida. Si els nens i nenes i les seves famílies no poden gaudir-ne amb els mitjans que tenen al seu abast, és important que des de l’Administració es presti suport amb programes d’alimentació adequats per satisfer-ne les necessitats.

Pel que fa a la legislació d’Europa, a l’article 14 de la Carta Social Europea (1961), s’hi recull: “Per tal d’assegurar l’exercici efectiu del dret a beneficiar-se dels serveis socials, les parts es comprometen a impulsar o organitzar serveis que, utilitzant mètodes de treball social, contribueixin al benestar i al desenvolupament de les persones i dels grups en la comunitat, i en la seva adaptació a l’entorn social”. A la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (2000) no s’hi fa esment explícit d’aquest dret. Per tant, aquesta absència de regulació contrasta amb la multiplicitat de normatives en matèria de consumidors i seguretat alimentària pel lliure mercat. La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat (2000), tot i que fa esment de la “garantia d’una alimentació saludable”, no la recull posteriorment com a dret en el seu articulat. Segons l’Eurostat (oficina estadística de la Comissió Europea), el 26,5% dels infants espanyols viuen en una família amb ingressos per sota del llindar del que es considera pobresa moderada, que implica no ser capaç de garantir el consum de carn, peix o verdura fresca almenys una vegada cada dos dies.

Per tant, el dret a l’alimentació requereix que els Estats creïn un entorn propici en el qual les persones puguin desenvolupar plenament el seu potencial per a poder produir i/o procurar una alimentació adequada, tant per s si mateixes, com per a les seves famílies. Un individu necessita, a l’hora de comprar aliments, tenir accessibilitat a ingressos i, per tant, els Estats, han de poder garantir polítiques salarials i xarxes de seguretat social que permetin als ciutadans assolir una alimentació adequada.

El marc estatal El reconeixement institucional d’aquest dret a Espanya és relativament tardà. La Constitució Espanyola de 1978 reconeix els drets econòmics, socials i culturals en el Capítol III (articles 39 i següents), sota el títol de “Principis rectors de l’economia”, orientadors de l’acció dels poders públics en l’àmbit polític i socioeconòmic. L’article 96 estableix que els Tractats internacionals publicats i oficials formaran part de l’ordenament intern i, per tant, permet incorporar els estàndards internacionals en matèria de drets humans. De manera que, encara que com a país no es reconegui el dret a l’alimentació de forma explícita, aquest es pot identificar a

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

partir de la interpretació àmplia d’altres drets humans prèviament declarats (dret a la vida, dret a un nivell de vida adequat, dret als mitjans necessaris per viure dignament, etc.).

Així mateix, el Tribunal Constitucional ha considerat que les normes s’han d’interpretar en base als tractats internacionals de drets humans, segons l’article 10.2 de la Constitució Espanyola: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya”.

Tot i aquestes possibilitats, efectivament, els drets humans haurien d’estar detallats el més explícitament possible en els textos jurídics per garantir-ne la seva protecció. En aquest sentit, la FAO estableix que encara que aquest dret sigui reconegut per la Constitució del país és important que existeixi una llei específica que permeti fer front a aquest dret amb major precisió, orientant les polítiques públiques i proporcionant els mitjans per impulsar el seu compliment a nivell administratiu i judicial. Consegüentment, es proposa una llei marc que pugui articular la normativa de forma integral i garantir el dret a l’alimentació en les seves múltiples vessants. No obstant això, com en l’àmbit comunitari, la normativa estatal i autonòmica amb prou feines ha desenvolupat el dret a l’alimentació.

La normativa existent ha apostat per una regulació mercantil, dirigida a concebre la pesca, l’agricultura i la ramaderia com aspectes relatius a la producció i comercialització dels productes, sense prendre un enfocament de drets humans.

La legislació en aquest sector es limita a la indústria agroalimentària, interprofessionals i contractes alimentaris, qualitat agroalimentària, agricultura ecològica i laboratoris alimentaris.

El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient dirigeix les seves actuacions vers la qualitat dels aliments i la internacionalització dels productes, elaborant també algunes campanyes a favor de l’agricultura ecològica i la fruita i verdura de temporada. Malgrat tot, però, no existeix cap aproximació respecte al dret a l’alimentació ni la cobertura d’aquesta necessitat bàsica.

El 2013, un 27,3% de la població espanyola es trobava en risc d’exclusió social segons l’indicador europeu de pobresa (ERPE- AROPE*) i, actualment, és el segon país d’Europa que presenta majors desigualtats. Tot aquest context social explica l’augment continuat de la privació alimentària que s’ha detectat en els últims anys. *L’Estratègia Europa 2020 denomina ERPE (o AROPE en anglès, At Risk of Poverty and/or Exclusion) el grup de persones en risc de pobresa i/o exclusió social. Font: “Salarios, ingresos, cohesión social” (actualitzat el 23 de gener de 2014) http://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=I NESeccion_C&cid=1259941637944&p=1254735110672&p agename=ProductosYServicios/PYSLayout

A Catalunya, l’Estatut d’Autonomia del 2006 no inclou entre els seus drets del Capítol I el dret a l’alimentació. Tanmateix, a l’article 4.1 s’hi vinculen les obligacions contretes mitjançant els tractats internacionals. Respecte a l’obligació de protegir als col·lectius més vulnerables, l’article 166 de l’Estatut estipula com a competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya, en matèria de serveis socials, els serveis i prestacions econòmiques de prestació social, d’ajuda a les persones i col·lectius en situació de pobresa. A la Llei 12/2007 de serveis socials s’hi desenvolupen aquests principis: “aquesta llei configura el dret a l’accés als serveis socials com un dret subjectiu de caràcter universal, que esdevé un principi bàsic del Sistema, orientat a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el progrés social de les persones”. A l’article 17 s’hi recullen les funcions dels serveis socials bàsics i com hauria de ser la seva coordinació. A més, el Decret 151/2008 de la Cartera de Serveis Socials desenvolupa l’anterior llei i concreta el dret de les persones a gaudir dels serveis socials i reflecteix el pas d’un sistema assistencial a un sistema d’accés universal, més garantista, amb drets concrets reconeguts per tota la població. Aquest sistema d’accés universal té per objecte assegurar que les persones i col·lectius en situació de vulnerabilitat tinguin una protecció reforçada.

Tot i algunes excepcions, s’hi observa novament una important llacuna pel que fa a l’alimentació com a dret humà. Tenint en compte la importància d’una adequada alimentació durant el creixement, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals ha subratllat com una obligació estatal indispensable que, “tot i tenir recursos limitats, s’ha de protegir als membres vulnerables de la societat mitjançant l’adopció de programes de relat-cost”.

Pel que fa al desenvolupament de la seguretat alimentària a Catalunya, existeix un pla d’alertes gestionat per l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA), una àrea especialitzada de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, l’activitat principal de la qual consisteix en vetllar per garantir un grau elevat de salut i seguretat de la població mitjançant la planificació i el suport a la coordinació de la intervenció pública en tota la cadena alimentària, que abasta des de la producció agrària fins a la disposició del producte al consumidor.

La Generalitat de Catalunya ha establert en el marc del Pacte per la Lluita contra la Pobresa (febrer, 2015) la creació d’indicadors estadístics de referència que permetin l’elaboració d’un informe anual de pobresa a Catalunya com a conseqüència de la manca d’estudis d’àmbit estatal sobre la matèria. El Departament de Benestar Social i Família ha destinat el 2014, aproximadament uns 4 milions d’euros en ajut a famílies per combatre la pobresa, la desigualtat i l’exclusió social.

D’altra banda, segons dades de la FAO, el malbaratament anual d’aliments a Catalunya és força alarmant; supera les 262.000 tones de menjar amb les quals s’estima que es podrien nodrir 500.000 persones en un any.

L’índex de pobresa infantil a Catalunya se situa entorn al 27,3%. L’any 2013, 50.000 nens/es van patir privacions ali-

72

7. ANNEXOS

mentàries segons dades d’un informe del Síndic de Greuges (agost, 2014). Amb tot, la partida pressupostària destinada a beques menjador es va incrementar en 1,8 milions d’euros el curs 2013/14 per tal de mirar de garantir a tots els nens i nenes d’arreu del territori català un àpat saludable al dia dins l’entorn escolar Per a més informació: · http://www.ohchr.org/Documents/Publications/ FactSheet34sp.pdf · http://www.ifrc.org/Global/global-fsa-guidelines-sp.pdf · https://informealimentari.files.wordpress.com/2014/12/ cat_informe-alimentacio1.pdf · http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/ docs/2015/02/06/14/04/5ae917cc-0a71-4d8c-99269e734cdc70b4.pdf

Pel que fa al concepte “d’oci sedentari”, entès com al percentatge de població que veu la televisió o juga amb videojocs, ordinador o Internet més de dues hores al dia de mitjana a la setmana, un 20,7% de la població de 3 a 14 anys, dedica dues o més hores diàries a la pantalla (tv o videojocs). Gairebé tots miren la televisió diàriament (el 96%) i, un 66,3% juga amb videojocs, ordinador o consulta Internet. A més, l’oci sedentari de la població de 3 a 14 anys presenta prevalences superiors en les classes més desfavorides i, especialment en els nens, quan la mare té estudis primaris o no té estudis.

En relació als hàbits alimentaris, l’ESCA els descriu a partir de tres indicadors: la ingesta diària recomanada de cinc racions de fruita i/o verdura, en la població general; l’esmorzar saludable, en la població de 3 anys i més, i el baix consum de productes hipercalòrics, en la població de 3 a 14 anys.

L’11,7% de la població general fa una ingesta diària de cinc racions de fruita i/o verdura. També s’hi observa que el percentatge de població que menja diàriament aquestes racions augmenta a mesura que els grups són de més edat. En el grup d’edat de 0 a 14 anys, representa el 7,7%. El 88% de la població de 3 a 14 anys esmorza saludablement.

El marc estatal Sobre composició del nucli familiar: Composició del nucli familiar de les llars (2013): Nombre de llars amb un nucli familiar (sense altres persones) a Catalunya segons el nombre de fills amb els que conviuen i tipus de nucli familiar. · http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t20/ p274/a2013/p06&file=pcaxis&L=0 Sobre l’àmbit de la salut: El Departament de Salut de la Generalitat publica dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2013 on s’hi presenta una sèrie d’indicadors relacionats amb la salut infantil del país.

Quant a les malalties cròniques, el 53,5% de la població de 0 a 14 anys pateix o ha patit algun trastorn crònic. Els principals trastorns crònics que la població menor de 15 anys pateix o ha patit són la bronquitis de repetició, l’enuresi i l’otitis de repetició.

A més, l’ESCA també analitza altres dades que fan referència al desenvolupament psicosocial i al tipus de nivell de vida que aquests duen. Pel que fa a l’activitat física de la població de 6 a 14 anys, el 28,8% ha participat cada dia o gairebé cada dia del mes en jocs d’esforç físic o esports, i el 20,9% no hi ha participat cap dia o gairebé cap. Cada dia o gairebé cada dia del mes, el 19,7% ha corregut molt mentre jugava o feia esport, i el 6,4% ha fet esport o exercici fins a quedar-se sense alè o suar molt. La freqüència d’aquestes activitats és molt més elevada en els nens que en les nenes. Per als nens/es de 3 a 14 anys, jugar al parc o al carrer representa un 79,7% de l’activitat física realitzada fora de l’entorn educatiu. A més, un 65% realitza activitats extraescolars esportives i un 36’3% realitza activitats físiques no esportives.

73

El 75,3% de la població de 3 a 14 anys fa un baix consum de productes d’elevat contingut calòric, és a dir, fa un consum de menjar ràpid, begudes ensucrades, productes amb sucre o piscolabis i menjars salats, com a màxim tres vegades a la setmana. Els productes amb sucre com ara les pastes o els caramels són els consumits amb més freqüència (el 14,6%), seguits de les begudes ensucrades o refrescos (l’11,9%) i els aperitius salats (el 6,3%). El percentatge de baix consum de productes hipercalòrics és més elevat entre els menors de les classes socials més benestants i entre els que tenen mares amb estudis universitaris.

Per a més informació: · http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departament/estadistiques_sanitaries/enquestes/02_enquesta_catalunya_continua/documents/arxius/esca13_results.pdf Sobre l’àmbit de la salut: Per a més informació relativa a la mitjana de despeses en alimentació al nucli familiar consulteu els enllaços següents: · http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3 &V3=2336&V4=2368&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX =B · http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3 &V3=2336&V4=2370&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX =B

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Sobre ajuts de l’Administració El curs 2013-14 el Departament d’Ensenyament va atorgar 66.360 beques de menjador escolar pels alumnes d’Infantil i Primària per tal de garantir ajuts de la meitat o, en casos de major vulnerabilitat, de la totalitat del servei. A més, van rebre ajuts parcials 8.475 escolars que tenien una situació socioeconòmica per sobre del llindar de la beca garantida però que eren susceptibles de tenir un suport econòmic per accedir al servei de menjador escolar. D’aquests 66.360 alumnes, un total de 55.876 disposaven de beca amb un finançament del 50% i un total de 10.484 gaudien del 100% de la beca. Hi havia un forquilla d’entre 8.000 i 12.000 alumnes que podien rebre ajuts inferiors al 50% en funció de la decisió de cada consell comarcal.

Aquestes dades van ser resultat del nou model de concessió de beques menjador que es va pactar amb els consells comarcals per establir un sistema equitatiu a tot Catalunya.

Les beques atorgades per cada Consell Comarcal es poden consultar al següent enllaç: · http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/ notespremsa/276768/model-beques-menjador-garanteixajuts-meitat-totalitat-servei-66-360-alumnes-parcialsminim-8-475-escolars.html

74

6. ANNEXOS

TESTIMONI

MELANIE CASSARINO 26 ANYS NUTRICIONISTA DELS PROJECTES DE SUPORT ALIMENTARI INFANTIL DE LA CREU ROJA

“

El que hem de garantir nosaltres com a nutricionistes és l’accés a la qualitat en l’alimentació

”

La Melanie desenvolupa la seva tasca com a nutricionista de la Creu Roja per garantir la qualitat en els projectes d’alimentació que gestiona l’entitat humanitària. El seu treball incideix de manera transversal en tots els projectes en què col·labora; des de l’avaluació dels mateixos fins al seguiment de l’acolliment i la resposta que en donen les famílies usuàries. D’aquesta manera, es monitoritzen els hàbits d’alimentació i es corregeixen males praxis, a més d’oferir informació i formació a les famílies en situació de vulnerabilitat.

“Les persones que viuen en situació de precarietat econòmica poden patir angoixa a causa del sentiment d’impotència que provoca no poder assegurar una correcta alimentació als seus fills”, explica la Melanie. Per assossegar-los, se’ls explica que no sempre és necessari invertir molts recursos a l’hora de comprar i cuinar.

La feina d’apoderament de les famílies, és bàsica en el seu dret a decidir què i com volen menjar i comprar els aliments que consumiran, d’una forma racional. Així, la tasca de l’equip de nutricionistes és indispensable per

donar autonomia a questes famílies ja que es donen recomanacions i consells per economitzar al màxim els recursos de què disposen i perquè puguin triar segons les seves preferències culturals.

Però el valor afegit dels projectes d’alimentació de la Creu Roja es troba en la filosofia que s’hi amaga al darrera. L’accés a l’alimentació d’una forma normalitzada, la dignificació de les ajudes, a més de poder comprar els aliments en establiments de proximitat de forma anònima, permet a les famílies dignificar la seva situació.

Per això, comenta la nutricionista “les persones beneficiàries del projecte de targetes prepagament estan molt satisfetes i l’ajuda en aquests moments esta sent molt efectiva”.

La problemàtica que s’observa en l’estudi de tots aquests casos, comenta la Melanie: “és l’accés a la qualitat del producte i això és el que hem de garantir nosaltres”.

La Creu Roja disposa de diverses eines que donen suport a la feina de les nutricionistes. Una d’elles és el decàleg “Menjar sa amb menys diners” realitzat

75

per l’agència de Salut Pública amb la col·laboració de l’entitat humanitària. A més, recentment s’ha editat el receptari “Per menjar bé, bo i barat” amb la col·laboració de cuiners de renom, destinat a famílies amb pocs recursos econòmics per a que puguin optar a una alimentació de qualitat a un preu molt assequible, menys d’un euro per persona. “Amb aquest receptari, -conclou la Melanie, hem volgut trencar el mite de que menjar sa amb menys diners és possible”.

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

ANNEX 4. BIBLIOGRAFIA ESTUDIS DE L’OBSERVATORI DE VULNERABILITAT CREU ROJA A CATALUNYA

ESTUDIS DE LA CREU ROJA ESPANYOLA (FUNDACIÓN CRUZ ROJA ESPAÑOLA)

• La Creu Roja a Catalunya (Juliol de 2011): 1r estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en la infància i les famílies. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/primerinforme-observatori-creu-roja

Informes anuals sobre Vulnerabilitat Social

• La Creu Roja a Catalunya (desembre de 2011): 2n estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’ocupació dels col·lectius vulnerables en el marc de la crisi socioeconòmica. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/2n-estudiobservatori?from_search=4

• Cruz Roja Española: Informe anual sobre la vulnerabilidad social (2006) http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ informes/informe_2/informe2006ES.pdf • Cruz Roja Española. Departamento de Intervención social: “Informe anual sobre la vulnerabilidad social (2007) http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ informes/informe_1/informe_vulnerabilidad_2007_ES.pdf

• La Creu Roja a Catalunya (juny de 2012): 3r estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en les persones grans. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/3er-estudi-pdf

• Cruz Roja Española. Departamento de Intervención social: Informe anual sobre la vulnerabilidad social (20082009) http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ informes/informe_3/InformeVulnerabilidad20082009.pdf

• La Creu Roja a Catalunya (gener de 2013): 4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/4t-estudide-lobservatori-de-vulnerabilitat-de-la-creu-roja

• Cruz Roja Española. Departamento de Intervención social: Informe anual sobre la vulnerabilidad social. Estudio socioestadístico sobre la vulnerabilidad social (2010) http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ informes/informe_503/IVS%202010%20ESTATAL.pdf

• La Creu Roja a Catalunya (juliol de 2013): 5è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. Habitatge i col·lectius vulnerables. http://www.creuroja.org/AP/RecuperaDocumentosSQL. aspx?He5lAj1+dWsbRfwQlL0kb6WbsDqV124EIvLY/ ah9UUQB71ADF/lshThU5QCKtvLCbhncJGGktpLV2tlX3H VkwuvFo5xss8JHurcPvYrF+csdWt0hTYEz2w

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación social: Informe anual sobre la vulnerabilidad social. Comunidad Valenciana (2012). http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ informes/informe_505/IVS2012CV.pdf

• La Creu Roja a Catalunya (febrer de 2014): 6è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en les persones majors de 45 anys. http://www.creuroja.org/AP/SearchResult. aspx?id=139&vle=1438@-@&fld=25253.24767,24793 • La Creu Roja a Catalunya (Setembre de 2014): 7è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’afectació de la crisi en la salut de les persones. http://www.creuroja.org/AP/SearchResult. aspx?id=139&vle=1438@-@&fld=25253.24767,24793

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación social: Informe anual sobre la vulnerabilidad social (2011-2012) http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ informes/informe_506/IVS12.pdf • Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación social: Informe anual sobre la vulnerabilidad social (2013) http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ informes/informe_507/IVS2013.pdf

BUTLLETINS SOBRE VULNERABILITAT SOCIAL • Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Julio,2009): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 1. http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ ficheros/boletines/boletin29julio.pdfinformes/informe_2/ informe2006ES.pdf

76

7. ANNEXOS

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Abril, 2010): “Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 2 http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ boletines/BOL_VUL_SOC_02_mayo_CRE.PDF • Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Octubre, 2010): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 3 http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ boletines/boletin3.pdf • Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Octubre, 2010): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 3 http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ boletines/boletin3.pdf • Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Març, 2011): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 4 http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ boletines/Bol6.pdf • Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Abril, 2012): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 5. http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ boletines/Boletin5versioninteractivaFINAL.pdf • Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Abril, 2013): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 6. http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ boletines/Bol6.pdf • Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Setembre, 2013): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 7. http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ boletines/BOL%207%20FINAL.pdf • Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Desembre, 2013): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 8. http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ boletines/BOL8.pdf • Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Setembre, 2014): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 9. http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/ boletines/boletinn9.pdf

77

ARTICLES I ESTUDIS • AESAN (Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición) (2011): “Encuesta Nacional de Ingesta Dietética Española (ENIDE)”. http://aesan.msssi.gob.es/AESAN/docs/docs/notas_ prensa/Presentacion_ENIDE.pdf • Agència De Salut Pública de Catalunya, Generalitat de Catalunya (2012): “L’alimentació saludable a l’etapa escolar”. http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/ambits_ tematics/per_perfils/centres_educatius/menus_escolars/ programa_revisio_programacions_menus_escolars_ catalunya_preme/documents/arxius/guialimentacio.pdf • Ballard, T.J., Kepple, A.W. i Cafiero, C. - FAO (2013): “The food insecurity experience scale: developing a global standard for monitoring hunger worldwide”. http://www.fao.org/economic/ess/ess-fs/voices/en/ • Consejería de Cultura y Deporte. Delegación Territorial de Educación, Cultura y Deporte de Sevilla. Universidad Pablo de Olavide. (Curs 2011-12): “Estudio longitudinal de la composición corporal en escolares de primaria y su relación con el hábito nutricional y la práctica reglada de actividad deportiva”. http://www.juntadeandalucia.es/observatoriodelainfancia/ oia/esp/documentos_ficha.aspx?id=3962 • Consorci Sanitari de Barcelona, Agència de Salut Pública (Gener de 2014): “La salut a Barcelona 2012”. http://www.aspb.cat/quefem/docs/Informe_Salut_2012. pdf • Economic Research Service, USDA (Setembre de 2012): “U.S. Adult food security survey module: three-stage design, with screeners”. http://webcache.googleusercontent.com/ search?q=cache:c8kD3HQ07h0J:www.ers.usda. gov/datafiles/Food_Security_in_the_United_ States/Food_Security_Survey_Modules/ad2012. pdf+&cd=1&hl=es&ct=clnk&gl=es • Economic Research Service, USDA (Setembre de 2012): “U.S. Household Food Security Survey Module: SixItem Short Form”. http://webcache.googleusercontent.com/ search?q=cache:bGs2FU2wBssJ:www.ers.usda. gov/datafiles/Food_Security_in_the_United_States/ Food_Security_Survey_Modules/short2012. doc+&cd=1&hl=es&ct=clnk&gl=es

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

• Estudi FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i l’Adolescència) (Juny de 2014): “L’afectació de salut mental en la població infantil i adolescent en situació de risc a Catalunya” http://www.fedaia.org/sites/fedaia/files/uploads/estudi_ salut_mental.pdf • Europa Press (8 de Juliol de 2014): “Creixen els problemes de salut mental en nens per la crisi”. http://www.europapress.cat/societat/noticia-augmentenels-problemes-salut-mental-nens-adolescents-percrisi-20140708111706.html • Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO) (2013): “Voices of the Hungry” http://www.fao.org/fileadmin/user_upload/newsroom/ docs/VOH_final_COLOR.pdf • GARCIA MORERA, Auri (15 de Juliol de 2014): Article “Atents a la salut mental dels nens”, a Diari Ara. http://www.ara.cat/premium/societat/Atents-salut-mentaldels-nens_0_1175282524.html • Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Butlletí Epidemiològic de Catalunya – Vol XXVI (Setembre de 2005): “Estat nutricional de la població catalana.

Tendències del consum d’aliments i nutrients a Catalunya”. http://salutweb.gencat.cat/web/.content/ home/ambits_tematics/linies_dactuacio/salut_i_qualitat/ salut_publica/paas/documents/arxius/bec92005.pdf • Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Direcció General de Salut Pública (2003):” Evolució dels hàbits alimentaris i del consum d’aliments i nutrients a Catalunya (1992-2003)” http://www.aesan.mspsi.gob.es/AESAN/docs/docs/ evaluacion_riesgos/Cataluna.pdf • Haddad, Lawrence (2002): “Nutrición y Pobreza.” En Nutrición: La Base para el Desarrollo. http://www.ifpri.org/sites/default/files/publications/intnutsp. pdf • Informe SESPAS 2014 (Juny 2014): “Crisis económica y salud “ http://gacetasanitaria.org/es/suplementos/sespas/ • Jacas Miret M., Busquets Casso A., Serra Alías J.M., Pijoan Gallego N., Bolaño Creus E., Romero Borrego R. (2010): “Valoración del nivel de seguimiento del patrón de dieta mediterránea entre los alumnos de último curso de educación primaria de las

escuelas de Vilanova i la Geltrú. Diferencias según el seguimiento del programa municipal de educación alimentária y nutricional”. https://www.vilanova.cat/doc/doc_14698422_1.pdf • Lusin, Eduardo (1999): “Retardo del crecimiento por deprivación psicosocial”. http://www.sap.org.ar/docs/publicaciones/ archivosarg/1999/99_396_400.pdf • J. Majem L.S., Román B. i Aranceta Bartrina(2002) “Informe SESPAS 2002. Capítulo 8: Alimentación y Nutrición”. http://www.sespas.es/informe2002/cap08.pdf • Organización Mundial de la Salud. Salud Mental: Evidencia e Investigaciones (MER). Departamento de Salud Mental y Abuso de Sustancias (2006): “Salud mental y bienestar psicosocial del niño en situaciones de gran escasez de alimentos”. http://www.who.int/mental_health/emergencies/salud_ mental_M1.pdf • Rodríguez Cabrero M., García Aparicio A., Salinero JJ., Sánchez Fernández JJ. i Pérez González B. (GIDECS. Instituto de Ciencias del Deporte. Universidad Camilo José Cela) i Garcia R., Robledo S. i Ibáñez Moreno R. (Deporte y Salud. Ayuntamiento de Leganés), (2012): “Calidad de la dieta y su relación con el IMC y el sexo en adolescentes”. 32(2):21-27 http://www.nutricion.org/publicaciones/ revista_2012_32_2/CALIDAD-DIETA.pdf • UNED. Facultad de Ciencias. Nutrición y Dietética (2014): “Guía de Alimentación y Salud en la Adolescencia”. http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/PDF/ Guia%20de%20Alimentacion%20y%20Salud%20-%20 Adolescencia.pdf • UNICEF España (Juny de 2014): “La infancia en España 2014” http://www.unicef.es/sites/www.unicef.es/files/infanciaespana/unicef_informe_la_infancia_en_espana_2014.pdf

• UNICEF España (Octubre de 2014): “Los niños de la recesión. El impacto de la crisis económica en el bienestar infantil en los países ricos”. http://observatorio.anses.gob.ar/archivos/documentos/ OBS-000258%20-%20Unicef%20report%20card%2012los%20ni%C3%B1os%20de%20la%20recesi%C3%B3n. pdf

78

7. ANNEXOS

ENQUESTES • Consejería de Sanidad de la Comunidad de Madrid (2008): “Encuesta de Nutrición Infantil de la Comunidad de Madrid”. http://www.madrid.org/cs/Satellite?blobcol=urldata&blobh eader=application%2Fpdf&blobheadername1=Content-dis position&blobheadername2=cadena&blobheadervalue1=fil ename%3DEncuestaNutrici%C3%B3nInfantilCM-0102.pdf &blobheadervalue2=language%3Des%26site%3DPortalSa lud&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwhere=1220 618210755&ssbinary=true

• Peretti M.L., Romero M.M., Rovetto A. (2009): “Obesidad en la pobreza. Prácticas y representaciones asociadas a esta patología en sectores de bajos recursos”. http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=87713361006 • Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, Departamento de Sanidad (Juny de 2006): “Encuesta de nutrición de 2005. Hábitos alimentarios y estado de salud de la población vasca de 4 a 18 años”. http://www.euskadi.net/r33-2288/es/contenidos/ informacion/sanidad_alimentaria/es_1247/adjuntos/ DietaSana_c.pdf • Estudio ALADINO 2013. Estudio de Vigilancia del Crecimiento, Alimentación, Actividad Física, Desarrollo Infantil y Obesidad en España. 2013.

Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Madrid, 2014. http://www.observatorio.naos.aesan.msssi. gob.es/docs/docs/documentos/Estudio_ ALADINO_2013.pdf

• Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Direcció General de Salut Pública (Novembre de 2010): “Eines per a la implementació de projectes comunitaris de prevenció de l’obesitat infantil”. http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/ambits_ tematics/per_perfils/ens_locals/altres_projectes_i_serveis/ eines_implantacio_projectes_comunitaris_prevencio_ dobesitat_infantil/documents/arxius/einesimple2010.pdf • Generalitat de Catalunya, Departament de Salut (Maig de 2013): “Enquesta de salut de Catalunya 2012”. http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Minisite/ ObservatoriSalut/ossc_Dades_estadistiques/Estat_ salut_estils_vida/Informacio_general_enquestes_salut/ Enquestes_salut/Fitxers_estatics/Enquesta_salut_2012_ edicio_maig.pdf

• Evaluación y seguimiento de la estrategia NAOS: conjunto mínimo de indicadores.

Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Madrid, 2013. http://www.observatorio.naos.aesan.msssi.gob. es/web/indicadores/indicadores.shtml

• Ministerio de Sanidad y Consumo – Ministerio de Educación y Ciéncia. Unidad de Nutrición Comunitaria – SENC para el Programa PERSEO (Març de 2007): “Hábitos alimentarios en la población escolar.

Cuestionario para los/as ninos/as (3º y 4º)”. http://www.perseo.aesan.msssi.gob.es/docs/docs/ cuestionarios/cuestionario_5_habitos_alimentarios_ alumnado_3y4.pdf

• Serra Majem L.S., Aranceta Bartrina J. (2002) Alimentación Infantil y juvenil. Volumen 3. Estudio EnKid. Ed Masson Sociedad Española de Nutrición Comunitaria. (2001). Guías alimentarias para la poblacion Española.

Recomendaciones para una dieta saludable.

Ed IM&C. SA

• Ministerio de Sanidad y Consumo – Ministerio de Educación y Ciéncia. Unidad de Nutrición Comunitaria – SENC para el Programa PERSEO (Març de 2007): “Hábitos alimentarios en la población escolar.

Cuestionario para los/as ninos/as. Exploración física.

Anàlisis de la ingesta alimentária”. http://www.perseo.aesan.msssi.gob.es/docs/docs/ cuestionarios/cuestionario_1_exploracion_alumnado.pdf • Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO). Comité Científico de la ELCSA. (Maig de 2012): “Escala Latinoamericana y Caribeña de Seguridad Alimentaria (ELCSA): Manual de uso y aplicaciones”. www.fao.org/3/a-i3065s.pdf

79

ALTRES ENLLAÇOS D’INTERÈS: • AECOSAN (Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición). Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Gobierno de España. (2001 a 2010): “Encuestas en España sobre consumo de alimentos”. http://aesan.msssi.es/eu/AESAN/web/evaluacion_riesgos/ subseccion/otras_encuestas.shtml

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

• AECOSAN (Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición). Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Gobierno de España. Observatorio de la Nutrición y de Estudio de la Obesidad: “Estudios y publicaciones relacionades con la alimentación, la activitad física y la obesidad”. http://www.observatorio.naos.aesan.msssi.gob.es/web/ documentos/documentos.shtml • Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil de Creu Roja http://www.ellsnopodenesperar.org/projectes/ • Centro de Medios de Vida de Cruz Roja Española y la Federación Internacional de Sociedades de la Cruz Roja http://www.livelihoodscentre.org/ • Economic Research Service, USDA (United States Department of Agriculture): “Llista de recursos sobre seguretat alimentària a les llars”. http://www.ers.usda.gov/topics/food-nutrition-assistance/ food-security-in-the-us/survey-tools.aspx#youth

• Generalitat de Catalunya. Agència Catalana de Seguretat Alimentària (Data de publicació: 30/04/2013): “Enquestes de consum alimentari”. http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1538/ doc35387.html • Informe dels principals resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya (2013): “capítol específics per als trastorns crònics”. http://www20.gencat.cat/docs/salut/Home/El%20 Departament/Estadistiques%20sanitaries/ Enquestes/02_ enquesta_catalunya_continua/Documents/Arxius/esca13_ results.pdf • http://www.fao.org/3/a-i3862e.pdf • AECOSAN (Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición). Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Gobierno de España. (2001 a 2010): “Encuestas en España sobre consumo de alimentos”. http://aesan.msssi.es/eu/AESAN/web/evaluacion_riesgos/ subseccion/otras_encuestas.shtml

• Enquesta de pressupostos familiars, base 2006, de l’INE: “Informació detallada sobre les despeses de la llar i de les persones en salut a Catalunya l’any 2012.” http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1= 3&V3=2341&V4=2459&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&C TX=B • Federación Internacional de Sociedades de la Cruz Roja y de la Media Luna Roja: “Centro de Medios de Vida.

Plan Estratégico 2013-2016”. http://www.livelihoodscentre.org/livelihoods/ShowProperty Servlet?nodePath=%2FLivelihoods%2FKnowledge+reposi tory%2FPublications%2FFiles%2F200-StrategicPlanES.pdf • Federación Internacional de Sociedades de la Cruz Roja y de la Media Luna Roja (2010): “Directrices de la Federación Internacional para programas sobre medios de vida”. http://www.eird.org/wikies/images/ Directrices_FICR_medios_de_vida.pdf • Federación Internacional de Sociedades de la Cruz Roja y de la Media Luna Roja (2010): “Salvar vidas, cambiar mentalidades. Estratègia 2020”. http://www.ifrc.org/Global/Publications/general/strategy2020-sp.pdf

80

6. ANNEXOS

ANNEX 5. GLOSSARI • EN RELACIÓ A L’ALIMENTACIÓ Alimentació: és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients i l’energia que permeten cobrir els requeriments de l’organisme.

Al·lèrgia alimentària: És una resposta immunològica exagerada de l’organisme en ingerir determinats tipus d’aliments. Es produeix per un error del sistema immunitari (de defensa) quan detecta l’aliment com una substància perjudicial per a l’organisme i respon, amb més o menys intensitat, davant la seva ingesta.

Desnutrició: desequilibri entre el subministrament de nutrients i les necessitats per assegurar el correcte creixement i les activitats específiques. La cura dels nens i nenes com també les malalties son també altres factors determinants.

Inclús ingerint suficient quantitats d’aliments, les persones poden tenir desnutrició si la seva alimentació no els hi aporta la quantitat necessària de “macronutrients”(proteïnes, greixos i carbohidrats) i de “micronutrients” (vitamines i minerals).

D’aquesta manera, la desnutrició no només té a veure amb la quantitat sinó també amb la qualitat dels aliments consumits.

Per tant, no es mesura en funció de la quantitat d’aliments ingerits sinó a partir de mesures antropomètriques, pes i talla, i es comparen amb els estàndards de creixement de referència (OMS, 2006). La desnutrició es manifesta en els nenes i nenes per diverses maneres, poden tenir una talla inferior a la que corresponen per la seva edat, poden pesar menys del que correspon per la seva alçada, i poden tenir un pes inferior al corresponent per la seva edat.

Obesitat i sobrepès: acumulació excessiva de greix corporal en relació a la massa magra i que poden ser perjudicials per a la salut. Les causes solen anar relacionades amb els estils de vida, les dietes amb elevat contingut de greix i la disminució de l’activitat física. A més, actualment és una de les malalties principals dels països desenvolupats.

Dieta: aquesta paraula prové del grec “dayta” i significa ‘règim de vida’. Així doncs, defineix l’ estil de vida de les persones on es contempla no només el que es menja, sinó també el com, i amb qui ho realitza.

Dieta saludable: és aquella que conté quantitats apropiades de tots els nutrients per cobrir les necessitats vitals i mantenir la salut de la persona o col·lectivitat. Una dieta per a que sigui saludable ha de ser variada, equilibrada, completa, suficient, i adequada.

81

Hàbits alimentaris: conjunt de conductes adquirides per un individu, per la repetició d’actes relacionats amb la selecció, la preparació i el consum d’aliments. Es relacionen principalment amb les característiques socials, econòmiques i culturals d’una població o regió determinada.

Intolerància alimentària: resposta anormal a un aliment que succeeix en alguns individus en la qual no hi ha o no s’ha demostrat cap mecanisme immunològic. La intolerància pot tenir una base metabòlica, relacionada amb un dèficit d’enzims involucrats en el metabolisme d’un aliment (per exemple, dèficit de lactasa, l’enzim responsable de metabolitzar el sucre de la llet) o indeterminada, en la qual els mecanismes no estan ben aclarits.

Malnutrició: la malnutrició és un concepte ampli que significa alimentació inadequada, ja sigui per defecte, en tal cas parlem de desnutrició; o per excés o ingesta d’aliments no saludables, en aquest cas es manifesta com sobrepès o obesitat.

Piràmide dels aliments: és un instrument educatiu que es basa en els coneixements científics més actuals sobre nutrició i el seu objectiu és mostrar aquesta informació de manera senzilla i comprensible, adaptada als estils de vida propis de cada país o regió, i amb la finalitat de facilitar que tots puguem incorporar una ingesta saludable a la nostra vida quotidiana. Per això, hi ha diversos models de piràmides i també, diverses actualitzacions.

Seguretat alimentària: Existeix seguretat alimentària quan totes les persones tenen en tot moment accés físic, social i econòmic a suficients aliments innocus i nutritius per satisfer les necessites alimentàries i les preferències en quant als aliments amb l’objectiu de tenir una vida activa i sana. Cal distingir-la del concepte de seguretat sanitària dels aliments, que forma part de la higiene i la innocuïtat dels aliments com també del manteniment de la seva salubritat.

La inseguretat alimentària ve donada per una situació en la que la població no té un accés sostenible a aliments suficients per cobrir les seves necessitats nutricionals. Les causes poden ser múltiples: la no disponibilitat dels aliments, insuficients recursos econòmics, distribució inapropiada o una utilització inadequada dels aliments en la llar.

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

• EN RELACIÓ A L’ALIMENTACIÓ Aliança Humanitària per l’Alimentació Infantil: és una iniciativa impulsada per la Creu Roja, dirigida a tots els sectors socials, per fer front de manera col·lectiva a l’augment de la pobresa infantil a Catalunya, reforçant les actuacions per cobrir les necessitats més bàsiques dels nens i nenes en situació de vulnerabilitat.

Ajudes de primera necessitat: són el conjunt d’ajudes que, des d’una entitat pública o social, es donen a les persones que la sol·liciten i es troben en situació d’especial vulnerabilitat. Per exemple, es tracta de kits d’alimentació, kits de roba i kits d’higiene personal.

• EN RELACIÓ A L’ALIMENTACIÓ Mediana: és el punt mig. Representa el valor de la variable de posició en un conjunt de dades ordenades.

82

ElS 7 PRINCIPIS FONAMENTALS HUMANITAT

INDEPENDÈNCIA

EL Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja s’ha creat per la preocupació de prestar auxili, sense discriminació, a tots els ferits als camps de batalla, s’esforça, sota el seu aspecte internacional i nacional, a prevenir i alleujar el patiment de l’ésser humà en totes les circumstàncies.

Tendeix a protegir la vida i la salut, així com a fer respectar la persona humana. Afavoreix la comprensió mútua, l’amistat, la cooperació i una pau duradora entre tots els pobles.

El Moviment és independent. És auxiliar dels poders públics en les seves activitats humanitàries, activitats que estan sotmeses a la legislació que regeix en els països respectius, no obstant això, les societats nacionals han de conservar una autonomia que els permeti actuar sempre d’acord amb els principis del Moviment.

VOLUNTARIAT És una institució de socors voluntari i de caràcter desinteressat.

IMPARCIALITAT No fa cap distinció per nacionalitat, raça, religió, condició social o credo polític. Es dedica únicament a socórrer els individus en proporció amb el seu patiment, posant remei a les seves necessitats i donant prioritat a les més urgents.

UNITAT A cada país només pot existir una Societat de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja, que ha de ser accessible a tothom i ha d’estendre la seva acció humanitària a la totalitat del territori.

NEUTRALITAT Amb la finalitat de conservar la confiança de tothom, el Moviment s’absté en tot moment de prendre part en les hostilitats i en les controvèrsies d’ordre polític, racial, religiós o ideològic.

UNIVERSALITAT El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, en el si del qual totes les societats tenen els mateixos drets i el deure d’ajudar-se mútuament, és universal.