MAPA PETERS I UNITATS DIDÀCTIQUES EN VALENCIÀ

Més grans, més importants?

Nivell: Batxillerat i persones adultes.

Duració: 1 hora.

Fitxa 1

Objectius:

• Comprendre que el món pot ser representat de més d’una manera, i que cada mapa implica un punt de vista; és a dir, suposa una representació parcial de la realitat.

• Entendre que els mapes de Mercator i Peters van ser creats amb propòsits diferents.

• Reconèixer quines son les distorsions de Mercator.

• Assabentar-se’n de com les representacions cartogràfiques poden influir sobre la nostra forma de concebre els països i les societats.

Materials: tantes còpies del mapa de Peters i del de Mercator com subgrups de 4 persones

Activitats per a comprendre el mapa Peters Edita:

3. Les àrees dels països i regions. Mirant el mapa Mercator, i especialment les següents parelles de regions, quina diries que té major extensió?: • Europa i Amèrica del Sud. • Àfrica i els països de l’antiga URSS • Grenlàndia i Xina • Escandinàvia i Índia • Ara comproveu en aquesta taula l’extensió de cada regió o país. Us sorprèn?

Creieu que el mapa Mercator representa adequadament les dimensions dels països i regions?

es puguen fer, annex de tasques, paper, bolígrafs.

Desenvolupament de l’activitat:

es presenten els dos mapes al grup, i es demana que els observen y comenten quines diferències troben a primera vista entre tots dos. Si hi ha persones originàries d’altres països, és interessant preguntar-los en quin dels dos mapes les dimensions del seu país són més properes a la representació que té del seu país.

Després d’aquesta primera presa de contacte, es divideix el grup en subgrups i s’entrega a cada grup un mapa Peters, un mapa Mercator i l’annex de tasques per tal que les realitzen en 20 minuts. Després es fa un posada en comú. A partir de les conclusions obtingudes, s’explica la història de cada mapa, i la intenció amb la qual fou realitzat cadascú.

Explicacions:

Es plantegen les següents preguntes per a la discussió al grup general: • Cóm influeixen els mapes en la nostra manera de veure el món?

• Conegueu la denominació Nord-Sud emprada per a parlar de països enriquits i empobrits?

Com creieu que afecta la projecció Mercator en la visió del Sud? Creieu que el mapa de Mercator, en representar els països del Sud més petits del que realment són, influeix en que en tinguem una visió com a països amb menys recursos? Com creieu que influeix la simbologia Nord - Sud, dalt - baix, bo - roí?

• Quin mapa penseu que hauria de ser més conegut: el de Peters o el de Mercator?

ANNEX 1. La línia de l’Equador. L’Equador divideix la superfície del planeta en dues parts, l’Hemisferi Nord i l’Hemisferi Sud. Tot sabent que la línia de l’Equador travessa (entre d’altres) els següents països -Equador, Colòmbia, Gabó, República Democràtica del Congo, Ruanda, Kenya, Somàlia, Indonèsia i Borneo- dibuixeu una línia aproximada de l’Equador a cada mapa. Queda la línia al centre en ambdós mapes? Penseu que algú dels dos mapes és erroni? Per què 2. On es l’Antàrtica? Busqueu-la a cada mapa.

Quants som i on estem Nivell: 3r cicle primària (5 i 6t)

i 1r cicle secundària (1 i 2n eso). Duració: 1 hora.

• Feu el mateix amb el mapa Peters.

La terra és esfèrica. Per això, qualsevol representació a una superfície plana mai en serà fidel a les dimensions, distàncies i formes reals de la terra. Cada representació té avantatges i desavantatges. Cadascuna dona importància a un aspecte. Per tant, depenent de per a què vulguem utilitzar el mapa de la terra, serà més adient emprar una projecció o una altra.

La projecció de Mercator crea distorsions de grandària que s’accentuen més com més ens allunyem de l’Equador.

Grenlàndia apareix amb una grandària similar a Àfrica, malgrat que la superfície de l’Àfrica es en realitat catorze vegades major. Com que el mapa de Mercator deforma la grandària tant als pols nord i sud, la pràctica més comú és suprimir-los. Això

• Finalment es fa una posada en comú per a contrastar els punts de vista dels distints grups.

Fitxa 2

Objectius:

• Ser conscients de la visió condicionada que es té de la geografia del món.

• Que l’alumnat visualitze com està distribuïda la població mundial, prenent una visió de conjunt, i sent conscient de la desigual proporció que suposa la població que viu en el nord respecte a aquella que viu en el sud.

• Que reflexione sobre els múltiples aspectes que influïxen en el desenvolupament de-mogràfic i com influïx la pobresa.

• Que se senta per un moment d’un altre lloc, reflexionant sobre el factor sort i desen-volupant l’empatia cap a gent d’altres continents.

Materials:

Mapa de Peters. Quartilles amb el mapa. Tants fulls DINA 8 com nombre d’alumnat, imperdibles, retoladors.

Desenvolupament de l’activitat:

• Es mostra a l’alumnat el mapa de Peters i es fa una pluja d’idees respecte a les carac-terístiques d’este i de quines són les seues singularitats. S’explica ràpidament quines són les seues diferències amb els altres mapes. Se’ls diu que el món som una població de 6.100 milions de persones.

• S’explica l’alumnat que es va a fer una representació de la població del món en la classe, i es repartix a l’atzar a cada alumne una quartilla DINA 8 que hauran de posar-se amb un imperdible. En esta està escrit el seu lloc de procedència, que pot ser: Àsia, Lla-tinoamèrica, Àfrica, Amèrica del Nord, Europa o Oceania. Es dividix la classe en sis grups, representant estes zones geogràfiques.

Els grups es componen d’alumnat en pro-porció a la població real, la qual és: Població Asiàtica: 59% de la classe Població Llatinoamericana: 10% Població Africana: 13% Població Europea: 12% Població Nord-americana: 5% D’Oceania: 1 % (o un/a alumne/a, que es pot unir al grup d’Amèrica de Nord o Europa) • Se’ls repartixen quartilles amb el mapa i pinten cada una de les zones. En grup i per zones geogràfiques treballen diverses qüestions, per exemple: Esperàveu que en … hi havia esta proporció de gent? Quines diferències de vida hi ha en …. en comparació als altres llocs?

Tenen els mateixos recursos? Mirant el mapa, et pareix que … està molt poblat o poc poblat?

Quins factors influïxen?

Esta activitat pot enfocar-se també de manera en què s’incidisca especialment en el problema de la pobresa. L’objectiu seria adonar-se de com malament repartit està el món (el 80% de la població té el 20% dels recursos; el 20% de la població té el 80% dels recursos).

Per a açò, en la plantilla inicial repartida a cada alumne/a s’afegix la dada de la riquesa o la pobresa. La proporció en este cas és: Població Asiàtica (59% de la classe): tots porten la paraula “pobre” en la seua plantilla.

Població Llatinoamericana (10% de la classe): 2 són riques i 8 pobres.

Població Africana (13% de la classe): tota la població és pobra.

Població Europea (12% de la classe): 2 molt riques, 7 riques i 3 pobres.

Població Nord-americana + 1 % d’Oceania (5% de la classe): 2 molt riques, 3 riques i 1 pobra.

Amb este nou ingredient es pot treballar una reflexió sobre la riquesa i pobresa. En quins països es concentra la riquesa; quina proporció territorial ocupen estos països en el mapa; quina proporció poblacional representa la població “rica”; quines oportunitats tenen la gent d’estos països respecte a la dels països pobres; el que suposen els conceptes de riquesa i pobresa. Com en els països del Nord som rics encara que la majoria siguem de l’anomenada “classe mitjana” per la quantitat de recur-sos amb què comptem. El tant per cent de pobresa existent en el Nord i que sol ser invi-sible als ulls de la gent.

Més activitats en: www.cvongd.org

Col·labora:

fa que l’Equador no estiga al centre i que l’Hemisferi Nord semble molt més gran del que és realment. Al mapa de Peters les formes semblen més allargades, malgrat que les àrees dels països són més fidels a les justes proporcions d’aquests. L’Equador hi és al centre i es mostra l’Antàrtica.

Peters i la realitat dels països Nivell: ESO, batxillerat, cicles formatius.

Duració: 1 hora.

Fitxa 4 Desenvolupament de l’activitat:

Objectius:

• Conèixer com el món es troba dividit també per les diferències socioeconòmiques exis-tents entre els països del Nord i del Sud. • Reflexionar sobre l’Índex de Desenvolupament Humà dels països (IDH) i altres índexs rellevants: Índex de Gini (GINI) que mesura la desigualtat existent dins del país i l’Índex de desigualtat de gènere (IDG) que mesura les diferències existents entre hòmens i dones en el país. Estos Índexs ens permeten conèixer dades dels països que no és només el PIB (Producte Interior Brut) sinó que són Índexs elaborats a partir de dades d’educació, espe-rança de vida, ingressos econòmics, índexs d’igualtat entre hòmens i dones…

• Comprendre la complexitat de factors existents en el desenvolupament dels països: factors socials, econòmics, polítics, educatius, recursos naturals… Tots estos factors són imprescindibles per a que un país puga aconseguir un desenvolupament social i econòmic equilibrat per a tots i totes • Dibuixar i pintar en cada un dels països en el mapa de Peters diferents característiques so-ciodemogràfiques i econòmiques (a partir dels índexs amb què treballarem) i elaborar la Més activitats en: www.cvongd.org simbologia i les escales que vulguen utilitzar per a representar estes característiques.

• Analitzar les diferències socioeconòmiques entre els països del Nord i del Sud a partir dels dibuixos i representacions que l’alumnat ha realitzat en els països.

• Reflexionar sobre les diferències entre els països a partir dels citats índexs: Índex de Des-envolupament Humà (IDH), Coeficient de Gini (Gini) i Índex de DesenvoluEstos materials didàctics estan basats en el mapa de Peters. Es denomina així pament de Gènere (IDG). L’alumnat haurà en referència a Arno Peters, un historiador alemany que el va publicar en 1973, de crear la simbologia amb què representar estos índexs en els països triats a partir enca-ra que ja en 1855 un escocès, James Gall, havia desenvolupat una projecd’algunes idees que els proposarem. ció quasi idèntica.

Text explicatiu per als i les docents

Este mapa és una útil eina per a reflexionar sobre com les nostres repre-sentacions de la realitat incorporen, moltes vegades, criteris polítics, ideològics o culturals. Com totes les projeccions cartogràfiques, en intentar representar la superfície esfèrica del globus terraqüi sobre una superfície plana, el mapa inclou una sèrie de distorsions de la realitat. En tot cas, pot comparar-se de forma molt il•lustrativa amb els mapamundis més habituals, sobretot amb el denominat Merca-tor. La projecció Mercator es va dissenyar en 1569 com un mapa nàutic, que per-metia traçar de manera uniforme rumbs marins entre dos ports. No obstant, al pre-servar les línies i les formes (és una projecció conforme) deixava de respectar les proporcions d’algunes àrees de la superfície terrestre.

Durant i després de l’expansió colonial europea, el mapa de Mercator ha vingut a convertir-se en el mapa estàndard, per així dir-ho, a pesar de les dites desproporci-ons. Per exemple, representa a Europa amb la mateixa grandària que Sud-amèrica, malgrat que la segona és quasi el doble de gran. Àfrica (que té 30 milions de km2) pareix més xicoteta que l’antiga Unió Soviètica (que té 22’4).

Totes les regions càlides veuen reduïda la seua superfície enfront de les zones temperades i fredes, que la veuen augmentada. A més, moltes versions del mapa de Mercator concedixen dos terços de l’espai a l’hemisferi nord, i només un terç a l’hemisferi sud, atès que suprimixen l’Antàrtica o els oceans al sud del Cap de Forns. Com a resultat, Europa queda en el centre del món. El mapa complix bé la finalitat per a la que va ser dissenyat, però alhora ha fet parèixer normals les seues desproporcions i asimetries. Estes transmeten una visió del planeta que minimitza països empobrits i de passat colonial, mentre engrandix als països enriquits del nord.

El mapa de Peters és una projecció equiárea: és a dir, sacrifica la fidelitat en les línies i les formes, però preserva les superfícies relatives entre regions. No es tracta que unes projeccions o altres siguen millors: simplement, van ser dissenyades per a fins diferents. L’aspecte sorprenent del mapa de Peters, en comparació amb Mercator i altres projeccions habituals, pot ser utilitzat per a reconsiderar com les nostres concepcions sobre la importància d’una regió o país poden estar condicio-nades per les seues dimensions relatives o per la seua posició (damunt/davall, centre/costats) en un mapa. També pot ajudar a prendre consciència de les nos-tres idees tàcites sobre com classifiquem les parts d’este món globalitzat.

Estos mateixos materials, en format imprimible i fotocopiable, així com informació addicional, referències didàctiques i bibliogràfiques, imatges dels mapes, etc. Poden descarregar-se gratuïtament en www.cvongd.org.

Ens anem de viatge?

Nivell: Primària Duració: 1 hora

Continguts: • Índex de desenvolupament humà (IDH). Índex compost que mesura la mitjana dels avanços en les tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà que el componen: vida llarga i saludable, coneixements i nivell de vida digne.

• Ordre IDH. El lloc que ocupa en la totalitat dels països en funció del seu IDH. Islanda té el núme-ro 1 en Ordre IDH, el que significa que és el país amb el desenvolupament humà més alt, mentre que Sierra Leone és el país amb l’IDH més baix i el seu número d’ordre és el 177.

• Coeficient de Gini. Paràmetre que s’utilitza per a mesurar la desigualtat d’ingressos en una po-blació determinada, el valor de la qual oscil•la entre 0 i 100. El coeficient pot registrar 0 = igual-tat perfecta i un valor de 100 = desigualtat. Un país amb un valor pròxim a 0 implica que a l’interior del seu país no hi ha grans desigualtats en els ingressos de la seua població, mentre que un país amb un coeficient Gini pròxim a 100 implica que hi ha grans desigualtats en els ingressos de la seua població. Este índex ens ajuda a “relativitzar” índexs de desenvolupament humà alts i mitjans, ja que hi ha països amb IDH alts i PIB (producte interior brut) molt elevat però que no obstant hi ha moltes desigualtats econòmiques entre la població: poca població molt rica i molta població molt pobra.

• Índex de desenvolupament relatiu al gènere (IDG). Índex compost que mesura la desigualtat mitjana entre hòmens i dones en les tres dimensions bàsiques que componen l’índex de desenvo-lupament humà (vida llarga i saludable, coneixements i nivell de vida digne), ajustat per a reflec-tir les desigualtats entre hòmens i dones.

• Ordre IDG: L’ordre que ocupa cada un dels països segons el seu índex en qüestions d’igualtat de gènere. Islàndia, el país

• Potenciar l’escolta activa i l’expressió oral des d’edats primerenques.

Fitxa 3

Objectius: • Familiaritzar-se amb el mapa de Peters per a poder comparar-lo així amb la versió Mercator més convencional.

• Conèixer els diferents països i regions del món, així com aquells aspectes que considerem interessant ressaltar de cadascuna d’elles.

• Aprofundir en l’anàlisi d’elements transversals tals com el gènere, interculturalitat, medi ambient, cultura de pau, diferències Nord/Sud, etc. aprofitant les possibilitats comparatives que ens permet el viatge per diferents països.

• Fomentar i afavorir la imaginació en la construcció d’històries de ficció.

amb l’ordre d’IDG núm. 1 implica que és el país amb major índex de des-envolupament relatiu al gènere, mentre que Sierra Leone és el país amb menor igualtat de gènere, és a dir, major desigualtat de gènere.

Continguts: • El Mapa de Peters en comparació de la versió Mercator.

• Països del món: aspectes culturals, històrics, socials, econòmics, mediambientals, etc.

• Elements transversals d’anàlisi en la comparança de països i regions del món: gènere, interculturalitat, medi ambient, cultura de la pau i la no violència, diferencies Nord/Sud, etc.

• Expressió oral i escolta activa.

• Explicació per part del professorat del concepte IDH: Índex de Desenvolupament Humà.

Una funció numèrica de 0 a 1 obtinguda a partir dels següent índexs (com més grans siguen estos ín-dexs major serà l’índex final d’IDH).

- Vida llarga i saludable (mesurada segons l’esperança de vida al nàixer).

- Educació (mesurada per la taxa d’alfabetització d’adults i la taxa bruta combinada de matricu-lació en educació primària, secundària i superior, així com els anys de duració de l’educació obli-gatòria).

- Nivell de vida digne (mesurat pel PIB per capita PPA en dòlars).

• Lliurament a l’alumnat de les taules on apareixen alguns països significatius: Deu països representatius d’IDH alt.

Deu països representatius d’IDH mig.

Deu països representatius d’IDH baix.

Buscaran els països que apareixen en les taules en el mapa i hauran de decidir quin tipus de sim-bologia i colors volen utilitzar per a representar els països de les taules en el mapa de Peters.

Per exemple: Es pot pintar el contorn dels països en funció de l’IDH, donant un color per a cada un dels tres índexs (un color per a IDH alt, un altre per a IDH mig i un altre per a IDH baix).

Una altra opció és dibuixar símbols que representen cada un dels índexs en funció dels valors que l’han format (vida llarga, educació i nivell de vida respectivament). És a dir, per a IDH alt pot ser:

Per a IDH mig pot ser:

Per a IDH baix pot ser: L’important és que l’alumnat puga crear la seua pròpia Llegenda amb els Índexs que els hem donat i que faça un gràfic explicant la mateixa.

• Posteriorment s’explica l’índex de Gini i l’índex de desenvolupament relatiu al gènere” (IDRG) i de la mateixa manera que en l’índex de desenvolupament humà, hauran de crear una llegenda amb què representen les diferències d’estos dos índexs entre els països. Podran utilitzar diferents colors o simbologies com: Índex Gini (0 a 100) on 0 = Sense diferències en ingressos entre les persones del país i 100 = moltes desigualtats en els ingressos econòmics dins del país.

Gini 0 a 33: Poca desigualtat entre persones: ≡ Gini 34 a 66: Desigualtat mitjana entre persones: ≈ Gini 67 a 100: Desigualtat alta entre persones: ≠ IDRG 0 a 25: Desenvolupament molt baix igualtat gènere: ♀♂ IDRG 25 a 50: Desenvolupament baix igualtat gènere: ♀♂ IDRG 50 a 75: Desenvolupament mitjà igualtat gènere: ♀♂☺ IDRG 75 a 100: Desenvolupament alt igualtat gènere: ♀♂☺☺ • Una vegada que tenim tots els països representats amb la seua simbologia corresponent en el Mapa de Peters, comencem amb l’alumnat un debat-reflexió en què tractarem les qüestions se-güents: On es troben els països amb menys IDH? Quines causes influïxen que els països tinguen IDH baixos?

Hi ha alguna relació entre els països amb alt, mig i baix IDH i el seu valor d’índex Gini?

Què significa que els països tinguen índex Gini alt? On es troben principalment eixos països?

Hi ha alguna relació entre els països amb determinats IDH i l’IDRG (desenvolupament relatiu al gènere)?

Quins tipus de relacions creieu que existixen entre l’IDH i l’IDRG? Quines conclusions i aprenentatges podem traure d’esta sessió?

Què podem fer nosaltres des de la nostra realitat per a millorar estes situacions?

Les següents activitats són una proposta per a continuar treballant el mapa de Peters. Per a això, es diu a l’alumnat que preparen en casa els següents continguts i que en una segona sessió es po-saran en comú.

• L’alumnat forma grups i cada un d’ells ha de triar uns països amb què continuar treballant per a esbrinar informació sobre: Recursos naturals de cada un dels països.

Industrialització de cada un dels països.

Diferents llengües que es parlen en els països.

A partir d’esta última informació esbrinada i la informació anteriorment treballada en les sessions, cada un dels grups ha de reflexionar sobre la complexitat dels països i l’IDH. • Cada un dels grups exposa la situació dels països que ha continuat treballant a partir dels índexs analitzats i els factors que han anat esbrinant.

Descripció de l’activitat: L’activitat Ens anem de viatge? que proposem a continuació es basa en les metodologies orals utilitzades pels contacontes. Aprofitant el mapa de Peters, es tracta de realitzar un viatge imaginari amb vaixell o avió pels diferents països i continents dibuixats en el mapa que considerem interessants a cada moment per a treballar amb l’alumnat. Durant la construcció col•lectiva del relat el/la professor/a anirà introduint aquells elements que considere més significatius de cada país (cultura, història, situació socioeconòmica, etc.) o aprofundint en aquell element transversal que desitge treballar amb l’alumnat (interculturalitat, gènere, diferències Nord/Sud, medi ambient, cultura de pau, solidaritat, etc.).

L’activitat permet la participació activa de l’alumnat ja que, si bé el relat és conduït pel professorat, en qualsevol moment pot “acollir” girs narratius proposats pel propi alumnat. La flexibilitat de l’activitat permet la construcció de tantes històries diferents com la imaginació ens permeta.

Més activitats en: www.cvongd.org