Disseny de la Identitat Corporativa del Poble de les Corts

Page 1

DISSENY DE LA

IDENTITAT CORPORATIVA

DEL POBLE DE

LES CORTS D

A

V

I

D

P

A

S

C

U

A

L

1



Autoria del treball: David Pascual Clavell Tutorització: Marc Albertí Collado Centre: EA Serra i Abella Agraïm la col·laboració de Montserrat Rius de l’Arxiu Municipal del Districte de les Corts, de la Col·lecció Local de la Biblioteca de Can Rosés i del Departament de Consultes Ciutadanes de l’Ajuntament de Barcelona. Agraïment especial a Albert Jiménez Hernando, a Quico Pascual Puig i a Anna Clavell García.



Les Corts prové del llatí coors-coortis, que significa “terrenys i cases rústiques”, sinònim de mas o masia.

5



Índex Documentació Localització i organització Història del districte Economia del poble Morfologia del poble Activitat econòmica actual Indicadors socioeconòmics Entitats cortsenques

9 11 12 13 13 16 17 18

Referents L’imatge corporativa Anàlisis de les respostes Conclusions de l’enquesta Identitat corporativa actual Referents conceptuals Referents gràfics

21 23 23 23 24 26 27

Conclusions Anàlisis de les conclusions Hipòtesis conceptual Hipòtesis gràfica El disseny de la marca Simbologia formal

29 31 32 32 33 33

Referències Bibliografia Webs d’interés Referències de les figures

35 37 38 40

Annex 1 Exemple d’enquesta impresa Annex 2 Aplicacions de la marca Annex 3 Manual d’identitat corporativa

7



docu men taci贸

9



Localització i organització Districte de les Corts

Barri de Les Corts

Camp de la Creu Camp Vell Can Batllori Can Sol de Baix Centre (eixample de les Corts)

Barri de La Maternitat i Sant Ramon

Can Bacardí Sant Ramon

Barri de Pedralbes

Zona Universitària La Mercè Pedralbes (subdivisions dels barris)

Gràf. 1 Situació del Barcelonés dins el territòri català.

Gràf. 2 Situació del Districte de les Corts dins de la ciutat de Barcelona

Gràf. 3 Subdivisió del districte en els barris de Pedralbes (superior), la Maternitat i Sant Ramon (esquerra) i les Corts (dreta).

11


Història del districte

Sense registre històric El territori era originàriament recorregut per quatre torrents i cobert per boscos d’alzines amb alguns roures a les zones més humides. Els primers pobladors dels que tenim constància varen ser del Neolític (trobades les restes en excavacions del 1954 i del 1970 - vegis figura 1). Restes de sitges (cavitats grans al terra per a guardar-hi collita, aliments, etc.) indiquen que els Ibers, possiblement laietans, varen habitar després d’ells aquestes terres (segle II a.C.). Més

tard, els romans hi varen construir villes (cases de camp amb terreny de conreu), i una necròpolis (situada a la Travessera, entre Joan Güell i Galileu). I durant l’època medieval varen fer-se masies, algunes de les quals encara sobreviuen, i els monestirs que avui tenim.

Fig. 1 Excavació de la sitja ibérica número 3 de Can Batllori per part del Grup de Recerques Arqueològiques del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià l’any 1970.

12

Amb registre històric Des de la reconquesta franca (801), i ratificat per Jaume I més tard (1274), Les Corts com a terme mantenia independència administrativa, controlada pel batlle reial. En el 1823 deixa de ser les Corts de Sarrià per a independitzar-se com a el poble de les Corts, amb ajuntament propi. En el 1845 es construeix l’eixample, conegut com a les Corts Noves (començant etapa de creixement demogràfic - vegis figura 2). I finalment en el 1897 s’annexa a Barcelona.

Fig. 2 Actual carrer del Doctor Ibàñez construït amb el primer eixample urbà (fotografia de principis del segle XX).La seva obertura facilità l’accés a l’estació de ferrocarril de Sants i afavorí les indústries cortsenques. Forma part de la primera trama de carrers ortogonals de les Corts.


Economia del poble

Morfologia del poble

Històricament el territori de les Corts era molt apreciat per la fertilitat del seu sol. Els principals conreus eren el blat, la vinya i l’olivera, i en menys quantitat, horts i arbres fruiters. Cap al segle XIX es varen multiplicar les indústries amb el seu corresponent creixement demogràfic. Sorgiren les bòbiles de Bruguera, d’en Feliu, dels Macians, la Fàbrica Batlló i la Destileria dels Deu, entre d’altres, i sovint les eves respectives colònies obreres.

A la perifèria de Barcelona s’hi instal·laven assentaments d’hàbits rurals. Les Corts va començar sent un simple conjunt de cases i masies construïdes a banda i banda d’un torrent (aquest ha tingut infinitat de noms al llarg del temps: Quatre Camins, Torrent de Matacans, Torrent dels Morts, Torrent dels Mals Consells... sent objecte de llegendes i contes populars), al costat d’un dels camins que menaven de Barcelona (actual Travessera i Marqués de Sentmenat). Amb motiu de tot el creixement demogràfic i les noves necessitats que mostrava el panorama d’ençà, es va fer el primer eixample urbà conegut com les Corts Noves (vegis figures 3 i 4 i la 5 de la pàg. 14). L’arribada del tramvia el 1879 va ser crucial per a la comunicació del poble amb la resta de Barcelona.

Fig. 3 (A dalt) La plaça de la Concòrdia entre el 1910 i el 1920. Aquesta concentrà una part significativa de l’activitat i vida social del poble. La majoria de les cases de la plaça varen ser edificades durant la década del 1850, i presenten la tipologia típica menestral de planta i pis amb pati interior i rebotiga. Avui en dia encara conserva aquest aire tranquil i rural. Fig. 4 (A baix) Vista elevada de l’illa de cases delimitada pels carrers de Solà, Joan Gamper i Deu i Mata, on es poden veure les grans tines de vins i anissos propietat de la família Deu.

13


Informació dels peus de foto extreta de BELTRAN, M. (1997).

Fig. 5 Vista general del pla projectat el 1845 per Josep Oriol Mestres conegut com a les Corts Noves, i que va tenir com a punt neuràlgic la plaça de la Concòrdia. Fins a les hores, aquests terrenys havien estat coberts per vinyes de l’antic Mas Vinyals .

Fig. 6 Actual carrer d’Anglesola, a sobre de la Travessera. La seva obertura el 1856 va facilitar la comunicació entre les Corts Noves amb la carretera de Sarrià i va donar pas a l’arribada del tramvia l’any 1879.

Fig. 7 (A sota) Antiga Casa de la Vila i actual Seu del Districte a la plaça Comes. El 8 de marça de 1884 van començar les obres de la nova casa consistorial i no va ser inaugurada fins l’11 d’octubre del 1886. Els terrenys en els que es va aixecar formaven part de la partida de Can Solè de Dalt.

14

Fig. 8 (A sota) Originalment anomenat carrer de Sant Francesc o de Castellbó, el 1942 l’Ajuntament de Barcelona el va dedicar a la persona de Josep Deu i Mata, personatge cortsenc industrial i membre de l’institut Agrícola Català de Sant Isidre.


Fig. 9 Família Piquet, masovers de Can Rosés, uns anys abans de la reforma noucentista efectuada el 1900. Aquesta finca es una de les poques que va sobreviure a les reformes urbanístiques de la dècada dels 90. Habilitada com a biblioteca pública resta com a testimoni del passat agrari del nostre poble.

Fig. 10 Vista general de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsit. Edificada la dècada del 1890, el projecte va anar a càrreg de l’arquitecte Camil Oliveres seguint les més modernes directrius sanitàries de l’època. A més, els pavellons i dependències d’estil modernista i el pavelló rosa d’estil noucentista formen un conjunt arquitectònic singular.

Fig. 11 Vista de la vorera de muntanya de la Travessera de les Corts on es veuen els terrenys de la família Closes, entre el torrent de Can Feu i l’actual carrer de Vallespir. Les cases que es veuen van ser abatudes l’any 1940 per a ampliar la Travessera.

Fig. 12 La Joventut de les Corts, amb més de 200 socis, a finals del egle ja comptava amb una coral de renom i un grup excursionista. Entre els grups i seccions que es van anar formant a dins cal destacar el seu esbart dansaire i el grup d’esbart juvenil, els quals van arribar a gaudir d’un notable prestigi.

15


Activitat econòmica actual Les Corts sovint és coneguda com “la guardiola” de Barcelona, doncs és on s’hi troben les oficines centrals de La Caixa. A més hi estan el Camp nou, am tota la vinculació del Barça i esperit culer, i els centres del Corte Inglés, Pedralbes Centre, L’Illa Diagonal... Tot aquest conjunt de grans superfícies i la seva relativament nova aparició ha desviat completament el concepte rústic de poble que es tenia de les Corts. Per altre banda, la Zona Universitària agrupa la major part de les escoles, instituts i universitats de la ciutat de Barcelona, resultant un punt neuràlgic del teixit dels centres d’ensenyament.

Fig. 13 (A dalt) Façana d’una de les dos torres seu de les oficines de “La Caixa”, obres dels arquitectes Francesc Mitjans i Josep Antoni Coderch.

Fig. 14 (A baix) El primer camp del Futbol Club Barcelona edificat en els terrenys de Can Guerra, inaugurat el 1922, reformat el 1950 i finalment traslladat als terrenys de Can Planes o Freixes l’any 1957 com a Camp Nou.

16


Indicadors socioeconòmics Dades del Districte de les Corts, extretes de varis arxius on-line del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (dades del 2011) i de la corresponent edició impresa (vegeu bibliografia).

Les Corts

Barcelona

Superfície (km2)

60

102,2

Densitat (hab/ km2)

13.683

15.818

Població

82.340

1.615.985

Gràf. 4 Població per sexe Dones 55,3%

Homes 44,7%

Gràf. 5 Població per edat 0-14 anys 11,7%

25-64 anys 55,9%

15-24 anys 9,6%

65 anys i més 22,8%

Gràf. 6 Població per lloc de naixement Barcelona 54,5%

Resta d’Espanya 18,3%

Estranger 16,4%

Resta de Catalunya 10,7%

Gràf. 7 Població per nacionalitat Espanyols 88,4%

Estrangers 11,6%

17


Entitats cortsenques Símb. 1, 2 i 3 Centres Cívics de les Corts. Respectivament CC Riera Blanca, CC Joan Oliver i CC Can Deu.

Símb. 10 Colla tabalera Tripitaka. És la més jove de les Corts (fundada el 2011), i actua juntament amb els Diables.

Símb. 4 Plataforma d’entitats infantils i juvenils de les Corts. Agrupa a totes les entitats, colles, col·lectius, associacions i joves de tot el districte de les Corts per dinamitzar el barri i ajudar-se mútuament.

Símb. 11 Diables de les Corts. Colla de diables i tabalers fundada el 94. Promouen i organitzen festes populars d’entre altres.

Símb. 5 Casal de Joves de les Corts. Espai que organitza i recolza projectes socials, artístics i culturals, tallers, activitats de tota mena i moltes altres coses potenciada exclusivament pel jovent del barri. Es la seu de la Colla Grallera de les Corts i dels Diables de les Corts. Símb. 6 Espiga de les Corts. Societat coral cortsenca. Organitza espectacles teatrals, corals, tornejos de jocs de taula, etc. Símb. 7 Ateneu Popular de les Corts. Espai cultural de debat polític encarat a la lluita social, englobat dins el moviment unitari de l’Esquerra Independentista. Símb. 8 Bocs de Can Rosés. Colla de tabalers i diables de les Corts (fundada el 96). Organitzen festes, correbars i concerts entre d’altres. Símb. 9 La Repúbli-K de l’Avern. Grup percussionista del barri, molt reconegut. Organitzen festes, correbars i concerts entre d’altres.

18

Símb. 12 Colla Grallera de les Corts. Símb. 13 Esplai Natzaret. Esplai infantil de caràcter cristià, nascut al col·legi Pare Manyanet (les Corts), encarat a colònies d’estiu, acampades i excursions. Símb. 14 Agrupament Escolta El Pi de les Corts. Cau escolta d’infants i joves de caràcter laic, enfocat a excursions, acampades i més activitats relacionades amb el barri (festes majors, carnestoltes...) Símb. 15 Casal de Joves El Racó. Associació juvenil, voluntària i apartidista que promou i facilita l’organització d’activitats culturals desde la gent jove i per a aquesta. Símb. 16 i 17 Associacions de veïns més actives de les Corts. Respectivament, AVV les Corts Noves i AVV El Racó de les Corts. Símb. 18 LesCorts.CC. Xarxa ciutadana telemàtica dedicada al periodisme proper del barri. Promou notícies d’interés potencial per a les persones que viuen o treballen a les Corts.


A sota, marques de les principals entitats de les Corts.

Símb. 1 CC Riera Blanca

Símb. 2

Símb. 3

Símb. 4

Símb. 5

Símb. 6

Símb. 7

Símb. 8

Fig. 9

Símb. 10

Símb. 11

Símb. 12

Símb. 13

Símb. 14

Símb. 15

Símb. 16

Símb. 17

Símb. 18

Ateneu Popular de les corts

Esplai Natzaret

CC Joan Oliver

Els Bocs de Can Rosés

Associació Escolta El Pi de les Corts

CC an Deu

La Repúbli-K de l’Abern

Casal de joves El Racó

Plataforma infantil i juvenil de les Corts

Colla Tabalera TripItaca

AVV les Corts Noves

Casal de joves de les Corts

Diables de les Corts

AVV El Racó de les Corts

Espiga de les Corts

Colla grallera de les Corts

lescorts.cc

19



ref ere nts

21



Enquesta realitzada entre octubre i novembre del 2013.

L’imatge corporativa S’ha realitzat una enquesta a un total de trenta persones, tant cortsenques com veïnesi majorment entre 18 i 30 anys, per a fer un sondeig aproximat sobre la seva visió personal de les Corts. S’han usat tres canals per difondre-la: per imprès, per formulari electrònic (PDF) i per formulari de Google Docs. Es pot veure un exemple de l’enquesta impresa a l’Annex 1.

Fig. 15 Escut emblema del districte de les Corts, sintetitzat per part de l’Arxiu Municipal del Districte de les Corts.

Conclusions de l’enquesta En general sembla que no hi ha consideració pel fet de que el teixit associatiu cortsenc està en un creixement sense precedents. Aquest fet sembla obviar-se ja que en comparació amb els altres barris aquest és molt petit. Per altre banda, el sentiment de poble rural sembla que perdura. La tranquil·litat, la agradable familiaritat i el bon nivell de vida que hi ha, el converteixen en un districte remarcable. I tot i això, es reafirma el tòpic de “les Corts centre comercial i pro-capitalista”.

Anàlisis de les respostes 1. Reconeix el símbol superior (referint-nos a la figura 15)? Què podria dir sobre ell? Per lo general, els enquestats afirmen no reconèixer l’escut de les Corts, tot i deduir-ho pel context.

L’Illa Diagonal i El Corte Inglés apareix en totes les respostes. La gent del districte remarca amb més èmfasis comerços petits (tots curiosament del Barri de les Corts), com la pastisseria Mont-Rodon o el Vinalium.

2. Vinculi les Corts amb tres o més conceptes que defineixin la seva essència (tant negatius com positius) Els termes que més abunden i amb diferència són: tranquil, agradable, acollidor i familiar. Sovint també s’ha fet referència a llocs emblemàtics del districte (com la plaça de la Concòrdia, de Rosés, la Zona Universitària...)

7. Dins l’imaginari col·lectiu barceloní, amb que creu que es sol relacionar les Corts? La resposta omnipresent és el Barça i el Camp Nou. Després, barri comercial (l’Illa Diagonal, el Corte Inglés, oficines de La Caixa...). I en menor mida, barri de classe mitja-alta.

3. Abans d’annexar-se a Barcelona, sap que hi havia a les terres del Districte de les Corts? Amb mínimes excepcions tothom s’ha referit a camps de conreu i masies. Aquest es un coneixement molt extés. 4. Creu que hi ha sentiment cortsenc (sentiment d’identitat per part dels habitants)? Tots els cortsencs coincideixen en que si, però molt minoritari. Especialment remarcable als centres socials i cívics i associacions. Ningú evita comparar-lo amb el dels barris veïns (Sants, Gràcia...) on si que hi ha un sentiment més enraigat. 5. Citi tres o més entitats cortsenques (ateneus, associacions, plataformes...) de les que hagi sentit a parlar o en formi part Els cortsencs, sense excepció, mencionen l’Ateneu Popular, els Bocs de Can Rosés, la Plataforma Infantil i Juvenil, etc. Els enquestats d’altres barris, semblen centrar-se més en infraestructures com les universitats, clubs esportius i centres comercials. 6. Citi tres o més comerços que conegui de les Corts

8. Es sent vostè cortsenc? Sense excepció, tots contesten que si. 9. Citi tres o més coses que li agradin/desagradin de les Corts Altre cop els termes com “tranquil·litat”, “familiaritat” i “agradable” abunden a l’apartat de coses agradables. En contraposició, sembla que a la gent li molesti la falta de coordinació entre el teixit associatiu popular (que tots coincideixen en que és petit) amb l’Ajuntament del districte, i la creixent importància que prenen les grans superfícies comercials en detriment del petit comerç. 10. Li sembla que es podria millorar la imatge de les Corts que tenen la resta de barcelonins? Tot i coincidir en que la imatge del districte cap a Barcelona no és pas dolenta (obviant els tòpics de barri burgés, culer, etc), sembla haver una tendència a afirmar que aquest és un districte molt oblidat dins de Barcelona. 11. Creu que seria necessari un replantejament de la identitat gràfica de les Corts? La immensa majoria respon que si. I opina que deuria d’estar més vinculada al passat històric del districte (tant obrer com rural). 23


Identitat corporativa actual

Fig. 16 (A baix a l’esquerra) Antic segell del poble de les Corts. Fig. 17 (A baix a la deta) Antic segell de l’Ajuntament de les Corts. Fig. 18 (A la dreta) Actual escut de les Corts

L’escut en sí és la única identitat gràfica que posseeix les Corts. Les representacions més antigues son la del segell del Poble de les Corts (figura 16), que va funcionar entre 1836 i 1855, i la del segell de l’Ajuntament de les Corts (figura 17), utilitzat entre 1855 i 1896, dissenys dels que segurament ha derivat l’escut actual (figura 18). Generalment se’l representa amb forma triangular curvilínia de tipus gòtic, acompanyat de dues palmes creuades que l’abracen des de sota i els elements propis de l’es24

cut: el ceptre reial i la corona a dalt. En quant als colors, la representació més antiga que en presenta és la del sostre del despatx de l’alcalde de les Corts, a l’edifici de l’Ajuntament. Seguint la cromàtica de l’heràldica tradicional, l’escut és d’atzur (blau, quasi d’ultramar), la corona i el ceptre d’or i les palmes de sinople (verd fosc). A més, apareix a les baranes i passamans de l’Ajuntament, a l’església del Remei i puntualment és usat per algunes entitats com el Casal de les Corts. Hi ha una versió

més sintetitzada de l’escut (anterior figura 15 de la pàgina 23) que s’utilitza per a documents i impresos de l’Ajuntament.


Fig. 19 (A ll’esquerra) Escut popular cortsenc. Fig. 20 (A baix) Escut de l’equip de bèlit de les Corts.

A més del convencional, hi ha un redisseny popular de l’escut, usat com emblema del barri. La corona és reemplaçada per una estrella roja, i l’escut agafa un color més violeta. A més, el ceptre es sintetitza notòriament. Aquest nou concepte popular de l’escut s’utilitza també per la imatge de l’equip cortsenc de bélit (joc de carrer que va ser molt popular en el barri de Sant Narcís durant la dècada dels 70 i dels 80).

A més de l’escut i l’emblema , els cortsencs s’identifiquen amb el terme de “panarra”. Es podria entendre com un gentilici popular atorgat als habitants de les Corts fa molt de temps pels veïns de Sants. L’origen (tot i que no s’hi han trobat encara fonts històriques que ho verifiquin) s’explica que va ser a arrel d’una vaga de forners del barri que, indignats pel preu del pa fixat per l’Estat, varen tancar els seus forns de pa provocant que tots els cortsencs haguessin de baixar a Sants per a

comprar-ne. Aquests, quan els veien venir, exclamaven: “mi-te’ls, ja estan aquí els panarres”.

25


Referents conceptuals L’única representació gràfica que tenen els districtes i barris veïns son els escuts. La seva identitat corporativa, entenent-la com a tal, no sembla haver canviat gaire des de les últimes dècades (per no dir segles). Exemples: Sant Gervasi de Cassoles, Poble de Sarrià, Sant Martí i l’antiga Vila de Gràcia. Els districtes i barris coetanis a les Corts, i generalitzant, de la resta de Barcelona, no presenten ningun tipus d’imatge corporativa treballada i actual (obviant, és clar, la dels eixos i agrupacions comercials com el de Sarrià o el de Sants - les Corts).

Símb. 19, 20, 21 i 22 De dalt a baix: escut de Sant Andreu, escut de Gràcia, escut de Sant Martí i escut de Sarrià.

26


Referents gràfics El referent principal que s’ha fixat en aquest projecte ha sigut la identitat gràfica de l’OCAD University, de Canadà (figura 37). Aquesta escola d’art i disseny llueix una marca creada per l’estudi també canadenc Bruce Mau Design (BMD). Aquesta identitat visual no consta de més elements que tres marcs negres quadrats disposats sobre una retícula ortogonal amb les sigles de l’entitat: aparença sòbria i racional. Cada any, els alumnes graduats son convidats a participar en un concurs on partint d’aquest disseny han de confeccionar el logotip nou per l’any vinent. D’aquesta iniciativa en resulta una identitat dinàmica, canviant i viva.

Fig. 21 Sèrie de cinc propostes per al logotip. El primer de tots és el disseny en blanc, l’original.

27



con clus ions

29



Anàlisis de les conclusions A continuació s’exposen els factors més remarcables que han resultat de tota la investigació prèvia i que es creu que s’han de tenir en compte a l’hora de dur a terme el projecte en qüestió. S’han classificat i ordenat seguint el mètode analític DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats).

D

Mala comunicació entre les associacions o entitats en general i l’Ajuntament del Districte. Poca atenció i suport als seus projectes autogestionats per part d’aquest últim. Rivalitat i col·laboració deficient entre els diferents organismes populars (CUP, ARRAN les Corts, etc.)

F

Disposició del més ampli conglomerat de campus, biblioteques, universitats, instituts i escoles de tota Barcelona. Podria entendre’s com el punt neuràlgic de l’organisme educatiu barceloní. Pot ser el primer barri de Barcelona amb una identitat corporativa pròpia, com a territori, i no depenent de qualsevol eix comercial.

A

Creixent importància de l’aparell comercial i les grans superfícies del territori cortsenc en detriment del petit comerç. El districte queda eclipsat per centres i marques com l’Illa Diagonal, H&M, Pedralbes Centre, El Corte Inglés... De la mateixa forma que amb les grans superfícies, el Club Blaugrana, el Barça en sí mateix, avui en dia roben protagonisme al barri, imposant-se com a marca cortsenca.

O

Aparença, tranquil·litat i vida molt semblant a la d’un poble rural. Encara hi perduren espais oberts, amb aire fresc i molt de verd. Teixit associatiu creixent i molt moviment i implicació per part del sector juvenil.

31


Hipòtesis conceptual La marca ha de destacar sens dubte el fet que les Corts sigui un territori amb molta història rural, que encara i passades moltes dècades segueix deixant respirar aquest aire a poble, lluny de la densa urbanització de la resta de Barcelona; aquest, doncs, serà l’eix principal de la nova identitat. Juntament es potenciarà la imatge de les Corts com a centre neuràlgic intel·lectual de Barcelona, punt d’alt interès estudiantil, i el creixement tant del teixit associatiu com de la implicació que s’està

forjant dins els nous cortsencs. I juntamentamb aquest últim punt, es prendrà especial interès en allunyar la idea generalitzada de les Corts com a districte benestant burgés desinteressat, remarcant la important implicació dels seus habitants en projectes socials i moviments reivindicatius (per exemple les campanyes “Salvem la Colònia Castells” i “10A, les Corts decideix”). Tant mateix es fugirà de qualsevol vinculació amb centres comercials i d’oci privats, tals com Pedralbes Centre i el Camp Nou.

Hipòtesis gràfica Les Corts gaudeix d’un ric patrimoni històric-arquitectònic, des de les masies de Can Rosés, Can Planes o Torre Rodona fins als edificis de La Maternitat o el del frenopàtic de les Corts. Són moltes les façanes que caracteritzen aquest barri i que es podrien tenir en compte a l’hora de representar-lo gràficament. Altres figures notables serien, per exemple, la d’en Pau Farinetes (pagès típic cortsenc del segle XIX conegut en tot les Corts) l’estàtua del qual, erigida a la plaça Comes, ha resultat ac-

32

tualment tot un símbol representatiu d’aquest barri. La seva imatge s’ha utilitzat en repetits cops, per exemple a alguns cartells de l’Ateneu Popular o de diverses i events del barri, o inclús per a donar-li nom a una cervesa artesana, la “Pau Farinetes”.


El disseny de la marca La marca s’ha construït des d’una base purament racional amb l’ajut de proporcions i raons àuries. La forma resultant és compacte i estable, mantenint un punt de dinamisme per la diagonal ascendent. La composició tipogràfica, en Futura, està basada en una retícula ortogonal al centre de la qual s’hi troba un cor. La cromàtica consta de dos colors, un Pantone Orange 021C, corporatiu, i un Pantone Black C, auxiliar. Ambdós son Solid Coated. A la marca principal, el primer s’usa només per al cor. La marca amb eslògan es composa en bandera.

Gràf. 8 (Superior esquerra) Marca principal. Gràf. 9 (Superior dreta) Marca en negatiu a una tinta. Gràf. 10 (Inferior) Marca composada en bandera amb l’eslògan.

(Per a més informació, vegeu l’Annex extern 3, Manual d’Identitat Corporativa.)

Simbologia formal 1. Pentagrama (irregular), símbol de l’home, qui te el cinc inscrit repetits cops a la seva anatomia. Al·legoria al principi humà que ha fet créixer el poble de les Corts. 2. La diagonal ascendent es al·lusiva a l’esperit de creixement i progrés del poble. 3. En la doctrina tradicional el cor és on resideix la intel·ligència, per lo qual s’identifica amb el sol (il·luminació). Igualment,

per als alquimistes el cor era la imatge del sol dins de l’home (microcosmos). D’aquí cal notar la connexió entre el pictograma del cor i la lletra que substitueix, la “o”, associada dins el simbolisme de les lletres amb el disc solar (vegis H. Bayley, The lost language of symbolism). A més, la metàfora te lloc al centre de la composició, lloc categòric del cor i símbol d’eternitat (“motor immòbil” d’Aristòtil).

4. S’utilitzen les qualitats del taronja com a referència a les del poble cortsenc: vibrant (energia del sector juvenil altament actiu del barri), càlid (referent a la germanor del barri i el seu esperit associatiu) i passional (referent al sentiment cada cop més extens entre els veïns de poble) d’entre altres.

33



refe rèn cies

35



Bibliografia BELMONTE, A. Iglesia Santa Maria del Remei de les Corts y Plaza de la Concordia. Historia y arquitectura. [“Bachelor Thesis”] Barcelona: UPC (2012) BELTRAN, M. Barcelona: Les Corts. Barcelona: Ed. Viena (1997) BELTRAN, M. Guia de l’Arxiu Municipal del Districte de les Corts. Barcelona: Ajuntament de Barcelona (1998) BOU, L. Les Corts 1: des de l’època medieval fins al segle XIX. Barcelona: Ed. Ajuntament de Barcelona (2005) MAÑÉ I SABAT, A. L’excavació de les sitges ibèriques de can batllori, en el límit meridional de sarrià. [article] Extret de: http://www.elsblaus.cat/arqueologia (visitat el novembre del 2013). PABLO, J. La festa major a les Corts. Barcelona: Ed. Ajuntament de Barcelona, Districte de les Corts (2003) TATJER, M. Les Corts: memòria del passat industrial. Barcelona: Ed. Arxiu Municipal (2005) TATJER, M. El nucli antic: les Corts Velles. Barcelona: Ed. Ajuntament de Barcelona. Districte de les Corts (2000) VAN NES, I. Dynamic identities. How to create a living brand. Amsterdam: Ed. BisPublisher (2012) Guia estadística: les Corts en xifres. Barcelona: Ed. Ajuntament de Barcelona (2011) Les Corts: el testimoni d’un passat. [catàleg de l’exposició - Organitza: Arxiu Municipal del Districte de les Corts] Barcelona: Ed. CSIC (1997)

Webs d’interés Plataforma Digital de les Corts: http://blocs.lescorts.cc/plataforma Seu del Districte Municipal de les Corts: http://w110.bcn.cat/portal/site/LesCorts Xarxa Ciutadana de les Corts: http://www.lescorts.cc Portfolio de Bruce Mau Design http://www.brucemaudesign.com

37



Referències de les figures Figura 1

MAÑÉ I SABAT, A. (o. cit.) [fotografia] pàg. 3

12

Figura 2

BELTRAN, M. 1997 (o. cit.) [fotografia] pàg. 7

12

Figura 3

BELTRAN, M. 1997 (o. cit.) [fotografia] pàg. 9

13

Figura 4

BELTRAN, M. 1997 (o. cit.) [fotografia] pàg. 15

13

Figura 5

BELTRAN, M. 1997 (o. cit.) [fotografia] pàg. 17

14

Figura 6

BELTRAN, M. 1997 (o. cit.) [fotografia] pàg. 19

14

Figura 7

BELTRAN, M. 1997 (o. cit.) [fotografia] pàg. 21

14

Figura 8

BELTRAN, M. 1997 (o. cit.) [fotografia] pàg. 23

14

Figura 9

BELTRAN, M. 1997 (o. cit.) [fotografia] pàg. 25

15

Figura 10

BELTRAN, M. 1997 (o. cit.) [fotografia] pàg. 29

15

Figura 11

BELTRAN, M. 1997 (o. cit.) [fotografia] pàg. 31

15

Figura 12

BELTRAN, M. 1997 (o. cit.) [fotografia] pàg. 33

15

Figura 13

FERRER, J. Les torres negres de La Caixa, 2011[fotografia] Recuperat de Wikimedia Commons (novembre de 2013) [ http://es.wikipedia.org/wiki/La_Caixa ]

16

Figura 14

BELTRAN, M. 1997 (o. cit.) [fotografia] pàg. 27

16

Figura 15

Escut emblema del Districte de les Corts [material gràfic] Material inèdit de l’Arxiu Municipal del districte de les Corts.

23

Figura 16

BELTRAN, M. 1998 (o. cit.) [material gràfic] pàg. 21

24

Figura 17

BELTRAN, M. 1998 (o. cit.) [material gràfic] pàg. 21

24

Figura 18

Escut oficial de les Corts [material gràfic] Material inèdit de l’Arxiu Municipal del districte de les Corts.

24

Figura 19

Escut Popular de les Corts [material gràfic] Recuperat de Wikimedia Commons (novembre de 2013) [ http:// ca.wikipedia.org/wiki/Les_Corts ]

25

Figura 20

Escut Panarres [material gràfic] Recuperat del blog de Totbèlit (novembre del 2013) [ http://totbelit.blogspot. com/2011_09_01_archive.html ]

25

Figura 21

VAN NES, I (o. cit) [material gràfic] pàg. 129

27

39



ANNEX 1 Exemple d’enquesta impresa

41



ENQUESTA

La finalitat de l’enquesta és sondejar l’opinió dels veïns cortsencs i la visió dels forànis sobre el territori de les Corts. Aquest és un formulari completament anónim i voluntari. Les preguntes que no es vulguin respondre es poden deixar en blanc. No cal donar respostes molt extenses.

Estudi previ a la confecció i disseny de la identitat corporativa del territori de les Corts

Al llarg de l’últim segle, el teixit social i associatiu cortsenc s’ha desenvolupat de forma notòria. La gent es mou i s’implica més, s’organitzen més activitats, sorgeixen nous centres socials, noves associacions... Malgrat tot això, tenim carència en un aspecte: la majoria de la gent ha anat oblidant la imatgeria cortsenca, el seu escut, l’emblema, etc. No tenim un símbol reconegut per tots, una gràfica que ens identifiqui. Aquesta, la nostra, és una marca que ha passat molt desapercebuda, doncs no s’utilitza ni de forma recurrent ni, si més no, efectiva en cap document, cartell, pamflet, llibre, comerç o entitat. Tant l’Ajuntament del Districte com la resta d’organismes públics de les Corts sembla que no li donen la suficient corda a aquest aspecte de la identitat cortsenca. Així doncs, l’objectiu principal d’aquest treball serà reconstruir la identitat corporativa del Districte de les Corts, amb la finalitat de identificar-lo, diferenciar-lo i, en general, millorar la seva imatge.

sexe home dona visc a...

edat menys de18 entre 18 i 30 entre 30 i 60 més de 60

Districte de les Corts Barri de les Corts Barri de Sant Ramón/La Maternitat Barri de Sant Gervasi Fora del Districte de les Corts

... desde... Tota la vida Fa poc M’acabo d’instal·lar Hi estic de pas Aprox. anys

01 Reconeix el símbol superior de la dreta? Qué podria dir sobre ell?

02 Vinculi les Corts amb tres o més conceptes que defineixin la seva essència (tant negatius com positius):

03 Abans d’annexar-se a Barcelona, sap que hi havia a les terres del Districte de les Corts?:

04 Creu que hi ha sentiment cortsenc (sentiment d’identitat per part dels habitants)?:

05 Citi tres o més entitats cortsenques (ateneus, associacions, plataformes...) de les que hagi sentit a parlar o en formi part:

06 Citi tres o més comerços que conegui de les Corts:



07 Dins l’imaginari col·lectiu barceloní, amb que creu que es sol relacionar les Corts?:

!

Les següents preguntes només es dirigeixen a les persones residents al Districte de les Corts

08 Es sent vostè cortsenc?:

09 Citi tres o més coses que li agradin/desagradin de les Corts:

10 Que creu què opina la gent externa a les Corts sobre aquest barri? Li sembla que es podria millorar?:

11 Creu que seria necessari un replantejament de la identitat gràfica de les Corts?

Observacions o apunts annexos (obtatiu):

Un cop finalitzat el formulari imprés, retorneu-lo a la persona que us l’ha entregat. Moltes gràcies per l’ajuda.

Enquesta realitzada per David Pascual, estudiant de 3er de Grau en Disseny Gràfic a l’ESDAP. Qualsevol dubte o suggeriment no dubteu en contactar: david.spaguetti@gmail.com



ANNEX 2 Aplicacions de la marca

47



Targetes de visita

Paper de carta a color

Paper de carta en negre

49



Sobre americĂ

Memòries USB

Pas de premsa

Agenda de pell

51



Llibreta d’espiral

Aplicació en xarxes socials

Samarreta

53



Tots els drets reservats David Pascual Š2014


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.