Nº 1 Edició Covid-19
El document que teniu a les vostres mans és un recull d’experiències i opinions de com estan portant persones d’àmbits diversos la crisi generada pel Coronavirus. Sanitàries, docents, aturades, famílies i sindicalistes fan una reflexió de què està significant per a elles viure el confinament. Aquest primer butlletí de la CUP-Tous pretén ser una aportació al debat polític municipal, així com també un reflex d’aquelles situacions que avui ens poden resultar del tot familiars. La Falç és el nostre butlletí i la nostra eina per posar la vida al centre. En aquesta edició, us convidem a llegir els relats de persones diverses del nostre poble que expressen com estan vivint aquests temps convulsos.
2
LA FALÇ
BUTLLETÍ DE LA CUP TOUS
Índex. Sanitaris fent front al Coronavirus pàg. 4
Parem un moment pàg. 10
Des de l’experiència d’una docent pàg. 6
Una visió des del món sindical pàg. 12
Atur en temps de Covid-19 pàg. 8
3
Sanitaris fent front al Coronavirus És ben sabut que la majoria de
professions sanitàries són vocacionals i, de fet, tot és molt bonic mentre t'ensenyen a fer cures, a punxar analítiques o a preparar medicació, però tot canvia quan arribes a un hospital i has d'assumir una càrrega assistencial que ningú t'havia explicat. Majoritàriament, treballar al món sanitari no és una tasca gens fàcil. Has de compaginar totes les teves habilitats com a professional i com a persona sumant-hi la capacitat per reaccionar en qualsevol moment a situacions difícils. Els recursos materials i humans són limitats i cada vegada tenim una població més envellida i amb més necessitat d'atenció. A tot això, cal sumar-hi les famoses retallades que van començar l'any 2010 amb el tripartit (PSC, ERC i ICV), les quals es van agreujar l'any 2015 quan l'antic president Artur Mas, amb el suport d'ERC, van provocar una disminució considerable del nombre de treballadors sanitaris i llits d'hospital disponibles a Catalunya.
4
Fins aquí ja tenim una situació prou difícil, però tot canvia quan aquella informació difusa que anàvem rebent de l'altra punta del món es fa notícia a la nostra mateixa comarca: 49 casos de COVID-19 positius i 3 morts a la Conca d'Òdena (12/03/2020). Adéu visites de seguiment, adéu intervencions quirúrgiques no urgents, adéu permisos i vacances dels professionals sanitaris, adéu llits disponibles a les UCIs ... Què bé ens haguessin vingut aquells llits i professionals extres retallats fa uns anys! I en aquest moment comença a agafar protagonisme la part humana dels professionals sanitaris perquè ningú t'ha format per això. Ningú t'ha preparat per aquesta experiència que no acabes de saber si és més difícil com a professional o com a persona, però el que està clar és que tu no deixes de ser el treballador que eres: intentant oferir el màxim amb els mateixos (o menys) recursos limitats i amb la mateixa (o més) càrrega assistencial.
LA FALÇ
De cap manera som herois ni guerrers; ni som a les trinxeres ni a peu de canó. Patim molt i ens cansem molt, i l'única cosa que ha aconseguit el COVID-19 ha sigut demostrar a les persones la feina que fem cada dia i que aquestes empatitzin amb nosaltres. Empatitzin perquè estem veient com mor gent? Això ja ho veiem abans. Empatitzin perquè estem fent més hores que un rellotge sense temps ni per parar gairebé a dinar? Això també ho fèiem abans. Empatitzin perquè treballem en un sistema precari col·lapsat per les retallades? Això també ho fèiem abans; i així ho
BUTLLETÍ DE LA CUP TOUS
seguirem fent, perquè quan sents vocació per una cosa l'únic que intentes és fer-ho el millor possible. Aquest moment potser és l'únic en el que ens podem permetre ser una mica egoistes i demanar. Demanem una bona higiene de mans, demanem quedar-se a casa, demanem informar-se sobre l'ús de mascaretes i guants per no agreujar el problema i demanem, també, respecte. Respecte per una professió que cuida i acompanya les 24h del dia i els 365 dies l’any, amb més o menys pals a les rodes però sempre intentant oferir-vos el millor.
5
Des de l’experiència d’una docent L
es conseqüències de l’arribada del Covid-19 ho han capgirat tot. La pràctica docent no n’és una excepció: durant les darreres setmanes equips directius, docents i alumnat ens hem vist obligats a canviar radicalment les nostres formes de relacionar-nos i d’inventar noves formes d’ensenyament-aprenentatge. L’escenari polític no ha ajudat gens a poder exercir la nostra feina en condicions: solapament de competències entre el govern de l’estat espanyol i el de la Generalitat, missatges contradictoris entre ambdues administracions i filtracions a la premsa prèvies a compareixences prou importants. Aquest va ser el cas de la Ministra Isabel Celaá que filtrava a El País l’aprovat general que després ella mateixa confirmaria en roda de premsa. A aquelles hores jo ja tenia el WhatsApp ple de missatges del meu alumnat qüestionant per què havien de treballar durant el tercer trimestre si els aprovaríem igualment –des d’un punt de vista adolescent, deixeu-me dir que no els falta raó.
6
Davant de tota aquesta incertesa i sabent que les directrius canvien en menys de 24 hores per l’absoluta manca de lideratge polític d’aquí i d’allà, les docents hem fet un esforç incalculable per atendre el nostre alumnat i, lamentablement, moltes vegades aquest treball ha sigut en unes condicions precàries. El Departament d’Educació, liderat pel Conseller Josep Bargalló (ERC), ha deixat els centres d’ensenyament públic sense cobrir les baixes per jubilació ni les baixes laborals des de l’inici del tancament de les escoles (13 de març) fins fa pocs dies (24 d’abril). Durant tot aquest temps, altres docents del centre han assumit des del voluntariat els grups d’alumnes sense docent assignada. En el meu centre, per exemple, dues companyes han doblat la seva jornada per atendre el seu alumnat més l’alumnat d’una companya ja jubilada. En aquest sentit, donem tot el nostre suport i tot l’agraïment per la lluita guanyada per les companyes del col·lectiu “Substitutes en lluita”. Sense la seva pressió i incidència encara hi hauria a hores d’ara o bé
LA FALÇ
centenars d’alumnes desateses o bé docents (moltes d’elles pares i mares de família amb infants a casa confinats) doblant les seves jornades. I és que les retallades en educació provocades per la crisi econòmica de ja fa uns anys encara no s’han revertit i, pel que sembla ser, tampoc es revertiran amb els pressupostos que l’actual govern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana pretenen aprovar aquest 2020. Malgrat totes les crítiques que alguns columnistes han dipositat sobre el col·lectiu de docents, em sento molt orgullosa de formar-ne part. Almenys la meva experiència em diu que hem aconseguit desfer-nos dels egos de “professora
BUTLLETÍ DE LA CUP TOUS
acumuladora de coneixement” i hem entès que, donada la gravetat de la situació, no és important que un o una alumna aprengui quin és el procés de mitosi de les cèl·lules eucariotes. Els docents hem après, també, a cuidar el nostre alumnat, a parlar amb ells per WhatsApp, Instagram o mail. A saber si estan desperts de dia i dormen de nit o a l’inrevés. A saber si tenen internet i aparells electrònics a casa o no. A saber com estan vivint el Ramadà. A saber si estan avorrits o no i en cas afirmatiu, fer-los una videotrucada. A ensenyar-los casa nostra i fer-nos més pròximes. En definitiva, hem après a cuidar-los i a posar les seves necessitats al centre de la nostra activitat professional. Ja em diràs de què servim, si no és per això.
7
Atur en temps de Covid-19 S
egons l’enquesta de població activa (EPA), on per ara només s’hi recullen dades de dues setmanes de l’estat d’alarma, ja s’hi mostren les primeres repercussions de quin serà l’impacte econòmic del Coronavirus. El primer trimestre d’aquest any s’ha tancat amb 26.900 persones ocupades menys a Catalunya, sense tenir en compte el més de mig milió de catalanes afectades pels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Amb l’aturada de l’activitat econòmica que ha imposat l’estat d’alarma, l’atur s’ha enfilat fins al 10,66% en el cas de Catalunya i les treballadores entre 25 i 44 anys, les joves i les dones en son les més perjudicades. En l’EPA hi veiem també una dada dramàtica: des de finals del mes de març s'han detectat més de 138.000 llars de Catalunya on totes les persones que hi habiten estan desocupades i no tenen cap mena d’ingrés. Ara mateix doncs, moltes famílies estem intentant sobreviure amb l’última nòmina (parcial) que vam rebre al mes de març, i totes
8
ens fem la mateixa pregunta “cobraré el dia 10 de maig?”. El Servei d’Ocupació (SOC) ja ha avançat la notícia que més d’un 70% de desocupats afectats per un ERTO encara no cobraran la prestació del dia 10 de maig degut al col·lapse del mateix servei. Fa uns dies la Generalitat es plantejava aprovar una prestació d’atur provisional per les milers de treballadores que estan a l’espera de cobrar l’atur, i així poder-los garantir uns ingressos mínims. Amb les contradiccions constants entre el Govern i l’Estat, aquesta prestació no arriba i cada dia són més les famílies que han d’acudir al Banc d’aliments i als Serveis Socials per a poder sobreviure. La situació de precarietat laboral i sous baixos que ja patíem abans de la crisi, s'ha agreujat amb les mesures implementades pel govern, que han disparat l'atur facilitant els ERTOs a les empreses. Així doncs, com era d’esperar, estan tenint dificultats i col•lapse per a tramitar
LA FALÇ
tots els expedients i encara no ens poden garantir una ajuda; ara mateix depenem de la capacitat del SEPE de gestionar les dades que vam entrar a finals de març. És evident que el terreny social i laboral que vindrà després del Covid-19 serà un escenari molt complex, tal i com també ho és que l’estat no podrà assumir milers d’aturats. En el meu cas em sento afortunada, ja que estic en una situació privilegiada malgrat no tenir ingressos: no he de pagar un lloguer desorbitat, ni un cotxe, ni tinc despeses descomunals que em treuen la son. Però m'angoixa saber
BUTLLETÍ DE LA CUP TOUS
que hi ha tantes persones i llars que es troben en la meva situació i a més han de fer front a les seves despeses mensuals, al manteniment de la família, i al malestar que provoca la incertesa del futur laboral que ens espera. Ara, a tots aquests que han rescatat bancs i aposten per privatitzar i retallar en sanitat i educació, a aquests que ens han imposat parar, els demano que facin una aposta clara i ferma pels serveis públics i per una racionalització de la despesa pública. Fins llavors no ens creurem que tot anirà bé.
9
Parem un moment El meu despatx és un ordinador
portàtil a la cuina. Fa anys ja que és així, jo aprofito els matins per treballar i quan cal també algun tros de tarda o vespre. Ara fa un mes i mig que comparteixo aquest espai amb la parella que fa teletreball, el nen que juga o s’avorreix en alternança en un radi màxim de 2 metres, i les nenes que van i venen segons les seves necessitats de menjar, imprimir o tenir companyia. En resum, poca productivitat i molta convivència; i està bé així! Per fi tenim un respir del ritme trepidant que ens hem deixat imposar. Que si més hores de feina per aquí que la carrera s’ho val, que si una classe de música per allà que a la nena li va bé, dues de gimnàstica perquè amb una no n’hi ha prou, amunt, avall, compra una cosa aquí, l’altra allà, posa benzina que amb tants viatges ja estem en reserva... Sí que hi ha moments més durs que d’altres, però totes gaudim d’aquest parèntesi de calma.
10
El que més trobem a faltar és poder abraçar els que estimem, riure junts... i el meu fill us diria que anar amb patinet! Les tecnologies de la comunicació no arreglen això del patinet i es queden curtes amb les abraçades, però sí que ens permeten estar en contacte amb els que ens importen i fan més lleu aquesta situació de replegament. Ens permeten guardar el contacte amb la família, els amics, l’escola, els grups d’esport i lleure... A part del WhatsApp i l’Instagram, hem instal·lat el Duo, el Jitsi, el Zoom… i l’Hangouts que no falti! Totes estem connectades i ens cuidem, compartim les pors i les esperances i fem que el dia a dia tancades a casa sigui més alegre. Això fins la Setmana Santa. Perquè des d’aleshores hem hagut de conviure amb el concepte de “tercer trimestre avaluable”. El professorat ha comprovat amb un correu i una trucada que teníem internet a casa i més o menys prou dispositius
LA FALÇ
perquè els infants puguin seguir les classes, i endavant! Endavant la gran per esbrinar soleta nous conceptes sense poder fer preguntes. Endavant el petit, que no pot anar al parc, ni en patinet ni amb els amics, però sí que ha de fer els deures. Endavant nens i nenes, que no us podeu perdre el curs escolar. Endavant mestres, que no heu estat formades per treballar a distància però ja us ho fareu, total no costarà més que atendre soletes la diversitat funcional o fer classe a 33 adolescents esverats… Endavant famílies desafavorides, que amb vosaltres tampoc hi comptem mai.
BUTLLETÍ DE LA CUP TOUS
Endavant tothom, perquè no podem parar! I perquè no podem parar? Amb el que estem vivint, les matemàtiques, no poden esperar? Ara és l’hora, més que mai, d’aprendre de les nostres emocions, de reconnectar amb allò essencial i amb una mateixa, de créixer com a persones. És l’hora de parar i pensar. Potser és això que els fa por. Potser aquest tercer trimestre avaluable és el símbol d’un sistema moribund que no vol deixar anar. Que ens vol tenir ben atabalades, perquè si massa gent comencés a prendre el temps per parar i pensar, el sistema, aviat s’acabaria.
11
Una visió des del món sindical L’
actual situació de crisi sanitària ha deixat en totes nosaltres una sensació de vertigen econòmic en la visió del present i el futur que ens espera. El fet que la nostra indústria, i la resposta pública, no estigués preparada per aquesta contingència ens deixa en una situació que ara mateix és molt difícil de predir. Des del món sindical hem vist que la primera reacció dels poders públics, tant per part de l’Estat com de les autonomies, ha estat una aposta pels Expedients de Regularització d’Ocupació, fossin o no temporals. Empreses que han obtingut durant els darrers anys beneficis astronòmics avui fan pagar la incertesa a les treballadores que mai van ser partícips dels ingents beneficis obtinguts. Més aviat tot el contrari, ja que hem estat sotmeses a situacions cada vegada més precàries, amb sous cada vegada més baixos i a serveis socials cada cop més retallats i privatitzats en els darrers anys. No hem vist ni les engrunes dels beneficis i ara
12
pretenen que ens toqui a nosaltres pagar la seva possible disminució. A banda, moltes treballadores en precari o directament abocades a l’economia submergida, com treballadores de la llar, docents substitutes, del ram de la construcció, etcètera, han vist com no poden accedir a les míseres ajudes socials que s’ofereixen. Per tot això, aquesta vegada cal que fer un pas endavant; vàrem pagar la crisi del 2008 i no podem assumir la factura d’aquesta. Ja no és només per un tema de voluntat, és que no podem, ni econòmicament, ni socialment, ni psicològicament. Ara toca passar comptes amb els que varen ser rescatats ara fa poc més de 10 anys. En el nou context que ens tocarà viure, la prioritat ha de ser no deixar a ningú enrere. Per això cal una aposta decidida per salvaguardar i dotar de més mitjans als serveis públics que sustenten la vida, el
LA FALÇ
teixit social i l’educatiu. Cal revertir les privatitzacions i externalitzacions dels serveis socials, educatius, sanitaris o d’emergències, per què qui es mou pels interessos econòmics mai tindrà com a prioritat a les persones. Per aconseguir-ho caldrà organitzar-se, donar suport al sindicalisme que lluita per la vida, per les persones i no té hipoteques signades amb la banca i la patronal. Ja que si no aconseguim imposar les prioritats de la classe treballadora, els lobbys del capital privat
BUTLLETÍ DE LA CUP TOUS
imposaran les seves polítiques de misèria i de mort. Es tracta d’una lluita per la vida i ara cal estar preparades. No podem assumir milions d’aturats mentre la prioritat econòmica de l’estat camina per rescatar, un cop més, els beneficis privats d’una minoria. No podem assumir el desmantellament o la lògica dels beneficis per a uns pocs en el nostre sistema sanitari, social, educatiu, de cures, etcètera. No podem perquè no tenim xarxa de seguretat.
13
Davant l’actual situació d’emergència sanitària, des de la CUP-Tous,
volem fer arribar un agraïment a les veïnes i veïns per la increïble demostració de sentit comú, solidaritat i suport mutu que estan demostrant les darreres setmanes. La mobilització de voluntàries, les diferents iniciatives realitzades per acompanyar-nos una mica en aquests moments i els aplaudiments a les treballadores sanitàries, de serveis públics, botigues d’alimentació, farmàcies, etcètera, demostren que el nostre és un poble actiu i solidari. Per altra banda, ens volem solidaritzar amb tothom que en aquests dies ha perdut la seva feina i/o una part important dels seus ingressos i, a més, no serà beneficiaria de cap ajuda, o la que li pugui arribar sigui insuficient per cobrir les necessitats més bàsiques, seves o dels seus. La realitat ha demostrat la importància de tenir uns serveis públics i socials amb eines suficients per ser realment eficients davant aquestes situacions, ja siguin esdevingudes per la situació actual o per trobar-nos en un sistema que no s’ocupa de les que es queden enrere. Òbviament, aquesta demanda de serveis públics i de qualitat es veu més clara que mai en la situació de la sanitat, la qual ha estat víctima d’unes retallades en els darrers anys que ens fan afrontar l’actual situació en greu desavantatge, tot i l'heroic esforç que estan fent les seves treballadores. Avui, més que mai, necessitem una sanitat 100% pública i de qualitat. Qué ningú es quedi enrere, solidaritat i suport mutu.
14
“Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent, les molles volen al vent.” Tot explota pel cap o per la pota. OVIDI MONTLLOR. A Alcoi, 1974.
Si vols formar part de la nostra assemblea local, el grup de suport o bé rebre més informació, posa’t en contacte amb nosaltres!
santmartidetous@cup.cat