Supervivent del Foc

F贸guera Princesa Mercedes

Alacant 2010

Alacant 2010 Fóguera Princesa Mercedes

Lema Portada supervivent del foc Autor Chema Galvañ Soria

Crèdits Edita: Foguera Princesa Mercedes

Direcció: Raquel Pastor • Chema Galvañ

Textos:

Joaquín Santo • Víctor López • Raquel Pastor • Juan Carlos Vizcaino • Chema Galvañ

Fotografías:

Arxiu Municipal d’Alacant • Federació de les Foguers de Sant Joan • Comisionats Foguera Princesa Mercedes • Chema Galvañ

TradUcció i supervisió lingüistica:

Oficina Municipal de l’Ajuntament d’Alacant

Enquadernació: Encuadernaciones Alicante, S. L.

Disseny: Chema Galvañ Soria

Impresió: Industrias Gráficas Alicantinas INGRA

Documentació: AMA • Foguera Port d’Alacant Foguera Gran Via La Cerámica Archiu Municipal d’Alcant Foguera Port d’Alacant

la salud Más cerca de ti y los tuyos El Centro Médico Florida Portazgo saluda al barrio en sus fiestas de hogueras • MEDICINA GENERAL • ANÁLISIS CLÍNICOS • SERVICIO DE ENFERMERÍA • RADIODIAGNÓSTICO • CHEQUEOS-REVISIONES • PSICOLOGÍA-PEDAGOGÍA • APARATO DIGESTIVO • PROCTOLOGÍA • DERMATOLOGÍA • OFTALMOLOGÍA • ODONTOESTOMATOLOGÍA • OTORRINOLARINGOLOGÍA

• NUTRICIÓN Y DIETÉTICA • UROLOGÍA • PODOLOGÍA • FISIOTERAPIA • ACUPUNTURA • TRAUMATOLOGÍA • CIRUGÍA GENERAL Y ESTÉTICA • OBSTETRICIA Y GINECOLOGÍA • CONDUCTORES • ARMAS • ANIMALES P. PELIGROSOS

INFORMACIÓN Y CITACIONES: C/ Cruz del Sur, 22 (Junto Plaza Florida Portazgo) 03006 - ALICANTE • 966 085 400 - 966 085 401 e-mail: cmfp@ono.com Registro de Sanidad Nº 04102 CONCIERTO CON COMPAÑÍAS PRIVADAS

SUMARI Els Nostres Candidates 2010 / 2/3 Pròleg “Llibret: La Memória Oblidada” / Víctor M. López Arenas/ 4/6 Introducció “El Llibret. Identitat vital de la Foguera” / Juan Carlos Vizcaino / 7/10 Articles “Libertad y Hogueras” / Gregorio Tébar Pérez “El Inclusero” / 11 “El Llibret. Identitat vital de la Foguera” / Joaquín Santo i Matas / 12/17 “Miguel Hernández Gilabert” / Joaquín Santo i Matas (Rotary Club Alciante) / 18/31 “Evolució. El Llibret, art dissen i historia” / Chema Galvañ i Soria / 32/37 “Els Llocs Populars” / Raquel Pastor i Aguilar / 38/43 Foguera Princesa Mercedes Foguera 2010 / 44/45 Foguera Infantil 2010 / 46/47 Salutació al Barri Presidents / 48/49 Comisió y Configuració de Carrecs / 50/51 Bellesa 2010 / 52 Bellesa Infantil 2010 / 53 Dames d’Honor adulta e infantil / 54/55 Carrecs d’Honor 2010 / 56/60 Agenda d’Activitats / 61 El Baül dels records Presentació 2010 / 62/65 Activitats (Paelles, Esmorzars, Fogueres en Nadal, Peña La Seda) / 66/67 Teatre 2010 / 68/71 Ofrenda San Vicent del Raspeig / 72/73 Activitats (Exponadal, Pozos Garrigós, Plantá d’Àrbres, Excursions) / 74/75 Activitats (Cós Multicolor i Sorteig de Comisions) / 76/77 Plantá 2009 / 78/79 Activitats (Esmorzar, Nit de Cap d’Any, Partida de Birles) / 80/81 La Pedida / 82/83 Activitats (Hallowen i cremá de la Foguera) / 84/85 Publicitat

El present llibret ha participat en la convocatoria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Fogueres de Sant Joan Festes d’interès Turístic Internacional

Candidates per la elecci贸 de la Bellesa del Foc

Foguera Princesa Merdedes 2010

2010

2

Pag.

2

Noelia Mart铆nez i Morales Laura Sarabia i Pastor

La nostra fes ta té en es sència un caràcter ef ímer. Foc i pólvora acab amb el treb en all d’un an y en tan so uns minuts. ls Quan tot ha acabat, nos fa la impres sió que l’es forç de la comissió ha sigut en va.

No queden mé que cendres s fumejants de l que ahir festa i aleg era ria.

Víctor M. López Arenas

PRÓLEG

LLIBRET: LA MEMÓRIA OBLIDADA

eet, mot un r b i l l t s el rible de protaÉ . . e s “. ia imp ls seu mòr cici i e exer stes.” goni

Els que este m dins de la festa sabem que açò no és així. L’ efímer és pr cisament el enostre revuls iu, la qual cosa ens es penta a treb allar any re any. Però hi re ha un elemen t mut, amagat, quasi im perceptible que es resist que tot caig ix a en l’oblit . És el llib memòria impe ret, rible de tot un exercici els seus prot i agonistes.

El llibret, l’origen del qual es remunta al naixement de les fogueres, no era més que una simple explicació en llengua vernacla del monument que plantava cada districte. Amb un component bàsicament literari, facilitava a l’espectador la comprensió del que estava contemplant.

A poc a les se poc va cr eixent ues p à e de be lleses gines afegi l nombre de nt-se i dam ciants e le , s jun t amb s fotos public verdaders ar els a ac nu actual ió. Molt d tífexs de la seu nisten s dels e a però l dels i s llib co n r mateix ntinuen ma icis de la ets ntenin festa, c t en dríem ontingut, essènc sense cridar ia el e l qua -los l no llibre pots.

Fer-se càrrec del llibret és un verdader problema. Ning ú en la comi ssió vol fer-h en la majoria o, dels casos ar gumentant qu no són capaço e s de portar-h o avant. Aque incapacitat no sta priva alguns membres de la foguera d’opin ar lliurement sobre el treb dels altres, un all treball que d’ altra banda, reconeixen no estar prepara ts per a fer.

“

A la febra de banderins que ataca a les comissions anualment s’unix el no-res menyspreable retribució econòmica. Açò comporta que en moltes fogueres no import realment el contingut cultural del llibret, sinó el fet de si es portarà o no el desitjat premi. Si ho aconseguix, tot seran enhorabones i felicitacions per a qui ho haja fet. En cas contrari, les crítiques creixeran sobre l’imprudent que s’haja atrevit a realitzar-ho. El pitjor arriba quan, a pesar d’haver aconseguit premi, aquest no lliura al delegat del llibret de rebre les malicioses crítiques del comissionat de torn.

p ... ticarti co sa le cip l• fa dams. G en labo les un ent ent amb rad foga ap abo que els ors ue ort ca de se que re ac u si us s.” ió na nt a al op ere rmó ini sn ó de o

Estem assistint a un creixement significatiu de les comissions que aposten per l’elaboració de publicacions de qualitat. Sens dubte, l’esperó és la convocatòria anual dels Premis a la Promoció de l’us del Valencià que organitzats per la Generalitat estan dotats d’un premi econòmic.

L’única col•laboració que pots esperar de la comissió és que et faciliten els anuncis. Aquests arriben tard, mal i amb presses. I atenció que se t’oblide incloure un o no sàpies interpretar clarament la lletra del comissionat que t’ha escrit en un servilleta el text de l’anunci.

Un altre apartat i mportant col•labor és el del adors que s participen ticles. Ge amb els se nt que des us arinteressa opinió o dament ab fa oca una gueres des una aportació al món de le de la inv s foestigació rosa. Màrt seriosa i irs de la rigolletra im que ning presa que ú llegirà saben el que am han prepa b tanta d rat. Les edicació comission ni agraï s no els xen el se coneixen u treball se’ls inv . Co ita a la presentaci m a màxim li’ls dó ó del lli na un exe bret i mplar esp que torne erant, ai n a col•l xò sí, aborar l’ any següe nt.

En definitiva, qui emprén l’aventura de fer un llibret coneix l’esforç que hi ha darrere encara que poques vegades es valore. Anar a l’arxiu municipal, demanar i comprar fotografies, buscar col•laboració per als articles i la maquetació... Un treball a què si haguérem de posar una remuneració no tindria preu.

Pel que s’ha dit fins ara par eix que totes són amargures. Tot al contrari. Si els contratemps existixen tam bé són moltes les satisfaccions. Veure com un llibret presa forma després d’h aver estat tant de temps en la imaginació de qui ho ha ideat és algo indescr iptible. Cada una de les pàgines és el resu ltat d’una recerca, una il•lusió i una idea que a poc a poc va fent-se realita t paraula a paraula.

Segons va creixent el llibret, va creixent la persona que s’encarrega d’ell. El tema es transforma en part de la teua vida, convertint-se en una xicoteta obsessió quotidiana fins que per fi està acabat. Quan arriba de la impremta queda l’emoció de veure un treball ben fet que s’ha portat per davant uns quants mesos de la teua vida. Només resta presentar-ho en societat, perquè la gent de la festa puga gaudir del seu contingut, compartint d’aqueixa manera part de l’esforç que ha suposat.

El concurs de llibrets és alg o secundari. Per a la comissió tal vegada siga el més important, però per al delegat de llibret veure-ho acabat i imprés és el verdader premi. Després arri barà el banderí si ha d’arribar i amb ell les felicitacions i l’orgull de veur e recompensat tant de treball gratuï t.

Passaran les Fogueres i a poc a poc el llibret d’aqueix any quedarà en l’oblit perquè un nou exercici comença i amb ell la idea d’una nova publicació. Però la història, que es fa amb xicotets retalls de memòria oblidada, mantindrà viva cada una de les seues pàgines. Qui s’acoste a ell una vegada passat el temps, descobrirà la visió del seu artífex sobre un tema i sobre l’any fogueril d’un districte de la ciutat.

Animaria a qualsevol a què, amb bon humor, s’embarcara en aquest treball tan incomprés però al mateix temps tan gratificant. Les gents passen, els monuments es convertixen en cendres, però el llibret perdura. Aqueix és el premi. El valor de l’etern, del perdurable.

en, els mo s s a p s t n e g “... Les convertixen en cen s . e a rdur numents llibret pe lor de l e ò r e p a dres, remi. El v ” p l e s é ..

Aqueix perdurable l e d , n r e l’et

Ó I C C U INTROD

NT IMPENITE Ó I S S A P D’UNA rtínez RECORDS caino Ma

“ pr ... o eg Ja decupa unt cque a l c ria ar- s di in e li Tou r e, n “c es la querneu ap ” va his llo r. E li tò c n mit ria ar

los Viz Juan Car

Sense falsa modèstia, en algunes ocasions m’he plantejat una qüestió que sempre ha quedat en l’àmbit del meu propi pensament, i que una vegada van formular a què és durant molts anys el meu cineasta de capçalera; Jacques Tourneur. En preguntar-li que lloc ocuparia en la història del cine, es va limitar a dir “cap” i, a quasi insultant i encara que sig en certa manera, b un dels grans am s comparar-me pretendre tan sol , diria el mateix donat el segle XX artistes que ha s’estén durant e qu es als Foguer en una aportació encara que el a, de forma direct dre’s a una un quart de segle en est ga pu xa la matei aqueixa meu afecte cap a d’ r sa pe si encara a dècada més. Però, a en la pretir sis in m’ se unda, afirmació tan rot emta que haja minoritària- empr visible –I sempre què mai he de en aqueixa festa dubte que posat de manifest ha hi no , e rg al ma àmbit de les pogut mantindre’m l’ de ns inclinació di seria en la meua publicacions. pis dels setanta t, quan a princi Des de ben xicote u, la proximitat ola Nic nt r de Sa vivia en el carre mi en dos elea r manifestava pe de les festes es l’edificació amb ts. Per un costat ments molt concre “Racó de Festa” ca rra ls de la Ba rajola dels perfi l’Ajuntament – a en la Plaça de que s’instal•lav ó d’aquells ici ed l’ i , lJulio i enorme caLlavors del 18 De xe lu itzats pel seu programes, caracter ora dev va gaudint chavalín com jo que reflectegoria, i que un les uel aq nt especialme ó-. les seues fotos, ssi pa a a meua autèntic tien monuments –l

En aquel l llavor no sabi a que h s, amb cinc o i havia sis any res es s, co pl la de l antaven en la missions, ni q un servidor publicacions uantes ’Ajunta ci u t –Llibrets, revi a t – fo m a des i m e stes oficials, mòries-, que olt poc nt, la Rambla, penes contemp guemeper a mon va més-, i l deixar av g a a u n suposar du de d i te a mp una rev s l r e un e s rant molt c tr o d es rd com e or s ista –E qu f s’inser i e l no a de Però la gentil en 19 ixava de rell ra ie egir. esa d’aquell es plan n gran quantit l’oficial d’aq 71 em van home generós brindar una taven? uell an , em va en or me Pensava at d’esbossos y sa tisfacció, ja quinze anys Tantes f - on tot just que tot em ogueres cinc an Oficial de 19 va permetre escriure en la just ys.

81, esbossant Revi un en article que hu sta dia m’avergony La veritat és que un par i ix ell d’anys després, en –T i tu lat “Els arti fogueres”-, 1973 per causes famili stes però que dins ars vaig haver d’anar-me dels seus curt i les ja denotava el a viure a València amb els s límits que més m’ag meus pares, evitant –Es a què a poc tic segur d’això- haver arr a poc m’anav radava d’aqueixa festa ibat a ser foguerer inf a ac tà ostant, des de ncia de viure antil –curiósamente la meu la disa València... a absència va coincidir Si, però tamb els seus mo amb la recuperació de é una incons la comissió de Monges-Sa cient inclinac numents. ticipar en le nta Faç, en les voltants de ió per pars diferents pu la qual vivia, i on esti blicacions qu generant. c segur haguera format par e s’anaven t del que es van allibe rar amb la meua absència!.

Des de la distància i El que és cert, és que a pesar de la meua admira mai ni en el major del s meus ció amb la festa fallera sons, podria haver ima , mai oblidava el fet que ginat haver llegat al lla em recopilaren cada any rg d’aquestes més de dues aqueixos programes ofic dècades aqueix inenarrab ials –Llavors encara de le nombre de col•laboracio luxe-, encara que els ns i estu dis –Supose que estameus pares fins a 197 ran entre dos-cents i 9 no es decidiren a emportartres-cents, tenint una especial me al meu Alacant natal dedicació el record a arti per a contemplar aqueix stes del passat de la nos a festa que cada dia se’ cele tra bra ció -, coo rdi na m t diverses memòries anu feia tan llunyana, i que als de la només podia intuir per Comissió Gestora –Entre les imatges televisives 188 8 i 199 1-, dirigir butque mostrava el programa lletins “Fogueres”, res regional “Aitana”. ponsabilitzar-me de pro p d’una quinzena de llibrets –De diferent calat, pressupos t i intencions- i, sobretot Però he’t ací que en l’e , haver sigut fins al stiu de 1978, en el moment l’única persona que ha poal de fem de l’Hotel tin gut el pri vilegi de dirigir Carlton en la Rambla, es les dues publicacions anu trobava ben visible i en als més importants gen bon estat un exemplar erades en l’àmbit de la nostra de la Revista Oficial de f esta del foc –“Festa” i “Fo Fogueres de 1976. gueres”-. La primera d’e Allò va ser la trobada lles durant huit anys amb un tresor, la vaig consecutius –De 2000 a 200 llegir i vaig rellegir 7i la seg ona en dues ocasions mil vegades –Fa anys la –1997 i 1998-, encara tenia totalment desgastad que ja abans –En 1990 a-, i això em va anii 1991, pràcticament la duguér mar a escriure al domicil em a terme entre el meu mes i de Tomás Valcárcel, Andrés Lloréns i jo. tre demanant ingènuament les revistes corresponent s a 1977 i 1978. La sor el té presa majúscula és veu que cada mestretites re com al cap d’unes setman Dita açò, està clar que es aquestes me van ser tal, jo tinc el meu, a com , remeses Ja tenia tres! i t bre lli seu En una col•lecció que que el de qualsevol jor t pi ni a lor partir de 1979, amb la mil no és ni al meua visita anual a les he posat en pràctica festes, va ser creixent altre, però és el que ser el ria i creixent. Però, amb pod que el t can tot, a partir de la tar llarg dels anys, mar ador de 1979, la meua d’afrontar les public gosadia em va fer escriur meu “estil” a l’hora e al nou president de . t tza ili ponsab la Comisió Gestora, Jaci cions de què m’he res nto Masanet, qui també –I contra tot pronòstic - em va contestar de pròpia mà, oferint-me gran quantitat de

RES 10.2.2001 - PAUL RUDD - LOND

Són tantes i tantes les pàgines que s’ha generat en la meua inquiet ud –Siguen aquestes més o menys encertades-, que no podria oblidar en elle s el meu entranyable i dir ecta col•laboració en el llibre “Un lloc en el foc”, editat en 1997, i que continua sent l’aportaci ó bibliogràfica més important generada per a la nostra festa. Va ser un repte apassionant que seri a prolix explicar –I del que sempre agrairé la confiança que José Llu ïu Férris em va brindar en això- recorrent arxius de personalitats veteran es i convertint la taula del meu vell menjador en l’arxiu de caixes i més caixes de fotografies. A partir d’aquell llavors , vaig participar en el llib re “Foguerers. Ahir i hui de la Festa” -junt amb Isabel Tejeda-, tenint la satisfacció que la meua part fora triada per a ser editada en fascicles en el Diari “Les províncies ”, titulant la mateixa “Fo gueres: la batalla per la llum”.

Però tot açò són batalletes d’un prematur Iaio Ceballot, que en línies generals ha desenrotllat les seues publicacions en quatre districtes molt concrets; Séneca-Autobusos –1988, i de 1991 a 1995-, Pont-La Vilavella en 1999, la Marina en 2006 i 2007 i, finalment, en la comissió de què tinc l’orgull de formar part, Gran Vía-Garbinet, per a la qual espere aquest juny s’edite la meua tercera publicació... i que aquesta vinculació seguisca mantenint-se durant molts anys més.

Però la veritat és que passen els anys, milloren les tècniques –Hi hauria molt que parlar com les noves tecnologies han aconseguit avanços impensables, i fins i tot descendir el cost econòmic de les publicacions, la possibilitat que els seus autors puguen maquetarlas des dels seus propis ordinadors...-, però la veritat és que encara passant algunes dècades, realment els estils d’aquelles persones especialitzades en els llibrets de foguera més o menys es mantenen –encara que és grat trobar noves aportacions de districtes com el de Nou Alacant, o fins i tot edicions modestes –Com la que servix de suport a aquestes línies- que en el seu humil plantejament denoten un afecte encomiable cap aqueixa parcel•la a què sempre he donat una especial importància per dues raons. La primera, ser l’únic element perdurable de qualsevol edició foguerera. La segona, suposar una plataforma inapreciable per a donar a conéixer aspectes i facetes d’interés de les nostres Fogueres i la ciutat en què es troben immerses.

drés con An

Llorens

Andrés Llor éns, Perfect o Arjones, Mari ano Sánchez y Tirso Marí n -el 5º personaje ho menajeado fu e Otilio Serran o

con José Luis Férris

En primer lloc, sempre he procurat combinar la combinació de temes estrictament festers amb altres obertament locals.

Una altra de les meues obsessions ha sigut la presència de documents gràfics que pogueren ser d’interés per als aficionats i estudiosos -Quants m’han piratejat, Déu meu!-, i potser una de les més reveladores haja sigut la intenció que aquestes pàgines serviren com a base per a inserir el testimoni de personalitats de la festa que, potser fins a aqueix moment, estaven faltats del dit tractament. Al llarg dels anys, molts han sigut els personatges que vaig entrevistar –Bé fora en solitari o en companyia d’Andrés Lloréns o Virgili Candela-.Entrevistes que conserve en velles cintes, i alguns dels personatges ja dels quals no es troben entre nosaltres –Ramón Marco, José Ángel Guirao, Miguel Castelló, José Lluïu Lassaletta-, encara que altres sí, rendint un tribut d’admiració a gents que en el seu moment ho van donar tot pels Fogueres, i el testimoni del qual era valuós de cara a anar completant aqueix immens puzle de la història de la celebració. Podria citar molts exemples a aquest respecte –Ángel Martín, Pedro Soriano, Alfredo Aracil, José Muñoz Fructuós, Raúl Baeza, Manuel Esquembre, Vicente Llobregat, el fundador de la Casa del Foguerer, José María Lorente, Tirso Marín, Perfecto Arjones, Marià Sánchez...- Probablement ha sigut en aquest gènere de les entrevistes –Poc practicat en aquestes publicacions-, on m’he sentit més a gust, pensant en aqueix homenatge i record que es feia a persones que ho mereixien, junt amb la importància del testimoni que aquestes podien apostar.

, he de reconéixer En aquest aspecte concret anual de la Revista ió orac elab ada ter rei que la una ocasió vaig alg en e –Qu ” Oficial “Festa es vint dies-, em pen a en re aconseguir resold r amb persones cta tra va permetre conéixer i poc després ens van que t ta li sibi sen l cia d’espe de la pintora Polín Ladeixar. Exemples com el o Bañón o l’arquitecte eni Eug f porta, el fotògra bona prova d’això.

Paco Muñóz Lloréns, són Però més enllà d’aqueixes maneres que, estiguen plasmades en edicions de major o menor calat, s’han anat reiterant en la meua manera d’enfocar les publicacions festives, m’agradaria concloure aquesta desmanotada successió de records i evocacions, plantejant una sèrie de consells que –Són gratuïts- oferiria a qualsevol que es decidisca a escometre l’apassionant repte de donar vida una d’elles. Potser el més sensat és que facen cas omís de les mateixes, però almenys facen-me el favor d’apegar-los un ullada.

No importa que el llibret siga de major o menor pressupost. L’important és l’ajust entre intencions i resultats.

Per favor, editen en blanc i negre. Res hi ha més cursi que un llibret en blanc i negre amb les fotos de les belleses en color.

Queden temes per a abordar dins de l’ àmbit de la nostra Festa i la ciu tat? Jo crec que sí . Per favor, encaminar els esforç os en ells, i no rei terar algunes facetes que apa reixen com a tòpics peresosos.

I, finalment, si no hi ha molts diners i l’escassetat impera, cal posar-li enginy Des de la llibertat a la cosa. existent, mai estarà de més un llibret senzill i hu morístic, un altre que s’isca dels cànons, o qualse vol aportació que dem en aquesta senda de ostre que les publicacions fest ives, hi ha marge per a qualsevol mirada nova.

És cert, mai ha sigut aqueix el meu camí, però no pretendré que aquest haja de ser l’únic. Arribats a aquest punt, i encara que un sempre ha dit –I seguisc mantenint-ho- que he romàs en els Fogueres per afecte i lleialtat a les persones amb què m’he sumat, sí que voldria tancar aquestes línies revestides de nostàlgia, per a agrair a la Festa del Foc –Així, en abstracte-, l’oportunitat que durant tants i tants anys m’ha permés de ser un camp de cultiu per a la investigació i l’oferiment al possible aficionat, de tantes i tantes facetes que la cita de juny ha anat albergant al llarg dels seus més de huit dècades d’existència. No sols això, sinó que espere seguir fent-ho fins que el cos aguant i les flames de cada Sant Joan no em socarren massa.

No hi ha obligació d’haver de realitzar edicions monogràfiques, sobretot si realment en elles no es va a aportar res. Res hi ha pitjor que un llibret pretensiós o que no t’oferisca res de nou.

Foguera Princesa Merdedes 2010

Per què no apostar per enquestes, entrevistes o altres elements de caràcter periodístic? És important l’equilibri entre continguts i formes. Una bona maquetació enaltix qualsevol llibret, però tampoc és convenient que la mateixa se “coma” les fotografies o textos inserits. Ho reconec, m’agrada la sobrietat.

Fugim del “copiar i apegar” que en alguns casos es ve observant en alguns llibrets. Si no es domina el tema abordat, hi ha altres fórmules per a elaborar-ho o, simplement, trien un altre.

, Ximo Gonzalez Emili Rodríguez-Bernabeu , José Luis Férris, z Sáe no More Paco la, Catur Cutillas, Jose Mª Santiago Linares, Enrique ando Linde o Fern , es Flor s Jesú Bonastre, na Agustín Medi

LLIBERTAT i FOGUERAS Gregorio Tébar Pérez “El Inclusero” com És decidir per tu mateix i fer una foguera ciant denun idea teua la tu vols. Fer i defendre tot allò que indigna la vida de la majoria.

Dur a terme la defensa de la mateixa sense falsos rubors. La foguera ha de ser lliure, sense més suports institucionals. si n’hi ha, perdeu el .. important, la llibertat que La foguera crema i els fums volen: el del rega desapa que deixar de hem no ciem denun . d’art a l’obr amb nostre procedir diari En la foguera de la vida també hem d’opinar en sobre els quals, amb càrrecs o sense ells, ts xicote a com viuen Ajuntaments i Diputacions tas’. ‘rosi de van se’n i eps prínc Deixem a un costat els no compromesos.

Els que no amen la llibertat no haurien d’ocupar llocs, ni càrrecs que dirigisquen vides, governs, religions i economies.

Els Problemes en les fogueres de la vida comencen amb estes classe s de gents.

Diguem i defenguem les foguera crema, este és nostres veritats. La nostres vides, reapareix el seu paper en les el següent any.

Molt de deixem pe nosaltres no esta nostres d r al pròxim estiu rem, per tant, n eseos.... o nostres s ons, els Donem r maldats. egna solta a le que ens Serem lliures jus nostres últime les nostr quede. Viva la l nts tot el temps libertat, es foguer s es. junt amb

“.. de .La f supo ser ll oguera r i t ur s Si n insti e, sen ha ’ h se tucio i més ha n llibeimportan, perdeu als. rtat. t, la ” vostrel a

Santo Ma tas Joaquín

Identita t vital de la Fo guera

EL LLIBR ET

Des del moment mateix en què van nàixer les llavors anomenadas ‘Fogueres de Sant Chuan’ en 1928 per iniciativa de la societat cultural-recreativa ‘Alacant Atracció’ i el suport decidit d’un expert en el món faller valencià com José María Py, va aparéixer el “llibret” amb la doble funció de comptar el tema del monument fogueril i inserir publicitat amb què sufragar una modesta part de les despeses derivades de la seua construcció.

le dob el la ma d r i amb el te nser úa ” ar i i t al e en lla br ompt il i B l e de aqu da “l e c uer cte r d’ itula va el ió d fog i r o t rra t c t dis maj a a m fun umen at el emi guer ma n a co n n t o i o n r m lic f ied acl vie e p el em la fo B vern ha del pub r vei

a b dol que es am ua A ho ort el n leng era uens l d r í va p ió o x l p l l e ic a’ Ai es s a v d e i sca n e nd a ica be a n d’Ó cat que mera i fo ròn larg rs n a s r l tge pa gud s ta aven pri rada maca la a p an n l s e i m s a cia pa uar ui av g te ue ‘P una cava úr rs r q e s M h i a r l t n o l s e de lav cri r e a c lai, a l en es pati per nt B teni s tr la ja l l n a de mvia de S s ma a de id a nat r e d a c mi la d r a n ue t Ma eno rib q rra ba lá, l’ar de ll d ó de i ó e Esp s a taci Aqu licac s a. n p e i x f l’ ers l’e de icev en v o ibret l l “

Foguera”, es complementava amb cridats “versets taulaineros”.

uns

Observem, perquè, com des del començament les fogueres arreplegaran la crítica a una situació quotidiana en el seu contingut a pesar que llavors Espanya vivia davall una dictadura liderada pel general Miguel Primo de Rivera mentres l’alcalde d’Alacant era un altre militar, un general de brigada retirat, madrileny de naixement, imposat per la superioritat i que es cridava Julio Suárez-Plans, personatge que no obstant gaudia de respecte i simpatia fins per l’adalil

de la premsa satírica de l’època que era ‘El Tio Cuc’, un modest però molt popular setmanari fundat en 1914 que es va involucrar des del primer moment amb les noves festes del foc alacantines,

les fogueres arreplegaran la crítica a una situac ió quotidiana en davall la di Espanya que vivia ct pel general adura liderada Mi de Rivera me guel Primo ntres l’alca lde d’Alacant er a es cridava Ju un altre militar lio Suárez-P lans.

Però els esbossos havien de passar censura en l’Ajuntament perquè la primera autoritat municipal en persona els donara el vistiplau.

En aquell 1928, per posar algun exemple, la foguera de la Plaça de Reina Victòria, actual de Calvo Sotelo, manifestava respecte al contingut del monument: “Tracta de representar una escena picaresca, encara que procurant salvar en la mesura que es puga els respectes que es deuen a la moral”. La de la plaça de Chapí, que precisament era

gràcies a l’ànim que li insuflava el seu director-propietari José Coloma Pellicer que va traure un ampli suplement dedicat en exclusiva a les mateixes.

En Alfonso el Savi sí que va haver-hi problemes perquè la foguera plasmava els Reis Mags regalant a alacantins coneguts coses que les anhelaven des de temps arrere. Alguns d’aquells personatges locals van protestar i encara que l’alcaldia no havia posat cap impediment, les cares dels ‘ninots’ van haver de desfigurar-se per a no ser reconegudes. Qui no es va molestar va ser Antonio Martínez Torrejón, un famós advocat que ostentava un muntó de càrrecs i al que la foguera de la plaça d’Isabel II, ara anomenadas de Gabriel Miró, li va satiritzar tal condició d’acaparador de presidències.

un homenatge al ‘Tio Cuc’ que volava en globus amb el ‘Cuquet’ buscant amb un catalejo les deficiències de la ciutat per a després denunciar-les, afirmava posseir “figures merament per a decorar sense ofendre per a res la moral, la política, etc.”

llibrets” rimers “ Aquests p molt modesta na tenien u rmat ó, en fo ta, a i s s e r p n im ti a n a u or de full, bre paper de col o s l e s e n d e a veg oduï pre repr i no sem la foguera. e dibuix d

“figur a decor es merament per a ar sense ofen per r polític es la moral, dre a, etc. la ”

Amb l’arribada de la República l’any següent, es manté la censura, prohibint l’alcalde un ‘ninot’ que es trobava fent les seues necessitats majors però permetent tota crítica, a vegades brutal, de la monarquia, la religió i els seus personatges encara que paradoxalment indicant-se que “les figures no hauran d’al·ludir a les autoritats constituïdes”. La foguera de Carolines tractava literalment del següent: “El poble destruïx tot el que va ser del rei tirà. Un frare castrat, un jesuïta passat per la guillotina, la ‘pota’ al rei i als generals Mola i Berenguer, un amb cap d’ase i l’altre de porc”.

Caiguda la Dictadura, ja en 1930 trobarem “llibrets” de millor realització en què s’acreix la denúncia amb temes com el de la Montañeta, una gepa en el centre d’Alacant. Es comencen a imprimir en una altra tinta diferent del negre i es fa comú escriure l’explicació en vers.

Aquests primers “llibrets” tenien una molt modesta impressió, en format de full, a una tinta, a vegades sobre paper de color i no sempre reproduïen el dibuix de la foguera.

Sí que mereix ressalt person ar-se alitats positiv destaca a escr ament des de iure e que des n la lit els “l terra de llav eratura librets alacan ors tina a van co ” arti festa d cles v ixí co mençar el foc. i m n c u d lats a iversos En 193 o Víct mb la 1 trob or Viñ aspecte em tex es; i s d’a tos de en any questa Carlos s succ essius Arnich es d’inte l·lect uals

d’àmbi t naci onal c encara om Ram que d ón Góm ’enorm Rafael ez de e pre Altami la Ser stigi ra. na o l intern ocals aciona l, cas Un cas excepci de o nal ho i la C omissi trobar em en 1 ó Gest oficial ora im 936 qu que s’ pulsen an l’A anomen efímer l’apar juntam a, nom ará ‘ ició d ent é F ’una r s E STA’ i civil. un any evista , en e t i n d ria un sclatar a vida de seg uida l a guer ra

En ell a plom es ala Azorín cantin o Gabr es de iel Mi portad renom ró esc a d’E ben co riuran m i negude l io Var a Alac , hi hau s com ela, fo ant de rà un tos de person german dibuix Paco S atges s Álvar de ánchez com a ez Mas Jacinto i cites over i un lla Benave nte, e rg etc ls ètera.

Darrer e de la co contin ntesa uació civil de l’ canvia sorgir ant rà el à en seu no erior la re 1940 ja no vista m en més a com a 1 ‘Fogue 9 44 pel càrrec reapar res’ ‘Llum eixerà de la que de Fog ‘Festa Gestor a. I ueres’ ’ de l fins a , a mà d e l’Aj 1982 untame no nt.

“...seran des de l’h un espai quasi ún u ic millores urbmor amable, d’anhel , de a n es i solu problemes q uotidians.. ció per als .”

Ment r crí estant, tica les àcid el ‘l libr p a e a m eculiar , els àxi treb t’ fr itat m ena s alls seue o d m e pl l r s pà l lite ègi rari a seu gine in de com m f liri s e a s on no r a xalc nqui sme si els el v en s n nom ga en t a o a l enci s d un els à a compro o com e es t més pene d’a pai qu les ba ítols s le nh de rr asi les té cabu s únic aques. prob el de d f mill , d o leme a No g es or s qu obst ueres de a o otid es urb n l t ’hu anes ians se . i so mor am ran luci able , ó pe r al s

I amb el pas dels anys, al mateix temps que els monuments fogueriles, van guanyant en qualitat per a últimament compondre algunes comissions autèntiques obres d’art gràfic on s’inserixen treballs no sols merament literaris sinó d’investigació històrica, biogràfics, etnològics o costumistes que aporten un toc cultural més que notable a la ‘festa’.

MIGUE

L HER NÁNDE Z GIL uela ABERT 1910 - Ala cant 1942) Joaqu ín

(Orih

Estem davan Santo t de proví Matas l mi ncia l l o r po d’Ala litera eta cant, tura que perso estud ha d conte natge iat, mporà onat m n acima la i ia llor menor t de espan caldr detal y i o a l l l a , pol a, conci dir èmic sa vi coneg disecc sobre da i ut, ionat, la qu e e n ls av fins al, q la mo atars ue d’ rt, l al compl de la a sín això exa t e e s s s e p i u t e r a r biogr acta en ta molts ací, àfica nts a m o r t s d e i p s e u const ectes, ulta, s. H atar, i ha perqu dades recri è, contr a alt d i s m p i a a res, n d r a iccion s c i o tan c legió ns d’ s seu s omple uns e d’inv er i xos d estiga studi del s e comen o dors sos r eu es çar. que v espec tar, El qu an es te que u ningú e criur n sí qu n en pe o e del s abria e he rsona retal bé pe fet é ls d ja qu r on s no ’alac e ací donar antin consu e s a con s in t l t r a a r a c ta d’ signe éixer oferir s am -los b la al gr u ns inten an p ció d úblic, e sense major s

pret e que nsions , q l li ue pod no en gen mo és lleg lt veg po ir p ada d’a ltre c perq oc d en els s aqu uè , i ’ poe al est pocs mes sí cas, gú gra de inte n pe molts són el Qui Mig ra uel, s re el m Mig itjana que ssar-s despr s que I p uel ment e é s r eria s ig have H nai ompte aud , tal el r-h ernánd instru x e i r m o ll no ez? és ït Con ment, a com p e posi amb n g p i l odria git un Però, o ha tiu. per rés In davant lir-se a s s i c p e t m o o n q e n t a c, q e g fam aix üestio rnaci del q el c uan éixer- it parl ós ua anà inar o ò e t en h a s o l .

Ben o q r d sí, ns ext nal, e ue se ntenar exp aven vida, isi. M n arri Mort e u s r i d e e c p a r l co e b e te que el Ale ta he d’esta literà ere qu elebra que quines s, i s aria l n la p m i m r r se r e p r a à e i r n i e r n eté a s n a refl s e e y l a o , , n s h p n ’ l l I u v ó d a a enve n d obst eua i a ege ian rlen , gue exio tor fro II s j r a i a m n a no a s n c f b n ar de hag am fre entu u ava t si m he una la ga litzat sias Migue em a com l trob : “He ssar-s és od uera p gut t a altu r a f t l ant igu iosa an .I esco co atit. e d arri at r r pro ra, es i , ba ef e fess mpeten ia, mui a. Con D en inc contin ltar com ra, t o duï ugi e t a la justí és aq eia l r a v u a a eu nsab a n l u-m uell R dau a l seu cia Car i ci les rà hav s sà a s e m rad a p amón eua ma de . Tag a v e a s a vall on o ies men Fe se nt liva Mig ore avie Gui la dese lèn rnánd guido -hi, de uel que a, f sa r a c c r t e Ent m l i om s a i z P aba 30 va a i a q a. el f re de a n a n d r u e s l r à a i ’ s uit mer les etud ix tèr octu afec que núm ar, la se , il de bre er a t o la e u r la , on s o a l acab es qu bres i ll es d ngu urb m vid en e si a à d 80, o e 191 lar a”. adura um po mon Gas ria ac 0 e s del ’ah Sán 72, e par n n lap dien m p c i o a r h e s t d e a l eg d Jos í d z, jur é L Peral, rat. E ir-me er i e trac o hui ons l carre at les uis r d l dium , f ho ’or tan Paco m rec d c G e o i e S s l t d i con p e a o F e l e s p b e r l r E d r r d e ant enge del e s e b s r ofes rt e d pri de noc e V de Mi ones mer gueren is, Jo teve, G s e Jo n i i e s o M t s a ne ó ic Ju sé g del d p ‘of iar e iguel menclà an l’a r, am Ram an Jo ente R uel, 21 els cit ersona i n tor c b H c n ia ara er a ón y d s per d’a lme a Bate ’en la qu l’, Clem é Sán mos, que nández nt, gost ts, a l j ’ a v i e t c a iud parl ent hez, Al po mic g tres va d en d ar. a casa e Co uarda l’e com e 193 acant, ques q e... de lleg r de ncep d Q ú s 7 r u e u g a e n l e q l e i o den. en ovem ési c Mig Clem r dos a seua riolà n l’A uella a seg ió u b va te vesp El one e M bate el Do re, se catedr s del nte, q poeme presè anolo neu, r mi ja qui a al li s d ncia ui que Moli prese da d’E sost r, Do ngo, m v e va a é l n h l s e n a min sm na, tat e a etm é q n ques se co Sa im g a Aqu mpart conseg ’ha co u ‘Ve el fro on v i d na. T ue per o Apa t pel posar lvador ests ir a n m n u e r e t t i p i n s el tat els nài cio, ia ca i lúc de últi cel·l t que que prés id nom enc pellà a a deix coses l Pobl va arr ja do xer en ms nom s a per s i i s m r d q e e h b s é a b e u ’ aver arie ón e s v lp ger e e qu test d ell que iu oeta . ma l di re n l i de tra è tre esapas hi nsm pati rà l’ú quatre ns, V a fest i sion lats e en el monis nqu ha i i etre en r v c n u l Con a R t i e t c R e i us, ‘Co n s, r de ote form pr mi g nch ma, En iature te i ator ja de rés In en l’ tes. E a ve imera eta’ Elvi la que s m car i.

Aten gad les e ter l p l s n é ra e rs i s en es n e tau va mite gua havia onz ta. Set , de l ; tem ona, les aciona u de sent n e d e y o d l M s r par de i any adr de Gira at ca e pa el xi ts v deb s. id, r i e osos p v s q at. l que a pro a ent rí, é sar-se uet p vaig quan m va or po obre s c el el mod ert que rciona n d’u II i erar dia va n s q e u e e ’ns divi exte una tan past analfa l ts d n bet a e u s r ss nds d’a ama negoci rant quel embla en t u n l f r ls tem ude, p let i de ca amilia br ps. r c rim ari arn a es qu e u i b rus n par c, com e a

Quan tenia qu atre anys es traslladarà la família a un a vivenda més f ol gada i còmoda per a l’asma de la mare, se nse angostes escales, situad a en el carrer de Dalt número 73, tocant a la serra, a es qu en es de l col·legi de Santo Domi ngo, hui conv ertida en la museu del po casaeta, veïna a la Fundació porta el seu no que m.

destacat per la seua intel·ligència, ingressa en el col·legi de Santo Domingo, regentat pels pares Jesuïtes on també serà un extraordinari alumne. Però encara amb catorze anys, el pare li obliga a deixar els estudis amb la intenció de dedicar-ho de ple a exercir de cabrer i a la venda de la llet. Era aqueixa una edat ja suficient per a haver-se iniciat en l’amor a la lectura, i visita quan pot la Biblioteca Pública i la del Cercle Radical mentrestant, aprofitant les llargues esperes cuidant el ramat, esbossa els primers versos.

Prop de sa casa vivia el pare Luis Almarcha Hernández, professor del col·legi de Santo Domingo i ja llavors canonge xantre de la catedral i vicari general de la diòcesi a pesar de la seua joventut, trenta-huit anys. Li ensenya alguns d’aquells poemetes que escrivia en els pastassos serrans. Veient l’interés del xicot per la literatura, li obri la seua biblioteca privada i li deixa llibres de Virgili, Sant Joan de la Cruz, Fray Luis de León, Verlaine i algú tan pròxim com Gabriel Miró, alacantí que fóra també alumne en Santo Domingo.

Aprendrà les primeres lletres en una escola privada de pàrvuls denominada com la patrona d’Orihuela, la Mare de Déu de Monserrate, entre 1915 i 1916, per a iniciar els estudis primaris, a partir de 1918, en les Escoles de l’Ave Maria del pare Manjón, enfront de sa casa, que impartien ensenyança gratuïta i portaven tres anys funcionant, fins que en 1923, com a alumne

Però Miguel han de llegir d’amagat perquè a son pare li irriten aqueixes per a ell pèrdues de temps que no donaven de menjar. Caminen els anys i a finals dels vint trava amistat amb dos xics més jóvens que ell, Carlos Fenoll Feliç (1912), el ‘forner-poeta’ que treballava en el forn familiar del carrer de Dalt, i José Marín Gutiérrez (1913), també poeta de classe acomodada i fermes conviccions catòliques que, fent un anagrama del seu primer nom i cognom, va crear el pseudònim de Ramón Sijé, i en l’honor del qual cal assenyalar que va ser l’alumne que millors qualificacions va obtindre en els huitanta-huit anys

Del col·legi de Santo Domingo baix tutela jesuïta, aconseguint a més la llicenciatura en Dret amb premi extraordinari en la universitat de Múrcia. El seu germà Justino (1915), Gabriel Sijé, també va ser escriptor, fonamentalment en prosa.

Patrocinat per Fenoll, el 13 de gener de 1930 publica Miguel Hernández els seus primers poemes -’Pastoral’ i ‘En mon barraquica!’- en el número 99 del setmanari ‘El Poble d’Orihuela’, òrgan de la Federació de Sindicats CatolicoAgraris, íntimament vinculat amb Almarcha. En aquest mateix any, el poeta i periodista oriolà Juan Sansano Benissa, que visquera també en el carrer Dalt i tenia fixada la seua residència a Alacant, li va publicar en ‘El Dia, del que era director-propietari, els primers poemes en la capital. El 15 d’octubre d’aqueix 1930 li dedicarà Miguel ‘La Bendita Terra’.

Almarcha, Fenoll i Sansano poden atribuir-se el mèrit de ser els descobridors de Miguel Hernández. En això discutixen els estudiosos però, a estes altures, què més dóna. El poeta, amb aqueixos antecedents i formació, està clar que naix i no es fa. En el forn de Fenoll va arribar a madurar una molt jove tertúlia literària per on van passar, a més del mateix Carlos, Miguel Hernández, els germans Sijé, Jesús Poveda Mellado (1912) i altres, als que s’uniria després Manolo Molina Rodríguez, de menor edat perquè havia nascut a l’octubre de 1917.

Precisament el 15 de març de 1930 veuria la llum la revista literària ‘Voluntat’, dirigida per Ramón Sijé que la va fundar junt amb Jesús Poveda i el nom de la qual gestaren del llibre d’Azorín ‘La voluntat’, on lògicament col·laborarà Miguel. El seu primer premi literari ho aconseguirà en una convocatòria de l’Orfeó Elxà al març de 1930 per un extens poema cridat ‘Cant a València’.

influirà ue tant q a ic ue l b Repú al dir q ar la II natge, c ib o r s r r a es e s p o a i e nostr Presta s relig fluèncie ndre del n i a i ev av d s s ic n e a ol ’ en l desemb tan gr i utat de ndez es ci á x n a ei r t n e a H u m en n ell Miguel o l a, a el ci u e o h postur s icisme s com Ori -se. Les de catol nt à a j p es t m i m a n esc entíssim en un acabarie les viol a b d m e el a d ov P m g extre Jesús e mai aran en ricals d tz le i o, l ic n a a nt ic s a d n a Sa es r rulls de Juan ris alda le a p eu i s m d e n x e e c el ’ n l i i es en sulta e rb r o t nt s e le ü q de ‘Alacant 31. Elo scrit en s assalts e el a i a i av r h amb un que pati en 1915 ·laborat ol vador i c r e e s n r o e c el Centr a hav diari cofundat n ja v a i u ó q a n ci u a , r ol ’ a a ev Obrer fo Clav falta un com Adol e Fa r a “ t st o is : n a r g el e int s i en el d’Orihu m u a t st o is c . l y a n en els n enga Tradicion ducació, ntida, u e e ’ m l a n el n e u e n s qu gloriosa lleis só orero mé ser. Les ge; el t ut j el frare el ; mode de e e r el pob més qu e ot u p q s ic é ac El c el ric m ’escola; mestre d . ” l’obrer i Miguel més que pública e R a a l oclama les per l es pr da a fi i i r r c o ab n ’ a d l a j rroc gojós El 14 a del Ma sperava e r r c e z ti u e í g d n ol a a. L gim p Herná el nou rè d’Orihuel í i e s ac s e s r ut u a e p cl h esca Però . r als re t e i p rc n è o x s E nt l a ede de l’ era un m a per exc reforma es lliur ava una 1 3 tamen 9 ic 1 d x el preconitz d’aquei órrer c e st r o a g a a ’ s l fin a acudir que a i arriba ant per nt ac e l s g A y n n a e i m nt n l de co b tre erò a servix p anant am r i , e t l s i x s è a e r e r s sen pensa es. De i li fa de Reclut ua a e a s m x i i l a a b l C u s la li ndonar mar que m a aba anya on coneix el -li. Fer r a al d’Esp nt t a i c p a c a a -se r l e p anar a marí ’aprovar decidix abans d , s l a ie cia t d n a n iè exper terra re, set La seua e desemb d . a n 2 a ic el l b dalt ó repu Constituci la nova . s o ue sis mes Sijé, q duraria Ramón s e d m ions ’, a é i Ratlla recomanac z , b u o m r r C a le ‘ l a Cab Anava Sol’ i Giménez en ‘El e o d st a e a n av r r o ic s E l pub amb precur vinculat en rària’, e t i r nt L a e d st a e ci d’ coin Gaset que era de ‘La ò amb el fundador r e p e m uardis l’avantg xistes. s parafei ie g o ideol

Ho e tique tarà crid aria de ‘ pasto ‘ el p l’Aj r oeta unta ment cabre poeta’. mens d’Or r ‘La ual ’ qu ihue de ci Verit an d prom la l at’ nqua ó pte. n i ha a no el nta p Passa tíci c perq o e nced ssete a qu per m uè, i t s e f u i q racas na p l pe amb nalit ue va se ensi sat, una r ó a e j t l a sif a ma que 20 d n inal nul·lada va p e ma ortar ifesta m ment ig d a el a torn l e l ig de M altia 1932 a, nora adri p ulmo i a da f d, el n m ins a é r s . conei El m En l llavo xeme illor rs p ’Ori n t oesia hu de l conti a pe d’av nuar ela ‘des r antg à co acral que uard mpta i li h z a a d . n a a t ’ v ia e treb per nviat amb el all la com supo dine son r a t de Repúblic r comp pare. s a a, table Ramó Madr id i n Si en l jé ara a bo li d tiga óna de t eixit s de

Comp tava a sala ri fa mb temps desis per a cabre tir escri s. El ur dos d al pare a Mú que c e àvidam rcia e ge ner d ontin a Fe e vera deric e 19 ue cu nt i el la l o Ga 33 c idan lum llun o r t n c e ía L es’ la s orca, ix casua les eua diari , el 2 l m d prim e ies a 0, p ‘ era bans nt ublic meres La Verit obra que ada at’. quera ‘ per Pèrit No v Góng i se l’ed a ti en ora li v itori ndre en l a al d retra es s l’ac el eues ure o l l ida Quan la i huite qu nflu nes l ència e real decid a primav s. de era ix t de 1 or seu 934 llibr nar a M come adri e da quas nça d, a vall i co a al quest nclú el b bore a ve s i raç, ar, g a conta da a u n Cone c a mb e tes c t e ixer l sòli sacra à p ds e dire ment rime ngip ctor al r a o m n ent de ats.

Ratll la a B a’; publ desp erga que i c r a mín, ció és v havi indr a fu catò llavo Altol ien, ndat lica rs agui e la m ntre ‘ rre, C que r uz arxi altre Vicen ho a i s t s a , t c e Al ostar Albe ‘oct plàs eixa rti, ubre à al tics n ’ d , c re i co omun indu isme; Pablo Manuel ctora m a Benj amí i ta Neru d’un mbé Pa a pa a ar da, ssion lència i tist al r Maru elaci ja M es ó. aça,

coneix lla’, t a R ir uz i ntrodu a a i e ‘Cr v d i o s h i e etar túli qual s ter a secr ío el a s m c s o i o c d C En le de lpe clopè aría a enci asa-Ca r p , b n s o E í m José M a a ial magn Berg editor t. I de la a n u a u e r s e en l’ a s p a en l rador a pre o à v b a r a t a l s c e · i col a del publ que i ombr cs, li ous’ o B u t e e v r s l ‘E anera uns i et d’alg a la m t i qu s s t é i i v r r c p s s a de t’h sos de al e els me rament c a ‘qui a t n s s e i v e e m r ’act llu à la es’, l e veur que er u 1934. q e n d deró mbre e t e s de Cal ’una t i cia d , agos seqüèn rs n o juliol c a Pomera oriria ous de m io b c a e n t d s g ça r I d’ago la pla cripto s n e e El 13 o a r d re a pati el to cornad bans, a s e i n dos d as. lorara orca p z Mejí e L h a n c e n í á c S erico i Gar a. Fed berti t l n A a i u t , e z s de la s de Hernán àgrime eixirà l e s l r e b o b í s Miguel m a ..” ssass a mort ‘Plor. bou a e l d x e i d c e la seu n u ia m aq es ci a eleg quelco . vors, l a a i r l c e l la seu n p è e e es d el·l cia qu ’. I d er exc , o p 4 n 3 i a sapièn 9 d n 1 a i taur ‘Gran queix a a a r v o n a h e d e ’ cri Góm z s l iure án i rada é a escr l p f c s n e i i v l la torero Valle èdia l ‘El Lope, a trag a l r l e t e d a u e q seua t A cies drama de la nfluèn u r i e o s l l b i m l m e a l Serna, és de de la ue no q ’ . t orat alen ja nt ign més v borint , sovi ó i c c u , assa f. a m l e o prod u i r h Ori el t els d ors a v m ia a v l a l s h e l ans amín, estava s g i r l a e e p B u de Mig risi’, seus influx dels Gall C ’ l l t E n l ‘ a l v da ncara dava ista que e la rev Sijé, 4 a n 3 t ó l 9 s m i 1 a R oeta e eform g de stre p ica r al mai o l n ò t u a t e e a l s r c e c el a ent d ndènci i amb p pensam i e c m n l s i e i de te mb olic el pr arà a ll cat des d e u x q i à a u r ’ g enllaç a bor or d conse col·la defens reta a d , a a m qual l i àn on de l’ enats amic ps rem m e . t c i t n í e pol positiu poder l e r ra recupe

Després d’amors, platònics i tòrrids, acudix al seu esperit Josefina Manresa, la jove costurera que havia conegut sense més en 1933, quan ella tenia dèsset anys, i amb la que coincidiria més vivament dos anys després. Seria l’amor definitiu encara que els viatges de Madrid distragueren la relació. Nascuda en Quesada, província de Jaén, son pare, guàrdia civil de Cox, havia aconseguit ser traslladat a Orihuela. I Josefina brodava en un taller del carrer Sant Joan, la que va veure nàixer a Miguel que li escriurà la seua primera carta l’1 de desembre de 1934.

Estem ja en 1935, any d’altres amargures. Miguel participa en el primer nombre de la revista ‘Cavall verd per a la Poesia’ que funden Manuel Altolaguirre i la seua dona Concha Méndez sota la direcció de Pablo Neruda el qual ho anirà apartant de les

influències de Sijé la publicació del qual li diu que destil·lava un “tuf sotánicosatánic”. El seu teatre experimenta un gir social i així sorgix ‘Els fills de la pedra’.

Seguix amb els seus bous i toreros que no li entusiasmen en excés fins que el ‘Gall literari’ entra en una crisi mortal. Ramón Sijé, que publicava els seus números de la revista coincidents amb festes religioses, arribada la Nit de Nadal del 35 mor d’una septicèmia. Amb la distància ideològica ja molt marcada, Miguel li escriurà el seu més bell cant, la ‘Elegia a Ramón Sijé’, “sent més la teua mort que la meua vida” que inserirà

precipitadament en el seu poemari ‘El raig que no cessa’, majoritàriament compost per sonets de temàtica amorosa, publicat el 24 de gener de 1936.

I al febrer triomfa el Front Popular, es recruen les tensions i torna l’anticlericalisme en la seua versió violenta i furibunda, amb Madrid víctima d’atemptats que van del blau al roig. Miguel Hernández formava part de les Missions Pedagògiques, sorgides per a acostar la cultura al medi rural i als sectors més desfavorits de la societat.

Esclata la guerra, Miguel s’allista com a voluntari en el ban republicà, exercix labors de comissari de cultura, s’integra en el ‘Altaveu del Front’, llig poemes als soldats, els exhorta a la lluita i recorre terres d’Aragó, Castella, Extremadura i Andalusia.

El 9 de març de 1937 va a Orihuela i es casa amb Josefina, sumida en la pena i la misèria perquè a més a son pare ho havien assassinat els milicians a Elda el 13 d’agost de 1936. Van a la terra jiennense d’on ella és oriünda però a l’abril torna perquè mor sa mare.

La seua poesia és ara de guerra, de combat, ‘Vent del poble’ (1937). En enguany acudix al II Congrés Internacional d’Escritore Antifeixistes (juliol) i, darrere de ser homenatjat en l’Ateneu

r la m marcats pe esa i quelco nt ril co ab la l’ r pe narien a influenciats últim li do a st ra. ue m tu aq co ra r te Pe Li a Moscou onal de precipitació.

Concurs Naci ost, marxa ival seu el ag st en el Fe l’ t V i x ss a el Co ixerà a l 38 l’accè panyola en na d’Alacant de es ó 37 ci 19 s ga va le als deu mbre de de la de iano Ri 19 de dese que morirà representant pçalava Cipr El ca n, en mó e Ra la qu avançada Soviètic , Manuel esident de porta molt de Teatre primer fill nyat del pr na cu fi , se . al a Jo tr br a ctor te al món el os quan ol en Gine Cherif, dire mesos just llavors còns que vindrà i n, a, go añ se Az del nuel el Miguel, República Ma la gestació cridat Manu , 39 ls de 19 t r de per davant. entusiasma 4 de gene iaio matern e va tornar l de qu na fi m os se no os Jo di el tu tres, Diuen els es sempre amb a; per a al de m estalinist senganyar gi de rè camp i va l de li èxits hora, de e oficial ta pl ra ma ic ri ob ti tr pe úl es ua d’ l’ ll ue la se rigor en inclosa, aq La poesia pilada en e . ibertats i co qu ll s’ re ie ma de nc à ir sè ar af ta l ab Clemente ncer d’ esó, qued quant a fa n ma pr ro mó Ra i , va sé milita ançoner iana. Jo sme en què vida quotid pòstuma ‘C a del comuni teix, t ma da l au de fr nta fugir de s nes cose més que Miguel inte gu al , ra b m er la am de gu po satisfet a qui Roser de ada la el lloc de no estava Perquè acab propi poeta, detingut en ritat és festara el és ve ni mençarà un ma rò La co pe . li t í a segons Portugal 1939. Ac nintencion be de a ts i de ig st èx ma li e ea 4 de d’id ijos. El 15 e més qu qualificar Frontera el Sevilla, Torr no va veur , s va e s, et el tg ec qu a Hu rr xi vi . i cà ll erar es sense vorits i que en aque periple carc ertat per pr dors enfer , ib t , la ll ca en al ti am en eb às on t tr om si sa po , l’apas seua on industrials setembre és dia 29, la l temps i de . de en in el s al a i pa St nc la ta el ue de b ih ia . Se li riallers. Am marxa a Or a la Rúss í i delatat enya el que er t per un ve m gu be ne sa presó madril co re la ts to és es ho manen a st ssim vi lí sí re al mo s d’ le fa ; Seminari publica en li farà el l el o vi ci er Bu ra ’, er on ra jutjat i Toreno, mps de gu va Cultu En aquest te de 1940 és de Comte de paña’ i ‘Nue r Es ne de l ge a ‘E or de ul’, ‘H la llum el 18 ‘El Mono Az retrat, i uran també títols de 1937 ve ’, or ra rd er ta gu i en la i ‘Teatro en més aire’ labrador de

conde mnat a mor de Pa t. Ho lènci manen a, Al temps gepse als c hi h ries entre (Madr a ges s pen la p id) i tions ena itenci per aris Ocaña d’ami la d . En cs i e tr a q s u e est enta El 29 li co anys de ju mmuta el 2 ny de rà Refor 5 1941 mator de j i d’A s’aco uny. cel·l n d s u e lts d a amb guix ’Alac trasl el se José ant. ladar u pai Ramón Allí -ho a s à Lui Cleme l’Ate estar l s Fab nte To neu d à en r e r g r ’ una egros at Te Alaca l’est rrés a a qu nt l’ ret i amb i hav any 1 espai Castel ia co 933. ló i carce negut També rari Ricar en compa do Fo els rtirie nt ai pinto Cleme n x í r s com R nte e Gastó igobe m va reduï n r t c o o t esp Martí ai ca mentar co n. junt m es da n amb i t r elleva l’exc “tres p e r ven usat, a alt bolil en e lo”. ernar la q parla Migue u e va p a l dor l l l li c o o c s , mir a l’ate va to el m crida nció car s ateix ven l’exo e m q el de ti pre a ue es ftalm roide l cos criur ia p t e que l a sempr t r , i li ovoca i fei e ta da p crida a tin n ob e r v dormi a dre e erts un p r, l r ls se i no a qu us ul oblema poder al c ls bl -los o s a aus Malal tanca resul t de t r pe tava ifus r a en la i m i p ressio amb u i nant. na tu Josefi nfermeria. bercu na, c P l e o r si ag a aco onsen de ma uda t a nsegu rç de casar ir mé , ingressa 1942, la i -se p s vis ntenci er l’ com d ites ó d’ de esitja trasl Esglé ajuda ladar v sia e a L r u i l 4 l ho a s Alm o. Es però l’hos archa la se fan pital amb ua g gestio va pe de Po raveta n nsar s pe r t t a r c e n e n morir o ho li de a el Pr à per Valèn acons ovinc cia ella; fimia ial d març ’Alac de 19 també pulmo ant.

42 a nar ( es I els Però les ci tuber seus Migue n c c ulosi ulls i mitj l ) el roman a del 28 de drien matí Les r e o n la berts estes presó per a van s coll . l’ete er po pel p r r t nitat. a a t t i s tocar de la en un una m presó modes arxa t taü forma mentr ts, fúneb t de e s algun segon re da pi a un t s mús s m’ vant estim ics v d h e a l oni s an Ja d c s o e us co mptat pr ifunt mpany divers , ar esencial, s es v ribar José ia u egade Ramón s na c Cleme ommut nte. ació de p ena

Per vint anys amb possibilitat de posada en llibertat. Però ho va matar la misèria i la ruïna.

Va ser soterrat en un nínxol davall del cementeri d’Alacant. En 1986 seria traslladat a la Glorieta d’Alacantins Insignes on també estan Gastón Castelló Brau i Juliol Guillén Germà gran. Reposa amb els de Manuel Miguel i Josefina, difunts en 1984 i 1987 respectivament.

El que ha vingut després, ja se sap. Un mite just i merescut.

No cal estendre’s en excés. Tenim a Orihuela, que ho va anomenar Fill Predilecte en 1987, la Fundació Miguel Hernández amb el Centre d’Estudis Hernandianos i la revista ‘L’Eco Hernandiano, als que afegir l’Associació d’Amics de Miguel Hernández; a Elx, el Centre d’Estudis Hernandianos, que custòdia el llegat del poeta que pertany a la seua nora Lluïa Izquierdo, i la Universitat Miguel Hernández que ho va anomenar doctor ‘Honoris Causa’ a títol pòstum en 1998.

El nom del poeta està present en carrers, places i instituts. A esquenes del reformatori on morirà, vaig fugir Palau de Justícia, paradoxes de la vida, hi ha un monument al poeta en el va cantar amb el carrer de Santa Maria Batreaixò-ho, en el vell mur que dóna del del qual vaig presidir, el pintor caudetano Pedro Torres Fitara-ho li va pintar un gran retrat inspirat en el de Buero Vallejo.

Paco Ibáñez, Joan Manuel Serrat, Alberto Cortez, Víctor Estepa, Joventuts, Manuel Gerena, José Mene’s, Enrique Morente, Silvio Rodríguez, Pablo Milanés... han cantat a Miguel Hernández.I desig relatar el que em comptara personalment José Alberto García Gall, nom autèntic d’aqueix gran cantautor hispà-argentí que és Alberto Cortez.

Va arribar a Madrid en 1964, novençà amb la seua esposa, la pìntora belga Renata Govaerts. La primera propropietat que adquirixen a Espanya va ser un apartament en la urbanització ‘Scala’ de l’avinguda de la Costa Blanca de la platja de Sant Joan. Aquella era la seua xicoteta talaia, convertida en un cabina de vaixell i refugi hivernal quan el descans dels gales. I Alberto ha compost moltes dels seues primeres cançons a Alacant.

Li encantava de bàs matí anar al seu port pesquer, entre el moll de Ponent i el vell Club de Regatejos, observar els llocs d’embena d’esquers vius a la llum de cresols, els barques sardineres amb aquells reflectors que els atrauen en la foscor i els pescadors preparant els seues xarxes i aparells. Un d’ells taral·larejava una melodia destral que improvisada, d’aqueixes que un emet quasi inconscientment quan realitza alguna labor. Però a Alberto, com a músic, se li va quedar memoritzada i la va ser repetint fins que va arribar a sa casa de la platja. Allà va trobar sobre la taula el ‘Cançoner’ de Miguel que rellegia tan sovint. Ho va obrir pels ‘Cançons de bressol de l’enceba’. al mateix temps que ho recitava, -”en el bressol de la fam el meu xiquet estava, amb sang d’enceba s’alletava”- va observar com encaixava perfectament amb les notes del pescador. I així va sorgir la musicalización que després populizaría Serrat. Em va confessar Alberto que a ell li costa molt cantar-la perquè li emociona en gran manera.

Vaig aconseguir que l’hicieraen el Teatre Principal acompanyat al piano per un altre geni com Ricardo Miralles.

En 2002 és va estrenar la pel·lícula en format de mini sèrie en dos capítols per a TVE de José Ramón Larraz ‘Vent del poble: Miguel Hernández’ que recrea, amb desigual fortuna, la vida, comptada en primera persona, del nostre personatge, interpretat per Llibert Rabal.

I dónes de 1997 és realitza la ‘Senda del Poeta’ que recorre aquells llocs de la província d’Alacant que mes vinculats van estar amb Miguel, 60 quilòmetres a peu en què és marxa d’Orihuela fins a la capital per sendes i camins on no faltaren horts i palmeres.

Ja va dir el nostre personatge que alt era de mirarlos.

EVOL

UCIÓ

El L l diss ibret, Art, en i h i stòr Chem a Ga ia lva

“.. crem.Quand i exa, esva despré nomé tingide ïdes le s de grap s que s les ls multit la a en lumi u res eat de fd nà ds u n del b s diu mejant el sòl ries amor ell mo de l’ef cendra un n osam ent ument,”címera vique el ll da nte ibreo t.” mplem

Santi ago L inar ens ñ i e van Sori intro s Albert Llibr a i Ant duir et d oni O e la amb en l liver un g a hi Fogue r s i Jaé ra P t an a passo ort s en òria del d’Al rticle e n, poc e l cant n el va s l món de libret, de 2 er dels d’est l 002, seus a. ‘H evolucio a festa nant prim i que h is er en e de com e lle toria i a po s l pr A l’ar g c a imer ticle it més d rte’ res ava e perí e o Quill od l s Mo n fa refe cent veg ades títol. C e lina, rènci Pica rec e a l pr i Vol ‘Alm a u òl a de no d n tex a ir q , 1966) t de eg de la F ue , og perqu R è pe tornaré i dic qu uera’ ( afael Barra r al e he llibr a l l s qu ca egir et llegi e m mesos s, anar de pr ens agr il vegad t, per ada es m esent quasi de maig és, col aci i ju un r ny, p ó en pre ·leccion itual ar ; i s o e d nta ríem diu: consi ció els derar -ho

quand desp ré les multi s de la crema, esva ïdes quas tuds i i extingides lluminàri es només les Per di impredicible ens queda en r-ho d’al un grapat ac el de sò guna mane ostem. ra, la ens diu de fumejant cendra que l idea traslladada al res més mo l derns, po s nostres temps monument,” ’efímera vida del se bell deix m-li 192 contemplem 8, no el llibret amorosamen ma a de ser un altre , i a la teix. Les tant més t nostra mem acudix el de do ne s i so el ò quintet de ria ls tenim s hòmens, l l poeta va Vicente Ra no la de bilitat de lencià tindre no míres” ta vo fem, a m bilitat en tot el ler és necess que item reco investigar rdar i sobre el Per la falla se treballa fet. Esta que altres singularita han els sers h I quan tot está ja fet umans, és t que tenim poder viu la que en Mor en fum i faramalla re, s noves metes inventar i aconse fa I sols queda de la falla guir , algunes impossible s d’acon d’elles quasi Lo que diu en lo llibret seg a posta qu e el nost uir inclús re destí no és mol Crec sinc t final pi tjor que er que està el del ni estes líni ament que ací, mi not ra nt es, es re en com la de sumixen u l’essència Bellesa de sesperadament, n i po c l a ’ to mb es r perit del n s’acosta u Des de l’ llibret. que na metxa fumejant inici dels a la traca, don humà ha tingut pe temps, el ser existè arà fi a la seua ncia. r inquietu vanitat, efímera la necesi d o da constancia en el tem d de dejar ps, de tot que va se allò r aconseg la caça, uint: el in danses, et vents, reptes, cost foc, c. I es van plasm ums, coves, pi ar en ràmides, papirs, ll partitures ibres, de música, digitals, suports internet, et dades i m oments que c. Milers de història; s tot el qu ón part de la e s’escriu a deixar co per d’on veni nstància de qui som m i cap a quin de s, stí

del ent icis m e x nai als in a el at com e g e i u l re q l d p t m s l dir ve mo nt se rmane te m i mp ríe libret s, ten tes ge pro sió d o P l s t e l e u r o r f e l e M u m onc r pri es fog t, les ncia. a c tes pe l n è l e l r a s è a e V e u f de f e q de b bar es t r em pun Falles r arri ols un et am h d s e ll les a pod an un fu s tar vertit v n t é n M o c at es no ere se i sos. s’ha a ciut s s e r e r i u é t l g q r r a n e e t i iv nt de es d’i llets, a d eguir ixa f ials n s c e ó u i n s f f ns aco com tes o més acio ixos vist a fes que a com e public arxiu l a o en acant, l i iques a otec l t n i n A l o è ’ b i t d i c rna a au evol b s inte ar ual q n só es de n dig mental. docu

El llib ret era u d’es na xic en el s cass oteta s es de revi eus i pàgi torn sta nicis n desi e s , o col nt dels eressad ·labora on l fullet v ’ amen t en a gene artista port casos, ralm ada l d a i bu ent gran o l la f a cl ixant o majo , e à r seri guera. en e Pres ssica e sbossos ia ls s e x n Dame p de t l a i eus v caci s d repr en al ó d ’ Comi esen b a r ssió Honor, ri q e i q tants, . A prim ui ui B ers e l m lese é inte s co La p s, ubli l·labor ja apa graven caci els reix ador la ó ie mi s este tjans t era xic i anu n els s er ècni n o c t ian eta cs q e elab ue h , però ts. orar. n molt avie comp a n lica llav mb des o de f rs, er i

“La publicació era xicoteta, que amb els mitjans tècnics que havien, eren molt complicades de fer...”

manttransfor nous ser e a d v ió Festa l’aparic terials van La ma uè amb se perq ècnics i nous monuments de t m veure ments quasi mitjans poguére a fer que ura, amb acab equilibri. El lt gran a s subjectats en a la parell le ir impossib libret va segu , l’aparició l ó ci el a d m r n o ó f s m emtes, ta tran en les impr nous i d a l en , s s r o ie col otíp , de lin de 2, 3 i 4 specials s ntes e es de ti , màquine r e m de pap dores, progra , va tipus computa oc fotogràfic , ts i es ol fot de ret ara de xicotet i y n e la ss a p n o diss s e ts a que abor permetre ns a llibres el la lectura o mb en de publicaci a disfrutar a i d ue parlav a la o q p s e nt cl r ti ge e r a m ’ o d c de tud s, de multi es tradicions, s pintor e r st r o n st o a s m el o c les n ; nt n ’Alaca pareixie asions a s r o t ciutat d c i escrip tat d’o artistes stes en infini ltres tantes a i n o n g e a l més rs prot a faedo cuidava fins a nejat s i com a e sc n e ons o ció, ges publicaci all, documenta reportat et s o s o l u mínim d , b fa es d’imatg s, etc. ic fotogràf

rativa administ obar ó cumentaci i podem tr al o d La ip conserva iu Munic que es ment en l’Arx Casa de la a l principa , així com en l a Federació l nt d’Alaca els arxius de Sant ues de Festa en eres i Barraq mental per u a g dels Fo n una font fon ació de tot g ó Joan, s ament i investi ssite saber st nece o e a l’aco g t si es. un de s Foguer el que festa del res sobre la ’il·lust s noms d el d s s e el d ts que b Són mol i cronistes rtat am o p a s r o n t a h s e , si escrip et e r o de llib es o p inicis s, articl nal. Gabriel o t x e t s , els seu empremta perso Arniches ans la seua zorín, Carlos m r e g A els és e, Miró, Benavent nts en temps m o a t Jacinto s metri e e r D t l a , r e i n Masover om Salvador For i, Joaquín c rod moderns ando Pa Riopérez i ra, Arm ente Mallebre es, Santiago dó, Vic at Sant M sé Manuel Lle , Francisco o í J a s Bisc era.

Milá, ar an Carlo le etcèt assenyal s amos, Ju un interminab les seues nt R a t r le o p m a i b , i per molt Aldeguer contribuir am araules i que té És treball p van rtància ns, el , o s p ts m nt e i To m ó a a s ci o l pintures , pen Dibuixos, ublicaci nvestiga a s p e i r t le i s l e d a dit ó artistes c . ci s a s nt n nt e a ume realitz coneixem res dels gra nyar molts r a de doc eralment tz i l a tu a re a gen i escul s, van acomp Gastón per tar que n rador que visi Varela, alacanti textos, Així col·labo rticle; i és na de les oler... a u d’eixos igio S duccions de er m p el seu Municipal és e R a i , r o atò Castelló rafies o repr s i premsa l’Arxiu ue és oblig otografies, re og q f com fot revistes, fogue , s e visites tzar textos, r ib ll li rets, , s ib o l x l i n u U a loca ib . d oca. s, rets, etc de l’èp document revistes, llib íssim que , s nt a ic t d r ò o i p im pas per “Són molts els noms tural i a amb el fons cul ament, s’ampli d’il·lustres escriptors i cis d afortuna cronistes que des dels ini els s. han aportat amb del temp

de llibret, ” seus textos, articles o poesies

El llibret és indubtablement un reflex del moment social de cada època, un retrat de la nostra quotidianitat, de les gents disfrutant en família de les festes. La publicació també actua en representació seua de radiografia en el context polític i és quelcom que en tot moment es pot apreciar quan un observa pàgina a pàgina qualsevol d’estos. Gràcies a ells podem conéixer també els nostres polítics, els projectes acabats de la ciutat o els que recentment s’han aprovat.

Igual que em va passar amb el llibret de la Foguera Port d’Alacant, vaig poder disfrutar d’un impressionant article d’un gran expert en la matèria, gran coneixedor i col·laborador en moltes de les publicacions que any rere any ens podem trobar en la nostra festa. Firmat per Juan Carlos Biscaí, ‘els premos de llibrets 1980 - 2007, ens oferia una recopilació dels premis atorgats en els concursos que realitzen tant la Federació dels Fogueres i Barraques de Sant Joan (antiguamente Comissió Gestora), com la Generalitat de València, als distints treballs que van realitzar les diferents fogueres, barraques en el dit període (1980-2007). Gran treball d’investigació i documentació, per a compartir després amb tots nosaltres, d’una relació per orde cronològic dels distints premis concedits a les distintes comissions, així com un xicotet balanç per a conéixer qui van ser els més premiats.

sos obu Aut dels ut eca ls Sèn n sig rebal s t o a a h s oss com cant, s seu c col una i l s a t e e t ’Al i tèn uer ria can Fog ort d jats, ny au dedi postà re a P u e s mp r t, i llo rere libre pres , se ent s l ó é y l t m a m ci an dev tan roduc inici són món impor p nt a del ida seu ncime t e a r v l a n p co a per deel des t

blemen indubtta social s é t n e me br t de El lliflex del mo n retra un reda època, uanitat de castra quotidi la no

i pr i d’ap ncipalme nt d ortar e fe vista tots r cu p o ssibl els dife seu rents ltura i es d enri e la quim p ent.

Festa unts de , pe r al

it decid hem l, a , r a u r fogue ent cult unt a r nost corr ació i p r t ste e la vita es d os a e stra apor D i in n r n o a a n s r v s, a o a suma Prop veïn es rir l rça, l b fo ball i volem ofe ersonal. ls seus m e d a p tre i a món erò amb vista seues rri del c, p lusió, a o e i b s s p d e é l la il· stes ostre ous c a oc m ts, A po ant amb es mode orten n s, al n er un p eus gen istes de ra t x s t p r e t r i s a e e i a o é u a d i els a n con fog agu os; s i en l res; arés, ments upost novadore e a la l fogue s, monu ontribuir at. Acost er inter s press n b i i s t s e e o t c p t i s r p u e e b i t l n i c o , s l l a be xic oves or si é m el l ue v àries stra , n o 009, terra, q n la no s necess ueres de ol c 2 c í aires s x e é nt og te , nt m tura. Ai Alaca remi de festa i ferramen n dels F possible dona p ó s Nou cul m r é s o e n t l a i 2 l a c s r e r í los ar nost més Fogue guir el a, on V la roxim lús la onse alencian nyar de s a ap oan, inc de c a V J va del nse Sant que litat cors. va e dència enera ez, ens n stra als seus G e o c n s a n a l óp tra la en l el L Manu ància i ulturals tins de a, n c t l a r e impo i danses tes alac ó, Var en l s artis astel mar ball Com n C an plas anses ó t . s a a v G fest s d c. de , et balls le Fabulós talla r Aracil e r t o ció s es.

Melch dels seu lacantin investiga a ’ i d tar. molts onals an ci ental tradi l docum m va enc e xe l , ei treba mplement anera gran i m s a e x qu a, matei Poved llibret e la Albert d l e r ’ d ca Bon en Desta treball món, Pla del tat’ e t tali t gran at d’es oguera imen ex F or exper eu t t, ’ enam eua s l s l e e r a d l a ’ amb de logi de l , ‘E pnotitza pologia m a s o o c p e a i R ció a fent ns h menta om on e oducció, xperi onal, c ment e r a t d’in tica i l ció pers o naixe tè nt er... olu l’es d’ev scobrime , propon ixe t n e r e d a ar e nov elem evi al r, in Trasllad repte, r a p t n s e n pa t. inv ot u imen ees, atrev licació t d’id o . t b a i u s la p r amb èx necie it a ui esper aconseg va que

merave l quells díem en e a a i g e u l u a à q g t s o s , amb n el carrer s popular e al m e d r c qu jo en eco Tots r on junts dels es, i seus a ure, s par anys, temps lli els nostre esos pels tíssim m l nostre n ensenyar ser trans emuntem mo t dels a n a r t v a e v r s e s n h n s e a l e rn, e ta manera m, que hem que, encar o t u s r e se e a v s u s c o q s o r a a j p p m D’ ells. arrere i co ts els dits i ens fan s. l a l s s s i p s temp ntpa n el tem nostres f s ava e nostre ersistixen ts amb els evitar n p u j , i u s h tural, sta de ne l o u t c s e eure i la re àgia bones tre d m l nos ordinadors idar la e s r e s obl nostre , Ha de s consoles ens facen ar als nen e t e r e y t l que ònics i ensen també en electr jocs lls jocs tradicions e d’aqu s que les fa, t baldu xicote tixen. amb el ts altres i a r e m v l i di ugat all, i mo es amb t aver j d rda h a, l’amaga es diverti o c e r n o d o n r t o s i c e u a Q passar pes, l les xa s van fer r un n s e c i ol fe m ? que res a era v què tots t u s g o o n f a els jocs e, ma í com articl d’aquells gada. Aix les t s e e a u v q i s a ator -lo una Amb record jugat alg ransmetent són part t e t o t c è r xi em qu la fi, segui res h , per nosalt promís de ns futures l cap i a a o m i o c e c nera ició, qu un m. d nts ge següe nostra tra ser com so a a f l s e n d que e és la

A L U P O P

S C J O RS

S L E

lar Agui stor ercedes a P l e M Raqu Princesa deració Fe ra an Fogue ia de la nt Jo retàr res de Sa c e s e ue Vic s Fog de le llosos

Les

XapEs

La

BaldufA

Peculiar joc on s’utilitzaven les xapes de les botelles de refrescos o cerveses que rebutjava el cambrer de torn o ens obsequiava amb un gran somriure, sabedor aquest, de l’ús que faríem d’elles. Es llançaven totes les xapes i aquelles que queien boca per amunt eren les que es guanyaven. Una variant del joc es realitzava amb el baldufa. Es dibuixava un cercle en el sòl i es col·locava la xapa en el centre, el baldufa que aconseguira traure la xapa del cercle se la guanyava.

També cridat PEÓ o TROMPA, els venien en alguns comerços, i la majoria dels xavals tenien u. Eren de fusta de la forma d’una fruita de pera, amb un punxó de ferro en el seu extrem més estret. També venien unes cordes, amb les que enrotllar des de la punta del punxó i arribar fins a la mitat del BALDUFA. Ho tiraven a terra, i el que ho feia es quedava amb la punta de la corda en la mà, que en desenrotllar-se feia que aquest es posara a donar voltes (ballar). Aquest baldufa era el principal protagonista del joc.

Generacions més modernes, omplien aquestes de cera o plastilina, i col·locava com a tapes, cares de croms de jugadors de futbol o de ciclistes; els rastells de les voreres eren carreteres per a les nostres xapes ciclistes, colpejàvem amb el nostre dit índex o anul·lar la xapa, lliscant-la sobre l’ample del rastell, si aquesta s’eixia, tornaves al lloc on vas tirar; qui arribara a la meta abans, era el guanyador.

Un grup de 3,4, 5 o més xics que tenien u, marcaven un cercle en el sòl d’uns dos metres de diàmetre, perquè cada jugador fora tirant sobre el centre el BALDUFA. Alhora que donava el punxó en el sòl, era tirar la corda per a emportar-se-li fora del cercle marcat. Si ho aconseguia no passava res, però el primer que es quedava dins o no fera ballar el baldufa, perdia.

També sobre superfícies planes, dibuixàvem amb clarió un camp de futbol per a jugar amb aquestes un partit.

Encara que aquest era un joc més adorat pels xiquets, segurament moltes de nosaltres també hem jugat a ell. que sí?.

Però també és un joc a què es pot jugar en solitari, perquè simplement tirar el baldufa i fer-li ballar el màxim temps possible, o fer-ho ballar en la mà, era un entreteniment.

Aquest és un dels jocs que persistixen en el temps i al que els nostres fills els agrada també jugar.

l l a t a g a LeS m a ’ L s e t e l Bo

la ador o el jugmptar fins , ” a g o a c qui “p comença a tres compte, tejar n de sor a els ulls indavant. Menvistos. Qua a s é r p Des es tap ctat per e a no ser a, i cad l a r o d a a e erc jug número p guen per i diu la rec a un tres s’ama comença al seu llocn es troba , l r a o a v a t c al p o u, els i el ll de com rribar una o acaba que veu a que ha vist a intenten alvar-se’, vegada la persona nt, la rest ” per a ‘sa jugadores nom de a. Mentrestaa que “paga an tots les robats. La amagadde la personjoc acaba qu an sigut t qui paga setge per mi! El salvat o h gut vist, és ue queda, dient: adors s’haner que ha si m jugador q torn als i jug a o el prim a. Si l’últilvar al seu els meus primer xima vegad -se, pot sa i per tots pagar el la pròguix salvar nt: “per mi I torna a aconse ompanys die primer”. seus c ys, per mi va fent. compan que ho esta mateix

n coneixecs a. No i i t c n n a è l excel· ugaven els ha una j il per infant nteres. Ja istians. Hi est joc. c o j És el s ni fro ans precr torn d’aqu pre ha èpoques i els rominfantil en da, no sem moltes egipci ca cultura d’altra banars; és més,deures. autènti ltura que, studis escol ideal dels ue és, Una cumentat els eel substitut cultura q l’han tal tats que comple s ha sigut com a uni es per vegade tant això, istintes comques genuïn i la s s d i b u t o tip les rís No s el x, en caracte posseït, noms i boles segon a t s adop riure le a es deg a desc ria. t joc ja que s e u à q d a n gra it d’ requerits, otetes c e l’èx part d ls materialses boles xi àmica, n a r g e Potser implicitat d àries algun ques, de cerure la a la s són necess en metàl·liendre descri el joc només tes, ja siguàstic. Pret xistents en cle com o bole re o de pl modalitats e en un artipte que de vid arietat de i impossible dre en com s ells. gran vetes és quas, hem de tinectius de totecisió, de bol Així i tots en els obj nteria i pr blanc aquest.trets comun n joc de pu encertar el amb el hi ha ctar-se d’u sempre és la boleta cap cas En tractiu inicial per a això precís. En com a l’obje impulsant colp sec i ompanyament c , a n t tria lze amb u gament o eta. dit po t l’arrossençar la bol s’admea per a lla tècnic

La C

orda

Es juga per cad amb una cord a extre a. Dos m, per altres jugador a es s botar s col·loquen e donar voltes a l’agafen, u ense pe n fila per a a la corda. Els rdre to a botar r n entrope el primer. Si n, una vegad ar passant a a ss u passa a a amb la cor n no bota qu que comença da, es a “pagar” para el n li toca, o , és a j d i r , a Mentres “donar oc i aquest que un a la co segons rda”. bota, e ls altre c s cante ritme d om siga aques ta, es iferent. n una c d a variant s, quas En el joc de óna a la cord nçó i i semp l determi re acom a corda hi h a a un nada. a m panyada d’una oltes És el j cançó o és molt c preferit de l e c i, tant omú, converti s xiques, enc a r particip hòmens, com -ho en un jo ra que també en d’el c d o de “cam n e s , xiqu l. p”, ets i xiquetes ,

El Coch

eret

El cotx Em va eret leré dir Que si anit, leré, Muntar volia, leré, am I jo li v b cotxe, leré. a Amb g ig dir, leré, ran No vull saler, leré Que em cotxe, leré, marege , leré.”

a barca

ar l En pass

rca, ar la ba En pass el barquer: dir Em va tes boniques, ue Les xiq uen diners.

No pag c bonica, só Jo no ull ser, Ni ho v arca, b Dalt la tres si o d , a Un

1,2,3...

s lé An t e l l o P

ants particip Un delsla resta dels . l l a t a a cia mag de l’a et d’esquena a certa distàna a variant par enç a un És una loca en una resta se situa que paga, com re les es col·s, mentres la . La persona és, sense moucostarjugador ínia d’eixida, pollet anglofiten per a a moment en la ln, dos i tres es altres apr ant-se en el fer-ho dir: “U els peus”. L la paret, par el cap. Si en línia mans niés possible a cançó i gira de nou a laarribar se el m acaba la seua ment li mana aconseguix ocs que en què algun en movia persona que És un dels j s. veu a a. La primer la guanyadora. els meus amic d’eixid la paret és ueta junt amb que no fins a cticava de xiq ecordar,elecció, r m e a í r r més p e pod t aquesta s o tal jocs qu ia i tants això hem tr guts per totsueta, el s t n a t Hi ha em mai. Per s més cone veure de xiq acabarí potser són el que més vaig b més. perquè perquè era els ve anirem am eu ue jugu vegada que l’any que gueu, q no perdem u j e u s q que cas é -vos s néts… i desitjar n aquest s quedas amics, fills, s proporcione n e s é m Ja no b els vostre ncia que en molt, am a de la infà la màgipulars. jocs po ugar! ers: A j barraqu , s r e r e Fogu

LEMA: REI LLEÓ

FOGUERA INFANTIL

FOGUERA PRINCESA MERCEDES

La foguera infantil d’enguany, és una representació de la història del Rei Lleó, una al·legoria al cicle de la vida, que d’una manera o una altra, es reflectix any rere any en les Fogueres de Sant Joan.

En l’escena principal podem veure tota la Família Reial, Simba, Mufasa, Nala i Sarabi; junt amb ells està el sacerdot babuí Rafiki i l’inigualable Missatger Real Zazú, tots en una estampa coneguda en què Simba és presentat com a símbol de futur, com a hereu a la corona.

En una altra de les escenes, apareix Scar, tio de Simba, que trama una successió en el tron. Aquest prepara un tracte amb les hienes, perquè siguen les seues aliades en tan malvat pla, matar a Mufasa el Rei i Simba el seu fill i hereu.

En una última escena podem veure a Timó i Pum, dos grans amics que té la sort Simba de conéixer en l’exili, darrere de la mort de Mufasa. Aquests 2 xicotets personatges, viuen en la selva sense preocupacions. Junt amb Simba, viuen grans aventures i li ensenyen a Simba, totes les divertides coses que poden fer per a sobreviure en la selva, ballar davall els arbres i menjar sense parar.

El cicle de la vida, és l’argument principal d’aquesta festa, la mort representa el fi d’un cicle, i ho trobem darrere de les fumejants i incandescents restes, que a poc a poc van consumint bastidors, fustes i ninots de la foguera, mentres l’aigua dels bombers mullen les nostres cares, que amb llàgrimes en els ulls i cansats pels dies de festa, ja pensa novament amb il·lusió i esperança, en un nou projecte, un nou exercici a la vida.

MESTRE: RAMÓN LEMOS SIERRA

FOGUERA PRINCESA MERCEDES SALUDA AL BARRI

Un any més, es comença a respirar en l’aire que arriben les Fogueres de Sant Joan. Arrere queden 365 dies carregats d’actes, presentacions, esmorzars i activitats en què tots els comissionats hem tirat la resta per a aconseguir que la nostra volguda foguera i el nostre barri siga conegut fins i tot més si és possible en tota la ciutat i fora d’ella.

Des d’ací vull agrair a tots els meus companys, l’esforç realitzat i animar-los que continuen amb interés un any més.

Voldria destacar entre altres, tot el treball realitzat pels comissionats d’aquesta comissió, preparant, assajant i realitzant aqueixa magnífica obra de teatre, amb la que vam obtindre el 5é millor premi, primer guardó aconseguit per aquesta foguera en tota la seua història. A més d’aqueixa meravellosa presentació, que van preparar amb treball i cura, realitzant balls amb veu en directe i que van oferir al barri amb tot l’afecte. Som una foguera modesta, però coneguda i reconeguda dins de la festa, pel treball seriós que realitzem, treball que ha sigut recompensat.

Crec fermament que la festa està més viva que mai, i que amb la incorporació i la col•laboració de més gent podem marcar-nos i aconseguir nous i importants reptes.

Em sent molt feliç i satisfet, per l’agermanament que realitzem enguany, en el sopar que va haver-hi després de l’acte de presentació de les nostres representants 2010, amb la Peña Hortolana “La Seda”, des d’ací agraïm al seu president Ángel López Alcaraz, totes les atencions rebudes, així com l’afecte de les seues Reines adulta i infantil.

Enguany tirem la resta amb aquest llibret, participant i presentant al barri gràficament totes i cada una de les activitats que realitzem, aportant nostre granit d’arena a la cultura de la nostra festa. És l’únic element de la festa que ens queda després de la crema del vint-i-quatre de juny, és l’única prova tangible i que perdurarà en el temps, de la qual cosa vam fer, de la qual cosa aconseguim.

José Antonio Pastor Llorens

FOGUERA PRINCESA MERCEDES SALUDA AL BARRI

Volguts xiquets i xiquetes del barri, sóc Noelia, la nova presidenta Infantil de la Foguera princesa Mercedes. Em sent feliç i contenta per poder representar enguany a la meua foguera infantil. Any en què hem estat en moltíssims actes i realitzat prou activitats; Plantar arbres, excursions guiades per la ciutat, visites al Museu Arqueològic d’Alacant, Visita als Pozos de Garrigós, Exponadal, Assajos de balls, teatre, Visita a la presentació de les Reines de la Peña Hortolana “La Seda” i tants altres més.

També estic feliç perquè sé que amb Lucía, Nuria i Andrea m’ho vaig a passar molt bé. Segur que representaran a la Foguera princesa Mercedes fantasticamente en totes les presentacions que facen.

A tots els xiquets del barri, vull invitar-los que s’animen a apuntar-se a la foguera, tots els que ja estem, vos rebrem amb els braços oberts, i junts gaudirem de totes les activitats.

Encara que siguem pocs ens emportem tots molt bé i ens divertim molt.

Una salutació

Noelia Tomás Pastor

FOGUERA PRINCESA MERCEDES

CONFIGURACIÓ DE CÁRRECS

COMISSIÓ INFANTIL Presidenta: Bellesa Infantil: Dama d’Honor: Dama d’Honor: Padrina: Comisionats:

Noelia Tomás i Pastor Lucía Galvañ i Martínez Andrea García i Chazarra Nuria Galvañ i Vegara Laura Sarabia i Pastor Nuria Segura i Canals Samuel Torregrosa i Cabanillas Izan Torregrosa i Cabanillas Aitor Montoya i Ortega Alberto Morant i Conca Naiara García i Buigues

COMISSIÓ MAJOR President: Vicepresident: Secretaria: Tesorer: Delg. Federació: Delg. Loterías: Delg. Infantils: Bellesa: Dama d’Honor: Dama d’Honor: Delg. Racó: Delg. Festejos: Delg. Artística: Delg. Belleses:

Vocals:

José Antonio Pastor i Llorens Yolanda Pastor i Aguilar Narci Canals i Sigüenza José Ramón Segura i Amorós Chema Galvañ i Soria José Juan Montoya i Pérez Juan Alberto Morant i Varón Noelia Martínez i Morales Patricia Martínez i Rodríguez Blanca Mora i Valero Raquel Palomares i Carretero Dolores Aguilar i Sánchez Mayte Jiménez i Ruiz Juan José Dénia i Quilez Mónica del Pozo i Castellanos Ana María Morant i Jiménez Verónica Benito i López Raquel Pastor i Aguilar Mamen Romero i Avilés María de los Santos Muñoz i Cano Manuel Íñigo i Barber Rafael López i Gómez

Càrrecs d’Honor 2010 Padrina d’Honor

Noelia Martínez i Morales

Padrina d’Honor Infantil Laura Sarabia i Pastor

Mini Bellesa

Naiara García i Buigues

Comissionats d’Honor Isabel Molina Cromo QUID

Patricia MartĂ­nez i RodrĂ­guez

Bellesa 2010

Bellesa Infantil 2010

Lucía Galvañ i Martínez

Damas D’Honor 2010 Blanca Mora i Valero

Raquel Palomares i Carretero

Damas d’Honor Infantils 2010 Andrea García i Chazarra

Nuria Galvañ i Vegara

a n i r Pad rtínez Noelia Ma

2010

i Morales

Charles Chaplin va dir que ‘El temps és el millor autor; sempre troba un final perfec to’.

Tot el que fem di cosa ens diuen, a a dia, la gent que coneixem ens fan ser co ens ensenyen, els amics que en, la qual esta experiènciam som. Jo he tingut la sort s rodeja en la meua vida amb vosaltres, que sou part de viure M’heu aportat to fora i dins del món de les important millor somriure. t i per això vull dedicar-vofogueres. s el meu

irreats de moments idables, carreg onants. Vesprades de obl in ys Quan som xicotets, és la nostra imagi an s Do riències emoci ilades. l’encarregada d’anar alimentant dia nació petibles i expe, reunions, esmorzars i desfobra de a dia, fé a ca tic i às nt el baül de la nostra memòria, a vegades da fa rti a pa els xiquets, eix alguna falses expectatives per sons impossibles amb Excursions amb aconseguim el quint premi, yes i de an è mp qu co b s am ue complir i altres amb moments i vivèncie e me atr te s que sopareta amb les lloween arrepleguem durant la nostra vida. que una altra da de birles, carnestoltes, ha foguea la eix vet , ra, ys ne an ma mp co ser de cap altrarri i que ens va fer ues i comi com no podia deleit del ba es cremava la nit s meues amig e de fades le el r de se s va te l e qu mo nt es ra El que per a seu moment va ser un conçar tot com onar-nos mentr a la nostra foguera oci em i r ra vib del nostra visita panyes en elyorat, per a mi va come n, amb múLa . an Jo nt Sa de Sant Vicent de tra al poble’ tació de la Reina de i un son en la de rialla de Chapli fotogrames en a ‘L a an rm ge s els una pel•lícuo de fons, embolicats ensgavellada a sita a la presen Raspeig i la viana ‘La Seda’ de Múrcia. A tots puc sica de pian gro... una proposta degos i trenta vo ol s rt mé ho no a , ny pe cte la filla un e amb tot l’afe de blanc i ne la Bellesa da, amb una que ens vau rebrles vostres atencions. una dona casa La proposta: ‘... seres’ La meua r pe ies àc gr r . di s, una i pocs anys Foguera Princesa Merced del meu mas costatsta, de 2009 de la ser un clar NO, però la me a tot fe a nt l a y e n d ompa escor. ins resposta va . scuda d ia i fr b mi, ac Junt am ma xiqueta, na desborda alegrilla, i per a rit va ser SÍ bellíssi festera i que es com una fa germana, en Què raro! Mai arribaré a entendre els família er a la meua er dames com un sar quan vas hòmens. Tal vegada va ser el seu senLaura p na de les teues eta que vas po la plaça de tit de l’humor de vegades prou irònic, Lucía u record eixa car tots eixim de rcajadas..... perquè té bons mestres o eixa ment mael meu el número 90, rient-nos a ca anetaaaaa! I quinadora que solen tindre els marits, traure ament feliç i que tens una m de l’ànima per a poder-se alliberar de tu durant l’ajunt iaio. Si és a la germaneta e sàpies que dos anys. ...y tu tan contenta. No sé EL 90 eldesprés arrib el 89. Vull quull un muntó encara com ho va fer, però junt amb el bo que l’arregla... igo.... Et v meu President Pichocha i la compliciLucía i vertit molt cont tat de la resta de la comissió em van m’he di convéncer perquè poguera disfrutar de peque. dos dels anys més bells i inoblidables Al teu costat un de la meua vida. drea i Lucía, a cosina i una germana, An elles han sigut En 1 dels moments mé testimoni d’un 9 guera 91 vaig una xiqueta pot s feliços i entranyables qu ser jun res. Visites a viure en el món de les fogue e com a Be t amb So Dama d’ arbres, jugar, museus, presentacions, plantallesa Honor mada nia I no! Andrea tensreanar, i també barallar, co r d’Al Sonia Ca a la no glesias, d’esta a f s rialla que es co un somriure encantador i un m canvi cant. Vin stedo, Al tra volg acompany oa c t uda s et va dir l’an ntagia en segons. Lucía, co a tindr que s’h anys d aldessa y passat la teua i es nt m No d e t elia, eres un xic e a al i e s v p i r en pr l’op la C és i meua otet terratrémoltra germana o i o pe r u on d t a. t i f .. g u u un a o T’ a r t ï n adore. gue camàci ita t este canvi ra. A tot t de se en la fes es als t r s , gr Junt amb mi, àcies els que Bellesa a, vaig ría, desprens dos dones encantadores: Ma v i fel icitat an fer p de la una gran pers alegria i tendresa, tu eresossib s per l’en le sable, amiga deona, treballadora i respon cert. panya; Hui no ls teus amics i gran com-pots estar ac í dalt però

entre el esa és l’acord a cosa: La bell es bellesa. Et vull. un te rdi ll vu forma... i tu er contingut i la dit ja. La que no t’haja et puc dir a tu i la teua alegria el teu e Qu . .. ca. an Bl aconseguir la teua espasa teua rialla és de qui et vullga i podràsó. M’alegre ’t rsi ja ve de di ro ra , pu ut esc enguany.

Eres un amor i el món sencer. gut i haver compartit amb tu, ne co te rve ha d’ Un bes.

Enguany he anat coneixe estan vivint esta bella nt moltes xiques que com jo sopars, desdejunis, entrexperiència, ens hem vist en ens anirem coneixent milevistes i festes, segurament a mi, ha sigut un plae lor en les convivències. Per r conéixer-vos i compar amb vosaltres bons moments tir moltes amigues i sobretot . De totes elles, m’emporte una ger man a.

Lou rde s hi ha qui diu que sense rialles tindria sentit, i sincera i sense plors la vida no men t esti c d’a cord , juntes hem rist mol i les dos que per a alguns sigues ens hem emocionat... encara un cas , per a mi eres Gràcies per estar hui ací vida. al meu costat. a vosaltres, la meua Un bes molt especial per en tota esta aventuort família, per ser un sup esentar a un barri, a ra de ser Bellesa, de repr per ajudar-me en tot una gran foguera. Gràciest de la vostra mà, per el que ha estat a l’abasmeus companys, rialles, compartir amb tots els molt orgullosa d’haverafecte i amistat. Estic . A tu, que me vas dir vos tingut al meu costat no es per on t’amagues que no t’anomenara, que onsable de tot esto... i que eres còmplice i respt’agarraré yo! vull dir-te gràcies i ja seu fi, ant al na banb i r r a u està és ue o, ara ames q •lícula La pel sona el pianas els fotogr n ara de ó ja no ora. Pas a p i negre, s a canviat da son eren en blanclgo que no h rialles i abans però hi ha a corde entre a desgacolor, ue inclús re unió, aquell dient SÍ i és q ades, eixa rel meu marit un gran carcall proposta, a a record amb vellada dient NO i l un i a mi e. mpartir somriur ull co v s é m no acabar .

Per a ent: pasa... m a el que s p pens m e t el ’ ‘No és tots nosaltres Passem .

GRACIES tots i a t i n Bona

Infantil a n Padri 2010

Laura Sarabia i Pastor

despedida com ist per la meua tr ar est d’ hui em r A pesa cesa Mercedes, Bona vesprada. la Foguera Prin Estic de a.

09 nt 20 nte l co nti uè també estic a Bellesa Infa que sóc enfrontats. Perq de nts at me on nti ad se he b trobe am enguany, m’ oal repassar tot ànyer a esta xic contenta, perquè unada per pert rt Afo a. ad un per a mi. rt a li afo t mí l fa mo an eta gr una xiqu dubte, una al meu costat. e ha sigut, sens teta foguera, qu per estar sempre l nti fa in ó r a mi. ssi ua comi molt especials pe Gràcies a la me ó dos xiquetes ssi mi . co as a nt est de d’ esi s pr I al capdavant enguany amb do rt de compartir He tingut la so

i sempre has estat atenta Primer Nuria; Nuria, m’has cuidat molt molt. Noelia, la meua vull Et ta. a què estiguera còmoda i conten tot. Vas ser la meua t rti compa hem ho , dir a vaig et què cosina, en el meu any de enta presid meua la bellesa quan vaig ser dama, de candidata. actes meus els rtint compa uarem contin i bellesa, I, per descomp tat, compartim les nostres vide anant de la mà s, que continu i espere continu aran ar aprenent mol Afortunada per t de tu. Et vu tindre com a da ll. mes d’honor a la i a la meua mi meua cosina Andr llor amiga, Lucí ea a. Jo no m’acom iade de vosaltr es.

Continuaré disf rutant amb vo saltres, alegra saltres estigue nt-me de que u contentes. An vodrea, la meua companya, acon amiga i la me sella Nuria, ua la vostra no què passeu un va companya perany tan bonic com el que he m passat nosaltr es.

nascut, Lucía, la meua millor amiga, compartint moments des que hem . No sempre hem estat juntes i espere que estiguem així per sempre càrrec el en tuïx substi em qui podria estar més contenta, perquè eres tu, i eres la millor.

Afortunada per tindre una famí lia festera que els fogueres. Mo m’ha ensenyat n yayo, el meu a amar president, enca rabiar, et vull ra que em faces i estic orgullos molt de a de ser la teua la teua Bellesa néta i d’haver Infantil. sigut

La m e perf ua yaya, ec i ha ta i no comissi onad s em a molt. estat amb perdera de la fo mi e r n el es. Mam guera, se s mo à ment , m’ha mpre at Tia: l s s enta t ac r a meua isto s i ompanya que est d Noelia t i en e , la m elegada d’ inf ls f a molt guera eu ser mo s ll eliç s dele a altra dele antils, per oc o ò v s. E gue ga me rea t vu s nar en s. Gràcies da, vos agr aig a dir-h ll ada qu o per ha tot mo com a e ve ment, tu i a sou le r-me porta ho diga: gr Afortu t a ta s pers àcies na per ones m n mi l’a da per tind és div ts llocs i re un mor pe e ferr p t a ides q r esta re com yayos ue con Pep fes el ec. ses in e i Julia. A ta, m’ha re que tinc, q ue sen fantil colzat s s 200 fortunada p e i compa entés 9, amb erquè rtir a sempre he fet les qu mb , com noves e esti els me a c m i p s us t a ats, le ssant Afortu s bell estone nada mi es molt por bel diverti haber Blanca leza ts. a d ulta tenido y Marí y a, seguir a Noelia sus conoci siempre os r a éndoos ec da como y comp ordaré con m mas de ucho c Noelia artien honor. , tu h ariño do mom y espe as tin entos meua d ro en la gut do el hoguer ble cà compli egada d’in a. rrec e fantil r amb ngu s i la les do la teu s part meua b any, has si a pròp s. T’h gut la ellesa: ia fil a s la. Et vull m portat amb m gràcies per olt i s i com s é que Hem passa tu tam i fóra t molt ju bé a m i. ntes i ju una perso ntes tamb na molt es é veurem pecial per meua mil ar a lor amig a proclamar les dos. a, la nos Com heu La teua tra nova pogut co filla i la Bellesa I mprovar, sinó tot n no tinc al contra motius per fantil 2010. ri. I pas del seu a estar se el que càrrec la trist, passe, hui Bellesa I queta mé nfantil 2 es despedi s afortun 0 0 a x d 9 a d’Alac , sentint Fogueres ant. Visc -se la xi de Sant a Alacant Joan i vi , visque sca la Fo n Les guera Pri ncesa Mer cedes.

Mini Bellesa 2010 Naiara GarcĂ­a i Buigues

Programa de Festes DIVENDRES 11 DE JUNY

2010

A les 20 hores HOMENATGE A FOGUERERS i BARRAQUERS MORTS

DIMECRES 23 DE JUNY

A les 21 hores PREGÓ DE FESTES PLAÇA DE L’AYUNTAMENT

A les 9 hores DESPERTÁ

A les 20.30 hores ENTRADA DE BANDES Y COMISSIONS

A les 21 hores DESFILADA FOLKLORIC Al tornar REVETLA POPULAR

DIUMENGE 13 DE JUNY

DIJOUS 24 DE JUNY

DISSABTE 12 DE JUNY

A les 20 hores CAVALCADA DEL NINOT

DIUMENGE 20 DE JUNY PLANTÁ DEL NOSTRE RACÓ i LA NOSTRA FOGUERA

DIJUNS 21 DE JUNY A las 9 hores DESPERTÁ A les 19 hores PASACARRERS PEL NOSTRE BARRI A les 22 hores REVETLA POPULAR

DIMARTS 22 DE JUNY A las 9 hores DESPERTÁ A las 11 hores SI HEM REBUT ALGUN PREMI, BAIXAREM A ARREPLEGAR-HO A les 22 hores OFRENA DE FLORS En Arrivar de la Ofrena REVETLA POPULAR

A les 9 hores DESPERTÁ A les 14 hores MENJAR POPULAR A les 22 hores REVETLA POPULAR A les 24 hores CREMÁ (Segons el torn que ens corresponga. A continuació seguirem amb la festa fins a l’horari reglamentari) Nota: La comissió es reserva el dret al canvi d’horaris o suspensió d’algun acte, segons les circumstàncies que es presenten.

2010

Presentaci贸

2010

Presentaci贸

Paelles, Esmorzars, Fogueres en Nadal, Pe単a Huertana La Seda

Activitats

5ยบ Premi

Obra Teatre

5ยบ Premi

Obra Teatre

San Vicent del Raspeig

Ofrenda Flores

Plantá d’Árbres, Visites

Exponadal, Pozos Garrigós

Activitats

Sorteig de comisions

C贸s Multicolor

Activitats

2009

La Plantรก

Esmorzar, Nit de Cap d’Any, Partida de Birles

Activitats

2009

La Pedida

Halloween i Cremรก de la Foguera

Activitats

Publicitat

FELICES FOGUERES DE SANT JOAN 2010

Plaza La Viña, 3 03007 • ALICANTE Telféfono / Fax: 966 100 019 Móviles 661 718 177 655 855 623

CENTRO PRIVADO DE EDUCACIÓN INFANTIL

CENTRO AUTORIZADO POR LA CONSELLERÍA DE EDUCACIÓN PRIMER CICLO DE 0 A 3 AÑOS

CENTRO FUNDADO EN 1979

• Alumnos Subvencionados con “BONO ESCOLAR” • Personal Titulado: Diplomados y Técnicos Especialistas • Admisión a partir de 4 meses de edad • Aulas separadas por ciclos

T on estra a L d u

re de m s Í e y se AS

Tel. 96 510 38 91 • 03006 - ALICANTE

(Menú elaborado en el propio Centro)

• Horario Continuado: De 7.30 a 17 horas

a r .. r . e i da

C/ PRINCESA MERCEDES, 14-16 • Bajo

• Servicio de Comedor

FELICES FOGUERES 2010

Siempre a tu lado y alrededor de la fiesta, para ofrecerte lo mejor

DESEA AL BARRIO PRINCESA MERCEDES UNAS FELICES HOGUERAS 2010

www.yamaha-alicantemotor.com Benito P茅rez Gald贸s, 64 - ALICANTE

Tel.: 965 123 379 - 965 229 860

Fax: 965 985 055

Tu compra ideal

Saluda al Barrio Princesa Mercedes en las fiestas de Hogueras 2010 Jos茅 Ram贸n Segura Narci Canals

A

SOL Y LUZ

S MO R A V LE PARA ES PRE

ER

LE

GU O F S

EQUIPAMIENTOS DEPORTIVOS

MARIA JOSÉ BAYONA MUROS CHANDAL • EQUIPACIONES DE JUEGO • BALONES

MEJORES MARCAS, AL MEJOR PRECIO

JOMA • ELEMENTS • UMBRO • LUANVI FELICES HOGUERAS 2010

PÍDENOS PRESUPUESTO SIN COMPROMISO Teléfonos 610 483 583 - 685 748 488

SENYOR PIROTÈCNIC... POT COMENÇAR LA MASCLETÀ!

Caja Mediterráneo, SEMPRE AMB LA FESTA

Hijos de Felipe Baños, S.L.

C/ Teatro, 44 • 03001 ALICANTE Tel. 965 230 746 • Fax. 965 058 720

snsport@snsport.com •

www.snsport.com

La Casita

de

Les desea unas

Alexia

FELICES HOGUERAS 2010 VENTA DE VINO MOSCATEL Y VERMUT EN BARRICAS PAN - BOLLERÍA - CHUCHERÍAS DISTRIBUIDOR DE PASTELERÍA Y TARTAS PREPARAMOS BOLSAS PARA CUMPLEAÑOS, BODAS, BAUTIZOS Y COMUNIONES C/ Princesa Mercedes, 6 - 03006 ALICANTE

Tlf. 679 500 108

FARMACIA

Pilar TRIVES PRADA

Felicita al barrio y les desea unas Felices Fiestas de Hogueras 2010

C/ Ángel Carratalá, 2 • 03006 • ALICANTE

COMITÉ

MICHEL

TORNEO SANTA RITA

629 454 450 Les desea unas Felices Hogueras 2010

Plaza La Viña, 4 - La Florida Sur • 03007 ALACANT Tfno.: 966 10 65 06

C/ Padre Mariana, 40 - Bajo Tlf. 965 21 08 85

C/ Meteorólogo Francisco García (Pol. Garrachico) 42 BIS 03112 Alicante • Tlf. 965 185 074

AUTO FUTURO SDAD. COOP. V.L.

CHAPA - PINTURA - MECÁNICA GENERAL - ELECTRÓNICA ELECTRICIDAD - REPUESTOS ORIGINALES

DESEA AL BARRIO PRINCESA MERCEDES UNAS FELICES HOGUERAS 2010

C/ Águila, 25 (Ciudad de Asís) - ALICANTE 03006 Teléfono 965 11 41 64 - Fax 965 11 62 06

DESEA AL BARRIO PRINCESA MERCEDES UNAS FELICES HOGUERAS 2010

Tienda Mercado Central - Puestos 122 - 123 • Tel 965 210 729

Restaurantes C/ Gerona, 5 - ALICANTE • Tel. 965 213 008 Avda. Mare Nostrum, 12 - ALICANTE • Tel. 965 106 929

Fábrica C/ Dpta. Manuel Mendizábal, 12 - ALICANTE Tel. 965 116 953

RAFAÉL E HIJOS Saluda al Barrio en sus fiestas FELICES HOGUERAS 2010 C/ Ana Navarro, 15 • 03007 • ALICANTE Telféfono: 96528 54 54

Espectáculos y Eventos

1

Espectáculos musicales y visuales

2

• Artistas y Orquestas • Revista de Variedades • Disco-móviles y Gogos • Bandas y Charangas de música

3

Infraestructura para el Espectáculo Nos encargamos de proporcionar y colocar todo tipo de infraestructura Relacionadas con el espectáculo.

Espectáculos Varios • Parques y teatros infantiles • Gigantes Paellas, tortillas, parrillada de carne..etc.

• Castillos de fuegos y Mascletás • Correfocs

4

Otros tipos de Espectáculos • Tríos y Dúos Musicales • Streapers femenino y masculino • Drag queens y Transformistas...etc.

• Carpas, Sillas y Mesas • Escenarios (cubierto opcional) • Tribunas • Barras populares

Avda. de Orihuela 91 1B • 03007 • ALICANTE Tel. 609 72 92 86 • Fax.965 112 832

javier@espectaculosgoodshow.com info@espectaculosgoodshow.com www.espectaculosgoodshow.com

PAPELERÍA LIBRERÍA ARTÍCULOS DE REGALO FOTOCOPIAS / FAX MATERIAL DE OFICINA Deportista Ramón Mendizábal, 27 - 03006 • ALICANTE Telf. y Fax: 966 089 818

Distribuidores MAR-MEN S.L. MAYORISTAS DE ALIMENTACIÓN Antonio Martínez Mendoza GERENTE Saluda al Barrio en sus fiestas de HOGUERAS 2010

ALMACÉN: Ausó Monzó, s/n • 03006 • ALICANTE Telféfono: 965 10 21 64

FELICITA AL BARRIO EN SUS FIESTAS DE HOGUERAS 2010

TELÉFONO: 966 088 626 - FAX: 966 305 181

PRINCESA MERCEDES, 8 BAJO • 03006 - ALICANTE

FELICES HOGUERAS 2010

LA CABAÑA DE QUIQUE FELICES HOGUERAS 2010

FELICES HOGUERAS 2010

Fútbol en Pantalla Grande Hamburguesas - Perritos Calientes - Sandwiches Bocatas - Patatas fritas y Tapas C/ Deportista Ramón Mendizábal, 1 - ALICANTE Teléfono: 965 100 715

DESEA AL BARRIO PRINCESA MERCEDES UNAS FELICES HOGUERAS 2010

• SPINNING • AEROBIC • JOGA • MANTENIMIENTO • PESAS C/ Grado, 10 ALICANTE (Antiguo Betis Florida)

EXPENDURÍA Nº 58 José Muñoz García Saluda al Barrio en sus fiestas de HOGUERAS 2010

ADMINISTRACIÓN DE LOTERÍA Nº 9 Saluda al Barrio en sus fiestas de HOGUERAS 2010

• TELEFONÍA MÓVIL • FOTOCOPIAS • ARTÍCULOS DE FUMADOR • ARTÍCULOS DE REGALO

C/ Princesa Mercedes, 7 • 03006 • ALICANTE Telféfono: 965 28 67 31

C/ Carratalá, 19 (Benalúa) - 03006 • ALICANTE Telféfono: 965 12 05 53

Ros

Casa

Restaurante

Comidas caseras, ahora también para llevar • Menú del día económico, Menú Familiar de fin de semana • Celebraciones • Eventos...

PALACIO DE CONGRESOS / Colegio de Médicos de Alicante Avda. de Denia, s/n • Telf 965 16 34 37 • Fax 965 26 30 00

Atención Personal por Técnicos Especializados

SI UN 4X3 ES UN 25% DE DESCUENTO NOSOTROS SUPERAMOS EL 40% LAS MEJORES MARCAS AL MEJOR PRECIO TRANSPORTE GRATUITO TALLERES MONTADORES EN TODAS LAS PROVINCIAS PEDIDOS ON-LINE 24 HORAS LOS 7 DÍAS DE LA SEMANA www.neumaticosalicante.com

contactar@neumaticosalicante.com Ctra. de Agost, 48 (Esquina C/ Yunque) Tel. - Fax: 966 673 433 • Tel. 965 660 804

C/ Gabriel Miró, 51 • Tel. 965 663 541 03690 • San Vicente del Raspeig (ALICANTE)

Avda. Ramón y Cajal, 13, Entlo. D - 03003 Alicante Teléfono: 965 13 19 94 - Fax: 965 13 16 57 e-mail: novared@novared.es

VENTAS: compras@novared.es CURSOS: formacion@novared.es ADMINISTRACIÓN: contabilidad@novared.es MICROPIGMENTACIÓN: micropig@novared.es FOTODEPILACIÓN: depilacionlaser@novared.es

Equipos de Estética y Cosmética Profesional Formación Especializada CURSOS

ALQUILER DE EQUIPOS DE ESTÉTICA

FOTODEPILACIÓN

TRATAMIENTOS 3 en 1

MICROPIGMENTACIÓN

- Cámara de diagnóstico facial - Microexfoliación - Radiofrecuencia - fotón

• Fotodepilación (depilación por láser) • Tratamiento rejuvenecedor de la piel • Depilación cera • Limpieza Facial • Tratamientos faciales (Antiarrugas, antimanchas, flacidez, etc.)

• Tratamientos corporales (Peeling corporal, algas, celulitis, etc.)

• Gimnasia pasiva • Masajes relajantes • Manicura y pedicura • Maquillajes y clases de automaquillaje

C/ Ángel Celdrán Carratalá, (esquina Deportista Ramón Mendizábal) Teléfono: 965 11 30 39 • 669 39 39 88

Lda. Almudena Serrano Guillén

Hogueras de San Juan 2010

Se realizan pruebas: • Glucosa • Embarazo • Tensión HORARIO INVIERNO De lunes a viernes, de 9 a 14 h. y de 17 a 20.30 h. Sábado de 9 a 14 h.

Ausó y Monzó, 10 • 03006 ALICANTE

HORARIO VERANO De lunes a viernes, de 9 a 14 h. y de 17.30 a 210 h. Sábado de 9 a 14 h.

Telf. 965 28 70 22

PANADERÍA • BOLLERÍA

HERMANOS GUARDIOLA ESPECIALIDAD EN PAN CASERO, TOÑAS Y MAGDALENAS

LES DESEAN QUE PASEN UNAS FELICES

FIESTAS DE HOGUERAS EUGENIA: 677 180 953

JAVIER: 651 947 934

C/ CEFEO, 79 • 03006 - ALICANTE • Tél: 966 08 86 34

LES DESEAN QUE PASEN UNAS FELICES

FIESTAS DE HOGUERAS C/AUSÓ Y MONZÓ - C/ CREVILLENTE, 1 ALICANTE • Tél: 965 20 94 50 - 966 35 55 57

ESQUINA DE PITARI

Cervecería

LES DESEAN QUE PASEN UNAS FELICES

FIESTAS DE HOGUERAS Y LES OFRECE MONTADITOS, TAPAS, BOCADILLOS Y PLATOS COMBINADOS AVDA./ DE ORIHUELA, 31 • ALICANTE • Tél: 965 28 20 22

Juan J. Ivorra García

MONTAJES ELÉCTRICOS

FELICES HOGUERAS 2010

FELICES HOGUERAS 2010 Deportista Ramón Mendizábal, 25 Teléfono y Fax: 965 28 68 14 Móvil: 608 461 994 • 03006 ALICANTE

PIENSOS MAITE ARTÍCULOS DE PESCA y CEBOS PELUQUERÍA CANINA Feliz Hogueras Sant Joan 2010 Cereales Legumbres Pajarería Accesorios Complementos Pesca Cebos Peluquería Canina

LES DESEAN QUE PASEN UNAS FELICES

FIESTAS DE HOGUERAS Polígono Walaig.

Ctra. Monforte-Agost, Km. 1 03670 MONFORTE DEL CID Telf. 965 62 01 75 • Fax: 965 62 13 93

e-mail: abrasivos@abrasivosnovelda.com www.abrasivosnovelda.com

C/ Régulo, 13 - 03007 ALICANTE

Tel.: 965 116 668

Cafetería Cervecería Especialidades

• Comidas Caseras • Carnes • Pescados • Montaditos

FELICES HOGUERAS 2010

La Libélula C/ Princesa Mercedes, 1 - Local Bajo izda • ALICANTE Teléfono: 965 10 00 58

Nou Benalúa Cervecería - Restaurante

Cervecería • Restaurante ARROCES POR ENCARGO Especialidad en Tapas Variadas, Montaditos, Carnes y Pescados

COMIDAS DE EMPRESA MENÚS DIARIOS FELICES HOGUERAS 2010

FELICES HOGUERAS 2010

C/ Carratalá, 42 • 03007 • ALICANTE Teléfono: 965 28 28 28 C/ Comuniones, 27 • 03005 • ALICANTE Teléfono: 965 11 25 10

LES DESEAN QUE PASEN UNAS FELICES FIESTAS DE HOGUERAS TODO EL BARRIO OFRECIÉNDOLES SU VARIEDAD EN TAPAS, PLATOS COMBINADOS, MENÚS DIARIOS Y EXCELENTES ARROCES

FELICES FOGUERES 2010 C/ PRINCESA MERCEDES, 35 03006 ALICANTE DE LUNES A SÁBADO, DE 7 A 19 HORAS

TEL. 965 28 40 41

CAFETERÍA - HELADERÍA

ALIPARK José Francisco Morant

FELICES FOGUERES 2010 C/ MÉDICO PEDRO HERRERO, 5 03006 ALICANTE TEL. 965 10 17 10

HELADERÍA EL MIQUELET DE XIXONA VICENTE GOMIS E HIJOS, S. L. LES DESEAN QUE PASEN UNAS FELICES

FIESTAS DE HOGUERAS A TODO EL BARRIO

FELICES FOGUERES 2010 TALLER DE CERRAJERÍA ALQUILER DE SILLAS Y MESAS C/ CONVENTO, 106 • 03560 • EL CAMPELLO TELÉFONO - FAX: 965 62 09 52

C/ CEFEO, 6 FLORIDA PORTAZGO

Saluda al distrito de Princesa Mercedes y les ofrece su especialidad en pichos morunos • Alas de pollo fritas • salchichas Frankfurt

FELICES FOGUERES 2010 Horario de Hogueras: De 7 am a 2 am

LA TASCA DEL VELA

PIROCTÉCNICA ALICANTINA DE FUEGOS ARTIFICIALES, S. L. FELICITA AL BARRIO EN HOGUERAS Partida de Fontcalent, s/n • ALICANTE ENCARGOS E INFORMACIÓN: Tel./Fax 965 110 996 (Taller) Tienda 965 110 652 • Móvil 639 622 727

www.focsalacant.com

e-mail: pirocolor@focsalacant.com

FELICES FOGUERES 2010 Ausó y Monzó, 14 • 03006 ALICANTE Telf. 965 10 46 59 • e-mai: chacoli@ctv.es

BAR ESPERANZA FELICITA AL BARRIO EN HOGUERAS

FELICES FOGUERES 2010 Travesía Ausó y Monsó, Local 15 • 03006 ALICANTE

BONMATI ASADOR DE POLLOS

Glassé

FELICES FIESTAS

DE HOGUERAS 2010

C/ Padre Recaredo de los Ríos, 39 Teléfono: 965 12 12 11

LES DESEAN QUE PASEN UNAS FELICES

FIESTAS DE HOGUERAS Y LES OFRECE PARA ESTAS FIESTAS TODO TIPO DE COMIDAS CASERAS PARA LLEVAR DEPORTISTA RAMÓN MEDIZÁBAL, 14 TEL. 965 11 32 70 03006 ALICANTE

Felices Hogueras C/ Hércules, 5 • 03006 ALICANTE Teléfono - Fax: 965 28 82 08

MOTOS J. PASTOR

Felices Hogueras 2010 C/ PROCIÓN, 41 - ALICANTE Teléfono: 965 28 48 99

SERVICIO OFICIAL

TEATRO Y ANIMACIONES PARA TODA LA FAMILIA

DESEA AL BARRIO PRINCESA MERCEDES UNAS FELICES HOGUERAS 2010

MAGIA Y AVENTURAS

Polígono Industrial 3ª fase Hosteleros,2 Almansa - ALBACETE - 02640 Apartado 278

PRODUCCIONES RYD ROSANA NAVARRO - 965 172 407 • 676 000 700

Telféfono: 967-343-643 Fax: 967-343-643

ryd@produccionesryd.com

www.produccionesryd.com www.cebrianstylo.com - info@cebrianstylo.com

ALACANT, LA MILLOR TERRETA DEL MÓN

José Juan Montoya y su nieto Aitor Montoya Ortega, felicita al Barrio FELICES HOGUERAS DE SANT JOAN 2010