CRESCENDO #10

NÚMERO 10

Any VI, 1r quadrimestre 2013-2014

CRESCENDO

Revista EMM El Faristol EMM Torelló

SUMARI

EDITORIAL I T.E.R.versions (projecte anual curs 2013-2014) I Cròniques d’activitats I Qui és qui? I L’ARTICLE: Pedagogs abans que intèr-

prets (o viceversa) I Recursos en línia I L’ENTREVISTA: Estel·la Broto I LA BÚSTIA I Una postal de viatge! I EL MARIDATGE: Cuina i música

editorial el 2013-2014 augura època de molts canvis... també a l’Escola Municipal de Música!

Aquest any 2013-2014 no només encetem el nou curs que us presentem amb aquest primer número de la revista de l’any (que ja passa per la desena entrega), també estrenem un nou nom per a la revista (que fins ara tenia un nom molt periodístic i que ara en tindrà un de més musical); estrenem el 50% dels membres del claustre (molt trempats, tots, per cert!); afegim un municipi més a les activitats de l’Escola (l’EMM de Torelló); seguim fent créixer el Projecte Anual del centre (aquest any amb el gran projecte TER-versions)...

Corria el curs 2008-2009 quan aquesta revista va prendre vida per primer cop... Editades en paper, les primeres revistes de l’escola oferien un nou espai per complir un dels nostres objectius de llarg recorregut: obrir l’escola a tota la comunitat educativa i donar vida a un espai que ha de permetre saber què passa al centre! Ara ja passem pel seu 6è any de vida i reconvertim el nom de la revista en una paraula musical que retrata molt bé el que aquesta escola, aquest claustre, aquests alumnes... en definitiva, el que aquest projecte no para de fer: CRÉIXER!

El curs passat ens van deixar alguns dels profes que durant molts anys van dedicar part de la seva vida professional a l’Escola. Hi va haver llàgrimes i emoció, incertesa i expectació... Aquest any, en Dani Medina s’ha afegit a l’Equip Directiu junt amb la Montse i en Pepe.

I el claustre s’ha regenerat i fet gran, han pujat al vaixell 8 nous professors i professores carregats d’energia, d’il•lusió, de ganes de treballar i de moltes idees!

A la fotografia veureu que després de l’especialitat de cadascú hi ha una o diverses lletres entre parèntesi. Corresponen als pobles on dóna classe cada profe: R és Roda, E és Esquirol i T és Torelló! Donem la benvinguda a l’Escola Municipal de Música de Torelló, que s’afegeix a la nostra aventura musical!

breument El passat mes de setembre, la cooperativa de Músics Musicop (de la qual en formem part un bon nombre de profes del claustre de l’escola) es va presentar i guanyar al concurs per a la gestió de l’Escola Municipal de Música de Torelló. Tot el claustre de professors ens agafem el projecte amb moltíssimes ganes de fer de la música, de la pràctica instrumental i vocal en grup, un fet quotidià, una activitat que ompli l’esperit i que ens faci més humans, a Roda, a l’Esquirol, a Torelló i a tot arreu!

Per acabar aquest repàs del curs que hem encetat... pareu atenció: Aquest any el Projecte Anual es multiplica per 3! Ens esperen tres grans concerts: hivern, primavera i final de curs!

Esteu preparats?

Per tal de conèixer una mica més els nous professors que s’han incorporat al nostre claustre..., unes preguntes breus!

CANTAR O BALLAR? CUINAR O MENJAR? BEATLES O ROLLINGS? SOSTINGUTS O BEMOLLS?

e felip lar - bal jar n - me tles a e -B uts sting - so

migu

sandra - cantar - menjar - Beatles - bemolls

- can - me tar n - Be jar atles - be molls

el

jordi

marc

estel·la - cantar - menjar - Beatles - bemolls

m. jos

é

- ballar - menjar - Beatles - becaires

- can - cu tar in - Be ar atles - so sting uts

- can - cu tar in - Be ar atles - be molls

r.

maria - ballar - cuinar - Rollings ts - sostingu

projecte anual

LES ADRECES ELECTRÒNIQUES

TERversions

www.escolaelfaristol.cat www.emmtorello.com

Com cada any el curs ha començat amb un nou projecte anual a sobre la taula, un dels eixos al voltant del qual girarà el curs acadèmic i que donarà forma i contingut al Concert d’Hivern, a la Setmana Cultural del mes d’abril i al Concert Final.

En aquestes adreces hi podreu trobar informació general al voltant de l’escola: oferta formativa, calendari, equip docent i altres documents d’interès, fotografies i enregistraments d’activitats, l’accés al moodle i... moltes coses més!

En aquest projecte musical hi participarem tot l’alumnat de les tres escoles que comparteixen equip docent: Torelló, l’Esquirol i Roda de Ter. Volem anar molt lluny sense moure’ns de la comarca! I com ho farem? Aprofitant la riquesa musical de la comarca d’Osona volem establir vincles i crear experiències compartides amb grups de la comarca que es mouen a l’escena musical catalana i que tenen vincles amb algun dels tres pobles.

Entre els objectius amb què neix aquest projecte hi trobem la voluntat d’oferir a l’alumnat la possibilitat de compartir escenari amb un grup professional; conèixer i explorar ‘per dins’ la

Podeu contactar amb qualsevol professor/a de l’escola amb les adreces nom.cognom@escolaelfaristol.cat nom.cognom@emmtorello.com seva música; fomentar la creació de noves formacions i bandes..., tot plegat compartint-ho amb alumnes de les altres escoles realitzant així un treball col·lectiu molt potent.

Tot l’equip docent estem molt engrescats amb aquest projecte i esperem que sigui, per a tothom, una gran experiència!

MOODLE El moodle és una eina de comunicació entre professorat i l’alumnat de Formació Avançada. L’adreça del moodle és:

www.escolaelfaristol.cat/moodle

Tr o

calendari

ba

Co

6 13 20 27

re

l: T as t

7 14 21 28

2 9 16 23 30

1 8 15 22 29

3 10 17 24 31

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

M

at

ina

Ta

5 12 19 26

r

ió ac

nt

e es ó r p ell de or rs a T lle

4 11 18 25

desembre

3 10 17 24

sa lc ar

2 9 16 23 30

et

setembre

Co

d

le ing

J nt u e e m s ra Elis t is re rte g e t b re a sO En Te e l Au

e

n Ca

ta

d da

7 14 21 28

7 14 21 28

les

da

Na

a Fir

ta

de

n Po

1 8 15 22 29 1 8 15 22 29 Po

nt

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

gener

nc

Commemoració del 40è aniversari de la mort de Pau Casals

octubre

t er

a el

4 11 18 25

6 13 20 27

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

1 8 15 22 29

Aniv

ersa

novembre

a

d Dia

nc e co rt Be ntr a e nèfic lc :O àn ce sona r

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

4 11 18 25

4 11 18 25

ri M

5 12 19 26

ique

l Ma

Fi

dd

6 13 20 27

rtí i

5 12 19 26

le

a

M

ar

Pol

1 8 15 22 29

7 14 21 28

2 9 16 23 30

to

re

ll

3 10 17 24

San t esc a Cecí oles lia bres a les sol Co

nce

Tonis Festa dels

da

rt d

’hiv

ern

cròniques Diada - 11 setembre

Concert benèfic “Osona Contra el Càncer”

per Dani Medina El Faristol va donar el tret de sortida a les activitats del nou curs amb la tradicional ofrena floral a Bac de Roda per commemorar l'11 de Setembre del 2013. L’acte va tenir lloc a dos quarts d'11 del matí, a la Masia Bac de Roda i va comptar amb l'acompanyament musical del Cor Boira Blava, que va fer una selecció de cançons d’arrel tradicional especialment preparades per a l’ocasió. A part de l’ofrena floral i els parlaments dels alcaldes de Roda de Ter i Les Masies de Roda, també hi va haver lectura de poemes a càrrec de la Montserrat Picola i la Roser Anglada, del programa “Desgranant Poesia” de Ràdio Roda. Durant l'acte, també es va fer referència a la figura de Francesc Macià i Ambert "Bac de Roda", a qui enguany s’homenatja el 300 aniversari de la seva mort.

L'ofrena d'aquest any va estar marcada per l'emoció que suposava per molts dels assistents participar a la tarda a la Via Catalana, per unir tot el territori català amb una cadena humana per una Catalunya lliure i independent.

per Ruben Bes

Cor Boira Blava als actes de la Diada. Foto: Montse Verdaguer

El passat 20 d’octubre, l’Escola de Música El Faristol de Roda de Ter i l’Esquirol va participar al Concert Benèfic “Osona Contra el Càncer”que es va realitzar al Teatre Eliseu de Roda de Ter. Aquest concert es realitza anualment amb el motiu de recaptar fons per ajudar a la investigació contra el càncer.

En l’ocasió d’enguany, l’alumnat va compartir escenari amb altres escoles de música i dansa del territori, així com amb formacions musicals de l’0sona. Entre tots varen realitzar un espectacle artístic de gran qualitat. Cal destacar que tots els grups que no provenien d’escoles de música, tenien integrants que estudien a la nostra escola, fet que fa palesa la repercussió que té el nostre servei en l’entorn musical osonenc.

Conjunt de Formació Avançada al Teatre Eliseu.

Foto: Dani Medina

cròniques per Dani Medina El passat mes d’octubre, l’EMM de Torelló va organitzar tallers musicals oberts a la ciutadania per tal de donar a conèixer l’oferta educativa del nou projecte. Durant tres setmanes, qualsevol persona amb coneixements musicals previs (o no), va poder participar al grup de danses tradicionals, al cor d’adults, a la banda, a l’orquestra de corda, a l’orquestra de guitarres o a la batucada.

Els tallers van tenir lloc a l’edifici vell de l’Escola Fortià Solà, actual seu de l’EMM i van servir d’excusa per poder conèixer els professors i professores de l’Escola, que enceten projecte musical amb moltes ganes i il•lusió.

Fruit d’aquest encontre intensiu, l’Escola Municipal de Música ha obert un nou grup: el Cor d’Adults, amb en Miguel Gómez.

Cartell dels tallers musicals oberts a Torelló

Tallers a Torelló

Commemoració 40è aniversari de la mort de Pau Casals per Marta Ramon Aquesta va ser la proposta de commemoració del 40è aniversari de la mort del violoncel•lista Pau Casals des de l'ACEM (Associació Catalana d'Escoles de Música) en col•laboració amb la Fundació Pau Casals.

Des d’El Faristol també vam retre el nostre particular homenatge al músic interpretant tant a Roda de Ter com a l'Esquirol aquesta melodia tradicional que Pau Casals va popularitzar. Durant els seus anys d’exili, sempre la tocava en finalitzar els seus concerts, com a símbol de l’amor i enyorança que tenia a Catalunya i també com a símbol de pau. L’última vegada que Pau Casals va tocar el Cant dels Ocells en públic va ser davant de l’Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York, el 24 d’octubre de 1971, amb motiu de l’entrega de la Medalla de la Pau i de l’estrena de l’Himne a les Nacions Unides, que ell mateix va compondre.

Els alumnes de Roda de Música i Moviment 1 juntament amb l'aula de violoncel, vam sortir al carrer amb una interpretació amb violoncel i petita percussió.

A l'Esquirol els alumnes de Cor 1, i l'Ona Coromina (flauta), en Roger Vallès i en Xavier Riera (guitarres) van fer una versió del Cant del Ocells amb ritme de bossa nova.

cròniques

Aquesta ha estat la primera edició d’aquesta proposta, una iniciativa que ha d’anar creixent, madurant i consolidant-se. Estem convençuts que aquest tipus d'activitats sempre són enriquidores per a alumnes i professors perquè serveixen per a incentivar nous repertoris dins dels instruments de corda fregada així com establir vincles amb les escoles de música d'arreu de Catalunya.

Trobada FIDDLE per Felipe Escalada

Guiats per dos músics professionals especialistes en aquest repertori anomenat fiddle, Hanneke Cassel i Mike Block, l’objectiu de la trobada era oferir una classe-concert multitudinària i participativa, oberta al públic, per muntar un repertori conjunt que prèviament vam preparar a l'escola amb els professors. Hi van participar un total de 538 alumnes i professors de 41 escoles de música de diferents poblacions de Catalunya.

Trobada Fiddle a Martorell. Foto: Laura Ruiz

Santa Cecília a les escoles bressol

per Laia Rovira

Escola Bressol Blancaneus de Torelló.

Foto: Judit Illamola

El passat diumenge 17 de novembre, diversos alumnes de violí i violoncel de l'Escola Municipal de Música El Faristol van participar a una macro trobada d'instrumentistes de corda a Martorell organitzada per l’ACEM i l’ESMUC. La trobada estava destinada a alumnes de violí, viola, violoncel i contrabaix d’escoles de música i conservatoris d’arreu de Catalunya, dins el marc del primer Barcelona Fiddle Congress, al voltant de la música de tradició oral celta i escocesa, i el jazz i la música moderna.

El passat 18 de novembre un equip de professors i professores de l’Escola Municipal de Música vam anar a fer audicions a les escoles bressols de Torelló, Roda de Ter i l’Esquirol.

Els nens i nenes més petits van poder gaudir d’una bona estona de música amb diferents instruments com l’acordió diatònic, el violoncel, l’ukelele, la guitarra, el clarinet i la flauta travessera tot cantant, ballant i provant aquests instruments. Estem molt contents i contentes que aquesta activitat anés tan bé i tenim ganes de repetir-la l’any vinent!

cròniques Fira de Pont a Pont a Roda de Ter per Marc Crivillé El passat diumenge 15 de desembre, i com cada any, l’Escola Municipal de Música vam sortir a tocar a la Plaça Major de Roda de Ter en el marc de la Fira de Pont a Pont.

Amb una gran afluència de públic i una fira d’allò més animada, els combos i conjunts de formació avançada i música a mida, juntament amb els cors van oferir un concert de gran nivell. Primer els cors, amb la Sandra al capdavant, ens van fer oblidar el fred i, després, els Combos, amb en Rubén i en Marc, ens van fer ballar. I finalment, el conjunt final va fer ballar fins i tot els gegants!

Moltes felicitats als participants d’aquest concert!

Cor Boira Blava a la Fira de Pont a Pont.

Foto: Dani Medina

Classes obertes per María José Aguilera

Classes Obertes de Clarinet a Roda de Ter. Foto: Joan Fradera

La jornada de classes obertes de l’EMM El Faristol i l’EMM Torelló és una proposta que beneficia a alumnes, a les família i amics, i als professors. El fet que els alumnes puguin compartir la tasca que fan a classe amb el seu entorn és un element molt enriquidor i cohesiona, un dels objectiu de tot plegat. La darrera jornada ha estat un éxit de participació i ens anima a continuar treballant pel mateix camí. Moltes gràcies per la vostra resposta i us animem a continuar venint i gaudint de la música!

cròniques Cantada de nadales a Torelló

Festa dels Tonis a l’Esquirol Quina animalada... de músics!

per Miguel Gómez

per Pepe Reche

El passat dia 21 de desembre de 2013 el cor d’adults de l’EMM de Torelló va realitzar una cantada de Nadales acompanyat d’una agrupació musical formada per professors de l’escola.

Un públic ben divers va poder acostar-se a la plaça Nova cap al migdia per compartir cançons nadalenques tradicionals, que els més petits van poder acompanyar amb tot tipus d’instruments de percussió, i a més a més fer un tastet dels diferents estils musicals treballats pel cor d’adults en les primeres sessions.

El passat 11 de gener, la Banda i la Batucada de l'Escola van participar en la festa dels Tonis de l'Esquirol. I no ho van fer sols sinó que van acompanyar a una animalada de músics: l’Agrupació Musical del Maresme (AMM).

Cantada de nadales a Torelló. Foto: Montse Anguera

L’ambient va ser molt familiar i les veus de Torelló van sonar d’allò més afinades. Esperem que mica en mica aquest cor vagi comptant amb més i més participants.

Festa dels Tonis a l’Esquirol. Foto: Dani Medina

Per primera vegada, aquesta banda amb seu a Mataró i formada per una quarantena de músics de totes les edats es desplaçava fins a Santa Maria del Corcó per tocar al passant junt a tot tipus d’animals en la festa de Sant Antoni. I també per primer cop, l’Escola va col·laborar-hi acompanyant-los just a l’inici i al final de la desfilada. Els alumnes van viure l'experiència de formar part d'una banda tan gran, a més de tocar amb alguns músics ben coneguts a l'Escola com el Ruben o la Montse, amb uns instruments poc habituals per a ells! Un autèntic dia de festa per tothom.

Moltes gràcies a tots els participants des de l'Escola i des de l'AMM i moltes gràcies al Pere Bono, el seu director.

cròniques Enregistrament del Jingle per al Teatre Eliseu

Formació del professorat per Dani Medina

per Montse Anguera A partir d’ara, si aneu al Teatre Eliseu de Roda de Ter podreu sentir, abans de començar cada espectacle infantil, un Jingle interpretat per 3 alumnes de la nostra escola (la Mila Vizcaino i la Joana Valls, al piano, i la Irene Orra, al clarinet). Un Jingle és una petita falca que dóna la benvinguda als espectadors, recorda que l’espectacle és a punt de començar, que s’han d’apagar els telèfons mòbils... L’enregistrament, que va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Roda de Ter, el va dur a terme en Dani Comas als estudis de Ràdio Roda, i la Montse Anguera es va fer càrrec de l’arranjament i les mescles.

Ha estat una experiència molt positiva i el resultat és excel·lent. Felicitats a totes tres!

L’enregistrament als estudis de Ràdio Roda Foto: Montse Anguera

Una de les sessions de formació Foto: Maria Camats

Al llarg del curs, l’equip docent de l’EMM El Faristol i l’EMM Torelló ha programat una sèrie de sessions de formació i autoformació amb l’objectiu de conèixer-nos més, compartir estratègies i recursos didàctics i reflexionar al voltant de diversos aspectes pedagògics (estils d’aprenentatge, maneres de presentar el material, comportaments, etc.).

Concretament realitzem tres píndoles de formació (setembre, gener i juliol) que completem amb el cap de setmana de treball que fem els professors al mes juny que ens serveix per afiançar les bones pràctiques i millorar allò que no acabat de funcionar tenint en compte totes les valoracions i observacions que pares i alumnes fan a les enquestes de valoració que enviem a tothom les darreres setmanes de curs.

CONCERT D’HIVERN per Dani Comas El passat 25 de Gener a les 17.00 va tenir lloc al pavelló municipal de l’Esquirol el “Concert d’Hivern” essent la primera parada del projecte “T.E.R.Versions” dut a terme per l’equip docent que coordina les Escoles Municipals de Roda de Ter, L’Esquirol i Torelló, i amb la participació de tot l’alumnat que les integra.

La iniciativa generava gran expectativa per les dimensions del concert (4000 watts de so de potència, escenari de 40 metres quadrats i un dispositiu d’il·luminació profesional) i per la participació dels grups Les Tietes Queques, Nyandú i Oques Grasses que interpretaven els seus temes acompanyats per les diferents formacions (instrumentals i corals) de les dues escoles.

L’èxit d’assistència (prop de 700 persones) i la qualitat musical de l’espectacle arrodonien un dia ple d’emocions que es succeïen des de setmanes anteriors amb la preparació, els assajos i les proves de so i primer contacte amb els grups.

Fotografies: Montse Anguera

Moltes gràcies a tots els participants. Ens veiem a la propera parada a Torelló!

qui és qui?

Ja coneixeu tots els professors de l’escola? Però... segur que els coneixeu bé? Aquí teniu unes imatges que potser us en faran dubtar. A veure si sabeu qui és qui!

l’article PEDAGOGS ABANS QUE INTÈRPRETS (o VICEVERSA) per Ruben Bes Sovint es proposen aquestes dues opcions professionals, la interpretació i la pedagogia musical, com si fossin oposades o, pitjor encara, jeràrquiques. Com si l'ensenyament musical fos una opció de segona, com si l'únic que pretenen els músics "de debò" és tocar. Que totes dues opcions són dignes i combinables ho demostren molts professionals que les compaginen i, encara més, fan que l'una es beneficiï de l'altra. Potser que expliquem el tòpic per desterrar-lo d'una vegada per totes.

Sempre que m’han preguntat “i tu a què et dediques?”, la meva resposta inconscient sempre ha estat “sóc professor de música”.

El nostre perfil professional es va definint al llarg del recorregut acadèmic i/o professional, i fins i tot m’atreveixo a dir que sabem la direcció que volem (o creiem voler) agafar, però

la vida ens porta a destins que segurament no imaginàvem al principi. Durant la meva vida acadèmica he cursat dues titulacions, la de Pedagogia per a la Formació Musical Bàsica i General i la d’Interpretació de Teclats (Jazz i Música Moderna), ambdues a l’ESMUC, i actualment tinc la sort de compaginar la meva vida laboral en tots dos àmbits.

Des del primer moment la meva vocació era clarament dedicar-me a la docència, fent de la pedagogia la meva professió, segurament perquè em veia reflectit en alguns dels professors de música que vaig tenir i que em van marcar de per vida. Després vaig començar a sentir inquietud per nous estils de música que vaig descobrir al llarg de la meva vida d’estudiant (abans d’especialitzar-me en jazz i música moderna només havia tingut l’oportunitat d’estudiar música clàssica), fet que em va endinsar al món de la interpretació.

Tornant a la meva tesi inicial, la resposta sobre la meva professió crec que dóna per pensar, i crec que no només a mi, sinó a la majoria de persones amb qui comparteixo inquietuds.

Ens hem de plantejar què som: professors de

música o músics que fan de professors? Tot i que no imagino la meva vida posant la música o la pedagogia una al davant de l’altra, ja que per al meu creixement personal i per a la meva felicitat necessito compaginar ambdues professions, tinc clar el que sóc i vull ser: professor de música. Si matisés, podria desviar per la tangent el dilema i dir que quan treballo de professor sóc professor i quan treballo d’intèrpret sóc intèrpret, no m’importa mullar-me i defensar amb molta honra que abans que músic sóc professor.

La docència no pot ser entesa com una activitat merament lucrativa o d’últim recurs, és imprescindible tenir vocació per allò que fem; si no és així, fugim del rigor, la professionalitat, l’excel•lència i la qualitat en la nostra activitat professional. Segurament haureu sentit allò de “el qui val, val, i el qui no, ensenya”. M’agrada pensar que, poc a poc, aquesta dita va perdent sentit i es queda en un refrany d’antany. Avui en dia, les institucions educatives es preocupen cada cop més per trobar perfils professionals que s’interessin per la pedagogia i per dur a terme una docència de qualitat.

Sovint es diu que un docent no té la mateixa responsabilitat que un metge, ja que no juga amb la vida de les persones. Aquesta afirmació es vàlida només en una petita part, i és que no juga amb la vida de les persones a curt termini, però si a mitjà i llarg termini. L’educació és un dels pilars fonamentals en el creixement sociocultural de les persones, i els professors de música hi intervenim molt directament. Un pedagog musical ha de vetllar per una bona educació de l’alumnat, per tal d’aconseguir una societat més justa, sensible, creativa i crítica. Això ho podem aconseguir a través de la música, que, com la resta d’arts, és una eina potentíssima per arribar-hi.

Els docents tenim una gran responsabilitat, i les persones que exercim ho hem de tenir clar. Si no tenim vocació per allò que fem i no creiem en la tasca que ens és encomanada, fem que la nostra professió perdi valor. És una sort que l’ESMUC aposti clarament per la formació específica de pedagogia musical, ja que és imprescindible donar un espai formatiu a tots aquells estudiants que tenen aquesta vocació pública, la d’utilitzar la mú-

sica (per tant, l’art) com a mitjà per a educar la societat. La tasca del pedagog musical fins i tot va més enllà, ja que si aconseguim musicalitzar la societat, incentivant l’apreciació i l’estima per la música, a llarg termini aconseguirem una societat que “consumeixi” música habitualment i que empleni uns teatres i unes sales de concerts que avui en dia, malaurada-

Article publicat a l’ESMUCdigital (núm. 21), la revista de l’Escola Superior de Música de Catalunya, l’octubre del 2013.

recursos en línia - RECURSOS PER A LA GUITARRA En aquest lloc web, elaborat pel guitarrista i compositor suís Jürg Hochweber, hi trobarem un munt de material per a aquest instrument de corda. Hi podrem trobar una llarga llista de composicions seves - agrupades pel grau de dificultat-, amb les corresponents partitures, tablatures i, en molts casos, també acompanyades d’un vídeo al youtube i un midi. http://www.hochweber.ch/guitarra.htm - UNA APP MUSICAL

Concert d’Hivern Foto: Montse Anguera

Practice your music, una aplicació per a músics que permet practicar un repertori de cambra o conjunt amb el teu instrument mentre, a la pantalla, veus els altres intèrprets.

Es poden veure les partitures, silenciar un o més instruments, etc. Un cop seleccionada la peça que volem interpretar, comencem a decidir quins aspectes volem treballar, amb quin tempo, quins instruments... http://www.practiceyourmusic.com

l’entrevista Estel·la Broto, professora de

flauta travessera, cambra i conjunt orff a l’EMM Torelló i l’EMM el Faristol

per Sandra Sangiao En aquesta entrevista vull parlar de música, d’allò que uneix les pàgines d’aquesta revista, d’allò que uneix els professors i els alumnes, les classes i les famílies... Parlaré de música en tots els sentits, des de molts dels àmbits imaginables, des d’experiències úniques i irrepetibles a generalitzacions de carrer.

Per fer-ho jo, la Sandra Sangiao, li he fet una entrevista a l’Estel•la Broto, una de les professores que treballa a les tres seus de la nostra escola: l’Esquirol, Roda de Ter i Torelló. Ella serà l’exemple, l’excusa per començar un viatge de reflexions a través d’aquest art tan especial. En primer lloc penso que és interessant fer-se una visió general de l’evolució de l’Estel•la en relació a la música. I a continuació, i sota un títol que relaciona la música amb un altre concepte, l’Estel•la ofereix les seves pròpies reflexions cultivades durant anys i els seus pensaments espontanis sorgits una tarda de desembre al bar de Can Planoles.

La música i l’Estel•la: Història de vida musical Estel•la: Les meves primeres experiències relacionades amb la música em van arribar a través de dos mons completament diferents: la flauta de bec a l’escola,i el grup excursionista amb els que anàvem a la muntanya i cantàvem. Durant la pre-adolescència em vénen al cap discos de vinil que ens regalaven els pares. Recordo que a ma mare li agradava molt Ana Belén i el meu pare es decantava més pel jazz, Charlie Parker i Miles Davis... Cap d’ells feia música, de fet, en aquell moment, ningú de la família en feia. Quan tenia 11-12 anys feia extraescolars de pintura però no m'acabaven de fer el pes, vaig decidir deixar-ho i provar amb la música. I des de lla-

vors que no l’he deixada. La meva adolescència es podria definir com una etapa molt roquera.

M’encantava el rock espanyol i internacional: grups com Extremoduro, Green Day o Offsprinsting. Quan vaig decidir que em volia dedicar a la música professionalment els meus gustos musicals van anar variant. Vaig substituir el rock per la música clàssica, el folk i el jazz, que són els estils als quals em sento més unida des de llavors. Em vaig presentar a l’ESMUC. En principi vola fer interpretació, no em van agafar i vaig entrar a la meva segona opció, pedagogia.

Al llarg del temps m’he adonat que havia de fer pedagogia, a part de practicar l’instrument també m’han ensenyat a fer una cosa que ja duia fent des de feia un parell d'anys: donar classes. Just entrar a l’ESMUC el meu món, però, va trontollar bastant. A l’ESMUC hi havia gent amb nivells instrumentals altíssims i, de vegades, era difícil evitar comparar-se en un ambient tan competitiu. Vaig veure que encara tenia un camí llarg per recórrer i que tenia moltes ganes de marxar fora per explorar noves vies. Així que durant el tercer curs vaig decidir fer un Erasmus a Finlàndia. Aquella nova situació em va ajudar a començar a trobar-me amb mi mateixa, lluny de la pressió i en un entorn distès. Musicalment vaig experimentar molt, em vaig introduir en

el món del jazz i del free i vaig seguir amb la tècnica Alexander, una tècnica corporal que ja havia estat treballant a Barcelona. A nivell personal em va marcar com a experiència de vida; després de tres anys molt intensos a l'ESMUC, vaig tenir l'oportunitat de desconnectar i tenir 10 mesos per viatjar, conèixer gent de tot arreu, conèixer noves músiques i explorar una mica el sistema educatiu finès, que tan conegut és arreu del món. A més, em vaig començar a sentir vinculada a un lloc concret, el lloc on vaig néixer.

Culturalment notava tantes diferències que valorava més i més el fet de ser catalana, el fet de ser del Mediterrani. Trobava a faltar el clima, la gent i l’ambient. Quan vaig tornar de Finlàndia, ara fa 4 anys, em sentia renovada i amb les piles carregades. Vaig començar a fer classes i a seguir el camí que ja havia començat a intuir amb la flauta.

Actualment crec que estic en un punt d’harmonia.

D'una banda, he trobat un mitjà d’expressió a través de la flauta. Des que vaig tornar de l'erasmus he estat fent classes de jazz i improvisació amb diversos professors i, al mateix temps, he seguit explorant tècnicques corporals com el Cos Art o el Trager. Em van sortint bolos de diferents tipus (des de funerals fins acompanyar

escriptors i poetes, bolos amb el grup de world music...) i ho combino amb la pràctica docent, en entorns positius i on es respira il•lusió. Per mi és important poder tenir les dues vies en el meu dia a dia: la pràctica musical i la docència.

La meva relació amb els alumnes s’estableix a partir d’aquí i sempre fora d’un repertori canònic i d’una tècnica única i vertadera. És cert que segueixo una mica l’escola francesa però li dono molta més importància al cos.

La música i l’educació

La música i l’amistat, les relacions

La música és un mitjà d’expressió diferent que no passa ni per les paraules ni pels números. I això en educació té moltes possibilitats. El més important, per a mi, és saber fer viure aquestes experiències als nens perquè comprenguin que no passa tot per les explicacions. Vull donar-los l’oportunitat de vivenciar la música, de sentir mentre canten, toquen, escolten... La música és, per naturalesa, una activitat col•lectiva que et duu a compartir una estona amb els altres.

Aquesta experiència ajuda a desenvolupar les habilitats socials, el llenguatge, l’expressió, l’auto-responsabilitat o la pertinença a un grup.

La majoria d’amics que tinc tenen una vinculació amb la música, excepte la família i alguns amics de tota la vida.

Sempre que he viatjat i m’he endut la flauta m’ha facilitat molt conèixer gent. Toques amb ells i hi connectes d’una manera especial, molt més profunda. La música no té fronteres.

Els nens no tenen la racionalitat tan desenvolupada, no són rebuscats, l’únic que volen és passar-s’ho bé i anar-se’n a casa motivats. Sento que és un treball molt agraït i bonic, pots fer molts jocs i ells ho reben tot amb entusiasme, són com esponges.

La música i l’amor Més enllà del món de la parella, l’amor i la música tenen una estreta relació, ja que per a fer música has de sentir un gran amor per ella. Dedicar-t’hi a mitges tintes no serveix. T’ho has de creure per expressar aquest amor a tots nivells.

He de dir que la música m’ha fet sentir coses molt fortes i és això el que m’ha fet seguir tocant cada dia, és el que m’ha aportat l’energia per a trobar la meva pròpia manera d’expressar a través d’aquest mitjà. Hi va haver un moment en què vaig pensar en dedicar-me només a la

pedagogia però em vaig adonar que necessitava compaginar-ho amb la pràctica del meu instrument, és una passió que he de seguir alimentant.

La música i els escenaris Evidentment aquesta necessitat de tocar es tradueix en la possibilitat de compartir-ho. Ara mateix la Barcelona Ethnic Band és l’únic projecte amb el qual estic regularment en actiu, fa poquet hem tret el nostre primer disc. Estic molt il•lusionada amb aquest projecte, m’aporta molt i crec que és molt interessant. Tinc altres cosetes que van sorgint de tant en tant i que m’aporten novetat i m’enriqueixen.

que està en un moment delicat és la música dins l’àmbit educatiu en general. La crisi econòmica ha afectat a les partides per educació, s’estan fent molts ajustos i noves lleis... sembla que tots aquests canvis van en detriment de la música.

Les ajudes de la Generalitat cap a les escoles municipals de música cada cop són més minses i l’àrea musical es troba cada cop menys present en l’àmbit de l’educació general. Hem d’expressar el nostre rebuig cap a aquests canvis, les persones que treballem en aquest àmbit, els alumnes, els pares i els experts hem de donar valor a la importància de la música a nivell educatiu.

La música i l’actualitat

La música i el nostre context: El Faristol de Roda-Esquirol-Torelló

Està difícil. Trobar llocs privats per a tocar no surt gaire a compte i en l’àmbit públic no hi ha gaire subvencions. Actualment els criteris per a buscar grups musicals són els diners, així que com menys components millor, nosaltres som set. La situació s’entén però tampoc no ens volem rebaixar i tocar per quasi no res, els músics ens hem de fer valorar per a atorgar el valor que es mereix la música i la cultura en general.

Una altra part de la relació música-actualitat

Fa molts anys que segueixo el projecte de prop i sempre havia tingut molta curiositat per treballar-hi. Just he entrat aquest any però vaig viure bastant de prop l’empenta que va agafar l’escola amb un nou enfoc educatiu i les ganes d’un equip per fer un bon treball educatiu a través de la música. Es fan projectes anuals espectaculars i la relació del claustre és molt bona i enriquidora.

Torelló és com haver parit un fill que ha sortit prematur i està a la incubadora. És un fill en estat delicat i ho volem fer molt bé perquè la gent s’animi. Hi ha un equip darrere que treballa molt i m’agradaria que tot tirés endavant. També treballo al Masnou dins un projecte que es va engegar a través d’un projecte final de l’ESMUC de nova visió pedagògica. Estic molt a gust als dos llocs on treballo. Em sento molt afortunada.

Fins aquí els pensaments i reflexions expressats per l’Estel•la. A partir d’aquí ja és camí de cadascú omplir cada espai amb la seva pròpia experiència i sentiments. Fins i tot podeu descobrir i inventar altres relacions que durant la nostra entrevista no han sorgit.

l

ús t i a b

a

Durant aquests mesos unes bústies instal·lades a les escoles han recollit les respostes a la pregunta: Què és per tu l’escola de música?

Algunes de les respostes són aquestes.

Moltes gràcies per la vostra participació!

Un lloc on t’ensenyen a tocar l’instrument que t’agrada per poder expressar-te no només amb paraules.

- Ens ho passem molt bé... I estudiem!

Un lloc on aprenc a tar tocar, can i entendre . partitures

És un lloc per divertir-se i aprendre a fer

DIVERSIÓ + ALEGRIA

música.

- Un lloc on aprens a tocar i a jugar amb les notes.

- Un lloc on puc aprendre amb tranquil·litat el meu instrument.

- Passa el temps molt ràpid!

erts

- M’agrada fer conc

- Molt maca!

M molt i mai em ’agrada desap ré! unt

a-

- He c on no con egut gent q eixia! ue

Rius molt i t’ho passes molt bé amb els companys i els professors

t - A mi m’agrada mol un venir perquè tenim re. professor molt aleg - És molt xulo!

-Cantar i tocar el xilòfon.

- És un lloc per fer i aprendre música - Aprenc la música!

- M’agrada tocar el violoncel!

Què és per tu l’escola de música?

amigues i Estimades

tolaires,

amics faris

llós est merave u q ’a d e tr s rimer trime eriplus. elebrat el p c m e h ia a dia: #P e d u t q les, hem in t u e tr u s q n o o Fa p int i c ncies increïb è iv ri v e p m x te ’e s d e t ue un fet conprojecte q viscut un m rents, hem e m if e d h s s o te s c e m s i formen roje ja són amic En aquests negut 48 p o ra c a m e e u h q , s s reixen one aïso eient com c es de pers estat a 5 p V s . a a c id v 16 e a d t i als, rt viscu e, arts visu nvoltats d’a tr e certs, hem a m te , te a s s n E . a , saltres e música, d enes i nens part de no projectes d sionants! N s n e n un re e p lid o re im s c , n t o ts spera tamen e n u in i com es c nj n o ó c m l e e u racons d escoltar; creences q poesia…en tornar-se a els colors i e d ts , e to s e rd a , s s lt en tica. joves, adu ilitat de rep rent, autèn ib e s if s d o p a d b a m ir a c, amb una m món artísti olt és poc..! es realitats v e s s le r la que dir m a b m e s s observ n e acions i es mb organitz im. A vegad s a a ís lt rx o a m x t la n ne s expeció, e fem de le Estem apre la investiga , u s q te ls c ta je n e ro . Ens cum els p art humana ixint, els do p més enllà d te la m a h te i s h e t i l’amor; que osant, generosita universitats mes que estem comp la r; ri e f o sa esper te e com a ca , amb molt s rt re riències i els ti b n o e n s ó ; m s que ulls ant un les paraule visibles als in n ó n s ó s s estem trob e te u s e q u cadenes titud…aq deixar anar , reptes, gra ió c ra e entura. p u s … ny aquesta av re u ou i ri tant tan llu c s e d p per ptiva, ens m a a c c l s a n n e e n n ó é lm olors ens v notes de c I tot i que e . n e id n p o rà s lt n a o escola de s passen m novetat…qu m la nostra Els dies en stà ple de e e rd s o p c m re te , l a e ic ui n de la mús ens commo s que neixe re u ri . m s o s i veiem giu hauran del Cabrerè ue quan lle Ter i al cor q l e s d le u ra ra o a v p la nou país i tes cobrint un rivim aques s c e s d e m s u re il s ta olt bona s es el Bra a música i m s. Nosaltre lt e I avui des d o tr m e m e d ilò u ts olts q acompanya travessat m est viatge, u q ’a d r o d ja a l’equa da forta!!! energia. una abraça m ie v n e s u res, lt en vosalt Pensant mo n Laia i Ferra

una postal de viatge! els nostres companys Ferran Badal i Laia Serra ens fan arribar aquest missatge des de...

http://comusitaria.wix.com/peripluses

el maridatge de...

En aquest sentit la música d’Ahmad Jamal (pianista nord-americà influent en la música jazz de la dècada dels 1940) acompanya molt bé el per Dani Comas procés. Els seus espais, la seva complexa-senziEn aquest apartat de la revista volem proposar- llesa, el seu estil pausat però en constant movos diferents músiques relacionades a diferents viment i tota la tradició de la música feta fins plats o viceversa. Que escolteu de gust i mengeu aquella època aplegada en un estil el fan un artista propici per a la cocció de dit aliment. Molt amb les orelles! recomanable el disc “At the Pershing – But Not For Me”. el sofregit

CUINA I MÚSICA

És sabut de tots els temps que el gran secret del sofregit és la seva cocció lenta, constant i equilibrada. Una essència que es busca des de la simplicitat dels ingredients però amb una elaboració tranquil•la i pausada i com més llarga i més lenta millor.

la carn a la brasa

ble el seu disc “Moanin’” (que traduït significa “gemecs” “queixes” tals com podrien ser els de la carn en entrar en contacte amb la brasa).

les amanides: un món de fantasies El món de les amanides obre moltes portes a la imaginació. Des de la més tradicional fins al més modern passant per infinitat de salses que contenen des d’ingredients dolços (com pot ser la mel) fins a gustos més “estridents” (com la vinagreta). Un espai on poden conviure molts elements entre els quals les hortalisses, els fruits secs, les fruites de temporada i fins i tot els formatges. Tot això en un procés, bé sigui intencionat o per pura casualitat, de contínua recerca.

Podem trobar el mateix concepte en la música ricercata i els estudis per a piano de George Lygeti on la tradicionalitat d’aquest instrument i els elements musicals per exel•lència són desenvolupats en un extrem nou i desconegut fins al moment, omplint l’orella de sons nous que desperten en l’oient un munt de noves sensacions i La música d’Art Blakey (baterista nord-ameriimatges a mig camí entre la tradicionalitat i el cà) i els Jazz Messengers compleixen aquests surrealisme. requisits i ens transmeten el xoc d’elements essèncials i tradicionals de la música afroameri- Us invito a provar una amanida de ceba (tallacana i el jazz més intel•lectual (com el foc i la da molt fina i molt petita) amb préssec (tallat carn) de manera visceral i directe. Un risc que amb daus de tamany gros). Un quart de ceba ennalteix la condició humana. Molt recomana- per préssec.

La cocció ràpida, intensa i de foc fort de les carns a la brasa és un element molt musical. El xoc directe de la brasa amb el foc fa que aquesta reaccioni sobtada i que la seva cocció comenci de fora cap endins (donant-nos fins i tot la possibilitat de jugar amb el punt de cocció).

Composició VIII, Vasili Kandinsky (1923) Coordinació, disseny i maquetació: Maria Camats i Marc Reguant Equip redactor: María José Aguilera, Montse Anguera, Ruben Bes, Estel·la Broto, Maria Camats, Dani Comas, Marc Crivillé, Felipe Escalada, Miguel Gómez, Dani Medina, Marta Ramon, Pepe Reche, Marc Reguant, Jordi Rodríguez, Laia Rovira i Sandra Sangiao.

Col·laboren: Joan Fradera, Montse Verdaguer, Laura Ruiz, Laia Serra i Ferran Badal

Ens interessa molt la vostra opinió! Us agrada la revista? Què hi trobeu a faltar? Us agradaria col·laborar amb la comissió? Envieu-nos les vostres opinions a escola.faristol@gmail.com o a emm.torello@gmail.com