Gaiata 4. Libro de fiestas de la Magdalena 2014

Gaiata

4

L ’Armelar

Magdalena 2014

Agraïments En primer lloc a les gaiateres d’honor Alejandra Toledo i Lobo i Pepita Català i Palanques per l’esforç i dedicació demostrat durant el cicle magdalener 2013.

Al nostre artista gaiater Jose Vicente Ariza i Galmes “Montaña” per la seua constant dedicació.

Al autor de la portada Carlos Lleó i Montoliu per la seua desinteresada aportació.

A Joan Josep Trilles i Font per la seua inestimable ajuda en la redacció d’aquest llibret.

També per descomptat, als articulistes: Joan Josep Trilles, Conxa Oliver, Pepe Prades, Miquel Soler, Titin Balaguer, José Iturralde, Miquel Segarra i José Luis Nicolás.

Sense oblidar-nos de Isabel Llidó i Mª Dolores Falomir que han estat sempre disposades a ajudar en el que fera falta.

I com no al comerços col.laboradors, a tots els socis de carrer, als socis de la gaiata i en general a tots els que ens han recolçat durant l’any.

Moltes Gràcies a Tots!

Falomir ització: Virginia an rg O i ió ac in d Cor a reda i Lledó Selm ar B a ic ón er V ó: Ajudants d´ejecuci leó Por tada: Carlos L O Fotógrafos Fotografia: MAD t) yorg y (Marcaprin G a in st ri C : ió ac Disseny i maquet print Impressió: Marca Dipòsit legal: CS

55-2014

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià.

1

Salutació Alberto Fabra i Part President de la Generalitat Valenciana

S’acosten ja els dies grans de Castelló, els de les seues festes de la Magdalena, unes dates entranyables en què veïns i visitants compartixen molts moments feliços en un marc d’alegria i germandat. Al llarg d’estes jornades màgiques cada una de les gaiates es convertix en un gran punt de trobada per a tots els que volen viure plenament estes celebracions, unint el seu entusiasme al d’aquells què també participen d’eixe esperit fester que recorre la ciutat creant una atmosfera única.

Les gaiates són l’ànima de la festa i cada una d’elles és un gran projecte compartit per moltes persones, una empresa comuna on s’unixen esforços de manera generosa a fi d’aconseguir un resultat que estiga a l’altura de les millors expectatives. El treball dels seus membres, la seua il·lusió i la seua dedicació constant fan que cada gaiata siga única i distinta, que tinga una identitat pròpia i recognoscible i que tots vegem en ella el fruit de l’entrega de tots els que la fan possible any rere any.

2014 promet oferir-nos unes magnífiques festes de la Magdalena. Els integrants de les distintes gaiates estan donant el millor de si mateixos per a aconseguir-ho, i els de la Gaiata 4 “L’Armelar” estan entre els més actius i il·lusionats davant d’eixe gran repte que han assumit.

La Gaiata 4 “L’Armelar” tornarà este 2014 als carrers de Castelló. Ho farà acompanyada per moltes persones que esperen eixe moment màgic quan sorprendrà a tots els que la contemplen per primera vegada. Moltes han sigut les hores de treball que tots els components de la gaiata han invertit perquè siga un any més fidel a la seua cita amb la ciutat. Estic convençut que una vegada més l’èxit coronarà eixe esforç i que tots valorarem enormement eixe treball que han desplegat al llarg de mesos i que pren per fi cos en la gaiata, en el precís moment en què s’encenen les seues llums.

Junt amb un fort abraç, envie des d’estes línies una salutació ben cordial a tots els membres de la Gaiata 4 “L’Armelar” i els meus millors desitjos per al futur.

3

Salutació Javier Moliner i Gargallo President de la Diputació de Castelló

Un any més, i ja en van 67, L’Armelar es prepara per rebre i ser protagonista de la Fira i Festes de la Magdalena, l’aparador més gran dels valors i les senyes d’identitat de la nostra terra: Castelló. Vosaltres, qui treballeu tot l’any per mostrar a tota la província i el món sencer el sentiment del vostre barri i de la vostra gent, sou l’essència de la festa, i per això, mitjançant aquestes línies i en representació de la Diputació de Castelló, vos done la més sincera enhorabona.

No sols formeu part de la història de l’emblemàtic sector de L’Armelar, sinó que haveu aconseguit escriure una línia d’or en el llibre de la festa i la tradició de la nostra terra amb tinta del color del compromís, de la humilitat i del sentiment de pertinença.

A hores d’ara, estem a punt de l’esclat de llum i color que és la Magdalena i, amb ella, l’alegria de tot un poble, l’emoció de tots vosaltres i la impagable il·lusió de les madrines Paula Aso Toledo i Paula Adell Sales per representar el seu barri i la seua ciutat. Per als servidors públics és tot un orgull comptar amb persones com vosaltres compromeses amb aquesta terra. Sou l’espenta i l’aval de futur de Castelló.

En justa recompensa al treball de tot un any, ¡molt bones festes de la Magdalena 2014!

5

Salutació Alfonso Bataller i Vicent Alcalde de Castelló de la Plana

Castelló sencer recorre el camí que recorda la seua història un any més. El tercer diumenge de Quaresma, la població de la nostra ciutat marxa unida, en una mateixa direcció, cap als seus orígens, en el Castell Vell, cap a l’ermita de la Magdalena.

Esta imatge simbolitza i sintetitza el valor popular de les nostres Festes i la força d’eixe sentiment que compartim els castellonencs. Perquè són unes festes de tots i per a tots, que es disfruten en qualsevol racó de la ciutat i que tenen a les comissions gaiateres, junt amb les colles i altres ens vinculats, com a autèntics col·lectius dinamitzadors de l’esperit de cada Magdalena.

La labor d’estes comissions recorda que només després de molt treball es pot assaborir millor l’èxit i l’eufòria de la festa. Perquè durant tot l’any, les comissions gaiateres es dediquen en cos i ànima a donar forma a eixe autèntic símbol de les nostres festes fundacionals, invitant a la participació i la col·laboració a la resta de veïns del barri.

En temps com els que vivim la labor de les gaiates és més important que mai i, a pesar de les dificultats, les nostres comissions continuen sent el motor, i una de les principals raons de ser de la Magdalena. Una autèntica pedrera festiva que renova la saba de la nostra herència més volguda, de les nostres tradicions ancestrals, de la nostra història i manera de ser.

Castelló mira novament amb il·lusió cap al turó on destaca una xicoteta ermita blanca. La ciutat es disposa a recitar, amb una sola veu, els versos finals del ‘Pregó’, a emocionar-se amb l’ofrena a la nostra patrona, la Mare de Déu del Lledó, a vibrar amb la música de les revetlles, concerts o amb l’estrèpit de la pólvora, a admirar els monuments gaiaters que brillen en els diferents sectors de la ciutat.

Ens disposem a disfrutar dels quasi 200 actes oficials que ens oferix la programació d’unes festes qualificades com d’Interés Turístic Internacional.

Com a Alcalde de Castelló vull reconéixer, des d’este espai, la gran labor que des de les comissions es realitza a favor de les nostres Festes Fundacionals. El seu treball, compromís, i sobretot el seu afecte, fa que la llum de la gaiata continue brillant en la ciutat.

I des d’ací vull convidar també tots els veïns d’este sector a què disfruten sense reserves de la Festa, des del respecte i l’esperit de germandat i convivència.

Anime als castellonencs a què es convertisquen en els millors amfitrions per als que ens visiten, que mostren amb orgull tota eixa enorme varietat d’història, cultura i tradicions que és la Magdalena 2014. Siguem tots part de la Festa.

Magdalena Festa Plena!!!

7

Salutació Jesús López i Guillén President Junta de Festes de Castelló

Com a President de la Junta de Festes de Castelló, suposa una gran alegria i satisfacció tindre l’oportunitat de dirigir-me als veïns del sector per desitjar-los que passen unes bones festes.

Les festes fundacionals de Castelló, que tenen la seua cita el Tercer Diumenge de Quaresma, es personifiquen en els homes i dones de les gaiates, que amb la seua entrega i comportament cívic, fan possible que les Festes de la Magdalena irrompisquen amb força en la vida castellonenca com un esclat de llum i color, de música i alegria.

La Gaiata és un clar exponent de treball i dedicació, sempre amb il·lusió, dedicats en cos i ànima amb la fi d’aconseguir unes festes que siguen gaudibles per la majoria del veïns del sector.

Per això, des de la Junta de Festes sempre mantenim que els vertaders protoganistes de les festes són els ciutadans, qualsevol que siga la seua condició. Si han de treballar en l’organització d’un acte, per la seua tasca callada i de vegades mal entesa. Si simplement són espectadors de les activitats, per estar ahí, perquè els actes no són res sense espectadors.

Vull felicitar-vos a tots, als membres de la comissió per la tasca realitzada i per ser uns excel· lents companys de viatge en aquest tren de la festa, i als veïns perquè es convertixen, com castellonencs que són, en els vertaders protagonsites de la nostra setmana més gran.

Finalment, desitjar-vos en nom de la Junta de Festes, que gaudiu de les Festes de la Magdalena, amb la confiança de que la vostra participació a tots els actes será la clau de l’èxit de les nostres festes.

Moltes gràcies i bones festes

9

Salutació Andrés Bort i Bort President Gestora de Gaiates

Com a president de la Gestora de Gaiates és per a mi una enorme satisfacció saludar, des de les pàgines d’aquest llibret, a tots els gaiaters i gaiaters que integreu esta magnífica comissió de “L’Armelar”.

Les Gaiates són un referent i constituixen una valuosa aportació perquè les festes de la Magdalena mantinguen i incrementen el seu poderós atractiu tenint un paper indispensable a l’hora de seguir demostrant l’alt nivell que han aconseguit les nostres festes úniques i inigualables.

La il·lusió i l’entusiasme que teniu els integrants d’esta benvolguda comissió fa viure moments de festa inoblidables i per això vos felicite i desitge que passeu una Setmana Gran plena d’alegria, festa i sana convivència.

Una abraçada molt forta per a tots.

11

Pregó L’Alcalde de la Ciutat i terme de Castelló té hui la satisfacció de fer saber al veïnat que ja el dia es arribat de la nostra Magdalena i desitjant siga plena de goig pur i vertader convoca al poble sencer a traure l’amor de plena.

I puix saben els veïns que la ciutat té l’honor de vindre de l’antigor per lluminosos camins ara girant cap a dins els ulls de l’enteniment voran orgullosament les festes “Magdaleneres” diges entre les primeres de tindre lloc preeminent...!

Anar a la Romeria no és tan sols “anar de festa” és deure que manifesta orgull de genealogia quin fillol oblidaria la rabassa maternal?

Tots devem en dia tal ratificar la promesa de mantindre sempre encesa la llum de l’amor filial...!

I perquè siguen les festes dignes de noms i de fets no volem límits estrets d’ambicions massa modestes i ací venen manifestes per raons de tradició les festes que Castelló fa seguint la llum antiga perquè la “gaiata” siga el nostre millor pregó.

12

Salutaci贸 Lara Sos i Boix Reina de les Festes de la Magdalena 2014

13

Pregó infantil L’alcalde de Castelló, per mig d’este pregoner vol fer al poble saber, Que hem cumplit la tradició, Feta ja la obligació, Ara la nostra ciutat Es farà tota un esclat De festes i de cançons, Sense més imposicions Que les que sòn d’obligar.

Castelló no oblidarà Els xiquets de la Magdalena Perquè som memòria plena d`históries per al demá.

I esta festa és la que ens fà Comprendre en una setmana Que som d’arrel valenciana I d’empelt castelloner: “Set dies per a saber Que som els fills de la Plana” Els xiquets som poble ja.

Som el futur esparança d’un Castelló que hui avança i que ningú parará.

Som la força que farà Castelló La ciutat en la que tots hem somiat.

Som els que tenim la herència de mantindre la presència d’un gloriós i antic passat.

Els xiquets volem cridar que, com és festa al carrer, per uns dies s’ha de fer Una ciutat per jugar.

Si tots hem de celebrar set-cents anys de tradició, és just dins de raó que proclame qui més mana Que, almenys per una setmana serà “de tots” Castelló.

14

Salutaci贸 Beatriz Iturralde i Gubertoner Reina Infantil de les Festes de la Magdalena 2014

15

Salutaci贸 Beatriz Aso i Toledo

Dama de la ciutat Festes de la Magdalena 2014

17

Rotllo i Canya No m’el encendràs el tio per detràs Anem anem, seguim tots a la processó Seguiu avant, no vos deixeu cap rosegó farem traguet a Sant Roc, matarem lo cuc allí, i després que dirá i després que dirá que no som d’ací Anem anem Seguim tots a la processó Seguiu avant, no vos deixeu cap rosegó farem traguet a Sant Roc, matarem lo cuc allí, cantarem altres cançons i ballarem, la tarara si, tarara no.

Roda i cavila a qui demanes, trenca’t les cames, busca qui te dixe dinés.

Paga el trimestre al propietari de lo contrari, se pert molt més, se pert molt més Som de Castelló !!! la la ra la la la la la la ra la la la Xorrocotxoc, bresquillera i albercoc. mon pare no té nas Xorrocotxoc, barriguera i corretxot. mon pare no té nas ma mare és xata, ma mare és xata, Amb la canya pel camí tots anirem i de rotllos també mos assesiarem Tombatossals menjarem confits i dolç torró i a l’ermita pujarem El tio Pep se’n va l’horta Ole, pum!

18

Salutació Josep Prades i García L’Armeler D’Or 2014

Vaig nàixer l’any 1942 al carrer Canonge Segarra que en aquells moments no tenia eixida, però a pesar de ser tan xicotet ja formava part del sector número 4. En ell vaig viure fins els quinze anys en què vaig canviar de carrer per viure a la Ronda del Millars fins els vint-i-nou anys, sempre al mateix sector. Després d’haver deixat el sector mantenia el voler de l’original. Penseu que jo vaig ser un dels xiquets que van empentar la gaiata infantil de 1947 des de la Givase fins el cantó de la Ronda del Millars i carrer del Doctor Clará. Recordeu que aleshores el sector s’anomenava “Calle Navarra y adyacentes”.

Un altre record molt viu que tinc és el de la meua iaia al veure-li la cara de felicitat quan en el llibret de la gaiata de 1950 li vaig llegir una poesia, en valencià, del poeta del poble, Josep Forcada i Polo, que començava:

El sinyo Nel·lo Barrusca castellonero de marres camí de la Magdalena més templat que les guitarres ...

A pesar dels anys, no he oblidat tampoc, aquells balls a les set de la vesprada junt a la gaiata, amb els Rosell i Mata, l’ Orquesta Casablanca, etc. etc., eren els primers passos en la novetat de mantenir entre els braços una joveneta que t’agradara.

La Universitat ens canvià els costums i el treball ja no ens permetia jugar a joves, però les festes ens han seguit fent-nos feliços.

Tot això ho he sentit quan m’han nomenat Armeler d’Or. Jo no sé si ho meresc però vos ho agraïsc de tot cor.

Desitge que les festes tinguen molt d’èxit i participaré d’elles de la millor manera possible.

Bones Festes i una abraçada.

19

Himne

de la Gaiata 4 L ’ Armelar En traques i morterets... fent foc... campanes i carillons... fan vol... s’anuncien les tradicions... pom, pom, pom, pom.

Mes de març; dia de la Magdalena... l’Armelar celebra la tradició, po, po, po, pom.

Tots els anys, el saquet i bota plena... des de el Toll, per molins o per Lledó, po, po, po, pom...

I quan s’aplega sant roc de canet... procurem fers-se’n la figa i dosset...

Va la xicalla en jovens i en vells... formen gran colla, tots agrupats... reng de formigues... camí agrupats... reng de formigues... camí algepssar... portant la canya, on refermar, po, po, po, pom.

Des de el Real comença este sector... carrer Pelayo i també tot el seu entorn... més la gran via, fins al pou del saboner... els de la quatre tenim molt quefer. Ta, ta, ta, ta. ...És la cort de la gaiata, ta, ta, ta, ta. de la quatre lo millor, ta, ta, ta, ta.

La madrina és una joia, ta, ta, ta, ta. un mirall de clara lluna. on se reflexa...

Tota la comissió.

Lletra: Pepe Forcada i Polo Música: Josep Ferrer i Serra

20

Salutació Roberto Blasco i Ahís President de la Gaiata 4 L’Armelar

Estimats veïns del sector: Des d´aquesta pàgina vull dirigir-me a tots, per manifestar la meua gratitud per la col·laboració desinteressada amb la Gaiata, sense tenir a canvi res més que la satisfacció d´ajudar a engrandir les festes del nostre sector “L´Armelar” i en general les festes fundacionals de Castelló.

Un any més la comisió de la Gaiata 4 ha treballat amb molta il·lusió i esforç per aconsseguir unes bones festes per a tots els veïns del sector.

A tots vosaltres el meu més sincer agraïment.

I per últim esperar amb molt de goig que “ ja el dia es arribat de la Nostra Magdalena “ i convidar a tots els veïns de L´Armelar a gaudir d´aquesta Setmana Gran com es mereixen, al crit de: MAGDALENA FESTA PLENA !

21

PRESIDENTA: SUSANA CÁCERES I CALVO-PARRA

BELLEA: DESIRÉ SALVADOR I MEJIAS

BELLEA INFANTIL: PRESIDENTA INFANTIL: TATIANA VERDÚ I LLEDÓ ANDREA IRENI I GONZÁLEZ

22

DAMA: MÓNICA GONZALEZ I LEIVA

DAMA INFANTIL: NAIKARI NUÑEZ I BARCENA

Els nostres amics d ’Alacant

Foguera José Ángel Guirao Des d’estes línies que em brinden els amics de la Gaiata 4 “L’Armelar” i en nom dels meus comissionats i en el meu propi, volem felicitar-vos per tot l’esforç i el treball que desenvolupeu els membres d’esta comissió, presidits per Roberto, per assolir l’èxit d’unes bones festes.

Als màxims representats que visquen un any inoblidable i que disfruten molt del seu regnat.

Esperem també poder compartir amb tots vosaltres d’uns dies de tradicions, música, llum, color, pólvora i una sana convivència en les vostres entranyables festes de la “Magdalena 2014”.

Des d’esta comissió agrair-vos el bon tracte rebut sempre i una salutació molt gran.

SUSANA CÁCERES I CALVO-PARRA Presidenta de la Foguera Jose Angel Guirao

23

24

25

14: OR 20 o J A M RA rr FALLE estre i Nava M Ángela

4: T 201 oltó N E ID M PRES iménez i lG abrie

G

26

FALLER

A MAJO R INFA Rocío Mas i G NTIL 2014: alarza

PRES IDE Vícto NT INFAN r Med TIL 2 0 ina i Palac 14: ios

Els nostres amics de València Falla Exposició

La comissió de la Falla Exposició, desitja a tots els membres i amics de la Gaiata 4 ‘L’Armelar’, que passeu unes festes de la Magdalena 2014 amb alegria, germanor i amb l’esperit de fer de les nostres tradicions un punt de trobada de festers i amics.

I en eixe punt de trobada, és on vos acompanyem tots els fallers i falleres d’Exposició, que també vivim la festa d’una manera especial. Per això,vos agraïm totes les mostres d’estima i el bon tracte que ens haveu donat durant els més de 3 anys que estem agermanats.

Amb vosaltres hem conegut més a fons les festes de la Magdalena i també hem fet un bon grapat d’amics que volem que s’amplien a mesura que passen els anys.

Vos convidem a que visiteu València i les seues festes Falleres.

Les portes del nostre casal sempre estaran obertes perquè disfruteu en la nostra companyia.

Moltes gràcies i bones festes!

27

Els nostres amics

del Barri de Sant Agustí Com a president de l’Associació de Veïns S. Agustí i S. Marc ens ompli d’orgull l’agermanament realitzat l’any passat amb la Gaiata 4 l’Armelar.

Els veïns del grup Sant Agustí i Sant Marc presumixen amb orgull, d’aquest agermanament i vull agrair en aquestes línies a tota la comissió de la gaiata, pel seu esforç, treball i dedicació en pro de les festes fundacionals de la ciutat de Castelló.

Ja per a acabar, vull dir que continueu en aquesta línia de treball, i que les festes d’enguany, la Magdalena 2014, siguen per a vosaltres unes festes especials plenes de felicitat i armonia.

Francisco Cabañero i Catalán

29

Comissi贸

Madrina: Paula Aso i Toledo

31

Comissi贸

Madrina:

32

Paula Aso i Toledo

President:

Roberto Blasco i AhĂ­s

33

Comissió

Dama D’Honor:

34

Andrea Pradas i Barreda

Acompanyant: José Luis

Nicolás i Giner 35

Comissió

Dama D’Honor:

36

Elena Valero i Quiroga

37

Comissió

Dama D’Honor:

38

Lled贸 Selma i Vidal

39

Comissi贸

Gaiatera Major

40

Mª Carmen Guiral i Vilar

Dames: Pepita Catalá i Palanques Rocío Muñoz i Ramos

41

Comissi贸

Col路laboradora:

42

Berta Blasco i Llid贸

Col路laboradora:

N煤ria Silvestre i Llid贸

43

Comissi贸

Col路laboradora:

44

Laura Dom茅nech i Capdevila

Portaestendard:

Daniel Pastor i CatalĂ

45

Madrina Infantil: Paula Adell i Sales

47

Comissi贸

Madrina Infantil:

48

Paula Adell i Sales

49

Comissió

Madrina D’Honor Infantil:

50

Sof铆a Castell贸 i Montoliu

51

Comissió

Gaiatera D’Honor Infantil:

Acompanyant Infantil:

José Vicente Gimeno i Nos

52

Amanda Pastor i Ruiz

53

Comissió

Dama D’Honor Infantil:

54

Mireia Garc铆a i Falomir

Acompanyant Infantil: David Aren贸s i Guiral

55

Comissió

Dama D’Honor Infantil:

56

Carmen Gimeno i Paolo

Acompanyant Infantil: Carlos Gimeno i Paolo

57

Comissió

Dama D’Honor Infantil:

58

Natàlia Flores i Martín

Acompanyant Infantil: Alejandro Arenós i Guiral

59

Comissió

Dama D’Honor Infantil:

Paula Lozano i Soliva

60

Col·laboradora Infantil:

Núria García i Falomir

61

Comissió

“Peque”: Marc Osorio i Cazorla

62

Portaestendard Infantil:

Mario Casanova i AhĂ­s

63

2014 64

a r t s o n La 贸 i s s i m o c

65

Jocs tradicionals a Castelló

Quarta entrega: Jocs de força i habilitat (ll)

Autor: Joan Josep Trilles i Font

Treballant encara al voltant dels jocs tradicionals, hem vist el jocs que teníem a casa nostra i en família, els jocs de moviment.

En el passat llibret començàrem a veure un seguit de jocs on la força i, com no, l’habilitat són molt necessàries. Anem per feina, conclourem aquest apartat: BOLETES.- (Canicas). Es tracta de petites boles de pedra, vidre, acer dels rodaments del taller del cantó, d’argila… Solen tenir un centímetre i mig de diàmetre. Manera de jugar: Es fa un petit forat, el cauet en terra. Els jugadors llancen ajupits la boleta de la següent forma: la mà esquerra fa un pam en terra sobre la bola, tocant el dit menut el terra i el gros el carp de la mà dreta. És la mà dreta la que llança la boleta subjectada pel dit gros i el mitjà, quan aquest es desdobla, la boleta surt disparada.

Boletes Existeix una altra manera de tirar: Es posa la boleta damunt l’índex i el mitjà, amb el puny tancat; després el dit gros, al desdoblar-se, la llança amb l’ungla.

Aquestes són les regles del joc: Quan una boleta fa cauet, o el que és el mateix, es fica dins del forat i seguidament fa toc, és a dir, pega una a l’altra, el posseïdor de la boleta tocada paga una bola al que li ha pegat. Cada jugador fa un sol llançament per tanda, però el que fa toc o tito, torna a tirar seguidament. No s’hi val abusar del llançament, el carp no es pot separar del dit gros de l’altra mà.

TABA.- Es juga amb una taba de corder i una corretja o una vara. Un jugador (el rei) mana la pena; altre (el botxí) té la corretja o vara; els altres juguen. Cada jugador llança la taba, que pot caure en una de les següents posicions: Rei, s’encarrega de dir la pena. Botxí, es queda amb la corretja. Panxa plena es lliura del càstig. I panxa buida, rep la pena.

UN, DOS, TRES, PARET.- Es tracta d’un joc d’habilitat. A uns 4 o 5 metres d’una paret es marca una línia.

Mostra d e la taba Al llarg d’aquesta es col·loquen tots els jugadors menys el a Ascó (2 012) que paga, que es col·loca de cara a la paret. Mentre dóna tres palmadetes a la paret, diu: -Un, dos, tres, paret I es gira ràpidament. Mentre, els altres jugadors, van avançant a poc a poc, sense que el que paga el veja fer cap moviment. Aquell que és sorprès, torna a començar. Paga el que arriba a la paret l’últim.

67

ELS PALETS.- Es juga amb un grup de palets de polo. Un d’ells, assenyalat especialment, és el rei, i un altre, la reina. Ficats els palets agafats amb el puny, aquest s’obrí i es deixen caure. Cada xiquet executa aquesta acció una vegada. Són pel xiquet tots els palets que pot agafar sense moure un altre palet. Al final del joc, es compten els palets que té cada xiquet. Cada palet val un punt, la reina cinc i el rei val per déu. Clar està, guanya qui més punts suma.

FURTAR TERRA.- Es juga amb una navalla. Es fa un rectangle en el terra, en una terra no molt dura, damunt terra mullada si és possible. Aquest es divideix en tants quadres com jugadors hi Un, dos, tres paret ha. Per rotació, una vegada per torn, cada jugador intenta clavar la navalla en el camp contrari. Seguint la línia de la fulla de la navalla es fa una ratlla, dividint el camp del contrari en dos parts. El contrari elegeix la part que vol, i l’altra passa a ser propietat del jugador que ha clavat la navalla, esborrant la línia que separa els seus dos trossos. El jugador que talla no pot descansar cap part del seu cos fora del seu terreny. Guanya el jugador que es queda amb totes les parcel·les.

SABATALL.- Es juga amb una pilota menuda. El nombre de jugadors és il·limitat. Comencem tirant la pilota a l’aire. El que l’agafa diu.

Peus quiets.- Tots els altres han de parar-se i, després de donar tres passos, llança la pilota contra un altre jugador. Els que no la tenen, s’aparten evitant que els toque la pilota. El que torna a agafar la pilota, tira a matar. Si encerta, torna a tirar el mateix jugador. L’altre tirarà, si l’agafa al vol. Si el maten, el jugador es retirarà; si la pilota no toca a ningú, l’agafarà el més llest i la seguirà llançant.

ESTIRAR CADENA.- Serveix per determinar a qui li toca pagar en qualsevol altre joc. Se fa una cadena amb tots els jugadors. El primer se subjecta a un objecte fix, i els altres s’agafen en cadena.

L’últim tira de la cadena, perquè aquesta es trenque. Pagarà qui s’haja soltat del grup. També se li sol anomenar a aquest joc botifarra.

ESTIRAR CORDA.- Dos equips de jugadors s’agafen de cada costat d’una corda grossa. Cada un dels equips estira de la corda cap al seu camp, delimitat per una línia que havem marcat en terra, just en la mitjana dels dos camps. Cada equip intenta portar al seu costat tots els contraris. Clar està, una vegada més, els que ho aconsegueixen, guanyen. bre (2012)

Estirar corda a Móra d’E

68

CAVALLETS.- És un joc ben senzill, en el qual com a mínim juguen dos parelles de jugadors. Cada una està formada per un cavall i un cavaller. Es pot jugar també per equips, però la lluita sempre serà parella a parella. Anem a veure dues maneres de jugar: Cavallets a tombar.- Es tracta de tirar a terra al cavaller adversari, per descomptat sense caure ni el cavaller, ni el cavall.

Cavallets a portar.- Es marquen a terra dos línies paral·leles, amb uns quants metres de distància entre les dues. Les parelles es posen al mig. Cada genet intenta tirar del contrari, amb la intenció de portar l’altra parella més enllà dels límits establerts.

CAVALL FORT/XURRO VA.- (Churro va).

Es fan dos equips de jugadors. L’equip que paga es posa de forma alineada, formant angle recte l’esquena i les cames, introduint el cap entre les cames del jugador que està davant fins a fer un gran cavall. Solen apocar-se a una paret, i un dels jugadors fa de coixí entre la paret i el cap del primer jugador.

Els jugadors de l’equip contrari salten tots damunt de les esquenes dels que paguen. Si no cauen diuen:

Ahí va el carro, la burra i l’amo.

I així successivament van saltant tots procurant fer força i donar pes per a desequilibrar als que paguen, poden saltar fins i tot, sent del mateix equip, uns damunt dels altres. L’últim, quan ja està dalt, pregunta:

Xurro, mediamanga o mangotero, ¿cuál es el primero?

Cavall fo Assenyalant a cada paraula una part rt - xur r o va 196 del braç. Decidint deixar la seua mà en una de les tres 7 parts. Si els de baix no l’encerten, tornen a pagar; si l’encerten, paguen els que estaven damunt. Si els que han fet de cavall cauen abans de formular la pregunta, tornaran a pagar. Si són els que salten els que cauen, pagaran aquests.

CENTPEUS.- És un joc que requereix gran coordinació entre tots els companys. Es col·loquen els xiquets en fila de sis o set asseguts un darrere de l’altre amb les cames obertes, molt juntets. A un senyal tots han de girar lentament cap a l’esquerra i quedar amb les mans descansades a terra, el cos paral·lel a la terra i les cames damunt del company que tenia abans davant. Sols l’últim xiquet ha de descansar les mans i els peus a terra. De fet, es tracta de donar mitja volta a la posició de partida i quedar com un centpeus. Els primers intents són costosos, sobretot a l’intentar donar la volta, una vegada aconseguit, han de caminar fins que es trenque el centpeus.

69

La pinta, quasi un símbol “No em toques la pinta ni el monyo tampoc, la pinta és de plata i el monyo d ’ or” Autora: Concha Oliver i Mars

És a les nostres comarques on va prendre major protagonisme com a peça identificativa ja que l’ús d’ella s’ha conservat durant molt de temps.

Al segle XVIII a més de trobar-la citada en documents, també la podem trobar en il· lustracions, gravats i altres manifestacions gràfiques, de la mateixa manera que s’han conservat algunes peces d’aquella època les quals ens han permès el seu estudi.

En un principi la seua utilització era per a desembolicar, netejar i fixar els cabells.

Les més antigues són de tamany menut, rectangulars i entre uns 6-7 cm d’alçària i passant posteriorment a tindre una forma més triangular i arribar fins a 15 cm.

Els material emprats per a la seua fabricació són el llautó o plata amb un bany d’or total o parcial i posseixen ornaments realitzats amb burí de gravats de flors, paneretes, corns de l’abudància i de vegades ocells de dibuixos molt simples.

A les darreries del segle XIX i començament del XX, les estructures de les pintes canvien de formes i materials adaptant-se a la moda del moment com ara, calades o retalladles i una miqueta més menudes.

70

Personatges

del sector

Autor: José Prades i García

Segons l’historiador Viciana, ja al segle XVI es treballava el cànem a Castelló, i altres autors manifestaven que l’Ajuntament, es preocupava que els productors de Castelló, pogueren viure del conreu de aquest cultiu ja que, el 21 d’agost de 1619, i posteriorment, el 21 d’octubre de 1684, “el Ayuntamiento de Castellón toma medidas para restrigir la entrada de cáñamo forastero en evitación de una competencia que podría perjudicar a los labradores de esta ciudad”. En aquest moment el cànem ocupava el tercer lloc, entre els cultius de Castelló, després del blat i la seda.

El conreu del cànem va arribar fins al segle XX, ja que desprès de la Guerra Civil es veien camps sembrats i en alguns llocs del terme hi havia filaors, no sols a prop del camp de futbol del Sequiol, sinó junt a l’escorxador vell del carrer Governador, i també en finques privades.

En aquells temps, moltes de les persones d’edat mitjana, es dedicava a treballar el cànem per uns altres usos diferents a la fabricació de cordes, ja que el de més baixa qualitat, s’emprava per fabricar espardenyes, que també va tenir molt d’èxit. Com a primer treball de les espardenyes es feia la llata que consistia a trenar el cànem fent un cordó i desprès amb aquesta trena es feien les soles.

D’aquests personatges es de qui volem parlar: Al carrer Pelayo número 13 vivia el sinyó Antonio Martí, conegut per Antonio “el Catxapero”, que amb un banc de fusta que tenia davant un taulell, cosiales soles amb una agulla prou gran i les comprimia lligant-les a un pivot, donant-li una passadeta de xamarit, que era una eina de fusta que se gastava per a pegar-li a la sola per augmentar la compressió.

Mentre treballava era capaç de xiular, acompanyat pel xamarit repicant en el banc, les cançons que foren de moda.

71

Però el Catxapero, a més de solero era un personatge molt singular al barri, ja que a molts de l’ofici ,els agradava el barral, i de tant en tant anava un poc “tocaet”. En aquest moment era quan als xiquets del barri se’ls apropava dient-los: - Beseu-me la mà que jo sóc capellanet. Evidentment uns ho feien i uns altres no.

També era seua la frase, quan estava un poc així: - Perres, perres. Caxinboires Per una altra banda tenia llogada l’entrada de sa casa a un sabater, fill de l’escolà de l’església de la Trinitat, que era el campaner de la parròquia i quan hi havia vol de campanes el Catxapero tocava la més menuda.

Era molt curiós quan dinava al brancal de sa casa i a l‘acabar li deia a la seua dona: - Marieta ja he acabat. Si la dona no venia ràpidament, tirant el plat i el barral a terra deia: - Ja està escurat. Trencant-ho tot.

No conec que fera mai cap malifeta més grossa A més a més, al pany de davant, al número 12 vivia la sinyo Antonia Estrada, coneguda per Antonieta “la Coles”, que es passava el dia davant del panerot, com es deia al recipient on es posava la llata, que era un cistell de vímet amb una boca ampla i prou panxut. Quan estava ple, es treia la llata i s’enrotllava en madeixes, mentre es mesurava per a poder cobrar-la, ja que a les llateres se les pagava a metres.

Antonieta va tenir quinze germans i vivia amb dos d’ells que treballaven l’arròs, per la qual cosa l’entrada de la casa estava plena de sacs. Algunes de les dones del barri acudien a fer llata a casa de la Coles i així entretenien el temps a més de treballar.

Per altra banda els germans agafaven granotes i Antonieta les pelava i les venia, per encàrrec, als veïns per la qual cosa també li deien “la Granotera”.

Estos personatges a qui homenatgem van ser dos persones molt conegudes al nostre sector i també van participar en les festes magdaleneres en aquests primers anys, i per la qual cosa ens complau recordar-los.

72

La Magdalena: Una festa que va unir

a la joventut del meu temps Autor: Blai Clará

Recorde com si fora ara mateix els meus setze anys i els preparatius que portàvem endavant la colla d’amics i amigues que feiem grup per a contractar un camió i anar a la Magdalena “arrastradets”.

La majoria no teníem vehicle propi per a poder transportar tot el material que preparàvem per a passar el dia al voltant de la “Sang dels Moros”. Necessitàvem l’ajut d’un transport potent i responsable per a que la Guardia Civil no ens posara “traves” en la nostra excursió Magdalenera. Allò ens donava la possibilitat de fer més d’un “traguinyol” sense tenir que passar cap control.

Gairebé com qui diu desprès dels Reis, ja començàven a “reclutar” gent (xics i xiques que foren templadets) per a formalitzar un grup de castellonencs, que no d’amics, ja que alguns ni ens coneixíem, per tal que la relació amistosa puguera durar fins després de Pasqua. Aquest era un temps on també ens reuníem al voltant d’un maset per a comboiar la festa que tenia altre caliu ben diferent al de la Magdalena.

Fruit d’aquestes trovades amistoses han estat les parelles de nuvis formals i fins i tot incorporar-se a les Comissions de Sector de les gaiates on havien nascut les xiques que ens havien acompanyat en les excursions magdaleneres i pasqüeres.

Començava una llarga estona on la nostra llengua i les nostres tradicions tindrien una importància vital. La joventut d’aquell temps participava activament en tot allò que se’ns demanava, perquè les poques possibilitats econòmiques no ens permetien tenir un pressupost molt llarg per a poder afrontar tots els actes programats.

El nostre més important objectiu era la Cavalcada del Pregó. Erem un grapat d’amics que, vestits de saragüells, representàvem les trentatres Partides de Castelló. Cada any procuràvem reunir els elements necessaris per a que no hi haguera cap partida que no estigués present al Pregó. Era un compromís seriós que vam mantindre al llarg de molts anys i que ens va ajudar a estimar els nostres costums i tradicions més pairals.

73

La solució la teníem ben a al vora, fer-nos components de la Comissió de la gaiata i així anávem debades als balls de l’Hostal de la Llum, als bous, etc.. Les dones tenien l’autorització dels pares a “trasnoxar” si anaven junt amb els companys i companyes de la “Gaiata”. Era una solució i un remei per als que no tenien més que il· lusió, (perra poca).

El pas del temps ha posat de manifest la veritat del que dic. Som nombrosos els amics/amigues que continuem amb una relació sòlida després d’haver viscut experiències en comú. La composició de la Comissio de la Gaiata del Sector nº 10 “El Toll” del l’any 1964 ho diu tot. Va estar un exemple de convivència que ens ha unit a tots per sempre més.

A la Santa Pau de Déu, germans. Vos desitge bones festes en el meu millor abraç.

74

Els bous

a Castelló Autora: Titín Balaguer i Castell

Abans de construir-se la Plaça del Pany de les Creus, l’actual Institut “Francisco Ribalta “, les festes de bous a Castelló , es celebraven al Pla de la Fira, a la Plaça Major i a l’esplanada de la Basílica de Lledó.

El nou coso de Pérez Galdós, es va construir, gràcies a l’iniciativa d’uns aficionats, que van formar una societat d’accionistes, l’any 1885.

Van encarregar el projecte de construcció, a l’arquitecte castellonenc Manuel Montesinos Alardins, acabant-se l’obra el 12 de gener de 1887. L’escultor José Viciano Martí, va realitzar el medalló de bronze de la façana principal, en el qual destaque un cap de bou.

La inauguració de l’actual plaça va tindre lloc el 3 de juliol de 1887, amb motiu de la commemoració dels actes heroics del poble, a l’expulsar als invasors carlins.

El cartell inaugural va estar format per Lagartijo i Frascuelo, amb bous del Duque de Veragua, sent “Caramelo” el primer bou torejat a la plaça nova.

En el transcurs dels anys, aquestes corregudes de juliol, van donar pas a les corregudes de la Fira de la Magdalena, Les festes de la Magdalena es celebren el tercer diumenge de Quaresma i commemoren el trasllat de la ciutat des del Castell Vell al pla, en 1251, tenint una duració de nou dies.

Els festejos taurins van començar al segle passat. El 28 de febrer de 1932, amb bous de Carmen de Federico, Marcial Lalanda va concedir la primera alternativa a la nostra plaça, per mitjà la cessió del bou “ Pegador “ a Alfredo Corrachano, sent el testimoni, Domingo Ortega.

El coso, l’arena del qual mesura 49 metres de diàmetre, és un Polígon de 60 costats, formant una arcada en cada un d’ells. Té una capacitat per a 13.000 espectadors.

75

De la festa de la rosa…

Montse Arribas i la crisi del ´87 Autor: José Iturralde i Murria, President A.C. Grupo JACARANDA

Tal com relatava el senyor Josep Pascual i Tirado en el llibre De la meua garbera, “Contalles de Castelló de la Plana” en diferents paràgrafs o el senyor Lluís Sales Boli, en el seu conte, “Diumenge de la Rosa” del seu llibre Fontrobada, publicat l’any 1932, “davant de l’Ajuntament es realitzaven en la nit del Diumenge de la Rosa, un concurs de rondalles on es premiava a la millor d’aquelles “xarangues” que amb camió o a peu participaven en el certamen”.

Aquest certamen es va convertir en el que hui coneixem senzillament com la Festa de la Rosa. Com tot en la vida, i més amb actes, costums o tradicions que perduren tant en el temps, la nostra volguda festa va patir els seus alts i baixos, a més de la inevitable “parada” a causa de la Guerra Civil, tot i que encara he conegut músics i amics que es vanagloriaven d’haver sortejat fins als anys de la Guerra Civil per a eixir a rondar les seues nóvies i familiars. El Festival sí que es va deixar de realitzar, però no l’autèntica festa, les serenates a manera de les albaes de l’interior de la nostra província que tenen com a costum celebrar-se la vespra de Sant Joan o inclús alguns també al mes de maig.

Molts han sigut els “il·luminats”, visionaris i contraris a aquesta que l’han donada per morta abans que emmalaltira, i cert és que cada vegada que “ha emmalaltit” també molts han/hem sigut els que han/hem corregut a socórrer-la, però per posar algun detall numèric concret, i situar els lectors que ho desconeguen en la magnitud del festival en certs moments de la història, podríem dir que l’any 1968 van desfilar per l’escenari de la plaça Major de la nostra capital la inimaginable xifra de 63 grups i rondalles.

Molts també han sigut els anys en què concisament s’han prestat a participar sis o huit conjunts… (una llàstima) però gràcies a Déu, eixos han sigut els menys.

Encara que podríem citar el famós 1968 com a punt àlgid de la Festa de la Rosa a Castelló, a causa de diversos anys com el mencionat, es va establir la prova de selecció prèvia en el magatzem municipal de la ronda del Millars, i que posteriorment va passar a la Pèrgola, amb l’únic fi de reduir considerablement el nombre de participants i seleccionar la qualitat pròpiament dita dels grups, ja que alguns d’ells eren de molt baixa qualitat i inclús altres ofensius, motiu que va donar pas al “famós permís de l’autoritat”, per a poder eixir a rondar les dones castelloneres.

76

I a partir d’ací, d’eixos gloriosos anys 60/70… a les “vaques flaques”, el declivi de la festa, la joventut tenia altres preferències, la gran moguda dels 80, les discoteques arribades amb la democràcia, nous horitzons… i nous reptes que fan que la Festa de la Rosa vaja a poc a poc ensopint i sense arribar a morir passa per anys molt delicats, fins al punt d’arribar a una de les seues majors crisis de la seua història, molt definida cap a finals dels anys 80. Però hi ha un dada importantíssima que cal tindre en compte, en eixos mateixos anys naix una emergent onada de jóvens grups a Castelló que resultarà determinant per al futur de la FESTA. Entre els anys 1984 i 1985 es funden en la nostra capital cinc o sis agrupacions de gent jove que generen una emocionant competitivitat en cada certamen, en cada acte en què hi ha possibilitat de demostrar els seus dots musicals, i que a més va acompanyat d’una gran i sincera amistat que encara hui perdura entre molts dels seus membres, els Unidad Móvil (hui Jacaranda), Azahar, Perfidios, Varadero, Vago Permanente o Grills de la Nit, eren habituals durant eixos anys, en què les grans icones i referències de les nits de serenates, sense forces per a lluitar per salvar la “nit de serenates”, quasi abaixaven les mans…

Cuerdas y Voces, grup de referència en eixos anys i autèntics mestres de la majoria d’agrupacions que encara hui perduren, es “van plantar” durant els anys 1986 i 1987 sense participar en el certamen, a causa de les precàries condicions oferides pel consistori i la Junta Central de Festes, la resta ja estaven cansats de sumar i mai rebre, i de participar en un espectacle que cada any anava a menys… sense mitjans, sense pressupost, sempre presentat i dirigit pel recordat Vicente Escura, que humilment feia el que podia, i bé que ho feia, en el jurat, els incansables Juan Ribelles com a secretari i Francisco Signes com a director de la Banda Municipal, que no podien renunciar als encàrrecs del regidor de torn i l’Ajuntament i la llavors Junta Central de Festejos, mirant l’un a l’altre a veure qui movia fitxa…

77

Però una nit de maig, en una serenata, com no podia ser d’una altra manera, en l’avinguda Casalduch, va sorgir la purna que feia falta… Rebia la serenata, la gran periodista i llavors (i sempre per a mi) autèntica líder i referència de les ones de la Plana Montse Arribas, realitzava la mateixa, Unidad Móvil, grup a què jo pertanyia llavors i del qual vaig ser fundador, un servidor va llançar la “crida de socors”, Montse la va arreplegar encantada i el mateix dilluns immediat a la mencionada serenata, es va posar mans a l’obra.

En aquells anys, la meua família vivía porta amb porta amb Joan Valls, membre fundador de Cuerdas y Voces i íntim amic de mon pare (e.p.d.) i la seua dona, Alícia Pastor. Eixe mateix diumenge, menjant, li vaig traslladar a Juan el que passava i ell es va brindar junt amb tot el seu grup Cuerdas y Voces a aportar el que fóra necessari, textualment va dir, “a tu i a la Festa de la Rosa no podria negar-vos res…”. Així era Joan… molt gran!!! Era l’anella que ens faltava!!! Tot prenia cos…

Montse va començar una sèrie de programes en Antena 3 Ràdio, implicant a tots els grups que van voler participar, amb tertúlies, plantejant queixes, millores, escoltant música de serenata i donant-li el verdader valor que la festa tenia, té i tindrà. Per descomptat va incloure al llavors regidor de festes i president de la Junta Central de Festes, senyor José Vicent, que es va sumar a la comissió organitzadora formada de manera impulsiva i espontània pels grups de Castelló i liderats per la verdadera protagonista d’aquella “resurrecció”, Montse Arribas.

La ràdio i la premsa escrita van oferir una dimensió i difusió magnífica de la FESTA, com feia anys que no ocorria. L’Ajuntament i la Junta Central van passar de disposar un pressupost per al festival de 600.000 ptes. l’any 1987 a pressupostar quasi el doble 1.100.000 ptes. l’any 1988, els grups i rondalles aportem cada un el nostre granet de sorra, els joves, clau en aquella crisi, sol·licitem la participació de tots els grans grups, quasi mítics, que encara circulaven per Castelló, i que difícilment apareixien pel Festival i ells com sempre, no van fallar i els bé recordats, Albada, de l’inigualable Manolo Portolés, Els Atapulcos i l’entranyable Eduardo Calatayud, Grup Maig, amb Paco Puig al front i al mateix temps autor del primer cartell de la Festa de la Rosa, realitzat l’any 1988, Els Llauradors, amb el llavors acabat d’incorporar Miquel Soler, la simpàtica i inigualable Cofradia Tropical, amb Paco Salvador i els germans Obiol, i els ja mencionats Cuerdas y Voces, van aportar la seua música, la seua experiència, el seu suport als grups novells i sobretot, el seu amor a la Festa de la Rosa i a Castelló.

Van tornar tots a eixir a l’escenari de la plaça Major, una plaça que va vestir les seues millors gales, van presentar l’acte Antonio Gascó i Juani Lorite, el jurat va estar format per Francisco Signes, Alejandro García, Lolita Padilla, Diego Ramia

78

i Juan Ribelles com a secretari, i com no podia ser d’una altra manera, els grups van interpretar en el “tablao” (com popularment cridaven a l’escenari de la plaça Major), les seues millors cançons per a després compartir les serenates pels cèntrics carrers de Castelló, repletes de gent, en un dels actes proposats i aportats en l’esmentada comissió, “tots els grups participants en el festival havien de realitzar les seues primeres serenates en el centre de la ciutat”.

Això provocava un continu sonar de melodies en la nit del primer diumenge del mes de maig en la majoria de carrers i carrerons del nucli antic de Castelló.

Els més joves, aportem il·lusió, ganes per ajudar, competitivitat i camaraderia al mateix temps, aire fresc en els estils que s’interpretaven i entre tots, aconseguim tornar la Festa de la Rosa d’on mai hauria d’haver deixat d’estar, com una de les festes i tradicions més antiga (si no la més) de la nostra ciutat, al mateix temps que la nit més romàntica i inigualablement única que oferix Castelló de la Plana als aficionats a la música de serenata en particular i als seus veïns i visitants en general.

Seguim cuidant-la, respectant-la i recolzant-la tots com es mereix, per a continuar comptant anècdotes com la relatada, durant molts anys més i que d’esta manera continuen sent només això, anècdotes.

79

Tradició i evolució dels col·lectius festers en les Festes de la Magdalena Autor: Miquel Segarra i Diago

Fem una ullada als significats per centrar i afinar de què en parlem, no sé què en dirà el diccionari de l’AVL després de 12 anys de feina feixuga perquè en aquest país nostre la ciència ha de dir el que el poder actual vol sentir, si no és així, malament. Els sona la història de l’Església Catòlica i Galileu Galilei, doncs això, es veu que aquesta tradició no evoluciona.

(Nota 07/02/2014: Increïble però cert l’AVL malgrat les pressions del Govern Valencià ha publicat el diccionari. Constate amb satisfacció no - la e sinó la re - volució) Bo anava per allò de la consulta dels significats vegem què en diuen, els diccionaris de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua AVL, el de la Llengua Catalana DIEC2 de l’Institut d’Estudis Catalans i el diccionari VOX de l’editorial Larousse en les entrades que s’adeqüen al tema del que ens ocupa. Fem-hi una ullada ! tradició 1. f. Costum, ús o norma que es manté de generació en generació.

2. f. Transmissió, normalment oral, de fets històrics, de coneixements, de creences o de costums, feta de generació en generació.

1 1 f. [LC] [AN] [RE] Transmissió oral de pares a fills de fets històrics, de creences, de doctrines religioses, etc.

1 3 f. [LC] [AN] Costum que ha prevalgut de generació en generació.

1 Conjunt d’idees, d’usos o de costums d’un poble que es comuniquen, es transmeten o es mantenen de generació en generació 2 Transmissió o comunicació d’aquestes idees, usos o costums mantinguts de generació en generació 3 Idea, ús o costum d’un poble que es comunica, es transmet o es manté de generació en generació. costum 1.m. Manera habitual d’obrar establida per un llarg ús o per la repetició continuada dels mateixos actes.

2.m. pl. Conjunt d’hàbits o maneres d’obrar d’una persona o d’una col·lectivitat.

1 1 m. [LC] Manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie.

3 2 [AD] usos i costums : Conjunt de les pràctiques habituals d’una col·lectivitat que creen costum..

Manera particular de comportar-se habitualment i de fer les coses més freqüents

80

evolució 4. f. Canvi gradual.

5. f. POLÍT./SOCIOL. Procés de canvi pel qual es passa d’un estat de coses a un altre d’una forma gradual.

1 2 f. [LC] Canviament gradual. Transformació per evolució.

1 Canvi o transformació gradual, especialment de les idees, de les teories, de la conducta o de l’actitud col·lectiu -iva 3. m. Conjunt de persones unides per una mateixa activitat, un mateix objectiu o una mateixa afició. Un col·lectiu d’estudiants.

1 adj. [LC] [AR] Que fan diferents persones conjuntament, que afecta totes elles.

3 m. [SO] [LC] Conjunt de persones que tenen alguna cosa en comú.

1 Que pertany a un grup de persones o que afecta un grup de persones.

2 Grup de persones que tenen alguna cosa en comú festiu -iva 1. adj. De festa.

1 adj. [LC] De festa. *Les entrades del VOX no s’adeqüen a la finalitat buscada festa 1. f. Conjunt d’actes amb què es commemora un fet important del passat o se subratlla la transcendència d’un fet actual.

2. f. Reunió de persones que s’organitza per a divertir-se o per a commemorar alguna cosa.

2 2 f. [LC] [AN] Solemnitat amb què se celebra la memòria o l’escaiença d’un esdeveniment memorable.

2 4 f. [LC] [AN] Cerimònia, espectacle, ball, que se celebra en honor o memòria d’un esdeveniment, per divertiment de la gent, etc.

1 Ocasió en què es reuneixen diverses persones per celebrar un esdeveniment o per divertir-se 4 Conjunt d’actes preparats perquè el públic es diverteixi Com veuen malgrat les distintes fons, no hi ha discrepàncies en els significats.

Qüestions prèvies: 1.- Des de quan comencem? dels orígens del nostre poble o des del moment en què la dictadura després de la Guerra civil i passats el primers anys d’autarquia és llança a l’adequació, administració i manipulació d’allò tant necessari per a la vida social dels pobles: els moments de gatzara, de joia de manifestació festiva al voltant de qualsevol fet o personatge, siga aquest un sant, el record de la superació d’una pesta, sequera o ves a saber tu en alguns casos l’origen o suma de elements que han esdevingut manifestació festiva i que passat el temps constituiran una tradició.

En el nostre cas, de les quasi innombrables manifestacions festives, recordeu que som un poble mediterrani, que ens alegren, associen, apleguen i engresquen -per a aquestes

81

coses sí que en som de bons els valencians, recordeu que som els genis del “pensat i fet”- a la gent de Castelló cal que em centre en escriure de la que s’ha convertit amb el temps en la festa major de la ciutat, cal recordar que “abans” no hi era la major, la festa de La Magdalena.

Per tant per parlar-ne de l’evolució de la mateixa, caldrà fixar-ne les circumstàncies, les condicions, l’entorn social, el moment polític i econòmic i d’altres variables que es conjuminaren en el moment de la seua “naixença” parafrasejant a Josep Pasqual i Tirado al inici del seu Tombat Tossals.

A la foto apareixeran: uns anys després d’una cruentíssima guerra, una petita capital de província, una societat dividida i en part empobrida, una dictadura fermament establerta i una economia deprimida.

Així doncs, les Festes de la Magdalena des d’aquest punt de vista tenen data de naixença: el 3 de desembre de 1945, data de creació de la “ Junta Central de Festejos de la Magdalena”.

No parlaré de la tradició dels col·lectius que participen a la festa de la Magdalena en el seu format actual, perquè 58 anys no és una transmissió de generació en generació. Millor, doncs, i amb més propietat parlar del costum i de com aquest ha anat adaptant-se o evolucionant, com preferiu, al pas del temps i als canvis de la societat de Castelló.

2.- Ha evolucionat La Festa i els col·lectius que hi participen o només hi ha hagut una adaptació al temps social i polític? Tant se val, sempre que hi ha canvi, hi ha evolució.

La creació de la festa de dalt a baix, verticalment, com no podia ser d’una altra manera en el context polític, marca i marcarà en el futur el contingut, els actes i els actors de La Festa.

Control i escassíssima participació popular en la direcció d’aquesta, malgrat que com sempre hi ha hagut i hi ha “maneguetes “ que al marge de la seua ideologia i adscripció han col·laborat i s’han lliurat a la participació en el seu desenrotllament de la mateixa.

Naix així la festa amb una organització jerarquitzada i organitzada al voltant de 12 sectors gaiaters amb una estructura jerarquitzada també malgrat que el veïnatge dels participants i la seua coneixença i convivència introduirà molts matisos en l’organització interna de cada una de les Gaiates depenent de la seua ubicació en el teixit urbà i, per tant, social de Castelló. Sectors que hauran de vehicular la participació en els distints actes de La Festa ja siguen unificats o de cadascun dels sectors.

Una excepció “La Romeria” perquè aquesta sí que és una tradició del poble i per tant més difícil de controlar, manipular i canviar.

D’aquesta manera al Pregó, al llarg dels anys es van sumant actors i actes que avui considerem com a part integrant i difícilment prescindible de La Festa: Ofrena, Lectura del Pregó de Bernat Artola, Cavalcada infantil, Nit/s de foc, Homenatge al rei Jaume. És en aquest context on el 1951 neix el primer col·lectiu diferenciat de l’estructura rígida del Sectors Gaiaters, la Germandat del Cavallers de la Conquesta que s’integrarà amb el temps com a un “sector” més a l’estructura de La Festa.

82

Cap problema per a la seua autorització perquè l’exaltació de “las tradiciones patrias” és pa de cada dia per al Règim i que l’època medieval i de la “Reconquista” en són plat de bon gust per al mateix.

Però senyores i senyors, arriben les “sueques” i quelcom comença a moure’s a l’estat espanyol i de retruc també a La Festa. Un primer canvi ben visible fruit del turisme va ser la seua denominació “Fiestas de la Luz”. Una primera alenada d’aire fresc fruit de la relaxació de la dictadura.

La festa segueix sumant actes: La Imposició de Bandes Infantil, el Cos Multicolor i “El Mesón del Vino”, una altra alenada; al voltant dels cacaus i tramussos i sobretot d’uns quants gotets de vi els costums i les cotilles es relaxen.

Paral·lelament s’inaugurà el nyap de la nova Pèrgola, com a lloc simbòlic d’unificació del món de la festa i com a equipament on realitzar i centralitzar distints actes: presentacions, imposicions, recepcions, i com a substitut de l’Hostal de la Llum.

Al socaire del temps li han canviat i li han aparegut nous adjectius a la festa “de interés turístico: provincial, nacional” i tu, va i es mor el dictador i moltes coses comencen a moure`s i canviar a l’Estat espanyol, com a mínim en aparença.

El 1977 es torna a votar en unes eleccions democràtiques amb la participació de distints partits polítics. La democràcia no canvia quasi res en La Festa, però ho accelera tot i constitueix un punt de partida nou per al desenvolupament i sobretot per a la participació del poble, agrupat o no en col·lectius.

Els anys ens porten el naixement de nous sectors fins als 19 actuals amb la consegüent redistribució del teixit perifèric d’una ciutat en expansió de la seua trama urbana i de població. L’augment dels sectors que no comporta cap canvi en profunditat l’estructura d’aquests col·lectius que segueixen sent el nucli oficial de La Festa.

Bé en tot cas si que en induïxen un desarrelament de la gent envers el sector que li han adjudicat.

L’intent d’obrir la finestra de bat a bat, és a dir, de posar la direcció i del desenvolupament de La Festa en mans del poble, en la meua opinió, no acaba de reeixir. És ben cert que les estructures es democratitzen, que l’Ajuntament és elegit democràticament, però després d’uns anys d’eufòria i d’esperances es torna als vells costums i les estructures i col·lectius nascuts el 1945 es resisteixen a canvis en profunditat, malgrat que es van diluint en un “laissez-faire” en una obsolescència programada que els portarà a la mort per inanició.

Res a veure les esquifides comissions de Gaiata actuals, amb honroses excepcions és cert -recordeu allò de que l’excepció confirma la regla-, amb les anteriors. El que va arribar a ser una molt lleugera estimació pel “sector” s’ha esvaït, fins i tot hi ha persones que no saben ni a quin sector pertany la seua vivenda i no en parlem de la participació econòmica de la majoria de persones del

83

sector en el seu manteniment, sinó fora per l’ajuda municipal tant econòmica com de tot tipus ja haurien desaparegut.

Anys però d’ebullició del poble i dels seus canals de participació que incorporen nous col·lectius, alguns de destacada participació i influència en La Festa.

Moros d’Alqueria, l’Aljama i per sobretot les Colles que mereixen una reflexió a banda i la recuperació vigorosa, potent i amb força de la dolçaina i el tabalet.

No és la meua intenció fer una relació exhaustiva dels col·lectius festers, informació que podeu trobar tant a http://www.agendadetombatossals.com com a www.festapedia.org, ni entrar al detall dels nous actes, congressos i/o de les responsabilitats d’aquests col·lectius en la realització i/o en la seua participació, cosa que excedeix el límit d’aquesta reflexió, però sí que cal esmentar-ne el nou marc creat el 1989 amb la constitució de la Fundació Municipal de Festes i també com he dit abans les Colles, perquè així totes en conjunt, tant les que integraran la Federació de Colles nascuda el 1993 com aquelles que en romanen fora, tant les que hi participen activament a la festa com aquelles “anarquistes” que van per lliure constitueixen un fenomen associatiu d’una grandíssima influència en La Festa entesa en el seu sentit més lúdic (VOX: Ocasió en què es reuneixen diverses persones per celebrar un esdeveniment o per divertir-se) a la vegada que contribuixen a la vertebració del teixit social de la nostra ciutat. Aquest fenomen associatiu en les seues diferents variants sí que és un punt i a part dels canvis i de l’evolució que La Festa ha sofert i potser sofrirà en el futur.

Arribats a aquest punt ens trobem davant d’una sèrie de disjuntives: festa “oficial”/festa “civil”, gaiates/colles i dins d’aquestes el paper que els distints col·lectius hi juguen, el protagonisme que volen o els correspon a cada un d’ells i quin paper han de jugar cadascun, en quin marc i en la direcció i el desenvolupament de la festa en el seu conjunt.

Si algun col·lectiu evoluciona i segurament evolucionarà és el format de les colles, siguen del tipus que siguen, al costat d’alguns altres col·lectius formats per allò que s’ha convingut en anomenar: la societat civil. Tots aquells que no depenen operativament i econòmica de les arques municipals.

D’altra banda els dilemes que plantejava abans poden trobar una solució integradora en el nou marc obert amb la creació del Patronat Municipal de Festes. El recorregut del qual és encara massa curt, després de la primera assemblea de febrer de 2013, per poder fer una valoració però, jo particularment no hi estic massa confiat.

Ja en el seu estatut (art-1 punt 2 apartat a) queda ben clar Promoure, fomentar, programar, organitzar, executar i controlar les Festes de la ciutat de Castelló de la Plana, l’organització de les quals corresponga a l’Excel·lentíssim Ajuntament. En els seus òrgans gestor, només en la composició de l’Equip de Col·laboració de la Junta de Festes apareixen representants de tots els actors de “Les festes de la ciutat” però, tant al Consell Rector com a l’Equip de Gestió de la Junta de Festes composició i nomenaments evidencien el control per part de qui mana en cada moment a l’Ajuntament -democràcia delegada, no s’anomenava orgànica abans? una vegada més-; també cal recordar (art-7é) que en un període no superior a sis mesos després de les eleccions municipals, s’ha de nomenar els membres dels seus òrgans, cosa que supedita evidentment el Patronat, que hauria de ser independent al poder polític.

84

Mostres d’aquesta submissió les hem tingudes, i molt evident, aquests últims anys com per ser optimistes de cara al futur.

Qui paga, mana vox populi, vox Dei, així doncs, haurien de ser qui ho paga tot mitjançant, impostos, taxes, etc. qui constituïren un Patronat realment independent del poder polític que governa circumstancialment l’Ajuntament després de cada elecció. Una ocasió més, perduda. Per tant en aquest aspecte la vara de la direcció de La Festa, com en el moment de la seua creació la seguix exercint el poder polític que governa la ciutat. Cap evolució per tant i democràcia de baix nivell per afegit.

El que sí que possibilita aquest nou marc és la trobada de tots els actors de les festes que es fan a la ciutat i que ben utilitzat pot ser una bona via que canalitze i optimitze esforços fins ara desconnectat i dispersos.

Es pot considerar una evolució la consideració de La Festa com d’Interés Turístic Internacional? No si només és un canvi de nivell en la seua consideració.

Podria ser el tret de sortida per una veritable evolució? Evidentment, si mitjançant la qual es produïren canvis profunds que porten, com passa en altres festes, a donar a conèixer internacionalment la nostra ciutat, les nostres tradicions i/o costums i mites, i que paral·lelament produïsquen una activitat econòmica que aporte un benefici per a la ciutat i els seus habitants. Tot dependrà de la gestió que se’n faça i de la superació d’un escull, des del meu punt de vista insalvable: la variabilitat de la data de commemoració.

Ha estat una evolució el “palauet” de la festa? Jutge vostè, amable lector que ha tingut la paciència d’arribar fins a aquest punt de l’escrit.

El que sí que ha suposat, sens dubte, ha estat l’allunyament dels actes Magdaleners del rovell de l’ou de la ciutat.

I com bé està el que bé acaba, ha estat en aquest cas sí, una claríssima evolució tant de La Festa com dels col·lectius que s’hi integren, la irrupció a la xarxa amb totes les possibilitats que aquesta ens posa a l’abast, i sense la informació a què ens dóna accés, aquestes lletres hagueren sigut una feina molt més feixuga.

Per concloure, no tinc, ni pretenc, tindre la vareta màgica de les solucions al que per a mi és un problema, i gran, dels sectors gaiaters. També és cert que és molt més fàcil fer la crítica que donar solucions, però també ho és que sense crítica, sense crisi no hi ha evolució i pense que arribaríem a un cert consens que el món de les gaiates necessita canvis en profunditat que juntament amb la seua pervivència com a representació per excel·lència d’aquella manera d’interpretar el costum nascut el 1945 rellance aquest símbol de La Festa perquè siga veritat el que Bernat Artola posà en blanc sobre negre: “Perquè la Gaiata siga el nostre millor Pregó.”

Aques article participa al concurs de millor article inèdit lliurat per la Fundació Municipal de Festes de Castelló.

85

Els castellonencs i la Guerra de l’Independència Autor: José Luis Nicolás i Giner

El cèlebre 2 de maig de 1808 va donar a conèixer als francesos que la seua invasió s’havia pres com a qüestió d’Independència i no com a propaganda dels principis reformadors sostinguts pel mateix emperador Napoleó, i per conseqüència, fer-li preveure una sagnant lluita.

Castelló va ser de les primeres ciutats d’Espanya que en un d’aquestes arrencades que tan bé caracteritzen als seus fills, va proclamar a Fernando VII com el seu Rei legítim, desafiant així tot el poder de l’invasor.

El 28 de maig, es va procedir a l’allistament de tots els ciutadans castellonencs de 16 a 40 anys, que havien d’estar disposats a eixir de campanya tan aviat com ho exigiren les necessitats de la guerra.

Un repic general de campanes anunciava el dia 30 d’aquest mateix mes, que havia arribat l’hora de proclamar solemnement rei d’Espanya, al llavors idolatrat príncep Fernando. I d’aquesta manera, reunit el poble i les autoritats, es va fer l’esperada coronació, entre els apassionats vives del més accentuat patriotisme.

El comte de Castelar va ser el designat per a alçar i reclutar a la gent de Castelló. La força disponible, prop de 4.000 joves animosos i entusiastes pel seu amor a la pàtria i per la defensa de la seua terra, van compondre en breus dies un batalló.

Van emprendre la marxa fins a Sogorb, portant-se com a presoners a tots els francesos domiciliats en la vila.

Van prosseguir dies on la persecució de l’afrancesat era la norma general. On el poble podia impunement descarregar tota la seua ira i la seua ràbia, contra aquells invasors francesos o tota persona que es mostrara a favor del govern del país veí.

I van marxar. Van marxar els joves allistats al camp segorbí, en la ciutat del qual, van procurar instruir-los en l’exercici de les armes, fins que el general francés Moncey va envair el regne traspassant les Cabrilles, provocant amb tan amenaçador gest, el desplaçament de la Divisió Castelar, per a reunir-se amb la resta de l’exèrcit en el campament de Sant Onofre.

86

És 27 de juliol. A la vista, l’enemic. Les nostres tropes es preparen per al combat...

Es va disposar la situació de les forces, col·locant als castellonencs en el centre de l’ala esquerra. Aviat va començar la batalla. El general en cap, recorrent tota la línia, encoratjava els voluntaris i soldats, i acudia amb oportunitat als punts on era necessària la seua presència.

Mentre, trencat el foc pertot arreu, semblava que havia de disputar-se per molt de temps la victòria. Els castellonencs, aferrant-se a la seua virilitat, van rebutjar per tres vegades l’ímpetu de l’enemic, però en la vasta plana que s’estenia al voltant i sobre el camp de batalla, era impossible resistir les constants càrregues i la disciplina de la cavalleria francesa, que va carregar simultàniament a les nostres dues ales sobre la marxa, mentre la seua artilleria agranava amb la seua metralla el nostre mateix cor, el gruix de les nostres tropes, el centre de la formació.

Desordenades les nostres files, ja no va ser possible contenir la dispersió, però van poder evitar un mal major, gràcies a un moviment molt bé efectuat de la nostra escassa i minvada cavalleria, que embolicant els flancs, van aconseguir que els francesos no pogueren tallar la rereguarda, podent l’exèrcit nacional retirar-se sense patir més baixes.

Els castellonencs van seguir la general dispersió, i uns es van tancar a València, on units van contribuir a resistir l’atac del general francés, i uns altres, en major nombre, es van retirar

a les seues llars.

Els més ressaguers, van arribar a temps de prendre part en les festes religioses celebrades a causa del brillant resultat de l’heroica jornada de Bailen, augmentant encara més l’entusiasme amb la notícia de la invicta defensa de Saragossa, que va servir com a exemple que presentava l’Espanya a l’emperador, del qual pot fer un poble en el cor del qual està arrelat el sentiment de llibertat i independència.

Mentre, ocupades per les tropes franceses les províncies confrontants d’Aragó i Catalunya, es va témer amb fonament una pròxima invasió. La indignació i l’entusiasme s’augmentaven amb la vinguda de diverses comunitats religioses que arribaven cobertes de pols i desbaratades dels països envaïts per l’enemic, portant davant creus de pal i cantant els salms, que a la seua vista s’estremien les goles i s’encongien les entranyes. I si açò no era suficient, la presència d’innombrables soldats espanyols que fugits de la desgraciada acció de Belchite, descendien amb el dolor d’una derrota als pobles de la Plana, augmentava el pànic entre els veïns que encara no havien vist l’entrecella del vil enemic francés.

Aquesta circumstància i la d’afavorir quan fóra possible al malalt o empestat, van obligar a crear un Hospital, que per a l’efecte s’havia establit en el Convent de Sant Francesc, sent innombrables els bons oficis que van practicar en ell els castellonencs.

87

No es va acontentar Castelló amb aquests serveis que prestava a Espanya: Quan la Junta Superior del Regne va disposar la creació de les milícies provincials, va respondre tot el poble a tan patriòtica i necessària crida, i va procedir immediatament a la formació d’un batalló compost de 600 places, les companyies de les quals van eixir al poc temps (desembre de 1809) cap a Sogorb a fi d’oposar resistència al general Moncey, que avançava per la part de Terol.

Per un altre front, les tropes napoleòniques establides en les rodalies de Morella, amenaçaven igualment conquistar el nostre territori pels punts més muntanyencs.

Tots aquests fets pertorbaven l’ànim i els cors dels nostres compatriotes castellonencs, amb la presumpció de noves turbulències i una pròxima i inevitable tempesta...

Possessionats els francesos en la plaça de Morella, van anar estenent-se per tot el Maestrat, donant a conèixer amb la seua marxa la intenció d’envair per primera vegada el sòl de la Plana.

En efecte, el dia 2 de març de 1810, es va saber que l’avantguarda de l’exèrcit enemic, havia arribat a l’immediat poble de la Pobla Tornesa.

Castelló, sense murs, amb pocs homes armats, mancant de les nombroses forces que tenia en l’exèrcit, no podia intentar una defensa vigorosa...

I així va ocórrer, i aquella notícia alarmà a la població i moltes famílies eixa mateixa nit van eixir cap als pobles de la serra juntament amb el bisbe Salinas i gairebé tots els religiosos de les diferents comunitats catòliques.

L’endemà, el 3 de març, van baixar els francesos a Borriol, i pel camí antic es van dirigir a Vila-real, demanant a Castelló una gran quantitat de racions i les armes útils que posseïen els ciutadans, les quals van ser lliurades tot seguit tal i com va ser ordenat pels comandaments francesos..

Aquest lliurament d’armes i queviures que transcendí poc en el poble, va ser realitzada de males formes per molts individus influents que concebien aquest acte, subministrar mitjans als enemics perquè es mantingueren en l’assetjament i enderrocament de la nació, com una traïció.

I així va passar, que havent demanat els francesos de nou racions, Castelló es va negar a facilitar aquest subministrament, la qual cosa, quan es va assabentar el mariscal francés Suchet, manà destacar del cos de l’exèrcit amb dos batallons i 500 cavalls amb l’objecte de castigar tal gosadia.

En el matí del dia 9 de març de 1810, arribà aquesta força al proper poble de Nules. La notícia va ser divulgada per Castelló. Es van exaltar els ànims, i va sorgir un moviment espontani que no es pot explicar sense remuntar-nos a l’acció d’aquest sentiment anomenat patriotisme, que ben dirigit o en circumstàn-

88

cies donades, és l’origen de tantes gestes i de tants fets nobles, històrics i justos.

Es van aprestar al combat, igual el noble que el plebeu, el jove que l’ancià.

Aquesta determinació, que caracteritza perfectament la naturalesa d’aquella lluita entre un poder invasor fortament armat i organitzat, i un altre poder desarmat i anàrquic, però sostingut per un afecte cultural, tradicional i identitari alhora.

L’exaltació dels sentiments havia arribat a l’extrem. Ningú no es va negar a formar part en aquell improvisat exèrcit. Uns amb destrals, uns altres amb navalles.

Els menys, armats amb trabucs i escopetes. Molts, amb instruments de llaurar. I la resta, amb pinxos i gruixuts pals...

Es van dirigir tumultuosament cap al Pont Nou, límit dels dominis territorials de Castelló, estenent en aquest punt les seues forces els aguerrits castellonencs. Van formar escamots i es van desplegar en guerrilles, tot sense ordre ni concert, possessionant-se pel pont i els seus voltants.

Es va manar tallar una part d’arbres i amb ells van formar una barricada enmig del pont, amb l’objecte d’interceptar el pas per aquest punt als enemics en la contesa.

D’aquesta manera, van esperar als francesos que estaven situats a l’esquerra del Camí Reial, enfront del Pont Nou, els quals van desplegar la seua infanteria pel centre, i la ben equipada i nombrosa cavalleria, cobrint les seues dues ales.

Van carregar una vegada i una altra contra els nostres valents. De tant en tant, les ràfegues defensives de pluja de metralla i pedres llançades des dels turons pròxims, ocultaven el terra. La barricada construïda per a tal fi, aguantava envestida després d’envestida. Resistia honrosament fortificada aquell brutal atac invasor. Les baixes començaven a comptar-se per desenes, fins a tal punt de tenyir de roig per la sang, les aigües del majestuós riu Millars, testimoni d’excepció de tal acte de lluita, defensa i resistència. El soroll provocat pels cascos dels cavalls en carregar al costat de l’acer de les armes xocant en plena lluita en la batalla, era ensordidor. L’olor a metxa i a pólvora fumejant que eixia dels trabucs i escopetes, asfixiant.

Els francesos aconsegueixen que els castellonencs patisquen les seues primeres morts, però els nostres aconsegueixen aguantar la posició de forma heroica provocant en les files enemigues que caigueren nombrosos soldats.

El Pont Nou va ser el lloc triat per Castelló, per a contenir els francesos. Aquest va ser el lloc triat pels castellonencs, per a lluitar per la llibertat, i per a morir per la independència...

89

Astuts els invasors, i coneixent l’organització i elements dels nostres paisans, van intentar una càrrega pel mateix Camí Reial, creuant el pont, i a la vista de la barricada practicada, van simular una retirada, a fi que els nostres cregueren veure en ella una fugida vergonyosa. Tenint per segura la victòria, van traspassar els nostres compatriotes el castigat parapet. Efectivament, poc vesats en l’art de la guerra i en les estratagemes bèl·liques, es van abalançar furiosos els incauts castellonencs en persecució de la cavalleria francesa, que en veure’ls fora de la seua trinxera, es van regirar sobre si mateixos, i dirigint-se cap als nostres, van carregar impetuosament sense compassió.

Aquest atac inesperat i brusc va desconcertar els més agosarats, i el camp es va convertir en un escenari devastat, trist i desolador.

Infinitat d’aquells éssers que un moment abans gaudien d’una vida plena de cremor en pro de la independència pàtria, van rodar pel terra sense poder defendre’s.

L’esquadró francés, tan experimentat en la lluita, va franquejar el Pont Nou i estenent-se per aquella plana, va acoltellar al seu gust als altres castellonencs que sense recer, ocupaven aquells punts. Van ser molts, massa, els que van pagar amb la seua vida el seu temerari bravor. La resta es va salvar dirigint-se precipitadament cap a les muntanyes i els pobles de la comarca...

Enmig de tan desgraciat combat, es van veure accions heroiques dignes de la justa i noble causa que defensaven aquells honrats i braus fills de la mare pàtria i de Castelló: - Els que a peu ferm i brandejant la falç i la aixada, malgrat estar en inferioritat, van fer besar la pols a molts invasors d’un colp mortal.

- Els que muntant en un prim cavall, van clavar el seu estoc o daga en el cor del temible genet enemic portant-se la seua vida per davant en defensa de la nostra terra.

- Els que confiant en la seua vella i oxidada escopeta, esperaven amb la major sang freda, la càrrega de la cavalleria, i atropellant amb la coratjosa embranzida característica del ciutadà espanyol, morien donant vives a la pàtria.

Va ser en la seua memòria i en el seu honor, que en els anys vint del segle passat, es va erigir en la nostra estimada ciutat un senzill monument, perquè no caiguera en l’oblit i així aconseguir que les generacions futures conegueren i se sentiren orgulloses de la gesta èpica que van protagonitzar uns patriotes castellonencs.

Ells van lluitar per una idea, la idea de la llibertat. Ells van morir per una causa, la causa de la independència. I les generacions esdevenidores sempre sabran, que un grapat de valerosos castellonencs, van donar fins al seu últim alè, per a defensar-les...

90

4 1 0 2 ﾃｳ i s s i m o C

JOVES ADULTS ADELL NAVARRO, JOSE MIGUEL BALAGUER CASTELL, INMA BALAGUER CASTELL, TITIN BELTRAN CONESA, MARIA TERESA BLASCO AHIS, ROBERTO CATALA PALANQUES, PEPITA CAZORLA HERRERA, ANA FALOMIR GOMEZ, VIRGINIA FORCADA RIVERA, ROSA GALMES MORALES, ANA GUIRAL VILAR, Mﾂｪ CARMEN HERRERO ANDRES, Mﾂｪ ANGELES LLIDO MONTOLIU, BERTA LLIDO MONTOLIU, ISABEL MARTIN GARCIA, EVA MONTOLIU NAVARRO, CARMEN PASTOR TORRENTE, ALBERTO POY VICENT, ROSA QUIROGA CASES, CARMEN SALES ROCA, CARMEN SILVESTRE MARTI, JOSE SOLER SEGARRA, FRANCISCO TOLEDO LOBO, ALEJANDRA VALERO ALARTE, MIGUEL

ASO TOLEDO, BEATRIZ ASO TOLEDO, PAULA BLASCO LLIDO, BERTA DOMENECH CAPDEVILA, LAURA MUﾃ前Z RAMOS, ROCIO NICOLAS GINER, JOSE LUIS PRADAS BARREDA, ANDREA PRADAS BARREDA, VERONICA SELMA VIDAL, LLEDO SILVESTRE LLIDO, NURIA VALERO QUIROGA, ELENA VALERO QUIROGA, MIGUEL

XIQUETS ADELL SALES PAULA ADELL SALES, ANDRES ARENOS GUIRAL, ALEJANDRO ARENOS GUIRAL, DAVID CASANOVA AHIS, MARIO CASTELLO MONTOLIU, SOFIA FLORES MARTIN, NATALIA GARCIA FALOMIR, MIREIA GARCIA FALOMIR, NURIA GIMENO NOS, JOSE VICENTE GIMENO PAOLO, CARLOS GIMENO PAOLO, CARMEN LOZANO SOLIVA, PAULA OSORIO CAZORLA, MARC PASTOR RUIZ, AMANDA

93

Paraules

de la Madrina Com cada any, amb l’arribada de la Magdalena, ja tenim ací el ‘llibret’ de la Gaiata. Pàgines plenes de records, de fotografies i de paraules.

Em diuen Paula Aso Toledo i aquest any sóc la Madrina de l’Armelar, per això vull aprofitar aquestes pàgines, per a que em conegueu un poc.

Com a inici de la meua presentació, vos diré que tinc 24 anys i estic estudiant un Grau Superior de Tècnic d’Imatge per al Diagnòstic a Paterna.

En el món de la festa porte des dels 4 anys, quan vaig entrar a formar part de l’Escola de Dansa Castelló, amb la que vaig fer els meus primers pregons i les meues primeres desfilades fins a la Basílica de Lledó, a l’Ofrena. En el món de les Gaiates vaig entrar en 2003, quan la meua germana va ser Madrina Infantil.

Des de llavors he sigut Dama d’Honor en diverses ocasions i Gaiatera d’Honor.

L’any passat vaig ser la Madrina d’Honor de la comissió i, aquest any, sóc la màxima representant de l’Armelar.

En el meu temps lliure m’agrada molt llegir, sobre tot llibres d’intriga. També m’agrada molt anar al cinema i estar amb els amics.

De tots el actes viscuts, fins al moment, destaque el nomenament, per ser l’inici d’aquest any fester, la imposició i la presentació, perquè vaig compartir escenari amb la meua germana, la Madrina de l’any passat i Dama de la Ciutat d’aquest.

Dels actes de la nostra setmana gran, els que desitge que arriben amb més ganes, són la desfilada de gaiates i l’encesa, per ser els actes on es mostra el resultat de tot un any de treball per part de la comissió, reflectit en el monument gaiater.

Estic segura de que aquesta Magdalena serà molt intensa per a mi, perquè la gaudiré acompanyada per totes les meues dames, que em donen suport i companyia, la meua Madrina Infantil Paula, la xiqueta graciosa i inquieta que m’acompanya en aquest any tan especial, i junt a tota la comissió de l’Armelar, una comissió, que es per a mi com una família.

Ara que ja sabeu un poc més de mi, tan sols em resta convidar-vos a que visqueu amb mi i amb tota la comissió, la nostra setmana gran. La carpa de l´Armelar està oberta per a que vingueu a compartir amb tots nosaltres les nostres festes, les quals, durant uns dies convertixen la nostra ciutat, en un lloc, sense més preocupacions que les de gaudir d’elles.

Vos desitge una molt bona Magdalena 2014.

Amb molta estima: Paula

94

Paula Aso

i Toledo

95

Paraules de la

Madrina Infantil Hola, sóc Paula Adell Sales i aquest any tinc l’orgull de ser la Madrina Infantil de la gaiata 4 L’Armelar, representant a tots els xiquets i xiquetes del sector i la comissió.

Tinc 10 anys i estudie al col·legi Exèrcit. Practique gimnàsia rítmica i natació, i m’agrada molt jugar amb els meus amics.

També m’agraden tots els actes magdaleners, però m’ho pase molt bé en el cos multicolor, la romeria, el pregó infantil i la encesa de gaiates, i com no, al Palau de la Festa.

Espere que les pròximes festes de la Magdalena siguen inoblidables per a tots vosaltres, com ja ho són per a mi, acompanyada per les meues dames, col·laboradora infantil i acompanyants. Amanda, Núria, Mireia, Sofia, Natàlia, Carmen, Paula, Carlos, Alejandro, David, Mario, Pepe, Marc i Andrés, i no m’oblide de la meua madrina Paula, el meu president Roberto, les dames d’honor, junt a Beatriz com a Dama de la Ciutat i a la resta de la comissió.

Vull també agrair a la meua gaiata, L´Armelar, l’oportunitat que m’ha donat de conèixer a molta gent del món de la festa i d’altres gaiates, en la que he fet molta amistat i de la que sempre guardaré un record molt carinyos. Gràcies.

Des d’aquest llibret m’agradaria a convidar-vos a vindre a tots el xiquets i xiquetes del sector i que participeu en tots el actes que fan en la carpa, espectacles, concursos, sopars de pa i porta, les xocolatades, animacions infantils, etc. Tots grans i menuts sereu benvinguts.

Os desitge que passeu tots bones festes.

96

Paula Adell

i Sales

97

Monument infantil 2014

Lema: Xiqueta Armelera

Autor: José Vicente Ariza Galmes “Montaña”

98

Monument 2014

Lema: Renàixer Magdalener

Autor: José Vicente Ariza Galmes “Montaña”

99

100

Treballant a l ’ escorxador

102

103

104

Actes gaiaters 2013 - 2014

105

Nomenament de les Madrines

106

Nomenament Gaiatera Major

Nomenament Armeler D ’ Or

107

Nomenament Madrina D ’ Honor

Acte d’Obertura Magdalena 2014

108

Cavalcada de Reis

Carter Reial

109

Sopar de Nadal 2013 al cau de la gaiata

110

Sopar de Nadal Junta de Festes

111

Ofrena “Centro Andaluz”

112

Ofrena “Centro Aragonés”

“Día del Pilar”

Presentació Reines

113

Presentaci贸 Falla Exposici贸

114

Imposici贸 de bandes

115

Imposici贸 de bandes infantil

116

Presentaci贸 Cartell de la Magdalena 2014

Ofrena a Benafigos

Ofrena Gestora de Gaiates

117

Museu d ’ Etnologia de Castelló El dissabte 27 de desembre la Comissió Infantil de la Gaiata encapçalada per Paula Adell visitaren l’exposició La Panderola en el record al Museu d’Etnologia de Castelló (MuEtCas) on trobaren una rèplica d’una màquina de vapor que ens acostarà al nostre trenet, així com imatges, llibres i atifells del tren que vola, la nostra Panderola.

Recordem que fa només 125 anys la ciutat de Castelló unia amb un trenet de via estreta la capital, Almassora, Borriana i Vila-real per una banda, i el Grau i Onda per l’altra. L’ingeni dels usuaris, en veure el color fosc, més bé negre semblant a l’escarabat, i la velocitat de la màquina de vapor, lenta i irregular, la va batejar amb un nom que faria història: La Panderola.

Després vam aprofitar per visitar l’edifici que alberga actualment el MusEtCas, una típica casa senyorial del Castelló del segle XVIII, la Casa Matutano, on el 21 de desembre de 1932, bressolats per la Societat Castellonenca de Cultura, representants destacats de diverses entitats culturals valencianes van acordar i aprovar les bases per a la unificació de l’ortografia valenciana, més coneguda com a “Normes de Castelló” o “Normes del 32”, instrument de codificació ortogràfica de l’idioma a la Comunitat Valenciana.

Actualment és la seu de l’Institut d’Etnografia i Cultura Popular.

A l’entrada pogueren veure els símbols del Corpus de Castelló, els gegants, cabuts i cavallets. Per l’escala seguiren el camí de la Magdalena veient unes precioses gaiates de mà. A la primera planta van gaudir dels oficis de la ciutat amb incidència del que va ser motor de l’economia a les nostres terres com és el cultiu i manufactura del cànem, molt important en la fabricació de veles o cordes. A la segona planta van veure la marjal i el que va ser el cultiu de l’arròs així com tot el que té a veure amb el conreu del camp. I a la tercera planta van gaudir molt d’allò més íntim de la nostra llar amb joguines que van encantar als nostre infants, a més de la col·lecció de vestimenta i dels bous de Matilde Salvador.

Una visita nadalenca que apropa el record de la Panderola i les nostres tradicions més pairals als més menuts de la nostra Comissió al gran desconegut de Castelló, el MuEtCas.

118

119

Presentació oficial de la gaiata 2014 El passat 14 desembre, la nostra Comissió, bressolada per la Foguera José Ángel Guirao d’Alacant i la Falla Exposició de València, al ritme dels bombos i tambors ens acostàrem fins al Palau de la Festa per fer la nostra Presentació Oficial.

La Festa de la Rosa, amb les taules abillades amb roses de paper fetes per la Comissió recordant les rondes de maig al nostre benvolgut Castelló fou el fil conductor de la presentació de la nostra comissió amb les nostres madrines al capdavant i conduït per Vicente Montolio, que va tenir lloc en el Palau de la Festa.

Les cançons del grup Voz y Modos, la veu de Javier Bovea i els balls de l’Academia de Baile 7 Temps ens van amenitzar tot l’acte.

Tota la comissió va desfilar cap a l’escenari seguint als portaestendards i les col·laboradores per fer el canvi dels representants 2013, la nostra Madrina 2013 i Dama de la Ciutat 2014 Beatriz Aso Toledo, la nostra Madrina infantil 2013 Amanda Pastor Ruiz i el nostre president infantil 2013 Pepe Gimeno Nos que reberen un sentit homenatge del públic assistent.

Tot seguit presentàrem a la nostra Gaiatera Major Mari Carmen Guiral Vilar, acompanyada per l’Armeler d’Or 2014 José Prades García, i donaren pas a les nostres Madrines del 2014 Paula Aso Toledo i Paula Adell Sales, acompanyades pel president Roberto Blasco.

Quan tan sol quedaven els nostres representants de 2014 en l’escenari, aquest es va convertir per un moment en la plaça Major, lloc on es realitza actualment la Festa de la Rosa. Un castell de focs virtual va ser l’encarregat de donar fi a la presentació, que va concloure amb el descens de les nostres ja madrines Paula Aso i Paula Adell.

120

Presentaci贸 gaiata

121

Presentaci贸 gaiata

122

Presentaci贸 gaiata

123

Presentaci贸 gaiata

124

Presentaci贸 gaiata

125

Els nostres millors records del 2013

126

127

Els nostres millors records del 2013

128

129

Programa

Magdalena 2014

130

- Tots els espectacles i jocs infantils que es realitzen en la carpa o contornada, són per a tots els xiquets del sector, no cal ser soci de la gaiata.

- Tots els dies, qualsevol persona del sector de la gaiata, pot vindre a dinar o a sopar a la carpa, sense necessitat de ser soci de la mateixa, però deuen apuntar-se el dia anterior, perquè es guarden les seues places.

- Les actuacions musicals o de qualsevol tipus que es realitzen dins de la carpa de la gaiata, són de lliure accés per a tot el món, i per tant també són completament gratuïtes.

Nota : La comissió es reserva el dret a modificar la programació , sense previ avís.

DISSABTE 22 12.00 13.30

15.30 16.00 22.00 22.30 23.00 24.30

Anunci oficial de festes Obertura oficial de la carpa de la gaiata a càrrec dels nostres representants amb una gran mascletà de globus Desfilada de la nostra comissió per a formar part del Pregó Cavalcada del Pregó Sopar de pa i porta en la carpa de la gaiata Sortejos dels campionats de guinyot i parxís Trasllat del nostre monument gaiater fins al carrer Sant Fèlix Ball popular en la nostra carpa

131

DIUMENGE 23 7.00 8.00 19.00

20.00 22.15 23.30

Repartiment de cintes i canyes en la Plaça Major Romeria a la Magdalena Desfilada de la nostra comissió per a formar part de la Desfilada de Gaiates Desfilada de Gaiates Sopar de pa i porta, per a tota la gent del sector Ball Popular en la nostra carpa

DILLUNS 24

10.30 11.00 12.00 12.15 14.00 15.00 16.00 19.15 20.00 22.00 23.00 24.30

132

Desfilada de la nostra comissió per a formar part del Pregó Infantil Cavalcada del Pregó Infantil Obertura de la Carpa Campionat de guinyot i parxís Primera Mascletà de concurs al Primer Molí Dinar en la nostra carpa, macarrons Campionat de guinyot i parxís Eixida de la comissió a l’Encesa de les gaiates Encesa de les gaiates en l’avinguda del Rei En Jaume Sopar de pa i porta en la nostra carpa Trasllat del monument gaiater fins al nostre sector Ball popular

DIMARTS 25 8.00 12.00 12.30 12.30 14.00 15.00 16.00 16.00 20.00 22.00 23.30

Despertà pel sector a càrrec de la nostra comissió Obertura de la carpa Campionat de guinyot i parxís La comissió de la gaiata se’n va de vins al “Mesó del vi” i voltants I a continuació la comissió veurà la segona Mascletà de concurs Dinar en la carpa, guisat de creïlles Tallers infantils per a tots els xiquets del sector Campionats de guinyot i parxís Lliurament de premis de gaiates i llibrets a la Plaça Major Sopar Popular en la nostra carpa Ball per a tots

DIMECRES 26 8.00 12.00 12.15

12.30 12.30 14.00 15.00 16.00 16.30 18.00 20.00 22.00 22.30 23.00

Despertà a la Madrina Infantil amb masclets i Dolçaina i Tabal Obertura de la carpa Homenatge a la Madrina Infantil i dia de festa per a tots els xiquets del sector Parc Infantil per a tots els xiquets del sector Campionats de guinyot i parxís Tercera Mascletà Dinar en la nostra carpa, arròs al forn Parc Infantil Màgia Infantil per a tots els xiquets del sector Repartiment de gelats per a tots els xiquets del sector Balls Tradicionals a càrrec del Grup de Ball L´Armelar Sopar en la carpa de la gaiata Concurs de postres tradicionals Gran festa de joventut amb la Disc Mòbil Mario

133

DIJOUS 27

8.00 Despertà pel sector a càrrec de la nostra comissió 12.00 Obertura de la carpa 12.30 Campionats de guinyot i parxís 14.00 Quarta Mascletà 14.30 Dinar en la carpa, Paella 16.15 Eixida de la nostra comissió per a formar part del Coso Multicolor 17.00 Coso Multicolor 19.30 Visita de les Reines de les Festes al nostre sector 22.00 Sopar andalús amb peixet fregit i Fino 22.30 Sevillanes 23.00 Concurs de disfresses per a tot el sector 23.30 Disc Mòbil

DIVENDRES 28 8.00 12.00 12.15 12.30 14.00 15.00 16.00 16.00 22.00

134

Despertà a la nostra Madrina amb masclets i Dolçaina i Tabal Obertura de la carpa Concurs de dibuix per a tots els xiquets del sector Final dels Campionats de guinyot i parxís Quinta Mascletà Dinar en la carpa, Fideuà Campionats de guinyot i parxís Jocs de l’Oca per a tots els xiquets del sector La nostra gaiata se’n va a sopar i de festa amb els nostres germans de la Gaiata 3 Porta del Sol

DISSABTE 29

8.00 Despertà pel sector a càrrec de la nostra comissió 10.00 Esmorzar popular per a tot el sector 12.00 Jocs Tradicionals per a tots els xiquets del sector 14.00 Sisena Mascletà 15.15 Eixida de la nostra comissió per a formar part de l’Ofrena a

la Mare de Déu del Lledó 16.00 Ofrena a la nostra patrona, la Mare de Déu del Lledó 22.00 Sopar de Gala de la Gaiata amb la visita dels nostres

germans de la gaiata 3 Porta del Sol 23.00 Gran Nit d’Espectacle:

Actuació estel·lar del Tenor Javier Bovea

Balls de saló a càrrec de l’escola “Academia

de Baile 7 Temps”

Gran Actuació de l’entranyable grup “Voz y Modos”

Espectacle amb la Xica “Caramelo”

Gran festa dels anys 80

DIUMENGE 30 8.00 12.00 12.30 14.30 16.00 17.00 21.00 23.30 24.00

Despertà pel sector a càrrec de les dones de la comissió Obertura de la carpa Concurs de paelles Dinar popular en la carpa Lliurament de trofeus als guanyadors del concurs de paelles Desmuntatge de la carpa a càrrec de la nostra comissió Eixida de la comissió per a formar part de la Desfilada Final de Festes Desfilada Final de Festes Magdalena Vitol

135

Índex Agraïments................................................................................ 1 Salutacions........................................................................... 3-21 Foguera José Ángel Guirao...............................................22-23 Falla Exposició...................................................................26-27 Barri Sant Agustí.................................................................... 29 Madrina 2014..................................................................... 31-33 Dames D’Honor.................................................................34-39 Gaiatera Major...................................................................40-41 Col.laboradores.................................................................42-44 Portaestendard....................................................................... 45 Madrina Infantil 2014....................................................... 47-49 Madrina D´Honor Infantil............................................... 50-51 Gaiatera D´Honor Infantil...............................................52-53 Dames D´Honor Infantils.................................................54-60 Col.laboradora Infantil.......................................................... 61 “Peque”.................................................................................... 62 Portaestendard Infantil......................................................... 63 La Nostra Comissió...........................................................64-65 Articles: Jocs tradicionals a Castelló...........................................67-69 La pinta, quasi un símbol................................................... 70 Personatges del sector...................................................71-72 La Magdalena: una festa que va unir a la joventut del meu temps.......................................... 73-74 Els bous a Castelló.............................................................. 75 De la festa de la rosa.....................................................76-79 Tradició i evolució dels col.lectius festers en les festes de la Magdalena...........................80-85 Els castellonencs i la Guerra de la Independència....86-90 Comissió 2014......................................................................... 93 Paraules Madrines.............................................................94-97 Monuments........................................................................98-99 Treballant a l’escorxador.................................................... 101 Actes gaiaters 2013-2014..............................................105-125 Els nostres millors records de 2013............................126-129 Programació..................................................................130-135

136