Diferents metodologies i recursos per aprendrea llegir i esciure amb alumnat sord

DIFERENTS METODOLOGIES I RECURSOS PER APRENDRE A LLEGIR I A ESCRIURE AMB ALUMNES AMB DEFICIร NCIA AUDITIVA

Equip de logopedes de Badalona Marรง 2012

Comunicar ĂŠs compartir

Índex             

Objectiu general Avaluació funcional i intervenció La tasca de qui llegeix Vies d'accés al significat de la paraula Etapes evolutives de la LL.E. (Utah Fritz) Dimensions en l'aprenentatge de la llengua escrita (M.Clemente) La consciència fonològica Què passa en el cas dels infants amb D.A Alumnes amb D.A: Alumne1 i Alumne2 Exemples d’activitats Reflexió grupal Conclusions Bibliografia i recursos.

Objectiu general  “ El nostre compromís és que els nens i les nenes vegin la lectura i l'escriptura com una forma de comunicació.”  “ Han de percebre el sentit i el què es pot transmetre i construir amb la lectura i l'escriptura.”  “Per aquests motius ens hem de replantejar cada dia la nostra concepció, els nostres objectius i la coherència de les activitats plantejades.”

Avaluació funcional i intervenció

Processos de baix nivell • Processos lèxics o de recuperació de les paraules.

• Processos motors.

Processos d'alt nivell •Creativitat i originalitat.

•Planificació.

•Construcció d'estructures sintàctiques.

VALORACIÓ QUALITATIVA

La tasca de qui llegeix

Assignar un significat als símbols escrits •Discriminació de formes •Categorització de sons •Vies d'accés al significat de la paraula.

•Lèxic intern

Interrelació dels significats per a la interpretació •Coneixements previs •Informació del text •Autorregulació i autoconsciència.

Vies d'accés al significat de la paraula  Via fonològica – Mediació del llenguatge oral, emparellem la versió oral de la paraula amb la representació interna.

Es converteix la paraula oralment i després s'accedeix al significat

 Via lèxica – Emparellem la paraula amb una representació interna.

S'accedeix directament al significat

Etapes evolutives de la LL.E. (Utah Fritz) • Etapa logogràfica (s’utilitza com estratègia el context, característiques de la forma de la paraula) 2-3a.

• Etapa alfabètica (es comença a utilitzar la via indirecta: cal automatitzar-la) 5 a.

• Etapa ortogràfica (reconeixement instantani de les paraules o part de les paraules - no memorístic sinó elaborat a través de l’ús del mecanisme de recodificació fonològica)

Dimensions en l'aprenentatge de la llengua escrita (M.Clemente) • Aspectes culturals i funcional culturals i funcionals • Aspectes representacionals • Apropiació del codi: - Ensenyar consciència fonològica - Ensenyar la correspondència so-grafia - Ensenyar a adquirir fluïdesa lectora - Facilitar l’adquisició d’una base lingüística oral el més àmplia possible

• Comprensió lectora

El paper de la consciència fonològica en l'aprenentatge de la lectura i escriptura  Què és la consciència fonològica?

“La consciència fonològica es defineix comunament com la sensibilitat o la consciència explícita de l’estructura fonològica de les paraules en una llengua. Concretament, implica l’habilitat per notar, pensar o manipular els sons individuals en les paraules.” (E.Garriga)

 Què implica aquesta definició?

− Que és una habilitat per percebre, identificar i manipular els sonsfonemes que formen les paraules.

– Treball auditiu.

– Aprendre a llegir requereix que els nens siguin conscients dels fonemes com a segments individuals en les paraules. Es tracta d’una habilitat prèvia a l'ensenyament de la correspondència sografia.

El paper de la consciència fonològica en l'aprenentatge de la lectura i escriptura  Per què és important la CF en l’aprenentatge de la lectura?

– És necessària per entendre com es representen per escrit les paraules de la nostra llengua, per entendre el principi alfabètic.

– La consciència fonològica ajuda els nens a percebre els mecanismes regulars per les que les lletres representen els sons en les paraules.

– La consciència fonològica fa possible generar diferents possibilitats per trobar paraules de les que només coneixes parcialment alguns sons pel context.

Progressió de les dimensions de la consciència fonològica (I) Jocs d’escoltar

Per entrenar, en els nens, les habilitats d’escolta selectiva dels sons.

Rimar

Utilitzar la rima per introduir els nens en els sons de les paraules.

Paraules i frases

Per desenvolupar la consciència en els nens de que el llenguatge està format per cadenes de paraules.

Consciència de síl·laba

Per desenvolupar l’habilitat d’analitzar paraules en síl·labes separades i desenvolupar l’habilitat de sintetitzar paraules a partir de trossos de síl·labes separades.

Progressió de les dimensions de la consciència fonològica (II) Sons inicial i final

Per ensenyar als nens que les paraules consten de fonemes i per introduir-los en com sonen i se senten els fonemes de forma aïllada quan parlem.

Fonemes

Per desenvolupar l’habilitat per analitzar paraules en una seqüència de fonemes separats i desenvolupar l’habilitat de sintetitzar paraules a partir de la seqüència de fonemes separats.

Introducció a les lletres i a lletrejar

Per introduir la relació entre lletres – grafies- i sons de la parla.

Què passa en el cas dels infants sords?  Manca de bagatge de llengua oral adquirida de forma natural i per tant de competència oral que repercutirà en l’adquisició de la lectura i escriptura.  Dificultat en rebre la informació auditiva que permetria la construcció de representacions fonològiques.  L'aprenentatge de la lectura i el domini de la mateixa provoca igualment, que les habilitats de llenguatge oral que tenen els nens, continuïn desenvolupant-se ja que aprenen noves estructures i funcions del llenguatge per a l’escriptura que després són adoptades per a la parla.  Altres fonts d’informació fonològica que tenen els sords: – La lectura labial – La paraula complementada – Propiocepció dels sons – Gestos de recolzament – La dactilologia

Cal entendre la diferència per ajudar a aconseguir una realitat

Alumnes amb D.A Alumne1

Alumne2

 Edat:5a.5m  Curs:E.I 5anys  Tipus pròtesis:Implant Coclear Bilateral  Any implantació:1r.Implant any 2007 i 2n.Implant 2010  Llengua materna:Castellà i Català  Llengua de comunicació:Castellà i Català

 Edat:8a. 7 m  Curs: 2n. E.Primaria  Tipus pròtesis:Audiòfons Bilaterals (infeccions recurrents)  Any Diagnòstic: Juny 2009 (5a.10m)  Protetització: Febrer 2010 (6a.6m.)  Llengua materna:Àrab ( Inici d’ús de L.S.C)  Llengua de comunicació:L.S.C

Exemples d’activitats amb alumnat sord         

Treball de rimes Treball de síl·labes Treball de síl·labes amb recolzament de la lectura Lectura fonètica Propiocepció dels fonemes Discriminació auditiva de sons del llenguatge Lectura de síl·labes Lectura sil·làbica i associació al signe i significat Lectura amb suport dactilològic

Reflexió grupal  Què fer després de l’adquisició de la mecànica lectora en els infants sords?

Consideracions finals  Un programa de qualitat per a l’estimulació de la consciència fonològica hauria de formar part de l’aprenentatge de lectura per a tots els nens.  No és, però l’únic coneixement o habilitat requerida per aprendre a llegir. La consciència fonològica és necessària però no suficient per esdevenir un bon lector.  Altres habilitats influeixen en l’adquisició de l’habilitat per descodificar i adquirir fluïdesa, i una bona competència lingüística, coneixements generals sobre el món, bona capacitat de raonament i l’interès per la lectura son clarament importants per desenvolupar la comprensió lectora.

Consideracions finals 



Cal avaluar periòdicament els progressos i millores en l'adquisició de la LLE; molts nens/es podran aprendre a llegir si els professionals som capaços de definir correctament els objectius d'aprenentatge orientat a les seves necessitats especials.

Les dificultats en l'adquisició de les habilitats en LLE tenen molt a veure amb problemes de metodologia educativa.

Consideracions finals 



Previ a l'adquisició de la LLE cal disposar d'un codi lingüístic amb el que el nen no només pugui comunicar-se sinó tenir una representació del món com a referent per comprendre millor el que llegeix.

La importància del paper dels pares en l'aprenentatge LLE no és el de “mestres de suport”sinó de facilitadors per fer significatiu i gratificant aquest aprenentatge pels seus fills:programes per llegir als i amb els fills.

Recursos i materials   

www.tv3.cat/alacarta/#/videos Quaderns d’estratègies de comprensió lectora (Dolors Gispert i Lurdes Ribas). Ed- Teide.

Projecte Alabast (G.Català, A.Gras; ed.Baula): – –

 

Quaderns de comprensió lectora A: les joguines Quaderns de comprensió lectora B: el safari dels animals.

Gest de recolzament Borel Massony L’estel: material seqüenciat de lectura. Ed. Eumo (M.Castells, M. Farrés, J.Font, S. Vilaró).

Recursos i materials     

 

Del signe a la paraula. P.Viader, J.M. Segimón, S.Colell.

Ed Salvatella Mira què dic: diccionari interactiu multimèdia (LSC). Ed. Ube. M-Quijo, P.Viana.

Col·lecció “El Ginjoler”.Ed. El Cep i la nansa. (contes en LSC).

Alfabet dactilològic LSC. Enriqueta Garriga: L'adquisició de la lectura en el nen sord: cal saber "parlar" per poder llegir? (llicència estudis) http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/resums/egarrig a.html Revista suports: Origen i evolució del llenguatge escrit.

Funcions i enfocaments de l’ensenyament. (Maria Clemente Linuesa)

Recursos i materials  

  

Col·lecció Lectogrup (groc, verd, vermell, lila, i blau), Montse Sabé, M. Dolores López. (Editorial: la galera) Material Didàctic. Ed.Vicens vives: – Capsa de paraules i frases.

– Capsa dels sons de les lletres.

Avaluació de la comprensió lectora. Proves ACL. Glòria Català, Mireia Català, Encarna Molina, Rosa Monclús. Ed. Graó Imagier Photos: Nathan Alumnado con dificultades en el aprendizaje de la lectura.

Dolors Gispert, Lurdes Ribas. Ed. Graó.

Recursos i materials 



Recursos per treballar la consciència fonològica: http:// www.xtec.cat/serveis/creda/a8924081/pagina7. htm#p%C3%A0gina7 Grup de treball de consciència fonològica de la zona de Mataró. http://www.xtec.cat/cgi/mediateca_crp?NU =MP029107&CRP=08930012