Aprenentatge inicial de la lectura

Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura (Parvulari i Cicle inicial)

Justificació i eixos de millora Badalona, octubre de 2012

Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

Per què cal millorar Conèixer què diu la normativa Fonamentació (conceptual i metodològica) Habilitats de descodificació Habilitats de comprensió lectora Selecció de materials i activitats Enfocament social d’aprenentatge de la lectura Avaluació Paper del mestre i de la mestra “Línia d’escola”

10. Resum de respostes al qüestionari de l’AIL 11. Conclusions 10/19/12

2

1. Per què cal millorar?

10/19/12

3

-1

1

2

3

4

1

12

24

35

23

1

19

27

33

18

1

18

24

29

21

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/12/07/14/08/786f1a6a-251a-4598-89d0-5f26880b8fd5.pdf

10/19/12

4

PISA 2009 . Recuperar informació . Formar-se una comprensió general del text . Desenvolupar una interpretació . Reflexionar i avaluar el contingut d’un text . Reflexionar i avaluar la forma d’un text

10/19/12

5

1. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure informació concreta (atenció de parts o fragments del text) 2. Comprensió global : considerar el text com un tot, identificar idea principal o general del text 3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar inferències i extreure informació no explícita 4. Reflexió i valoració: reflexió crítica sobre les qualitats del text quan a la utilitat i rellevància de la informació

10/19/12

6

Per què es produeixen aquests resultats?

Una raó genèrica Una d’específica

10/19/12

7

les preguntes mĂŠs habituals dels llibres

10/19/12

8

i a educació secundària

poques vegades...

en què s’assembla... en què es diferencia... com es pot saber... es pot demostrar que... com podria comprovar... què podria passar... què es pot fer per... que serà el més important...

10/19/12

9

Per què es produeixen aquests resultats?

Una raó genèrica Una d’específica

10/19/12

10

E. Sánchez Miguel ...si no s’automatitzen aquestes operacions s’haurà de pensar per llegir i no es podrà pensar en el que es llegeix”

www.leer.es

. Percepció . Desenvolupament de la consciència fonològica . Correspondència grafia/fonema . Comprensió de les paraules . Comprensió de les relacions entre les paraules (frase) 10/19/12

SÁNCHEZ MIGUEL ,E. (1999: Los textos expositivos: estrategias para mejorar su comprensión. Madrid. Ed. Santillana

11

2. Conèixer què diu la normativa

10/19/12

12

LOE (2006) Educació infantil primera aproximació a la lectura i l’escriptura...

Educació primària a fi de fomentar l’hàbit de la lectura, s’hi ha de dedicar un temps diari.

10/19/12

13

DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.

Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-se en l’ús funcional de la lectura

10/19/12

14

DECRET 142/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària

La lectura és un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques i ha d’estar inclosa en el desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en organitzar la seva pràctica docent, han de garantir una mitjana mínima de 30 minuts diaris destinats a la lectura.

10/19/12

15

Annex 1 (Decrets 142 i 143/2007) “s’aprèn a llegir i comprendre millor els textos i a escriure i a reflexionar i revisar com s’escriu, s'aprèn a pensar, a partir d’unes bones interaccions orals.

En això juguen un paper clau les preguntes, les que realitza el professorat i les que han d’aprendre a formular els nois i noies” (Decrets (142 i 143/2007 DOGC 4915 –pàg. 21828) Per aprendre a llegir bé cal interactuar 10/19/12

16

3. Fonamentaci贸 (conceptual i metodol貌gica)

10/19/12

17

Activitat complexa Processos cognitius

Activitat sociocultural

Aspectes emocionals

Ensenyar a llegir i a escriure

Teoria d’aprenentatge

Aspectes lingüístics

Desenvolupament evolutiu

10/19/12

18 Fons, M. (2006): “La complexitat de l’ensenyament inicial de la llengua escrita”.Articles, 40

El procés lector Processament ascendent

Processament descendent

(Processos de baix nivell)

(Processos d’alt nivell) “Thereader”

TEXT

Eduard Manet

PARÀGRAF

Accés al lèxic Reconeixement de paraules

FRASE PARAULA LLETRA

Descodificació

Anticipació Construcció d’inferències Comprensió Interpretació

Memòria a curt termini

10/19/12

Formulació i verificació d’hipòtesis

“The reader” Eduard Manet

Memòria a llarg termini

Ruiz Bikandi, U. (2000): Didáctica de la segunda lengua. Madrid: Síntesis

19

En un entorn alfabetitzador A. Teberosky

⋅ ⋅ ⋅ ⋅ ⋅

Es llegeix conjuntament S’anima a experimentar, a jugar, llegint Es valoren més els encerts que les errades S’usen materials reals, de cada dia, del carrer Es parla del que es llegeix

10/19/12

20

Característiques d’aquest entorn alfabetitzador

⋅ Hi ha diversitat d’usos de la lectura ⋅ Hi ha diversitat de materials per llegir: portadors de text i suports textuals ⋅ Els materials són accessibles als infants ⋅ La lectura acompanya els jocs ⋅ La lectura està incorporada a la vida 10/19/12

21

“L’única i més important activitat per construir la comprensió i les habilitats essencials per l’ èxit en l’aprenentatge de la lectura sembla ser llegir en veu alta als infants” (IRA, 1998).

Contribueix a familiaritzar-los amb l’estructura del text escrit i amb el seu llenguatge. Permet treballar la comprensió de la lectura abans de saber llegir (Solé, 1992).

International Reading Association i National Association for the Education of Young Children (1998): “Learning to Read and Write. Developmentally Appropriate Practices for Young Children.” The Reading Teacher, Vol 52, 2, 193-216.

10/19/12

22

Context motivador d’aprenentatge de la lectura . Veure adults significatius llegint . Assistir a lectures en petits grups Isabel Solé . Fer proves i sentir-se recolzat emocionalment en els seus intents . La dimensió lúdica i gratificant ha d’acompanyar la lectura

SOLÉ, Isabel:“L’aprenentatge i l’ensenyament de la lectura” a TEBEROSKY, A. i SOLÉ, I. (1997): Psicopedagogia de la lectura i de l’escriptura. Barcelona: UOC 10/19/12

23

4. Habilitats de descodificaci贸

10/19/12

24

Habilitats de descodificació . Aplicació de la “doble via” (lèxica i fonològica) . Discriminació visual . Consciència fonològica: . . . .

10/19/12

Discriminació auditiva Segmentació Valor sonor de les grafies Síntesi fonètica 25

La doble via de reconeixement dels mots

Via lèxica

Via fonològica

Coltheart, M. (1978). Lexical access in simple reading tasks. In Underwood, G. (Ed.), Strategies of Information Processing. London: Academic Press.

Treball de frase

10/19/12

27

Treballar amb frases permet: Avui ha plogut molt i ha caigut pedra. . Establir paral·lelismes entre la llengua oral i l’escrita . Memoritzar paraules (via lèxica) . Inferir correspondències grafia-so i so-grafia . Treballar estratègies de lectura 10/19/12

28

Discriminaci贸 visual

10/19/12

29

Discriminació visual: lletres, síl·labes i paraules . . . . . . .

Distingir lletres de números Distingir lletres iguals i diferents Diferenciar lletres semblants Reconèixer lletres i paraules en contextos diferents Reconèixer fragments de paraules Reconèixer paraules semblants / molt diferents Reconèixer paraules que tenen les mateixes lletres canviades d’ordre . Identificar la mateixa grafia amb diverses formes: . Fonts diferents . Majúscules-minúscules

10/19/12

30

Consciència fonològica (CF)

10/19/12

31

Coneixements inicials de CF . . . . . . .

Consciència de so Sons i silencis Sons produïts pel propi cos Sons i sorolls presents a l’entorn Segmentació sil·làbica Sensibilització a la rima Discriminació i producció de sons inicials i finals

10/19/12

32

Coneixements posteriors de CF . Discriminació dels fonemes d’una síl·laba . Manipulació de fonemes . Anàlisi de semblances i diferències . Segmentació fonològica . Síntesi de fonemes . Consciència de tots els fonemes d’un mot 10/19/12

33

Bones preguntes de CF . . . . . . . .

Quina paraula és més llarga: carnisser o peixatera?

Quantes paraules hi ha quan dic: Fes via que farem tard!

Que comencen igual “fusta i figura”?

Quina és la primera síl·laba de la paraula “samarreta”?

Quants sons sents a dins de la paraula “tauleta”?

Quina paraula seria si afegim “s” a “altura”?

Que passaria si canvies el so “p” de la paraula “pebre” pel so “r”?

Quina paraula seria si quan diem “llumeta” hi traiem la primera síl·laba? . Quin so sents quan dic “fulla” que no hi és quan dic “full”? . Digues “sal “a l’inrevés!

10/19/12

34

Estrat猫gies de lectura (Lectura col路lectiva)

10/19/12

35

Les estratègies en el procés lector

ABANS

10/19/12

DURANT

DESPRÉS

36

6. Selecció de materials i activitats .Portadors i suports textuals .Tipus de text i d’usos de la lectura .Materials d’aula .Racons de lectura .Activitats bàsiques

10/19/12

37

Portadors de text . Logos comercials . Etiquetes . Rètols . Cartells . Publicitat . Fulletons 10/19/12

Suports de text . Revistes . Diaris . Llibres . Webs i blocs

www.caib.es

38

Quin dia menjarem pollastre?

Quants dies menjarem fuita?

10/19/12

39

“Feu servir” la lectura, amb ells

10/19/12

40

Què necessiteu per...?

10/19/12

41

Llistes Necessàries!!

Menjador Activitats pendents Materials que s’acaben Contes explicats Personatges de contes Places i carrers Cançons apreses Animals coneguts Jocs de pati “jugats” 10/19/12

Marques de cotxes

42

Llegiu el diari

10/19/12

43

Revistes infantils

10/19/12

44

Llibres de coneixements

10/19/12

45

Contes populars

10/19/12

46

Àlbums

10/19/12

47

Convenis de col路laboraci贸

10/19/12

48

“Préstecs interbibliotecaris” LLEI 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya. (DOGC: 1727 de 29.03.1993) Article 5: Integren el Sistema Bibliotecari de Catalunya: a) La biblioteca nacional de Catalunya. b) El Sistema de Lectura Pública de Catalunya. c) Les biblioteques universitàries, les biblioteques de centres d'ensenyament no universitari i les biblioteques especialitzades.

10/19/12

49

Materials bĂ sics

10/19/12

50

http://generacio2008-avilaparietes.blogspot.com

http://elpavellodinfantil.blogspot.com

10/19/12

51

Pissarres digitals

Possibilitats infinites 10/19/12

52

Llibreta escola-família Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola La Ginesta Camí de la Font, s/n SANTA CRISTINA DEL CAMÍ

Santa Cristina del Camí, 17 de febrer de 2012

Activitats bàsiques .30’ minuts diaris de lectura . Padrins de lectura . Lectura expressiva . Lectures col·lectives . L’hora del conte . Biblioteca d’aula . Préstec domiciliari 10/19/12

54

http://www.dreamstime.com9002

Cada dia!

.Lectura del mestre .Lectura autònoma

http://pecagus.blogspot.com

http://www.dreamstime.com9002

El mestre: model de lectura expressiva

http://pecagus.blogspot.com

http://www.dreamstime.com9002

El mestre: model de lectura silenciosa

http://pecagus.blogspot.com

http://www.dreamstime.com9002

Deixeu el llibre en un lloc important!

http://pecagus.blogspot.com

www.casaviva.cat

10/19/12

58

http://www.dreamstime.com9002

Lectura autònoma

http://pecagus.blogspot.com

Els alumnes se sorprenen d’ells mateixos; els encanta descobrir que poden llegir llibres!

10/19/12

59

Padrins de lectura, bens fets, però 10/19/12

60

Lectura expressiva El lector del dia

10/19/12

61

Lectura expressiva Lectura setmanal de contes populars al parvulari

10/19/12

62

un p e b m a nsam t l u d ent cr a c n o n u t eatiu, es; si o ls v i e S l vols “ i més co l a ,a c i l n t p e x s ”. it e t e p de Alber i l t Eins a c i t ei n l p x e , vi a s , s mé

10/19/12

63

7. Enfocament social de l’aprenentatge de la lectura

10/19/12

64

PIRLS 2006 ...la nostra tradició pedagògica tendeix a atorgar un paper excessivament passiu a l’alumnat en la construcció del sentit del text. així, per exemple, una de les diferències més destacades respectes de les pràctiques de lectura és que (aquí) es practica molt poc la lectura per parelles o en petits grups...

10/19/12

65

8. Avaluaci贸

10/19/12

66

Avaluació completa: QUÈ i COM Quin nivell de comprensió assoleix?

Quina actitud hi té l’alumne?

10/19/12

Quina velocitat demostra 67

Avaluació de l’actitud cap a la lectura

Per què?

10/19/12

68

PISA 2000 [OCDE], 2002

www.igcla.wordpress.com

que t’agradi llegir i llegir amb freqüència suposa un avantatge més gran que tenir uns pares amb un nivell educatiu superior i millor categoria professional 10/19/12

69

Avaluaci贸 de la comprensi贸 lectora

10/19/12

70

Instruments de mesura de la comprensió lectora Mesura del Producte de la comprensió: . Record lliure . Record provocat (preguntes obertes) . Preguntes veritat/fals . Preguntes d’elecció múltiple (PISA, Cb i AD) 10/19/12

71

Requeriments de CL 1. Comprensió global : considerar el text com un tot identificar idea principal o general del text 2. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure informació concreta 3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar inferències, d’extreure informació no explícita i d’interpretar 4. Reflexió i valoració: reflexionar sobre les qualitats del text: utilitat, forma i contingut 10/19/12

72

9. Paper del mestre i de la mestra

10/19/12

73

El mestre: model PERMANENT de lectura ⋅ ⋅ ⋅ ⋅ ⋅ ⋅ ⋅ ⋅ ⋅ 10/19/12

Llegiu als alumnes (a tot el grup o a petits grups) Llegiu col·lectivament Llegiu-los MOLTS contes Presenteu llibres, setmanalment Llegiu silenciosament, amb ells Parleu-los dels llibres que llegiu Recomaneu-los llibres, personalment, cada setmana Feu cerques d’informació col·lectives PARLEU MOLT DELS LLIBRES LLEGITS 74

10. Resum de respostes dels centres al qßestionari de l’AIL (Aprenentatge inicial de la lectura)

10/19/12

75

La majoria dels alumnes han d’iniciar Primària “sabent llegir” Opinió parvulari

10/19/12

76

La majoria dels alumnes han d’iniciar Primària sabent llegir” Opinió CI

10/19/12

77

Percentatge d’alumnes que finalitzen CI “sabent llegir”

10/19/12

78

Procedència de materials vinculats a l’entorn dels infants

gens poc bastant molt

10/19/12

79

S’avaluen i aprofiten les fases de lectura a parvulari

10/19/12

80

S’ajusta la programació a les fases de lectura on es troba l’alumne a primària

10/19/12

81

Sistematitzaci贸: adquisici贸 codi escrit (doble via de reconeixement de mots)

10/19/12

82

Sistematitzaci贸: adquisici贸 codi escrit (discriminaci贸 visual)

10/19/12

83

Sistematitzaci贸: adquisici贸 codi escrit (CF: discriminaci贸 auditiva)

10/19/12

84

Sistematitzaci贸: adquisici贸 codi escrit (CF:segmentaci贸 en grafies i paraules)

10/19/12

85

Sistematitzaci贸: adquisici贸 codi escrit (CF: valor sonor de les grafies)

10/19/12

86

Sistematització d’estratègies de lectura a E.Infantil

10/19/12

87

Sistematització d’estratègies de lectura a E. Primària

10/19/12

88

11. Conclusions

10/19/12

89

És molt possible construir una línea d’escola coherent i fonamentada per la millora de l’aprenentatge inicial de la lectura

10/19/12

90

(1995)

La coherència pedagògica és un dels factors que permeten explicar l’èxit acadèmic de les institucions educatives.

10/19/12

91

Mateixa zona geogràfica i econòmica Diferències de prop de 30 punts (sector econ. mitjà) Diferències de > 16 punts (sector econòmic baix) 10/19/12

92

Educació primària Juny de 2010

Educació secundària Novembre de 2010

www.xtec.cat/edubib 10/19/12

93

10/19/12

94