Al·legacions de la CUP al PAM 2011

VALORACIÓ TÈCNICA AL·LEGACIONS AL PAM 2011 (Versió 28/01/2011) NOTA: A la columna “Acceptació” consigneu només alguna d’aquestes 3 opcions (Sí, Sí parcial o No).

EN RESUM: “Acceptació “ Sí Sí parcial No

“Explicació” Inclusió directa del conjunt de la proposta (en cas d’acció no prevista en PAM 2011) ó Codi de l’acció del PAM 2011 (en cas d’acció prevista al PAM 2011) ó Ja s’està fent actualment.

Per què i/o reformulació de la proposta o identificació del codi de l’acció del PAM 2011 que recull l’acceptació parcial.

Per què? Previst per més endavant? Inviable?...

CUP #

1

2

3

4

Proposta

Fer extensiva la informació a les etapes postobligatòries d’escolarització, especialment a la franja de 18 a 25 anys, atès que és un col·lectiu especialment fràgil i que, si no està degudament format, és susceptible de fracàs laboral i social.

Cal avançar més en “cercar solucions que minimitzin les dificultats derivades de les adjudicacions dels centres escolars, llunyans del seu domicili familiar”, aplicant polítiques a llarg termini, des de polítiques d’habitatge, per evitar la concentració i afavorir que les famílies puguin portar els fills a l’escola del seu entorn més proper.

Ampliar i millorar la coordinació entre IME i IMPEM... ...Actuacions urgents i molt ben definides per a evitar el fracàs escolar...

Continuar implementant els “projectes singulars”, aules obertes, PQPI als diferents instituts de la ciutat i per tant cal treballar en la formació dels docents que han d’impartir aquests projectes.

Accelerar els tràmits per a la construcció de la nova ubicació de l’escolar Joan Coromines.

Responsable

IME

Acceptació

Explicació

Si

L’IME i l’IMPEM, en el marc habitual de col·laboració que mantenim, estem treballant en la creació d’un Dispositiu Local d’Inserció ((DLI), que garanteixi la coordinació i també la informació tan laboral com formativa especialment dels joves d’aquesta franja d’edats.

Així mateix, des de ja fa cinc anys impulsem conjuntament la Setmana de la Informació i Orientació Professional (SIOP), amb la col·laboració de tots els centres de secundària.

Des de l’IME ja s’estan aplicant solucions per a minimitzar l’impacte sobre les famílies de l’adjudicació de centres llunyans al seu domicili. A més s’estan estudiant altres actuacions que millorin encara més les solucions actuals.

IME

Si, parcial

IME

Si

Ja s’està fent al llarg de tot el mandat.

IME

Si

Ja es fa

# Objectiu/Acció

5

Estudiar la construcció d’una Escola Municipal de Música dotada de tots els equipaments tècnics, musicals i humans en una seu central que reforci l’actual model descentralitzat.

IME

Sí

L’EMMM compta actualment amb tots els recursos tècnics, musicals i humans per a garantir uns ensenyaments musicals de qualitat.

Al llarg del 2011 caldrà posar les bases d’un futur equipament centralitzat de referència.

Els recursos i la metodologia emprada dins els centres educatius són competència del Departament d’Ensenyament.

6

Millorar la informació sobre l’escolarització i els recursos relacionats existents, fent-hi menció explícita de la possibilitat d’escolarització en Llengua de Signes Catalana, a les famílies amb fills amb disminució auditiva en edat d’escolarització obligatòria.

IME/ Política Lingüística

Si, parcial

Des de l’OME s’ofereix tota la informació general requerida a les persones que venen a sol·licitar-la.

Per informació específica en el cas d’alumnes amb disminució auditiva se’ls dirigeix cap a l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) del Departament d’Ensenyament, de la ciutat de Mataró, on els podran informar amb tot detall .

Ja contestat.

7

Cercar solucions que minimitzin les dificultats derivades de les adjudicacions a centre llunyans del domicili familiar considerant especialment les famílies amb fills amb disminució auditiva en edat d’escolarització obligatòria que han de ser escolaritzats fora del municipi per manca d’oferta educativa en Llengua de Signes Catalana.

Al·legació repetida.

IME

Sí

Al·legació 2 de CSMM: De la mateixa manera que ja s’estan aplicant mesures per minimitzar el cost del transport a les famílies amb adjudicacions a centres llunyans, l’IME les aplicarà als alumnes sords que forçosament han d’assistir als centres de concentració de que hi ha a la ciutat.

8

9

10

11

12

Compromís municipal perquè cap persona no es quedi sense curs de llengua catalana.

Establir que els curs d’alfabetització es facin en català.

Fer un seguiment periòdic de l’índex d’ús de la llengua catalana en diversos àmbits i edats: al carrer, en la família, als jutjats, a l’escola...

Suport a les entitats ciutadanes que organitzin activitats en defensa de l’ús social del català.

Millorar la informació sobre drets lingüístics.

Si, parcial

Des de l’IME i amb col·laboració amb el CNL donem suport a les demandes que venen de les AMPA’s per a dur a terme cursos de llengua catalana en els seus centres respectius procurant evitar repeticions i optimitzant recursos.

Política Lingüística/ IME

Si

És competència de la inspecció del Departament d’Ensenyament el fer complir que el català sigui llengua vehicular en tots els nivell d’ensenyament. Pel que fa al centre d’adults municipal s’està acabant la revisió del Projecte Lingüístic de Centre per a que la llengua catalana sigui la llengua d’aprenentatge en tots els nivells instrumentals.

Política Lingüística

Sí

Proposta nova Acció al PAM:

Política Lingüística/ IME

Fer un seguiment periòdic de l’índex d’ús de la llengua catalana en diversos àmbits i edats, en el marc de la Comissió Assessora de l’Ajuntament en matèria lingüística.

Política Lingüística/ Participació Ciutadana

Política Lingüística

Sí

Ja es fa de forma habitual en l’àmbit i les competències dels diferents serveis, per exemple: Institut Municipal d’Educació (entitats de caire educatiu), Institut Municipal d’Acció Cultural (entitats de cultura tradicional i popular), Política Lingüística i Participació Ciutadana (suport general a les associacions).

Sí

Al web municipal hi ha un espai del Català on s’hi pot consultar aquesta informació.

Modificació redacció acció PAM Programa 1.3.1 (3242).

Acció 1.3.1.2.

Nova acció de PAM.

No 13

Facilitar la tramitació de queixes ciutadanes per incompliment de la llei de política lingüística.

Política Lingüística

Perquè l’incompliment d’aquesta llei és competència autonòmica, i el tràmit que pot fer l’ajuntament per facilitar aquesta tramitació és el de Registre Únic que ja el té assumit de forma general per a qualsevol tipus de tràmit.

L’any 2008 es va realitzar l’estudi de revisió de les plaques de carrer de la ciutat, realitzant com a primer pas una auditoria del seu estat.

14

Complir el compromís de retolar en català totes les plaques de carrers.

Política Lingüística/

Sí parcial

Serveis Centrals

D’aquest estudi es va concloure que actualment a la ciutat hi ha 2081 plaques en català, i 160 en llengua castellana. Per tant, ja es manté el compromís de retolar en català. Totes les plaques noves es fan en català i seguint les recomanacions de la comissió del nomenclàtor.

L’estudi feia una valoració econòmica de 220 mil euros, prioritzant la instal·lació de plaques en aquells llocs on faltaven.

Aquestes actuacions es duran a terme a mesura que les disponibilitats pressupostaries ho permetin.

15

16

Comprometre’s a acomplir la Llei de Normalització Lingüística actual i no acatar les sentències del Tribunal Suprem espanyol.

Impulsar un ampli procés d’accés a l’habitatge a través d’un parc públic d’habitatge que surti de la compra de pisos vells rehabilitats.

Política Lingüística

Habitatge

No

Sí parcial

L’Ajuntament de Mataró compleix i es continua comprometent a complir les lleis de política lingüística.

L’accés a l’habitatge es suporta en el Pla d’habitatge que contempla la construcció i la mediació en el lloguer . La compra de pisos vells per rehabilitar, esta condicionada a l’obtenció d’aprofitament urbanístic en aquests moments inexistent.

Si parcial 17

18

Tot el sòl municipal destinar-lo exclusivament a serveis i equipaments.

Estudiar l’aplicació d’impostos que gravin els habitatges en desús i buits, i mesures legals pertinents per poder-los expropiar, que quedarien sota propietat pública.

Urbanisme

Habitatge/ Ingressos

Sí parcial

Tot el sol provinent de l’aprofitament urbanístic d’habitatge es destinarà a usos definits en el Pla General. El sol que vingui d’aprofitament terciari es destinarà a l’ús mes estratègic en cada moment.

En aquest moments, la nostra ordenança fiscal per l’IBI ja preveu un recàrrec del 50% per pisos buits. La mateixa llei reguladora de les hisendes locals estableix que s’haurà de desenvolupar reglamentàriament la definició d’habitatge buit. Aquest reglament no s’ha dictat, i per tant, és impossible aplicar aquest recàrrec en aquests moments fins que no es desenvolupi aquesta normativa.

Respecte a les mesures legals pertinents per poder-los expropiar, l’Ajuntament no te competències per desenvolupar aquesta normativa.

19

20

21

Promoure i donar suport a la recuperació i rehabilitació d’edificis antics en estat ruïnós. Elaborar un catàleg d’aquests edificis i un pla d’ajudes i subvencions.

Reformar PUMSA perquè s’obri a la participació del teixit associatiu (associacions de veïns, entitats socials, etc.) que impulsi i planifiqui una política d’habitatge i un model de ciutat al servei de les classes populars.

Optimitzar el patrimoni existent (determinat pel cens d’habitatges) amb la finalitat d’utilitzar aquells habitatges que estiguin desocupats durant llargs períodes de temps. Es fixarien uns terminis màxims, passats els quals en seria obligatori la seva venda o lloguer. També en els casos que no es complís els terminis s’expropiarien els habitatges per destinarlos a l’allotjament de persones sense habitatge.

Llicències i Habitatge

Sí parcial

No PUMSA

La política de subvenció a la rehabilitació d’habitatge esta contemplada en el programa del PAM 1.4.1.

PUMSA és un instrument de gestió al servei de la política municipal amb els seus canals de participació definits (Consell d’Urbanismes, Mesa d’Habitatge).

No

Habitatge

L’Ajuntament no té competència normativa en aquest àmbit. En espera que una Llei autonòmica o estatal ho reguli.

PAM. 1.4.1.

22

Creació de sistemes de compensació per rehabilitar habitatges deshabitats, indústries... per tal que els sòl dels casc urbà tingui un millor rendiment qualitatiu i quantitatiu...

No Habitatge

23

Convocar, a través de l’Oficina d’habitatge, als directors de bancs i caixes que operen en el municipi per tal d’instar-los a fer totes les actuacions possibles per evitar les execucions hipotecàries, així com als administradors de finques als efectes de rebre informació sobre l’estat d’impagament dels contractes de lloguer i intentar acordar sistemes que permetin la moratòria de processos de desnonament...

Habitatge

24

Fomentar, en els habitatges de protecció oficial, la creació de serveis comunitaris.

Habitatge

25

Crear un servei jurídic per garantir l’accés a un habitatge de totes les persones que són discriminades per algun motiu.

Habitatge

26

Impulsar hàbits d’alimentació saludable amb aliments de producció ecològica de proximitat.

27

Que tots els menjadors escolars públics ofereixin aliments de procedència i de producció ecològica.

No

Sí parcial

L’Ajuntament no té competència en matèria de compensació. Tanmateix, en els darrers anys s’ha dut a terme una política molt activa de rehabilitació d’habitatges.

No és una funció de l’administració local. No obstant els Serveis Socials municipals busquen solucions socials als desnonaments o a problemes econòmics familiars greus.

Sempre que sigui possible s’ha fet i es continuarà fent.

No

L’accés al habitatge es regula pels criteris de selecció establerts i aprovats en les convocatòries públiques d’accés a l’habitatge, fent especial incidència en els col·lectius més vulnerables.

Salut Pública i Consum

Sí

Ja s’està fent actualment la promoció d’hàbits d’alimentació saludable. Inclou aspectes com la qualitat i la proximitat.

IME

No

No és una competència municipal.

No 28

29

Redefinir la policia de proximitat amb una tarannà més proper a la ciutadania i els moviments veïnals.

Revisar l’ordenança de civisme consensuadament amb les entitats cíviques i la ciutadania.

Policia Local

L’actuació propera a la ciutadania, als comerços, a les diverses entitats, és l’eix vertebrador de la policia de barri, sense descuidar l’obligació de fer complir la llei per damunt de qualsevol altre consideració.

Aquest és el seu tarannà i la seva raó de ser.

Via Pública

L’eficàcia mostrada per aquesta ordenança per regular comportaments incívics a la nostra ciutat no justifica aquesta petició de revisió. A més, des del punt de vista legal no hi ha hagut des de l’any 2005 canvis normatius superiors que obliguin a fer cap adaptació. Es fa una valoració positiva de l’aplicació d’aquesta norma des de l’any 2005, ja que ha permès intervenir contra actes incívics que abans comportaven una total impunitat. No es considera necessària la seva revisió.

No

Civisme

30

31

Reclamar a la institució competent les ajudes promeses i no atorgades a les persones amb dependència.

Benestar Social

Sí

Gestió coordinada dels diferents serveis de menjador i atenció bàsica per a les persones en situació d’exclusió social.

Benestar Social

Sí

Les persones que disposen de reconeixement de grau de dependència tenen dret als serveis i prestacions establerts per la LAPAD. L’Ajuntament s’adreçarà a l’Administració competent per tal d’agilitzar el pagament d’ajudes pendents a les persones amb dependència.

Ja s’ esta realitzant en el marc de la Taula de Promoció social.

Nova acció PAM 2011.

32

Crear un espai públic gestionat per l’assaig de grups musicals i l’organització juvenil de concerts musicals.

IMAC

No

No hi ha possibilitat actualment d’un espai.

En relació a l’espai d’assaig s’ha de tenir en compte que ja es disposa d’espais mitjançant el projecte de la Casa de la Música Popular.

Actualment ja s’està fent.

L’Ajuntament de Mataró no discrimina ningú per raó de la seva procedència ni exerceix de policia per retallar drets. A través del Pacte per la nova ciutadania l’exerceixen polítiques actives d’integració per garantir la necessària cohesió de la ciutat.

33

Compromís municipal de no discriminar les persones per la seva procedència ni d’exercir de policia per Serveis Centrals retallar drets ja sigui en el padró o en el reagrupament familiar.

Sí

Les normes d’empadronament queden perfectament recollides en l’ordenament jurídic vigent, i son les que aplica aquest Ajuntament. El padró municipal és el registre administratiu on s’inscriuen totes les persones residents al municipi sigui quina sigui la seva procedència. En aquest registre s’inscriuen totes les persones que viuen al municipi.

Respecte al reagrupament familiar, l’Ajuntament compleix estrictament el règim de reagrupament establert a la llei orgànica sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya, i el reglament que la desenvolupa, i que garanteixen els drets de tots els ciutadans.

Sí parcial

Durant el primer trimestre de l’any es recupera la Mostra de Cinema i es treballa per impulsar-la i obtenir i els resultats de públic esperats. El context pressupostari no ens permet incrementar els recursos que s’hi destinen.

34

Mantenir i impulsar la mostra de cinema amb un pressupost més elevat per transformar-la i potenciarla en una mostra singular i potent amb una difusió d’àmbit nacional.

IMAC

35

Estudiar la ubicació d’una futura tercera biblioteca municipal.

IMAC

Sí

Ja s’està treballant en aquesta línia.

36

Oferir un servei de biblioteques itinerants (biblioplatja, etc.)

IMAC

No

Manca pressupost

37

Proveir les biblioteques públiques de fons bibliogràfic en Llengua de Signes Catalana.

IMAC

Sí

Ja s’està fent.

Acció 1.20.1.3..

38

Iniciar els tràmits per a la construcció d’un nou espai cobert polivalent per a realitzar tot tipus d’activitats esportives i actes culturals.

Urbanisme/

Sí

Esports

Està inclòs continuar el procés de la Concreció del Pla d’usos i fiançament del nou equipament de la zona del Triangle Molins, que ho contemplarà.

Ja està recollit en el PAM 2011.

39

Compromís per consensuar amb el veïnat el futur equipament del Triangle-Molins.

Participació Ciutadana/ Esports

Sí

Amb la voluntat de consens i de participació hem obert un procés participatiu amb totes les entitats involucrades en el projecte (no només les veïnals). Els espais de consens de la proposta són el Consell Rector de l’IE i el Consell del Pla Integral del Nord

40

Obrir els equipaments esportius públics (escolars i altres) per a la pràctica de l’esport en cap de setmana.

Esports/ IME

Ja hi ha instal·lacions esportives obertes en cap de setmana per la pràctica de l’esport (tant escolars com esportives municipals), recollit en el programa d’esport en escoles i lleure Sí parcial L’obertura sense recursos addicionals (vigilància, neteja, manteniment, ) de nous equipaments esportius escolars és extremadament difícil.

41

42

Protegir i desenvolupar els sector del Sorrall com a zona verda i d’equipaments sense usos per habitatges.

No modificar el Pla General de la carretera de Cirera.

No

Els drets urbanístics actuals del sector li donen una edificabilitat per a usos industrials. Qualsevol modificació de Pla General ha de contemplar l’aprofitament privat que l’actual Pla General atorga.

No

El Pla general atorga una edificabilitat al sector que una Modificació pot convertir en uns usos i oportunitats millor que les actuals.

Urbanisme

Urbanisme/ Desenvolupame nt Urbà

El sector C1 és urbanitzable amb usos terciaris. Per fer-lo viable econòmicament, i obtenir les zones verdes, i esportives, que transformaran el sòl es necessària la utilització dels usos terciaris i comercials que el Pla General atorga al sector conjuntament amb el sector colindant.

43

Iniciar la compra de diferents terrenys actualment en estat erm, dins de les Cinc Sènies, per tal d’evitar l’especulació i degradació. Aquests terrenys haurien de servir per cedir-los a la compra o lloguer per a l’activitat agrícola...

No Urbanisme

La compra de sòl no és possible en la situació econòmica actual. El lloguer de terres per a cultiu és possible entre propietaris actuals i futurs pagesos actualment.

Per altra banda, accions del PAM 2011, recullen actuacions a les Cinc Sènies.

2.1.1.7 i 2.12.1.4.

44

45

Iniciar les gestions a nivell nacional per tal d’aprovar una legislació que desenvolupi un banc de terres, tal com ja funciona a França ambla Seffer.

Les zones forestal que formen part d’aquest terç, que dóna l’equilibri a la ciutat entre zones agrícoles, urbanes i forestals, els darrers anys.

Preservar i desenvolupar les zones forestals del nostre municipi.

Aturar la creació i ampliació de noves urbanitzacions que destrossen les zones.

Medi Ambient

No

No és competència municipal.

Sí

El model territorial de Mataró ja forma part de el PTM en el sentit de mantenir el model de ciutat equilibrat entre so urbà, urbanitzable i no urbanitzable i donar mes elements de protecció al sol forestal.

Urbanisme/ Medi Ambient

46

Modificar el PMU de Ronda Barceló-Can Fàbregas i de Caralt per garantir la continuïtat de l’activitat econòmica en aquest sector.

47

Obrir un veritable debat sobre el model de comarca que volem, que sigui molt transparent i participatiu, que sorgeixi des de baix cap a dalt, i en el que Desenovlupaconflueixin les divers administracions (Generalitat, ment Urbà/ Consell Comarcal, Diputació, Ajuntament) amb els Serveis Centrals col·lectius i sectors socials diversos sensibles amb el tema.

Desenvolupame nt Urbà

No

No

L’activitat econòmica del sector és la transformació que s’iniciarà per part de l’Administració actuant durant l’any 2011 per tal de fer possible en un futur a mig termini completar la nova Ronda Barceló.

Ja està fet. Es diu Pla Estratègic del Maresme.

Sí

El PTM es la figura d’ordenació municipal territorial. Els municipis del entorn de Mataró han plantejat conjuntament, temes d’ordenació supramunicipal. La carta del Paisatge de la Riera d’Argentona és també una figura supramunicipal a treballar en aquest àmbit.

Sí Parcial

La reconstrucció esta planificada fer-la en un sector colindant.

SI parcial

D’acord amb el que estableix el Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic.

Urbanisme/

48

Planificar amb un model de gestió i ordenació territorial supramunicipal.

49

Procedir a la immediata reconstrucció de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, catalogada com a patrimoni arquitectònic, al mateix lloc original i respectant el subsòl.

Urbanisme

50

Preservar i rehabilitat les cases de cós i tots els edificis singulars de la ciutat.

Urbanisme

Desenvolupame nt Urbà

No

51

Declarar una moratòria en la construcció de noves àrees de contenidors soterrats mentre s’estudien altres alternatives més econòmiques i eficaces com la recollida porta a porta.

Manteniment/

La recollida porta a porta és mes cara que la recollida robotitzada, lateral, i posterior.

Precisament aquest era un dels motius del canvi de recollida porta a porta del centre a contenidor. En aquest sentit també cal indicar que l’Ajuntament està redactant amb el suport de l’Agència de Residus el Pla de Prevenció de residus municipals (acció 2.7.2.21 del PAM 2010) que també tractarà aquest tema.

En quant a la construcció de nous contenidors soterrats no esta prevista cap construcció durant aquest any.

52

Desplegar una política global basada en la sostenibilitat equilibri del Maresme, que haurà de tenir precisa cura de l’aprofitament dels recursos escassos com l’aigua, l’energia, el sòl agrícola i forestal, etc... Tot evitant els efectes negatius del procés urbanitzador com la pol·lució ambiental i la producció de residus contaminants.

53

Potenciar i implementar totes les vies “netes” de producció d’energia, com els sistemes basats en l’aprofitament de l’energia solar, eòlica i de biomassa.

54

Diversificació de les fonts d’energia i descentralitzar la seva producció per evitar la situació actual de control monopolístic de l’energia (gas, electricitat, etc...)

55

Elaborar un mapa de lluminositat que restringeixi els horaris d’exposició i les ubicacions de tots els rètols i senyals lluminosos de la ciutat per evitar l’excés de llum que comporta contaminació lumínica.

Sí

Ja la tenim definida en el Pla de Lluita contra el canvi climàtic- Agenda 21 Mataró

Sí

Aquestes accions estan incloses en el Pla de Lluita contra el canvi climàtic- Agenda 21 Mataró i s’aniran situant en els corresponents PAM.

Sí

Ja la tenim definida en el Pla de Lluita

Medi Ambient

Medi Ambient

contra el canvi climàtic- Agenda 21 Mataró.

Medi Ambient

Sí parcial Medi Ambient

Mataró està ultimant el Pla de renovació de les instal·lacions d’enllumenat, en el qual s’inclou el canvi de làmpades, per evitar la contaminació lumínica i complir amb els estàndards de la Generalitat.

La Generalitat ha aprovat el Pla de regulació lumínica del terme municipal.

56

Garantir a totes les noves edificacions urbanístiques tant si són privades com públiques, s’instal·lin plaques solars i que compleixin uns requisits mínims de construcció bioclimàtica on es revisin els materials de construcció i l’orientació de les cases de cara a l’estalvi energètic.

Sí Medi Ambient/

A totes les noves llicències d’obres es fa esment a l’aplicació del decret d’ecoeficiència per a la construcció.

S’aplica l’ordenança solar.

Sí

57

Cal prioritzar la minimització de residus i la recollida selectiva d’escombraries i altres residus líquids i sòlids i defugir els sistemes actuals d’incineració massiva.

Consta en la proposta de PAM 2011: L’Ajuntament està redactant amb el suport

Serveis Municipals/

de l’Agencia de Residus el Pla de Prevenció

Manteniment

de residus municipals (acció 2.7.2.21 del PAM 2010) que també tractarà aquest tema.

Sí

58

Promoure polítiques de conscienciació ciutadana per minimitzar els residus i que fomentin la reutilització.

Medi Ambient / Serveis Municipals

Consta en la proposta de PAM 2011: l’Ajuntament està redactant amb el suport de l’Agencia de Residus el Pla de Prevenció de residus municipals (acció 2.7.2.21 del PAM 2010) que també tractarà aquest tema.

Sí Parcial

Estan obertes set dies a la setmana.

L’accessibilitat ve donada per vàries components. El coneixement de la instal·lació i la gratuïtat o no del servei.

59

Fer més accessible el servei de deixalleria i concebre’l també com a un servei ciutadà d’intercanvi i reutilització d’objectes en desús.

Manteniment/

En ambdós casos estem actuant, un per les campanyes d’informació del sistema de recollida que apliquem a la ciutat i dos per la gratuïtat del servei.

Medi Ambient

Consta en la proposta de PAM 2011: Implantació d’una deixalleria mòbil a la ciutat.

No 60

Elaborar un pla de tancament de la planta incineradora a mitjà termini.

Serveis Municipals

El Centre de Valorització de Residus forma part de les infraestructures necessàries per assolir el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya i per tant ha de ser en aquest context que es plantegi qualsevol actuació sobre el Centre de Valorització.

Sí parcial

61

62

63

64

Implantació del sistema de residu mínim amb programes de prevenció, reciclatge i compostatge dels residus.

Serveis Municipals

Recuperar i restaurar les fonts dels espais periurbans.

Medi Ambient/ Manteniment

Obrir un procés per aturar els projecte de construcció de vies laterals a la C32.

Urbanisme

Elaborar un estudi sobre la viabilitat d’implantar la gestió pública del servei de transport públic urbà.

Mobilitat

Mataró té establert el sistema de recollida per fraccions tal com estableix la legislació.: Pla de prevenció de residus municipals amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya.

L’Ajuntament està redactant amb el suport de l’Agencia de Residus el Pla de Prevenció de residus municipals (acció 2.7.2.21 del PAM 2010) que també tractarà aquest tema.

Sí Parcial

S’està treballant amb els propietaris privats per poder actuar en les fonts. Depèn de la seva predisponibilitat.

No

El projecte no és de competència municipal.

No

El model de gestió interessada s’ha mostrat una eina eficaç per gestionar el transport públic de Mataró. Davant l’actual conjuntura econòmica, les conseqüències per al servei haguessin estat molt pitjors en el cas de tractar-se d’un servei de prestació directa des de l’Ajuntament, per la inviabilitat d’afrontar unes necessitats financeres que sí possibiliten en canvi el grup empresarial que gestiona la concessió.

65

Iniciar els estudis d’ubicació per la construcció de l’estació central d’autobusos interurbans que faciliti la connexió de Mataró per línies regulars o viatges puntuals amb altres poblacions catalanes i destins internacionals. Tot això sense perdre els recorreguts i parades actuals de línies com les de MataróBarcelona. Que es contempli la necessària interconnexió amb altres mitjans de transport públic com el ferrocarril i el Mataró Bus, així com l’accessibilitat per a totes les persones usuàries.

Preveure les reserves de sòl en funció de les conclusions de l’estudi d’ubicació.

66

Avançar en la universalització dels serveis públics gratuïts (és a dir, pagats entre tots via impostos) estenent-los en primer lloc als col·lectius més necessitats. Proposem ampliar als col·lectius d’aturats i estudiants l’accés gratuït a aquest servei.

67

Recuperar i rehabilitar tant com sigui possible el traçat dels camins tradicionals per bastir una xarxa comarcal de comunicacions a peu i en bicicleta.

68

Elaborar una proposta de xarxa de carril bici que possibiliti la mobilitat en aquest mitjà per tota la ciutat.

No Urbanisme/

Ja es varen presentar al·legacions al Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya. La proposta municipal és una estació intermodal amb l’estació de ferrocarril del Parc Central.

Mobilitat

No Mobilitat

Actualment el sistema de transport públic ja suporta un important nivell de finançament a càrrec de les administracions públiques, situat en un 60% del cost total. Superar aquest llindar implicaria el desequilibri financer del sistema, i hores d’ara és del tot inviable.

No

Ultrapassa les competències municipals.

S’hauria de plantejar al Consell Comarcal.

Sí

El Pla de Mobilitat Urbana ja preveu una xarxa de carril bici a tota la ciutat, la qual cosa no vol dir que tots els carrers en disposin. D’altra banda, la modificació de l’Ordenança de Circulació (2009) contempla la bicicleta com un mode de transport més a la ciutat.

Mobilitat

Mobilitat

Programa 2.7.1.

Acció: “Incorporació del carril bicicleta....”.

69 70 71

72

73

Facilitar i promoure les cooperatives de producció i consum.

Promoure l’intercanvi de serveis i coneixements entre les persones.

Promoure un canvi legislatiu per primar les empreses locals i preferentment cooperatives per a la concessió de serveis muncipals.

Garantir un ensenyament públic i de qualitat ja sigui en el preu de les matrícules com en el funcionament intern de la Universitat.

Dinamització del comerç local a través d’una potent xarxa de transport públic.

IMPEM

Sí

Ja està previst.

IMPEM

Sí

Ja està previst.

No

No pertoca a l’ajuntament el canvi legislatiu.

No

Degut a que són centres adscrits amb règim diferent pel que fa a preus. Pel que fa a qualitat ja s’hi està treballant.

IMPEM/ Compres TecnoCampus

Mobilitat

Sí

Un dels criteris seguits per dissenyar la nova xarxa de Mataró Bus va ser el garantir la connectivitat entre els principals pols comercials de la ciutat, i l’accés a aquests centres per part de la ciutadania. En aquest sentit la dinamització del comerç local ja és un objectiu del govern municipal.

Sí

Tal com ja varem dir l’any passat, aquesta política ja s’està duent a terme: 1) L’accés a interfícies de consulta de continguts i d’execució d’aplicacions és per mitjà de navegador web, amb compatibilitat amb MS Internet Explorer (propietari) i Mozilla Firefox (obert).

74

Comunicació amb el ciutadà utilitzant formats lliures i oberts.

2) Els documents i aplicacions que fan d’interfície externa, només es fan servir formats i llenguatges compatibles amb programari lliure. En el cas que sigui necessària la instal·lació d’algun plug-in en l’ordinador client, aquest ha de ser gratuït i compatible amb Windows, MS internet explorer, Linux i Mozilla Firefox.

SITT

3) Els documents que es publiquen o s’intercanvien amb altres organitzacions i persones estan en un format estàndard ISO (Adobe Acrobat), amb lectors disponibles per Linux.

Sí parcial

75

Ús i desplegament de programari lliure dins l’administració sobre plataformes lliures.

SITT

Tal com es va dir l’any passat, aquesta actuació ja es va desenvolupant segons els criteris seguits per l’adquisició d’equipaments i programari informàtic, que son els següents: CRITERI 1: En el moment d’adquirir un nou programari, l’Ajuntament basarà la seva elecció en criteris econòmics, tècnics, de rendiment, de fiabilitat, de viabilitat i continuïtat i d’adequació a l’ús pretès. El programari adquirit segons aquests criteris

pot ser lliure, obert o propietari en funció de cada casuística particular i del suport disponible en cada cas.

CRITERI 2: En igualtat de condicions es dóna prioritat al programari obert.

CRITERI 3: l’Ajuntament ha de garantir la possibilitat d’ús de programari lliure en les seves interfícies externes amb els ciutadans, amb altres empreses o amb altres administracions públiques.

Finalment dir que totes les aplicacions corporatives desenvolupades a mida es fan en arquitectura web deslligades de MS Office per tal que siguin independents del sistema operatiu de l’ordinador on s’executin, ja siguin oberts o propietaris.

Només necessiten navegador (que pot ser lliure). També participem en implantació de programari lliure del Consorci AOC.

76

Ús de programari lliure en l’educació.

77

Promoció de l’ús i desenvolupament de programari lliure en el teixit social i econòmic.

IME

IMPEM

No

És el Departament d’Educació qui ha de liderar l’ús de les TIC als centres educatius.

Sí parcial

A l’IMPEM es fan actuacions en aquesta línea com són cursos de FO i l’ús al Club de feina.

Sistemes operatius.

Els llocs de treball municipals tenen instal·lat majoritàriament el sistema operatiu Microsoft Windows XP. Quan es va fer la migració inicial no existia l’opció d’instal·lació en català, però ara hi ha disponible un “paquet d’interfície” en català que es pot instal·lar a petició de l’usuari. Aquest paquet s’instal·larà d’inici en tots els ordinadors nous.

78

79

Instal·lar en tots els equips de tots els equipaments municipals sistemes operatius en català, programari en català i establir-hi el català com a llengua per defecte.

Crear una xarxa de cartelleres d’ús públic per facilitar als col·lectius i ciutadans la comunicació de les seves activitats i convocatòries.

Programari.

SITT/ Participació Ciutadana

Participació Ciutadana

SÍ

No

El català és la llengua preferent i per omissió. Tots els desenvolupaments a mida es fan en català i alguns amb idiomes addicionals com el castellà i l’anglès. Respecte el programari estàndard, l’Ajuntament de Mataró basa la seva elecció en criteris econòmics, tècnics, de rendiment, de fiabilitat, de viabilitat i continuïtat i d’adequació a l’ús pretès. Quan aquests criteris s’acompleixen, s’escullen preferentment les opcions disponibles o traduïbles al català.

Ja existeix una xarxa de prop de 75 punts d’informació entre equipaments públics i cartelleres instal·lades a la via pública, on es divulguen les activitats de les diferents entitats de la ciutat. En els darrers anys s’ha fet un esforç per a incrementar el nombre de cartelleres a la ciutat.

80

81

Consensuar amb els membres i les entitats que formen part dels Consells Municipals de participació (territorials i sectorials) un nou mecanisme participatiu per a l’elaboració del PAM.

Adaptar la seu del Centre de Sords dels Maresme a Mataró amb els elements indispensables per la realitat del col·lectiu: timbre lluminós, video-telèfon, fax etc.

TOTAL AL·LEGACIONS VALORADES CUP: Sí: 31 Sí parcial: 21 No: 29

Participació Ciutadana

Participació Ciutadana/ Obres

Sí, parcial

Des de l’inici del procés participatiu Nova acció d’elaboració del Pam i pressupostos, els 3.13.1.2. diferents processos que s’han seguit s’ha treballat amb l’estructura de consells de participació (territorials i sectorials). Tot i així, cal analitzar els resultats obtinguts i estudiar noves alternatives que hauran de treballar-se amb els integrants dels consells.

Nova acció 3.13.1.2.

Sí Parcial

S’adaptarà la seu del centre en el marc del conveni amb l’entitat.