Esparets02018

Núm.2 Revista cultural de Parets Edita: Niu d’Art

PRESIDENT DE L’AGRUPACIÓ PESSEBRISTA DE PARETS

PARETS CLÍNICA DENTAL CONSELLS DE SALUT BUCAL

POESIA ESCOLAR NIU D’ART: PREMIS ANUALS ESPAI SALUT: CONSELLS POST FESTES LA CUINA DE CAN PARERA RECOMANACIONS ...

LLEGIU I GAUDIU!

Foto: Albert Aguilera

ALBERT PÉREZ

HOTEL RESTAURANT PARERA

ET VOLS ANUNCIAR A ÉS PARETS? TRUCA AL: 652 265 364 Ens adaptem a qualsevol pressupost

Sant Joan Bosco 6-8 Parets del Vallès tel. 935 62 12 61

EDITORIAL

Una nova aventura a Niu d’art

U

na nova aventura comença aquí.

Després dels números 0 i 1, arribem a la tercera entrega de l’ÉsParets, amb ganes, amb bones sensacions i amb els millors desitjos per als qui ens llegiu.

Parets és una vila plena de sorpreses, d’energia, de talent i de mil colors –o si no, mireu com surt el sol més enllà de la C-17 o mireu els fantàstics crepuscles sobre Gallecs i Montserrat al fons…. És per això que volem ser pretensiosos i somiar en convertir-nos en un icònic París del Vallès, ple de racons agradables i d’oportunitats variades. He posat un punt i seguit perquè respirem una mica i ens reafirmem en aquest somni; només dels somnis, només de voler l’impossible, s’arriba al possible, al just punt. I aquest lloc que volem fer de Parets és aquell que surt també del treball desinteressat de tants veïns que lluitem pel col·lectiu que volem per Parets. Una dada molt significativa és que, en xifres arrodonides, a Parets hi ha una entitat cultural, esportiva, social, benèfica, etc., per cada cent habitants. Us adoneu de la magnitud d’aquesta xifra?

Participar és una de les formes de fer poble més fructíferes que podem tenir a l’abast. Cada entitat, cada tasca que es fa és ben diferent, però totes plegades conformen un conjunt de força imparable. Fer-ho ajuda a relativitzar molt les coses humanes. La tolerància, l’aprenentatge comú, la presa de decisions en conjunt i somiar en millorar el nostre entorn més proper són algunes de les marques que apareixen quan algú decideix deixar la passivitat envers el seu col·lectiu humà immediat, que és el poble, el país on viu, i es llança a l’aventura de participar.

Si hem de posar algun aspecte negatiu en tot plegat, –i n’estem parlant des de sempre sense acabar de trobar-hi el desllorigador- és aconseguir la difusió adequada del que fa cada entitat, aconseguir catalitzar l’esforç de totes les entitats en reptes més generals. I aquesta és una de les aventures que ens han dut a posar-vos entre les mans aquesta revista ÉsParets, perquè sigui una petita aportació al debat i perquè sigui un punt de trobada entre tots aquells que estimem l’entitat a què hi dediquem tant de temps i tant d’esforç. En definitiva, que estimem Parets!

Isidre Oller President del Niu d’Art

SUMARI Albert Pérez__________________ 4 Parets Clínica Dental__________ 6 La vinyeta___________________ 7 Poesia escolar________________ 8 Espai salut: consells post festes_ 9 Espai culinari: Can Parera_____ 10 Niu d’Art____________________ 12 La última___________________ 14

EDITA NIU D’ART Presidència: Isidre Oller Direcció: Jaume Ribell Disseny i maquetació: David Alcaide Col·laboracions: Albert Aguilera, R. Bosch, Daniel Maldonado, Sergi Pons, Joan Sala Vila i alumnes de les escoles de Parets.

Dipòsit Legal: B 17619-2018 Correu electrònic: esparets@gmail.com Facebook: www.facebook.com/esparets Publicitat i comercial: 652 265 364

L’ENTREVISTA

La gent no se’n fa a la idea de la feinada que hi ha darrera el pessebre ALBERT PÉREZ NINOU President de l’Agrupació Pessebrista de Parets

Fotos: Albert Aguilera

4

É

s el pessebre sobre taula més gran de Catalunya, amb 230 metre quadrats. Títol homologat que ha fet que durant les tres dècades que porta existint, hagi rebut reconeixements de tota mena.

Albert Pérez Ninou, és el president de l’Agrupació Pessebrista de Parets des de fa sis anys, quant va rellevar

a Joan Olivé, que havia estat l’única persona al càrrec des dels seus inicis, ara fa ja 31 anys.

Enguany s’ha volgut reproduir la muntanya de Montserrat. Heu d’anar buscant nous reptes?

La veritat és que ha estat molt complicat, perquè ho hem volgut fer tot a escala: la muntanya real fa 10 kilòme-

tres de llarg per cinc d’ample, i la del pessebre fa 10 per 5 metres. I amb tot els pics i agulles iguals. Està fotografiat tot per regions, que són sis, i per seccions, que en són 35. I tot ho hem traslladat a escala.

Deu haver estat una feinada...

I tant! Per que la gent no se’n fa a la idea de les moltes hores de feina

ELS INICIS “Primer va haver-hi el pessebre vivent.

I van ser els mateixos que el van fundar, tant el Joan Olivé com l’Esteve Mas, que encara hi són, van començar amb el pessebre sobre taula. Primer se’n feia un de petit a la cripta de l’església, i ja quant es va fer la nova plaça de la Vila, vam començar amb l’actual. Primer es muntava i desmuntava cada any, fins que l’Ajuntament ens va cedir l’actual espai permanent a sota de la plaça”.

que hi ha aquí darrera. I tot tenint en compte que els qui formem el nucli de l’agrupació, que som unes dotzenes, cadascú té les seves vides, les seves feines, els seus horaris... Ara és el moment una mica de relaxament, de rebre l’opinió de la gent, de gaudir-ho, perquè aquest any hem començat a muntar-lo ja a principis d’abril, quant normalment comencem a principis de juliol. Hem estat vuit mesos.

I des de quant teniu el rècord del pessebre més gran de Catalunya?

Doncs des del primer que vam fer, l’any 1986. Per que, de fet, hi va haver anys abans de tenir l’espai fix en que era encara més gran que l’actual. Amb al nou espai vam guanyar en tot, però vam perdre una mica d’espai. Vam arribar als 280 metres quadrats, ara és una mica menys també perquè l’espai s’utilitza com a taller, magatzems...

Per que suposo que no sempre poseu totes les figures i edificis que heu anat acumulant amb tants anys...

Clar. Per que tenim unes 1.200 figures i mai entren totes. I menys aquest

any, que no era amb les clàssiques figures històriques, sinó ambientat entre els anys 40 i 60, a la postguerra.

I això per què? Per que la muntanya ja hi era abans!

Sí, és clar. Ho hem fet perquè era una època on ja hi havia el carrilet i el funicular, i també anuncis d’aleshores, alguns dels quals encara hi són, i tot això ho hem reproduït. I clar, va ser un handicap afegit, perquè acostumats a treballar amb figura hebrea, que és la de sempre, vam haver de buscar figures més actuals, i hem hagut de recórrer a d’altres associacions pessebristes i a fabricants de figures.

Suposo, però, que quant truqueu a altres portes, no hi ha cap problema, no? El de Parets deu ser el pessebre més conegut...

Sí, és una sort, perquè moltes ens han cedit figures, d’altres les han fet expressament... Agrupacions de tot Catalunya han col·laborat sense cap problema.

I cal dir que tot plegat es pot veure només per dos euros, que a més no

són estrictament un pagament per entrar, sinó que són un donatiu que, a més, permet entrar al sorteig d’un lot de figures de naixement del pessebre.

Això sí, ara ja caldrà esperar fins el proper Nadal.|

5

La salut dental tindria que entrar per PÉREZ I MARTA PÉREZ la Seguretat Social JOSEP Parets Clínica Dental

6

Són pare i filla: Marta Pérez és la doctora titular i responsable sanitària i Josep Pérez el gerent de Parets Clínica Dental. El centre odontològic que just ara compleix 25 anys en ple centre de Parets: al carrer Major. Després de més de dues dècades d’haver obert la seva primera clínica al barri de la Sagrera de Barcelona, van triar el nostre poble.

Per què trien Parets?

Vam començar a Barcelona a l’any 1980. Però amb el temps cada cop ens venia més gent de comarques i, en concret, del Vallès. Tenim lligams a Mollet, a Riells del Fai, i molta gent ja ens coneixia. I a l’hora de buscar lloc per obrir una nova clínica, va sorgir l’oportunitat perfecte al carrer Major de Parets perquè el local ja havia estat una consulta dental que quedava buida, i a febrer del 92 ja la obríem.

I què és el millor d’aquests 25 anys que porteu a Parets?

Hi ha molta diferència amb el tracte amb el client comparat amb Barcelona. Aquí la gent es coneix, et coneix, les auxiliars que tenim són del poble... tot és molt més proper. I això ens agrada perquè nosaltres sempre parlem de pacients, no de clients. Tractem els casos individualment, no com a un número més.

Ho dieu per aquestes grans cadenes franquiciades que, potser poden oferir preus molt més ajustats perquè calculen en global...

Exacte. Aquestes empreses pensen més en els balanços financers a finals d’any. És clar que ens hem de guanyar la vida, però mai farem una cosa amb la qual no estiguem d’acord per diners, això segur.

Voleu dir que se’n fan, d’intervencions només per diners?

I tant! Te’n faries creus de la de pacients que ens venen aquí perquè els hi han fet una destrossa. Gent que fa empastaments falsos, que no cal fer-los. Pacients que ens han vingut amb els pressupostos fets d’algunes d’aquestes franquícies, no cal dir noms, i veure que de totes les actuacions programades, ni la meitat calia fer-les. L’empastament el feien, sí: però foradaven la peça per fer-lo.

Però això és una estafa...

I tant que ho és! I a sobre la gent que ens ve a que l’hi arreglem el que els hi han fet, encara tenen que anar pagant el tractament finançat a l’altre lloc...

Quina barra! Això la gent té que saber-ho...

Per això cal tenir més informació, perquè potser com la gent no té tant coneixements d’odontologia, és molt més fàcil enganyar-la que no amb altres camps sanitaris més coneguts. La salut dental és massa desconeguda, i sens dubte tindria que entrar per la Seguretat Social. Ja està coberta en part, però una part ben petita. A veure per què la boca no tindria que tenir cobertura igual que qualsevol altre part del cos...

de informació o de coneixement. En el 90% dels casos, els pacients venen quant ja tens que fer mans i mànigues per solucionar el seu cas.

adequat, canviant-lo cada tres mesos.

I un bon ús del fil dental, que és el gran oblidat de la higiene bucal. Igual que la llengua.

El millor remei és la prevenció?

Absolutament. Unes visites regulars al dentista (junt amb una higiene bucal adequada, és clar), poden evitar mals molt pitjors. Mínim, una revisió periòdica anual. Fins i tot cada mig any. I en el dia a dia, uns bons raspallats.

La llengua?

El 90% de les bactèries que hi ha a la boca són a la llengua, perquè té papil·les, és porosa. I si no et raspalles bé la llengua, en 10 minuts tornes a tenir la boca plena de bactèries.

Quant ens fa mal alguna cosa, anem a urgències ràpid. Però en canvi sembla que no hi ha aquesta cultura d’anar al dentista...

Clar: hi ha molta gent que ve quant ja la patologia és molt greu, en molts casos precisament per aquesta falta

Ens raspallem malament les dents?

En general, sí. No és tant la quantitat de cops que et rentes les dents, si no la qualitat de cada raspallat. No cal amb els tres minuts de rigor. Si poden ser cinc o sis, millor. I amb el raspall

I els col·lutoris i les pastes dentals? Son necessaris o no?

Tot ajuda. Però són petites ajudes.

Lo important és que la gent prengui consciència de la importància de la salut bucal i que no esperin a que sigui massa tard. Aquesta és la nostra gran lluita.|

La vinyeta

7

El racó poètic

Premis del 9é concurs de poesia escolar de Parets

El mar

Binomi guerrer

Aigua blava i escuma blanca, m’endinso al mar en una barca negra i vermella, mirant la lluna plena.

Ets màgic, ets dolç, ets preciós...

Et miro als ulls, em mires, et toco la cara i te’m recolzes a la mà.

Onades esquitxen la meva cara.

Freda i mullada i amb poca força remo, tota sola.

Pensava que no podia, però la força del mar em portava endins de la seva gran boca.

Quan miro enrere, penso a tornar, però és quan me n’adono que no és bo mirar el passat.

El pop

8

El pop té vuit potes.

El pop no té closca.

El pop viu en coves però no va en cotxe.

Quan surt a caçar se sol amagar, fins que passa la presa i l’enxampa de pressa.

No és pas dretà ni tampoc esquerrà, però amb les vuit potes toca mil notes..

Montserrat Martos, de l’Institut Torre Malla, primer premi de 1er d’ESO del 5è Festival de la Poesia Escolar de Parets, 23/03/2013 Aitana Moreno Alabarce, de l’Institut N.S. de Montserrat, primer premi de 4rt d’ESO del 5è Festival de la Poesia Escolar de Parets, 23/03/2013 Nerea Montes Alentorn, de l’Institut ACESCO, 1er premi de 3er d’ESO del 5è Festival de la Poesia Escolar de Parets, 23/03/2013 Víctor Fiérrez Juan, de 1er d’ESO de l’Institut la Sínia, participant del 5è Festival de la Poesia Escolar de Parets, 23/03/2016

Preparat per a la batalla?

Pujo sobre els teus lloms.

El calor que desprens em transmet tranquil·litat.

S’acosta el moment.

Les teves crins ballen amb el vent.

Els teus cascos sonen com la pluja de ple hivern. És l’hora.

S’acosten cavallers armats.

No sé si és la meva espasa o tu que els has emmetzinat d’amor amb la teva mirada.

Petit i gran guerrer.

S’ha acabat.

Els mortals s’han apartat del teu camí.

I ara, jo et poso un mantell de flors.

Gràcies, gran amic.

Vull que siguis feliç.

Apa, corre com tu saps fer!

Fes que torni la primavera a les terres de la guerra!.

Records L’àvia, asseguda a la cadira, creu que la gent la mira; tanca els ulls i recorda la seva vida.

Veu l’ombra d’una ballarina, somriu respira escolta unes passes petites, suaus, plenes d’alegria.

La ballarina porta sabatilles plenes de records, retalls cosits amb esperança, teles que criden llibertat sentiments que passen de costat.

L’avia, a la residència, vol córrer per la vida somia, somia, quan era ballarina.

Consells saludables per després de festes ROSA VERDAGUER Especialista en Dietètica i Nutrició del Centre Mèdic Vallès Acaben de passar les festes nadalenques, festes mol entranyables que hem gaudit de menjars amb companyia dels nostres familiars i amics.

Escolliu les carns blanques o mol baixes en greix com el pollastre, el gall d’indi o el conill. Evitar tot el greix visible i també la pell de l’animal.

Aquests menjars solen ser copiosos i contundents, acompanyats de dolços i postres típiques d’aquestes festes juntament amb alcohol i tabac, provocant digestions pesades entre altres molèsties gastrointestinals.

Es donarà preferència al peix de qualsevol tipus respecte a les carns.

A mes, aquestes festes també ens deixen alguns quilos de més quan pugem a la bàscula. I és que amb pocs dies es concentren molts dies de festa, Per tan, mols àpats i menjars extres que no es solen fer la resta del any.

Ara cal cuidar-se i deixar i donar-li un descans al nostre fetge de tants excessos.

No és aconsellable seguir qualsevol dieta miraculosa que es trobi en revistes o que faci algun personatge famós. El millor per el nostre organisme és seguir un estil de vida saludable juntament amb una alimentació equilibrada i variada.

Us proposo uns consells: Prendre cinc racions de fruites i hortalisses fresques al dia. Per exemple tres de fruita i dues de verdures distribuïdes en el dia.

Incorporar aliments integrals, sobre tot el pa integral.

Escollir productes làctics descremats.

Escollir tècniques de cocció suaus com planxa, forn, bullit o vapor.

Beure al menys 1,5 litres d’aigua tots els dies.

Cuinar amb poca sal.

Practicar exercici físic tots els dies.

Evitar el tabac.

Evitar sucres dolços i broixeria, també refrescos ensucrats i alcohol.

Consumir oli d’oliva, preferentment verge extra per cuinar o per amanir.

Sempre amb moderació ja que també és bastant calòric.

Tots aquests consells ens ajudaran a cuidar la nostra salut i portar una alimentació més sana, variada i equilibrada.

El Centre Mèdic Vallès es troba a l’av. de Catalunya, 155.

9

HOTEL RESTAURANT CAN PARERA

“GUOK” A LA CATALANA

DANI MALDONADO Text i imatges

10

La cultura i les tradicions de tot un país: des del cap i pota fins als cargols, passant pels canelons de l’àvia o tot de postres cassolans.

Sí, sí: no es un error ortogràfic, ho he escrit així, “GUOK” a la Catalana.

En els temps que corren, on el mestissatge y la fusió estan al ordre del dia, sembla que si no segueixes certes premisses no “estàs en la onda”.

El Flamenco-Chill, la cuina Japo-Peruana, o la “modernitis” de molta gent amb roba del seu avi i els cabells de colors, son tendències, modes, allò passatger, que quan decideixes pujar-t’hi al carro, ja han canviat.

Personalment, mai he sigut ovella de ramat, sempre he anat una mica a la meva, potser perquè soc amant de les tradicions, de la cultura y dels gustos de sempre.

Tothom avui en dia coneix la paraula “Wok”, que en realitat es un estri de cuina, una espècie de paella arrodonida sobre un foc molt viu, típic de la cuina asiàtica, encara que ho associem a aquells espais on pots anar i menjar tot el que vulguis.

Pel meu goig, l’altre dia vaig poder ser partícip d’una d’aquestes fusions, encara que no s’hi veuen tantes d’aquestes.

Vaig tindre el plaer d’anar a “Can Parera” Quantes vegades heu anat a un restaurant i no et pots decidir entre l’amanida catalana o la torrada d’es-

calivada? O entre els canelons i les gambes a la planxa?

Doncs a Can Parera no tindràs aquest problema En aquest fantàstic establiment et sents com a casa, sobre tot si estàs a prop del racó de la llar de foc.

Aquí, ho tens tot. Un ampli buffet fred on trobes aquella amanida que et ve de gust només de veure el producte fresc del dia i com ho tenen presentat, tomàquet amb tonyina, cabdells amb salsa rosa, musclos, espàrrecs blancs amb pernil, amanida russa, diferents tipus d’enciam, que mes vols??? pots dissenyar-te el teu propi plat per satisfer els teus sentits, sobre tot la vista y el gust.

Cal destacar el buffet calent, la cultura i les tradicions de tot un país a la teva disposició, fabes a la catalana, Cap i pota, cargols, els canelons de l’àvia, piquillos farcits, croquetes casolanes, gambes al forn, macarrons pels petits i no tant petits,

pollastre rostit, es a dir, com quan anaves a casa de la iaia a dinar i et feia aquests meravellosos plats tradicionals, però amb la diferència i la satisfacció de que els tens tots per poder triar el mateix dia i al mateix moment.

Bon profit.

Salut i rauxa www.txuptxup.com Instagram: @xefdann xefdann@gmail.com

Menció a part es mereixen dos dels plats estrella de la casa, la paella, que la van treure als 20 minuts d’obrir el bufet, acabada de sortir del foc, i la pota de pernil rostit al tall, que res ha d’envejar als millors Lacons de Galicia.

Si després de tot aquest festival d’olors, gustos i records encara et queda un foradet, la gent de Can Parera ens ofereix una infinitat de postres casolans que no deixen indiferent a ningú. Pastissos, flams, cuallades, cremes, i un bon tou de postres mes, faran les delicies dels mes llaminers, posant la cirereta a una bona vetllada culinària fent un recorregut per tot el país, però això sí, sense sortir del menjador de la teva iaia.|

Un buffet tant fred com calent per a tots els gustos i a l’avast de totes les butxaques.

11

NIU D’ART

Premis del 30è Festival de la Poesia de Parets

12

ENRIC CASASSES Va ser el poeta homenatjat d’enguany

El Festival de la Poesia de Parets, que organitza anualment Niu d’Art, va ser celebrat el passat dissabte 2 de desembre al teatre de Can Butjosa davant de prop d’un centenar de persones.

* Rapsodes: 1er premi: Maria Pujol i Ciurans, de Parets del Vallès, amb “Vora el barranc dels Algadins” (Teodor Llorente) i “Episodina (Enric Casasses)

Després d’una llarga deliveració, els premiats van ser:

2on premi: Enric Badal, del Masnou, amb “Cançó de la rosa de paper” (Vicent Andrés Estellés) i “Cançó” (E. C.)

* Poesia Visual (primera edició): Ariadna Torres Giménez, de Manresa, amb el poema “Desig” (a l’esquerra). * Poesía Inèdita: 1er premi: David Jou Bueno, de Barcelona, amb el poema “Paradís quiromàntic” (veure destacat).

3er premi: Marta Serran Puigvilardell, de Sant Vicenç de Castellet, amb L’Elionor (Miquel Martí i Pol” i “Faula” (E. C.)

2on premi: Rosa M. Arrazola, de Barcelona, amb “Sense les gàbies.

Suite de llibertat”

En tots els casos, els rapsodes van recitar peces d’Enric Casasses, que va ser el poeta homenatjat d’enguany i va dedicar un breu però emotiu recital.

3er premi: Anna Pena, de Barcelona, amb “Night in Paris”

L’acte es va completar amb el concert del músic local Neal Hate.

Menció honorífica especial: Jordi Dorca, de Torelló, amb “Cabells del tacte”

A les imatges (Silvia Ferran, Ajuntament de Parets), els premiats i l’homenatjat.

LA GUANYADORA Paradís quiromàntic A recer de la palma de la teva mà m’estiro.

Bressol i desert; beso la terra.

Sóc l’habitant d’aquest món llis i despoblat d’on, n’estic segur, brolla l’aigua.

David Jou Bueno (Barcelona)

COLUMNA DEL LLIBRE per Joan Sala Vila DIES DE RATAFIA de Sergi Pons Codina Amb el seu primer llibre, MARS DEL CARIB, l’escriptor de Parets del Vallès, palesà una excel·lent qualitat narrativa amb una gran habilitat per donar-li a la temàtica escollida aquella dimensió social i ètica que una novel·la ha d’aportar a la cultura. DIES DE RATAFIA, no només confirma la seva qualitat literària sinó que hi aporta aquella psicologia que sap llegir els missatges de la natura i les persones i convertir-los en una lliçó de vida que convida a pensar i a situar cada cosa en el seu lloc.

El llibre que presento, més que una història creïble, és una història educativa que eixint de la realitat convida a desitjar el futur. És curiós el punt de sortida: la ratafia. Em va fer pensar en la meva àvia, quan en temps de guerra, feia la ratafia gairebé seguint les normes que Sergi Pons explica del protagonista de la novel·la. L’evolució narrativa del protagonisme de la beguda casolana es mou en la veritat dels personatges centrals que desenvolupen la seva vida i el licor els portarà a la reorientació de la seva existència en canvis que fins el final de la lectura no s’intueixen.

Les relacions entre els personatges que giren al voltant del protagonista generen perspectives emocionals que sovint desorienten però és precisament aquesta desorientació la clau que porta al final més o menys intuït. Permeteu-me que no citi cap nom perquè penso que és millor per una lectura partint de la ment en blanc i que durant el seu recorregut el lector s’hi sentí protagonista en els moviments dels diferents personatges, que sortosament no pertanyen a la gran societat sinó més aviat al poble humil i senzill. I en un ambient totalment popular es fa palès que la vida aporta moltes situacions emotives, positives, unes, negatives, altres, però en el fons totes interessants perquè defineixen la veritat humana.

Una història virtual intuïda en la realitat del dia a dia de la gent senzilla però que palesa la grandesa de la persona per la seva capacitat intel·lectual i passional independentment dels seus estudis o comparativament amb els d’altres que han tingut més sort a la vida. Una novel·la d’una lectura molt recomanable amb la condició de llegir-la sense prejudicis per d’aquesta manera facilitar-ne la seva comprensió. Una de les característiques, que personalment m’han fet pensar, rau en el poder de la contradicció. Podria afirmar que la contradicció és una troballa d’una incidència i influència important al llarg de la narració. Sergi Pons Codina ha confirmat la seva qualitat literària, que honora la cultura del seu poble, Parets del Vallès.

LA NOSTRA GENT Anna Gueldos, en el record El somriure de la seva fotografia, elegant amb barretina de festa, ens defineix la il·lusió d’un futur i l’alegria del present. El present, ara, és passat i en el futur espera als seus i als amics. I així l’han vista i la veuen amigues i familiars. El dia del comiat, amigues seves li van dir: “Estimada amiga: Ha estat un privilegi haver-te conegut i sobre tot compartit les nostres vides, gaudir dels moments de les nostres trobades, la influència positiva del teu exemple, agrair-te les ensenyances que de tu he rebut i per damunt de tot la teva total, absoluta i verdadera amistat. Gràcies per obsequiar-me amb tants somriures i alegries. Has estat una amiga que no oblidaré mai. Guardo un profund sentiment d’admiració per la teva força i el teu valor, lluitadora, entusiasta i vital. La nostra petita llagosta verda per sempre… Amb tota seguretat que ens tornarem a trobar allà on ara ets. T’estimo, t’estimem”.

“Anna, la nostra Anna, l’Anna petita, sí…la nostra Anna petita, tot i que tu deies… la mare és amb una “n” i jo sóc amb dues. Els records em venen a la ment, quan a casa l’avi et posava una cançó d’en Serrat i t’acaronava suaument el nassarró i tu t’adormies… I quan l’àvia a tu i a la Glòria us deia que no podíeu entrar al traster per què l’oncle hi tenia el cotxe vermell… I el dia del meu casament a la taula principal acompanyant l’avi… i tants de records durant aquests anys.. que el cor se’m trenca i el budells es revolten de pensar què injusta és la vida… i me’n penedeixo de no haver celebrat més festes com les del darrer diumenge…! Quan hi arribis, explica tot el que hem i has viscut a l’avi Josep i a l’àvia Lola.

Et seran, com sempre han estat, uns bons guies en el teu nou camí. No t’oblidaré…No t’oblidarem!!! Gràcies” Els sentiments dels amics i dels familiars dels moments de l’adéu per sempre són la síntesi de la millor biografia de l’Anna Gueldos.

CONCURS CAN RAJOLER Com a cada número de la revista, sortegem una entrada doble per un dels espectacles del Teatre de Can Rajoler. En aquest cas, pel concert del 5è aniversari de Cordes del Mòn del CEM Maria Grever. La guanyadora ha estat Alba Martorell de la Peña. Poden participar enviant un correu electrònic a esparets@gmail.com.

13

14

Boli y papel

La revolta del moment

Jaume Ribell

Sergi Pons Codina

Director d’És Parets

Escriptor

Veus el que vols. De la mateixa manera que jo veig el que vull (veure). En aquesta post-veritat en la que ens han classificat, com a insectes a un insectari, no som més que rebedors.

S’ha imposat en els darrers temps una imatge lligada “al rebel” que fascina i atrau. La rebel·lió està de moda. Una corrent generalitzada empesa pel màrqueting, publicitats i demés desgràcies ens lloa la transgressió com a forma d’individualitat, caràcter i personalitat: “trenca les normes!”, ”escriu el teu present”, “treu el costat salvatge que hi ha dins teu!”....

Abans, els rebedors, eren estàncies per donar els bons dies als visitants. Aquí els rebem, aquí els barrets, aquí les capes, aquí les sabates. Ara som rebedors sense voler ser-ho. Rebem sense permís. Rebrem el que ens diguin que hem de rebre, sí o sí. Rebrem vulguem o no.

Abans, cadascú rebia a sa casa a qui volia rebre. I a qui no, no hi entrava. Era una forma arcaica però honesta del funcionament en societat. Ni millor, ni pitjor: diferent.

Ara tot ha canviat: el rebedor és obert a tothom (al menys, el nostre). Les xarxes socials ajuden a estroncar murs absurds. I amb tot i amb això, la facilitat que dona la lliure expressió a Internet, sempre serà més un privilegi que no pas un problema.

Com tot gran avenç científic, cal la perspectiva històrica per valorar pros i contres. Perquè la xarxa, Internet, tant desconeguda encara, pot aportar grans avenços o grans fracassos.

Per això, sense treure mèrits a aquesta nova sala d’estar global que ens ofereix Internet, per aquí, humilment, seguim amb el paper i la tinta escrita per transmetre les coses. Per romàntics, sí; per idiotes, també. Però perquè em va dir el millor professor que vaig tenir a facultat de periodisme; “Tanta tecnologia, y todavía no he descubierto nada más eficiente que un boli, y un papel”.?

Si vols col·laborar amb la revista, pots enviar els teus textos en català o castellà al correu electrònic: esparets@gmail.com

Així, a cop de frivolitat, la modernitat ha aconseguit assimilar una actitud tradicionalment incòmode, tot buidant de contingut una paraula abans plena de sentit.

El rebuig a l’autoritat, el no acceptar ser dominat, la perillositat de l’insurgent... ha derivat en una caricatura del tot inofensiva, on l’estètica ha vençut, una vegada més, l’ètica.

Són temps de rebel·lió de clixé i auto-complaença. D’ insurrecció vital construïda a cop d’ ideologia i estereotip, que permet al Rebel modern posicionar-se amb entusiasme contra les injustícies de la societat, mentre amb els seus actes i actituds està contribuint a apuntalar-la.

I no, no és que les seves lluites esgrimides estiguin mancades de raons, el problema és manca absoluta de criteri i crítica, el fanatisme infantil, condescendent, amb el que s’apropia de les causes més nobles amb l’ únic objectiu d’auto- afirmar-se en una identitat que és pura façana, que ni tan sols li pertany; una representació d’ alguna imatge que en algun moment de la seva vida li ha semblat atractiva, però li és tan llunyana com la lluita dels indis guaranís o l’ independència del Tibet.

Perquè, encara que el Rebel modern es cregui el germà del Che Guevara, la tossuda realitat el retrata en el col·laboracionisme més estricte; la mansuetud del reformista.

De fet la seva rectitud alhora d’ encarar tot el que tingui un cert aire a alternatiu, aquella manera previsible de posicionar- se a la contra, no deixa de ser una manera de formar part de tot allò que diu combatre.

Aquests llibres els trobareu a: PARETS DEL VALLÈS

GRANOLLERS:

ON-LINE a:

Llibreia impremta Farrès Llibreia l’ELEFANT

La Gralla Buñuel

MOLLET DEL VALLÈS

LA GARRIGA:

KIT-BOOK servicios editoriales www.kit-book.net

Llibreria ILLA

Libreria OSTROGOF

Restaurant El Jardí C/ Barcelona, 1 Parets del Vallès Telèfon: 935 62 01 03