PAGINES 8 - 1.pdf
18/9/09
11:38:58
EXEMPLAR GRATUÏT
BENVINGUT
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Quina sorollada. Sembla com si el món caigués de cop… amb els ulls ben oberts, mirava per tots els costats. Tots xarraben i vaig pensar: -”A veure quant la Lydia vindrà a obrir la porta! Ja tenim ganes de sortir…. ja és de dia…. vull sortir!, vull sortir!...” Jo els mirava amb cara de talós: volen sortir… a on?... Al meu costat hi havia una gosseta. Me la vaig mirar i li vaig dir: -“Hola, com et dius?” Em va mirar amb uns ulls lluents com el sol. -“Jo hem dic Chica Poom, i tu?” -“Ah, jo sóc el Préssic. Ahir em van portar aquí i no sé ni a on sóc.” La Chica Poom va fer moure llur capet i em va mirar tot dient: -“Estàs a la llar dels abandonats; dels que ens han rebutjat els nostres amos. Aquí tots som iguals, tots tenim el mateix sostre i dormim al mateix lloc. Juguem junts, plorem junts, tot ho fem junts. Això sí, cada dia mengem i ens fan moltíssimes carantoines. Vénen nenes i nens a jugar amb nosaltres. I també vénen famílies que adopten, i si tens sort!, potser una família se t’endu. Però mentre, estem aquí. No estem malament, però estaríem millor amb una família.” -“Escolta, Chica Poom, per què criden tots alhora?” -“És perquè volen sortir a passeig, al pati, ja que juguen a córrer, ens banyem a la piscina, bé, que malgrat tot, estem
contents.” En aquell moment es va obrir la porta, era la Lydia. -“Bon dia petitons! Com esteu? Com ha anat la nit? Vinga gandulets, amunt a jugar i a córrer!”. Va començar a obrir portes, i tots amb un xibarri que era massa! Van començar a sortir al carrer, saltant, xisclant, entrepussant, però tots a fora, fins i tot la Chica Poom. Jo no vaig poder sortir.... La Lydia es va atançar, i em va dir: -“Ho sento Préssic, però has d’estar alguns dies a la clínica. T’has d’adaptar, t’hem de vacunar... i passar així la quarentena. Ara no ho entendràs, però és pel bé de tots així com per la teva salut.” Me la vaig mirar estupefactat, i vaig pensar: aquesta Lydia què vol, que sigui un gandul sense fer res? Bé, val més que m’ho prengui bé, no? Anava passant l’estona i, de tant en tant, s’obria la porta. Uns entraven i altres sortien. Vaig sentir la Lydia: -“Voleu fer el favor d’anar al carrer i no fer tant jaleo?” Al cap d’una estona va entrar la Chica Poom tot dient-me: -“Hola Préssic, fa una calor matadora. Ara em quedaré aquí perquè hi fa molta fresqueta. Aquest aparell que treu aire gelat, a fora no hi és...”. -“I la Lydia, t’hi deixarà estar aquí dins?” -“Oh, i tant. Quant té la clínica neta, ens deixa escollir estar aquí dins o bé a fora, com vulguem”. -“Carai! Si que esteu bé, no?” -“Sí, és clar. Per aixó estem tant contents. En el marc del nostre espai ens deixa escollir. Però Préssic, no et preocupis; aviat podràs tenir la teva llibertat dins del recinte. Tranquil.” I així em vaig quedar. No es pot dir que no estava distret: contínuament hi havia cares noves. Vaig conèixer a la Pexet, la Sisqueteta, la Georgina, el Dartanyan... Bé, un munt d’amics. I tots molt bons! Venien constantment a preguntar-me coses de les meves aventures, i es quedaven amb la boca ben oberta. No, no crec que hi estigui malament en aquest indret…
N6 “De vacances amb tu”
S.O.S. volem una llar Teràpies per a tots El gos urbà Consells veterinaris SISÈ CAPÍTOL del PRÉSSIC ... http://protectoraanimalslydiaargiles.blogspot.com http://www.naturahumana.com N6 2009
A 4 POTES
N6 2009
A 4 POTES