Edició Nº 3
LA FALÇ
BUTLLETÍ DE LA CUP TOUS
Índex. donem la benvinguda al que és el nostre tercer U sbutlletí. Un butlletí que segueix amb la idea de fer
una retrospectiva del que la CUP Tous està fent durant la legislatura malgrat els impediments que hem anat trobant (com molts altres col•lectius) per la COVID-19. En aquest butlletí no trobareu cap opinió a títol individual sinó una sèrie de contingut que l’assemblea vol compartir amb vosaltres, però sobretot temes que ens ocupen al territori i pels quals us convidem a reflexionar.
A
mb això nosaltres també fem un aprenentatge, ja que alhora de divulgar la nostra tasca podem confrontar-la entre nosaltres i amb vosaltres i, d’aquesta manera, millorar i avançar. Des de el grup de persones que forma la CUP Tous us volem agrair la confiança i l’escalf que ens doneu, seguirem lluitant per defensar una manera d’entendre la vida, perquè hi ha una altra manera de viure, entre totes tot!
Gestió de boscos i incendis pàg. 4
Lideratges feministes en entorns masculinitzats pàg. 10
El valor de l'aigua potable pàg. 6
Sobirania energètica o barbàrie
Transparència i participació
Autofinançament
pàg. 8
pàg . 12
pàg. 15
3
Gestió de boscos i incendis U
n dels eixos centrals del programa electoral que vam treballar per les darreres eleccions va ser el de decidir quin model territorial volem a Tous. En aquell moment vam elaborar una anàlisi sobre les mancances que teníem i, a partir de la radiografia realitzada, vam establir una sèrie de mesures que consideràvem, i a dia d’avui, considerem prioritàries.
Creiem que el territori ha de formar part de la solució, no només del problema. Impulsar aquest seguit d’iniciatives, entre moltes d’altres, ens pot ajudar a gestionar el demà. El canvi climàtic ha arribat per quedar-se. Cal doncs ser proactiu i prendre mesures decidides per tal de mitigar-lo.
Entre algunes d’aquestes propostes hi havia:
Escoltar, planificar i gestionar el nostre territori,
• Impulsar acords de custòdia amb els propietaris de finques. • Reforçar i fomentar actuacions de servei i comunicacions a la població que viu en masies. • Fer costat a les agricultores que aposten pel producte local. • Promoure l’ús de les energies renovables per l’autoconsum. • Impulsar la creació d’una empresa mancomunada per l’ús de biomassa dels boscos de la comarca per produir energia pels equipaments municipals. • Impulsar projectes de ramaderia extensiva. • Potenciar el projecte del Parc Agrari de la Conca d'Òdena per fomentar la producció i consum de productes de proximitat.
4
LA FALÇ
les basses properes a l’incendi per tal de mantenir-les amb nivell elevat i així poder subministrar aigua als equips d’extinció.
les millors armes per combatre els incendis
En aquest sentit, cal constatar que a Tous, tot i tenir un pantà que en el seu moment va suposar un cost d’uns 7 milions d’euros, aquest no es va poder utilitzar en les tasques d’extinció perquè en el moment de l’incendi es trobava sec. Un exemple més d’una nefasta política de planificació territorial d’infraestructures a nivell nacional.
Aquest estiu passat, malauradament, el nostre poble va ser testimoni d’aquesta emergència climàtica. L’incendi de Santa Coloma de Queralt, el primer de sisena generació documentat al nostre país, va cremar una superfície d’unes 1673,29 ha. de les quals unes 281 del nostre municipi. El desastre hauria pogut ser pitjor i només podem donar les gràcies a bombers, pagesos, ADF i voluntaris per tanta feina feta. Justament, una de les tasques més importants realitzades per part de pagesos i ADF va ser l’abastiment d’aigua de
Aquest nyap de projecte, juntament amb el fet que l'Ajuntament no té competències en la gestió de les comportes, converteix el pantà en un fracàs d'infraestructura. Després d'un any com el passat, amb rècord de pluviometria a Tous, és indignant que ens trobem en la situació actual. Davant del fracàs del projecte inicial si per alguna cosa havia de servir el pantà era per mantenir la biodiversitat en una zona de secà, per proveir d'aigua als regants dels horts i per, en cas de necessitat, utilitzar-lo per extingir possibles incendis a la zona.
BUTLLETÍ DE LA CUP TOUS
És hora de començar a pensar si realment necessitem infraestructures que, com les del pantà, estan mal planificades, mal executades i que el territori no necessita. Si inversions com les del pantà es dediquessin a evitar el despoblament rural o a potenciar l’accés a la terra de les joves pageses que aposten per models agroecològics més sostenibles, molts dels reptes que ens toca afrontar com a societat serien més fàcils d’encarar. Cal doncs, fer autocrítica. A Tous vivim envoltats de boscos però la realitat és que la majoria de nosaltres vivim d’esquena al bosc a diferència dels nostres avantpassats. Com a poble i com a societat només ens preocupem pel bosc a l’estiu, quan es produeixen desgràcies com els incendis forestals. Cal recordar però, que és durant l’hivern que els incendis s’apaguen. Per tant, el més eficaç a l’hora de combatre’ls és escoltar el territori, planificar a llarg termini, i gestionar amb sentit comú. Només d’aquesta manera serem capaces de contribuir a que els nostres boscos siguin resilients al demà.
5
El valor de l'aigua potable E
n el moment en què s’escriu aquest article, a principis de març, fa 90 dies que no plou al nostre poble. L’emergència climàtica que patim, i que tot apunta, s’accentuarà en els anys vivents, fa que siguem conscients sobre la importància d’un element tan bàsic i essencial com és l’aigua. És per aquest motiu, que considerem obligat parlar sobre com afrontem aquesta problemàtica des del nostre poble. T’has plantejat mai com seria un dia de la teva vida sense accés a l’aigua potable? D'ençà que et lleves, fins que te’n vas a dormir? Com ho faries per rentar-te les dents, dutxar-te o fer-te el dinar? Amb què rentaries els plats? Aquestes problemàtiques, que semblen del segle passat, són amb les que s’han d’enfrontar dia a dia i de forma ocasional, una trentena de famílies del nostre municipi. Famílies, moltes de les quals viuen en masies i en petits nuclis habitats, al voltant de la zona de Fillol, l’Eucaria, Cal Rodó i la zona del Mas de Tous. Persones que formen part del nostre dia a dia i que en moltes ocasions ajuden a vertebrar el territori i custiodiar-lo i que potencien l’activitat econòmica, cultural i paisatgística del nostre poble.
6
Toca plantejar-nos, si en un context de crisi climàtica i després d’haver patit un dels pitjors incendis que es recorden a casa nostra, la feina invisibilitzada de la gent que viu en aquestes zones, massa sovint oblidades, no forma part de la solució a les problemàtiques que com a societat ens toca viure. Preguntem-nos si ens podem permetre viure sense aquesta gent al nostre territori. Com seria el paisatge i el mosaic agrícola sense la presència d’aquestes masies, i sense la petita pagesia que el manté viu. Com afectaria a la biodiversitat si perdéssim les poques feixes d’ametllers, oliveres i d’horta que encara ens queden al nostre poble. En definitiva, qui custodiaria un territori cada dia més oblidat. I tot això, com a poble, ens ha de fer reflexionar sobre la importància de tenir un territori vertebrat, viu i conscient. I això creiem, passa perquè aquestes famílies puguin tenir accés als serveis essencials, dels quals el més necessari és l’aigua. No fa tants anys, els nostres avis i àvies vivien en aquestes masies i no tenien accés a cap mena de subministrament d'aigua. L'autosuficiència s'aconseguia i s'aconsegueix encara avui en dia, aprofitant i emmagatzemant les aigües pluvials
LA FALÇ
BUTLLETÍ DE LA CUP TOUS
a través de cisternes, o bé utilitzant aigua organitzat per reclamar aquest servei de pous propis. que consideren essencial. Després de El canvi circumstancial, però, és constatar que l’accés a la xarxa d’aigua causat pel canvi climàtic. Períodes més potable és la prioritat principal de la zona, llargs de sequera i precipitacions concenl’ajuntament va demanar una subvenció trades en episodis puntuals que fa que que solucionarà, només de manera parla capacitat d'emmagatzemar aigua per cial, la problemàtica, ja que la viabilitat del períodes llargs de temps sigui més comprojecte dependrà, en gran part, sobre la plexa. Aquesta situació, nova i a alhora disposició dels propietaris de les masies preocupant, ha fet que moltes famílies i afectades de fer front a les despeses que negocis hagin de recòrrer al servei de casuposa part de la portada d’aigües. mions cisterna d’aigua potable. Un servei car L'aigua un servei Creiem, que l’accés i que no solucionarà la a l’aigua potable és un essencial per mantenir problemàtica a llarg dret essencial. I com viu el territori termini. a tal, entenem que l’administració hauria El fet de no tenir accés a la xarxa de ser capaç de buscar els recursos d’aigua potable s'afegeix a què avui en econòmics, que sí que ha trobat per altres dia l'administració demana molts requisits projectes, per tal que la portada d’aigües sanitaris a l'hora d’engegar i desenvolupar a les masies no depengui del nivell adprojectes agroalimentaris, de turisme quisitiu de les famílies que hi viuen. Un rural, restauració, i petita ramaderia. cop més, l’única cosa que reclamem, és Projectes que considerem essencials a posar la vida i el territori al centre. És l'hora de posar l'economia, el territori i només d’aquesta manera que aconseguila vida al centre. rem ser prou resilients per afrontar els Durant aquests dos últims anys ens reptes que ens depara un futur no gaire consta que les veïnes afectades s’han esperançador.
7
Transparència i participació
LA FALÇ
BUTLLETÍ DE LA CUP TOUS
D
es que vam encetar el projecperiòdicament porta a porta o mitjançant te de la CUP a Tous ens vam assemblees presencials o telemàtiques marcar la democràcia participativa i la prèviament anunciades on tothom que ho transparència com a pal de paller de la desitgi és i ha estat benvinguda. nostra activitat política, tan a dins de la institució com a fora de la mateixa. És Entenem, com ja hem referit moltes veritat que, tot i encetar el camí amb un vegades, que una democràcia sense intens procés d’Assemblees Obertes, amb participació, transparència i protagonisme la vinguda de la pandèmia la nostra activide la població no deixa de ser una demotat s’ha vist fortament cràcia incomplerta i per afectada. Aquesta Entendre la participació tant potser no li escau dinàmica ja l’hem reben bé aquest sustantiu. social des de la cuperat darrerament democràcia participativa Per això, dediquem tots amb l’Assemblea els nostres esforços en Oberta que vàrem aquesta idea, que a més realitzar per tractar, entre d’altres, el veiem que va donant el seus fruits. Per nostre posicionament sobre els pressuposar només un exemple, hem vist com postos i Ordenances Fiscals o les nostres la nostra rutina de penjar els posicionapropostes de protecció del territori. ments del ple ha estat seguida mesos després pel mateix consistori que ara, fa Tot i els impediments, durant aquests uns quants plens, fa una publicació pre3 anys hem anant informant de tots els sentant els diferents punts votats i posició passos que hem anant realitzant com dels diferents partits. Ara esperem que, a CUP, publicant i explicant els nostres tal com ja fem nosaltres, anunciïn amb posicionaments mitjançant les xarxes soprou temps els ordres del dia dels plens cials, amb el butlletí que mirem d’entregar prèviament a la seva realització.
8
En aquesta línia, veiem de vital imporfer preguntes directes en el ple o de pretància que l’actual govern torni als plens sentar presencialment al govern local les presencials com ja han fet la majoria de seves dubtes, queixes o agraïments. municipis del nostre país. Una demanda que va ser presentada en el darrer ple i Com es pot veure, el nostre encapaque va rebre per resposta que s’hauria rrament per mirar d’explicar obertament de portar mascareta i que la gent ens allò que fem poc a poc va donant el seus preferiria veure sense fruits i canviant, potser la mateixa, encara que massa poc a poc, les fos telemàticament. Entenem que els formes de treballar En aquesta resposta de l’actual govern. protagonistes de la veiem com entenem Nosaltres seguim i política ha de ser la de manera diferent esperem anar canviant ciutadania i no pas els i la participació, ja que des de dins, per una les representants entenem que els propart, però principaltagonistes de la política ment des de fora les ha de ser la ciutadania i no pas els i les formes de fer política al nostre poble. representants. Els plens presencials Perquè entenem que el canvi social que són de vital importància per facilitar desitgem no l’assolirem si no el fem imla participació de les veïnes que en els plicant-nos totes. darrers anys s’han vist privats de poder
9
Lideratges feministes en entorns masculinitzats E
l darrer 5 de març vam celebrar una jornada d’intercanvi d’experiències en el marc del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Sota el títol “Lideratges feministes en entorns masculinitzats”, la Marta Gràcia, la Sílvia Rodríguez i l’Andrea Duane ens van convidar a la reflexió a partir de les violències que pateixen a nivell professional com a dones treballadores però també ens van il•luminar explicant-nos com incorporen la perspectiva feminista en la seva quotidianitat com a eina per combatre aquestes violències. La Marta Gràcia, regidora de la CUP Tous i consellera al Consell Comarcal de l’Anoia, destacava l’absoluta desigualtat pel que fa a protagonismes i minuts d’intervenció a nivell de gènere en la política institucional. Òbviament qui ocupa aquesta situació de privilegi i ocupa tot l’espai són homes blancs cis-heterosexuals de mitjana edat i d’una posició econòmica benestant. El testimoni de les dones en aquest espai acostuma a ser anecdòtic ja que les seves intervencions queden reduïdes als moments en les que se les interpel•la directament. Aquesta situació de desigualtat perpetua la invisibilització de les dones en la política i no ajuda, ans al contrari, a l’apoderament de les
10
companyes dones. Per contra, la Marta ens va compartir quines estratègies feministes utilitza per a combatre aquesta violència: sentir-se acompanyada a l’hora de fer parlaments, regular tant el nombre d’intervencions com la durada d’aquestes en el cas dels homes i, sobretot, la participació en espais no mixtes i lliures de tota violència masclista tan necessaris per articular el suport mutu i la lluita feminista.
Crear espais de sororitat, també a Tous, són el primer pas que ens acosta a una societat feminista lliure de tota opressió La Sílvia Rodríguez, de l’entitat Montanyanes (desenvolupament rural al Pallars), al seu torn compartia les múltiples situacions en les que ella i les companyes de la seva entitat (gestionada exclusivament per dones) es troben diàriament a l’hora de realitzar la seva feina. En primer lloc, la infantilització que reben constantment pel fet de ser dones en ser tractades com a les nenes de Montanyanes. “Segurament, -reflexionava
LA FALÇ
la Sílvia- a ningú se li acudiria tractar com els nens de Montanyanes a una entitat formada per homes l’edat dels quals oscil•la entre els 35 i els 45 anys”. D’altra banda, també va evidenciar la dificultat d’haver-se de guanyar la legitimitat constantment ja que es posa en dubte de manera sistèmica els seus coneixements tècnics en matèria d’agricultura i ramaderia. L’altra cara de la moneda són les seves pràctiques en clau feminista: la incorporació de l’espai de cures en el centre de la seva activitat i com intenten traslladar-ho també als seu entorn per generar dinàmiques més solidàries i justes. Finalment, l’Andrea Duane, doctora en ecologia i investigadora en el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, posava sobre la taula l’absoluta competència ferotge i individualisme en el món de la recerca i com, el fet de ser mare, pot penalitzar a la teva carrera com a
BUTLLETÍ DE LA CUP TOUS
investigadora. La baixa maternal, l’alletament, horaris reduïts, sortir abans de la feina per recollir els infants de l’escola i la càrrega mental són factors que redueixen la possibilitat de dedicar temps a investigar i, per tant, redueixen les possibilitats de publicar articles i posicionar-te favorablement en l’acadèmia. Per contra, els plans d’igualtat, els ascensos reservats per dones i els lideratges feministes en espais de poder i de decisió són eines que corregeixen aquesta situació de desigualtat i que cal utilitzar urgentment. Per acabar, volem donar les gràcies a totes les persones (dones!) que vau compartir amb nosaltres les vostres experiències, violències, lluites i resistències. Crear aquests espais de sororitat, també a Tous, són el primer pas que ens acosta a una societat feminista lliure de tota opressió. Visca la lluita feminista!
11
Sobirania energètica o barbàrie
LA FALÇ
BUTLLETÍ DE LA CUP TOUS
A
ctualment entre el 15 i el 20% de perquè la Generalitat no ha elaborat cap l’energia que consumim ja prové pla de desplegament de la Llei de canvi de les energies renovables. Sempre s’ha climàtic i transició energètica que marqui dit que quanta més energia provingués de quins són els criteris de desplegament. les renovables, més barata seria la factura Això genera que la realitat apunti en el de la llum perquè la matèria primera (vent sentit contrari al desitjat: no hi ha equilibri o sol) seria gratuïta. La realitat és que mai territorial, no hi ha un consum de proximicom avui hi havia tanta energia provinent tat, els espais naturals queden greument de les renovables i mai alterats i, a més, s’evicom avui la factura ha dencia una manca de sigut tan cara. Aquest Es priva a la ciutadania mecanismes de partiés el problema que el cipació democràtica: es de la seva participació subministrament de en el debat del model de priva a la ciutadania de l’energia recaigui en la seva participació en renovables que es vol empreses privades: el debat del model de l’oligopoli energètic renovables que es vol. fixa els preus i el poble no pot decidir res. Està demostrat que els països amb A Europa el 2030 el 50% de l’energia més èxit pel que fa a les energies reha de venir de les renovables. La realitat novables han sigut aquells que van fer a Catalunya és que comarques com les polítiques per implicar la seva ciutadadel Pallars o la Terra Alta ja produeixen nia en la presa de decisions respecte a 10 vegades més energia amb renovables quin model energètic es volia. Alguns del que consumeixen. L’Anoia també ha exemples d’èxit locals alemanys són, per assolit l’objectiu de produir més del 50% exemple, Berlín o Wildpoldsried (Baviera). d’energia del que consumeix amb renovaLa capital del país ha municipalitzat la bles. Si ja arribem als objectius que ens xarxa de transport d’energia després marca Europa, per què aquest allau de de la celebració d’un referèndum local nous macroparcs a la comarca? Doncs vinculant mentre que el petit poble de
12
Baviera és autosuficient després de la instal•lació d’11 aerogeneradors d’1MW, un conjunt de plaques fotovoltaiques de 5MW i una petita hidroelèctrica. Aquest petit poble al 2010 ja triplicava l’energia que generava de tal manera que en venia l’excedent. Actualment el municipi ingressa 4 milions d’euros anuals. Si ho comparem amb el poble que més diners ingressa de Catalunya (0,5 milions d’euros anuals per tenir en el seu terme municipal un macroparc de 42 aerogeneradors de 2,5MW) el resultat és escandalós i concís: el model privat oligopòlic s’enriqueix a costa de la destrucció del nostre territori i l’escanyament de les economies domèstiques de la classe treballadora mentre ens regala les seves engrunes.
de plaques fotovoltaiques d’1MW i després d’amortitzar la inversió inicial al cap de 10 anys, actualment cada pagès ingressa una quantitat de 8000€/any en concepte de beneficis.
Un altre exemple d’èxit que ens és més proper és el de Cabacés, un poble de 300 habitants situat al Priorat. Al 2007, 9 pagesos van crear la primera i única cooperativa agrícola destinada a la producció d’energia solar. Amb menys d’1 ha
Què volem per Tous? Volem que el poble recuperi totes les sobiranies que li han estat preses en pro de les privatitzacions que només beneficien als grans oligopolis. Volem empoderar-nos i recuperar també la sobirania energètica. Tenim tot el dret,
Està demostrat que els països amb més èxit pel que fa a les energies renovables han sigut aquells que van fer polítiques per implicar la seva ciutadania en la presa de decisions resecte a quin model energètic es volia
13
LA FALÇ
BUTLLETÍ DE LA CUP TOUS
Sobirania energètica o barbàrie ja sigui individual, com a comunitat i com a poble a prendre les nostres pròpies decisions respecte a la generació, distribució i consum d’energia. Volem obrir aquest procés participatiu a Tous i a animar a la creació d’una Comunitat Energètica Local, en format de cooperativa, on hi pugui participar no només l’Ajuntament sino tota persona interessada. On totes poguem participar-hi independentment de si som administració o som particulars. Volem emmirallar-nos en Cabacés i en Wildpoldsried i ser un nou exemple d’èxit i de bones pràctiques basades en:
Animar a la creació d'una Comunitat Energètica Local, en format de cooperativa, on hi pugui participar no només l'Ajuntament sinó tota persona interessada
Autofinançament C
om a CUP Tous volem seguir fent pública l’autogestió que fem de la nostra economia per així demostrar el compromís amb la transparència que sempre hem defensat.
• Democràcia radical: volem decidir què produïm, com ho produïm i per a què ho produïm. • Decreixement energètic: les energies renovables tenen un potencial suficient per cobrir les necessitats energètiques bàsiques de la humanitat, però no les de l’actual sistema de producció i de consum dels països enriquits. Cal apostar per un decreixement en el qual les renovables puguin garantir prioritàriament les necessitats socials més bàsiques. • Control social dels mitjans de producció: el control de la producció ha de ser gestionat des d’una òptica no mercantilista, apostant per gestions públiques i/o comunitàries en la construcció de béns comuns. La sobirania energètica és l’únic camí possible per avançar cap a la plena igualtat respecte els drets humans i el medi ambient.
Com ja vam explicar en el darrer butlletí, el fons que gestiona la nostra assemblea prové de les quotes de les nostres simpatitzants i dels sous de les nostres regidores als Plens Municipals (recordem que el sou per la representació de la CUP-Anoia de la que formen part al Consell Comarcal es dóna íntegrament a la CUP Nacional) així com també de petites donacions de particulars i el benefici de les samarretes antifeixistes venudes. Actualment la nostra assemblea consta de dues regidores i un total de catorze simpatitzants. Recordem que com està establert al nostre codi ètic, l’Assemblea Local no
10€
14
pot demanar crèdits bancaris ni acceptar donacions d’empreses privades. Per aquest motiu, si estàs interessada en col•laborar amb la nostra Assemblea Local i et vols fer simpatitzant o bé fer una petita aportació individual pots contactar amb nosaltres mitjançant les nostres xarxes socials @cuptous. D’aquesta manera ens ajudaràs a poder finançar actes/xerrades per a totes o butlletins com aquest. D’altra banda, també pots col•laborar comprant la nostra samarreta “TOUS poble antifeixista”, una samarreta per poder lluir amb orgull i fer saber a tothom que Tous som un poble antifeixista. Per aconseguir-la només cal que ens escriguis a través del correu o les nostres xarxes socials indicant el nom i la talla (n'hi ha d'amplada tradicional i d'entallades). Les membres de l'assemblea local ens posem en contacte amb tu i si cal te la portarem a casa (ja no tens excusa)!
santmartidetous@cup.cat
Aquest butlletí ha estat elaborat íntegrament i voluntàriament per les militants de la CUP Tous. La impressió i el disseny s’ha realitzat a una empresa comarcal i local, el cost de la qual s’ha assumit amb les quotes mensuals de la nostra militància (en total 551 euros per tant 1.05€ cada butlletí) Esperem que el gaudiu!
Si vols formar part de la nostra assemblea local, el grup de suport o bé rebre més informació, posa't en contacte amb nosaltres!
santmartidetous@cup.cat