batalla de Muret Battle of Muret
Jaume I el Conqueridor James I the Conqueror
Conflicte que va enfrontar els catalans i es francesos l’any 1213 en què va morir el rei Pere I. La derrota catalana va significar la fi de l’expansió cap al nord.
Rei de la Corona d’Aragó (1213-1276) ue va iniciar l’expansió vers la Mediterrània i cap al sud amb les conquestes de Mallorca i València.
Vespres Sicilianes Sicilian Vespers Nom amb què es coneix la revolta antifrancesa que va tenir lloc el 1282 a Sicília i que va ser esperonada pere Pere II el Gran, que en va ser proclamat rei.
almogàvers / almogavars Soldats a sou que van participar en l’expansió peninsular i de la Mediterrània de la Corona d’Àrago. Van ser contractats per l’emperador de Bizanci per lluitar contra els turcs en una expedició coneguda com a Capanyia Catalana d’Orient.
guerres dels Remences · lluita entre la Biga i la Busca · guerra civil catalana War of the Remences · battle between la Biga and la Busca · Catalonian Civil War Conflictes socials i polítics que van afectar Catalunya durant la segona meitat del segle XV: guerres entre els pagesos de remença, que demanaven millors condicions, i els seus senyors; lluita pel control del poder municipal entre els ciutadans més rics de Barcelona (Biga) i els mercaders i artesans del gremis (Busca), i guerra civil que va enfrontar el rei Joan III i la Generalitat, que veia com perillava el pactisme
Consolat de mar Consulate of the Sea CATALUNYA A LA BAIXA EDAT MITJANA
Tribunal format per dos magistrats o cònsols de mar que defensaven els interessos dels mercaders catalans i miraven de resoldre els seus problemes comercials i marítims.
compromís de Casp · Trastàmara Compromise of Caspe · Trastamara Acord a què es va arribar el 1412 a Casp (Aragó) arran de la mort sense successió del rei Martí I, darrer representant del Casal de Barcelona, i que va entronitzar Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara.
pactisme / pactism Sistema de govern, basat en el diàleg i l’acord entre el rei i els representants dels seus súbdits, característic de la vida política catalana.
Generalitat / Generalitat Institució nascuda el 1359 com una delegació de les Corts per recaptar els impostos i controlar que les decisions preses es duguessin a terme. Amb el temps, les seves funcions es van ampliar i es convertí en la principal institució de govern de Catalunya.
conseller · Consell de Cent councillor · Consell de Cent El govern de Barcelona era format per cinc consellers i una assemblea d’un centenar de persones: el Consell de Cent. Aquesta assemblea, constituïda per representants de les tres mans de la societat urbana, tenia la funció d’aconsellar els cinc governants de la ciutat.
Corts / Courts Assemblees convocades i presidides, pel rei. Eren formades per representants dels tres braços en què es dividia la societat.