7.1 EXPLICA Que es van topar amb interessos del rei francès que tenia d’aliat al papa i que el papa va anunciar una croada en contra els càtars (eren catalans). 7.2 RESPON Que es va acabar la fi de l’expansió catalana cap al nord. 7.4 RESPON A la noblesa, l’Església, i els navegants i mercaders. 7.5 COMPLETA LA TAULA Illes Balears València Cronologia
1229-1287 1232-1245
Rei que va dirigir la conquesta Promotors o impulsors Destinació de la població musulmana
Jaume I Jaume I Mercaders catalans Noblesa aragonesa Expulsada Es van quedar perquè van fer capitulacions
Repoblació Catalans de zones costaneres de El litoral amb catalans i l’interior amb la Catalunya Vella aragonesos 7.7 RESPON
Perquè era un punt estratègic pel comerç i un bon lloc per conrear el blat. 7.9 RESPON Eren soldats a sou. Que van ser contractats per l’emperador de Bizanci per lluitar contra els turcs. 7.10 RESPON Els almogàvers. L'any 1311 i 1319 (s.XIV) Font 8. Principals rutes comercials que sortien de Barcelona als segles XIII i XIV Ruta Mediterrània occidental
Ports principals Barcelona, Mallorca, Siracusa, Bugia,
Exportacions Importacions Teixits, oli, armes Cereals, plata, or, esclaus
Tunis, Alger, l’Alguer Mediterrània occidental
Constantinoble, Alexandria, Damasc
Teixits, metalls, oli, Espècies, perfums, fruites seques, teixits de seda armes
Atlàntic nord
Sevilla, Lisboa,
Espècies, armes, Teixits, metalls
Anvers, Bruges
seda, perfums
7.16 RESPON Pel comerç, l’artesania i les millores agrícoles, la gent s’alimentava millor i per això a baixar la mortalitat. I la major part de la població vivia a les ciutats. 7.17 CLASSIFICA Mà Professions Mà major Un gran comerciant. Mà mitjana Un pintor de prestigi, un notari. Mà menor Un sabater, un ferrer. No forma part de cap mà Un captaire.
7.18 RESPON El govern dels cinc consellers i el Consell de Cent. 7.19 RESPON Perquè la majoria eren de la mà major, i els altres eren de la mà mitjana (no hi havia igualtat dintre de la distribució de les tres mans dins del Consell de Cent). Font 20. Les Corts medievals Composició
- Rei - Braç eclesiàstic: bisbes i abats - Braç militar: nobles - Braç reial o popular: representants de les ciutats i de les viles
Funcions
- Assessorar el rei. - Aprovar constitucions o lleis. - Aprovar impostos. - Concedir donatius al rei per a les campanyes militars. - Presentar greuges i peticions al rei.
7.21 CERT O FALS (CORREGIDES) a) C→A la Corona d’Aragó els reis havien de respectar les lleis i costums de cada regne. b) F→A les Corts catalanes els reis compartien el poder amb els tres estaments. c) F→A les Corts no hi havien representats, pagesos, jueus, dones… d) F→Les Corts eren pactistes. e) F→Una de les funcions del rei era elaborar i aprovar les lleis junt amb les Corts. f) F→A les Corts els representants dels diferents braços presentaven queixes o peticions al rei. g) C→A les Corts es podia aprovar la concessió de donatius al rei. h) F→La Generalitat va néixer sota el regnat de Pere III el Cerimoniós. Pàg. 228 RESUM 4. Les institucions de govern de Catalunya La corona d’Aragó era una confederació d’estats independents (Catalunya, Aragó, València i Mallorca). L’únic element comú era la monarquia, cada regne tenia les seves institucions, lleis i costums. Els reis, s’havien de comprometre a respectar-les. A Catalunya es van consolidar dues institucions de govern: les Corts i la generalitat. 4.1 Les Corts Les Corts comtals estaven formades per nobles eclesiàstics i jutges. Amb el regnat de Jaume I i Pere II van néixer les Corts, que estaven formades per representants dels tres braços, la pagesia i els menestrals no estaven representats. Les lleis aprovades pel rei i les Corts, les havia de complir tothom (limitaven el poder del monarca). Aquesta manera de governar era el pactisme. 4.2 Generalitat Va néixer l’any 1359, amb Pere el Cerimoniós, per recaptar els impostos i controlar les decisions, passat el temps, les seves funcions es van ampliar. Des del 1634 la seu de la institució va quedar fixada a Barcelona. Pàg. 230 RESUM 5. Catalunya en crisi. Fam i pesta Enmig dels períodes de fam i epidèmies de pesta, els catalans van viure tres fets d’una gran importància, van assistir a l’extinció de la dinastia que havia governat Guifré el Pelós, van afrontar conflictes socials als camps i a les ciutats i per últim van afrontar una guerra civil. 5.1 Fam i pesta a Catalunya L’any 1333 és conegut per la gent de l’èpica amb l’expressió, <<lo ma any primer >>.
Aquest any es van iniciar moltes crisis de subsistència i epidèmies de pesta que van causar una gran mortaldat i va fer que Catalunya en un segle perdés la meitat de la seva població. 5.2 La crisi dinàstica L’any 1410 el rei Martí I l’Humà va morir sense descendència, això va provocar un problema successori que va tenir influència en l’evolució de la Corona d’Aragó. L'any 1412 aquest problema es va resoldre amb el Compromís de Casp. Ferran d’Antequera, es va convertir en el nou rei, Ferran I. El primer rei de la dinastia dels Trastàmara, va mantenir amb la tradició pactista, un dia es va negar a continuar amb aquest sistema, i va imposar un tipus de monarquia autoritària. Pàg. 232 RESUM 6. Els conflictes socials i polítics Durant la segona meitat del segle XV van passar una sèrie de conflictes socials molt greus: les guerres remences al camp, les lluites entre la Biga i la Busca a Barcelona, aquests fets van acabar en una guerra civil i van portar a Catalunya a la seva decadència. 6.1 Els conflictes remences La sentencia arbitral de Guadalupe va suprimir els mals usos i la consideració dels pagesos com a serfs, però mantenia la propietat dels nobles sobre les terres. 6.2 La lluita entre la Biga i la Busca També a Barcelona va haver-hi un enfrontament entre la Biga, formada pels sectors més rics i poderosos i la societat, i la Busca, que agrupava els mercaders i els artesans dels gremis. La causa d’aquest conflicte va ser la lluita pel control del poder municipal. 6.3 La guerra civil catalana L’any 1462 es va provocar una guerra entre la Generalitat i el rei Joan II. El motiu va se la defensa del pactisme per la Generalitat davant el poder del rei. La guerra civil va acabar l’any 1472 amb la victòria de Joan II, però es va comprometre a mantenir el pactisme com a forma de govern a canvi de ser reconegut monarca.
batalla de Muret Battle of Muret
Jaume I el Conqueridor James I the Conqueror
Conflicte que va enfrontar els catalans i es francesos l’any 1213 en què va morir el rei Pere I. La derrota catalana va significar la fi de l’expansió cap al nord.
Rei de la Corona d’Aragó (1213-1276) ue va iniciar l’expansió vers la Mediterrània i cap al sud amb les conquestes de Mallorca i València.
Vespres Sicilianes Sicilian Vespers Nom amb què es coneix la revolta antifrancesa que va tenir lloc el 1282 a Sicília i que va ser esperonada pere Pere II el Gran, que en va ser proclamat rei.
almogàvers / almogavars Soldats a sou que van participar en l’expansió peninsular i de la Mediterrània de la Corona d’Àrago. Van ser contractats per l’emperador de Bizanci per lluitar contra els turcs en una expedició coneguda com a Capanyia Catalana d’Orient.
guerres dels Remences · lluita entre la Biga i la Busca · guerra civil catalana War of the Remences · battle between la Biga and la Busca · Catalonian Civil War Conflictes socials i polítics que van afectar Catalunya durant la segona meitat del segle XV: guerres entre els pagesos de remença, que demanaven millors condicions, i els seus senyors; lluita pel control del poder municipal entre els ciutadans més rics de Barcelona (Biga) i els mercaders i artesans del gremis (Busca), i guerra civil que va enfrontar el rei Joan III i la Generalitat, que veia com perillava el pactisme
Consolat de mar Consulate of the Sea CATALUNYA A LA BAIXA EDAT MITJANA
Tribunal format per dos magistrats o cònsols de mar que defensaven els interessos dels mercaders catalans i miraven de resoldre els seus problemes comercials i marítims.
compromís de Casp · Trastàmara Compromise of Caspe · Trastamara Acord a què es va arribar el 1412 a Casp (Aragó) arran de la mort sense successió del rei Martí I, darrer representant del Casal de Barcelona, i que va entronitzar Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara.
pactisme / pactism Sistema de govern, basat en el diàleg i l’acord entre el rei i els representants dels seus súbdits, característic de la vida política catalana.
Generalitat / Generalitat Institució nascuda el 1359 com una delegació de les Corts per recaptar els impostos i controlar que les decisions preses es duguessin a terme. Amb el temps, les seves funcions es van ampliar i es convertí en la principal institució de govern de Catalunya.
conseller · Consell de Cent councillor · Consell de Cent El govern de Barcelona era format per cinc consellers i una assemblea d’un centenar de persones: el Consell de Cent. Aquesta assemblea, constituïda per representants de les tres mans de la societat urbana, tenia la funció d’aconsellar els cinc governants de la ciutat.
Corts / Courts Assemblees convocades i presidides, pel rei. Eren formades per representants dels tres braços en què es dividia la societat.