V
P E ERS R IÓ R A ED W UID EB A
Dabid Pascual
LABRANCADAURADA p r o j e c t e
f i n a l
d e
Barcelona, juliol del 2015
Tutoritzat per Jordi Sempere
g r a u
“Un nan pujat a les espatlles d’un gegant pot veure més lluny que el propi gegant.” Bernard de Chartres, filòsof neoplatònic del segle XII.
Agraïments — Aquest treball no hauria estat possible sense l’ajut incondicional del meu pare Quico Pascual, el qual ha aguantat hores de teorització sobre el projecte i m’ha ajudat a madurar la idea des de bon principi. Especial menció a la meva mare Anna Clavell, qui m’ha facilitat l’accés a molts recursos de la Universitat de Barcelona, així com la seva opinió quan la necessitava, i m’ha suposat l’ancoratge indispensable que m’ha permès mantenir-me amb els peus a terra. Gran part del procés de formalització se’l dec al meu tutor Jordi G. Sempere, qui ha participat activament a la confecció del lloc web, a més de prestar-me sempre que era necessari la seva opinió crítica sobre la gràfica. I no menys important, a tots aquells que han estat al costat, encara que hagi sigut solament un minut, i que han fet possible aquest projecte.
INTRODUCCIÓ
Tots som conscients que existeixen religions. Molts coneixem a gent propera que hi dediquen les seves vides, o si més no viuen d’acord amb alguna concreta. Sabem que n’hi ha moltes de diferents, i això comporta que no sempre s’entenguin entre elles. Avui en dia no parem de veure noticies sobre massacres inhumanes portades a terme sota el nom d’algú que diu conèixer la veritable fe. I sabem que això no és res de nou: les Guerres Santes, la Inquisició, la massacre de Sant Bartomeu... Però tot i així, sabem realment què és una religió? Seríem capaços d’acotar una definició? Som conscients del que suposen veritablement les religions per a la humanitat? La Branca Daurada sorgeix com un projecte de final de grau en Disseny Gràfic amb els objectius de crear una visualització general, pregnant, clara i entenedora que enfoqui les religions des d’una dimensió antropològica.
pàgina 10
– La Branca Daurada –
Avantprojecte – Documentació
DOCUMENTACIÓ Es presenta la documentació tant dels condicionants previs establerts (visualització de dades per a la millora social) com la del tema del projecte, ja escollit (amb el títol provisional de ‘Mitologia comparada’).
pàgina 11
pàgina 12
– La Branca Daurada –
O P E N D ATA DADES I CONEIXEMENT OBERT Definició d’“open data” — “Open data” són les dades que poden ser utilitzades lliurement, reutilitzades i redistribuïdes per qualsevol persona, permetent la creació d’obres derivades que reconeguin la mateixa llicència.
lliure circulació d’informació i al dret de conèixer allò que ens incumbeix. A sobre, ara no només volem dades obertes, polítiques de transparència i que es comparteixi contra més millor la informació, sinó que procurem que tota ella sigui, en la mida del possible, accessible.
Open Knowledge Foundation (2012)
“Big data”
Característiques dels “open data” — • Disponibilitat i accés: totes les dades han de poder ser visibles i accessibles per qui vulgui, sense cap mena de traba que impedeixi o dificulti el seu visionat. • Possibilitat de redistribució i reutilització: l’usuari o el consumidor de dades ha de poder descarregar-se les dades i poder crear obres derivades, de la mateixa forma podent redistribuir-les. • De participació universal: no ha d’existir cap tipus de discriminació de grups o persones a l’hora de compartir aquestes dades. Han de ser accessibles per a tothom.
“Open data” i actualitat — La paraula “open” ha resultat molt atractiva des del sorgiment de certes plataformes pro-llibertaries a la Web, com ara Wikileaks, Creative Commons o Anonymous. Com bé plantegen Antonia Ferrer-Sapena i Enrique Sánchez-Pérez (Ferrer-Sapena, 2013), tot allò “open” està de moda. Veiem “open data” com un reclam a la
— Aquest terme és un neologisme que fa referència a una quantitat de dades tal que supera la capacitat del programari habitual per ser capturats, gestionats i processaments en un temps raonable. Alguns exemples concrets: les observacions del Hubble, que inclouen més de 500.000 fotografies, ocupen 1.420 discos òptics de 6,66 GB; Google processa més de 24 petabytes de dades per dia; Facebook té 60.000.000.000 d’imatges, o sigui, 1,5 petabytes.
Classificació dels “open data” — Tim Berners-Lee, el pare i creador de la Web, proposa una notació en base de 5 estrelles per a classificar els “open data”: • Dades no estructurades (1 estrella) • Dades estrfucturades (2 estrelles) • Dades en format lliure (3 estrelles) • Dades referenciades (4 estrelles) • Dades enlaçades (5 estrelles) (Extret de www.5stardata.info)
pàgina 13
Avantprojecte – Documentació
PROCESSAMENT DE DADES Definició de processament de dades (PD) — “Entenem per PD la recol·lecció i manipulació d’elements de dades d’informació per produir informació significativa.”
“La nova disponibilitat d’enormes quantitats de dades, juntament amb les eines estadístiques per treballar aquests nombres, ofereix una manera completament nova d’entendre el món. La correlació substitueix a la causalitat, i la ciència pot avançar inclús sense models coherents, teories unificades, o realment cap explicació mecànica per complet.” Chris Anderson (2008)
Procesamiento de datos, Wikipedia (2014)
Les eines accessibles Processos involucrats en el PD — • Validació: assegurar que les dades son “netes, correctes i útils”. • Classificació: ordenar els elements en diferents conjunts o seqüències lògiques. • Recapitulació: reduir els detalls de les dades als seus punts principals, sintetització. • Agregació: combinació de múltiples peces de dades. • Anàlisi: col·lecció, anàlisi, interpretació i presentació de les dades. • Informació: llista detallada o resum de les dades d’informació .
— En els últims anys, les eines de mineria de dades han millorat molt, fent-se cada cop més intuïtives i fàcils. Per exemple les citades per Pellegrini (2013): Cytoscape (programa per a Mac OS X) i Scriptographer (plugin per a Indesign), ambdós de reconeixement de text.
VALIDACIÓ CLASSIFICACIÓ
Rebolució del PD — Com argumenta Willging (2014), estem davant d’una nova revolució de la informació, però que no té a veure solament amb què tenim una quantitat enorme i creixent de dades, sinó que ara sabem com fer alguna cosa amb aquestes. I aquesta revolució, afirma Shaw (2014) té més que veure amb la millora en els mètodes estadístics i computacionals que amb el creixement exponencial de la capacitat d’emmagatzematge o inclús del poder computacional. S’ha trobat interessant, a més, citar a Chris Anderson i la seva interessant visió, complementaria amb la idea de Shaw, segons la qual la Era Big Data acabarà amb el mètode científic tal i com el coneixem:
RECAPITULACIÓ AGREGACIÓ ANÀLISI INFORMACIÓ
Procesamiento de datos, Wikipedia (2014)
pàgina 14
– La Branca Daurada –
VISUALITZACIÓ DE DADES Definició de visualització de dades (VD) — Entenem per VD la utilització d’interfícies interactives [o no] la finalitat principal de les quals és representar amb mínima entropia visual un conjunt de dades a un usuari final. Hacia una taxonomía de investigación … C. Córdoba (2012)
L’objectiu de la VD — Segons Vitaly Friedman, dissenyador i desenvolupador web freelance, l’objeciu principal de la visualització de dades és transmetre informació clara i eficaç a través de mitjans gràfics. Per expressar idees de manera efectiva, tant la d imensió estèca com la funcional han d’anar de la mà, i han de proporcionar determinats punts d’entrada a un conjunt de dades complex per comunicar els seus aspectes clau d’una forma més intuïtiva.
Perquè s’ha de visualitzar — • Forma eficaç d’atraure l’atenció sobre la informació pertinent que es desitja. • La informació es mostra ja sintetitzada, facilitant la seva lectura. • S’estructura de manera clara i entenedora. • La nostra capacitat d’interpretar ràpidament la informació visual és molt més elevada que la de les paraules escrites. • La informació visual és més pregnant i fàcil de retenir. • Resulta més atractiu i curiós.
TENDÈNCIES PATRONS ANOMALIES CONNEXIONS CORRELACIONS COMPARACIONS RELACIONS JERARQUIA LOCALITZACIONS PROCESSOS
Tipologia de visualització de dades (Outliers,“Taller de visualització de dades”)
Avantprojecte – Documentació
Múltiple (abreviació)
Kilobyte (KB) Megabyte (MB)
pàgina 15
Bytes
1.000 1.000.000
Gigabyte (GB)
1.000.000.000
Terabyte (TB)
1.000.000.000.000
Petabyte (PB)
1.000.000.000.000.000
Exabyte (EB)
1.000.000.000.000.000.000
Zetabyte (ZB)
1.000.000.000.000.000.000.000
Yotabyte (YB)
1.000.000.000.000.000.000.000.000
“Taula d’unitats d’informació / enmagatzematge de dades”, Willging (2014).
pàgina 16
– La Branca Daurada –
La transparència de les dades
Democràcia i “open innovation”
— Després d’aquestes visions relativament optimistes del moviment “open data”, Clay Shirky, professor de la University of New York i expert en xarxes socials, aclareix els punts que cal conèixer per no decebre’ns per les expectatives generades. Per a aquest autor, serveix per millorar el servei, però no per acabar amb la corrupció. Assenyala que hem de ser conscients que:
— Beth Noveck (2012) veu les dades obertes com a fonament d’una democràcia complexa i com a font i base d’innovació al govern:
• No és un moviment polític o cultural. En els seus fonaments aquest moviment no té objectius polítics. Tracta de millorar els serveis ques’ofereixen al ciutadà. • No s’està fent gens per la transparència i la rendició de comptes del govern. • No existeix una clara diferenciació entre el que és sense ànim de lucre i el que no. • Aquells que són bons amb les dades no són brillants a l’hora d’explicar històries. Però les persones no consumeixen fets, consumeixen històries. Els qui comprenen la importància de les dades, en general, són les persones més entusiastes sobre la seva interpretació i, com a resultat, sistemàticament sobreestimen l’interès ciutadà per les dades. Un gràfic sobre el canvi climàtic no és suficient perquè tots els ciutadans ho entenguin. • Les institucions que expliquen bones històries no sempre tenen capacitat per a l’anàlisi de les dades. A les agències de notícies se’ls paga per explicar històries que són veritat, però no sempre estan informades o tenen la capacitat suficient per a la interpretació de les dades. • La transparència en ocasions és només translucidesa. Existeixen moltes dades disponibles amb els quals crear una il·lusió d’obertura de dades, però la utilitat de les quals resulta escassa i baixa qualitat, frenant l’exposició de les dades significatives. Clay Shirky (2012)
• Comporten un govern més transparent i responsable. • Són més significatius pel redissenyo de les institucions que per fer visibles males pràctiques. • Proporcionen la base per al desenvolupament de solucions en conjunt. • Possibiliten que participin tercers i és el que fa que aquests tinguin una opció transformadora. La innovació participativa és molt més que la simple publicació de dades conjuntes. Les institucions han d’estar disposades a col·laborar amb els innovadors, amb els activistes de la societat civil. Actualment són probablement les grans empreses les úniques entitats amb els recursos suficients per fer alguna cosa amb la informació en brut. Si les dades es troben en format obert, els innovadors poden crear noves visualitzacions per ajudar als consumidors a entendre els costos i prendre decisions informades.
Exemples de VD per a la millora social — • La web Greatschools.org ajuda als pares a triar entre les escoles públiques recopilant les dades de rendiment escolar, en cooperació amb el Departament d’Educació dels EUA. • Sunlightfoundation.com és una organització creada específicament amb la finalitat de buscar la transparència gubernamental. • La web lainformacion.com te una aplicació web interactiva que mostra la quantitat de capital que inverteixen les diferents comunitats autònomes del país en Sanitat.
pàgina 17
Avantprojecte – Documentació
ARTICLE 1 Introducció — La paraula “open” ha resultat molt atractiva des del sorgiment de certes plataformes pro-llibertaries a la Web, com ara Wikileaks, Creative Commons o Anonymous. Com bé plantegen Antonia Ferrer-Sapena i Enrique Sánchez-Pérez (Ferrer-Sapena, 2013), tot allò “open” està de moda. Veiem “open data” com un reclam a la lliure circulació d’informació i al dret de conèixer allò que ens incumbeix. A sobre, ara no només volem dades obertes, polítiques de transparència i que es comparteixi contra més millor la informació, sinó que procurem que tota ella sigui, en la mida del possible, accessible.
Desmitificant l’activisme — Beth Noveck (2012) veu les dades obertes com a fonament d’una democràcia complexa i com a font i base d’innovació per a un govern. Comporten una direcció més transparent, proporcionen les bases per al desenvolupament de solucions en conjunt i possibiliten que participin tercers, aportant així noves idees. Cal tenir en compte, destaca, que són més significatives per al redisseny de les institucions que per a fer visibles males pràctiques. Tot l’activisme al voltant de les dades obertes que s’està duent a terme avui en dia és, segons molts, infructuós. Clay Shirky (2012), professor de la University of New York i expert en xarxes socials, explica que el moviment “open data” no és un moviment polític o cultural. En els seus fonaments no te objectius d’aquest tipus. En comptes d’això, podríem definir l’objectiu com el de millorar els serveis que s’ofereixen als ciutadans, usuaris o consumidors. En altres paraules: el major moviment social basat en les dades obertes no l’està produint el poble, si no les grans empreses. I no és per altre motiu que el creixement del mercat (intencions lucratives). Això és el que passa quan els “open data” s’introdueixen a la fantàstica democràcia del lliure mercat.
El paper de les empreses — Per exemple, un estudi de Gartner (Bernal, 2012) explica que exposar les dades en obert proporcionarà més beneficis a les empreses que acumular-los per a ús privat. Aquestes tenen clar els avantatges dels “big data”, però no les que pot arribar a proporcionar els “open data”. Declara que la transparència en les organitzacions serà vital per a acostar-se més als clients o consumidors: permetrà conquistar-los i generar més guanys. La clau, explica Gartner, és saber amb qui compartir les dades per a aconseguir més beneficis.
Les dades fan que les organitzacions siguin més intel·ligents, però les dades obertes les fan més riques (Newman, 2012) En part, són les grans empreses les que poden jugar amb els avantatges que ofereixen les dades obertes ja que estem parlant d’activitats que generen una quantitat inabastable de transaccions per a un grup reduït de persones. Aquestes només poden ser analitzades amb eines de mineria de dades, softwares complexos i potents computadores.
La intimitat — I de tot això, doncs, que n’hem de fer nosaltres? Si majoritàriament no comptem amb les eines per a explotar les dades crues, i la informació que consumim ja ha estat mastegada per alguna multinacional. La resposta és que volem transparència i dades públiques, saber el que passa al nostre govern, en què es gasten els nostres impostos o com estan gestionades certes entitats. Si no podem treballar les dades, al menys volem tenir-hi accés. Comencem, llavors , a entrar en el terreny problemàtic de la informació propietat privada o les dades íntimes. Doncs no podem fer que siguin dades públiques si restringim l’accés a certes entitats o persones.
La meva llibertat acaba on comença la del company John Stuart Mill a laseva obra Sobre la llibertat
pàgina 18
– La Branca Daurada –
Si les dades que es generen al llarg de la nostra vida (i no cal que siguin totes) es fan accessibles per a qualsevol usuari, de seguida sorgeixen conflictes ètics en quant a la seva utilització, anàlisi o distribució. En el millors dels casos es pot fer un us lícit d’aquesta informació, com a les eleccions presidencials dels Estats Units del 2012: els dos partits polítics van rastrejar als seus potencials votants a la xarxa a través de l’encreuament de diverses bases de dades, per exemple la derivada de la venda de tasses publicitàries. Així, els “big data” va contribuir a predir qui anava a ser el vencedor i van ajudat a Obama a aconseguir l’èxit, facilitant-li sobretot la cerca de fons per a la seva campanya. Ara bé, Scassa i Campbell (2009) exposen la situació de la ciutat d’Ottawa, Canadà, on es poden trobar relacionats les trucades a la policia i els crims mitjançant un mapa. Aquesta informació podria ser utilitzada per companyies asseguradores que farien correspondre les tasses de les assegurances amb l’índex de criminalitat, per exemple. Aquesta utilització viola les circumstàncies inicials per les quals es va recopilar, processar i mostrar aquestes dades, desembocant en un cas de discriminació per part de les asseguradores. Així doncs veiem que, la transparència de dades, tot i ser un element positiu en certs casos, quan entrem en el joc del lliure mercat les empreses i organitzacions poden aprofitar aquests racons que sorgeixen entre la legalitat i la falta d’ètica per a prendre terreny.
Per a què “open data”? — Arribats a aquest punt, podem estar temptats a pensar que la lliure circulació de dades porta més maldecaps que avantatges. Res més lluny de la realitat: Per resoldre problemes complexos és necessari que treballin de manera conjunta persones amb diferents habilitats. Per posar un exemple, podem afirmar que actualment els governs no solen aprofitar el coneixement col·lectiu per millorar la governabilitat i resoldre problemes. En aquest context els “hackathons” [un hackaton és una trobada de programadors per a desenvolupar software.] es converteixen en un model per a l’acció, pel govern participatiu. Avançar cap a la innovació oberta com una forma predeterminada de treballar al govern no és fàcil. Es necessita persuadir als propietaris de
dades perquè transformin el paper al format digital, i després alliberar les dades malgrat els desafiaments polítics i tècnics. Un altre exemple serien les aplicacions científiques i educatives. Com exposa Anderson (2008), la nova disponibilitat d’enormes quantitats de dades, juntament amb les eines estadístiques per treballar aquests nombres, ofereix una manera completament nova d’entendre el món. La correlació substitueix a la causalitat, i la ciència pot avançar inclús sense models coherents, teories unificades, o realment cap explicació mecànica per complet.
La democràcia cognitiva — Johnson (2012) argumenta que la participació en les resolució de problemes pot venir de ciutadans voluntaris que estiguin disposats a treballar. Dins el govern, llavors, s’obtendrien millors idees i una comprensió més clara dels problemes si se centren en ells més persones, i més si aquestes dediquen part del seu temps lliure a resoldre’ls. Es troben millors solucions quan s’amplia la densitat i diversitat de les ments entregades a la resolució d’un problema. A més, si s’amplia el nombre de voluntaris que tracten de millorar el Govern, més enllà del fet d’anar a votar, es dilueix la línia que separa als polítics-buròcrates del poble. A mesura que s’amplia el nombre de voluntaris, s’eixampla i atreu a més persones que tenen talent per compartir. El resultat final és l’augment del compromís, de la participació ciutadana i una major consciència sobre els serveis que proporcionen els estats i els desafiaments als quals s’enfronten.
Conclusió — Aquells que són bons amb les dades no són brillants a l’hora d’explicar històries. Però les persones no consumeixen fets, consumeixen històries. Els qui comprenen la importància de les dades, en general, són les persones més entusiastes sobre la seva interpretació i, com a resultat, sistemàticament sobreestimen l’interès ciutadà per les dades. Un gràfic sobre el canvi climàtic no és suficient perquè tots els ciutadans ho entenguin.
Avantprojecte – Documentació
pàgina 19
RELIGIONS I ANTROPOLOGIA Com podem entendre les religions: l’estructuralisme — Claude Lévi-Strauss va fundar l’antropologia estructural a mitjans del segle XX. Segons ell, els fenòmens socials poden ser abordats com sistemes de signes o símbols, amb una significació, no com a simples successos. Per fer-ho, proposa que hi ha una unitat humana que radica en la seva capacitat d’operar lògicament. Aquests símbols poden ser estudiats, comparats i es poden extreure models per tal d’analitzar altres fenòmens de diferents societats. Estructura Sistema format per unes parts clares i definides, l’alteració d’una de les quals repercuteix a tot el conjunt. Definició de Gustavo Bueno, extreta d’una taula rodona que va fer per a Teatro Crítico, programa de televisió ovetens, el 18 de novembre del 2009.
L’origen comú dels mites — Tot i que és obvi que moltes religions s’han originat i després han desaparegut sense saber res les unes de les altres, podem observar que estructuralment, moltes de les seves parts coincideixen, es repeteixen d’alguna forma o semblen estar inspirades entre elles. Quan es parla d’origen comú, doncs, no es diu que provinguin totes d’un mateix punt geogràfic i que s’han anat ramificant amb el temps; es fa referència a l’origen humà. Per a poder esbossar de forma clara el transcurs de les religions i la seva evolució, es prendran els següents referents.
Personalitats dins del camp de la mitologia comparada
Edward B. Taylor Qui va establir els ciments per a l’estudi antropològic de la religió.
Max Müller Qui mitjançant l’estudi del lèxic connecta quasi tots els cultes i religions antigues. Analitzant l’arrel de certes paraules, estableix una connexió que ajuda a entendre d’on surt cada cultura amb la finalitat de trobar els orígens de les narracions mitològiques.
Charles-François Dupuis Qui sostenia que la figura de Crist derivava del culte solar. Per exemple, Crist va romandre mort tres dies avans de resucitar, que és el mateix temps amb el que el sol es manté amb la mateixa inclinació avans de començar a pujar, senyalant així el final de l’hibern.
James George Frazer Qui troba en diferent cultures un patró dins els mites religiosos. Per exemple, recull en més de 20 cultures el mite del Diluvi Universal que nosaltres coneixem com al de Noè.
pàgina 20
– La Branca Daurada –
La religió a l’estat espanyol — La religió catòlica ha estat des de l’etapa moderna la més important a Espanya. El catolicisme va ser la religió oficial del país des del segle XV fins a 1931 i, posteriorment, entre 1939 i 1978. D’acord amb el Centre de Recerques Sociològiques es defineixen com a catòlics entre un 70 i 75% de la població espanyola. No obstant això, aquest alt percentatge oculta que molts d’ells són no practicants i solament acudeixen a l’església per a ocasions socials. Segons el Baròmetre del CIS d’octubre de 2012, el 59,8 % dels quals es declaren catòlics no van a missa gairebé mai i solament el 13,6 % va a missa tots els diumenges. D’altra banda el percentatge de catòlics experimenta una disminució progressiva com més estudis tingui el grup al que se li pregunta. Passant d’un 90% de catòlics entre les persones que no tenen estudis, al 50% que es declaren igual entre els quals posseeixen estudis superiors.
Curiosament el percentatge de catòlics experimenta una disminució progressiva com més estudis tingui el grup al que se li pregunta. Passant d’un 90% de catòlics entre les persones que no tenen estudis, al 50% que es declaren igual entre els quals posseeixen estudis superiors. Extret de l’estudi 2960 del CIS
Dades extretes del Centro de Investigaciónes Sociológicas (CIS) pertanyents a un estudi de l’octubre del 2014.
67,8 %
Catolicisme
27,5 %
No religiós
2,3 %
Altres religions
2,3 %
No contesta
Avantprojecte – Documentació
pàgina 21
ARTICLE 2 Què entenem per religió?
Religions comparades
— Com a explicació molt primària i clara de què és una religió, agafarem l’exemple de Yuval Noah Harari, doctor en Història per la Universitat d’Oxford i professor d’història a la Universitat Hebrea de Jerusalem.
El problema immediat amb el que ens topem amb aquesta definició és que Harari introdueix en un mateix sac tant l’islam com el comunisme o l’anarquisme. Podríem dir que el comunisme és una ideologia i no pas una religió. Però per ser coherents, hauríem d’acceptar algunes sectes budistes, taoistes i estoiques d’ideologies i no pas de religions, afirma Harari.
— Qualsevol persona mínimament interessada, indagant una mica, pot adonar-se’n de les múltiples equivalències que es poden trobar entre diferents religions: mites que semblen plagiats, personatges que es repeteixen amb els mateixos noms i atributs, representacions de divinitats quasi idèntiques... Aquesta raresa ja va ser tractada en temps passats com per exemple a l’Antiguitat Clàssica, quan es començava a pensar sobre el mite1: en el “Llibre II” d’Heròdot, l’historiador i geògraf grec estableix constants comparacions entre els déus egipcis i els déus grecs (e.g. Athenea equival a Neith) per a concloure així l’origen egipci de tot el panteó hel·lènic; Juli Cèsar escriu al seu llibre “De bello galico” una assimilació constant entre els déus celtes i els romans (una assimilació característica de la mentalitat romana, doncs moltes divinitats de diferents comunitats indígenes van passar a donar nom a posteriors déus romans). Més recentment, en els últims segles, han sorgit tot tipus d’individus interessats en l’estudi del que es va batejar amb el nom de mitologia comparada2. Aquests, anomenats mitòlegs, provenen de molts diversos camps, com el de la filologia, la antropologia, la psicologia i la història, proporcionant diferents eines i mètodes per a comparar els mites3. Podem, així doncs, abordar el tema des de diferents perspectives, algunes de les més notables es tracten seguidament.
Per tant, per acabar d’afinar aquesta definició que proposa i fer-la més adient per al nostre treball, direm que el comunisme no és una religió ja que és, explícitament, un conjunt de normes i valors socials (no pas humans). Difereix, doncs, de les religions pel simple fet que avantposa les necessitats del col·lectiu a l’individu.
• Filologia comparada Max Müller, un dels màxims exponents de la mitologia comparada, va aportar un mètode revolucionari per a la seva època, procedent del camp de la filologia. Mitjançant l’anàlisi de paraules i la seva evolució a través dels diferents pobles pot arribar a esbossar els primers balbotejos religiosos de l’home i desentranyar l’origen
«La religió és un sistema de normes i valors humans basat en la creença d’un ordre sobrehumà. La Teoria de la Relativitat no és una religió, perquè (al menys de moment) no hi ha normes ni valors humans en els que es basi. El futbol no és una religió perquè ningú afirma que les seves regles siguin el reflex d’un decret sobrehumà. Tant l’islam com el budisme […] son un sistema de normes i valors humans basat en la creença d’un ordre sobrehumà. (Fixem-nos en la diferència entre sobrehumà i sobrenatural. Les lleis de la naturalesa budista […] son sobrehumanes per que no les han dictades els humans, però no son sobrenaturals.)» Harari (2014, p.324)
1 Bermejo (2003). 2 Müller (1988). 3 Extret de: wikipedia.org/wiki/Mitolog%C3%ADa_ comparada
pàgina 22
– La Branca Daurada –
comú de gran part dels mites grecs, dels déus hindús, les llegendes irlandeses, les rondalles, els contes i les tradicions populars d’infinitat de pobles.
ment. Aquests símbols poden ser estudiats, comparats i es poden extreure models per tal d’analitzar altres fenòmens de diferents societats.
• Antropologia estructuralista Alguns investigadors busquen les estructures subjacents els diferents mites per tal d’establir patrons. Podem trobar dos vies d’estudi: Vladímir Propp argumentava que molts contes de fades russos tenien una estructura en comú a la seva trama, en la qual certs esdeveniments succeïen en un ordre predictible; Claude Lévi-Strauss, més que en l’ordre, examinava l’estructura dels mites remetent-se a les relacions abstractes entre els seus elements (L-S defensava que els elements d’un mite es podien organitzar segons oposicions binàries).
Estructura: Sistema format per unes parts clares i definides, l’alteració d’una de les quals repercuteix a tot el conjunt.
• Psicologia (freudiana i analítica) Altres es centren en les forces psicològiques en acció dins de les cultures estudiades. Tornem a trobar dos enfocaments diferents: segons alguns freudians es poden trobar històries de diferents cultures que reflecteixen diversos aspectes del complexe d’Edip; la psicologia analítica pot identificar imatges, temes i patrons que apareixen en moltes cultures, els anomenats arquetips junguians, presents en l’inconscient col·lectiu.
L’estructuralisme com a eina — Claude Lévi-Strauss va fundar l’antropologia estructural a mitjans del segle XX. Segons ell, els fenòmens socials poden ser abordats com sistemes de signes o símbols, amb una significació, no com a simples successos. Per fer-ho, proposa que hi ha una unitat humana que radica en la seva capacitat d’operar lògica-
Gustavo Bueno, 2009.4
Els paral.lelismes més notables — Temptejat el panorama es pot observar que comptem amb diversos mètodes teòrics ja establerts per a poder argumentar les analogies en les diferents religions i mites. Arribats aquí podem començar a veure els diferents paral·lelismes que ens ensenyen estudiosos com Charles-François Dupuis (qui sostenia que la figura de Crist derivava del culte solar - per exemple, Crist va romandre mort tres dies abans de ressuscitar, que és el mateix temps amb el que el sol es manté amb la mateixa inclinació abans de començar a pujar, senyalant així el final de l’hibern5) i James George Frazer (qui troba en diferent cultures un patró dins els mites religiosos -per exemple, recull en més de 20 cultures el mite del Diluvi Universal que nosaltres coneixem com al de Noè6). Alguns dels paral·lelismes més rellevants són: - El déu que mor i ressuscita (el que s’anomena “deïtat de vida, mort i resurrecció”). - El sacrifici creador (la mort d’una figura divina per redimir el món). - El diluvi purgador (una catàstrofe que deixa un grup de supervivents). - La guerra dels déus (o la Titanomàquia grega).
4 Definició de Gustavo Bueno, extreta d’una taula rodona que va fer per a Teatro Crítico, programa de la televisió ovetens, el 18 de novembre del 2009. 5 Dupuis (1820). 6 Frazer (1981).
pàgina 23
Ll eis
an e
s
M ec àn ic a
is tia ni sm Cr
Fu tb ol
e
qu àn tic a
Avantprojecte – Documentació
h um
a n es
Lleis s
h obre
um
Harari (2014, p.324)
FORMALITZACIÓ
pàgina 26
– La Branca Daurada –
F O R M A L I T Z A C I Ó
PART I
Formalització – El concepte
EL CONCEPTE Es presenta la hipòtesi conceptual final, el que es vol transmetre amb el projecte.
pàgina 27
pàgina 28
– La Branca Daurada –
EL PROBLEMA, LA SOLUCIÓ
El Què — Tots som conscients que existeixen religions. Molts coneixem a gent propera que hi dediquen les seves vides, o si més no viuen d’acord amb alguna concreta. Sabem que n’hi ha moltes de diferents, i això comporta que no sempre s’entenguin entre elles. Avui en dia no parem de veure noticies sobre massacres inhumanes portades a terme sota el nom d’algú que diu conèixer la veritable fe. I sabem que això no és res de nou: les Guerres Santes, la Inquisició, la massacre de Sant Bartomeu... Però tot i així, sabem realment què és una religió? Seríem capaços d’acotar una definició? Som conscients del que suposen veritablement les religions per a la humanitat?
Formalització – El concepte
pàgina 29
El Com — Es realitzen un seguit de visualitzacions (explicades a l’apartat de ‘La Gràfica’) que analitzen la naturalesa de les religions, donant un repàs als seus orígens i als punts en comú que comparteixen, que no són pocs. El punt fort d’aquestes visualitzacions es troba explicat al vídeo. Es parteix de la idea que totes les religions són fruit del mateix exercici de projecció de la psique humana sobre els fenòmens naturals (per a una explicació més extensa, dirigiu-vos al lloc web).
pàgina 30
– La Branca Daurada –
PA R A U L E S C L AU
Protomite [ pɾo.to’mi.tə ] del grec antic πρώτο (proto, “primer”) i μῦθος (mythos, “narració”)
La paraula “protomite” és un terme que s’ha elaborat per a nomenar tots aquells models o patrons bàsics que segueixen les narracions mitològiques, ja que moltes tradicions presenten mites similars, alguns quasi calcats.
Religió [ rə.li.ʒiˈo ] del llatí religio, -ōnis (escrúpol; delicadesa; sentiment religiós)
Des d’un punt de vista antropològic, és un conjunt de narracions fantàstiques de caràcter sobrehumà normalitzades per un grup cultural homogeni que reflecteix els seus valors i la seva moralitat.
Formalització – El concepte
pàgina 31
Mite [ ˈmi.tə ] del grec antic μῦθος (mythos, “narració”)
Narració fabulosa. Manifestació psíquica que reflecteix la naturalesa de l’ànima sobre quelcom perceptible.
Arquetip [ aɾ.kəˈtip ] del grec antic ἀρχή (arjé, “origen”) i τύπος (typos, “model”)
Cadascun dels models o prototips originals que constitueixen l’inconscient col·lectiu humà. És a dir, elements innats que tot hom té a la seva psique.
pàgina 32
– La Branca Daurada –
F O R M A L I T Z A C I Ó
PART II
Formalització – La imatge
LA IMATGE Es presenta la hipòtesi gràfica final, l’estil que s’ha escollit i l’estètica utilitzada.
pàgina 33
pàgina 34
– La Branca Daurada –
S’empra una mateixa imatge, sovint escapçada, com a fons. És una pintura de William Turner retocada per aconseguir aquesta textura final de vidre esmerilat.
NEGRE
S’ha optat per una estètica molt minimalista. Es treballa la gràfica simplement amb línia, fugint de la taca, optant entre dos gruixos possibles (un principal i un mig auxiliar). Es treballa en blanc, amb alguns usos puntuals de superfícies negres de baixa opacitat per a incrementar el contrast en els punts desitjats.
SUPORT
LA GRÀFICA
1 pt
0.5 pt
BLANC #FFFFFF
EL NAMING La branca daurada és el nom que James Frazer va posar a la seva òpera prima quan encara era només un assaig d’unes quantes pàgines, abans de convertir-se en una extensa col·lecció de diversos volums sobre la mitologia comparada. El nom ve donat per un quadre de Turner, com ja s’ha dit, que il·lustrava el mite amb el qual va començar a treballar. D’alguna forma, per a seguir amb aquest ambiciós llegat, s’ha optat per conservar el nom d’aquest estudi en honor a Frazer.
Formalització – La imatge
pàgina 35
LA TIPOGRAFIA ABCabc123
ABCabc123
ABCabc123
ABCabc123
ABCabc123
ABCabc123
ABCabc123
ABCabc123
ABCabc123
ABCabc123
ABCabc123
ABCabc123
ABCabc123
ABCabc123
Per a tot el projecte s’ha utilitzat la família Proxima Nova Alt, dissenyada per Mark Simonson. S’ha triat per la seva senzillesa en les formes, l’estètica geomètrica amb la qual es presenta, la llegibilitat tant en imprès com en pantalla i la varietat de pesos disponibles.
L’ús de l’icosaedre per a la imatge principal del projecte es deu a que aquest s’ha utilitzat al vídeo explicatiu com a representació metafòrica d’un arquetip, el terme que s’ha considerat clau per a aquest treball.
pàgina 36
– La Branca Daurada –
F O R M A L I T Z A C I Ó
PART III
Formalització – Infografies
INFOGRAFIES Es presenten algunes de les visualitzacions creades per al projecte, així com una breu explicació.
pàgina 37
pàgina 38
– La Branca Daurada –
PROTOMITES
Per a aquest treball ha sigut necessària la confecció d’una paraula que ajudés a nomenar els esquemes inherents als mites religiosos. S’han treballat un total de sis protomites: el diluvi purgador, el sacrifici creatiu, el viatge de l’heroi, l’axis mundi, el deus otiosus i la teomàquia. Cada un d’aquests ha sigut traduït en forma d’esquema narratiu de manera que fos aplicable a diferents tradicions, simplement canviant certs punts claus (noms de persones, llocs...). Aquest recurs deixa patent la similar estructura entre els mites de les diferents religions.
Exemple de protomite (El Viatge de l’Heroi)
Formalització – Infografies pàgina 39
pàgina 40
– La Branca Daurada –
Exemple de funcionament d’un protomite: a sota, el protomite original o base, a sobre, per sobreposició d’elements, es poden veure les diferents versions de les que parla cada tradició. tradició
pàgina 41
Formalització – Infografies
FONT
ENTITAT DIVINA
POST-DILUVI
Cristiana
Bíblia
Jehovà
Noè repobla la terra
Jueva
Tanaj
Yahveh
Noah repobla la terra
Babilònica
Epopeia de Gilgamesh
Sumèria
Tauleta cuneïforme de Nippur
Acàdia
Tauleta de Atrahasis
TRADICIÓ
Abrahàmica
Mesopotàmica
Uta-na-pistim repobla la terra
Enlil
Ziusudra repobla la terra
Atrahasis repobla la terra
Poemes d’Apol·lodor, Hesíode i Ovidi
Zeus
Deucalió crea els humans a partir de pedres
Hindú
Bhágavata-purana
Visnú
Manú repobla la terra
Andamanesa
Folklore oral
Puluga
Loralola, Poilola, Kalola i Rimalola repoblen la terra
Maputxe
Folklore oral
Tai-Tai i Cai-Cai
Es crea l’actual geografia de Xile
Inca
Folklore oral
Viracocha
Es creen els humans a partir de pedres
Grega
India
Amerindia
Exemple d’informació recollida per a cada protomite (El Diluvi Purgador)
pàgina 42
– La Branca Daurada –
Miniatures de les variants d’un protomite (El sacrifici Creador)
Formalització – Infografies pàgina 43
pàgina 44
– La Branca Daurada –
L’A R B R E L’Arbre de les religions mostra una aproximació del que seria l’evolució dels cultes religiosos, les influències relatives (senyalitzades amb fletxes discontínues) i les adaptacions directes (senyalitzades amb fletxes contínues). L’eix vertical es troba ordenat cronològicament segons es veu a la imatge, mentre que l’horitzontal deixa veure una aproximació de la distribució geogràfica relativa. El disseny és una adaptació del treball de Simon E. Davis, mitòleg aficionat anglès, “The Evolutionary Tree of Religion”. S’ha unificat tota la gràfica, simplificant molta de la informació per a una comprensió més ràpida i fluida. A més, s’han redissenyat un total de 106 icones per a cada una de les religions.
Notes al disseny: Totes les dates son estimacions, sobretot les més antigues. L’esquema ofereix una aproximació cronològica. D’algunes religions (com les que comencen amb “proto”) no es tenen proves que hagin existit. Són hipotètiques religions que es dedueixen a partir de l’estudi de la història humana. L’origen de tot l’esquema es situa a l’Animisme, fa uns 100.000 anys aproximadament. Segons Tylor, aquesta és la base de tota posterior manifestació religiosa.
Formalització – Infografies
pàgina 45
Alguns dels símbols realitzats
pàgina 46
– La Branca Daurada –
Formalització – Infografies
pàgina 47
pàgina 48
– La Branca Daurada –
PERSONES
Alguns dels bustos dissenyats per a la web
S’han retratat en forma de bust les principals personalitats dins dels àmbits de l’antropologia, etnologia, filosofia i psicologia que han aportat grans avenços a l’estudi de la mitologia comparada.
Formalització – Infografies
pàgina 49
VÍDEO
El vídeo il·lustra de forma senzilla el procés de creació d’una religió des d’un punt de vista empíric. És el resum, per dir-ho així, del corpus conceptual del treball.
pàgina 50
– La Branca Daurada –
F O R M A L I T Z A C I Ó
PART IV
Formalització – Resultat
RESULTAT Es presenta la web, el seu contingut i com està formada.
pàgina 51
pàgina 52
– La Branca Daurada –
PRODUCTE FINAL
La web
Navegabilitat
— Els avantatges que ofereix un suport digital com és un lloc web, comencen sens dubte amb la possibilitat de fer interactiva la informació treballada. S’ha elaborat una maqueta que simula de forma acurada el comportament i la navegabilitat final de la pàgina i s’ha penjat a un servidor amb un domini públic per a la seva visualització.
— En tot moment es pot circular pel lloc web sense necessitat d’accedir al menú de l’explorador. No s’abusa de pantalles emergents, els enllaços externs s’obren en pestanyes noves per no tallar la lectura de la web i s’integren quan són necessàries explicacions de com s’han de fer servir certes eines de visualització.
Interactivitat Organització — El lloc web consta d’un total de tretze pàgines (vegis l’esquema del mapa web aquí al costat). La pàgina principal presenta tres enllaços a cadascuna de les parts del treball (arbre de les religions, protomites i persones) i dos enllaços secundaris a la presentació de la pàgina i a la presentació del projecte final de grau. Hi han sis pàgines dedicades a cadascun dels protomites treballats, dues pàgines en sèrie dedicades al mapa i a la llista de religions i una pàgina dedicada a les personalitats.
— Cada pàgina dels protomites presenten per defecte a la seva dreta el protomite base. A l’esquerra es situa el menú amb el nom de les tradicions ordenades segons família. Un sistema de javascripts permet veure la versió respectiva de cada tradició al passar el cursor per sobre del nom. De la mateixa forma hi han etiquetes i menús emergents als apartats dels protomites que faciliten la comprensió i milloren l’experiència de l’usuari. S’ha utilitzat, a més, un script jQuery per a la visualització del mapa. Permet augmentar-lo i reduir-lo amb la rodeta del ratolí i moure’l arrossegant.
Formalització – Resultat
pàgina 53
Diagrama de l’organització de la web
pàgina 54
– La Branca Daurada –
Exemples de varies planes de la web
Formalització – Resultat pàgina 55
BIBLIOGRAFIA
pàgina 58
– La Branca Daurada –
BIBLIOGRAFIA ARTICLE I PORTFOLI 1
Annexos
pàgina 59
Anderson, C. (2008) “The end of theory: Will the Data Deluge Makes the Scientific Method Obsolete?”. Wired Magazine, v. 7.
Johnson, Steven B. (2012). “Searching for John Snows.” http://crookedtimber.org/2012/06/27/searching-forjohn-snows
Calderón, César; Lorenzo, Sebastián (2010). “OPEN GOVERNMENT: Gobierno Abierto”. Ed. Algón Editores
Lajas Portillo, Jacinto (2011). “Herramientas para el periodismo ciudadano: Visualización de datos.” http://www.periodismociudadano. com/2011/02/25/herramientas-para-el-periodismo-ciudadano-visualizacion-de-datos/
Shirky, Clay (2012). “Cooperation and corruption”. http://crookedtimber.org/2012/07/02/cooperation-andcorruption
Córdoba Cely, Carlos; Alatriste Martínez, Yadira (2012). “Hacia una taxonomía de investigación entre Visualización de Información y Diseño”. Revista No Solo Usabilidad, nº 11, 2012.
Ferrer-Sapena, Antonia; Sánchez-Pérez, Enrique A. (2013). “Open data, big data: ¿hacia dónde nos dirigimos?”. Anuario ThinkEPI, v. 7, pp. 150-156.
Scassa, Teresa; Campbell, Lisa M. (2009). “Data protection, privacy and spatial data.” http://www.crcnetbase.com/doi/abs/10.1201/ b10305-24 Grafton, Anthony; Rosenberg, Daniel. (1966) “Cartographies of Time: A History of the Timeline”. Ed. Princeton Architectural Press, 2013, pp. 1-34.
Morozov, Evgeny (2012). “El desengaño de internet. Los mitos de la libertad en la red.” Ed. Destino.
Noveck, Beth (2012). “Open data – The democratic imperative”. http://crookedtimber.org/2012/07/05/open-data-thedemocratic-imperative
Pellegrini, Valerio (2013). “Minerva: Data visualization to support the interpretation of Kant’s work” (Tesis del Master in Communication Design). Politecnico di Milano, Itàlia. http://www.densitydesign.org/2013/08/minerva-data-visualization-to-support-the-interpretation-of-kants-work/
Shaw, J. (2014). “Why “Big Data” is a big deal, Harvard Magazine”. http://harvardmagazine.com/2014/03/why-big-data-is-a-big-deal
Willging, Pedro A. (2014). “Big Data y las Matemáticas”.
pàgina 60
– La Branca Daurada –
BIBLIOGRAFIA ARTICLE I PORTFOLI 2
Annexos
BERMEJO, J. C. (2003) “Introducción a la lógica de la comparación en mitología.” Gallaecia, núm. 22, pàgs. 471-486.
DUPUIS, C. F. (1820) “El origen de todos los cultos.” Burdeos: Impremta de Don Pedro Braume.
FRAZER, J. G. (1981) “El folclore en el Antiguo Testamento.” Madrid: Fondo de Cultura Económica.
HARARI, Y. N. (2014) “Sàpiens. Una breu història de la humanitat.” Barcelona: Edicions 62.
MALINOWSKI, B. (1974) “Magia, ciencia, religión.” Barcelona: Planeta Agostini.
MÜLLER, F. M. (1988) “Mitología comparada.”
pàgina 61