2014 Sant Jordi Cicle Mitjà primària

SANT JORDI A LES ESCOLES 2014 Llibre dels nens i les nenes de Cicle Mitjà d’Educació Primària

XV JOCS FLORALS BADALONA SUD

Pla educatiu d’entorn Badalona Sud 2014

CENTRES I ENTITATS PARTICIPANTS Escola Baldomer Solà Escola Mare de Déu de l’Assumpció

ORGANITZA Comissió de dinamització de la lectura

COL·LABORACIÓ Consorci Badalona

CICLE MITJÀ CENTRE

TITOL

AUTOR/A

Escola Baldomer Solà

La princesa Xiclet

Alumne 3r A

Escola Baldomer Solà

El tigre

Alumne 3r B

Escola Baldomer Solà

El príncep i la donzella

Alumne 4t A

Escola Baldomer Solà

L’escuder London

Alumne 4t B

Escola Mare de Déu de l’Assumpció

Calent Ardien

Alumne 3r A

Escola Mare de Déu de l’Assumpció

La princesa de Sant Jordi

Alumne 3r B

Escola Mare de Déu de l’Assumpció

El desig de la Clara

Alumne 4t A

Escola Mare de Déu de l’Assumpció

El castell perdut

Alumne 4t B

Escola Santíssima Trinitat

El tresor de l’illa

Alumne 3r

Escola Santíssima Trinitat

L’excursió

Alumne 4t

PREMIS

El jurat atorga la FLOR NATURAL a: José Manuel Martín Pando Pel seu treball: El tigre

El jurat atorga l’ENGLANTINA D’OR a: Pablo Gozalvo Calero Pel seu treball: El tresor de l’illa

El jurat atorga la VIOLA D’OR I ARGENT a: Noa Matencio Pel seu treball: La princesa de Sant Jordi

ESCOLA BALDOMER SOLÀ

La princesa Xiclet

Xiao Ying 3r A

Hi havia una vegada una princesa que estava mot trista perquè no tenia amics. Vivia en un poble. Es deia princesa Xiclet i els nens i les nenes es reien del seu nom.

Ella va decidir marxar a viure a la ciutat. Allà va conèixer molt amics que també tenien noms originals com el d´ella: Xocolata, Piruleta, Golosina, etc La princesa va aprendre que al món hi ha tot tipus de persones i de noms i la gent que riu dels altres és perquè no saben que al món hi ha de tot i s´ha de respectar.

La princesa va viure feliç i contenta. Quan va ser gran es va casar amb el seu amic Golosina i van tenir dos fills, un nen i una nena. La nena es va dir Xuxe i el nen Xupa-xup. Tots quatre van viure feliços i contents.

Pseudònim: Els xuxes

ESCOLA BALDOMER SOLÀ

El tigre

José Manuel Martín Pando 3r B

Hi havia una vegada un tigre que vivia a la selva i estava molt avorrit perquè no tenia ningú per a jugar.

El tigre corria molt ràpid per això tenia molta gana. Un dia va marxar de casa seva i va decidir buscar zebres per menjar-se-les.

Després de molts dies buscant, va caçar una i se la va menjar tota sencera.

Tot tip va començar a caminar i es va trobar un elefant. L'elefant li va preguntar si podia anar a dormir a casa seva i el tigre va dir que sí.

El tigre i l'elefant es van fer amics.

Van caminar fins la casa del tigre i un cop allà, l'elefant , que era molt gros i una mica dolent, va destrossar tota la casa.

El tigre, quan va veure tota aquella destrossa es va enfadar molt, llavors l' elefant es va penedir i li va demanar perdó.

El tigre el va perdonar i van començar a construir una casa molt més gran per tots dos. A partir d'aquell dia el tigre i l'elefant es van fer amics, van viure junts i van jugar molt.

El tigre va aprendre que podia ser amic d'altres animals, va deixar de menjar zebres i a partir d'aquell dia va tenir molts amics i no es va avorrir mai més.

I un gos i un gat, aquest conte s'ha acabat!

Pseudònim: Farruquito

ESCOLA BALDOMER SOLÀ

El príncep i la donzella Cristel Mungia Castillo 4t A

Hi havia una vegada un príncep que es deia Heino i una donzella que es deia Alexandra i vivien en el bosc en una caseta petita amb un ocell blanc i una nit mentre dormien Alexandra i Heino van entrar uns lladres a robar un collaret d´ or màgic però Heino es va despertar i va veure els lladres i va lluitar contra ells i els lladres van sortir corrents i el collaret es va salvar i els lladres no van venir mai més. Heino i Alexandra es van casar i van tenir fills una nena i un nen que es deien Maria i Enric i van viure feliços i contents.

Pseudònim: Fàtima

ESCOLA BALDOMER SOLÀ

L’escuder London

David Zheng 4t B

Fa molt de temps, en un poble molt llunya hi havia un escuder que es deia Londor i volia ser cavaller. Era l´escuder del cavaller Leonor. El cavaller Leonor era molt presumit:deia que havia derrotat a deu dragons,guanyat onze tornejos i rescatat vuit princeses. Però el que no havia fet mai era agafar l´espasa d´Artur de la roca. Era una espasa molt especial que havia estat del rei Artur.

Un dia l´escuder Londor va intentar agafar l´espasa d´Artur de la roca. Tot el públic es reia d´ell, fins i tot el cavaller Leonor es reia d´ell. En Londor estava estirant amb totes les seves forces i al final va aconseguir agafar la espasa d´Artur. Tot el públic estava sorprès i exclamava : Ooooh! En aquell moment va arribar un drac ferotge i aterrador. Era de color verd fosc,amb una cresta des del cap fins a la cua,de tremenda llargada. Va aparèixer de les muntanyes i va agafar a la princesa. Londor, amb l’espasa d´Artur va lluitar amb el drac iva guanyar. També va rescatar la princesa. Totes les persones del poble estaven bocabadats i fins i tot el cavaller Leonor es va quedar sorprès. El rei en honor a l´acte tan heroic el va nombrar Sir Londor. I...vet aquí un gat vet aquí un gos aquest conte s´ha acabat.

Pseudònim: Samurai

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ Calent Ardien

Manuel Muñoz 3r A

Aquest drac es diu Calent Ardien i és un rèptil mascle. És jove, gran, fort i amb moltes escates. La seva cara és pàl·lida i allargada amb unes dents molt grosses i afilades per a menjar carn. Té una barba molt blanca però no curta.

Els seus ulls són petits i de color vermell encès. Té un gran nas verd fosc per camuflar-se i amb una boca tan gran que es pot menjar un tràiler.

Els seus braços són com el d’un tiranosaure rex , curts i petits. Els seus peus són diferents, un és més prim i l’altre més gros. El seu cos és musculós encara que en el seu cap té orelles de conill. És ferotge i malhumorat però li agraden els esports en equip. Li agrada jugar a bola de foc amb una pilota de foc de veritat.

Menja conills i té el costum d’amagar-se als arbres.

Pseudònim: La roca

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ La princesa de Sant Jordi

Noa Matencio 3r B

La princesa de Sant Jordi és una noia jove, d’estatura mitjana, prima i molt bonica. La seva cara és rosada i rodona amb uns llavis gruixuts i carnosos. Té uns ulls blaus molt vius i brillants amb unes pestanyes negres i molt allargades.

La princesa té el cabell llarg, llis i li agrada molt pentinar-se amb el seu raspall d’or. És una noia molt simpàtica, generosa i sempre imagina que algun dia vindrà el seu príncep blau. El seu vestit és llarg i de color rosa amb un cinturó blanc.

Porta una capa lila damunt del seu vestit, amb un barret punxegut. Les seves sabates són de color liles amb un petit llaç al damunt de color blanc. És protagonista d’un conte de princeses, dracs i roses i un jove i poderós Sant Jordi.

Pseudònim: Peter Pana

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ El desig de la Clara Maria Peregrina, Ana García, Raúl Rivera 4t A

Hi havia una vegada, en un poble molt llunyà hi vivia una nena anomenada Clara. La nena portava un vestit de color rosa i unes sabates vermelles. Un dia la Clara anava passejant pell bosc ,en aquell moment la Clara estava recollint flors , i va veure una flor molt bonica , la Clara la va agafar i, en aquell moment …. Va sortir una fada . La fada portava un vestit molt llarg de color rosa ,una corona platejada , una vareta màgica i unes ales que podia recórrer el món sencer . La fada li va preguntar com es deia i la nena va dir: Jo em dic Clara. La fada va dir: Jo em dic Aurora ,i sóc una fada que faig realitat els somnis bons de les persones. En aquell moment la Clara va dir: -Et puc demanar un desig?

La fada va respondre : es clar que si,- Quin desig vols?

Vull un mico , va dir la Clara.

La Fada va respondre: - Un mico?

Si, vull un mico . D’acord , tindràs un mico. Però ….hauràs de venir abans de mitja nit, així faré que el mico es quedi amb tu per sempre.

Quan ja anava a casa de la fada…..la fada no hi era! En aquell moment la Clara es va espantar molt! Va pensar que la fada li havia enganyat.

La Clara es va posar a plorar, el mico va dir: és que la fada no hi és , i si no hi és no et pots quedar amb mi, perquè desapareixeries.

En aquell moment la fada va entrar per la porta . La Clara es va alegrar tant, la fada va dir: - ja et pots quedar amb el mico que és teu per sempre.

Conte Contat, conte acabat!

Pseudònim: El desig

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ

El castell perdut Jordi Pérez, Anna salazar, Daniel Mnoyan 4t B

Hi havia una vegada un noi que li agradava molt el bàsquet. Un dia va escoltar que hi havia un castell perdut, com era tant tafaner va voler trobar el castell. Van passar 3 dies i 2 nits fins que va trobar el castell. Llavors dins del castell hi havia un gatet molt sensible. El noi el va agafar i a continuació el gatet va dir: -Heu de salvar a la princesa. El noi va anar a buscar a la princesa i quan va entrar a la torre del castell es va trobar amb una fada molt simpàtica. Aleshores el nen li va dir, -Tu ets la princesa? –No, jo sóc una fada. Per trobar a la princesa heu de superar 3 proves .

Primer heu de pujar fins la torre més alta del castell. Després veureu una cova al bocs i per últim heu d’anar a salvar a la princesa.

Aleshores el nen va fer les dues primeres proves però per fer l’última va esperar que fos de nit, perquè ningú el veiés. Llavors quan es va fer de nit, el nen va entrar i a la cova i va veure a la princesa. La princesa era molt bonica i delicada però estava lligada a un pal . El noi va anar i la va deslligar ,després la princesa li va donar les gràcies .

Finalment el noi es va quedar a viure al castell amb el gatet i la princesa i van construir al castell un magnífic camp de bàsquet .

I... CONTE CONTAT, AQUEST CONTE S’ACABAT.

Pseudònim: Els fantàstics

ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT

El tresor de l’illa

Pablo Gonzalvo Calero 3r

El capità Peter era el pirata més temible de tot el mar, tenia un gran vaixell que es deia “Victoriós”. Assaltava vaixells per totes les aigües del món i els agafava tot l’or i la plata que portaven... Va aconseguir un tresor tan, tan gran que no ho podia portar al vaixell i va començar a pensar que ho havia d’enterrar en algun lloc. Llavors, va pensar en una petita illa que estava al costat de la platja on tenia la seva casa... i allà ho va enterrar!.

Molt temps després, quatre nens molt amics: en Joan, l’ Albert, el Pau i, l’últim, en Miquel van anar a una platja a banyar-se i a jugar, però van veure que a prop havia una illa i van començar a pensar ...

-

Per què no anem en aquesta illa?

-

Sí que hi anirem! -van dir els quatre.

Llavors, es van ficar al mar, van començar a nedar cap a la illa, però... Ooooooohhhhhh!!!!!!!!

Un tauró els perseguia!....

-

Anem ràpid, que si no, el tauró se’ ns menjarà! - va dir en Miquel.

-

Uf ! Quasi ens menja ! –van exclamar més tranquils.

-

Al cap d’una estona, van arribar a l’ illa i es van posar a jugar fins que en

Pau va trobar un paper que semblava el mapa d´un tresor i van dir: -

“Anem a veure si trobem el tresor, 10 passos al nord...”

Des d’allà van anar a unes roques que estaven sota una palmera, van començar a cavar i, a l’estona, van notar una mica de fusta... Semblava un bagul. Ho van obrir i havia unes poques monedes d’or. Eren de l´antic tresor del capità Peter ! Van agafar les monedes i, després, van anar a les seves cases per explicar l’aventura increïble que havien tingut.

Pseudònim: Pagonca

ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT

L’excursió Emma Silva Moritz, Anna Guzmán Ruiz 4t

Aquesta història comença en una escola de Badalona.

La classe de 4t de la senyoreta Raquel, va anar d’excursió al bosc.

El viatge fins arribar al bosc el van fer amb autocar. Tots anaven en parella, l‘Anna amb la Laia, l’Emma amb la Paula, l’Andy amb el Miquel, el Dustin amb el Roger, l’Aroa amb la Maria, etc….

Una vegada van arribar al bosc, la Raquel els explicava les classes de plantes per a un projecte que havien de fer, mentre a Mireia i la Júlia es despistaven mirant un esquirol molt bonic.

El van seguir i seguir, fins que van arribar a una part del bosc que hi havia molts arbres i moltes flors, allà van perdre l’esquirol.

- Ens hem perdut !!- va dir la Mireia.

Van començar a caminar i, de sobte, la Mireia es va entrebancar amb un tronc i va caure per una rampa.

- Mireiaaaa - va cridar la Júlia,- no et moguis que ara baixo a buscar-te-.

La Júlia va baixar i, llavors, es va adonar que aquella part del bosc era d’uns colors diferents.

Els arbres eren dels colors de l’arc de Sant Martí, havien molts animals, conills, serps, cérvols, ocellets i el més sorprenent que tots ells parlaven. No s’ho podien creure, els animalets els parlaven!

La Júlia els va preguntar per què tot era de colors. El cérvol li va contestar que eren al país dels colors.

Les nenes es van mirar i no podien creure el que els hi estava passant.

Els animals, contents de tenir visites, les van portar a la cova on ells vivien.

Era mooolt gran, hi havia una cascada, molts arbres, un riu.....La cova era on dormien; el riu, on bevien; els arbres, d’on menjaven i la cascada, on es banyaven.

El color de la cascada canviava de color quan algú es banyava. Tot era molt bonic!!

Els animalets els van regalar una pedra amb un dibuix de molts colors, com el que hi havia dins de la cova.

De sobte, la Mireia i la Júlia van sentir la veu de la Michelle: -Júlia! Mireiaa! On sou??

Les nenes es van acomiadar dels animalets. Els seus amics les buscaven.

Van córrer cap a la rampa i van trobar els seus companys.

La Raquel es va posar molt contenta de trobar-les, però també les va renyar, portaven una bona estona buscant-les.

La Mireia i la Júlia, molt contentes, els van explicar tot als seus companys. Tots els nens les miraven bocabadats.

El Sergi va preguntar: - No serà un somni?Però les dues nenes van buscar a las butxaques i van trobar la pedra de colors. Això era una prova!

No havia estat un somni!!!

Pseudònim: Emna