TRO BA DA PER LA
UNITAT
PO PU LAR
s n o i s u l c n co Trobada per la Unitat Popular a Mataró Les Esmandies, 6 d’abril de 2014
sanitat pública
feminisme
pobresa i exclusió social
serveis públics municipalització
procés cap a la independència
llengua i educació
mobilitat sostenible i territori
economia alternativa cooperativisme
pobresa i exclusió social
llengua i educació
sanitat pública
serveis públics municipalització
feminisme
mobilitat sostenible i territori
procés cap a la independència
economia alternativa cooperativisme
TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014
Conclusions de la Trobada per la Unitat Popular de Mataró El 6 d’abril de 2014 es va fer la Trobada per la Unitat Popular (TUP) a Mataró entre els col·lectius, moviments socials i persones actives en la construcció d’alternatives a l’actual model de ciutat. A la trobada es van posar en comú les diferents experiències de lluita a la ciutat per sumar esforços i pensar conjuntament com volem intervenir a Mataró. Debats temàtics: 1). Pobresa i exclusió social 2). Llengua i educació 3). Sanitat Pública 4). Municipalització de serveis públics 5). Feminisme 6). Mobilitat sostenible i territori 7). Procés cap a la independència 8) Economia alternativa i cooperativisme Debat plenari: Construïm la unitat popular •
Com avançar en la coordinació de les lluites socials i la creació d’experiències alternatives? (quins objectius compartim? quins problemes hi ha per la coordinació? Quines oportunitats ens presenta la situació actual?)
•
Com vincular la lluita de carrer amb la lluita institucional?
Trobada per la Unitat Popular de Mataró Les Esmandies, 6 abril 2014 www.trobadaupmataro.org
TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014
Conclusions del debat
Pobresa i exclusió social Trobada per la Unitat Popular a Mataró-‐ 6 d’abril Relatora: Laia Alonso
Diagnosi El debat va començar amb l’exposició de la Jordina, treballadora de la Creu Roja, sobre problemàtiques d’exclusió social a la ciutat vinculades a la labor d’assistència social que fa la Creu Roja. Va identificar tres grups sobre els que treballa la organització: Els infants, la gent gran i les famílies. També va plantejar problemes de lentitud i ineficàcia dels serveis socials municipals a l’hora d’atendre les problemàtiques derivades de situacions d’exclusió i pobresa. A partir d’aquesta intervenció va començar el debat sobre la diagnosi, del que se’n poden destacar tres grans idees: −
Les causes del problema de l’exclusió social i la pobresa s’han de buscar en el sistema econòmic i social. És un problema per tant, d’estructures econòmiques basades en una ideologia determinada. El model de societat basat en el capitalisme neoliberal comporta societats desiguals i aquesta desigualtat fa que hi hagi sectors de la població exclosos i que aquests es concentrin en determinades zones, fent apareixer fenòmens de segregació urbanística. Per això, el problema de la pobresa i l’exclusió no es pot resoldre sense un canvi de sistema. El paper de l’assistència social és fonamental per paliar situacions humanes i socials d’urgència, però no és la solució estructural al problema de l’exclusió i la pobresa.
−
Tot i que es tracta d’un problema estructural vinculat al model socio-‐econòmic, la crisi ha comportat un agreujament de les situacions de pobresa i exclusió. D’una banda ada cop hi ha més persones en situacions de pobresa i exclusió i les seves circumstàncies són més greus. I de l’altra banda la crisi també ha comportat una disminució dels recursos públics destinats a paliar aquestes situacions. S’han esmentat diferents col·lectius especialment vulnerables. Molt especialment el col·lectiu de persones immigrades sense papers, viuen una situació de total indefensió que molt sovint els aboca a la marginalitat. S’ha fet mensió especial a les dones i als joves i al fet que no intervenir suposa que les situacions d’exclusió es reprodueixin en les generacions següents.
−
Per últim també s’ha discutit sobre el paper dels serveis socials públics a la ciutat. S’ha denunciat que es tracta d’uns serveis amb pocs recursos i que estan encorsetats per uns funcionament excessivament burocratitzats que fan que no tinguin hagilitat ni flexibilitat ni eficàcia per respondre als problemes d’exclusió i
Pobresa i exclusió social Trobada per la Unitat Popular de Mataró Les Esmandies, 6 abril 2014 www.trobadaupmataro.org
pobresa de la ciutat. A més, també s’ha mencionat la contradicció que suposa que organitzacions del tercer sector, més àgils i flexibles, siguin les que hagin d’entomar la resposta assistencial.
Objectius Durant el debat van aparèixer les següents idees que expressen cap on cal que ens dirigim: −
Cal insisitir molt en la idea que aquest és un problema estructural relacionat amb el sistema socio-‐econòmic en el que vivim. Si bé és cert que el treball assistencial és imprescindible i urgent, cal fer també treball polític per lluitar contra l’exclusió. I això vol dir denunciar com el sistema capitalista genera desigualtats que comporten situacions d’urgència humanitaria i social. Cal fer, per tant treball ideològic tan a nivell de les institucions com a nivell de carrer.
−
Cal que hi hagi mobilitzacions ciutadanes. Per fer-‐ho possible cal implicar tota la ciutadania fent entendre que aquest és un problema global, de tota la societat, i no només d’aquells que estan en situacions d’exclusió. Per fer aquest treball és molt efectiu treballar des de situacions concretes, humanes, personals que generin un canvi de mentalitat. Per això el problema de la segregació urbanísitica és tan greu (fa que hi hagi sectors de la població que no entrin mai en contacte amb la problemàtica). També cal mobilitzar i empoderar als professionals que treballen en el sector del treball i l’educació social, tal com han fet treballadors d’altres sectors claus de l’Estat del benestar com els de l’ensenyament o la sanitat.
−
Cal empoderar les persones que es troben en aquestes situacions. Per fer-‐ho és més efectiu el treball horitzontal de suport veïnal que l’assistencialisme vertical de les grans organitzacions.
Propostes En el debat no hi va haver temps de proposar, debatre i consensuar propostes. Tot i així, cada participant va poder escriure en un paper les seves propostes concretes d’acció. A continuació llistem aquestes propostes que cal recordar que són aportacions a títol individual dels participants i que no van ser discutides. Per fer-‐ho més clar, les hem ordenat en funció de si s’orienten al treball institucional o a la lluita de carrer i si tenen naturalesa assistencial (per paliar les situacions d’esclusió i pobresa) o una perspectiva més inclusiva (amb l’objectiu de treure de situacions d’exclusió i pobresa a les persones més vulnerables).
Institucional
Carrer
(poders públics, serveis socials, ONG's)
(moviments autogestió)
Pobresa i exclusió social
socials,
moviments
veïnals,
Assistencial
•
Pobresa energètica: no hauria d'estar gestionada per empreses privades que guanyen milions d'euros de beneficis. Reivindicar la condonació del deutes en matèria de subministrament.
•
Accions dignes que respectin la integritat de les persones.
•
Renta bàsica
•
Baixar el preu dels lloguers per evitar col·lapse en els serveis socials i en desnonaments a persones que no tenen suficients ingressos
•
Atenció sanitària també per a immigrants irregulars.
•
Ajudes per reciclar amb cursos a aquelles persones que estant a l'atur amb més de cinquanta anys perquè tinguin més possibilitats de reincorporar-‐se al mercat laboral.
•
En l'àmbit social de la pobresa fer front a través de plataformes i associacions locals i properes.
•
Forçar resposta responsables polítics, augmentar la pressió.
Intervenció social orientada a l'empoderament, les capacitats, la formació com a eina de transformació social.
•
Integrar lluita contra l'exclusió a altres lluites (energia, sanitat, mobilitat, ensenyament,...)
•
Inversió en el recolzament necessari en l'educació dels infants i joves.
•
Cooperativisme com a via per a la regularització del mercat de treball.
•
Conscienciar a la societat que som responsables de resoldre la situació a través d'estructures públiques, les necessitats bàsiques d'alimentació, aigua, vivenda emotivitat relacional, sanitat, educació.
•
Experiències veïnals, auto-‐ organitzatives i autogestionades fruit de inoperància (deliberada o no) de l'administració.
•
Treball inter-‐generacional, estar amb els joves, ser amb ells i elles, donar alternatives i ser acollidor/es.
•
Implicació en petites (o grans) experiències de barrejar, de descoberta mútua en diversos barris de la ciutat.
•
Aproximar-‐nos a nivell personal i col·lectiu trencant les barreres: urbanístiques, legals, de classe social i de gènere.
•
Treballar per crear xarxes de suport mútu (“plataformes”) que treballin des de l'autogestió i autoorgantizació solucions emergències socials.
•
Lluitar per la regularizació de la immigració
Inclusiu
•
•
Pobresa i exclusió social
Regularizació de la immigració (són tan ciutadans com qualsevol altra persona)
TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014
Conclusions del debat
Educació i llengua Trobada per la Unitat Popular a Mataró-‐ 6 d’abril Relatora: Maria Sans.
Diagnosi -‐
Escoles amb debats buits de contingut pedagògic. En moltes escoles resulta important resoldre dubtes com “si aprovar o no a un alumne” o “si poden anar al pati mitja hora o tres quarts” o “si poden preguntar o no”. Ens plantegem que els centres educatius anem força mancats d’estones dedicades al debat pedagògic real, a discutir el perquè de les decisions i actuacions dels mestres i a l’anar una mica més enllà de si un alumne/a mereix un suficient o un excel·lent. Els docents ens reunim molt poca estona i quan ho fem és per parlar de temes que s’allunyen de tractar el creixement personal de l’alumnat.
-‐
Segregació de l’alumnat: dins i entre escoles. Ens trobem a un alumnat segregat per escoles majoritàriament degut al seu origen o a la seva classe social. Aquest fet, que va estretament relacionat a la segregació de la població dins de la mateixa ciutat el vinculem més a decisions polítiques que també caldrà anar canviant però a un fet menys controlable des de les escoles. Però considerem greu que també dins de les escoles siguem els mateixos equips docents qui potenciem la segregació; fent, per exemple, classes segons el nivell de l’alumnat, i, per tant, categoritzant l’alumnat segons si treuen un 4 o un 9.
-‐
Mestres amb poca conscienciació de la importància de la seva capacitat d’autoorganització. Des del debat es considera que ens trobem amb equips docents que han perdut consciència de la importància que té el seu rol dins la societat. Tenim una feina que educa a societats futures. La nostra manera de mirar-‐nos a l’alumnat i la nostra manera d’actuar té una gran influència sobre la seva forma de fer, ser i reaccionar. També la nostra manera d’organitzar els espais, les aules, les escoles, les classes influencia a cada actuació que fem. Des de les escoles tenim molta força perquè tractem amb la societat del present i també la qui farà el futur i ens cal ser conscients. Hem de creure qui som i què fem per defensar el dret a una educació digna i fer-‐ho a gust i de qualitat. Cal que ens creguem la nostra feina per creure que podem canviar les coses i que podem ajudar a motivar la vida dels qui comencen a viure-‐la. Ells poden fer-‐la millor, ells han de ser conscients don viuen, de quines decisions es prenen, de com viuen... per poder-‐ho fer a la seva manera i millorar-‐ho constantment. Educació i llengua Trobada per la Unitat Popular de Mataró Les Esmandies, 6 abril 2014 www.trobadaupmataro.org
-‐
Importància de l’entorn i les famílies. Tenim, cada vegada més, famílies i un entorn disposat a integrar-‐se dins les dinàmiques escolars i a participar del què l’escola proposi. Cal que aprofitem aquest moment i que l’escola formi part de tot allò que l’envolta. Que l’entorn estigui disposat a l’escola però que aquesta també ho estigui a l’entorn.
-‐
Centres amb pocs recursos. Nous projectes que mostren alternatives. Ens trobem en un moment complicat, on els recursos no abunden i les escoles van quedant cada vegada amb menys llibertats. Però això només podem canviar-‐ho els propis docents. Ja fa uns anys que s’han anat mostrant alternatives. Han sorgit nous projectes que es plantegen les formes d’educar i que ens ensenyen formes d’organitzar els espais, els materials i els docents que fan rebaixar el malgastar i augmenten la qualitat de les escoles. Cal observar-‐les i estar-‐hi atents perquè ens estan oferint alternatives. Però tampoc no podem deixar de lluitar perquè les polítiques continuïn considerant l’educació com un pilar clau i no les vagin despullant poc a poc i deixar-‐les cada vegada amb menys recursos. De nou, cal que els docents creguem que tot el que fem és important i ens organitzem per seguir-‐ho defensant i per aconseguir tot el que necessitem per tirar-‐ho endavant.
Objectius -‐
Recuperar la força dels equips docents. Cal que ens creguem la nostra tasca. Els treballadors de les escoles han de ser equips humans units i cohesionats. Equips que creguin que allò que fan és important; capaços d’organitzar-‐se i de moure’s per organitzar les coses. Disposats a dedicar hores i passió a la seva feina i a creure que tot allò que volen i creuen és possible.
-‐
Aprofitar la participació de l’entorn per fer possible una educació de qualitat i implicada en el seu barri/ poble/ ciutat... Que l’escola sigui una eina més de cohesió i al servei de l’entorn i que l’entorn la visqui com una eina bàsica, útil i necessària.
-‐
Potenciar l’IDEAL tenint molt present lo legislatiu perquè també és molt important. Les escoles i els equips docents hem de seguir caminant cap a l’IDEAL pedagògic que ens porti a acompanyar a persones durant el seu creixement i a ajudar-‐los a ser lliures, conscients i actius en la seva vida. Als equips docents ens toca reunir-‐nos i debatre cada decisió i actuació per anar caminant cap a una educació plena de sentit i utilitat. Però això no ens pot fer oblidar una lluita que ha de ser paral·lela. Tot aquest camí que hem de Educació i llengua
començar té sentit si va acompanyat d’unes lleis que ho faciliten i acompanyen. Cal tenir molt en compte que la llei i els governs poden imposar i que cal estar-‐ne molt pendents. Necessitem normatives que omplin els centres de recursos i que els donin llibertat. Que assegurin un mínim de qualitat pedagògica i que estudiïn els criteris per l’acceptació de docents. Cal ser constants i presents en l’anàlisi de les lleis que sorgeixin i cal assegurar que els qui governin escoltin i tinguin en compte els qui som a les aules. L’IDEAL i el LEGISLATIU resulten dues lluites paral·leles, que cal anar fent avançar.
Propostes -‐
Insubmissió davant les lleis. Construir des de les escoles.
-‐
Recuperar el lloc de treball com a acció política.
Educació i llengua
TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014
Conclusions del debat
Sanitat Pública Trobada per la Unitat Popular a Mataró-‐ 6 d’abril Relator:
Diagnosi −
Hi hahagut una pèrdua de drets sanitaris en els darrers anys, amb l’excusa de la crisi.
−
Hi ha mancança de mobilització de la ciutadania.
−
Patim precarització dels serveis: retallades, llistes d’espera…
Objectius −
Presa de consciència i mobilització de la ciutadania.
Propostes −
Taules triangulars de salut
−
Transparència gestió.
−
Prou finançament públic per a la sanitat privada.
−
Prou restriccions a l’atenció sanitària.
−
Manifestació 31 de maig a Mataró.
Sanitat Pública Trobada per la Unitat Popular de Mataró Les Esmandies, 6 abril 2014 www.trobadaupmataro.org
TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014
Conclusions del debat
Municipalització de serveis públics Trobada per la Unitat Popular a Mataró-‐ 6 d’abril Relator: Jaume Punsola
Introducció al debat Els municipis tenen l'obligació de prestar diversos serveis a la seva ciutadania, com la recollida de residus, l'enllumenat, l'aigua potable, la neteja carrers, biblioteques o serveis socials. La llei permet que aquests serveis es puguin prestar de forma directa (bé amb personal municipal propi o bé amb empreses municipals) o indirectament a través d’empreses privades que han de guanyar un concurs per a ser escollides com la millor oferta. Als anys 80, la major part dels serveis es prestaven directament pels municipis, però des d'aleshores es van començar a privatitzar amb el discurs de la millor eficiència de l’empresa privada. Actualment estem assistint a una nova onada privatitzadora, alhora que també emergeix una dinàmica incipient però profunda de remunicipalització dels serveis, amb el doble objectiu de disminuir-‐ne el cost i millorar la qualitat del servei. Com és que encara hi ha qui defensa que és més eficient la prestació de serveis públics a través d’empreses privades? Quins mecanismes tenim per anar empenyent cap a una prestació de serveis públics honesta sense que ningú n’extregui un benefici privat?
Presentació De la mà de la CUP d'Arenys de Munt, se'ns presenta l'experiència de remunicipalització d'alguns serveis, tasca duta a terme l'any 2011 després de la seva entrada al govern i davant d'una situació marcada per la falta de recursos. Amb la intenció de mantenir o abaixar impostos i garantir la qualitat dels serveis existents, prestats perquè la llei els obliga, inicien un seguit d'estudis per a cada servei sobre el cost real, la qualitat, la transparència i l'especialització del personal, que els porta a iniciar canvis en alguns d'aquests serveis, com l'escola bressol, la recollida de residus, l'enllumenat... amb la participació dels usuaris finals, és a dir, els ciutadans. D'aquesta experiència se'n desprèn un abaratiment de costos i una millora del servei i d'altres beneficis: exempció de l'IVA; control directe sobre el servei perquè no és necessari contractar a ningú que vetlli pel compliment del contracte; es garanteix la transparència a través de les auditories i Consells d'Administració; actuacions immediates davant els problemes perquè no depens de tercers; no hi ha conflictes d'interessos arrel d'això, perquè tots els implicats pertanyen a l'Ajuntament; professionalització del propi personal; reinversió dels guanys en el propi servei o municipi; repercussió neta dels costos perquè Municipalització de serveis públics Trobada per la Unitat Popular de Mataró Les Esmandies, 6 abril 2014 www.trobadaupmataro.org
no hi ha els marges que apliquen les empreses privades; dinamització de l'economia local i foment de l'ocupació entre la gent del poble.
Acords del debat 1. Diagnosi 1. Costos més elevats en serveis privatitzats 2. Externalització de serveis i funcions. 3. Idea “L'empresa privada treballa millor”. 4. Serveis públics mal gestionats. 2. Objectius 1. Fomentar el debat públic a favor de l'empresa pública. 2. Incidir directament en la qualitat, cost, transparència i especialització. 3. Revertir el beneficis en els propis serveis. 4. Afavorir el control ciutadà, la participació dels treballadors i la gestió professionalitzada. 3. Propostes 1. Impuls a la propietat col·lectiva de serveis. 2. Mancomunació de serveis amb altres municipis. 3. Conèixer el “mapa” d'empreses de serveis i relacions entre elles i/o l'Ajuntament (contractes, concursos, licitacions, convenis). 4. Coneixement dels costos reals de cada servei.
Resum del debat Diagnosi 1. Costos més elevats en serveis privatitzats Privatitzar un servei resulta més costós pel sol fet que l'empresa que gaudeix de la concessió o contracte presentarà una factura amb IVA, el qual podríem estalviar-‐nos degut a que les empreses públiques n'estan exempts de liquidar-‐lo. Dins d'aquesta factura hi trobarem el servei, però a més, les nòmines del personal i els beneficis que busca i necessita l'empresa privada. D'altra banda, un cop adjudicat, sovint per sota del preu real, aquests deixen de donar part del servei o cobren prestacions extres per obtenir el benefici. La remunicipalització, per tant, suposa un estalvi perquè no hi ha Municipalització de serveis públics
marges, ni personal intermediari, els beneficis repercuteixen sobre el propi servei i disposa d'un seguit d'avantatges fiscals. Si bé això és una realitat innegable, a partir dels anys 90 hi va haver un allau de privatitzacions arreu i actualment dins el consistori de Mataró, només hi ha dos grups que estan a favor de la remunicipalitzar serveis, a saber: Plataforma per Catalunya i la CUP.
2. Externalització de serveis i funcions. La privatització de serveis públics no sempre és visible ni afecta a tot un servei prestat, hi ha tasques d'aquest o funcions que l'Ajuntament adjudica a empreses privades de forma poc transparent, sense que es conegui el conveni. Aquest pot afectar a una petita part d'un departament que d'un dia per l'altre pot veure com canvien els seus companys sense conèixer la tasca encomanada.
3. Idea “L'empresa privada treballa millor”. Entre la ciutadania hi ha una visió de desprestigi del treball municipal i dels seus treballadors en particular. Històricament s'ha associat el treballar bé amb l'obtenció de beneficis, bo i que no sempre un servei pot donar beneficis sinó tot el contrari, pot representar un seguit de deutes que caldrà ajustar per arribar a un dèficit zero. D'altra banda, hem vist com aquestes empreses públiques es converteixen en “cementiris d'elefants”, a causa de l'ocupació o creació de llocs de treball específics, per a càrrecs o persones de confiança que es vol reubicar dins d'empreses públiques per no fer-‐los fora del sistema i ocultant les veritables raons del trasllat.
4. Serveis públics mal gestionats. No es pot imaginar un servei públic deficitari que en mans privades doni beneficis; en tot cas caldrà parlar de mals gestors, de l'elecció errònia de persones sense la formació adequada per comandar l'empresa. De Consells d'Administració i/o polítics que d'un mandat a un altre canvien les regles del joc segons els convé, independentment de la seva idoneïtat.
Objectius 1. Fomentar el debat públic a favor de l'empresa pública. Cal vetllar pel bon funcionament dels serveis partint de l'opinió dels usuaris, transmetre'ls-‐hi els pros i contres de cada opció, fent-‐los partícips de l'elecció de les diferents mesures. Cal poder equiparar el concepte anglès de 'civil servant' amb el de funcionari o treballador municipal, és a dir, una persona al servei del ciutadà, que és en definitiva el propietari del servei que dona resposta a una necessitat concreta d'aquest.
2. Incidir directament en la qualitat, cost, transparència i especialització. La gestió directa d'un servei permet tenir un millor control de la qualitat, aquesta gestió permet incidir directament en les millores, les necessitats, les deficiències i la resolució de problemes a partir dels propis recursos perquè no hi ha conflicte d'interessos. La reducció de costos es fa palesa des del moment en que no hi ha una empresa que es quedi cap benefici, que no cal pagar els marges en la compra de material i pel fet d'estar exempts d'IVA. La gestió a través d'un Consell d'Administració, les auditories i el fet tenir la informació relativa al servei de primera mà, ajuden a la transparència de la gestió. Finalment, la contractació es fa segons les necessitats de cada i l'especialtzació professional del personal.
3. Revertir el beneficis en els propis serveis. És evident que una empresa pública, a diferència de l'empresa privada, no està pensada per a obtenir beneficis, però tampoc es pot permetre pèrdues constants; per això, cal que arribi al dèficit zero, a ser autosuficient i que si obté beneficis, aquests s'inverteixin en la millora del servei i no per finançar altres despeses municipals.
4. Afavorir el control ciutadà, la participació dels treballadors i la gestió professionalitzada. Municipalització de serveis públics
Estem parlant de serveis al poble, és impensable que aquesta gestió sigui única i exclusivament duta a terme des del consistori i d'esquenes al ciutadà. És necessària la implicació d'aquest, perquè d'ell en depèn que sigui un èxit i que aquest pugui millorar dia rere dia. Cal escoltar la seva opinió així com la dels treballadors que presten el servei, són aquests qui en definitiva el coneixen de primera mà i tenen la formació específica per oferir-‐lo. La gestió del servei ha de quedar sempre en mans de persones preparades, amb una administració que no tingui res a envejar a una societat anònima i amb un consell d'administració que vetlli pel servei i els ciutadans.
3. Propostes 1. Impuls a la propietat col·lectiva de serveis. La creació d'un servei a partir d'una necessitat de la ciutadania pot venir donada per l'emprenedoria i col·laboració de particulars, que amb l'aportació de recursos materials, intel·lectuals i personals són capaços de donar cobertura a una necessitat. A tall d'exemple, es parla d'experiències com “Mataró sense fils”, una xarxa de telecomunicacions oberta a tothom, on cada persona que es connecta estén la xarxa. És a dir: un servei que es fa amb la col·laboració i participació de tots els interessats per al benefici col·lectiu, sense dependre d'un ajuntament, d'una empresa pública o privada, els quals poden participar i sumar-‐se al projecte en iguals condicions que la resta. Gràcies a iniciatives com aquesta, municipis i territoris on no hi arriba telefonia, perquè a cap empresa de telecomunicació els surt rendible, poden gaudir d'aquest servei.
2. Mancomunació de serveis amb altres municipis. Un servei que per a un municipi tindria un cost molt elevat, pot ser assumible si es reparteix la càrrega entre diferents municipis. Es podent establir col·laboracions, convenis o contractes per a realitzar un determinat servei i donar resposta a una necessitat. De fet, en altres països, s'ajuda i incentiva des del govern a que es produeixin aquestes col·laboracions.
3. Conèixer el “mapa” d'empreses de serveis i relacions entre elles i/o l'Ajuntament (contractes, concursos, licitacions, convenis). Sovint hi ha poca transparència i un gran desconeixement dels acords existents entre les empreses privades i l'Ajuntament; de fet ni tan sols es coneixen molts dels serveis o funcions que aquest té subcontractats i quin abast tenen. S'ha de reclamar la transparència i donar a conèixer aquestes relacions, quins acords hi ha entre les empreses implicades i quin abast tenen (p. ex., afecta al 100% del servei o tan sols a una part i la resta se'ns facturarà a banda?). Cal generar i donar a conèixer el “mapa” de totes aquestes privatitzacions, quins drets i obligacions representen per a les diferents part implicades, que impliquen per al ciutadà i entendre'n, així, el funcionament, saber si el servei prestat és correcte, si cal replantejar-‐lo, si és necessari i dóna resposta a una necessitat, qui en surt beneficiat.
4. Coneixement dels costos reals de cada servei. Cal treballar per obtenir i exigir tota la informació relativa als costos reals dels serveis des dels diferents àmbits: polític, sindical i personal. Entendre com està organitzat i quina despesa ens suposa aquest per saber si hi ha costos afegits i no contemplats en convenis, contractes o concursos que seran facturats a banda. D'altra banda, és necessari incidir en l'opinió de la gent i fer-‐los veure que ells en són els veritables propietaris i com a tals, han d'estar al cas de com i en què es gasten els seus diners quan parlem de serveis públics.
Municipalització de serveis públics
TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014
Conclusions del debat
Feminisme Trobada per la Unitat Popular a Mataró-‐ 6 d’abril Relator: Ausiàs Ferrer
Diagnosi −
Eisteixen mecanismes d’opressió social i d’explotació econòmica de les dones per part dels homes.
−
Dintre dels moviments socials (i l’esquerra independentista) es reprodueixen discursos i comportaments de violència patriarcal.
−
Reconeixem els diferents discursos feministes i pràctiques. El trans-‐feminisme com a discurs superador del patriarcat.
Objectius −
Reconèixer el treball de cures i el seu caràcter social com a treball humà (independentment de si és productiu) remunerat.
−
Socialització del treball de cures: quin treball de cures és d’àmbit privat i quin ho és d’àmbit públic?
−
Crear xarxa de suport mutu per afrontar les situacions de violència patriarcal.
Propostes −
Anàlisi de les dades d’atur i exclusió social segons una perspectiva de gènere.
−
Anàlisi de la distribució dels espais públics i serveis públics als diferents barris de Mataró.
−
Instar els diferents moviments socials i organitzacions de l’esquerra independentista a facilitar la participació.
Feminisme Trobada per la Unitat Popular de Mataró Les Esmandies, 6 abril 2014 www.trobadaupmataro.org
TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014
Conclusions del debat
Mobilitat sostenible i territori Trobada per la Unitat Popular a Mataró-‐ 6 d’abril Relator: Jordi Pagès
Diagnosi: En l’àmbit de Territori i Mobilitat assistim a l’emergència de reptes ambientals i socials (canvi climàtic, imminència dels límits energètics i materials finits, empremta ecològica, increment de desigualtats d’accés al transport, mercantilització del territori) que precisen alternatives inajornables. Al Principat de Catalunya, abandonats els avançats projectes viaris i territorials de la Generalitat republicana, s’ha consolidat un model de comunicacions radial lligat a l’expansió metropolitana i al creixement il·limitat, fomentats en el vehicle privat. Una xarxa dual d’autopistes privatitzades i autovies públiques ha segmentat doblement el territori i ha hipotecat una reconversió adreçada a l’equilibri territorial i al foment del transport públic. La planificació viària ha generat expansions urbanístiques més enllà de la pròpia planificació territorial i ha servit els interessos de constructores i immobiliàries dins la fase de bombolla financera. L’aposta per l’Alta Velocitat ha hipotecat, alhora, la inversió en el ferrocarril convencional mancat de competitivitat i de nous projectes . El transport en autobús també ha estat víctima del col·lapse metropolità mancant veritables accessos independents de carril bus. Al Maresme s’ha implantat aquest model amb la C-‐32 privatitzada i la NII inviable com a via comarcal. El transport públic ha quedat estancat, amb preus i ofertes incompetents amb el vehicle privat. Els projectes de ferrocarril –com el de la línia de Mataró a Granollers-‐ han estat aturats mentre es prioritzava en tot moment la intervenció en carreteres. L’autobús urbà de Mataró continua sent car, poc competitiu i privatitzat. La xarxa intermunicipal d’autobusos presenta moltes limitacions. Els aparcaments al voltant d’estacions i parades d’autobús són molt insuficients i degradats. El desplaçament intermunicipal en bici i a peu és residual i amb sinistralitat alta. La comarca ha patit una degradació paisatgística i ecològica amb el creixement irracional i la implantació d’infraestructures viàries al servei del vehicle privat i dels interessos de la concessionària Abertis. La proliferació de grans superfícies comercials impulsada abans i encara més durant l’actual crisi econòmica, fomenten una mobilitat i un urbanisme gens desitjable. La comarca no pot suportar més infraestructures sense canviar el model de planejament urbanístic, cal reconvertir les actuals i prioritzar aquelles que fomentin el transport col·lectiu. Mobilitat sostenible i territori Trobada per la Unitat Popular de Mataró Les Esmandies, 6 abril 2014 www.trobadaupmataro.org
Objectius: La priorització ferma del transport públic i dels desplaçaments a peu i en bicicleta juntament amb el mínim impacte ambiental i territorial de les noves infraestructures que els desenvolupin. A nivell de Maresme, especialment: Aturar la renovació de la concessió de l'Abertis per al 2021. Oposició a nova xarxa viària al servei de l'automòbil (autopista Lloret, variants) que es deriva de l'esbós del nou Pla de Mobilitat del Consell Comarcal.
Propostes: −
Suport a noves mocions municipals que prioritzin el transport públic i optin perr acabar amb la concessió d'Abertis al 2021 de cara a poder gestionar públicament la xarxa.
−
S'ha debatut amb diferents opinions les propostes tècniques exposades per l'activista Jordi del Egido que opten especialment pel metro Barcelona-‐Mataró i ferrocarril a LLoret. Potenciar nit-‐bus. Algunes opinions dubtaven sobre l'impacte ambiental d'un metro i el seu cost econòmic i prioritzaven altres opcions ( carrils bus a C-‐32).
−
Es manifesta que preocupa més que no es facin noves barbaritats que no pas els detalls tècnics de les ubicacions.
−
Donar suport a les recents mobilitzacions a la comarca dins la campanya STOP PUJADES del Transport Públic que estan en marxa i que fan insistència en la discriminació socials de l'actual model de transport públic.
−
Redistribuir la Xarxa de Mataró-‐bus amb una nova orientació que redissenyi circuits i inclogui transbordaments, millora aparcaments estacions bus i tren..
−
Potenciar carrils bici especialment per accés al treball intermunicipal.
−
Prioritzar la denúncia dels actuals dèficits del transport públic. Denunciar preus, horaris, circuits, mancances de connexions o que es va dret als autobusos directes a Barcelons de la Cases.
−
És bàsic reforçar moviments socials o ajudar a crear-‐los lligats a usuaris afectats.
Pendent per absència dels veïns el debat sobre el nou nus d'accés nord de Mataró.
Mobilitat sostenible i territori
TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014
Conclusions del debat
Procés cap a la independència Trobada per la Unitat Popular a Mataró-‐ 6 d’abril Relator: Juli Cuéllar
Diagnosi 1). La consulta del 9 de novembre té elements per a: •
RUPTURA > Independència
•
PACTE > Tracte fiscal diferencial, o federalisme, o estat associat…
2). Tot està molt obert, però si ho deixem en mants dels partits anirem a parar al pacte. 3). L’ANC és una eina que implica: •
Mobilització democràtica, no violenta i festiva.
•
Acceptació de la legalitat
•
Escassa implicació i repercussió dels discursos de les esquerres.
Actualment l’ANC contempla quatre escenaris: 1. Es fa la consulta amb plenes garanties (unitat institucions i poble). 2. Es fa la consulta en una part del territori (resultat no fiable). 3. No consulta = “plebiscitàries” per declarar la independència. 4. Involució política. Els escenaris 3 i 4 impliquen nul·la o escassa participació del poble. 4). Les Eleccions Municipals 2015 podrien ser la via intermèdia entre la consulta i les “plebiscitàries” per reclamar la independència. 5). Distanciament de la classe treballadors i de l’esquerra com a problema. Procés cap a la independència Trobada per la Unitat Popular de Mataró Les Esmandies, 6 abril 2014 www.trobadaupmataro.org
Objectius A. Estar d’acord amb la independència no equival a acceptar el model de país de CiU. No confonguem. B. Cal fer participar i implicar la classe treballadora en el procés cap al la independència. Cal incidir en l’àrea metropolitana de Barcelona. C. El pes del discurs social dins l’ANC depèn de la incidència de l’esquerra independentista. Cal treballar-‐hi. D. Definir les línies vermelles de la futura constitució de la República Catalana per estar preparats quan es plantegi. E. Fer la consulta tant sí com no equival a desobeir el marc legal espanyol i, per tant, cal treballar i reforçar la desobediència civil i no dependre dels equilibris dels polítics i les institucions.
Propostes 1) Crear, amb el suport d’entitats, partits i ajuntaments, una estructura neutra per dur a terme el Referèndum, tant sí com no, amb plenes garanties de democràcia, transparència i seguretat (ens neutral i amb implantació territorial). Ens proposem impulsar-‐lo des de Mataró. 2) Importància dels municipis. Cal crear una xarxa/estructura de suport municipal del referèndum, i que pugui proclamar la independència. 3) Impulsar un debat sobre els continguts de la futura Constitució Catalana des de la base. 4) Mobilització centrada en la desobediència al marc legal espanyol (Consitució espanyola) és la única garantia d’independència.
Procés cap a la independència
TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014
Conclusions del debat
Economia solidària i cooperativisme Trobada per la Unitat Popular a Mataró-‐ 6 d’abril Relatora: Laia Alonso
Resum del debat •
Sortir del capitalisme és una qüestió de supervivència. Hem de treballar per un nou paradigma que es basi el característiques bàsiques dels éssers humans com la cooperació, la fraternitat i la solidaritat, que l'han ajudat a avançar i evolucionar al llarg de la història.
•
A nivell jurídic ho tenim escrit en tractats internacionals i constitucions, és doncs una qüestió de voluntat política, de pràctica democràtica. És una utopia que ja ha començat.
•
Parlem de la treballar en base a les necessitats existents i a la confiança.
•
El format cooperatives de treball encara és poc conegut, hem de preservar l'essència del cooperativisme abans que la institució deformi i engoleixi el concepte. Com fer-‐ ho?
•
Es detecten les següents problemàtiques: o
Coordinació i cooperació entre cooperatives de treball.
o
Compatibilitat entre tirar un projecte empresarial endavant i fer treball polític – ideològic en pro de l'economia solidària i el treball en xarxa. Manca temps i falten mans.
Objectius: 1) Estructurar i organitzar el treball en comú segons les necessitats reals. Fer més pràctica i efectiva la lluita per un nou model econòmic. 2) Desenvolupar les eines i espais organitzatius amb objectius ideològics i pràctics. 3) Comunicació – difusió d'alternatives. Treballar per fer arribar més informació a molta més gent, a la gran majoria, per generar consciència. 4) Facilitar l'accés a les alternatives que suposen l'economia social i solidària a més gent. Poder tenir un consum conscient i responsable sense ser super-‐militant. Economia alternativa i cooperativisme Trobada per la Unitat Popular de Mataró Les Esmandies, 6 abril 2014 www.trobadaupmataro.org
5) Exigir a les institucions polítiques per afavorir l'economia social. 6) Foment del mercat social (UCM vol renèixer al Cafè de Mar). Foment de les monedes social com l'Ecosol, fomentar l'intercooperació. 7) Aprendre a treballar en base a una bona gestió dels sentiments i sostindre els valors necessaris per unes relacions humanes sanes i efectives.
Propostes: 1) (ja està passant) construcció d'espais referencials: Cafè de Mar i Can Fogaroles. Necessaris pel contacte i la interacció de persones i projectes, consumidores i productores, etc. Per difondre aquest nou model, per generar noves experiències,... 2) Participar a comissions d'UCM com la comissió social, o altres, per potenciar UCM com a eina al servei del món cooperatiu mataroní.
Economia alternativa i cooperativisme
TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014
Conclusions del debat
Plenari: construïm la Unitat Popular Trobada per la Unitat Popular a Mataró-‐ 6 d’abril •
Construïm la unitat popular
•
Com avançar en la coordinació de les lluites socials i la creació d’experiències alternatives? (quina objectius compartim? quins problemes hi ha per la coordinació? Quines oportunitats ens presenta la situació actual?)
•
Com vincular la lluita de carrer amb la lluita institucional?
1. Coordinació i interacció entre les lluites socials i les alternatives Com avançar en la coordinació de les lluites socials i la creació d’experiències alternatives? (quins objectius compartim? quins problemes hi ha per la coordinació? Quines oportunitats ens presenta la situació actual?) •
Experiències com les d'avui són molt importants: espais d'aquest s'han de tornar a repetir, els hem de reforçar a la nostra agenda política. S'han de crear llocs de trobada com la TUP o altres, per visibilitzar, compartir i teixir complicitats. tronem a repetir trobada. En si mateix és interessant/ continuuitat.
•
Molt positiu vincular en diferents debats, gent que està en diferents lluites. Alhora es veu molt important publicar les conclusions dels debats, treballar-‐les amb calma. Fer l'esforç per traslladar i difondre conclusions a altres col·lectius i persones que no hi han pogut ser.
•
Espais com el d'avui son rics, però també hi ha altres vàlids, i reforçar-‐los ajuda ha aglutina lluites creant sinergies. Cafè de Mar i Can Folgaroles interessants exemples d'espais emergents auto-‐organitzats, on es poden trobar lluites i alternatives en funcionament. Important polititzar les diferents lluites i espais socials, de manera que passin dels objectius concrets que són les causes de la mobilització a que aquestes es puguin vincular al funcionament sistema determinat.
Trobada per la Unitat Popular de Mataró Les Esmandies, 6 abril 2014 www.trobadaupmataro.org
•
La CUP pot tenir un paper central, com una centrifugadora, un òrgan coordinador que aglutina, no estem parlant de lluites independents. La CUP es veu com un front més que s'ha d'integrar i interrelacionar d'igual a igual amb la resta de lluites i moviments socials.
•
A nivell local ser capaç de crear un fil argumentat (entorn capitalisme, patriarcat...) que identifiques les lluites sectorials que estan funcionant molt bé. Aquesta tasca en part es pot fer des de la CUP.
•
Es veu la necessitat de augmentar la coordinació de les lluites a nivell comarcal, crear espais, dinàmiques i fluxos transversals. Estalviarem duplicitats de feines, la coordinació també permet visibilitzar lluites comunes. Juntes som més fortes, per tant és necessari coordinar-‐se. Un dels problemes rau en contactar i establir una vinculació amb col·lectius d'altres pobles. És complicat traspassar el nucli local de actuació immediata. El procés és començar amb els temes d'abast local i anar obrint-‐se i coordinant-‐se a través del territori.
•
Prioritzar lluites, transcendint ambigüitat i contradiccions que es poden generar. A curt i llarg termini no podem perdre de vista objectiu comú lluitar contra capitalisme, creant unitat popular que generi contrapoder des de baix. Creant una homogeneïtat respectant la diferència.
•
Impulsar dates i espais organitzatius unitaris, forçar convergència d'interessos en moments concrets: primer de maig, 31 de maig, 11 de setembre,... reforçar espais on la diversitat de lluites es vegi reflectida, hi sigui present. Que esdevinguin espais unitaris de mobilització on totes les sensibilitats si poden sentir representades. Que es faci visible que hi ha aquest espai/moviment que camina cap a la unitat. Espais que procurin aglutinar totes les lluites... sense papers, dones, sanitat, educació, independència...
•
Reforçar postures d'esquerra de l'ANC: pica porta a ANC Mataró i fer-‐los partícips d'aquesta mobilització social, si volen un país millor no poden donar l'esquena a les lluites pels drets bàsics. Que es donin per al·ludits, tenen massa crítica important. Forçar la màquina des de l'àmbit social perquè el moviment sobiranista no sigui autista
•
Cal treballar per buscar complicitat sobiranista i la diversitat de lluites pels drets socials.
•
Hi ha una agenda amb un calendari procés sobiranista, tot i així el focus del discurs no és inamovible. Alhora, és necessari traspassar costum que hi ha aquí a Mataró en convertir espais de lluita en espais partidistes, personalismes concrets, recels, etc.
2. Institució – carrer Com vincular la lluita de carrer amb la lluita institucional?
•
El repte institucional és tot un debat. Es qüestiona la necessitat d'entrar / seguir a la institució o no.
•
Temes de domini públic són de sensibilitat total, i qualsevol iniciativa té el valor i la necessitat d'agregar persones. Majoria població absent de la vida política, es limita a queixar-‐se. Totes les iniciatives de caràcter popular tenen importància fonamental per apropar a gent als temes actuals i comuns. Problema ciutadans no només exclusió socials, sinó auto-‐exclusió. Hem d'explorar com pensa la gent, com transmetre a la gent que si no fa quelcom, sinó no treballem per defensar el què ens pertany res canviarà.
•
Hi ha gent que està implicada en moviments socials, culturals, etc. amb certa por a vincular-‐se amb organitzacions polítiques, a prendre part de la vida política de la ciutat. En general ens costa pensar que també podem (i hem) de ser útils en aquest entorn. Per tant, hem de cercar estratègies i eines per polititzar les persones i la societat. Alhora, ha d'haver-‐hi canvis en les organitzacions polítiques i partits, sent més democràtics, transparents i permeables.
•
Una organització com la CUP hauria d'anar-‐se transformant en un espai polític ampli, aglutinador, amb diferents formes de participació. No tant com a CUP anar al terreny de les organitzacions i moviments socials, tan sols formar-‐hi part quan calgui; sinó créixer organitzativament de manera que siguem més permeables, i la gent de moviments socials es puguin sentir seu aquest espai polític i hi podem treballar conjuntament amb diferents graus i nivells d'implicació.
•
Apropar carrer i institució a través de la feina quotidiana bidireccional, generant consciència dia a dia, perdent la por i superant prejudicis.
•
Feina institucional també és una feina important, poc agraïda però necessita ser participada i protagonitzada.
•
Objectiu trobades d'aquestes dirigit també cap a la institució, programa rupturista, properes municipals paper important, aconseguir veu àmplia.
•
De cara a les eleccions municipals necessitem una candidatura que servís perquè les mobilitzacions siguin més fortes i coordinades. Hem de treballar cap a un programa rupturista pel 2015 que defineixi la ciutat que volem. Candidatura potent que porti nostra veu. Amb la CUP tenim un regidor però no és insuficient, ara mateix necessitem més.
•
No hem de descartar paper rellevant de les municipals en el procés sobiranista (s'està recordant molt l'escenari de la proclamació de la República del 14 Abril del 31).
3. Procés sobiranista cap a la independència
•
Avui ANC contemple gran part de la mobilització social de l'agenda sobiranista, però s'ha de treballar barrera cultural que existeix en la qüestió independentista. Ens hem despreocupat responsabilitat nostre vida pública, nosaltres proposem a la gent que faci un esforç per implicar-‐s'hi. Pensar com fer-‐ho.
•
Moviment polític i procés sobiranista, necessitat de pensar aquest procés amb altres lluites, necessitats classes populars. Fins a quin punt una cosa va després de l'altre.
•
Les CUP plantegen tema sobiranista a partir crítica sistema capitalista i problemàtiques ordre social, es un novetat marc polític, perquè ERC no posa en qüestió aspectes socials. Responsabilitat de les CUP és gran, amb intervenció individual a ANC i/o actes programàtics. Relacionar aspectes sobiranista amb capitalisme. Debatre i actuar manera transversal. Lligar visió crítica sistema i visió sobiranista. L'estratègia esta ben plantejada.
•
Independentista és una cosa només dels catalans? No seria completa una lluita tant important sense el conjunt de ciutadans i ciutadanes que viuen a Catalunya, ja que part important població de Catalunya que no es/ se sent catalana. Integració, inclusió.
•
L'ANC està fent una tasca informativa a nivell de barris, cada vegades estant menys d'esquena als barris. Si ANC pogués fer uns plantejaments més socials, potser entrarien millor fer-‐nos nostres totes les reivindicacions socials. Molta feina i falta temps per debat polític a fons. Crear algun grup de debat dins de l'ANC a nivell local per treballar model de país. Necessitem propostes concretes.
•
En el procés sobiranista comptem amb tothom. La comissió de barris de l'ANC intenta fer aquesta feina de traspassar la barrera identitària amb el tema de la independència, anar més enllà de la persona que se sent catalana. Ens hi hem d'implicar totes.
•
Problemes entre algunes de les aliances, perill que comporta la burgesia catalana dins de l'ANC. Tema delicat. Més fàcil engrescar alliberament social a molta gent. CUP ha de ser capaç de centralitzar centre debat classe treballadora i lluita social, i no del si.
•
Com a ANC no anem a buscar el “si”, sinó per el dret a decidir. Hem de reflexionar amb quanta més gent millor com ho anem a fer, com es poden sentir en aquest procés.
•
ANC és un moviment ampli i com és natural ple de contradiccions. Actualment s'estant donant moltes crisis... Catalunya està molt mobilitzada a nivell sobiranista i no ens hi podem quedar al marge. Moviments socials també convulsius, es pot donar la confluència en un nou procés constituent. Absolut no ho podem aconseguir, ara revolució democràtica, no estem un procés revolucionar, sinó de democratització i alliberament nacional.
•
La CUP té dues cames una al carrer i una institucions. Les dues igual de fermes. Té dues mans, alliberament social i nacional. Dues cares de la mateixa moneda. Hi ha capacitat de fer les dues lluites. El cap serveix per aglutinar. Normalment ho hem fet a contracorrent, però ara riu baixa i s'ha d'aprofitar.
TRO BA DA PER LA
UNITAT
PO PU LAR
TRO BA DA PER LA
UNITAT
PO PU LAR
www.trobadaupmataro.org