art romànic i gòtic

El primer art cristiĂ

L’any 313, en l’anomenat edicte de Milà, l’emperador romà Constantí va establir el cristianisme com a religió de l’imperi. Això va suposar que la religió cristiana passé s de viure amagada i perseguida a convertir-se en un poder important de l’Estat.

La nova religió cristiana oficial va voler diferenciar-se de la vella Roma dels dé us mitolò gics i de les imatges dels emperadors. Per això en un primer moment els cristians van rebutjar l’existè ncia d’imatges a les esglé sies, ja que pensaven que es podien confondre amb els antics emperadors i dé us romans.

Una estàtua era considerada una matè ria sense vida feta per l’é sser humà mentre que la imatge de Dé u no podia ser representada ni captada pels sentits, ja que era un concepte mental, perceptible nomé s amb la ment.

Dé u no podia ser representat com Zeus o Apol· lo, com els antics dé us mitolò gics tan humans.

Un tros de fusta o de pedra no podia ser confó s amb Dé u, el creador de l’Univers i é sser suprem.

Gregori I el Gran (s VI)

Gregori I el Gran va considerar que la pintura servia per il·lustrar passatges de les Sagrades Escriptures al poble analfabet, és a dir, que tenia una funció didàctica.

Gregori I va considerar que les imatges eren a les esglésies “no per ser venerades, sinó per educar les ments dels ignorants [...]. Així com el llibre escrit informa els que el llegeixen, també la pintura informa el poble sense instrucció que la contempla”.

La decisió de Gregori I va permetre l’existència de pintures a les esglésies, però a condició que aquestes havien de ser fetes amb un estil senzill que impedís que el poble confongués la imatge amb la realitat.

Havia de quedar clar que les imatges eren símbols que representaven personatges i fets religiosos.

Tot al contrari del que passava amb les estàtues dels emperadors a la Roma clàssica.

RomĂ nic i Renaixement

Fixa’t en aquestes dues imatges

Déu separant els astres. S XVI. Miquel Àngel. Detall de la Capella Sixtina.

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. S XI

El Crist romànic és un símbol, és fred, no expressa cap sentiment.

El Déu renaixentista és humà, expressa l’esforç que representa un gran treball: crear l’univers

El Romànic (edat mitjana) i el Renaixement (edat moderna) són dos períodes fonamentals per a la cultura europea.

Déu separant els astres. S XVI. Miquel Àngel. Detall de la Capella Sixtina.

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. S XI

Aquestes dues imatges ens poden servir per entendre: L’estil, la forma de qualsevol misatge visual, no és un caprici dels artistes, és el reflex de les característiques culturals, de la manera d’entendre el món, de cada període històric

Aquests dos períodes presenten dues concepcions del món totalment diferents:

Déu separant els astres. S XVI. Miquel Àngel. Detall de la Capella Sixtina.

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. S XI

una de teocèntrica (la romànica) i una altra d’antropocèntrica (la renaixentista), que comporten també dos estils artístics i dues maneres diferents de construir el missatge visual, una de més simbòlica i antinaturalista, la del Romànic, i l’altra més realista i humanista, la del Renaixement.

Romànic (s X-XIII)

El lema del cristianisme medieval podria ser:

La matèria és la tenebra i l’esperit és la llum

A l’Edat Mitjana, l’esser humà ja no es considera el centre del món com a l’època clàssica de Grècia i Roma; ara, Déu n’és el centre.

La cultura romànica és una cultura teocèntrica.

L’ésser humà del romànic té por de Déu i les calamitats El cristianisme medieval menysprea els sentits i valora l’espiritualitat.

Això va fer que en un primer moment es menyspreessin la pintura i l’escultura i es considerés la música més adequada per expressar la religiositat cristiana, ja que la música és immaterial, no té forma física.

El tema principal de la pintura romànica és de tipus religiós; es representen els diversos episodis de la Bíblia, des de la creació del món fins al Judici Final

Frontal d'altar de la Seu d'Urgell o dels Apòstols. S. XII

Les verges fàtues. Fragment de la paràbola de les verges prudents i les verges fàtues. s XI

Lapidació de sant Esteve. S XII

El pantocràtor (Déu representat com a senyor de l’Univers)

El tetramorf (representació dels quatre evangelistes) home-Mateu

àliga-Joan

lleó-Marc

bou-Lluc

Crist en Majestat (Pantocràtor / Maiestas ) Assegut al tron, beneeix amb la mà dreta i porta els evangelis a l’esquerra. Es troba dins la mandorla.

Crist, senyor de l’Univers que ho domina tot, és la representació de Déu tot poderós. Representa Déu: creador, salvador i jutge.

Mandorla: cercle en forma d’ametlla que encercla la figura sencera, senyal de divinitat.

Absis de Sant Climent de Taüll. S XII

Llibre: representa els evangelis, la paraula de Déu.

A la pintura romànica també es poden trobar escenes de la vida quotidiana i representacions d’éssers i animals fantàstics en els bestiaris.

Els bestiaris eren tractats didàctics i morals sobre els vicis, les virtuts i la conducta humana que tenien com a protagonistes animals, reals o fantàstics.

Fragment del bestiari. S XII

La pintura i l’escultura romàniques formen part de la decoració de les esglé sies.

La pintura té un caràcter simbò lic i é s poc realista les imatges representen idees religioses Les pintures es feien als murs (pintura mural), especialment a l’absis, amb la tè cnica de la pintura al fresc. però també a les voltes i a les parets

Mur occidental. Pintures de Santa Maria de Taüll. s XII Absis de Sant Pere de la Seu d'Urgell. s XII

també es pintava sobre taula, per ser col· locada a la part del davant de l’altar (frontal)

Frontal d'altar de Cardet. s XIII

o sobre taula per situar-la sobre l’altar (baldaquí)

Baldaquí de Tost. s XII

El baldaquí és un moble que se situava sobre l'altar per donar rellevància al lloc més important de l'església, on se celebra l'Eucaristia.

La pintura romànica té trets molt característics: no té perspectiva les tintes só n planes el dibuix é s de traç negre i molt marcat la gamma cromàtica é s reduï da i dominada pels colors terrosos i vermells Frontal d'altar de Durro. s XII

Baldaquí de Tost. s XII

La pintura romànica no té perspectiva

Pintura romànica

Pintura renaixentista

Compara aquestes dues imatges. Pots veure la absència de perspectiva a la pintura romànica i com aquesta és utilitzada en la pintura renaixentista de Rafael.

A la pintura romànica les tintes só n planes i el dibuix é s de traç negre i molt marcat

Pintura romànica Pintura renaixentista Fixa’t com la pintura romànica utilitza tintes planes i un dibuix ben marcat. Al contrari, en la pintura renaixentista desapareix la línia, el dibuix, i es crea l’efecte de volum gràcies al clarobscur i la modulació del color.

A la pintura romànica la gamma cromàtica é s reduï da i dominada pels colors terrosos i vermells.

Pintura romànica

Pintura renaixentista

En aquest dos exemples pots veure com la gamma cromàtica, la varietat de colors, de la pintura romànica é s molt mé s reduï da que en la pintura del Renaixement.

Les pintures apareixien en totes les parets de l’esglé sia, però especialment a l’absis.

En l’absis els personatges es representen jeràrquicament.

A la volta es representa el cel amb el Pantocràtor o la verge i el tetramorf.

Al centre es representa l’esglè sia, amb imatges d’apò stols i sants.

A la part inferior es representa la terra on poden aparè ixer imatges de la vida quotidiana o simplement motius ornamentals.

Absis de Sant Pere de la Seu d'Urgell. S. XII

Absis central Pintures de Santa Maria de Taüll

L’escultura, com la pintura, no és naturalista ni expressiva, és un símbol religiós.

L’escultura i la pintura formen part de la decoració de l’arquitectura.

La Majestat Batlló pertany al tipus de Crist triomfant. És una clara al·lusió a la victòria de Crist sobre la mort. Es diferencia molt clarament del tipus del Crist sofrent. És un exemplar cabdal de la producció escultòrica del segle XII a Catalunya.

Majestat Batlló. s XII

La composició del grup es caracteritza per la seva frontalitat i perquè tendeix a la simetria. D'aquesta manera, Maria apareix com a Tron de Saviesa. El mantell en forma de casulla reforça el paper de Maria com a símbol de l'Església i la corona que duia respon a la idea de reialesa.

Forma part d'un grup d'imatges de la Mare de Déu que es desenvolupa als Pirineus (especialment a la Cerdanya) i es difon pel bisbat d'Urgell.

Mare de Déu de Ger. s XII

La composició d'aquesta talla, de procedència catalana, és l'habitual en aquest tipus de peces. La Mare de Déu es troba asseguda en un seient en forma de tron; sosté amb la mà dreta un motiu esfèric, possiblement una poma que deu al·ludir Eva, i presenta Maria com a redemptora del pecat original.

Jesús apareix en la seva actitud més habitual, beneint amb la mà dreta i sostenint el llibre amb l'esquerra.

Mare de Déu. s XII

En aquitectura les construccions més importants són l’església, el monestir i el castell.

L’arc de mig punt i la volta de canó són els elements més característics de l’arquitectura romànica.

Aquest tipus d’arc no permet grans altures i obliga a construir murs gruixuts amb poques obertures a l’exterior. Aquesta manca de llum dóna el caràcter fosc i de recolliment típic de l’arquitectura romànica.

a. b. c. d. e. f. g.

clau dovella línia d'impostes fletxa llum salmer imposta

La volta de canó es construeix amb sèries d'arcs de mig punt; aquest dibuix permet deduir-ne el caràcter massís i pesant, que fa necessari posar-hi arcs de reforç, murs gruixuts i contraforts.

El G貌tic (s. XIII-XV) La transici贸 a una nova visi贸 del m贸n

L’art gòtic és l’art de la Baixa Edat Mitjana, entre finals del s. XII i el XV. El terme gòtic va ser utilitzat al segle XV, durant el Renaixement, per referir-se despectivament a aquest estil considerat bàrbar i inferior a l’art clàssic.

La paraula gòtic prové del poble germànic got, dels anomenats bàrbars, que van envair l’imperi romà, i que marquen l’inici de l’Edat Mitjana.

A la Baixa Edat Mitjana la societat, poc a poc, passa de ser feudal i rural a ser burgesa i urbana. Durant el gòtic la burgesia comença a convertir-se en la classe social més dinàmica i a acaparar el poder econòmic. Banquers, comerciants i artesans formaran aquesta nova classe que expressarà el seu poder a través del nou estil gòtic.

Compara aquestes dues Mare de Déu. Trobes diferències?

Quina et sembla més freda e inexpressiva i quina més càlida i humana?

Com pots comprovar, la figura humana en el Gòtic s’ha endolçit. És més expressiva.

Transmet afectivitat i sentiment humà.

Aquesta és romànica

i aquesta gòtica

És menys rígida i mostra més la sensualitat i la calidesa del gest i el moviment.

La pintura i l’escultura s’humanitzen. Les figures deixen de ser símbols per representar sentiments humans.

La pintura comença a independitzar-se de l'arquitectura per mitjà de la taula. La pintura sobre taula es converteix en objecte d'ornament de la casa burgesa.

GUERAU GENER LLUÍS BORRASSÀ Nativitat 1407-1411

PERE SERRA Mare de Déu dels Àngels Cap a 1385

LLUÍS DALMAU Mare de Déu dels Consellers 1443-1445

JAUME HUGUET Consagraci贸 de sant Agust铆 Cap a 1463-1470/1475

El matrimoni Arnolfini (1434), de Jan van Eyck

També en l’art gòtic hi ha interés per representar l’espai tridimensional, encara que d’una manera intuitiva i poc realista i sense la perfecció de la perspectiva cònica del Renaixement que arribarà posteriorment.

La catedral és l’edifici més representatiu del gòtic.

La característica més destacada de l'arquitectura gòtica és la verticalitat i la lleugeresa.

Els seus elements distintius són l'arc apuntat (o ogival) i la volta de creueria.

L’arc ogival permet guanyar alçada i lluminositat al poder tenir més obertures als murs.

Si l’espiritualitat que transmet l’església romànica és introvertida i fosca, la de la catedral gòtica és elevada i lluminosa.

Arcs ogivals del claustre del monestir de Santes Creus (segle XII

La volta de creuer està formada per l'encreuament de dos arcs ogivals

Volta d’aresta Volta de creueria

Els avantatges de l’arc apuntat o ogival (menor força lateral i la posibilitat de variar independientement la llum -amplada- i l’altura-) van permetre sustituir la volta d’ aresta, que era molt pesada, per la volta de creueria.

Arcs ogivals del claustre del monestir de Santes Creus (segle XII

Aquesta volta s’aguanta sobre els arcs ogivals que la formen (quatre exteriors i dos interiors que es creuen).

La volta de creuer està formada per l'encreuament de dos arcs ogivals

Interior de la catedral de Barcelona. s XIII-XV

Catedral de Colònia.

Catedral de Milà.

Abadía de Westminster

Interior de les Drassanes de Barcelona.

Interior del Sal贸 del Tinell

Arquitectura g貌tica civil

Interior de la Llotja de Mar de Barcelona Palau de la Generalitat de Catalunya.

Giotto L’iniciador de la nova pintura

Giotto di Bondone (1267-1337) és considerat l’iniciador de la pintura moderna en transformar els símbols esquemàtics del romànic en figures càlides i vives.

Giotto va ser reconegut pels pintors del Renaixement com l’iniciador de la nova pintura un segle abans que s’inventés la perspectiva i es modernitzessin els estudis d’anatomia.

La lamentació. 1305

Compara l’expressió de la puntura romànica i la de Giotto.

Quina et sembla més freda i quina més expressiva?