JOCS FLORALS ESCOLARS 2017
TÍTOL:
El camí no se li fa curt
PSEUDÒNIM:
Ursu
CATEGORIA:
E
GÈNERE LITERARI:
Prosa
El camí no se li fa curt. L’estómac li complica l’intent de calmar-se. Respira diversos cops sense èxit, els nervis s’apoderen del seu pensament. No se li acudeix res més en què pensar. Amaga les mans dins les mànigues i el cap dins la bufanda. Accelera el pas, però les cames se li cansen. Finalment arriba a les portes del lloc que sempre ha rebutjat, però que potser l’ha salvat.
Fa fred, encreua les cames i hi posa les mans al mig buscant escalfor. S’està així fins que la posició li resulta incòmoda. S’aixeca i camina, però camina poc. Mou el cap amb els ulls tancats, respira i sacseja les espatlles. Pronuncia paraules en veu baixa i fa petits moviments amb el cos, suggerint una dansa.
Es recolza a la paret, amb les mans a l’esquena. Sent els nervis movent-se per cada centímetre del seu clatell. Mira avall, amunt, a dreta i a esquerra. Mira endavant i es deixa caure, suaument i lentament. Deixa que l’esquena rellisqui paret avall.
S’asseu a terra, s’abraça les cames i hi amaga el cap. L’aixeca, remou la mirada i remou el pensament, pensa en totes les possibilitats, en les llàgrimes i en els somriures. La porta s’obre, es treu els auriculars i mira i escolta atentament. -Hem reduït el càncer. Recolza el cap a la paret, somriu i tanca els ulls. Deixa que l’essència de la felicitat que sent, surti dels seus ulls i rellisqui galta avall.