5é PREMI CULTURAMA INNOVACIÓ SOCIAL EN JOVENTUT

Page 1





Premi Culturama Innovaciรณ Social en Joventut 5a EDICIร



Premi Culturama Innovaciรณ Social en Joventut 5a EDICIร

2018 - 2019



Per a Marisa Roig, in memoriam


Índex

11

Presentació L'equip de Culturama

15

Una identitat digital sense gènere? Ser jove a l’era de les xarxes socials Iolanda Tortajada

19

Les edicions del Premi Culturama

27

Conceptes clau per al disseny d’un projecte premi

31

La otra clase Tres Social


accèsits

47

Camino a casa, Somos el Sur, Ciudades imaginarias Fractals Educación Artística

61

Directius en CreAcció Rocambolesc Teatre

69

No todo nos parece una mierda La Lola Boreal seleccionats

79

Semana cultural de la Mujer Es molí d’Eivissa

81

La madre que me parió La madre que me parió

83

Nos movemos Nos movemos traducció

86 Castellà



Presentaciรณ L'equip de Culturama


D

es de l’equip de Culturama ens alegra presentar la publicació corresponent a la cinquena edició del nostre premi dedicat a la innovació social en joventut. És el fruit de dos anys de treball i pretén servir de ferramenta per a totes aquelles persones que des de qualsevol àmbit, siga institucional, associatiu o privat, estiguen desenvolupant projectes d’intervenció social relacionats amb la població juvenil. En primer lloc, volem aprofitar estes línies per a donar les gràcies a totes les institucions, organitzacions i persones que donen suport a este projecte iniciat el 2010. No tenim cap dubte que el camí recorregut no hauria estat possible sense la seua col·laboració i confiança. També és moment per a recordar la nostra companya Marisa Roig, que ens va deixar en gener del 2018 després d’una coratjosa lluita contra el càncer. Ella va ser qui va assumir la coordinació del premi en els seus començaments, donant-li l’impuls i la direcció que després s’han definit amb el temps. Gràcies, Marisa, per això i per tantes altres coses. La línia que ha marcat la present edició del premi reunix un conjunt de projectes innovadors que, a través de les arts i la cultura contemporània, incidixen en la societat de manera positiva, promovent especialment la inclusió de col·lectius que s’enfronten a situacions de desigualtat o discriminació. En esta cinquena edició del premi hem introduït una sèrie de canvis que ens han permés conéixer millor els projectes seleccionats, així com crear un punt de trobada i reflexió per al conjunt de persones i institucions implicades o interessades en esta àrea d’acció. En la publicació incloem també un text vinculat a la ponència de Iolanda Tortajada, la qual va servir com a aproximació a algunes de les qüestions candents en el perfil de la joventut actual, dins de la jornada de presentació pública dels projectes finalistes realitzada el 28 de setembre del 2018. Com en les publicacions precedents, vam presentar els projectes finalistes a través d’una estructura comuna que ajuda a comprendre la seua finalitat i desenvolupament, evidenciant els elements i metodologies més rellevants per a la seua posada en pràctica, de manera que puguen servir de guia a iniciatives similars. El nostre desig és contribuir activament a multiplicar accions i projectes innovadors que permeten afrontar els reptes de la societat actual comptant amb la mirada i implicació del major nombre possible de joves. Però, a més, pretenem que esta introducció servisca per a posar sobre la taula algunes reflexions derivades de l’anàlisi dels projectes presentats i els contextos en què es desenvolupen. Pensem que ens hem de felicitar pel gran nombre de propostes, la varietat de disciplines artístiques, la seua creativitat i el compromís social que les definixen.

12


Igualment, hem detectat que estes propostes tiren endavant fonamentalment gràcies al voluntarisme i la implicació de ciutadanes i ciutadans conscients de les greus problemàtiques que queden insuficientment ateses des de les administracions públiques. Pensem que, en general, en una societat estigmatitzada per la crisi econòmica, hem assumit com a inevitable que este tipus de projectes cresquen des de la precarietat de mitjans. I encara que s’entreveuen mesures per a canviar esta percepció, encara queden moltes tasques a implementar en este sentit. Per això, animem les administració públiques i tots aquells agents implicats a canviar este enfocament en les polítiques de joventut. Hem de continuar avançant en la millora de les condicions que permeten la generació de nous projectes que, sens dubte, contribuïsquen al progrés social i la convivència ciutadana des de perspectives vinculades a les arts i la cultura contemporània. La creativitat, el compromís i l’esforç que realitza la ciutadania han d’estar recolzats proporcionalment des de la convicció de la rendibilitat social que este tipus de projectes aporten. Finalment, desitgem que la publicació siga d’utilitat, i que puguem comptar amb la vostra participació en la següent convocatòria. Moltes gràcies.

13



Una identitat digital sense gènere?

Ser jove a l’era de les xarxes socials Iolanda Tortajada


L

es xarxes socials són un fenomen social i cultural que les accions educatives no poden deixar de banda. Adoptades ràpidament per adolescents i joves, s’han convertit en un ric espai d’interacció i de construcció identitària. En un primer moment, semblava que la versatilitat d’aquests espais, i la possibilitat d’explorar i construir creativament els nostres perfils i el contingut que s’hi comparteix, trencarien algunes barreres. Internet seria un espai en el qual jugar amb les identitats on, potencialment, es podrien esborrar categories com ara el gènere. I, si bé és cert que les noies estan presents de forma molt activa a les xarxes socials i, en part, són el motor de moltes de les coses que hi passen, la recerca mostra que els biaixos de gènere tenen encara molta força als entorns online. El contingut que es produeix per a guanyar popularitat a les xarxes empra la sexualitat i el gènere com a estratègies de representació i, quan es valora aquest contingut, es fa en clau de gènere també, com seguidament veurem. Les autopresentacions d’adolescents i joves són una manifestació de com les identitats aparador i reflexiva s’entrellacen i, en expressar-se i compartir-se, es nodreixen. La primera d’aquestes identitats té a veure amb la importància que donem a mostrar la millor imatge de nosaltres mateixos i a la necessitat que, aquells i aquelles que ens fan de públic, la reforcin, validant allò que som i allò que creiem ser. La identitat reflexiva es refereix a com la democràcia forma part de les nostres vides, al fet que l’hem interioritzada i actuem conforme a la reflexió, al diàleg i a la negociació. Així, manejar les impressions que causem en les altres persones i repensar-nos contínuament a través del contingut i les interaccions que tenim en aquests espais, van de la mà. I, tot i que no necessàriament hauria de ser així, la recerca mostra com aquestes identitats aparador incorporen bona part dels estereotips de gènere que estan presents en els mitjans tradicionals, vinculant l’atractiu de les noies a una noció de bellesa comercial i el dels nois a la musculatura i a la força. El propi cos esdevé un recurs d’autopresentació que serveix a adolescents i joves per a guanyar popularitat entre el seu grup d’iguals, i un públic de no tan coneguts. I, en aquest cas, els cànons en els quals es mou aquesta visibilitat del cos, són força estrets. Totes aquestes imatges són construïdes de manera molt pensada i s’hi inverteix un temps considerable però, per a que funcioni l’artifici, han de semblar naturals i autèntiques. Així, part de l’autenticitat que s’exhibeix a la xarxa no té a veure amb la intimitat o la reflexivitat, si no amb causar una determinada impressió en els altres. Aquest joc d’exploració identitària comporta alguns perills. El primer, que ja he esmentat, té a veure amb la reproducció d’estereotips de masculinitats i feminitats i, el segon, amb el que es deriva de l’escrutini que fan adolescents i joves de les imatges que es distribueixen al seu voltant. Les noies, més que no pas els

16


nois, pateixen pressions per a sexualitzar els seus cossos i distribuir fotografies heterosexys i, també més que no pas ells, reben crítiques de tipus sexual un cop ho fan. A més, es creen dinàmiques de distinció per les quals les noies que no pertanyen als grups considerats ‘normals’, ‘pijos’ o ‘adequats’, són atacades amb més força i menyspreades per no saber on està la frontera d’allò que és suposadament ofensiu estèticament o lingüísticament. Per aquest doble estàndard, les noies que són etiquetades com a ‘chonis’ són assimilades a tot tipus de desqualificacions, la majoria de tipus sexual. Aquestes noies no poden escollir com autoanomenar-se i presentar-se davant dels altres, i això ens hauria de fer pensar que les xarxes socials, per elles mateixes, no són un espai democràtic i revolucionari. Si fem referència a autopresentacions més reflexives, hi ha persones i col·lectius que han trobat en Internet un espai segur per a fer-se visibles, fer pública la seva identitat sexual i qüestionar la mirada masculina, allò heteronormatiu i els binarismes. La producció jove de vídeos trans, per exemple, permet la creació d’espais en els quals les autopresentacions i el cos exhibit esdevenen una forma reflexiva de reivindicació personal i de subpolítica, una acció individual i col·lectiva alhora, que, a diferència de les autopresentacions esmentades abans, no porta la intimitat a un terreny només estètic sinó contestatari. Si bé algunes d’aquestes produccions es centren només en la transició, moltes altres reflexionen, amb humor, sobre les identitats i els drets trans. En un altre pla, els coming out vídeos serveixen a qui els elabora per connectar el seu propi procés amb un públic no hegemònic. Una comunitat virtual que recolza el seu discurs, sovint contradictori, que li aporta seguretat i un cert sentit de consciència grupal en presentar la seva identitat sexual. Ni els vídeos trans ni els coming out vídeos són un reflex automàtic d’una identitat reflexiva, però, en general, són més polítics i menys estètics que les autopresentacions en les quals l’autocosificació del cos serveix per a guanyar popularitat i on el gènere o la sexualització mai són discutits. Mostrar-se com un mateix o acceptar-se tal com s’és acostuma a estar carregat de reivindicacions de visibilitat i reconeixement. Produir aquests vídeos també comporta riscos, com ara que hi hagi una pèrdua de confiança, que el relat acabi legitimant la conformitat amb l’heteronormativitat o l’exposició a atacs homòfobs o transfobs. El dibuix que he fet sobre les autopresentacions a les xarxes socials es basa en nombroses recerques, pròpies i d’altres, sobre la identitat sexual i les xarxes socials. en aquestes breus línies, no he pretès descriure la pluralitat i riquesa de les pràctiques identitàries que es produeixen a les xarxes socials. Les autopresentacions són permeables, canviants i plenes de matisos però, alhora contenen patrons estables de representació. Així, els entorns online són espais de reproducció i de resistència. Si volem apropiacions de les xarxes més democràtiques i subversives l’educació i la reflexió han d’acompanyar aquest procés. Lluny de ser espais sense gènere, a les xarxes socials es parla des de les identitats sexual i de gènere, pel que cal preguntar-se si el que volem és instrumentalitzar el cos i el gènere per guanyar popularitat o qüestionar els binarismes per comptar amb tothom.

Iolanda Tortajada (Dra.) és professora titular del departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) i membre d’Asterisc Grup de Recerca en Comunicació.

17



Les edicions del Premi Culturama




1a ed. Premi Culturama a la innovació en matèria de joventut Experiències innovadores que utilitzen i/o fomenten noves tendències d'oci juvenil.

Acte de lliurament 26/11/2010 Federació CCJJ Don Bosco

Amb motiu del 15é aniversari de la fundació de Culturama SL i coincidint amb l’inici de l’any internacional de la joventut, es vol contribuir a impulsar noves iniciatives d’oci per a joves. Projecte premiat “Concurs de vídeo curt Microfilms" de la Federació CCJJ Don Bosco CV . Es tracta d'un concurs oferit a joves de més de 14 anys amb una temàtica específica cada any (la protecció dels drets humans, contra la pobresa i l'exclusió social...). Accèssit

Presentació del llibre 05/07/2011 Diputació de València

Mancomunitat de Municipis de la Safor pel seu projecte “Trobada de Joves de la Safor”.

2a ed. Premi Culturama a la innovació L’emancipació juvenil en totes les seues besants, però en especial la de l’ocupació.

Acte de lliurament 28/09/2012 IVAM Institut Valencià d'Art Modern

Es valoraren especialment els projectes amb capacitat de generar una eixida professional als seus promotors i promotores o als i les joves objecte del projecte. Projecte premiat "El sud a l'aula: joves constructors d'una societat intercultural" de l'Associació Joves cap a la solidaritat i el desenvolupament. Jovesolides. Desenvolupament de tallers que serveixen com a mitjà per apropar la realitat dels països del sud i la realitat migratòria a la nostra comunitat. Amb l’ús d’eines audiovisuals s’han generat espais per al debat i la reflexió

22


al voltant de diferents temàtiques com la xenofòbia o les desigualtats nord i sud. 1er accèssit “Menys Graus, Més Cinema” de l'Associació Menys Graus. 2n accèssit "Apropa't a Europa" de Gilberto Martínez.

Presentació del llibre 06/06/2013 Diputació de València

3a ed. Premi Culturama a la innovació La ciutat ofereix espais dinàmics i versàtils que faciliten oportunitats per a aprendre i per a emprendre en diversos aspectes al llarg de la nostra vida. Esta edició vol donar reconeixement a projectes que fomenten estils d’aprenentatge no formal des dels espais urbans i en els quals el motor impulsor és la iniciativa ciutadana. Projecte premiat "Via Urbana" de l'Associació Cultura Urbana de Silla. Dirigit a joves que están units per la via del tren desenvolupen activitats relacionades amb la cultura urbana aprenent a donar ús als espais i recursos públics (la Nau Jove de Silla Bombo Clap, parcs de patinatge, places, parcs…).

Acte de lliurament 26/10/2014 Museu de Belles Arts Sant Pius V

1er accèssit “Taller de Jazz de la Unió Musical del Paiporta” de la Unió Musical de Paiporta. 2n accèssit “Otakuart” de Federació de Cases de Joventut de la Comunitat Valenciana.

Presentació del llibre 10/03/2015

3er accèssit

Col·legi Major Rector Peset

“Mislata ON”de l’Associació Menys Graus.

23


4a ed. Premi Culturama Innovació Social en Joventut

Acte de lliurament 05/10/2016 Col·legi Major Rector Peset

L'art actual suposa un recurs que supera la mera contemplació i dóna lloc a experiències d'educació no formal que incentiven el compromís social del públic com a ciutadà. Ens van interesar especialment aquells projectes dirigits a joves en els quals a través de la cultura i l'art contemporani es fomenta un enfortiment de la ciutadania implicada, conscient i solidària. Projecte premiat “Transformant la societat des de la igualtat-diversitat de gènere" del Grup Connectant. Comprèn una sèrie d'accions i activitats per tal de reflexionar, identificar i actuar enfront de les violències de gènere en les nostres quotidianitats. S'han emprat recursos del teatre de les oprimides/oprimit, craftivisme i dinàmiques de desenvolupament comunitari.

Presentació del llibre 28/04/2017 Centre Cultural La Nau de la Universitat de València

1er accèssit "Riborquesta" de Comusitària. 2n accèssit "Espacio Matrioska" d'Espacio Matrioska. 3er accèssit "Voces propias. Taller de vídeo participativo comunitario La voz de Amaltea" de La Cosecha Producción Audiovisual.

24


5é Premi Culturama Innovació Social en Joventut El premi té com a objecte recolzar projectes amb caràcter innovador en l'àmbit juvenil que basen el seu desenvolupament en la cultura i l'art contemporani per a provocar canvis en la realitat social. En aquesta cinquena es vol incidir en aquelles propostes dirigides a potenciar estratègies d'inclusió per a col·lectius que s'enfronten a situacions de desigualtat o discriminació. Projecte premiat “La otra clase" de Tres Social. Teatre Social aplicat a la intervenció social i la mediació artística. Treballa amb xiquetes i xiquets en situació d’exclusió socioeconòmica, cultural i ètnica. Dones oprimides per la violència de gènere. 1er accèssit "Camino a casa", "Somos el Sur", "Ciudades imaginarias" de Fractals Educación Artística. 2n accèssit "Directius en CreAcció" de Rocambolesc Teatre. 3er accèssit "No todo nos parece una mierda" de La Lola Boreal.

Acte de lliurament 28/09/2018 Espai Jove VLC Presentació del llibre 27/03/2019 MuVIM Museu Valencià de Il·lustració i la Modernitat 25



Conceptes clau per al disseny d’un projecte





PREMI CULTURAMA INNOVACIÓ SOCIAL EN JOVENTUT



premi CULTURAMA INNOVACIÓ SOCIAL EN JOVENTUT

La otra clase Àrea temàtica/àmbit de l’activitat: Teatre Social aplicat a la intervenció social i la mediació artística Entitat: Tres Social Adreça1: Paseo de las Acacias 3, 1ºA C.P.: 28005 Municipi: Madrid Adreça2: Pare Lluis Colomer 10, pta12 C.P.: 46870 Municipi: Ontinyent Lloc web: www.mediacionyteatroforo.com Xarxes socials: Facebook @tr3social, Youtube Emma Luque Tres Persona de contacte: Emma Luque C-e: emma.luque@3social.org Col.lectius amb els quals treballa: Xiquetes i xiquets en situació d’exclusió socioeconòmica, cultural i ètnica. Dones oprimides per la violència de gènere. Població en general

1

PUNT DE PARTIDA. CONTEXT PRECEDENT I IMPULSOR DEL PROJECTE

La otra clase és un projecte de Tres Social basat en la mediació i convivència escolar que es desenvolupa en centres d’Educació Primària i Secundària de diversos districtes de Madrid des de l’any 2013. L’impuls del projecte partix de la presa de consciència de les necessitats d’atenció que centenars de joves manifesten en tot l’Estat. Una situació que es dona com a conseqüència d’un context social marcat per les addiccions a les tecnologies, la crisi econòmica viscuda per les seues famílies que els impedix una projecció vital, com també per un context d’individualització i de falta de vincles comunitaris que genera violències en barris i ciutats. Tres Social és una associació que treballa amb metodologies innovadores per

33


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

a donar lloc a una escola pròpia de Teatre Sistèmic amb la qual aborda tasques de mediació artística per a la convivència escolar. Es constituïx com a associació l’any 2012 i des d’aleshores ha treballat tant en accions concretes com en la creació d’escoles de Teatre Sistèmic. Atés l’especial interés per reproduir en altres comunitats autònomes estratègies aplicades en les seues mediacions, sorgix La otra clase. Mitjançant l’aplicació del Teatre Sistèmic es busca fomentar la convivència participativa i la mediació entre iguals des d’una perspectiva de gènere amb plena consciència dels drets humans, i s’advoca per la inclusió de col·lectius en risc d’exclusió social; així mateix, es treballa de manera transversal en la formació d’agents mediadors amb alumnat, famílies i professorat. Aplicant el Teatre Sistèmic en les seues mediacions es creen situacions facilitadores de la participació grupal en què es dona cabuda a nous protagonistes representats per l’alumnat en risc d’exclusió (per agressivitat potencial, fins i tot) transformat ara en agents mediadors de la resta de participants. L’experiència dona lloc a una anàlisi de les causes de la violència entre iguals, violència de gènere i discriminació racial, com també a una sèrie de coneixements que s’aplicaran al seu torn en mediacions successives. A més, atesa la satisfacció dels resultats obtinguts en les mediacions activades, sorgix un especial interés des de la Comunitat Valenciana per adquirir coneixements i reproduir el treball en este context. Així, l’any 2016 es va obrir una escola de Teatre Sistèmic amb seu a Ontinyent, la qual continua activa en l’actualitat.

2

INTRODUCCIÓ AL PROJECTE

La otra clase està basat en les arts escèniques i atén la necessitat manifesta en diversos centres escolars per qüestions de discriminació cultural, racial, social i de gènere que desencadenen tot tipus de violències. Per a la qual cosa proposa el Teatre Sistèmic, junt amb recursos audiovisuals i sonors, com a eines de facilitació i aprenentatge comunitari, i promou un entorn de pau i no violència des del treball emocional, l’escolta assertiva i la comunicació no violenta. Es tracta d’un treball personal i participatiu (acció participativa IAP), un procés que servix al mateix temps com a investigació ja que l’equip del projecte recopila les dades per a elaborar posteriorment un diagnòstic de l’entorn.

34


La otra clase

Finalment, es genera material didàctic i un vídeo documental que oferix mesures per a l’equip docent amb les quals es puga millorar el clima escolar. Així, l’efecte és multiplicador i s’allarga en el temps. Este programa per a la convivència participativa i la mediació escolar té com a objecte generar un canvi de paradigma sobre els conflictes dins dels espais educatius:

Perquè estos siguen una font d’informació sobre el que passa dins de cada persona i en el seu context vital i comunitari.

Perquè siguen una oportunitat que done lloc al diàleg sobre allò que està provocant malestar en la vida d’un mateix i en la de l’altra persona, i veure juntes com això pot ser una oportunitat per a modificar patrons de conducta i adquirir força i seguretat interna.

Perquè els conflictes evidencien estructures obsoletes dins del sistema i

siguen tant una font de transformació personal com una oportunitat per a col·locar la vida d’un mateix en el centre i estar al servici del bé comú.

Fases del programa Dins del programa, s’han desenvolupat tres nivells d’intervenció: 1r nivell: Diagnòstic participatiu. A partir d’una peça de Teatre Fòrum, es realitza una sistematització de totes les intervencions i s’elabora un estudi diagnòstic que permet establir una visió dels grups en relació amb les violències. Estes conclusions es lliuren als centres educatius i assenten les necessitats detectades per a la intervenció posterior en els grups.

35


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

2n nivell: Acompanyament emocional i treball personal. En este nivell es treballa l’educació emocional, els conflictes intrapersonals i l’autoestima. Les persones participants troben un lloc en el qual obrir el seu cor i expressar de manera lliure les seues pors, problemes personals i les dificultats que troben per a tindre una vida estable i sana. En les sessions fetes amb alumnat amb més dificultats s’ha identificat un perfil de persona molt ferida com a conseqüència de contextos socials d’exclusió, discriminació racial i ètnica o problemes derivats de situacions de privació de llibertat en persones que són referents dins de les seues famílies. Totes estes condicions els provoquen una gran tensió que els impedix tindre una rutina normalitzada als centres, i que finalment deriva en situacions de crisi i sensació de fracàs per no poder assolir les expectatives i els ritmes exigits en l’educació reglada. Tot això afecta directament l’autoconcepció de si mateixes i deriva en comportaments violents cap a si mateixes i cap a l’exterior. En estos tallers se’ls ha volgut oferir un lloc on se sentiren acompanyades i trobar alternatives relacionades amb l’ús saludable del temps, reforçar l’autoestima i un lloc per a compartir els seus punts de vista. Això ha tingut com a resultat peces de Teatre Fòrum, creades pels mateixos grups, on han pogut manifestar els seus sentiments, pors, somnis i frustracions en relació amb una societat que senten que els estigmatitza. SISTÈMIC TRANSCENDENTAL JO AMB EL GRUP

JO AMB EL GRUP

YO

Espè

rits d

el te

mps

3r nivell: Accions de mediació i convivència comunitària. Les representacions de Teatre Fòrum mostrades a la resta de l’alumnat del centre suposen la primera intervenció que estos grups fan com a agents de mediació als centres. Cada grup ha actuat per a una mitjana de 60 persones (amb un abast total d’entre 2.500/3.000 persones). Així es posen, des de la mostra dels seus sentiments, al servici d’altres persones que potser viuen una situació similar. Això suposa un lloc de creixement i reconeixement social, que els oferix una oportunitat de sentirse valorats pel centre, i obri la possibilitat perquè vulguen reintegrar-se en el procés

36


La otra clase

vivencial de l’escola, que si bé inclou la seua formació acadèmica, també comprén la convivència comunitària. A estes accions els seguixen sessions de seguiment com a equip de mediació, trobades amb professorat i famílies per a l’establiment del grup motor de convivència sistèmic.

3

OBJECTIUS DEL PROJECTE Formar professionals de la Comunitat Valenciana en el maneig de la metodologia del Teatre Sistèmic per a reproduir el projecte.

Contribuir a la construcció d’un marc de convivència estructural basat en

l’empatia, l’equitat de gènere, la no violència i la participació activa dins de l’àmbit escolar.

Incloure les famílies, el professorat i l’alumnat com a agents per a la transformació social.

Ajudar a identificar les causes emocionals, econòmiques i culturals que estan darrere de conductes violentes en el dia a dia.

Generar un grup motor de mediació artística a través del Teatre Sistèmic als centres educatius.

Realitzar un treball amb enfocament sistèmic als centres educatius.

4

PRÀCTIQUES INNOVADORES EXPERIMENTADES

El Teatre Sistèmic és una metodologia que combina el Teatre de les Persones Oprimides i l’Educació Popular amb l’enfocament sistèmic existencial i el treball de processos. Des d’una pedagogia basada en l’amor, s’empren eines artístiques que estan al servei de l’educació emocional, la construcció col·lectiva del coneixement i l’expressió artística de les relacions humanes i els seus conflictes. Esta metodologia inclou la creació i investigació corporal a partir de la vivència introspectiva de cada persona i del

37


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

grup; s’aplica la comunicació no violenta com a forma d’afavorir la trobada entre persones que viuen en el conflicte i recolza la importància de treballar la pertinença, l’orde i l’equilibri de l’aprenentatge en favor de la comunitat educativa. El Teatre Sistèmic inclou l’ús d’altres eines artístiques que afavorixen la comunicació i l’expressió emocional entre iguals. És vivencial i es fonamenta en la pedagogia experimental, una pràctica en què l’aprenentatge emergix de processos dialògics de construcció col·lectiva de coneixement. Tot el que es fa es mostra, ja que és el fruit del treball comú i col·lectiu. La direcció artística deixa pas a la facilitació col·laborativa.

5

INTEGRACIÓ I APLICACIÓ DE LES BONES PRÀCTIQUES EN EL PROCÉS DE TREBALL

S’han activat bones pràctiques:

Portant a terme un procés participatiu amb l’alumnat en situacions

d’exclusió, de manera que es convertix en protagonista del seu propi canvi i de transformació social.

Comptant amb eines artisticocreatives com a facilitadores de processos d’inclusió i de reflexió sociocrítica.

Treballant amb la perspectiva d’enfortir la comunitat educativa (famílies, professorat, associacions comunitàries, alumnat...) com a sistema generador d’inclusió i transformació social.

Apoderant l’alumnat considerat exclòs pel sistema acadèmic. Considerant el conflicte com un element de creixement, tant personal com comunitari i social.

38


La otra clase

6

AVALUACIÓ DE RESULTATS

Indicadors:

S’han sistematitzat progressivament totes les dades obtingudes dels

fòrums realitzats mitjançant enquestes d’avaluació els resultats de les quals permeten veure el canvi en les persones participants en relació amb la violència i l’ús de la comunicació no violenta.

S’han registrat les activitats formatives de cada grup amb informes d’avaluació.

S’ha produït un vídeo documental titulat La clase de al lado, realitzat pel

col·lectiu audiovisual La Semilla, que relata els processos de treball, i un vídeo del projecte.

El Fòrum s’ha representat un total de 60 ocasions i ha arribat a més de

2.000 persones entre alumnat i població adulta. Compta amb una mitjana de participació del públic d’entre 40 a 52 interaccions per sessió (una mitjana d’entre 2.500/3.000 intervencions amb el seu posterior debat). La participació és majoritàriament femenina, tant en els fòrums de menors com de població adulta. En les intervencions s’han treballat les causes estructurals que porten a la violència, entre les quals hi ha la dificultat de comunicar-se amb les persones adultes, els problemes d’autoestima derivats del sistema de creences aprés que els impedix relacionar-se d’una manera natural i sana, així com els problemes derivats de la construcció d’estereotips i rols dins dels grups. S’han treballat la comunicació no violenta i les claus d’educació emocional com a estratègies per a transformar la situació de conflicte en una oportunitat d’aprenentatge per a totes les persones implicades.

Punts forts:

Gràcies al projecte s’ha millorat la situació del grup de joventut que ha

participat, tot despertant l’interés d’altres institucions i centres educatius per la seua implementació.

La metodologia emprada permet adaptar-se a les necessitats de cada grup, la qual cosa garantix una atenció directa i facilita l’obtenció de bons resultats. Així mateix, s’han generat vincles afectius que permeten un procés de reconciliació i suport mutu dins dels espais de convivència, i de lluita contra l’estigma de les persones disruptives.

Punts febles:

No s’ha pogut donar resposta a la demanda de projectes similars en

escoles i instituts de la Comunitat Valenciana en no disposar de personal format que puga dur a terme les activitats.

39


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

El finançament intermitent a la Comunitat de Madrid impedix que el

projecte puga tindre continuïtat i done lloc a la creació de grups de mediació autònoms que puguen treballar en altres comunitats autònomes i establir xarxes estatals.

7

SITUACIÓ POSTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTUACIÓ

La primera promoció de gent formada a l’Escola Sistèmica ha realitzat activitats puntuals en grups d’alumnat mediador a l’IES Josep Segrelles (Albaida), en el grup de teatre del CRIS-Adiem (Ontinyent), en el grup de dones en situació d’exclusió d’Alanna (València), en el cercle d’homes de Ca La Mera (centre social autogestionat d’Ontinyent). Un dels centres participants, l’IES Josep Segrelles d’Albaida1, ha rebut el Premi Nacional pel seu treball a favor dels Drets Humans atorgat pel Ministeri de Cooperació i Educació. En el seu projecte s’activaven, entre altres metodologies, el Teatre Sistèmic com a eina de mediació i d’impuls de conscienciació en drets humans.

1. http://www.albaida.es/va/report/lies-jsegrelles-dalbaida-premi-nacional-vicente-ferrer-pel-seutreball-favor-dels-drets-humans

40


La otra clase

8

MÉS REFERÈNCIES SOBRE EL PROJECTE

Documental dirigit per La Semilla Audiovisual en el qual es fa una anàlisi de la intervenció del treball aplicat amb un grup de joves de FPB: http://www.3social.org/ la-clase-de-al-lado/ Participació en el programa Coordenadas de Ràdio3 en el qual els joves contaren la seua experiència: https://vimeo.com/228065785 Vídeo autoproduït que conta les experiències dels primers anys de treball de Tres Social al districte d’Arganzuela: https://www.youtube.com/watch?v=UEXHFKzdMzk Participació en Ràdio M21 amb l’alumnat del projecte La Otra Clase 2018 en el programa Cero en Conducta: https://www.m21radio.es/podcast/cero-en-conducta/ cero-en-conducta-07112018 Participació en el programa de Ràdio Madrid Sin Fronteras de l’emissora Onda Madrid: http://www.telemadrid.es/programas/madrid-sin-fronteras/MadridFronteras-SOCIAL-Teatro-Social-9-1958894118--20171117012643.html Col·laboració en les tres edicions del Festival TOMA Teatro, Madrid, amb tallers, representacions i taules redones en les quals compartim la nostra metodologia de treball: https://www.eldiario.es/desigualdadblog/hacer-teatro-herramientaopresion_6_514158610.html https://www.publico.es/culturas/teatro-3-edicion-festival-teatro-oprimidos-llegalavapies.html https://www.eldiario.es/desigualdadblog/arte-transformacion_6_622647750.html http://www.rtve.es/alacarta/audios/coordenadas/coordenadas-banderasartisticas-18-05-17/4025399/#

9

FINANÇAMENT DE L’ACTUACIÓ

Recursos humans: 1 persona coordinadora 3 persones facilitadores 2 persones a càrrec de l’enregistrament audiovisual

41


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

1 persona especialitzada en qüestions de gènere 4 actrius/actors Recursos materials: 4 ordinadors portàtils 2 focus de llum 2 equips de so 2 càmeres de vídeo 2 micròfons Material de papereria Escales de la comunicació no violenta 6 targetes Dixit Instruments musicals Pressupost: Any 2016

Any 2017

Programa de mediació als Instituts Públics del districte d’Arganzuela

16.700€

16.700€

Programa de mediació als col·legis del districte d’Arganzuela

16.000€

17.000€

Tallers formatius i representacions de Teatre Fòrum a Ontinyent i Bocairent

5.000€

Tallers i formacions en mediació a Benicàssim i Ontinyent

Any 2018

2.200€

Tallers i formacions a Albaida i Agullent

1.800€

Programa de mediació als IES dels districtes d’Usera, Villaverde i San Blas (Madrid)

67.782€

10

POSSIBILITAT QUE L’EXPERIÈNCIA ES PUGA ADAPTAR O APLICAR A ALTRES ORGANITZACIONS I CONTEXTS

Actualment estem començant a desenvolupar algunes accions a la Comunitat Valenciana amb l’objectiu d’instaurar-hi el programa els propers anys. Això serà

42


La otra clase

possible gràcies a les persones que s’estan formant a l’escola de facilitació, tot adquirint les bases teòriques i pràctiques per aplicar-les als centres educatius de la comunitat. Però serà necessària una aposta política que done suport a este tipus de projectes perquè siga sostenible en el temps. Creiem en el canvi, en la possibilitat de generar als centres educatius un espai que reflectisca un nou paradigma on els conflictes puguen suposar reptes d’aprenentatge. Des d’un enfocament sistèmic es pot treballar l’equitat en les relacions humanes, l’amor com a referent de comunicació i relació i la convivència com a forma de reconciliar els quotidians invisibles que reflectixen al centre el que fora es viu als barris i a la ciutat: la necessitat d’un canvi on la violència done pas a ciutats de pau.

11

MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT/ORGANITZACIÓ

Nom: Tres Social Nombre de membres: 12 Adreça: Paseo de las Acacias 3, 1ºA Localitat: Madrid Tel.: 636 959 012 Lloc web: www.3social.org www.teatrosistemico.com Àmbit geogràfic de treball: Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana

43



ACCÈSSITS



1er accèssit

Camino a casa, Somos el Sur, Ciudades imaginarias Àrea temàtica/àmbit de l’activitat: Mediació artística Entitat: Fractals Educación Artística Adreça: Beata Inés, 10 (bajo) Sankofa Espai Intercultural C.P.: 46018 Municipi: València Lloc web: http://colectivofractals.wixsite.com/fractals Xarxes socials: Facebook www.facebook.com/colectivofractals Instragram

@fractals.educart

Persona de contacte: Alba López Cambronero C-e: colectivofractals@gmail.com Col.lectius amb els quals treballa: Adolescents i joves (dones i migrants, en casos particulars)

1

PUNT DE PARTIDA. CONTEXT PRECEDENT I IMPULSOR DEL PROJECTE

Des del seu naixement a finals de l’any 2016, Fractals Educació Artística es forma com a associació cultural amb la voluntat de contribuir a trencar el cercle de la pobresa a través de l’educació i l’accés a la cultura i de formar una comunitat crítica i participativa. En este context, és la població adolescent i juvenil la que no disposa d’espais i d’una correcta atenció institucional. Si bé en el panorama valencià hi ha entitats que treballen en la promoció cultural, patrimonial i el foment de millores socials, Fractals és un projecte innovador ja que és la hibridació d’estos dos sectors, on la col·laboració interassociativa se situa com a paradigma per a contribuir a la transformació social. D’acord amb les mancances socials, s’han establit tres línies de treball: el feminisme, la interculturalitat i la participació. La seua visió és consolidar-se com una alternativa educativa no formal que, en sincronia amb altres agents, contribuïsca a potenciar valors com ara la inclusió, la cooperació, la resiliència i l’afecte.

47


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

2

INTRODUCCIÓ AL PROJECTE

Fractals és un projecte per a la transformació social a través de l’art promogut per quatre joves educadores d’art del País Valencià la missió de les quals és dotar les persones d’eines que els permeten tindre veu i prendre consciència dels discursos hegemònics assumits socialment. Els tres projectes posats en marxa fins ara són Camí a casa, Som el Sud i Ciutats imaginades.

Camí a casa aborda l’assetjament de carrer que patixen les dones. Sorgix davant la necessitat de generar un espai segur de trobada on dones de diferents edats puguen reflexionar sobre com habiten la ciutat amb l’objectiu de sensibilitzar sobre com el masclisme és present en cada acció quotidiana i com condiciona la vida de les dones. Estos tallers han estat desenvolupats a les Residències Artístiques de 2017-2018 de la Regidoria de Joventut de València i impulsats per les regidories d’Igualtat d’Alboraia i de Joventut d’Aldaia. El procés educatiu consistix en uns tallers d’apoderament i autoestima per a dones a través de l’art. A més, s’han dut a terme dues exposicions, a Aldaia i a València, les quals van tindre lloc el mes de juny del 2018, i s’ha rebut un reconeixement de la Regidoria de Joventut de Castelló en l’àmbit del Premi Idees Joves 2018.

Som el Sud busca la implementació d’opcions culturals per i per als joves restablint el diàleg sociocultural i intergeneracional i generant una nova implicació social al barri valencià de Sant Marcel·lí. Ha estat premiat en la convocatòria Emergents. Estratègia d’Innovació Social al Territori 2017, que atorga el Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València. Ciutats imaginàries té com a objecte la detecció de prejuís mitjançant la ludificació i el posterior tractament de les necessitats detectades a través de la participació i la prevenció de factors que influïxen en l’assetjament escolar i la violència en les relacions. Ha rebut el Premi Idees Joves 2017 convocat per l’Ajuntament de Castelló

48


Camino a casa, Somos el Sur, Ciudades imaginarias

i s’ha realitzat en col·laboració amb l’IES Bovalar, l’escola de segona oportunitat de l’Ajuntament de Castelló i la Xarxa Oberta Blue del Casal Jove del Grau de Castelló. Es va dur a terme un procés en el qual els joves van descobrir els seus propis prejuís i van construir la seua ciutat ideal a través del fanzine. Este procés va concloure amb l’exposició dels fanzines al Casal Jove el mes de novembre del 2018.

3

OBJECTIUS DEL PROJECTE Complementar l’educació formal fomentant l’educació en valors. Dur a terme activitats que fomenten la igualtat mitjançant el treball transversal en qüestions d’interculturalitat, feminisme i participació.

Desenvolupar programes d’innovació artística buscant una producció d’obra amb caràcter crític i amb una funció pedagògica de l’art.

Potenciar el desenvolupament de la investigació de l’educació artística. Dinamitzar activitats que tinguen una incidència social, tant amb les persones que hi participen com amb el seu entorn més proper.

Fomentar el treball interassociatiu. Donar a conéixer les característiques específiques de la mediació artística i desenvolupar línies d’actuació que promoguen el reconeixement d’esta professió.

Fomentar la sensibilitat cap al patrimoni cultural. Incentivar la inserció social mitjançant la cultura.

4

PRÀCTIQUES INNOVADORES EXPERIMENTADES

Cadascun dels projectes consta de cinc fases: 1. Formulació del projecte. 2. Diagnòstic de context amb el qual es treballa. 3. Disseny de la intervenció. 4. Aplicació de la intervenció. 5. Avaluació de resultats.

49


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

La metodologia aplicada pren recursos i eines de diferents línies metodològiques: el mapatge social, la investigació participativa (IAP) i la investigació basada en les arts (IBA). El mapatge social és una eina de diagnòstic que permet localitzar les problemàtiques d’una comunitat per actuar sobre la zona de la manera més beneficiosa possible. La IAP treballa combinant el coneixement i l’acció, establint una relació amb el context i un compromís amb la comunitat per a obtindre solucions socials treballant des de i per l’educació a favor de sectors invisibilitzats i explotats. La IBA és un mètode visual que permet incloure un altre tipus de llenguatge no hegemònic. Així, les arts visuals es transformen en un llenguatge per a les persones i la comunitat amb la qual s’entra en contacte, tot generant formes de representació des de les micropolítiques.

5

INTEGRACIÓ I APLICACIÓ DE LES BONES PRÀCTIQUES EN EL PROCÉS DE TREBALL

Els projectes s’han gestionat sota els criteris que proposa l’IVAJ per a la integració i aplicació de bones pràctiques. Tots els projectes de Fractals comencen amb un diagnòstic social en què es detecten les necessitats i/o interessos d’una zona i/o col·lectiu concret. Els objectius i les activitats es programen en base a este diagnòstic. La metodologia emprada és innovadora perquè combina tècniques socials i artístiques en les diferents fases del projecte (detecció de necessitats i anàlisi de la realitat, plantejament d’alternatives a les accions existents, planificació del projecte d’intervenció, execució i avaluació).

Impacte social positiu. En els projectes s’empra un protocol de mesurament

que consistix en: realització de mapejat, entrevistes, qüestionaris i recollida de signatures (com en el cas de Som el Sud), que evidencien una mancança social. Després de la realització de la intervenció, es passen enquestes a les persones participants per avaluar si s’ha generat un impacte social positiu en les dimensions: personal, relacional, de la salut, d’oci i temps lliure, comunitària i formativa. Els resultats anteriors i posteriors a la intervenció es comparen, i s’establix una mesura d’impacte.

Equitat. Tant en la detecció de necessitats com en la fase de disseny i intervenció es treballa sobre factors personals (autoconeixement, foment de la percepció crítica, aprenentatge), socials (foment a la participació, desenvolupament de la capacitat relacional, transformació de maneres de relació) i ambientals (treball comunitari, aspectes psicosocials com ara

50


Camino a casa, Somos el Sur, Ciudades imaginarias

la violència). En el cas de Camí a casa, s’ha actuat sobre factors polítics mitjançant els resultats obtinguts, i estos han influït en les polítiques urbanes de municipis com Aldaia i Alboraia.

Entorns saludables. Tant en els objectius com en les intervencions es contempla generar espais saludables. En el cas de Som el Sud, es planteja generar un grup d’oci de joves per al foment a la participació, en què s’accepten totes les diversitats del col·lectiu jove del barri de Sant Marcel·lí, i que siga fàcilment accessible. Amb Camí a casa es partix de la generació d’un espai segur per a les dones, de sororitat, sobre el qual es construïx la resta de la intervenció. En Ciutats imaginàries, l’objectiu de la intervenció és que les persones participants es replantegen el món en què viuen i visualitzen formes de relacionar-nos i conviure més saludables.

Estils de vida saludable. – Salut emocional i personal, competència emocional, autonomia emocional, autoestima, prevenció d’addiccions (relacionals). – Competència social en estereotips, participació social activa, competència per a la vida i el benestar, ús positiu de les TICs.

Participació. S’entén com un àmbit d’inclusió fonamental ja que influïx sobre les formes de vida, el nivell d’implicació i relacional i el sentit d’identitat. És un dels tres eixos fonamentals sobre els quals es treballa (junt amb el feminisme i la interculturalitat). El foment a la participació és un tema que es treballa de manera transversal en tots els projectes.

Transversalitat i treball en xarxa. Es plantegen estratègies d’acció

que fomenten el treball interassociatiu per a multiplicar resultats que

51


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

promoguen el canvi social. S’ha col·laborat amb més de dotze entitats, associacions i/o professionals independents en el desenvolupament de projectes.

Inclusió. Inclusió a la diversitat i el foment de la participació del col·lectiu jove, afavorint l’accessibilitat i la igualtat de condicions des d’una perspectiva feminista.

Eficiència i eficàcia. Política de mínim consum i de reutilització de recursos.

Es plantegen objectius realistes i assolibles, i s’establixen eines per a la recollida de dades (en base als indicadors establits) que garantisquen la comprovació del compliment de resultats.

Difusió i explotació de resultats. -Per al projecte de Som el Sud s’han dut a terme: 1) Entrevista dins de la València Contada Sant Marcel·lí de l’Espai Rambleta (febrer 2018). 2) Presentació el Dia de la Dona organitzat per l’Associació de Veïnes i Veïns del Barri de Sant Marcel·lí (març 2018). 3) Presentació i mostra de resultats de les activitats a la Biblioteca Clara Santiró i Font. 4) Mostra de resultats i conclusions en les presentacions dels Premis de Cultura Inclusiva de les Ajudes Emergents de la Universitat de València (setembre 2018). 5) Pòster informatiu dins de les jornada de València Ciutat Saludable Cap a una València Saludable: Trobada d’Estratègies en Xarxa, Ajuntament de València (novembre 2018). -Per al projecte Camí a casa: 1) Article en Tribuna feminista (desembre 2017). 2) Presentació i mostra de resultats de les activitats a la Regidoria de Joventut de València (juny 2018). 3) Entrevista en Ràdio Klara dins del programa La Luna Sale a Tiempo (desembre 2017). 4) Mostra de resultats i presentació del projecte al Centre Matilde Salvador d’Aldaia (juny 2018). 5) Entrevista en À Punt Ràdio, reportatge sobre Arquitectura i urbanisme feminista (octubre 2018).

52


Camino a casa, Somos el Sur, Ciudades imaginarias

6) Mostra de resultats a la Sala Cultural de Vistabella del Maestrat (octubre 2018). -Per al projecte Ciutats imaginàries: 1) Mostra de resultats i presentació del projecte al Casal Jove del Grau de Castelló (novembre 2018). 2) Dinamitzacions col·lectives a l’IES Bovalar, Grup de Segona Oportunitat de la Regidoria de Castelló, Scouts Edelweiss València, Grup d’Autogestió Xarxa Oberta Blue de Castelló, Espai Sankofa, Grup Alumnat Actiu de Gent Jove Aldaia, Grup Obert Hommo Ludicus València, Generació X València, Jestas Quart de Poblet (2017-2018).

Transferibilitat. Fractals treballa amb una metodologia i un procés que són reproduïbles en diferents entorns i temps. La informació que s’extrau, les característiques concretes, és el que és intransferible, perquè és el resultat de l’anàlisi d’una realitat concreta. En el cas de Camí a casa i Ciutats imaginàries, els projectes estan dissenyats perquè siguen reproduïbles i contemplen la major diversitat de perfils possibles. Som el Sud està enfocat en el treball de la problemàtica d’un territori concret, tot i que el treball amb joventut és necessari a nivell global.

6

AVALUACIÓ DE RESULTATS

Camí a casa Els tallers realitzats han generat espais d’intercanvi d’experiències que han permés compartir aprenentatges i coneixements. S’ha impartit a un total de 175 persones joves i adolescents. S’ha registrat el nombre de participants mitjançant la figura d’una observadora participant. La satisfacció d’usuaris/usuàries s’ha registrat mitjançant enquestes, seguint l’indicador. El 100% de les persones participants del taller han quedat satisfetes amb el procés del taller i l’assimilació per a la seua vida diària ha estat del 90% segons manifesten en estes mateixes enquestes, una dada que es pot corroborar a nivell qualitatiu amb les manifestacions de la seua producció artística que destaquen processos d’empoderament. Quant a la producció artística generada, cal destacar la influència (en un 80%) d’artistes de referència no europees, i s’ha assumit la necessitat de continuar investigant amb més rigor artistes feministes decolonials l’obra de les quals es produïx a l’espai públic. Es consideren assentats els aprenentatges teòrics estudiats i s’ha donat lloc a una producció artística de caràcter participatiu que dona lloc a nous ordes cognitius.

53


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

Som el Sud S’han emprat diferents eines d’avaluació: taules d’observació, fulls d’assistència, resultats fotogràfics/artístics, entrevistes i assemblea d’avaluació (en la qual es van plantejar alternatives per a donar continuïtat al projecte). L’indicador objectivament verificable: A la fi de la primera quinzena del mes de juny del 2018, almenys cinquanta persones, entre les quals adults, joves i xiquets i xiquetes, han restablit la seua identitat veïnal a través de l’augment i promoció d’activitats socioculturals al barri de Sant Marcel·lí. Tot i que es partia d’una participació estimada de cinquanta persones al taller, finalment hi van assistir un total de 179, entre joves i adults vinguts de Sant Marcel·lí, sòcies i socis de l’associació veïnal, treballadores i treballadors del barri i persones d’altres barris valencians, aconseguint els objectius generals i específics. Som el Sud ha suposat una implementació de les activitats culturals del barri amb les quals s’ha fomentat el sentiment de pertinença veïnal juvenil amb caràcter intergeneracional. L’índex de participació, superior al marcat en els objectius del projecte, dota de certa sostenibilitat este i permetrà la realització de futures activitats al barri. Després de les esmentades activitats, es va continuar treballant en xarxa amb l’AVV amb una subvenció per al foment de la participació, l’autogestió i l’associacionisme, i amb altres entitats que actuen a la zona, com CEPAIM, amb tallers participatius audiovisuals i altres accions de dinamització comunitària.

Ciutats imaginàries ha suposat l’aplicació d’una eina ludificada i un procés artístic en diversos espais educatius de Castelló. Pel que fa a la qualitat de l’eina i la seua adaptabilitat en el context socioeducatiu, dels cinc professionals implicats, el 60% ha manifestat la seua satisfacció amb l’eina i el procés, tant és així que un dels equips directius va aplicar posteriorment un projecte educatiu transversal al centre, i un altre va requerir la nostra participació per al pròxim curs.

54


Camino a casa, Somos el Sur, Ciudades imaginarias

Quant a la identificació de prejuís, a partir de les eines d’observació es van extraure a través de l’observació participant. El 100% dels i les usuàries van participar en l’obra col·lectiva de manera respectuosa i implicada, els temes sobre els quals van reflexionar van ser sobretot la violència cultural i masclista i els espais de convivència. Es van recollir estes manifestacions en tres autoedicions. Els punts forts, la perspectiva humanista de la intervenció, entenent esta d’acord amb les relacions humanes i els drets humans com el focus des del qual s’articula el projecte, també el treball en xarxa amb les entitats des de les atencions. Els punts febles consistixen sobretot en la falta de recursos per a realitzar les intervencions sostenibles en el temps, la qual cosa s’està començant a solucionar amb el creixement i l’experiència que va adquirint l’associació.

7

SITUACIÓ POSTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTUACIÓ

Posteriorment al desenvolupament dels projectes, Fractals continua desenvolupant les mateixes línies d’actuació. Pel que fa a la interculturalitat, Ciutats imaginàries es continua mitjançant Orografies, un projecte europeu d’intercanvi de bones pràctiques en l’acollida de la població jove migrant i en situació de refugi. Pel que fa al feminisme, Camí a casa comença una fase d’evolució de l’anàlisi. En este punt, l’Ajuntament de Castelló ha premiat un projecte d’intervenció a l’espai urbà, i esta fase pretén iniciar-se durant el 2019. Amb Som el Sud s’han continuat realitzant projectes de foment de la participació gràcies als col·laboradors i a una subvenció amb l’AVV de Sant Marcel·lí i diversos esdeveniments. Potser és el projecte més complicat per la falta d’atenció institucional i d’agents actius. A més, comença un procés de treball comunitari al barri de Patraix, a la zona sud de la ciutat de València, amb el trasllat a Sankofa Espai Intercultural, un projecte col·laboratiu generat per l’ONG Sovint.

8

MÉS REFERÈNCIES SOBRE EL PROJECTE Tribuna Feminista (7-12-2017): «Camino a casa quiero ser libre, no valiente: La necesidad de re-educarnos en el feminismo, la libertad y el empoderamiento», Tribuna Feminista.

55


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

https://tribunafeminista.elplural.com/2017/12/camino-a-casa-quiero-serlibre-no-valiente-la-necesidad-de-re-educarnos-en-el-feminismo-lalibertad-y-el-empoderamiento/

Cano, S. (24-5-2018): «No te metas con mi Prima Fest: de un encuentro entre creadoras feministas a una red de sororidad», Alicante Plaza. https://alicanteplaza.es/NotemetasconmiPrimaFestdeunen cuentroentrecreadorasfeministasaunareddesororidad1

López Blesa, T. (7-2-2018): «San Marcelino estrena el documental sobre la historia de la asociación vecinal», Valencia Extra. https://valenciaextra.com/es/san-marcelino-estrena-documental-sobrehistoria-asociacion-vecinal/

Las Provincias (1-5-2017): «El colectivo Fractals estrena un proyecto intergeneracional», Las Provincias. https://www.lasprovincias.es/hemeroteca/ fractals.html

El Periódico de Aquí (6-6-2017): «Fractals lanza un proyecto intergeneracional en Aldaia», El Periódico de Aquí. http://www.elperiodicodeaqui.com/ epda-noticias-buscador/fractals-lanza-un-proyecto-intergeneracional-enaldaia/133343

Levante-EMV Aldaia (2-5-2017): «Taller del colectivo Fractals de educación artística». Levante. https://www.levante-emv.com/horta/2017/05/03/taller-colectivo-fractalseducacion-artistica/1561609.html

Catalán, Y.; Coleto, A.; López, A.; Pont. A, (26-9-2017): «Educación artística y resiliencia», Wazogate. https://www.wazogate.com/educacion-artistica-y-resiliencia/

56


Camino a casa, Somos el Sur, Ciudades imaginarias

9

FINANÇAMENT DE L’ACTUACIÓ

Recursos humans: – 1 persona encarregada de la direcció – 2 dinamitzadors – 1 coordinadora de màrqueting – Col·laboracions externes: – 1 gestora de projectes internacionals – 1 gestora cultural – Equip d’il·lustració – Empresa de muntatge Recursos materials: – 1 projector – 4 càmeres fotogràfiques d’un sol ús – 4 ordinadors portàtils – 1 gravadora de so – Material fungible Entitats que han cedit el seu espai: – Universitat Politècnica de València – Sankofa Espai Intercultural – Espai Rambleta – Biblioteca Municipal Clara Santiró i Font – Espai Jove VLC – IES Joanot Martorell – Centre Matilde Salvador Entitats contractants: – Ajuntament de València – Ajuntament de Castelló – Ajuntament d’Aldaia – Ajuntament de Castelló – Ajuntament d’Alboraia – CEPAIM – AVV Sant Marcel·lí

57


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

Pressupost 2018:

Projectes i tallers en què hi ha hagut beneficiaris joves: Projecte/Tallers

Finançador

Despeses

Concurs de fotografia per a adolescents sobre el barri de Sant Marcel·lí

Bulevard d’art i cultura Rambleta

RRHH

Taller Camí a casa

Ajuntament d’Aldaia

RRHH

Material

Taller a partir del joc INOUT

Transport

Taller Nexes Narratius

Disseny de cartells

Taller d’autoedició

Materials

Taller Color Carn Formació al barri de Benicalap

Exposició Fundació Vientos del Pueblo

RRHH

Taller de cianotípies Memòries del meu barri

IES Tirant Lo Blanc

RRHH

Orografies

Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat

Formació de passeig conscient Transport Material Material Menjar per a les trobades

Associació Cultural d’Arts de Patraix Exposició campanya de sensibilització Nosaltres. Formació: Taller de Tòtems per a la segona jornada del Peace & grau Taller de cabuts

Ajuntament de Castelló. Negociat de Convivència social intercultural

Materials per a l’exposició RRHH Disseny Impressions Transport

Fundació CEPAIM

RRHH

Camí a casa: taller sobre assetjament de carrer a través de l’art

Ajuntament d’Alboraia

Impressions

Formació de participació per a l’associació de Sant Marcel·lí

Associació de Veïnes i Veïns de Sant Marcel·lí

Residència artística

Ajuntament de València

Taller de videoperiodisme i edició del documental Material RRHH Transport RRHH Publicitat Material RRHH Publicitat Materials

Som el Sud

Universitat de ValènciaEmergents

Material RRHH Publicitat

58


Camino a casa, Somos el Sur, Ciudades imaginarias

10

POSSIBILITAT QUE L’EXPERIÈNCIA ES PUGA ADAPTAR O APLICAR A ALTRES ORGANITZACIONS I CONTEXTS

La metodologia està dissenyada per adaptar-se en funció del context, valors universals i transversals. El procés de treball consta d’una primera fase de diagnòstic, que permet conéixer i programar en funció del context i el col·lectiu amb què es treballa, atenent les seues necessitats, interessos i característiques socioculturals. Tant la metodologia com els temes que es treballen són requerits per les organitzacions, les quals tenen una manera de treballar diferent i complementària, i això permet abordar i resoldre les problemàtiques socials des de diferents enfocaments. Esta convivència de maneres de fer és profundament requerida, ja que la col·laboració enriquix recíprocament i afavorix la implementació d’un canvi social.

11

MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT/ORGANITZACIÓ

Nom: Fractals Educación Artística Nombre de membres: 4 Adreça: Beata Inés, 10 b. Sankofa Espai Intercultural CP: 46018 Localitat: València Lloc web: http://colectivofractals. wixsite.com/fractals Àmbit geogràfic de treball: València

59



2n accèssit

Directius en CreAcció Àrea temàtica/àmbit de l’activitat: Arts escèniques Entitat: Rocambolesc Teatre Adreça: Trainera, 6 pta. 5 C.P.: 46009 Municipi: València Lloc web: http://rocambolescteatre.wix.com/rocambolescteatre Xarxes socials: Facebook, Instagram, Twitter @RocambolescT Persona de contacte: Aitana Bueno Sanz C-e: rocambolesc.teatre@gmail.com Col.lectius amb els quals treballa: ONG, alumnat de secundària i primària, col·lectius de salut mental

1

PUNT DE PARTIDA. CONTEXT PRECEDENT I IMPULSOR DEL PROJECTE

Directius en CreAcció és una proposta de Rocambolesc Teatre que sorgeix després d'observar mitjançant la seua experiència una necessitat real en el col·lectiu d'adolescents. S'identifica així que, ni a nivell col·lectiu ni individual, no es parla de l'etapa que estan vivint, així com tampoc es generen espais en els quals es puguen expressar o simplement conversar del moment vital que viuen. El projecte està dirigit a adolescents i es concep com un espai per a la reflexió, l'escolta, la conversa i la participació cercant que les persones que participen no sols participen en la creació d'una obra teatral final (Work in Progress), sinó que participen activament en la ideació i producció de materials, el vestuari i l’escenografia. L'objectiu és activar processos de reflexió conjunta a partir del binomi adolescència i mons, mitjançant dinàmiques participatives que usen com a eina les arts escèniques, i convertir el resultat d'aquestes activitats en una obra de teatre que tracte sobre els i les adolescents i el món que els envolta, mostrant els seus pensaments, desitjos i somnis.

61


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

L'experiència té lloc gràcies a un acord de col·laboració entre dos centres d'educació secundària de València (Juan Comenius i l’IES Jordi de Sant Jordi) i la companyia Rocambolesc Teatre, durant l'any 2018.

2

INTRODUCCIÓ AL PROJECTE

Directius en CreAcció ha comptat amb la col·laboració d'Erea Cuesta, persona que pertany a la companyia La Monda Lironda Teatro. És terapeuta i treballa amb col·lectius d'adolescents en risc d'exclusió social, i va ajudar a dissenyar sessions específiques per a cada tipus d'alumnat. Fases del projecte: 1. Primera sessió de contacte de l'alumnat amb el Teatre Foro i amb el Teatre Imatge, que gira entorn del tema adolescència i en la qual es realitzen exercicis teatrals específics d'aquesta metodologia. 2. Període de comunicació amb el professorat. Es proposa treballar a l'aula textos propis i creacions de vídeo que tracten el tema adolescència, amb l'objectiu d'ajudar en la creació de la dramatúrgia Work in Progress final. Se cerca, d'una banda, conèixer les seues inquietuds, com és la vida a l'institut i al barri, així com comprendre en quin punt es troben quant a implicació social, cultural i educativa; quins problemes els envolten i quins nous punts de vista es podrien aportar. 3. Work in Progress és un espai creatiu en el qual es posa en escena tot l'observat en les etapes anteriors.

62


Directius en CreAcció

3

OBJECTIUS DEL PROJECTE Enfortir la joventut com a part d'una ciutadania implicada, conscient i creadora.

Crear noves perspectives de construcció de coneixement i participació ciutadana.

Reforçar el paper actiu dels centres d’educació secundària. Fomentar l'ús de l'art com a eina d'expressió, comunicació i trobada. Potenciar el diàleg entre l'alumnat mitjançant projectes comuns. Afavorir la llibertat d'expressió, la diversitat i el diàleg entre iguals. Dotar la joventut de canals d'expressió en els quals canalitzar els seus punts de vista, idees i anhels.

Interconnectar llenguatges i coneixements. Estimular la capacitat reflexiva de la joventut per a potenciar la reflexió i creativitat en l'espai privat i col·lectiu.

4

PRÀCTIQUES INNOVADORES EXPERIMENTADES

La metodologia emprada en el projecte és de caràcter pràctic. Després d'una fase prèvia (1), en la qual es contacta amb els instituts presentant un projecte escrit on s'especifica la proposta i les seues necessitats, s'inicia una segona fase (2) cocreativa, que consta al seu torn de tres etapes: a) Embrió dramàtic. Basada en la reflexió dels conceptes tractats (adolescència i mons). En aquesta s'exploren possibilitats a partir dels imaginaris de persones i col·lectius aportats. b) Llenguatge escènic. S'investiga en els diferents llenguatges artístics i recursos escènics per a triar les opcions més adequades per a transmetre els conceptes seleccionats. c) Creació de materials. Se elaboren materials que responguen a l'experiència i al llenguatge escènic elegit amb l'objectiu d'incorporar-los en la creació.

63


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

La tercera (3) i última fase correspon al recorregut de la peça teatral final. Work in Progress es va mostrar al Centre de Joventut de Campoamor de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València una única vegada.

5

INTEGRACIÓ I APLICACIÓ DE LES BONES PRÀCTIQUES EN EL PROCÉS DE TREBALL

Durant tot el procés del projecte s'ha tingut en compte la creació d'un espai respectuós i de lliure opinió; l'alumnat ha debatut, ha reflexionat i ha expressat les seues preocupacions respecte a la igualtat de drets entre l'home i la dona, entre persones de diferents edats i generacions, entre col·lectius tradicionalment oprimits, per a així expressar el seu rebuig a la falta d'empatia, respecte, amor i llibertat d'aquesta societat.

6

AVALUACIÓ DE RESULTATS

Directius en CreAcció té gran incidència, ja que durant les sessions l'alumnat parla lliurement sobre la seua situació personal, se sincera i mostra la seua opinió i pensament. Trenca la rutina diària de les aules, desmunta l’estructura de la classe i redirigeix les mirades a les dels seus companys i companyes, per veure més enllà i observar què els ocorre. El projecte no té prou finançament i suport institucional, d'igual manera que molts projectes educatius i culturals. Així doncs, aquest tipus de projectes sols es podran avaluar quantitativament quan el seu abast siga major que el de dos mesos de treball, cinc aules ateses o un nombre d'alumnes que ni tan sols arriba a les tres xifres. Aquest tipus de projectes podran avaluar-se de manera objectiva i quantitativa quan no siga necessària aquesta avaluació, ja que, com el premi Nobel d'Economia Amartya Sen

64


Directius en CreAcció

apunta, hem de parlar del desenvolupament de les capacitats i llibertats de les persones posant en el centre del propi desenvolupament i anàlisi la transformació d'estructures socials.

7

SITUACIÓ POSTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTUACIÓ

Tant alumnat com professorat, han comprovat el poder del teatre com a eina de treball de les emocions, tant individuals com de grup.

8

MÉS REFERÈNCIES SOBRE EL PROJECTE

Vídeo realitzat per Joventut VLC - Ajuntament de València: https://www.youtube.com/watch?v=qe9s2b9ze2y Vídeo propi realitzat per la companyia: https://www.youtube.com/watch?v=wbwqnjndwog

65


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

9

FINANÇAMENT DE L’ACTUACIÓ

Recursos humans: Tres actrius/actors Recursos materials: Sense recursos materials Pressupost: Obtingut gràcies a les residències artístiques per a joves artistes atorgades per l'Ajuntament de València. Any 2018 Impartició del projecte i representació

10

1.000 €

POSSIBILITAT QUE L’EXPERIÈNCIA ES PUGA ADAPTAR O APLICAR A ALTRES ORGANITZACIONS I CONTEXTS

El projecte pot adaptar-se a qualsevol tipus d'organització, context o problemàtica, i al fet que a partir del Teatre Imatge podem parlar de qualsevol tema que vulguem visibilitzar.

66


Directius en CreAcció

11

MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT/ORGANITZACIÓ

Nom: Rocambolesc Teatre Nombre de membres: tres Adreça postal: Trainera, 6 pta. 5 Localitat: València Tel.: 609 292 408 Web: http://rocambolescteatre.wix.com/rocambolescteatre Àmbit geogràfic de treball: Comunitat Valenciana

67



3er accèssit

No todo nos parece una mierda Àrea temàtica/àmbit de l’activitat: Educació no formal Entitat: La Lola Boreal Adreça1: Hermanos Villalonga, 24 pta 10 C.P.: 46020 Municipi: València Lloc web: https://lalolaboreal.com Xarxes socials: Facebook, Instagram, Twitter @lalolaboreal Persona de contacte: Noelia Moyano Arcos C-e: info@lalolaboreal.com Col.lectius amb els quals treballa: Adolescents i persones amb diversitat funcional

1

PUNT DE PARTIDA. CONTEXT PRECEDENT I IMPULSOR DEL PROJECTE

No todo nos parece una mierda (No tot ens sembla una merda) és un projecte de la companyia d’arts escèniques La Lola Boreal que sorgix durant el procés de creació de Bubalú. No todo nos parece una mierda. Durant la creació d’esta obra anterior sorgix la necessitat de generar un nou projecte adreçat a la joventut en què s’oferisquen eines artístiques que potencien el desenvolupament personal i social d’este col·lectiu. El procés de treball s’impulsa buscant respostes a una qüestió clau per a la companyia: Què passa si es treballa amb este univers de la pèrdua de la innocència, de les primeres vegades, de la preocupació per la imatge, de la relació amb els pares, del qüestionament de les regles socials, de la importància de pertànyer a un grup, del consum de drogues, de l’assetjament escolar, dels canvis físics i hormonals, de l’amistat... i se li dona un format escènic? Actualment no és fàcil compartir temps i espai amb persones adolescents i arribar realment a connectar amb elles, ja que hi solen aparéixer conflictes que de vegades

69


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

no resulten senzills de resoldre. Per això el taller pretén visibilitzar este univers, centrant-se en l’assetjament escolar, i oferir noves formes d’expressió i de resolució de conflictes basades en comprendre i donar importància a valors com ara la tolerància, el respecte, l’empatia i l’escolta. És un lloc comú la frase «les arts escèniques ja no interessen a la gent i menys encara als joves». En este sentit, No todo nos parece una mierda es proposa per a donar a conéixer les arts escèniques en el camp de batalla dels joves i proporcionarlos informació i coneixement sobre el potencial de l’art contemporani.

2

INTRODUCCIÓ AL PROJECTE

El projecte està articulat en quinze sessions. Durant les primeres nou sessions (de tres hores cadascuna) s’ha treballat amb tres blocs temàtics: Cos, Noves Dramatúrgies i Audiovisuals. En les quatre sessions següents s’ha treballat amb una proposta escènica concreta en base a estos eixos temàtics. Les dues últimes sessions s’han dedicat a mostrar la proposta. El grup s’ha organitzat en tres subgrups compostos per deu persones que han anat rotant en els blocs temàtics.

70


No todo nos parece una mierda

Les quatre sessions restants s’han destinat a preparar la presentació de la proposta escènica. La metodologia emprada durant les classes compta amb tres fases: 1. Calfament. 2. Fixació de continguts. 3. Assaig en l’última mitja hora. Les dues últimes sessions es corresponen amb la posada en escena de la proposta i s’han estructurat de la manera següent: 1. Calfament previ a l’actuació. 2. Assaig tècnic. 3. Mostra. Pel que fa als continguts que s’impartixen en cada bloc: En Cos es treballa l’aproximació del fenomen bullying al cos. S’experimenta a través de les sensacions i accions de certes conductes importants per a conéixer el fenomen de l’assetjament a l’aula. Per a la qual cosa es treballa amb diferents usos del cos en l’espai escènic i es busquen les qualitats de moviment d’acord amb la temàtica. En Noves Dramatúrgies es busca abordar la multidisciplinarietat en la creació i analitzar este fet proporcionant diversos codis i nous llenguatges que traspassen els gèneres establits. S’aborda el bullying mitjançant la cerca de referents, es treballa amb diferents procediments de composició, generació i escriptura de textos. En Audiovisuals es treballa amb el suport audiovisual per a reforçar el fet escènic, ajudar a transmetre’l i complementar-lo. En esta línia, l’eina aporta un altre punt de vista complementari al fenomen del bullying ja que reforçarà el sentit de les accions o les minimitzarà i oferirà incursions de la realitat en l’escena i viceversa. L’alumnat tria el rol que vol assumir configurant un equip en què hi ha persones que s’encarreguen de la interpretació, creació, composició, dramatúrgia i de la part audiovisual i musical, etc. Este procés acaba amb el visionat de la peça creada i amb l’aportació d’informació de les professores del Compromís Ja N’Hi Ha Prou Bullying que l’alumnat pot signar en línia.

71


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

3

OBJECTIUS DEL PROJECTE Mostrar l’adolescència com una etapa de la vida potencialment escènica. Provocar la reflexió i el pensament crític sobre esta etapa. Oferir eines, experiències psicosocials i creatives als joves que afavorisquen el seu desenvolupament personal, social i artístic.

Promoure la dansa contemporània, les noves dramatúrgies i la seua combinació amb altres disciplines artístiques.

Afavorir la creació de nous públics i apropar la joventut a nous llenguatges escènics.

Qüestionar la imatge social del teatre com una cosa avorrida, elevada o allunyada de la quotidianitat de les persones.

Oferir una vessant pedagògica relacionada amb les arts escèniques i orientada al públic juvenil.

Posar en valor el paper de la dona com a creadora i oferir un posicionament feminista sobre les problemàtiques de l’adolescència.

4

PRÀCTIQUES INNOVADORES EXPERIMENTADES No todo nos parece una mierda aposta per crear espais d’expressió artística, individual i col·lectiva, i pel treball de nous codis dramatúrgics que no siguen preestablits o convencionals, que estiguen oberts a l’exploració i la investigació artística. L’ús de materials audiovisuals és una eina d’innovació i creativitat en l’actualitat. El projecte, a més, situa com a protagonista la població adolescent i tracta de manera transversal la diversitat en les seues múltiples manifestacions: sexual, de gènere, funcional.

72


No todo nos parece una mierda

5

INTEGRACIÓ I APLICACIÓ DE LES BONES PRÀCTIQUES EN EL PROCÉS DE TREBALL

El projecte inclou entre els seus objectius reforçar valors com ara la tolerància, el treball en equip, la igualtat entre iguals i l’empatia mitjançant les arts escèniques.

6

AVALUACIÓ DE RESULTATS

Més que un resultat final, la companyia se centra en una avaluació continuada que analitze l’interés, implicació i motivació de l’alumnat al llarg del procés. Igualment, el projecte centra un especial interés en la representació final. Amb la voluntat de no participar en avaluacions quantitatives, es prenen com a indicadors els comentaris de les persones participants, les seues opinions i recomanacions per a continuar millorant en projectes futurs sense aplicar altres indicadors d’impacte ni enquestes de satisfacció.

73


Premi Culturama Innovació Social en Joventut

7

SITUACIÓ POSTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTUACIÓ

El projecte finalitza una vegada concloses les sessions i no consta un seguiment del grup.

8

MÉS REFERÈNCIES SOBRE EL PROJECTE

https://www.redescena.net/espectaculo/32650/bubalu-no-todo-nos-parece-unamierda/ http://salaultramar.com/no-todo-nos-parece-una-mierda https://www.valenciateatros.com/la-lola-boreal-presenta-bubalu-no-todo-nosparece-una-mierda-teatro-circulo/ https://valenciaplaza.com/la-compania-la-lola-boreal-reestrena-bubalu-no-todonos-parece-una-mierda https://www.profesionalesdanza.com/vlc/agenda/estreno_de_bubalu_no_todo_ nos_parece_una_mierda_de_la_la_lola_boreal

74


No todo nos parece una mierda

9

FINANÇAMENT DE L’ACTUACIÓ

Recursos humans: Equip format per tres docents especialistes en dansa, audiovisuals, belles arts, fisioteràpia i psicologia. Recursos materials: –Possibilitat d’enfosquir l’espai parcialment o totalment. –Terra de linòleum, fusta o similar. –Videoprojector. –Reproductor de música. –Pantalla o paret blanca per a projectar.

10

POSSIBILITAT QUE L’EXPERIÈNCIA ES PUGA ADAPTAR O APLICAR A ALTRES ORGANITZACIONS I CONTEXTS

En teoria podria ser reproduïble però no hi ha dades d'experiències amb les quals poder contrastar.

11

MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT/ORGANITZACIÓ

Nom: La Lola Boreal Nombre de membres: 4 Adreça postal: Hermanos Villalonga, 24 pta 10 Localitat: València Tel.: 615 253 149 Web: https://lalolaboreal.com Àmbit geogràfic de treball: Comunitat Valenciana

75



PROJECTES SELECCIONATS


Premi Culturama Innovaciรณ Social en Joventut

Seleccionat

78


La m Semana Cultural de la Mujer Àrea temàtica/àmbit de l’activitat: Social S Entitat: Es L molí d’Eivissa Adreça: Castilla, Ca C.P.: 23 4 Municipi: 8º B C.P.:P07800 Municipi: Eivissa Xarxes socials: Facebook Fg www.facebook.com/esmolideivissa/ Persona https://www.instagram.com/esmolideivissa/hl=es Instagram de contacte: Vz Twitter C-e: i

@esmolideivissa Persona Col.lectiusdeamb contacte: els quals Alejandro treballa:Vide Ms.Moreno

Número C-e: esmolideivissa@gmail.com de miembros: 2 Año Col.lectius de fundación: amb els28 quals treballa: Associacions feministes, culturals i Ámbito geográfico juvenils, artistes locals, de trabajo: empreses Bia. privades i ajuntaments Nombre de membres: 3 Any de fundació: 2015 Resumen del proyecto: Àmbit geogràfic de treball: Eivissa La m

Resum del projecte: La Semana Cultural de la Mujer (Setmana Cultural de la Dona) és un projecte que sorgeix amb l’objectiu de reivindicar el seu paper en la societat i de visibilitzar el talent femení en diverses disciplines o professions. Mitjançant el cinema, el teatre, la música i la il·lustració es treballa en l’educació i prevenció d’estereotips i rols de gènere. Per això han estat protagonistes diversos col·lectius convidats, els quals han fet altres propostes per a donar a conèixer així mateix propostes i experiències personals creades o explicades des d’una perspectiva de gènere.

79


Premi Culturama Innovaciรณ Social en Joventut

Seleccionat

80


La madre m que me parió Àrea temàtica/àmbit de l’activitat: Social S Entitat: La L madre que me parió Adreça: Camí Ca C.P.: Carpesa 4 Municipi: a Moncada, P 11 1º a C.P.: 46025 Xarxes socials: Municipi: Poble Fg Nou Personasocials: Xarxes de contacte: Facebook Vzhttps://www.facebook.com/lamadrequemepa rio/?ref=bookmarks C-e: i Instagram lamadrequemepario Youtube Col.lectius https://www.youtube.com/channel/UC1ezLhG9T0pQBZI-C-on1Ng amb els quals treballa: Ms. Número Persona de miembros: contacte: Victor 2 Manuel Amat Muñoz Año C-e: infolamadrequemepario@gmail.com de fundación: 28 Ámbito Col.lectius geográfico amb els de quals trabajo: treballa: Bia.Dones, mares, filles i fills Nombre de membres: 2 Any de fundació: 2018 Resumen del proyecto: Àmbit geogràfic de treball: Barri de Marxalenes, València La m

Resum del projecte: La madre que me parió (La mare que em va parir) és un projecte de caràcter intergeneracional que s’ha dut a terme amb la col·laboració de l’Associació Cultural Dones de Marxalenes i que ha estat premiat per les ajudes “Emergents 2017” atorgades pel Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València amb la col·laboració de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de València. La iniciativa té com a objectiu visibilitzar el treball artístic realitzat per dones i mares a través d’un documental i una exposició que es converteixen en una eina per a l’empoderament personal i col·lectiu. Qüestions arrelades en el feminisme i l’economia feminista ixen a la llum a través de l’experiència personal de les dones mares que hi participen, les quals en moltes ocasions relaten un distanciament de les tasques remunerades a causa de les cures a la llar i en la família.

81


Premi Culturama Innovaciรณ Social en Joventut

Seleccionat

82


Nos movemos Àrea temàtica/àmbit de l’activitat: Arts escèniques per la inclusió social Entitat: Nos movemos Adreça: Casa del Rellotge. Cervantes, 19 C.P.: 03550 Municipi: Sant Joan d’Alacant Lloc web: www.proyectonosmovemos.es Xarxes socials: Facebook https://facebook.com/nosmovemossantjoan Instagram

@nosmovemos Youtube Nos movemos Sant Joan

Persona de contacte: Francisco Díaz Muñoz C-e: profesnosmovemos@gmail.com Col.lectius amb els quals treballa: Joves. Joves amb diversitat cognitiva Joves condemnats a mesures judicials Nombre de membres: 30 Any de fundació: 2013 Any de fundació: Comarca de L’Alacantí, Alicante

Resum del projecte: Nos movemos (Ens movem) és un taller de dansa i teatre en el qual un grup de joves amb diverses capacitats que treballen conjuntament i de manera horitzontal elaboren un espectacle d’arts escèniques durant el curs escolar. Es busca afavorir l’ús de l’art i la cultura com a eines per a la transformació social, afavorir la cohesió i la inclusió social mitjançant la creació d’espais de relació, intercanvi i convivència; i facilitar una oferta d’oci inclusiu i educatiu en què es fomente l’associacionisme, la cooperació i el voluntariat.

83



Traducciรณ


Premio Culturama Innovación Social en Juventud

Presentación El equipo de Culturama Desde el equipo de Culturama nos alegra presentar la publicación correspondiente a la quinta edición de nuestro premio dedicado a la innovación social en juventud. Es el fruto de dos años de trabajo y pretende servir de herramienta para todas aquellas personas que desde cualquier ámbito, sea institucional, asociativo o privado estén desarrollando proyectos de intervención social relacionados con la población juvenil. En primer lugar queremos aprovechar estas líneas para agradecer a todas las instituciones, organizaciones y personas que apoyan este proyecto iniciado en 2010. No nos cabe duda que el camino recorrido no hubiera sido posible sin su colaboración y confianza. También es momento para recordar a nuestra compañera Marisa Roig que nos dejó en enero de 2018 tras una valerosa lucha contra el cáncer. Ella fue quien asumió la coordinación del premio en sus comienzos, dándole el impulso y dirección que luego se han ido definiendo con el tiempo. Gracias Marisa, por ello y por tantas otras cosas. La línea que ha marcado la presente edición del premio reúne un conjunto de proyectos innovadores que, a través de las artes y la cultura contemporánea, inciden en la sociedad de manera positiva, promoviendo especialmente la inclusión de colectivos que se enfrentan a situaciones de desigualdad o discriminación. En esta quinta edición del premio hemos introducido una serie de cambios que nos han permitido conocer mejor los proyectos seleccionados, así como crear un punto de encuentro y reflexión para el conjunto de personas e instituciones implicadas o interesadas en este área de acción. En esta publicación incluimos también un texto vinculado a la ponencia de Iolanda 86

Tortajada, la cual sirvió como aproximación a algunas de las cuestiones candentes en el perfil de la juventud actual, dentro de la jornada de presentación pública de los proyectos finalistas realizada el 28 de septiembre de 2018. Como en las publicaciones precedentes, presentamos los proyectos finalistas a través de una estructura común que ayuda a comprender su finalidad y desarrollo, evidenciando los elementos y metodologías más relevantes para su puesta en práctica, de manera que puedan servir de guía a iniciativas similares. Nuestro deseo es contribuir activamente a multiplicar acciones y proyectos innovadores que permitan afrontar los retos de la sociedad actual contando con la mirada e implicación del mayor número posible de jóvenes. Pero además pretendemos que esta introducción sirva para poner sobre la mesa algunas reflexiones derivadas del análisis de los proyectos presentados y los contextos en los que se desarrollan. Creemos que nos hemos de felicitar por el gran número de propuestas, la variedad de disciplinas artísticas, su creatividad y el compromiso social que las definen. Igualmente, hemos detectado que estas propuestas salen adelante fundamentalmente gracias al voluntarismo e implicación de ciudadanas y ciudadanos conscientes de las graves problemáticas que quedan insuficientemente atendidas desde las administraciones públicas. Pensamos que, en general, en una sociedad estigmatizada por la crisis económica, hemos asumido como inevitable que este tipo de proyectos crezcan desde la precariedad de medios. Y aunque se vislumbran medidas para cambiar esta percepción, todavía quedan muchas tareas por implementar en este sentido. Por ello, animamos a las administraciones públicas y a todos aquellos agentes involucrados a cambiar este enfoque en las políticas de juventud. Hemos de seguir avanzando en la mejora de las condiciones


CASTELLANO

que permitan la generación de nuevos proyectos que, sin duda, contribuyen al progreso social y la convivencia ciudadana desde perspectivas vinculadas a las artes y la cultura contemporánea. La creatividad, el compromiso y el esfuerzo que realiza la ciudadanía deben estar respaldados proporcionalmente desde la convicción de la rentabilidad social que este tipo de proyectos aporta. Por último, desear que la publicación sea de utilidad, y que podamos contar con vuestra participación en la siguiente convocatoria. Muchas gracias.

¿Una identidad digital sin género? Ser joven en la era de las redes sociales Iolanda Tortajada Las redes sociales son un fenómeno social y cultural que las acciones educativas no pueden dejar de lado. Adoptadas rápidamente por adolescentes y jóvenes, se han convertido en un rico espacio de interacción y de construcción identitaria. En un primer momento, parecía que la versatilidad de estos espacios, y la posibilidad de explorar y construir creativamente nuestros perfiles y el contenido que se comparte, romperían algunas barreras. Internet sería un espacio en el que jugar con las identidades y donde, potencialmente, se podrían borrar categorías como el género. Y si bien es cierto que las chicas están presentes de manera muy activa en las redes sociales y, en parte, son el motor de muchas de las cosas que pasan, la investigación muestra que los sesgos de género tienen todavía mucha fuerza en los entornos online. El contenido que se produce para ganar popularidad en las redes utiliza la sexualidad y el género como estrategias de representación, y cuando se valora este contenido se hace también en clave de género, como veremos a continuación. Las autopresentaciones de adolescentes y jóvenes son una manifestación sobre cómo las identidades escaparate y reflexiva se entrelazan y, en expresarse y compartirse, se nutren. La primera de estas identidades tiene que ver con la importancia que damos al hecho de mostrar la mejor imagen de nosotros mismos y la necesidad de que, aquellos y aquellas que nos hacen de público, la refuercen, validando lo que somos y lo que creemos ser. La identidad reflexiva se refiere a cómo la democracia forma parte de nuestras vidas, al hecho de que la hemos interiorizado y actuamos de acuerdo con la reflexión, el diálogo y la negociación. De esta manera, manejar las impresiones que causamos en los demás y repensarnos 87


Premio Culturama Innovación Social en Juventud

continuamente a través del contenido y las interacciones que tenemos en estos espacios van de la mano.

demás, y eso nos debería hacer pensar que las redes sociales, por sí mismas, no son un espacio democrático y revolucionario.

Y aunque no necesariamente debería ser así, la investigación muestra cómo estas identidades escaparate incorporan gran parte de los estereotipos de género que están presentes en los medios tradicionales, vinculando el atractivo de las chicas a una noción de belleza comercial y el de los chicos a la musculatura y la fuerza. El cuerpo se convierte así en un recurso de autopresentación que sirve a adolescentes y jóvenes para ganar popularidad entre su grupo de iguales y entre un público de no tan conocidos. Y en este caso los cánones en los que se mueve esta visibilidad del cuerpo son muy estrechos. Todas estas imágenes se construyen de una manera muy pensada y se invierte en ellas un tiempo considerable, pero para que funcione el artificio deben parecer naturales y auténticas. Así, parte de la autenticidad que se exhibe en la red no tiene que ver con la intimidad o la reflexividad, sino con el hecho de causar una determinada impresión en los demás. Este juego de exploración identitaria conlleva algunos peligros. El primero, que ya he mencionado, tiene que ver con la reproducción de estereotipos de masculinidades y feminidades, y el segundo, con todo lo que se deriva del escrutinio que hacen adolescentes y jóvenes de las imágenes que se distribuyen a su alrededor. Las chicas, más que los chicos, sufren presiones para sexualizar sus cuerpos y distribuir fotografías heterosexys y, también más que ellos, reciben críticas de tipo sexual cuando lo hacen. Además, se crean dinámicas de distinción por las cuales las chicas que no pertenecen a los grupos considerados normales, pijos o adecuados son atacadas con más fuerza y despreciadas por no saber dónde está la frontera de lo que es supuestamente ofensivo estéticamente o lingüísticamente. Por este doble estándar, las chicas que son etiquetadas como chonis se asimilan a todo tipo de descalificaciones, la mayoría de tipo sexual. Estas no pueden escoger cómo autodenominarse y presentarse ante los

Si hacemos referencia a autopresentaciones más reflexivas, hay personas y colectivos que han encontrado en internet un espacio seguro para hacerse visibles, hacer pública su identidad sexual y cuestionar la mirada masculina, lo heteronormativo y los binarismos. La producción joven de vídeos trans, por ejemplo, permite la creación de espacios en los que las autopresentaciones y el cuerpo exhibido se convierten en una forma reflexiva de reivindicación personal y de subpolítica, una acción individual y colectiva al mismo tiempo que, a diferencia de las autopresentaciones mencionadas, no lleva la intimidad a un terreno solo estético sino contestatario. Si bien algunas de estas producciones se centran solo en la transición, muchas otras reflexionan, con humor, sobre las identidades y los derechos trans. En otro orden, los coming out vídeos sirven a quien los elabora para conectar su propio proceso con un público no hegemónico. Una comunidad virtual que apoya su discurso, a menudo contradictorio, que les aporta seguridad y un cierto sentido de conciencia grupal en presentar su identidad sexual. Ni los vídeos trans ni los coming out vídeos son un reflejo automático de una identidad reflexiva, pero en general son más políticos y menos estéticos que las autopresentaciones en las que la autocosificación del cuerpo sirve para ganar popularidad y donde el género o la sexualización nunca se discuten. Mostrarse como uno mismo es o aceptarse tal como se es está cargado de reivindicaciones de visibilidad y reconocimiento. Producir estos vídeos también conlleva riesgos, como el hecho de que haya una pérdida de confianza, que el relato termine legitimando la conformidad con la heteronormatividad o la exposición a ataques homófobos o tránsfobos.

88

El dibujo que he hecho sobre las autopresentaciones en las redes sociales se basa en numerosas investigaciones, propias y de otros, sobre la identidad sexual y las


CASTELLANO

redes sociales. En estas breves líneas no he pretendido describir la pluralidad y riqueza de las prácticas identitarias que se producen en las redes sociales. Las autopresentaciones son permeables, cambiantes y llenas de matices pero, al mismo tiempo, contienen patrones estables de representación. Así, los entornos en línea son espacios de reproducción y de resistencia. Si queremos apropiaciones de las redes más democráticas y subversivas, la educación y la reflexión deben acompañar este proceso. Lejos de ser espacios sin género, en las redes sociales se habla desde las identidades sexual y de género, por lo que cabe preguntarse si lo que queremos es instrumentalizar el cuerpo y el género para ganar popularidad o cuestionar los binarismos para contar con todo el mundo. ___ Iolanda Tortajada (Dra.) es profesora titular del departamento de Estudios de Comunicación de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) y miembro de Asterisc Grupo de Investigación en Comunicación.

89


Premio Culturama Innovaciรณn Social en Juventud

Las ediciones del Premio Culturama

90


CASTELLANO

91


Premio Culturama Innovación Social en Juventud

1º Premi Culturama a la innovació en matèria de joventut

humanos, contra la pobreza y la exclusión social...). Accésit Mancomunitat de Municipis de la Safor por su proyecto “Trobada de Joves de la Safor”.

Experiencias innovadoras que utilizan y/o fomentan nuevas tendencias de ocio juvenil. Con motivo del 15º aniversario de la fundación de Culturama SL y coincidiendo con el inicio del año internacional de la juventud, se desea contribuir a impulsar nuevas iniciativas de ocio para jóvenes.

2º Premi Culturama a la innovació La emancipación juvenil en todas sus vertientes, pero en especial la de la ocupación. Se valoraron especialmente los proyectos con capacidad de generar una salida profesional a sus promotores y promotoras o a los y las jóvenes objeto del proyecto.

Acto de entrega 26/11/2010 Federación CCJJ Don Bosco

Acto de entrega 28/09/2012 IVAM Instituto Valenciano de Arte Moderno

Presentación del libro 05/07/2011 Diputación de Valencia Proyecto premiado “Concurs de vídeo curt Microfilms" de la Federació CCJJ Don Bosco CV . Se trata de un concurso ofrecido a jóvenes de más de 14 años con una temática específica cada año (la protección de los derechos

92

Presentación del libro 06/06/2013 Diputación de Valencia


CASTELLANO

Proyecto premiado "El sud a l'aula: joves constructors d'una societat intercultural" de la Associació Joves cap a la solidaritat i el desenvolupament. Jovesolides. Desarrollo de talleres que sirven como medio para acercar la realidad de los países del sur y la realidad migratoria a nuestra comunidad. Con el uso de medios audiovisuales se han generado espacios para el debate y la reflexión sobre diferentes temáticas como la xenofobia o las desigualdades norte y sur. 1º accésit “Menys Graus, Més Cinema” de la Associació Menys Graus. 2º accésit

Acto de entrega 26/10/2014 Museo de Bellas Artes San Pío V Presentación del libro 10/03/2015 Colegio Mayor Rector Peset Proyecto premiado

"Apropa't a Europa" de Gilberto Martínez.

"Via Urbana" de la Associació Cultura Urbana de Silla.

3º Premi Culturama a la innovació

Dirigido a jóvenes que están unidos por la vía del tren desarrollan actividades relacionadas con la cultura urbana aprendiendo a dar uso a los espacios y recursos públicos (la Nau Jove de Silla Bombo Clap, parques de patinaje, plazas, parques…).

La ciudad ofrece espacios dinámicos y versátiles que facilitan oportunidades para aprender y para emprender en diversos aspectos a lo largo de nuestra vida. Esta edición quiere dar reconocimiento a proyectos que fomenten estilos de aprendizaje no formal desde los espacios urbanos y en los cuales el motor impulsor es la iniciativa ciudadana.

1º accésit “Taller de Jazz de la Unió Musical de Paiporta” de la Unió Musical de Paiporta. 2º accèssit “Otakuart” de Federació de Cases de Joventut de la Comunidad Valenciana. 3º accèssit “Mislata ON” de la Associació Menys Graus.

4º Premi Culturama a la innovació social en Joventut El arte actual supone un recurso que supera la mera contemplación y da lugar a experiencias de educación no formal que 93


Premio Culturama Innovación Social en Juventud

incentivan el compromiso social del público como ciudadano. Nos han interesado especialmente aquellos proyectos dirigidos a jóvenes en los cuales a través de la cultura y el arte contemporáneo se fomenta un fortalecimiento de la ciudadania implicada, consciente y solidaria.

2º accésit "Espacio Matrioska" de Espacio Matrioska. 3º accésit "Voces propias. Taller de vídeo participativo comunitario La voz de Amaltea" de La Cosecha Producción Audiovisual.

5é Premi Culturama a la innovació social en Joventut Acto de entrega 05/10/2016 Colegio Mayor Rector Peset

El premio tiene como objeto apoyar proyectos con carácter innovador en el ámbito juvenil que basan su desarrollo en la cultura y el arte contemporáneo para provocar cambio en la realidad social. En esta edición se quiere incidir en aquellas propuestas dirigidas a potenciar estrategias de inclusión para colectivos que se enfrenten a situaciones de desigualdad o discriminación. Acto de entrega 28/09/2018 Espai Jove VLC

Presentación del libro 28/04/2017 Centro Cultural La Nau de la Universitat de València

Presentación del libro 27/03/2019 MuVIM Museo Valenciano de la Ilustración y la Modernidad Proyecto premiado

Proyecto premiado

“La otra clase" de Tres Social.

“Transformant la societat des de la igualtatdiversitat de gènere" del Grup Connectant.

1º accésit

Comprende una serie de acciones y actividades para reflexionar, identificar y actuar contra las violencias de género en nuestras cotidianidades. Se han empleado recursos del teatro de las oprimidas/ oprimido, craftivismo y dinámicas de desarrollo comunitario. 1º accésit "Riborquesta" de Comusitària.

94

"Camino a casa", "Somos el Sur", "Ciudades imaginarias" de Fractals Educación Artística. 2º accésit "Directius en CreAcció" de Rocambolesc Teatre. 3º accésit "No todo nos parece una mierda" de La Lola Boreal.


CASTELLANO

95


Premio Culturama InnovaciĂłn Social en Juventud

Conceptos clave para el diseĂąo de un proyecto

96


CASTELLANO

97


Premio Culturama Innovación Social en Juventud PREMIO

La otra clase Área temática / ámbito de la actividad: Teatro Social aplicado a la intervención social y a la mediación artística Entidad: Tres Social Dirección1: Paseo de las Acacias 3, 1ºA C.P.: 28005 Municipio: Madrid Dirección2: Pare Lluis Colomer, 10 pta12 C.P.: 46870 Municipio: Ontinyent Página web: www.mediacionyteatroforo.com Redes sociales: Facebook @tr3social, Youtube Emma Luque Tres Persona de contacto: Emma Luque E-mail: emma.luque@3social.org Colectivos con los que trabaja: Niñas y niños en situación de exclusión socioeconómica, cultural y étnica. Mujeres oprimidas por la violencia de género. Población en general

1.- PUNTO DE PARTIDA. CONTEXTO PRECEDENTE E IMPULSOR DEL PROYECTO

La otra clase es un proyecto de Tres Social basado en la mediación y convivencia escolar que se viene desarrollando en Centros de Educación Primaria y Secundaria de varios distritos de Madrid desde el año 2013. El impulso del proyecto parte de la toma de consciencia de las necesidades de atención que cientos de jóvenes manifiestan en todo el Estado. Una situación que se da como consecuencia de un contexto social marcado por las adicciones a las tecnologías, la crisis económica vivida por sus familias que les impide una proyección vital; y por un contexto de individualización y falta de vínculos comunitarios que genera violencias en barrios y ciudades. Tres Social es una asociación que trabaja con metodologías innovadoras dando lugar a una propia escuela de Teatro Sistémico con la cual aborda tareas de mediación artística para 98

la convivencia escolar. Se constituye como asociación en el año 2012 y desde entonces ha trabajado tanto en acciones concretas como en la creación de escuelas de Teatro Sistémico. Dado el especial interés por replicar en otras comunidades autónomas estrategias aplicadas en sus mediaciones, surge La otra clase. Mediante la aplicación del Teatro Sistémico se busca dar lugar a la convivencia participativa y la mediación entre iguales desde una perspectiva de género con plena conciencia de los derechos humanos y se aboga por la inclusión de colectivos en riesgo de exclusión social; asimismo se trabaja de forma transversal en la formación de agentes mediadores con alumnado, familias y profesorado. Aplicando el Teatro Sistémico en sus mediaciones se crean situaciones facilitadoras de la participación grupal en las que se da cabida a nuevos protagonistas representados por el alumnado en riesgo de exclusión (por agresividad potencial, incluso) transformado ahora en agentes mediadores del resto de participantes. La experiencia da lugar a un análisis de las causas de la violencia entre iguales, violencia de género y discriminación racial; a una serie de conocimientos que se aplicarán a su vez en mediaciones sucesivas. Además, dada la satisfacción de los resultados obtenidos en las mediaciones activadas, surge un especial interés desde la Comunidad Valenciana por adquirir conocimientos y replicar el trabajo en este contexto. Así, en el año 2016 se abrió una escuela de Teatro Sistémico con sede en Ontinyent, la cual sigue activa en la actualidad. 2.- INTRODUCCIÓN AL PROYECTO

La otra clase está basado en las Artes Escénicas y atiende a la necesidad manifiesta en diferentes centros escolares por cuestiones de discriminación cultural, racial, social y de género que desencadenan diferentes tipos de violencias. Para ello, propone el Teatro Sistémico, junto con recursos audiovisuales y sonoros, como herramientas de facilitación y aprendizaje comunitario, promoviendo un entorno de paz y no violencia desde el


CASTELLANO

trabajo emocional, la escucha asertiva y la comunicación no violenta. Se trata de un trabajo personal y participativo (acción participativa IAP), un proceso que sirve al mismo tiempo como investigación pues el equipo del proyecto recopila los datos para elaborar posteriormente un diagnóstico del entorno. Finalmente, se genera material didáctico y un vídeo documental que ofrece medidas para el equipo de docentes con las que se pueda mejorar el clima escolar. Con ello el efecto es multiplicador y se alarga en el tiempo. Este programa por la convivencia participativa y la mediación escolar tiene como objeto generar un cambio de paradigma sobre los conflictos dentro de los espacios educativos: -Para que estos sean una fuente de información de lo que ocurre dentro de cada persona y en su contexto vital y comunitario. -Para que sean una oportunidad que de lugar al diálogo sobre aquello que está provocando un malestar en la vida de una misma y en la de la otra persona y, ver juntas cómo esto puede ser una oportunidad para modificar patrones de conducta y adquirir fuerza y seguridad interna. -Para que los conflictos evidencien estructuras obsoletas dentro del sistema y sean tanto fuente de transformación personal, como una oportunidad para colocar la vida de uno mismo en el centro y estar al servicio del bien común. Fases del programa Dentro del programa, se han desarrollado tres niveles de intervención: 1º nivel: Diagnóstico participativo. A partir de una pieza de Teatro Foro, se realiza una sistematización de todas las intervenciones elaborándose un estudio y análisis diagnóstico que permite establecer una visión de los grupos en relación a las violencias. Dichas conclusiones se entregan en los centros educativos y sientan las necesidades detectadas para la intervención posterior en los grupos.

2º nivel: Acompañamiento emocional y trabajo personal. En este nivel se trabaja la educación emocional, los conflictos intrapersonales y la autoestima. Las personas participantes encuentran un lugar en el que abrir su corazón y expresar de forma libre sus miedos, problemas personales y las dificultades que encuentran para tener una vida estable y sana. En las sesiones realizadas con alumnado con mayores dificultades, se ha identificado un perfil de persona muy herida como consecuencia de contextos sociales de exclusión, discriminación racial y étnica o problemas derivados de situaciones de privación de libertad en personas referentes en sus familias. Todas estas condiciones les provocan gran tensión personal que les impide tener una rutina normalizada en los centros, y que finalmente deriva en situaciones de crisis y sensación de fracaso por no poder alcanzar las expectativas y los ritmos exigidos en la educación reglada. Todo ello afecta directamente en la autoconcepción de sí mismas y deriva en comportamientos violentos hacia sí mismas y hacia el exterior. En estos talleres se ha querido ofrecer un lugar donde sentirse acompañadas y encontrar alternativas relacionadas con el uso saludable del tiempo, reforzar la autoestima y un lugar para compartir sus puntos de vista. Esto ha tenido como resultado piezas de Teatro Foro, creadas por los propios grupos, donde han podido manifestar sus sentimientos, miedos, sueños y frustraciones con respecto a una sociedad que sienten les estigmatiza. 3º nivel: Acciones de mediación y convivencia comunitaria. Las representaciones de Teatro Foro mostradas al resto del alumnado del centro suponen la primera intervención que estos grupos hacen como agentes de mediación en los centros. Han actuado para una media de 60 personas cada grupo (con un alcance total de entre 2.500/3.000 personas). Se ponen así, desde la muestra de sus sentimientos, al 99


Premio Culturama Innovación Social en Juventud

servicio de otras personas que pueden estar viviendo una situación similar. Esto supone un lugar de crecimiento y reconocimiento social, que les ofrece una oportunidad de sentirse valorados por el centro, y abre la posibilidad de querer reintegrarse en el proceso vivencial de la escuela, que si bien incluye su formación académica, también comprende la convivencia comunitaria.

y sus conflictos. Dicha metodología incluye la creación e investigación corporal a partir de la vivencia introspectiva de cada persona y del grupo; aplica la comunicación no violenta como forma de favorecer el encuentro entre personas que viven en el conflicto y apoya la importancia de trabajar la pertenencia, el orden y el equilibrio del aprendizaje en favor de la comunidad educativa.

A estas acciones, les siguen sesiones de seguimiento como equipo de mediación, encuentro con profesorado y familias para el establecimiento del grupo motor de convivencia sistémico.

El Teatro Sistémico incluye el uso de otras herramientas artísticas que favorecen la comunicación y la expresión emocional entre pares. Es vivencial y se fundamenta en la pedagogía experimental, una práctica en la que el aprendizaje emerge de procesos dialógicos de construcción colectiva de conocimiento. Todo lo que se hace se muestra pues es el fruto de trabajo común y colectivo. La dirección artística deja paso a la facilitación colaborativa.

3.- OBJETIVOS DEL PROYECTO -Formar a profesionales de la Comunidad Valenciana en el manejo de la metodología del Teatro Sistémico para replicar el proyecto. -Contribuir a construir un marco de convivencia estructural basado en la empatía, la equidad de género, la no violencia y la participación activa dentro del ámbito escolar. -Incluir a las familias, profesorado y el alumnado como agentes para la transformación social.

5.- INTEGRACIÓN Y APLICACIÓN DE LAS BUENAS PRÁCTICAS EN EL PROCESO DE TRABAJO Se han activado buenas prácticas:

-Ayudar a identificar las causas emocionales, económicas y culturales que están detrás de conductas violentas en el día a día.

-Llevando a cabo un proceso participativo con el alumnado en situaciones de exclusión, de forma que él mismo se convierte en protagonista de su propio cambio y de transformación social.

-Generar un grupo motor de mediación artística a través del Teatro Sistémico en los centros educativos.

-Contando con herramientas artístico-creativas como facilitadoras de procesos de inclusión y de reflexión sociocrítica.

-Realizar un trabajo con enfoque sistémico en los centros educativos.

-Trabajando con la perspectiva de fortalecer a la comunidad educativa (familias, profesorado, asociaciones comunitarias, alumnado…) como sistema generador de inclusión y transformación social.

4.- PRÁCTICAS INNOVADORAS EXPERIMENTADAS El Teatro Sistémico es una metodología que combina el teatro de las personas oprimidas y la educación popular, con el enfoque sistémico existencial y el trabajo de procesos. Desde una pedagogía basada en el amor, se emplean herramientas artísticas que están al servicio de la educación emocional, la construcción colectiva del conocimiento y la expresión artística de las relaciones humanas

100

-Empoderando al alumnado considerado excluido por el sistema académico. -Considerando el conflicto como un elemento de crecimiento, tanto personal como comunitario y social.


CASTELLANO

6.- EVALUACIÓN DE RESULTADOS Indicadores: -Se ha sistematizado paulatinamente todos los datos obtenidos de los Foros realizados mediante encuestas de evaluación cuyos resultados permiten ver el cambio en las personas participantes en relación a la violencia y el uso de la comunicación no violenta. -Se ha registrado las actividades formativas de cada grupo con informes de evaluación. -Se ha producido un vídeo documental titulado “La clase de al lado”, realizado por el colectivo audiovisual La Semilla, que relata los procesos de trabajo, y un vídeo del proyecto. -El Foro se ha representado un total de 60 ocasiones y ha alcanzado a más de 2.000 personas entre alumnado y población adulta. Cuenta con una media de participación del público de entre 40 a 52 interacciones por sesión (una media de entre 2.500/3.000 intervenciones con su posterior debate). La participación es mayoritariamente femenina, tanto en los foros de menores como de población adulta. En las intervenciones se ha trabajado las causas estructurales que llevan a la violencia destacando entre ellas la dificultad de comunicarse con las personas adultas, los problemas de autoestima derivados del sistema de creencias aprendido que les impide relacionarse de una forma natural y sana, así como los problemas derivados de la construcción de estereotipos y roles dentro de los grupos. Se ha trabajado la comunicación no violenta y las claves de educación emocional como estrategias para poder transformar la situación de conflicto en una oportunidad de aprendizaje para todas las personas implicadas. Puntos fuertes:

-La metodología empleada permite adaptarse a las necesidades de cada grupo, lo cual garantiza una atención directa y facilita la obtención de buenos resultados. Asimismo se han generado vínculos afectivos que permiten un proceso de reconciliación y apoyo mutuo dentro de los espacios de convivencia, y lucha contra el estigma de las personas disruptivas. Puntos débiles: -No se ha podido dar respuesta a la demanda de proyectos similares en escuelas e institutos de la Comunidad Valenciana por carecer de personal formado que pueda llevar a cabo las actividades. -La financiación intermitente en la Comunidad de Madrid impide que el proyecto pueda tener continuidad y de lugar a la creación de grupos de mediación autónomos que puedan trabajar otras comunidades autónomas y establecer redes estatales. 7.- SITUACIÓN POSTERIOR AL DESARROLLO DE LA ACTUACIÓN La primera promoción de gente formada en la Escuela Sistémica ha realizado actividades puntuales en grupos de alumnado mediador en IES J. Segrelles (Albaida), en grupo de teatro del CRIS-Adiem (Ontinyent), en grupo de mujeres en situación de exclusión de Alanna (Valencia), en círculo de hombres de Ca La Mera (centro social autogestionado de Ontinyent). Uno de los centros participantes, el IES J. Segrelles de Albaida1 ha recibido el Premio Nacional por su trabajo a favor de los Derechos Humanos otorgado por el Ministerio de Cooperación y Educación. En su proyecto activaban, entre otras metodologías, el Teatro Sistémico como herramienta de mediación y de impulso de concientización en derechos humanos.

-Gracias al proyecto se ha mejorado la situación de las y los jóvenes que han participado despertando el interés de otras instituciones y centros educativos por su implementación. 1 http://www.albaida.es/va/report/lies-jsegrelles-dalbaida-premi-nacional-vicente-ferrer-pel-seu-treballfavor-dels-drets-humans 101


Premio Culturama Innovación Social en Juventud

8.- MÁS REFERENCIAS SOBRE EL PROYECTO Documental dirigido por La Semilla Audiovisual en el que se hace un análisis de la intervención del trabajo aplicado con un grupo de jóvenes de F.P.B.: http://www.3social.org/la-clase-de-al-lado/ Participación en el programa Coordenadas de Radio3 en el que los chavales contaron su experiencia: https://vimeo.com/228065785 Vídeo autoproducido que cuenta las experiencias de los primeros años de trabajo de Tres Social en el distrito de Arganzuela: https://www.youtube.com/ watch?v=UEXHFKzdMzk Participación en Radio M21 con el alumnado del proyecto La Otra Clase 2018 en el programa Cero en Conducta: https://www.m21radio.es/podcast/cero-enconducta/cero-en-conducta-07112018 Participación en el programa de radio Madrid Sin Fronteras de la emisora Onda Madrid: http://www.telemadrid.es/programas/ madrid-sin-fronteras/MadridFronteras-SOCIAL-Teatro-Soci al-9-1958894118--20171117012643.html

9.- FINANCIACIÓN DEL PROYECTO Recursos humanos: 1 persona coordinadora 3 personas facilitadoras 2 personas a cargo de la grabación audiovisual 1 persona especializada en cuestiones de género 4 actrices/actores Recursos materiales: 4 ordenadores portátiles 2 focos de luz 2 equipos de sonido 2 cámaras de vídeo 2 micrófonos material de papelería escaleras de la comunicación no violenta 6 tarjetas Dixit instrumentos musicales Presupuesto: Programa de mediación en los Institutos Públicos del distrito de Arganzuela año 2016

16.700€

año 2017

16.700€

Programa de mediación en los colegios del distrito de Arganzuela año 2016

16.000€

año 2017

17.000€

Colaboración en las tres ediciones del Festival TOMA Teatro, Madrid, con talleres, representaciones y mesas redondas en las que compartimos nuestra metodología de trabajo:

Talleres formativos y representaciones de Teatro Foro en Ontiyent y Bocairent

https://www.eldiario.es/desigualdadblog/ hacer-teatro-herramientaopresion_6_514158610.html

Talleres y formaciones en mediación en Benicassim y Ontiyent

https://www.publico.es/culturas/teatro-3edicion-festival-teatro-oprimidos-llegalavapies.html

Talleres y formaciones en Albaida y Agullent

https://www.eldiario.es/desigualdadblog/ arte-transformacion_6_622647750.html http://www.rtve.es/alacarta/audios/ coordenadas/coordenadas-banderasartisticas-18-05-17/4025399/# 102

año 2016

año 2017

año 2018

5.000€

2.200€

1.800€

Programa de mediación en los IES de los distritos de Usera, Villaverde y San Blas (Madrid) año 2018

67.782€


CASTELLANO

10.- POSIBILIDAD QUE LA EXPERIENCIA SE PUEDA ADAPTAR O APLICAR A OTRAS ORGANIZACIONES Y CONTEXTOS Actualmente estamos comenzando a desarrollar pequeñas acciones en la Comunidad Valenciana con el objetivo de instaurar el programa en los próximos años. Esto será posible gracias a las personas que se están formando en la escuela de facilitación, adquiriendo las bases teóricas y prácticas para poder aplicarlas en los centros educativos de la comunidad. Mas será necesaria una apuesta política que apoye este tipo de proyectos para que sea sostenible en el tiempo. Creemos en el cambio, en la posibilidad de generar en los centros educativos un nuevo espacio que refleje un nuevo paradigma donde los conflictos puedan suponer retos de aprendizaje. Desde un enfoque sistémico se puede trabajar la equidad en las relaciones humanas, el amor como referente de comunicación y relación, y la convivencia como forma de reconciliar los cotidianos invisibles que reflejan en el centro lo que fuera se viven en los barrios y en la ciudad: la necesidad de un cambio donde la violencia dé paso a ciudades de paz. 11.- MÁS INFORMACIÓN SOBRE LA ENTIDAD / ORGANIZACIÓN Nombre: Tres Social Número de miembros: 12 Dirección postal: Paseo de las acacias 3, 1º A Localidad: Madrid Tel.: 636 959 012 Web: www.teatrosistemico.com www.3social.org Ámbito geográfico de trabajo: Comunidad de Madrid, Comunidad Valenciana

1º ACCÉSIT

Camino a casa, Somos el Sur, Ciudades imaginadas Área temática / ámbito de la actividad: Mediación artística Entidad: Fractals Educación Artística Dirección: Beata Inés, 10 (bajo) Sankofa Espai Intercultural C.P.: 46018 Municipio: Valencia Página web: http://colectivofractals.wixsite. com/fractals Redes sociales: Facebook www.facebook. com/colectivofractals Instragram @fractals. educart Persona de contacto: Alba López Cambronero E-mail: colectivofractals@gmail.com Colectivos con los que trabaja: Adolescentes y jóvenes (mujeres y migrantes, en casos particulares)

1.- PUNTO DE PARTIDA. CONTEXTO PRECEDENTE E IMPULSOR DEL PROYECTO Desde su nacimiento a finales del año 2016, Fractals Educación Artística se forma como asociación cultural con la voluntad de contribuir a romper el círculo de la pobreza a través de la educación, de facilitar el acceso a la cultura y de formar una comunidad crítica y participativa. En este contexto, es la población adolescente y juvenil la que carece de espacios y de una correcta atención institucional. Si bien en el panorama valenciano existen entidades que trabajan en la promoción cultural, patrimonial y en el fomento de mejoras sociales, Fractals es un proyecto innovador ya que es la hibridación de estos dos sectores, pues la colaboración interasociativa se sitúa como paradigma para contribuir a la transformación social. 103


Premio Culturama Innovación Social en Juventud

Atendiendo a las carencias sociales han establecido tres líneas de trabajo: el feminismo, la interculturalidad y la participación. Su visión es consolidarse como una alternativa educativa no formal que, en sincronía con otros agentes, contribuya a potenciar valores como son la inclusión, cooperación, resiliencia y el afecto. 2.- INTRODUCCIÓN AL PROYECTO Fractals es un proyecto para la transformación social a través del arte promovido por cuatro jóvenes educadoras de arte del País Valenciano cuya misión es dotar a la población de herramientas que les permitan tener voz y tomar conciencia de los discursos hegemónicos asumidos socialmente. Los tres proyectos puestos en marcha hasta la fecha son Camino a casa, Somos el Sur y Ciudades imaginadas:

Camino a casa aborda el acoso callejero que sufren las mujeres. Surge ante la necesidad de generar un espacio seguro de encuentro donde mujeres de diferentes edades puedan reflexionar sobre cómo habitan la ciudad con el objetivo de sensibilizar sobre el machismo está presente en cada acción cotidiana y cómo éste condiciona la vida de las mujeres. Estos talleres han sido desarrollados en las Residencias Artísticas de 2017-2018 de la Concejalía de Juventud de Valencia e impulsados por las concejalías de Igualdad de Alboraia y Juventud de Aldaia. El proceso educativo consiste en unos talleres de empoderamiento y autoestima para mujeres a través del arte. Además, se han llevado a cabo dos exposiciones, Aldaia y Valencia, las cuales tuvieron lugar en el mes de junio de 2018, y se ha recibido un reconocimiento de la Concejalía de Juventud de Castellón en el ámbito del Premi Idees Joves 2018.

Somos el Sur busca la implementación de opciones culturales por y para los jóvenes restableciendo el diálogo sociocultural e intergeneracional y generando una nueva implicación social en el barrio valenciano de 104

Sant Marcel·lí. Ha sido premiado en la convocatoria Emergents. Estrategia de innovación social en el territorio 2017, otorgado por el Vicerrectorado de Cultura e Igualdad de la Universitat de València.

Ciudades imaginarias tiene como objeto la detección de prejuicios mediante la ludificación y el posterior tratamiento de las necesidades detectadas a través de la participación y la prevención de factores que influyen en el acoso escolar y la violencia en las relaciones. Ha recibido el Premi Idees Joves 2017 convocado por el Ayuntamiento de Castellón y se ha realizado en colaboración con el IES Bovalar, la escuela de segunda oportunidad del Ayuntamiento de Castelló, la Xarxa Oberta Blue del Casal Jove del Grau de Castelló. Se realizó un proceso en el que los jóvenes descubrieron sus propios prejuicios y construyeron su ciudad ideal a través del fanzine. Este proceso concluyó con la exposición de estos fanzines en el Casal Jove en el mes de noviembre de 2018. 3.- OBJETIVOS DEL PROYECTO -Complementar la educación formal fomentando la educación en valores. -LLevar a cabo actividades que fomenten la igualdad mediante el trabajo transversal en cuestiones de interculturalidad, feminismo y participación. -Desarrollar programas de innovación artística buscando una producción de obra con carácter crítico y con una función pedagógica del arte. -Potenciar el desarrollo de la investigación de la educación artística. -Dinamizar actividades que tengan una incidencia social, tanto con las personas que participan, como con su entorno más cercano. -Fomentar el trabajo interasociativo. -Dar a conocer las características específicas de la mediación artística y desarrollar líneas de actuación que promuevan el reconocimiento de dicha profesión.


CASTELLANO

-Fomentar la sensibilidad hacia el patrimonio cultural. -Incentivar la inserción social mediante la cultura. 4.- PRÁCTICAS INNOVADORAS EXPERIMENTADAS Cada uno de los proyectos consta de cinco fases: 1. Formulación del proyecto. 2. Diagnóstico de contexto con el que se trabaja. 3. Diseño de la intervención. 4. Aplicación de la intervención. 5. Evaluación de resultados. La metodología aplicada toma recursos y herramientas de diferentes líneas metodológicas: el mapeo social, la investigación participativa (IAP) y la investigación basada en las artes (IBA). El mapeo social es una herramienta de diagnóstico que permite localizar las problemáticas de una comunidad para actuar sobre la zona de la manera más beneficiosa posible. La IAP trabaja combinando el conocimiento y la acción, estableciendo una relación con el contexto y un compromiso con la comunidad para obtener soluciones sociales trabajando, desde y por la educación, a favor de sectores invisibilizados y explotados. La IBA es un método visual que permite incluir otro tipo de lenguaje no hegemónico. Así, las artes visuales se transforman en un lenguaje para las personas y la comunidad con la que se entra en contacto, generando formas de representación desde las micropolíticas. 5.- INTEGRACIÓN Y APLICACIÓN DE LAS BUENAS PRÁCTICAS EN EL PROCESO DE TRABAJO Los proyectos se han gestionado bajo los criterios que propone el IVAJ para la integración y aplicación de buenas prácticas. Todos los proyectos de Fractals comienzan con un

diagnóstico social en el que se detectan las necesidades y/o intereses de una zona y/o colectivo concreto. Los objetivos y las actividades se programan en base a ese. La metodología empleada es innovadora porque combina técnicas sociales y artísticas en las diferentes fases de proyecto (detección de necesidades y análisis de la realidad, planteamiento de alternativas a las acciones existentes, planificación del proyecto de intervención, ejecución y evaluación). -Impacto social positivo. En los proyectos se emplea un protocolo de medición que consiste en: realización de mapeado, entrevistas, cuestionarios y recogida de firmas (como en el caso de Somos el Sur), que evidencian una carencia social. Tras la realización de la intervención, se pasan encuestas a las personas participantes para medir si se ha generado un impacto social positivo en las dimensiones: personal, relacional, de la salud, de ocio y tiempo libre, comunitaria y formativa. Los resultados anteriores y posteriores a la intervención se comparan, y se establece una medida de impacto. -Equidad. Tanto en la detección de necesidades como en la fase de diseño e intervención, se trabaja sobre factores personales (autoconocimiento, fomento de la percepción crítica, aprendizaje), sociales (fomento a la participación, desarrollo de la capacidad relacional, la transformación de modos de relación) y ambientales (trabajo comunitario, aspectos psicosociales como la violencia). En el caso de Camino a casa, se ha actuado sobre factores políticos mediante los resultados obtenidos, influyendo estos en las políticas urbanas de territorios como Aldaia y Alboraia. -Entornos saludables. Tanto en los objetivos como en las intervenciones se contempla generar espacios saludables. En el caso de Somos el Sur, se plantea generar un grupo de ocio de jóvenes para el fomento a la participación, en el que se acepten todas las diversidades del colectivo joven del barrio de Sant Marcel·lí, y que sea fácilmente accesible. Con Camino a casa se parte de generar un espacio seguro para las mujeres, 105


Premio Culturama Innovación Social en Juventud

de sororidad, sobre el que se construye el resto de la intervención. En Ciudades Imaginarias, el objetivo de la intervención es que las personas participantes se replanteen el mundo en el que viven y visualicen formas de relacionarnos y convivir más saludables. -Estilos de vida saludable: -Salud emocional y personal, competencia emocional, autonomía emocional, autoestima, prevención de adicciones (relacionales). -Competencia social estereotipos, participación social activa, competencia para la vida y el bienestar, uso positivo de las TICs. -Participación. Se entiende como un ámbito de inclusión fundamental ya que influye sobre las formas de vida, el nivel de implicación y relacional y el sentido de identidad. Es uno de los tres ejes fundamentales sobre los que se trabaja (junto con feminismo e interculturalidad). El fomento a la participación es un tema que se trabaja de manera transversal en todos los proyectos. -Transversalidad y trabajo en red. Se plantean estrategias de acción que fomenten el trabajo interasociativo para multiplicar resultados que promuevan el cambio social. Se ha colaborado con más de 12 entidades, asociaciones y/o profesionales independientes en el desarrollo de proyectos. -Inclusión. Inclusión a la diversidad y el fomento de la participación del colectivo joven, favoreciendo la accesibilidad y la igualdad de condiciones desde una perspectiva feminista. -Eficiencia y eficacia. Política de mínimo consumo y la reutilización de recursos. Se plantean objetivos realistas y alcanzables, y se establecen herramientas para la recogida de datos (en base a los indicadores establecidos) que garanticen la comprobación del cumplimiento de resultados. -Difusión y explotación de resultados. Para el proyecto de Somos el Sur se han llevado a cabo: 1) Entrevista dentro de la Valencia Contada 106

Sant Marcel·lí de Espai Rambleta (febrero, 2018). 2) Presentación en el Día de la Mujer organizado por la Asociación de vecinas y vecinos del Barrio de Sant Marcel·lí (marzo, 2018). 3) Presentación y muestra de resultados de las actividades en la Biblioteca Clara Santiró i Font. 4) Muestra de resultados y conclusiones en las presentaciones de los Premios de Cultura Inclusiva de las Ayudas Emergents de la Universitat de València (septiembre, 2018). 5) Póster informativo dentro de las jornada de València Ciutat Saludable "Cap a una València Saludable: Trobada d'Estratègies en Xarxa", Ajuntament de València (noviembre, 2018). Para el proyecto Camino a casa: 1) Artículo en Tribuna feminista (diciembre, 2017). 2) Presentación y muestra de resultados de las actividades en la Concejalía de Juventud de Valencia (junio, 2018). 3) Entrevista en Radio Klara en el programa La Luna Sale a Tiempo (diciembre, 2017). 4) Muestra de resultados y presentación de proyecto en el Centro Matilde Salvador de Aldaia (junio, 2018). 5) Entrevista en À Punt Radio, reportaje sobre Arquitectura y Urbanismo feminista (octubre, 2018). 6) Muestra de resultados en la sala cultural de Vistabella del Maestrazgo (octubre, 2018). Para el proyecto de Ciudades Imaginarias: 1) Muestra de resultados y presentación de proyecto en el Casal Jove del Grau de Castellón (noviembre, 2018). 2) Dinamizaciones colectivas en IES Bovalarn, Grupo de Segunda Oportunidad de la concejalía de Castellón, Scouts Edelweiss Valencia, Grupo de autogestión Xarxa Oberta Blue de Castellón, Espai Sankofa, grupo Alumnat Actiu de Gent Jove Aldaia, grupo abierto Hommo Ludicus Valencia, Genera-


CASTELLANO

ción X Valencia, Jestas Quart de Poblet (20172018). -Transferibilidad. Fractals trabaja con una metodología y un proceso que son replicables en diferentes entornos y tiempos. La información que se extrae, las características concretas, es lo que es intransferible, resultado de un análisis de una realidad concreta. En el caso de Camino a casa y Ciudades imaginarias, los proyectos están diseñados para que sean replicables y contemplen la mayor diversidad de perfiles posibles. Somos el sur está enfocado en el trabajo de la problemática de un territorio concreto, no obstante, el trabajo con juventud es necesario a nivel global. 6.- EVALUACIÓN DE RESULTADOS

Camino a casa Los talleres realizados han generado espacios de intercambio de experiencias que han permitido compartir aprendizajes y conocimientos. Se ha impartido a un total de 175 personas jóvenes y adolescentes. Se ha registrado el número de participantes mediante la figura de una observadora participante. La satisfacción de usuarias/os se ha registrado mediante encuestas, siguiendo el indicador. El 100% de las personas participantes del taller ha quedado satisfechas con la el proceso taller y la asimilación para su vida diaria ha sido del 90% según manifiestan en estas mismas encuestas, dato corroborable a nivel cualitativo con las manifestaciones de su producción artística que destacan procesos de empoderamiento. En cuanto a la producción artística generada, cabe destacar la influencia (en un 80%) de artistas de referencia no europeas, asumiendo la necesidad de continuar investigando con mayor rigor artistas feministas decoloniales cuya obra se produce en el espacio público. Se consideran asentados los aprendizajes teóricos estudiados y se ha dado lugar a una producción artística de carácter participativo que da lugar a nuevos órdenes cognitivos.

Somos el Sur Se han empleado diferentes herramientas de evaluación: tablas de observación, hojas de asistencia, resultados fotográficos/artísticos, entrevistas y asamblea de evaluación (en la que se plantearon alternativas para darle continuidad al proyecto). El indicador objetivamente verificable: A final de la primera quincena del mes de junio de 2018, al menos 50 personas entre ellas adultos, jóvenes y niños/as han restablecido su identidad vecinal a través del aumento y promoción de actividades socioculturales en el barrio de Sant Marcel·lí. Pese a que se partía de una participación estimada de 50 personas en el taller, finalmente asistieron un total de 179 entre jóvenes y adultos venidos de Sant Marcel·lí, socias y socios de la asociación vecinal, trabajadoras y trabajadores del barrio y personas de otros barrios valencianos, alcanzando los objetivos generales y específicos.

Somos el Sur ha supuesto una implementación de las actividades culturales del barrio con las que se ha fomentado el sentimiento de pertenencia vecinal juvenil con carácter intergeneracional. El índice de participación, superior al marcado en los objetivos del proyecto, dota de cierta sostenibilidad al proyecto, y permitirá la realización de futuras actividades en el barrio. Tras las mencionadas actividades, se continuó trabajando en red con la AVV con una subvención para el fomento de la participación, la autogestión y el asociacionismo, y con otras entidades que actúan en la zona como CEPAIM, con talleres participativos audiovisuales, y otras acciones de dinamización comunitaria.

Ciudades imaginarias Ciudades imaginarias ha supuesto la aplicación de una herramienta ludificada y un proceso artístico en diversos espacios educativos de Castellón. Respecto a la calidad de la herramienta y adaptabilidad en el contexto socioeducativo, de los 5 profesionales implicados, el 60% ha manifestado su satisfacción con la herramienta y el proceso, tanto es así 107


Premio Culturama Innovación Social en Juventud

que uno de los equipos directivos aplicó posteriormente un proyecto educativo transversal en el centro en relación, y otro requirió nuestra participación para el próximo curso. En cuanto a la identificación de prejuicios, a partir de las herramientas de observación se extrajo a través de la observación participante. El 100% de los y las usuarias participaron en la obra colectiva de manera respetuosa e implicada, los temas sobre los que reflexionaron fueron sobre todo la violencia cultural y machista, y los espacios de convivencia. Se recogieron estas manifestaciones en 3 autoediciones. Los puntos fuertes la perspectiva humanista de la intervención, entendiendo ésta como las relaciones humanas y los derechos humanos como el foco desde el que se articula el proyecto, también el trabajo en red con las entidades desde los cuidados. Los puntos débiles consisten ante todo en la falta de recursos para hacer las intervenciones sostenibles en el tiempo, lo cual se está comenzando a solventar con el crecimiento y la experiencia que va adquiriendo la asociación. 7.- SITUACIÓN POSTERIOR AL DESARROLLO DE LA ACTUACIÓN Posteriormente al desarrollo de los proyectos, Fractals continúa desarrollando las mismas líneas de actuación. Respecto a la interculturalidad, Ciudades Imaginarias, se continúa mediante Orografías, un proyecto europeo de intercambio de buenas prácticas en la acogida de la población joven migrante y en situación de refugio. En cuanto al feminismo, Camino a casa, comienza una fase de evolución del análisis. En este punto, el Ayuntamiento de Castellón ha premiado un proyecto de intervención en el espacio urbano, y esta fase pretende iniciarse durante 2019. Con Somos el Sur, se han seguido realizando proyectos de fomento de la participación gracias a los colaboradores y a una subvención con la AVV de Sant Marcel·lí y

108

diferentes eventos. Quizás sea el proyecto más complicado por la carencia de atención institucional y de agentes activos. Además comienza un proceso de trabajo comunitario en el barrio de Patraix, en la zona sur de la ciudad de Valencia, con el traslado a Sankofa Espai Intercultural, un proyecto colaborativo generado por la ONG Sovint. 8.- MÁS REFERENCIAS SOBRE EL PROYECTO -Tribuna Feminista (07/12/2017): “Camino a casa quiero ser libre, no valiente: La necesidad de re-educarnos en el feminismo, la libertad y el empoderamiento”, Tribuna Feminista. https://tribunafeminista.elplural. com/2017/12/camino-a-casa-quiero-serlibre-no-valiente-la-necesidad-de-reeducarnos-en-el-feminismo-la-libertad-yel-empoderamiento/ -Cano, S (24/05/2018): “No te metas con mi Prima Fest: de un encuentro entre creadoras feministas a una red de sororidad”, Alicante Plaza. https://alicanteplaza.es/NotemetasconmiPrimaFestdeunencuentroentrecreadorasfeministasaunareddesororidad1 -López Blesa, T (07/02/2018): “San Marcelino estrena el documental sobre la historia de la asociación vecinal”, Valencia Extra. https://valenciaextra.com/es/san-marcelino-estrena-documental-sobre-historiaasociacion-vecinal/ -Las Provincias (01/05/2017): “El colectivo Fractals estrena un proyecto intergeneracional”, Las Provincias. https://www.lasprovincias.es/hemeroteca/fractals.html -El Periódico de aquí (06/06/2017): “Fractals lanza un proyecto intergeneracional en Aldaia”, El Periódico de aquí. http://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias-buscador/ fractals-lanza-un-proyecto-intergeneracional-en-aldaia/133343 -L-Emv Aldaia (02/05/2017): “Taller del colectivo «Fractals» de educación artística”.


CASTELLANO

Levante. https://www.levante-emv.com/ horta/2017/05/03/taller-colectivo-fractalseducacion-artistica/1561609.html -Catalán, Y; Coleto, A; López, A; Pont. A (26/09/2017): “Educación artística y resiliencia”, Wazogate. https://www.wazogate.com/ educacion-artistica-y-resiliencia/ 9.- FINANCIACIÓN DEL PROYECTO Recursos humanos: Equipo motor: 1 persona encargada de la dirección 2 dinamizadoras 1 coordinadora de márketing

-Concurso de fotografía para adolescentes sobre el barrio de Sant Marcel·lí. Financiador: Bulevar de arte y cultura Rambleta RRHH. Gastos: Material -Taller Camino a casa/Taller a partir del juego INOUT/Taller Nexos Narrativos/Taller de autoedición/Taller color carne. Financiador: Ayuntamiento de Aldaia. Gastos: RRHH/ Transporte/Diseño de carteles/Materiales/ Exposición. -Formación en el barrio de Benicalap/Formación de paseo consciente. Financiador: Fundación vientos del pueblo. Gastos: RRHH.

Colaboraciones externas:

-Taller de cianotipias: “Memorias de mi barrio”. Financiador: IES Tirant lo Blanc. Gastos: RRHH/Transporte/Material.

1 gestora de proyectos internacionales 1 gestora cultural equipo de ilustración empresa de montaje

-Orografías. Financiador: Comisión Española Ayuda al refugiado/Associació cultural d’Arts de Patraix . Gastos: Material/Comida para los encuentros.

Recursos materiales:

-Exposición campaña de sensibilización nosotros/Formación: taller de tótems para la II jornada del peace & grau. Financiador: Ayuntamiento de Castellón. Negociado de convivencia social intercultural. Gastos: Materiales para la exposición/RRHH/Diseño/ Impresiones/Transporte.

1 proyector 4 cámaras fotográficas desechables 4 ordenadores portátiles 1 grabadora de sonido Material fungible Entidades que han cedido su espacio: Universidad Politécnica de Valencia Sankofa Espai Intercultural Espai Rambleta Biblioteca Municipal Clara Simó i Font Espai Jove VLC IES Joanot Martorell Centre Matilde Salvador Entidades contratantes Ayuntamiento de Valencia Ayuntamiento de Castellón Ayuntamiento de Aldaia Ayuntamiento de Castellón Ayuntamiento de Alboraia Espai Rambleta CEPAIM AVV Sant Marcel·lí Presupuesto 2018: Proyectos y talleres en los que ha habido beneficiarios jóvenes.

-Taller de cabuts/Taller de videoperiodismo y edición del documental. Financiador: Fundación CEPAIM. Gastos: RRHH. -Camino a casa: taller sobre acoso callejero a través del arte. Financiador: Ayuntamiento de Alboraia. Gastos: Impresiones/Material/ RRHH/Transporte. -Formación de participación para la associació de Sant Marcel·lí. Financiador: Associació de veïnes i veïns de Sant Marcel·lí. Gastos: RRHH/Publicidad/Material. -Residencia artística. Financiador: Ayuntamiento de Valencia. Gastos: RRHH/Publicidad/Materiales. -Somos el sur. Financiador: Universitat de Valencia-Emergents. Gastos: Material/ RRHH/Publicidad.

109


Premio Culturama Innovación Social en Juventud

10.- POSIBILIDAD QUE LA EXPERIENCIA SE PUEDA ADAPTAR O APLICAR A OTRAS ORGANIZACIONES Y CONTEXTOS La metodología está diseñada para adaptarse en función del contexto, valores universales y transversales. El proceso de trabajo consta de una primera fase de diagnóstico, que permite conocer y programar en función del contexto y el colectivo con el que se trabaja, atendiendo a sus necesidades, intereses y características socioculturales. Tanto la metodología como los temas que se trabajan son requeridos por las organizaciones, las cuales tienen una manera de trabajar diferente y complementaria, que permite abordar y resolver las problemáticas sociales desde diferentes enfoques. Esta convivencia de “formas de hacer”, es profundamente requerida, puesto que la colaboración enriquece recíprocamente y favorece la implementación de un cambio social. 11.- MÁS INFORMACIÓN SOBRE LA ENTIDAD / ORGANIZACIÓN Nombre: Fractals Educación Artística Número de miembros: 4 Dirección postal: Beata Inés, 10 (bajo) Sankofa Espai Intercultural C.P.: 46018 Localidad: Valencia Web: http://colectivofractals.wixsite.com/ fractals Ámbito geográfico de trabajo: Valencia

2º ACCÉSIT

Directius en CreAcció Área temática / ámbito de la actividad: Artes escénicas Entidad: Rocambolesc Teatre Dirección: Trainera 6, pta 5 C.P.: 46009 Municipio: Valencia Página web: http://rocambolescteatre.wix. com/rocambolescteatre Redes sociales: Facebook, Instagram, Twitter @RocambolescT Persona de contacto: Aitana Bueno Sanz E-mail: rocambolesc.teatre@gmail.com Colectivos con los que trabaja: ONG, alumnado de secundaria y de primaria, colectivos de salud mental

1.- PUNTO DE PARTIDA. CONTEXTO PRECEDENTE E IMPULSOR DEL PROYECTO

Directius en CreAcció es una propuesta de Rocambolesc Teatre que surge tras observar mediante su experiencia una necesidad real en el colectivo de adolescentes. Se identifica así que, ni a nivel colectivo ni individual, se habla de la etapa que están viviendo así como tampoco se generan espacios en los que se puedan expresar o conversar simplemente del momento vital que viven. El proyecto está dirigido a adolescentes y se concibe como un espacio para la reflexión, la escucha, la conversación y la participación buscando que las personas que participan no sólo participen en la creación de una obra teatral final (Work in Progress), sino que participen activamente en la ideación y producción de materiales, vestuario y su escenografía. El objetivo es activar procesos de reflexión conjunta a partir del binomio adolescencia y mundos mediante dinámicas participativas

110


CASTELLANO

que usan como herramienta las artes escénicas y convertir el resultado de dichas actividades en una obra de teatro que trate sobre los y las adolescentes y el mundo que les rodea mostrando sus pensamientos, deseos y sueños.

3.- OBJETIVOS DEL PROYECTO

La experiencia tiene lugar gracias a un acuerdo de colaboración entre dos Centros de Educación Secundaria de Valencia (Juan Comenius e IES Jordi de Sant Jordi) y la compañía Rocambolesc Teatre durante el año 2018.

-Reforzar el papel activo de los Centros de Educación Secundaria.

2.- INTRODUCCIÓN AL PROYECTO

-Favorecer la libertad de expresión, la diversidad y el diálogo entre iguales.

Directius en CreAcció ha contado con la colaboración de Erea Cuesta, persona que pertenece a la compañía La Monda Lironda Teatro. Es terapeuta y trabaja con colectivos de adolescentes en riesgo de exclusión social y ayudó a diseñar sesiones específicas para cada tipo de alumnado. Fases del proyecto: 1.- Primera sesión de contacto del alumnado con el Teatro Foro y con el Teatro Imagen que gira en torno al tema adolescencia en la que se realizan ejercicios teatrales específicos de esta metodología. 2.- Período de comunicación con el profesorado. Se propone trabajar en el aula textos propios y creaciones de vídeo que tratan el tema adolescencia con el objetivo de ayudar a creación la dramaturgia Work in Progress final. Se busca por un lado conocer sus inquietudes, cómo es la vida en el instituto y en el barrio así como comprender en qué punto se encuentran en cuanto a implicación social, cultural y educativa; qué problemas les rodean y qué nuevos puntos de vista se podrían a aportar. 3.- Work in Progress es un espacio creativo en el que se pone en escena todo lo observado en las etapas anteriores.

-Fortalecer a la juventud como parte de una ciudadanía implicada, consciente y creadora. -Crear nuevas perspectivas de construcción de conocimiento y participación ciudadana.

-Fomentar el uso del arte como herramienta de expresión, comunicación y encuentro. -Potenciar el diálogo entre el alumnado mediante proyectos comunes.

-Dotar a la juventud de canales de expresión en los que canalizar sus puntos de vista, ideas y anhelos. -Interconectar lenguajes y conocimientos. -Estimular la capacidad reflexiva de la juventud para potenciar la reflexión y creatividad en el espacio privado y colectivo. 4.- PRÁCTICAS INNOVADORAS EXPERIMENTADAS La metodología empleada en el proyecto es de carácter práctico. Tras una fase previa (1), en la que se contacta con los institutos presentando un proyecto escrito donde se especifica la propuesta y sus necesidades, se Inicia una segunda fase (2) co creativa que consta a su vez de tres etapas: a)Embrión dramático. Basada en la reflexión de los conceptos tratados (adolescencia y mundos). En esta se exploran posibilidades a partir de los imaginarios de personas y colectivos aportados. b)Lenguaje escénico. Se investiga en los diferentes lenguajes artísticos y recursos escénicos para elegir las opciones más adecuadas para transmitir los conceptos seleccionados. c)Creación de materiales. Se elaboran materiales que respondan a la experiencia y al lenguaje escénico elegido con el objetivo de incorporarlos en la creación.

111


Premio Culturama Innovación Social en Juventud

La tercera (3) y última fase corresponde al recorrido de la pieza teatral final. Work in Progress se mostró en el Centro de Juventud de la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Valencia de Campoamor una única vez. 5.- INTEGRACIÓN Y APLICACIÓN DE LAS BUENAS PRÁCTICAS EN EL PROCESO DE TRABAJO Durante todo el proceso del proyecto se ha tenido en cuenta la creación de un espacio respetuoso y de libre opinión, el alumnado ha debatido, ha reflexionado y ha expresado sus preocupaciones respecto a la igualdad de derechos entre el hombre y la mujer, entre personas de diferentes edades y generaciones, entre colectivos tradicionalmente oprimidos para así expresar su rechazo a la falta de empatía, respeto, amor y libertad de esta sociedad. 6.- EVALUACIÓN DE RESULTADOS

Directius en CreAcció tiene gran incidencia puesto que durante las sesiones el alumnado habla libremente sobre su situación personal, se sincera y muestra su opinión y pensamiento. Rompe la rutina diaria de las aulas, desmonta la estructura de la clase y redirige sus miradas a la de sus compañeros y compañeras para ver más allá y observar que les ocurre. El proyecto carece de suficiente financiación y apoyo institucional, de igual manera que muchos proyectos educativos y culturales. Así pues, este tipo de proyectos solo se podrán evaluar cuantitativamente cuando su alcance sea mayor que el de dos meses de trabajo, cinco aulas atendidas o un número de alumnos y alumnas que ni siquiera llega a las tres cifras. Este tipo de proyectos podrán evaluarse de manera objetiva y cuantitativa cuando no sea necesaria esa evaluación, ya que como el premio Nobel de Economía Amartya Sen apunta, debemos hablar del desarrollo de las capacidades y libertades de las personas poniendo en el centro del propio desarrollo y análisis la transformación de estructuras sociales. 112

7.- SITUACIÓN POSTERIOR AL DESARROLLO DE LA ACTUACIÓN Tanto alumnado como profesorado han comprobado el poder del teatro como herramienta de trabajo de las emociones, tanto individuales como de grupo. 8.- MÁS REFERENCIAS SOBRE EL PROYECTO Vídeo realizado por Joventut VLC Ayuntamiento de Valencia: https://www.youtube.com/ watch?v=qE9s2b9ZE2Y Vídeo propio realizado por la compañía: https://www.youtube.com/ watch?v=wbwqNjnDwOg 9.- FINANCIACIÓN DEL PROYECTO Recursos humanos: 3 actrices/actores Recursos materiales: Sin recursos materiales Presupuesto: Obtenido gracias a la Residencias Artísticas para jóvenes artistas ortorgadas por el Ayuntamiento de Valencia. Impartición del proyecto y representación (2018): 1.000 €. 10.- POSIBILIDAD QUE LA EXPERIENCIA SE PUEDA ADAPTAR O APLICAR A OTRAS ORGANIZACIONES Y CONTEXTOS El proyecto puede adaptarse a cualquier tipo de organización, contexto o problemática, ya que a partir del Teatro Imagen podemos hablar de cualquier tema que queramos visibilizar. 11.- MÁS INFORMACIÓN SOBRE LA ENTIDAD / ORGANIZACIÓN Nombre: Rocambolesc Teatre Número de miembros: 3 Dirección postal: Trainera 6, 5


CASTELLANO

Localidad: Valencia

3º ACCÉSIT

Tel.: 609 292 408

No todo nos parece una mierda

Web: http://rocambolescteatre.wix.com/ rocambolescteatre Ámbito geográfico de trabajo: Comunidad Valenciana

Área temática / ámbito de la actividad: Educación no formal Entidad: La Lola Boreal Dirección: Hermanos Villalonga, 24 pta 10 C.P.: 46020 Municipio: Valencia Página web: https://lalolaboreal.com Redes sociales: Facebook, Instagram, Twitter @lalolaboreal Persona de contacto: Noelia Moyano Arcos E-mail: info@lalolaboreal.com Colectivos con los que trabaja: Adolescentes y personas con diversidad funcional 1.- PUNTO DE PARTIDA. CONTEXTO PRECEDENTE E IMPULSOR DEL PROYECTO

No todo nos parece una mierda es un proyecto de la compañía de artes escénicas La Lola Boreal que surge durante el proceso de creación de Bubalú. No todo nos parece una mierda. Durante la creación de esta obra anterior surge la necesidad de generar un nuevo proyecto dirigido a la juventud en el que se ofrezcan herramientas artísticas que potencien el desarrollo personal y social de dicho colectivo. El proceso de trabajo se impulsa buscando respuestas a una cuestión clave para la compañía: ¿Qué ocurre si se trabaja con ese universo de la pérdida de la inocencia, de las primeras veces, de la preocupación por la imagen, de la relación con los padres, del cuestionamiento de las reglas sociales, de la importancia de pertenecer a un grupo, del consumo de drogas, del acoso escolar, de los cambios físicos y hormonales, de la amistad… y se le da un formato escénico? Actualmente, no es fácil compartir tiempo y espacio con personas adolescentes y llegar realmente a conectar con ellas pues suelen

113


Premio Culturama Innovación Social en Juventud

aparecer conflictos que a veces no resultan sencillos de resolver. Por esta razón, el taller pretende visibilizar dicho universo, centrándose en el acoso escolar y ofrecer nuevas formas de expresión y de resolución de conflictos basados en comprender y dar importancia a valores como la tolerancia, el respeto, la empatía y la escucha. Es un lugar común la frase “las artes escénicas ya no interesan a la gente y mucho menos a los jóvenes”. En este sentido, No todo nos parece una mierda se propone para dar a conocer las artes escénicas en el campo de batalla de los jóvenes y proporcionarles información y conocimiento acerca del potencial del arte contemporáneo. 2.- INTRODUCCIÓN AL PROYECTO El proyecto está articulado en 15 sesiones. Durante las primeras 9 sesiones (de 3 h. cada una) se ha trabajado con tres bloques temáticos: Cuerpo, Nuevas Dramaturgias y Audiovisuales. En las 4 sesiones siguientes se ha trabajado con una propuesta escénica concreta en base a estos ejes temáticos. Las dos últimas sesiones se han dedicado a mostrar la propuesta. El grupo se ha organizado en tres subgrupos compuestos por 10 personas que han ido rotando en los bloques temáticos. Las cuatro sesiones restantes se han destinado a preparar la presentación de la propuesta escénica. La metodología empleada durante las clases cuenta con tres fases: 1. Calentamiento. 2. Fijación de contenidos 3. Ensayo en la última media hora. Las dos últimas sesiones se corresponden con la puesta en escena de la propuesta y se han estructurado de la siguiente manera:

3. Muestra. Respecto a los contenidos que se imparten en cada bloque: En Cuerpo se trabaja la aproximación del fenómeno bullying al cuerpo. Se experimenta a través de las sensaciones y acciones de ciertas conductas importantes para conocer este fenómeno del acoso en el aula. Para ello se trabaja con diferentes usos del cuerpo en el espacio escénico y se buscan las cualidades de movimiento acordes con la temática. En Nuevas dramaturgias se busca abordar la multidisciplinariedad en la creación y analizar este hecho proporcionando diferentes códigos y nuevos lenguajes que traspasen los géneros establecidos. Se aborda el bullying mediante la búsqueda de referentes, se trabaja con diferentes procedimientos de composición, generación y escritura de textos. En Audiovisuales se trabaja con el soporte audiovisual para reforzar el hecho escénico, ayudar a transmitirlo y complementarlo. En esta línea, esta herramienta aporta otro punto de vista complementario al fenómeno del bullying ya que reforzará el sentido de las acciones o las minimizará y ofrecerá incursiones de la realidad en la escena y viceversa. El alumnado elige el rol que quiere asumir configurando un equipo en el que hay personas que se encargan de la interpretación, creación, composición, dramaturgia y de la parte audiovisual y musical, etc. Este proceso finaliza con el visionado de la pieza creada y con la aportación de información de las profesoras del Compromiso Basta Bullying que el alumnado puede firmar online. 3.- OBJETIVOS DEL PROYECTO -Mostrar la adolescencia como una etapa de la vida potencialmente escénica.

1. Calentamiento previo a la actuación.

-Provocar la reflexión y el pensamiento crítico sobre dicha etapa.

2. Pase técnico.

-Ofrecer herramientas, experiencias psico-

114


CASTELLANO

sociales y creativas a los jóvenes que favorezcan su desarrollo personal, social y artístico. -Promover la danza contemporánea, las nuevas dramaturgias y su combinación con otras disciplinas artísticas.

analice el interés, implicación y motivación del alumnado a lo largo del proceso. Igualmente el proyecto centra un especial interés en la representación final.

-Cuestionar la imagen social del teatro como algo aburrido, elevado alejado de la cotidianidad de las personas.

Con la voluntad de no participar en evaluaciones cuantitativas, se toma como indicador los comentarios de las personas participantes, sus opiniones y recomendaciones para seguir mejorando en proyectos futuros sin aplicar otros indicadores de impacto ni encuestas de satisfacción.

-Ofrecer una vertiente pedagógica relacionada con las artes escénicas y orientada al público juvenil.

7.- SITUACIÓN POSTERIOR AL DESARROLLO DE LA ACTUACIÓN

-Favorecer la creación de nuevos públicos y acercar a la juventud a nuevos lenguajes escénicos.

-Poner en valor el papel de la mujer como creadora y ofrecer un posicionamiento feminista sobre las problemáticas de la adolescencia. 4.- PRÁCTICAS INNOVADORAS EXPERIMENTADAS

No todo nos parece una mierda apuesta por crear espacios de expresión artística, individual y colectiva, y por el trabajo de nuevos códigos dramatúrgicos que no sean preestablecidos o convencionales, que estén abiertos a la exploración e investigación artística. El uso de materiales audiovisuales es una herramienta de innovación y creatividad en la actualidad. El proyecto además sitúa como protagonista a la población adolescente y aborda de forma transversal la diversidad en sus múltiples manifestaciones: sexual, de género, funcional. 5.- INTEGRACIÓN Y APLICACIÓN DE LAS BUENAS PRÁCTICAS EN EL PROCESO DE TRABAJO El proyecto incluye entre sus objetivos reforzar valores como son la tolerancia, el trabajo en equipo, la igualdad entre iguales y la empatía mediante las artes escénicas. 6.- EVALUACIÓN DE RESULTADOS Más que un resultado final, la compañía se centra en una evaluación continuada que

El proyecto finaliza una vez concluidas las sesiones y no consta un seguimiento del grupo. 8.- MÁS REFERENCIAS SOBRE EL PROYECTO https://www.redescena.net/ espectaculo/32650/bubalu-no-todo-nosparece-una-mierda/ http://salaultramar.com/no-todo-nosparece-una-mierda https://www.valenciateatros.com/la-lolaboreal-presenta-bubalu-no-todo-nosparece-una-mierda-teatro-circulo/ https://valenciaplaza.com/la-compania-lalola-boreal-reestrena-bubalu-no-todo-nosparece-una-mierda https://www.profesionalesdanza.com/vlc/ agenda/estreno_de_bubalu_no_todo_nos_ parece_una_mierda_de_la_la_lola_boreal 9.- FINANCIACIÓN DEL PROYECTO Recursos humanos: Equipo formado por tres docentes especialistas en danza, audiovisuales, Bellas Artes, fisioterapia y psicología. Recursos materiales: -Posibilidad de oscurecer el espacio parcial o totalmente.

115


Premio Culturama Innovación Social en Juventud

- Suelo de linóleo, madera o similar.

SELECCIONADO

- Videoproyector.

Semana cultural de la mujer

- Reproductor de música. - Pantalla o pared blanca para proyectar. 10.- POSIBILIDAD QUE LA EXPERIENCIA SE PUEDA ADAPTAR O APLICAR A OTRAS ORGANIZACIONES Y CONTEXTOS

Área temática / ámbito de la actividad: Social

En teoría podría ser replicable pero no hay datos de experiencias con las cuales contrastar.

Dirección: Castilla 23, 8º B C.P.: 07800 Municipio: Ibiza

11.- MÁS INFORMACIÓN SOBRE LA ENTIDAD / ORGANIZACIÓN Nombre: La Lola Boreal Número de miembros: 4 Dirección postal: Hermanos Villalonga, 24 pta 10 Localidad: Valencia

Entidad: Es molí d’Eivissa

Redes sociales: Facebook www.facebook. com/esmolideivissa/ Instagram https://www. instagram.com/esmolideivissa/hl=es Twitter @esmolideivissa Persona de contacto: Alejandro Vide Moreno E-mail: esmolideivissa@gmail.com

Tel.: 615 253 149

Colectivos con los que trabaja: Asociaciones feministas, culturales y juveniles, artistas locales, empresas privadas y ayuntamientos

Web: https://lalolaboreal.com

Número de miembros: 3

Ámbito geográfico de trabajo: Comunidad Valenciana

Año de fundación: 2015 Ámbito geográfico de trabajo: Ibiza Resumen del proyecto: La Semana cultural de la mujer es un proyecto que surge con el objetivo de reivindicar el papel de la sociedad y de visibilizar el talento femenino en en diversas disciplinas o profesiones. Mediante el cine, el teatro, la música y la ilustración se trabaja en la educación y prevención de estereotipos y roles de género. Para ello han sido protagonistas diferentes colectivos invitados, los cuales han hecho a su vez otras propuestas que da asimismo a conocer propuestas y experiencias personales creadas o contadas desde una perspectiva de género.

116


CASTELLANO SELECCIONADO

SELECCIONADO

La madre que me parió

Nos movemos

Área temática/ámbito de la actividad: Social Entidad: La madre que me parió Dirección: Camino Carpesa a Moncada, 11 1º A C.P.: 46025 Municipio: Poble Nou Redes sociales: Facebook https://www. facebook.com/lamadrequemepario/?ref= bookmarks Instagram lamadrequemepario Youtube https://www.youtube.com/channel/ UC1ezLhG9T0pQBZI-C-on1Ng

Área temática/ámbito de la actividad: Artes escénicas para la inclusión social Entidad: Nos movemos Dirección: Casa del Reloj. Cervantes, 19 C.P.: 03550 Municipio: San Juan de Alicante Página web: www.proyectonosmovemos.es Redes sociales: Facebook https://facebook. com/nosmovemossantjoan Instagram @nosmovemos Youtube Nos movemos Sant Joan

Persona de contacto: Victor Manuel Amat Muñoz

Persona de contacto: Francisco Díaz Muñoz

E-mail: infolamadrequemepario@gmail.com Colectivos con los que trabaja: Mujeres, madres, hijas e hijos

Colectivos con los que trabaja: Jóvenes. Jóvenes con diversidad cognitiva. Jóvenes condenados a medidas judiciales

Número de miembros: 2

Número de miembros: 30

Año de fundación: 2018

Año de fundación: 2013

Ámbito geográfico de trabajo: Barrio de Marchalenes, Valencia

Ámbito geográfico de trabajo: Comarca de L’Alacantí, Alicante

Resumen del proyecto: La madre que me parió es un proyecto de carácter intergeneracional que se ha llevado a cabo con la colaboración de la Asociación Cultural Mujeres de Marxalenes y que ha sido premiado por las ayudas “Emergents 2017” otorgadas el Vicerrectorado de Cultura de la Universitat de València con la colaboración de la Concejalía de juventud del Ayuntamiento de Valencia.

Resumen del proyecto: Nos movemos es un taller de danza y teatro en el que un grupo de jóvenes con diversas capacidades que trabajan conjuntamente y de forma horizontal elaborando un espectáculo de artes escénicas durante el curso escolar. Se busca favorecer el uso del arte y la cultura como herramientas para la transformación social, favorecer la cohesión y la inclusión social mediante la creación de espacios de relación, intercambio y convivencia; y facilitar una oferta de ocio inclusivo y educativo en la que se fomente el asociacionismo, la cooperación y el voluntariado.

La iniciativa tiene como objetivo visibilizar el trabajo artístico realizado por mujeres y madres a través de un documental y una exposición que se convierten en una herramienta para el empoderamiento personal y colectivo. Cuestiones enraizadas con el feminismo y la economía feminista salen a luz a través de la experiencia personal de las mujeres madres que participan, las cuales en muchas ocasiones relatan un distanciamiento de tareas remuneradas por los cuidados del hogar y la familia.

E-mail: profesnosmovemos@gmail.com

117




Bloc de Notes *Enllaç de descàrrega de la versió digital d'aquesta edició.

https://culturama.es/quienes-somos/responsabilitat-social-empresarial-rse/ premi-culturama-a-la-innovacio-en-materia-de-joventut-edicions-anteriors/

El meu projecte:

punt de partida ->

objectius del projecte ->

pràctiques innovadores ->

aplicació de les bones pràctiques en el procés de treball ->

avaluació de resultats ->


*Informaciรณ bases

Termini obert (febrer-marรง 2020) Lloc web: www.culturama.es


Bloc de Notas *Enlace de descarga de la versión digital de esta edición.

https://culturama.es/quienes-somos/responsabilitat-social-empresarial-rse/ premi-culturama-a-la-innovacio-en-materia-de-joventut-edicions-anteriors/

Mi proyecto:

punto de partida ->

objetivos del proyecto ->

prácticas innovadoras ->

aplicación de las buenas prácticas en el proceso de trabajo ->

evaluación de resultados ->


*Informaciรณn bases

Plazo abierto de la convocatoria (febrero-marzo 2020) Pรกgina web: www.culturama.es



Edita:

Diputació de València

Coordina: Culturama / Alba Braza Textos: Projectes premiats i finalistes Traducció i assessorament lingüístic: Agustí Peiró Disseny i maquetació: Culturama / Amparo Soto Impressió: Diputació de València Dipòsit Legal: V839-2019 dels textos: els autors i les autores de les imatges: els autors i les autores Organitza:

Col·labora:







Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.