del 22 al 25 de setembre
www.bcn.cat/merce
Dijous 22 Plaça Reial
Plaça del Rei
PE’Z
REMATE
El Festival Àsia 2011, organitzat per Casa Àsia, presenta per primera vegada a Barcelona aquesta famosa jam band nipona, també coneguda com a The Samurai Jazz Band. Una banda de cinc músics (trompetista, saxofonista, contrabaixista, bateria i teclista) a la recerca del jazz instrumental més eclèctic possible, amb vistes al rock i el pop, el funk, l’ska i el so llatí; sense deixar mai de costat la tradició del seu país. Van començar com a músics de carrer al barri de Shibuya i en poc temps van adquirir la popularitat i el prestigi que els ha fet habituals als millors festivals japonesos i que els ha portat de gira arreu. Un directe impressionant arribat de la capital del Japó.
Des del començament de la dècada passada, el madrileny Fernando Martínez, àlies Remate, desconstrueix i reconstrueix a la seva manera la música d’arrel nord-americana (folk, rock, country...). Al recent Superluv (2011) mostra la seva cara més pop i es revela com un gran escriptor de lletres en castellà. Gravat a Nova York amb l’ajuda de Stephin Merritt, de The Magnetic Fields, i la producció d’un col·laborador seu, LD Beghtol, és el seu disc més afectiu i efectiu: un triomf en tota regla.
Japó. Ska / Rock / Funk A les 21.30 h
LOS TIKI PHANTOMS Catalunya. Surf-rock instrumental A les 23.00 h
Amb unes disfresses de fantasma de dibuixos animats i grans instrumentals surf-rock, Los Tiki Phantoms ho tindrien fàcil per sortir en un film de Tarantino. Ja han fet aparicions a sales de mig Espanya, han tingut selectes cites europees i, fins i tot, han anat al festival Viva Las Vegas dels Estats Units, un dels grans esdeveniments rockabilly del món. Al BAM portaran un tercer disc, Los Tiki Phantoms mueven el esqueleto, molt lluminós i amb una gran varietat d’instruments i influències. Serà una festa.
Madrid. Pop-rock A les 21.30 h
ASTRUD & COL·LECTIU BROSSA Catalunya. Pop de cambra A les 23.00 h
La unió d’Astrud amb el Col·lectiu Brossa (versió ampliada del Brossa Quartet de Corda) no és una simple curiositat, sinó una addició brillant a la tendència creixent del maridatge entre el pop i la música clàssica. Instruments com l’acordió, el violoncel, la viola de roda i el violí redefineixen més que adornen els millors temes de l’insòlit duo barceloní, encara amb tendència (per sort per a tots) a jugar amb les nostres expectatives. Un projecte delicatessen que desdibuixa les fronteres entre el que és culte i el que és popular.
DiVENDRES 23 Plaça Reial
Plaça del Rei
Plaça dels Àngels
THE EXCITEMENTS
BEDROOM
ZA!
Una banda de rhythm and blues, rock i soul de curta carrera, però amb components de l’experiència i la solidesa del guitarrista Adrià Gual (Los Soberanos, Los Walkysons, The Fabulous Ottomans). Podrien passar perfectament per una banda perduda dels seixanta: so brut, intens i, sí, excitant, amb reflexos de James Brown, Ike & Tina Turner i Etta James, de qui la cantant Koko Jean Davis és poderosa hereva. Tenen un gran disc de versions i ja en preparen un altre amb temes propis.
Al músic (i il·lustrador) barceloní Albert Aromir no li interessa tant la perfecció com la bellesa esquiva que pot sorgir de la fragilitat. La seva versió del folk-pop absorbeix el soroll quotidià, aprofita els feliços accidents i es mou sigil·losament entre guspires de misteri. Al seu segon àlbum, el sorprenent El fum blanc (2011), aprofita millor que mai els cors (ara també de nens) i els arranjaments de vent. Però Bedroom no guanya enters solament en el so, sinó també en lletres que combinen realisme i fantasia, veritat i màgia.
Molts no van creure que Za! —és a dir, els multiinstrumentistes Spazzfrica Ehd i Papa duPau, des de Barcelona per al món— poguessin gravar un disc més histèric, magnètic i retorçat que Macumba o muerte (2009). Després va arribar Megaflow (2011) i els innocents van dir: «D’acord, ens vam equivocar». Perquè aquest nou disc eleva la bogeria del primer a l’infinit i més enllà: world music, math rock i free jazz sacsejats d’una manera tan alegre com precisa. Megaflow.
Catalunya. Rhythm and blues / Soul A les 21.00 h
ALOE BLACC
Estats Units d’Amèrica. Soul / Rhythm and blues / Hip-hop A les 22.45 h
Catalunya. Folk-pop A les 21.30 h
ANÍMIC
Catalunya. Folk-rock A les 22.45 h
Després de passar pel duo de hip-hop Emanon, el nord-americà Egbert Nathaniel Dawkins III s’ha convertit, sota l’àlies Aloe Blacc, en un dels representants més distingits del nou corrent de «revivalisme» soul. El single «I Need a Dollar» es va elevar a la categoria d’himne per als dies de la crisi del crèdit. Però Blacc no és un one hit wonder: a l’esplèndid àlbum Good Things (2010) sap seduir també amb el funk blaxploitation de «Hey Brother», la psicodèlia de «Miss Fortune» i una versió magnètica de «Femme Fatale» (The Velvet Underground).
El sextet liderat per Ferran Palau i Louise Sansom escala noves altures a Hannah (2011), la continuació de l’encantador Himalaya (2009). Després d’anar de gira amb Will Johnson (CentroMatic, South San Gabriel) l’estiu passat, la banda sembla haver guanyat la confiança per plantejar-se desafiaments d’abast encara més gran i, a més, assolir-los. Les seves últimes cançons (indescriptibles, molt emocionants) miren més enllà del folk per proposar un pop oceànic i profund, amb arranjaments de corda i nou ritme.
JC BROOKS & THE UPTOWN SOUND
VILLAGERS
Estats Units d’Amèrica. Rhythm and blues / Funk A les 00.15 h
Descrits com a «Otis Redding al capdavant dels Stooges», JC Brooks & The Uptown Sound és una màquina de soul salvatgement greixada, amb referències al rock de garatge i lletres que s’allunyen dels llocs comuns. Als solcs (escolteu l’àlbum Beat of Our Own Drum) deixen sense respiració, però és a l’escenari on revelen tot el seu potencial: Brooks és un performer de primer ordre, i la seva banda, un espectacle. No per casualitat fa poc van protagonitzar el musical Passing Strange.
Irlanda. Pop-folk A les 00.15 h
Encara que sembli mentida, Villagers és una banda d’un sol home, i a Becoming a Jackal (2010), un debut nominat al Mercury, gairebé tot el treball va recaure en la mateixa persona: Conor O’Brien, un jove irlandès que recorda, per la seva veu vibrant, un altre Conor (Oberst, de Bright Eyes), encara que la referència més recurrent sembla l’enyorat Elliott Smith. Villagers pot obsessionar fàcilment: és folk-pop de melodies emotives i complex aparell poètic, tibant i intens, però sempre contingut. Trencarà cors.
Catalunya. Rock lliure i esbojarrat A les 21.15 h
WU LYF
Anglaterra. Rock tribal A les 22.45 h Durant un cert temps van ser el gran misteri del rock: un nom intrigant, una foto de grup carregada de fum, tres cançons difícils de desentranyar i possibilitat nul·la d’entrevistarlos. Ara ja coneixem les seves cares i el significat del seu nom (és acrònim de World Unite, Lucifer Youth Foundation). De qualsevol manera, el misteri es manté: podríem definir aquest col·lectiu de Manchester com una barreja de l’emoció èpica d’Arcade Fire, l’aura apocalíptica de Godspeed You! Black Emperor i la percussió tribal d’Animal Collective, però no n’hi hauria prou; es resisteixen a comparacions.
MAN MAN
Estats Units d’Amèrica. Rock d’avantguarda A les 00.30 h Aquest quintet de Filadèlfia sembla sorgit d’un somni impossible compartit per David Lynch i Tim Burton. Tres anys després del delirant Rabbit Habits (2008), el seu pop-rock tribal ha guanyat finesse, eloqüència i elegància en un Life Fantastic per al qual han comptat amb la producció de Mike Mogis (Monsters of Folk). Però no us deixeu enganyar per l’aparença suau de les cançons: Ryan Kattner (o Honus Ponus) contraposa a la lluentor sonora uns versos d’autèntica autoimmolació. Sempre únics.
Pl. de Joan Coromines
Parc del Fòrum
EVRIPIDIS AND HIS TRAGEDIES
CARLOS CROS Y LOS 400 GOLPES
Catalunya. Pop barroc A les 20.30 h
Es tracta del projecte del compositor pop grec Evripidis Sabatis, establert a Barcelona, i les seves Tragedies, banda frondosa per la qual passen membres d’Extraperlo, Veracruz i Le Pianc. Fa uns quants anys va sorprendre amb un debut homònim de pur idealisme pop, entre les produccions de Phil Spector, les melodies dels Beach Boys i l’enginy intel·lectual de The Magnetic Fields. Uns Mesos després de l’edició del primer llibre d’Evripidis (El calamor y otros mitos de la intimidad), presenten, per fi, nou àlbum: A Healthy Dose of Pain.
GUILLAMINO
Catalunya. Pop / Funk / Electrònica A les 22.00 h Aquest juganer creador electrònic aposta a Fang (2011) per un soul-pop amb sons característics del final dels vuitanta. El barceloní Pau Guillamet fa servir un teclat Casio low-cost de l’època, la seva veu i una feliç inconsciència per donar forma a un cançoner accessible però sofisticat, popular però retorçat, que recorda de la mateixa manera el millor Prince, els herois electro-funk Chromeo i el mag wonky Hudson Mohawke. Les noves aventures d’un estendard del segell Bankrobber (Mazoni, Sanjosex, El Petit de Cal Eril).
RITA INDIANA Y LOS MISTERIOS
República Dominicana. Electro-merengue A les 23.30 h A més d’un gran valor de la literatura dominicana, Rita Indiana Hernández és la líder d’un infecciós projecte musical que actualitza el merengue amb ritmes electrònics d’última generació. A l’àlbum El Juidero llança el seu flow gairebé rap i conscienciat sobre fusions rítmiques que traslladen la tradició llatinoamericana a un univers de sons futuristes, en una proposta que ha impactat de ple als clubs europeus. Rita Indiana y Los Misterios arriben al BAM sota el guiatge del CCCB i el cicle BCNmp7. Músiques en procés.
Catalunya. Rock ‘n’roll A les 21.30 h
Després de la dissolució del grup power-pop de culte Selenitas, el seu líder, Carlos Cros, va decidir seguir per lliure. Durant un cert temps es va bastar ell sol, però va començar a enyorar aviat l’electricitat de una banda rock. I així va fitxar els seus 400 Golpes, que en l’actualitat formen músics provinents de bandes com Dorian, Blueberry Hill o Delafé y las Flores Azules, entre d’altres. Escucha los latidos (2007) refresca a força de rock, pop, i fins i tot reggae i tango. Al festival avançaran cançons del seu segon disc.
EL COLUMPIO ASESINO Navarra. Rock A les 00.00 h
Sorgida a Pamplona al final dels noranta sota la influència de Pixies, Sonic Youth i The Clash, la banda comandada pels germans Arizaleta ha convertit la tensió en marca de fàbrica. Tensió entre les descàrregues elèctriques (rock i punk) i les atmosferes sintètiques (una electrònica cada vegada més elegant). I tensió d’unes històries marcades per la corrupció i la temptació. Al BAM presentaran Diamantes (2011), un últim treball en el qual brilla amb llum pròpia la recentment fitxada Cristina Martínez (guitarra i veu, immensa en una versió de John Cale).
LORI MEYERS Andalusia. Pop-rock A les 03.00 h
Aquesta banda pop granadina va sorprendre a Viaje de estudios (2004) amb les seves tornades enganxoses i una energia infecciosa. Però el millor encara havia d’arribar: Hostal Pimodan (2005) era un bell encreuament de camins entre The Byrds i Los Brincos, mentre que Cronolánea (2008) va servir la versió més estilitzada fins avui de la seva psicodèlia pop. El grup, liderat pel carismàtic Noni, portarà al BAM el seu disc de conversió als ritmes electrònics, Cuando el destino nos alcance (2010).
WOOKY
Catalunya. Electrònica electroBAM. A les 01.00 h Aquest productor català es va presentar amb l’EP The Ark (editat al seu segell propi Lapsus) com un gran conreador d’electrònica emocional i afectiva. El seu discurs barreja els sons clàssics de la IDM (Aphex Twin i Orbital, sobretot) amb referències més pop i ballables, com Junior Boys. Aquest any, el seu celebrat primer maxi (que l’ha portat per festivals d’arreu del món) ha reaparegut en forma d’atractiu picture disc de remescles; hi participen bRUNA, Gros, Point B i Pablo Bolívar.
PULSHAR SOUNDSYSTEM
Catalunya. Soul / Dub / Techno electroBAM. A les02.00 h Es tracta del fascinant projecte conjunt de Pablo Bolívar, una de les realitats més fermes del paisatge techno estatal, amb Aphro (Sergio Sainz), compositor, artista visual i antic vocalista de bandes reggae i dub. En acció des del 2007, Pulshar barregen soul profund i dub de vella escola amb elements del techno de Detroit i el recent moviment dubstep. La seva música genera ganes de ballar, però també una alta fascinació emotiva. Rhythm & Sound podrien ser-ne una bona referència, però Pulshar ja tenen estil propi.
ZOMBY
Anglaterra. Electrònica / Dubstep ElectroBAM. A les 03.00 h Renegat de l’escena dubstep britànica, Zomby es va guanyar l’amor de tots (incloent-hi el d’Animal Collective) amb l’àlbum Where Were U in ‘92? (2008), homenatge al so rave dels noranta. Dedication, el seu debut en 4AD, és una altra història: és malenconia, nuesa i estranyesa, una obra (mestra) tan essencialista com una pel·lícula de Robert Bresson, i tan inquietant com una de Darío Argento. Electrònica solitària en memòria d’un amic absent. Una de les sorpreses de l’any i un impacte segur en format directe.
DiSSABTE 24 Plaça del Rei RENALDO & CLARA
LITTLE SCREAM
SR. CHINARRO
El primer i únic film dirigit per Bob Dylan, aquell deliri semiimprovisat, dóna nom a aquest jove grup de Lleida, una de les últimes revelacions del folk-pop català. Clara Viñals lidera amb subtilesa magnífica un projecte equidistant del folk britànic dels setanta (sobretot, Vashti Bunyan) i l’indie-pop més minimalista (Young Marble Giants). En el seu cas, menys és més; o millor, menys és tot. Saben que no cal fer grans gestos per generar grans emocions. Saviesa precoç, futur infinit.
Little Scream és el projecte de la nordamericana Laurel Sprengelmeyer. La seva veu va cridar poderosament l’atenció entre els solcs del High Violet (2010) de The National. I acaba de mostrar tot el seu potencial en un primer disc propi, el folk, pop i psicodèlic The Golden Record (2011), de nuvolositat variable: flotant i calmat ara mateix, torrencial després i, en alguns temes, totes dues coses. Amb Richard Reed Parry (Arcade Fire) com a ajudant en la producció, Laurel ha gravat cançons realment vives que, en directe, són ja matadores.
L’expressió rara avis es va inventar per definir artistes com Antonio Luque, un dels compositors pop més personals de l’Estat, amic de la paraula i enemic de l’obvietat. Últimament s’ha mostrat una mica més transparent, però igualment únic: àlbums com El mundo según (2006), Ronroneando (2008) i el recent Presidente (2011) el mostren depurant el seu estil, encertant de ple, ferint de debò. Arriba al BAM en el seu millor moment, amb la seva banda més poderosa (i estable) fins ara.
Catalunya. Folk-pop A les 12.30 h
Canadà. Folk-rock A les 00.15 h
MAÏA VIDAL
Estats Units d’Amèrica. Folk-pop A les 21.30 h Nascuda als Estats Units però francesa d’adopció, aquesta jove artista es va donar a conèixer amb el projecte Your Kid Sister, dedicat a convertir cançons del grup punk Rancid en cançons de bressol, valsos i altres gèneres poc punk. Complerts els 23 anys, Maïa ha decidit tornaramb nom propi, tocar els seus propis temes i construir-se el seu món. La porta d’entrada és God is my Bike (2011), un debut de pop-folk fantasiós gravat a Barcelona amb Giuliano Gius Cobelli (Chupaconcha) i, en dos temes, la guitarra de Marc Ribot.
JOHN VANDERSLICE Estats Units d’Amèrica. Pop abstracte A les 22.45 h
Des de fa més d’una dècada, el nord-americà John Vanderslice (ex-MK Ultra) ofereix amb una increïble regularitat grans col·leccions d’indierock íntim i personal, emotiu en les melodies i creatiu en la producció i els arranjaments. Després d’obres tan sublims com Pixel Revolt (2005) i Romanian Names (2009), aquest any ha tornat a sorprendre amb White Wilderness, un disc de pop de cambra sumptuós en aliança amb la Magik*Magik Orchestra de San Francisco. Vanderslice: músic incansable, a més d’irreprotxable.
Plaça Reial ESTÚPIDA ERIKAH Catalunya. Folk-rock A les 12.30 h
Allò que va començar com un projecte en solitari de Lluís Bòria (veu i guitarra) s’ha convertit a poc a poc en una banda cada vegada més completa, que trasllada les composicions de Bòria a dimensions musicals riques i matisades. L’àlbum Decorant interiors, decorant exteriors (2010) reuneix cançons sobre la pèrdua i el desengany, amb aire malenconiós però també irònic, una mica a l’estil de Smog. Temes com «Els àngels ploren així» han servit a Estúpida Erikah per aplegar un seguici de fans molt considerable.
SENIOR I EL COR BRUTAL València. Folk-rock A les 21.30 h
Miguel Ángel Landete, àlies Senior, està considerat per la crítica una força de la naturalesa. I no és cap exageració. La seva «valenciana» —una versió mediterrània de l’«americana», el rock contemporani d’arrel nordamericana— sacseja els cors des de la nuesa o desde exercicis de catarsi que poden recordar els Crazy Horse de Neil Young. Les referències són llunyanes, però el sentiment és pur. Després de la revelació de L’experiència gratificant (2009) llancen ara l’esperat Gran, produït per Raül Fernández Refree.
Andalusia. Pop-rock A les 23.00 h
GRUPO DE EXPERTOS SOLYNIEVE Andalusia. Folk-rock A les 00.30 h
El projecte de Jota de Los Planetas, amb un col·laborador habitual de la banda, Manuel Ferrón, i membres de Lagartija Nick i Lori Meyers, presentarà les cançons de l’esperada continuació d’Alegato meridional (2006). La banda granadina combina folk, country i rock anglosaxons amb tradició mediterrània en cançons radiants i plenes de llum; una mica com una versió en línia clara de Los Planetas. A les seves actuacions ofereixen també versions d’ànimes bessones.
Pl. de Joan Coromines
Plaça dels Àngels
Plaça de la Catedral
SINGLE
CUCHILLO
SEMIFINAL SONA 9
País Basc. Pop A les 20.30 h
Catalunya. Folk / Psicodèlia A les 21.15 h
Després de la fi de Le Mans, Teresa Iturrioz va continuar perseguint pel seu compte maneres de fer pop exquisides i eclèctiques. Es fa dir Single, però en realitat l’acompanya —en funcions de músic, productor i compositor— el gran Ibon Errazkin de Le Mans, company de luxe en una aventura amb dues referències de llarga durada fins avui: Pío pío (2006) i Monólogo interior (2010). Pop d’art i assaig, sense melodies de tercera mà, amb un imaginari infinit. Entremaliadures meditades.
Israel Marco (guitarra i veu) i Daniel Domínguez (bateria i percussió) formen una de les millors bandes dins les nostres fronteres, Cuchillo, una empresa de folk psicodèlic amb ombres de Syd Barrett, Grizzly Bear i Matt Elliott, però una identitat única i definida. En expansió: el seu recent EP Duat (el millor gravat a l’Estat el 2010 per Rockdelux) els presenta sortint de la seva zona de seguretat per experimentar amb desenvolupaments llargs, atmosferes i neoclassicisme. Aviat tindran un segon àlbum.
PARADE
PORTICO QUARTET
Dins el paisatge del pop estatal hi ha pocs compositors amb l’originalitat i el geni persistent d’Antonio Galvañ, àlies Parade. Les seves cançons —una suma de Kraftwerk, The Beach Boys i Gino Paoli, segons definició pròpia— són exercicis de fantasia propera i amable que humanitzen els monstres i els replicants de tot l’univers. Materia oscura (2011) havia de ser un disc sinistre, però (tot i que té fantasmes) finalment ha resultat lluminós, gairebé encegador, amb mil tornades que són clares incitacions a la vida.
Si Radiohead es convertís en banda de jazz, potser sonaria una mica com Portico Quartet. Les sensibilitats del rock i l’electrònica inflamen el postjazz d’aquest jove quartet de Londres que va veure el seu primer disc, Knee-deep in the North Sea (2008), nominat al premi Mercury. Una de les seves peculiaritats és l’ús constant del hang drum, un curiós instrument de percussió amb forma d’ovni. Completen la formació un saxo flotant i una secció rítmica (contrabaix i bateria) sense parangó. Delicatessen multigenèrica.
JAVIERA MENA
KING MIDAS SOUND
La cantautora xilena ha passat en qüestió de mesos de ser un secret molt ben guardat d’uns pocs a convertir-se en estrella emergent del pop en espanyol. Tot, gràcies a les cançons de Mena (2010), un segon disc sota la influència de la Diana Ross dels vuitanta i els Pet Shop Boys tardorencs de Behaviour, entre moltes altres referències sagrades. Cançons per ballar amb llàgrimes als ulls, de ritmes infecciosos però lletres intimistes i introspectives. Els seus grans directes no han fet sinó afirmar Mena com l’estrella més brillant de la nova escena de Xile.
L’any 2008 el veterà Kevin Martin va reclutar el poeta Roger Robinson per a l’equip de vocalistes de London Zoo (2008), el seu últim disc sota l’àlies dancehall The Bug. Però la col·laboració entre tots dos no va acabar aquí, i després va arribar King Midas Sound, grup de dub digital fosc i torbador que completa la cantant nipona Kiki Hitomi. Waiting for You (2009) sona als Massive Attack més espectrals, però amb extra de misteri i més ansietat urbana en les lletres. I en directe són encara millors.
Múrcia. Electro-pop A les 22.00 h
Xile. Electro-pop Ales 23.30 h
Anglaterra. Post-jazz A les 22.45 h
Anglaterra. Dub / Dancehall A les 00.30 h
El BAM acull una de les semifinals del concurs de maquetes més conegut de Catalunya. Obriran el grup de rock alternatiu ALLS NOUS PIQUEN (18.30 h), una barreja del hardcore de Refused i el rock progressiu, sense respir, de The Mars Volta. ELS CATARRES (19.15 h) ens porten una proposta més relaxada: pop-folk directe i senzill, la música tradicional reinventada amb frescor i humor. Finalment, MAR ABELLA (20.00 h) presentarà el seu electro-pop emocional, proper en intensitat a una Imogen Heap.
Antiga Fàbrica Damm
Parc del Fòrum
4t1a (Quart Primera)
EL PETIT DE CAL ERIL
LASERS
Al seu primer disc, I les sargantanes al sol (2009), el grup folk-pop liderat per Joan Pons conqueria amb la seva perversió lleugera del cançoner tradicional infantil. Va ser considerat, amb raó, un dels discos de l’any. La seva continuació, Vol i dol (2010), és una mica l’inrevés malenconiós d’aquell: Pons hi potencia el seu costat folk i fosc en cançons sobre el record i la mort. Cançons, malgrat tot, optimistes, que veuen la mort com una part de la vida. Reflexió i introspecció d’alta volada.
L’electrònica sorollosa però pop de Fuck Buttons sembla la inspiració principal per a un grapat de noves bandes catalanes, com ara The Suicide of Western Culture i aquests prometedors Lasers. Soroll sintètic i un cos orgànic de baix i bateria uneixen forces per crear emotives odissees pop amb aire de banda sonora de ciència-ficció. Després del celebrat EP Lasers (2010), presenten ja, per fi, un primer àlbum amb hits com «Moonfire», una mica en la línia de Delorean.
MAZONI
PIONAL
Catalunya. Pop-rock A les 00.00 h
Madrid. House / Pop / Space disco electroBAM. A les 02.00 h
Jaume Pla, antic component de Holland Park, no és únicament un dels músics més prolífics del paisatge pop català, sinó també un dels més inspirats. Mazoni llança un disc gairebé cada any i, a més, sense abaixar el llistó. Després d’un començament en castellà i més tard en anglès, va mostrar les seves millors maneres en optar pel català en àlbums com l’inconformista Eufòria 5 – Esperança 0 (2009). Ara presenta l’introspectiu Fins que la mort ens separi.
Hivern Discs és el segell planter de l’electrònica estatal: primerament va ser John Talabot qui va fer el salt al segell britànic Young Turks, i ara és Miguel Barros, de Madrid, qui ha gravat un maxi per al segell alemany Permanent Vacation, una marca de culte entre els admiradors de l’anomenat space disco. Last House on the Left corrobora l’habilitat de Barros per crear música de ball misteriosa i fantasmal, en algun lloc entre el house, el pop i la psicofonia.
ANTÒNIA FONT
MONDKOPF
Illes Balears. Pop sideral A les 03.00 h
França. Electro / Ambient / Pop electroBAM. A les 03.00 h
Són els padrins del pop català modern. Res no hauria estat igual sense aquesta banda mallorquina de pop sideral, ara festiva i després melancòlica, en algun lloc entre Sisa i Bob Esponja. Amb Alegria (2002) es van fer famosos fora de l’illa; i discos deliciosos com Taxi (2004), Batiscafo katiuskas (2006), el directe Coser y cantar (2007) i el recent Lamparetes (2011), solament han enfortit el seu idil·li amb el públic. Domèstics però còsmics; modestos però genials.
Paul Régimbeau és un jove prodigi de l’electrònica francesa, una espècie d’alumne avantatjat d’Anthony Gonzalez de M83. Electro, ambient i pop s’entrecreuen sinuosament en temes que conviden a ballar, però també a crearse pel·lícules imaginàries o recordar més del compte. Després de l’eteri Galaxy of Nowhere (2009), presenta ara un fosc i més cruent Rising Doom, en el qual afila els beats i les melodies tenen ombres de malson. Una deliciosa torbació.
Catalunya. Folk-pop A les 19.30 h
Com insinua el seu nom, aquest grup de folkpop català va començar la seva marxa —a més de forjar un estil propi— tocant en pisos particulars i terrats. La seva màxima: menys és més, o millor, menys és tot. El seu debut, El món en un cafè (2010), conté cançons suaus d’instrumentació senzilla que expliquen històries al voltant del món particular del líder del grup, Pere Jou, però també d’una realitat propera i recognoscible. Narratives quotidianes per recordar-nos que, de vegades, 15 minuts poden durar quasi tota una vida.
HERMAN DUNE França. Pop-folk A les 21.00 h
Aquest grup de folk-pop és, des de fa temps, tot un favorit del públic indie, però l’aparició d’una de les seves millors cançons («I Wish That I Could See You Soon») en un anunci estrella de l’estiu els podria obrir moltes portes. Quan fa cinc anys un dels seus pilars (André, germà de l’ara únic líder David-Ivar) va deixar el grup, Herman Dune semblava que s’encaminava al precipici. Però la banda s’ha sabut sobreposar a aquesta marxa amb discos tan sòlids com Next Year in Zion (2008) i, ara, Strange Moosic (2011), per a alguns potser la seva millor obra. Durant el xou volaran tots els problemes.
MANDO DIAO Suècia. Pop-rock A les 22.30 h
Basant-se en una fórmula que fagocita una infinitat de gèneres, incloent-hi el pop, el mod, el soul, el rhythm and blues i el britpop, el grup suec Mano Diao ha aplegat una massa furibunda de fans no tan sols al seu país, sinó també a Alemanya, els Estats Units i Catalunya. El seu últim disc d’estudi és Give me Fire (2009), amb una producció explosiva a càrrec dels Salazar Brothers, però també han gravat un unplugged de MTV, tot un senyal de la seva condició d’ídols globals.
Catalunya. Folk-pop A les 21.30 h
Catalunya. Avant-rock / Electrònica / Pop electroBAM. A les 01.00 h
MÉS INFORMACIÓ www.bcn.cat/bam www.bcn.cat/merce www.bcn.cat/barcelonacultura www.facebook.com/barcelonacultura PER TELÈFON
010 Barcelona Informació: les 24 hores del dia (0,46 €, establiment de trucada; 0,06 €/min tarifat per segons, IVA inclòs)
Consultes, enviant un missatge curt al tel. 93 317 14 16
A TRAVÉS DEL MÒBIL
SMS al 217010 1. Enviant el missatge MERCE, us podreu descarregar tot el programa de la Mercè 2. Enviant BAM rebreu el programa del festival de música BAM 3. Enviant MAC rebreu el programa del festival Mercè Arts de Carrer. 4. Enviant ALTAMERCE11 us farem arribar alertes per comunicar canvis d’última hora (Missatge d’activació: 0,15 €. Recepció de les alertes SMS: gratuïta) Trobareu tota la informació sobre la Mercè al mòbil a www.bcn.cat/merce
A LES OFICINES D’INFORMACIÓ
- Tiquet Rambles del Palau de la Virreina (la Rambla, 99), de 10 a 20.30 h