arquitectura conscient: ESTUDI D'IMPACTE ENERGÈTIC by David Batlle



projecte final de carrera | David Aubert i Batlle | Arquitectura | tutor_Jordi Hidalgo | Universitat de Girona 2011

ď&#x20AC;˛



“Sovint oblidem que l’arquitecte no és només aquell que diu com s’han de construir els edificis, sinó també qui té l’obligació de decidir les formes d’ocupació del territori, així com la manera com l’espai s’ha d’adequar a les condicions de la vida humana. És un tema difícil, però hem d’afrontar-lo: no s’hi pot passar de puntetes si volem que la nostra feina trobi alguna ressonància en la societat a la qual va destinada” (...) Carlos Martí Arís, Llocs Públics en la Natura



 pr

e n e r g è t i c

ÍNDEX PRÒLEG: PRINCIPIS I PREMISSES

LES ENERGIES INCORPORADES

d ’ i m p a c t e

Materials

Sistemes

LES EINES BIOCLIMÀTIQUES 01

Condicionants

Estratègies

Estudi energètic

E S t u d i

c o n s c i e n t : A r q u i t e c t u r a

LA CIUTAT D’OLOT 01

Anàlisi urbà

Planejament

Problemàtica

Primeres traces

IMPLANTACIÓ AL BARRI DEL XIPRER 01

Condicionants

Resposta

Justificació

L’AGRUPACIÓ: DE LA UNITAT AL SISTEMA

Plantes bloc

Alçats seccions

Configuració

Tipologies

L’HABITATGE PASSIU: DESENVOLUPAMENT

PFC 2011

Construcció

Instal·lacions

Estructura

CONCLUSIONS I JUSTIFICACIÓ

universitat de Girona





El model especulatiu que ha regit l’àmbit de l’edificació els últims anys ha estat molt perjudicial per la major part de la població, pel territori i pel medi ambient. La constatació que el canvi climàtic s’està produïnt encara no s’ha entès per la societat. L’edificació, i en particular la vivenda, és un dels sectors que més han d’evolucionar en el camí cap a una societat més sostenible. Tots aquests factors posen de manifest que necessitem un nou replantejament arquitectònic basat en l’equilibri entre aspectes socials, ambientals i econòmics. Es pretén estudiar quines alternatives es poden plantejar a nivell edificatori per tal que l’arquitectura esdevingui més sostenible i s’allunyi del model vigent, a través d’un projecte de vivendes, que afronta una problemàtica real, concretament emplaçat en l’única zona de sòl urbanitzable de la ciutat d’Olot. L’objectiu és donar resposta a la situació actual, analitzant solucions on la nova implantació urbana tingui una incidència ambiental menor i presentar una contraproposta edificatòria a l’ajuntament de la ciutat, la qual contingui conclusions extretes directament d’un estudi acurat sobre l’impacte energètic de la intervenció al territori. L’abast de la investigació no conclou trobant una única resposta tècnica a petita escala que resol problemes sostenibles concrets, sinó que parteix d’un punt de vista més ampli, que permet des de l’inici, incorporar estratègies que reforcen i donen coherència a la sostenibilitat del conjunt. Per tant, l’estudi es concentra en l’anàlisi energètic d’un mòdul d’habitatge col•lectiu, comparant la incidència a nivell energètic al llarg de la construcció, vida útil, desmuntatge i/o reutilització del models treballats.

A PRINCIPIS I PREMISSES



REFLEXIÓ SOBRE LA PERCEPCIÓ ACTUAL DE L’HABITATGE Una gran part de la massa edificada de la ciutat està dedicada a la residència. Aquest fet incontrovertible ja ho exemplificava fa quaranta anys l’arquitecte italià Aldo Rossi en el llibre de “L’arquitectura de la ciutat”. D’acord amb aquesta constatació, els espais urbans metropolitans estan formalment definits per edificis residencials, per altre banda una ínfima part del construït, pertany a l’arquitectura monumental. L’èmfasi contemporani en l’obra individual, ha motivat que els arquitectes pretenguin constantment realitzar obres singulars o dissenys revolucionaris. Tot i així, la possibilitat convinatòria de l’edificació residencial, és escassa. Ja que no existeixen més enllà d’una dotxena de possibilitats realment diferents en funció del tipus de vivenda. L’arquitectura de la residència queda definida en primer lloc per la forma en que s’estructuren les relacions humanes i principalment col•lectives. L’organització sociològica de la família es un concepte que ha evolucionat històricament. Des de familia extensa, on s’inclouen varis parents fora del nucli de pares i fills, fins a habitatges individuals i families monoparentals. La forma de vida en general ha experimentat transformacions radicals al llarg del segle XX. Però la concepció mercantilista de la residència ha centrat el producte ofertat en una idea familiar estàndar, consistent en dos pares amb un o varis fills. Agafant aquest aspecte de base estandaritzada de la residència, es podria concloure que la versatilitat real és escassa en els tipus d’agrupacions arquitectòniques que defineixen el panorama de les nostres ciutats.

[1]

[2] Una primera classificació de la residència distingira entre edifcis unifamiliars i col•lectius, dintre d’aquests últims, aquells dedicats a l’estructura familiar convenvional i aquells altres orientats a situacions específiques que podríem considerar també com residencials, sigui el cas d’hoteleres i comunitàries. L’organització comunitària de la vida col•lectiva s’ha relacionat històricament amb situacions ànomales, per exemple, les utopies dels fourieristes o les inspirades directament en el col•lectivisme de la propietat. Aquests últims sistemes d’organització han donat lloc a edificis residencials singulars com, el Falnsteri o l’immoble Narkofin d’inspiració constructivista, obra de l’arquitecte soviètic Moisej Ginzburg.[3] Un element que constitueix clarament un factor essencial en la diversitat de la forma tipològica de l’edificació residencial és la disposició dels elements de comunicació i accés. La situació d’escales i ascensors estableix la pauta bàsica d’organització de l’arquitectura residencial, val a dir possiblement que esdevinguin l’element configurador de la forma final de l’edifici. Altres questions que tenen també una influència relativa en les possibilitats de desenvolupament i varietat de l’arquitectura familiar són, la geometría de la parcela, el tamany en superfície, el perímetre de relació amb carrers, places i parcs. Podria ser un punt de partida vàlid, com a forma inicial d’organització residencial en la ciutat foren els conglomerats de vivendes unifamiliars, aïllats o adosats lateralment. Però a mesura que l’urbanisme evoluciona cap a situacions més complexes apareix la construcció d’arquitectures multifamiliars, ja des de l’antiguitat en el cas de les insulaes de Roma. La vivenda unifamiliar contemporànea és un camp d’experimentació interessant, sobre tot quant l’edifici s’organitza de forma aïllada dins de parceles amb una superfície extensa. Tot i això el model d’habitatge aïllat que ofereix normalment el mercat immobiliari sol quedar reduït a unes poques variacions sobre unes mateixes organitzacions en planta. Un sistema que s’ha imposat com a solució intermedia entre les vivendes completament aïllades i l’edificació col•lectiva, pot ser el de vivenda adosada en filera. Aquest fet ha provocat des de la meitat del segle XX, a desenvolupaments unifamiliars massius amb una densitat mitjana-alta. Un tipus de ciutat que s’ha acceptat de forma innocent en els països desenvolupats.

[3]

[4]



En aquesta línia, un plantejament innovador de les cases adosades, és el que va suposar en el seu moment l’agrupació de cases Kingo a Fredensborg al 1963, per Jorn Utzon.[1] En aquell cas, unitats de vivenda amb pati privat s’obren a un espai enjardinat privat d’ús de la comunitat, que actua de transició amb l’espai obert. Les solucions de vivenda amb pati aporten moltes virtuds a l’usuari, que provenen de la cultura mediterànea i que inexplicablement han sigut rebutjades ultimament en la generació de formes residencials contemporanies. Un exemple interessant i recent d’agrupacions de vivendes pati, podrien ser les construïdes per l’arquitecte Rem Koolhaas i OMA en el 1990 al barri Nexus de la ciuta Japonesa de Fukuoka.[4] Les vivendes agrupades col•lectivament en altura i amb adosament continuo lateral són el sistema més comú que podem trobar ara mateix, com a model constructiu en desenvolupamenet. En aquest cas les possibles organitzacions al voltant d’una escala i més recentment en relació als ascensors, són bastant reduïdes. Es poden trobar variants de 2, 3 i fins a 4 vivendes per replà, sempre i quan l’edifici pugui disposar de façana a les dues bandes. El recurs a múltiples patis per la ventil•lació i iluminació es casi sempre una obligació per garantir uns mínims d’habitabilitat dels espais interiors i al mateix temps, realitzar un aprofitament massiu del sòl. Els retranqueigs de les façanes respecte a les alineacions frontals, impliquen una renúnci a una certa edificabilitat, per altre banda sol millorar considerablement la forma urbana resultant així com la qualitat habitable de les vivendes. L’edificació col•lectiva en blocs i torres, que va tenir un èxit considerable durant la segona meitat del segle passat, en gran part gràcies a un desenvolupament conseqüent a les idees del moviment modern. Aportaren unes condicions de confort adequades, al mateix temps que permeteren una major intimitat dels espais quotidians així com l’accés a vistes sobre el paisatge llunya de la ciutat impensables en les trames urbanes convencionals. Tot i així, l’ús masiu d’aquest grup de tipus residencial per satisfer les fortes necesitats de vivenda popular, sense plantejar-se cap altre tipus de consideracions socials i col•lectives, ha generat la seva concepció social com una forma de vida lligada a la pobresa i marginació, generant un desprestigi del que no n’és directament responsable la forma edificada. El bloc d’edificis amb vivendes dúplex accessibles a través de llargs passadissos és l’arquetip de l’edifici amb inseguretat i patologies relacionades amb classes socials baixes, que també exemplifiquen els barris desenvolupats durant la segona meitat del segle XX.

El mateix podem entendre per la concepció que es té de les torres de vivenda col•lectiva aïllada, arquitectònicament seria el cas de la Unité d’Habitation de Marsella de Le Corbusier del 1952. Mes recentment crida l’atenció l’experimentalisme desenvolupat al centre d’Europa que ha conduit a la producció de propostes curioses com el conjunt de vivendes a Chassé, Holanda l’any 2001.[2] Actualment, ens trobem delimitats per dos forces en tensió que fan minvar les possibilitats del disseny residencial. Per una banda, una creixent normativa dedicada a l’exigència d’uns mínims estàndards i per una altre l’accés reiterat en l’ús de renovades solucions habitacionals.

La necessària normativa pel control de determinats aspectes d’habitabilitat, ha canviat cap a un sistema burocràtic excessiu que controla l’ordenació de tot tipus d’elements arquitectònics, constructius i tecnològics. S’ha arribat a extrems insospitats quan fins i tot normatives vigents com el Còdi Tècnic regulen l’espai necessari que s’ha de preveure dins d’una cuina per les escombraries, amb una bona intenció de garantir un reciclatge adequat, que acaba per generar una desconfiança amb l’administració excessiva. Per altre banda l’orientació del mercat cap a una permanent oferta de novetats, juntament amb una arquitectura de l’espectacle, han convertit el camp de la vivenda en una successiva parada de edificis de foto. Alhora que els esforços de les revistes professionals contribueixen a fer créixer la sensació fictícia de renovació de formes de la vivenda, quan en realitat en poques ocasions s’entra en les veritables arrels transformadores. La realitat és que els tipus arquitectònics lligats a la residència presenten molt poques variants respecte a la seva organització en planta. Que és on s’hauria de fer més reflexió. Presentar alternatives des de la il•lusió dels estudiants i professors universitaris per trobar noves solucions residencials. Per això mateix, penso que ens hauríem de concentrar en aconseguir una millora real de la qualitat dels aspectes associats al confort de l’usuari, alhora que es respecti i valori al lloc urbà en el que es situïn. Un primer pas passaria per aconseguir unes insercions urbanes, desvinculades de qualsevol monumentalitat espectacular on l’aspecte que es valorés per sobre de qualsevol altre, fos la necessitat de viure.





Estudi energètic de les premisses sostenibles que el projecte incorporarà

B LES ENERGIES INCORPORADES



1. Tipologies constructives La manera com construïm ha anat evolucionant en funció de la matèria primera disponible i la tecnologia coneguda. Actualment, la tecnologia del transport fa que no hi hagi fronteres en la disponi bilitat dels materials en una zona geogràfica, la construcció no té límits, tot és possible si econòmicament ens ho podem permetre. L’explotació al màxim d’aquest concepte ha provocat l’augment dràstic de la contaminació i de l’impacte ecològic i econòmic de l’edificació, provocant una consciència creixent de la necessitat del canvi. A grans trets, independentment del tipus d’edifici que es busqui aconseguir, podem distingir tres tipologies constructives diferents:

Construcció in situ - construcció humida construcció tradicional

Construcció amb elements prefabricats construcció semi seca

Construcció modular - construcció seca

A l’edat mitjana, és construïa amb els materials disponibles en el mateix solar on s’havia d’emplaçar la masia, si no hi havia pedres a prop, aquest no era un bon lloc per construir. Mica en mica, el transport va fer possible que els materials arribessin arreu, però la manera de construir continuava essent la mateixa, sumant peces de material generem elements, murs i forjats. Aquest tipus de construcció tradicional és caracteritza per un procés molt artesanal un grup de persones mica en mica van aixecant l’edifici. Tot i anomenar-ho artesanal, és un procés que s’ha anat modernitzant, incloent les últimes tècniques i els materials més moderns, però de totes maneres, és un procés llarg que genera una quantitat important de residus ja que és molt difícil predir exactament quan material serà necessari pel total de l’obra i aquest fet fa aparèixer sobres, fragments de peces per adaptar-se a la mida,... i precisa de molts “experts” (paleta, fuster, ferrer, electricista,....) per tal de que tot es desenvolupi correctament. L’anomenem construcció humida perquè la presència de l’aigua per conformar els aglomerats (morters, guixos,...) és molt present a l’obra. És molt difícil que aquest procés sigui precís i net.

La introducció de la industrialització en la construcció s’han començat a prefabricar elements que acabaran formant part de l’edifici. L’estructura de formigó armat, panells de façana,... elements que un cop en obra s’han de muntar. El fet de prefabricar elements permet optimitzar al màxim la matèria primera i controlar 100% l’execució d’aquests. Aquest procés permet reduir el temps d’execució de l’obra i introdueix uns controls de qualitat importants ja que les peces fabricades a taller tindran sempre una mida exacta i obliga a les fetes in situ a ser perfectes per no haver-les de rebutjar. A partir de la introducció d’elements, aquest sistema s’ha portat a l’extrem i una casa et pot arribar com un moble de l’Ikea, amb totes les peces apunt per ser muntat a lloc. En diem construcció semi seca perquè tots aquests elements s’han de muntar, acabar, introduir instal•lacions, ... fet que fa aparèixer aglomerats per connectar-los i sempre hi ha algun element que no es pot prefabricar com els revestiments,... Aquets procediment redueix el temps d’obra.

La construcció prefabricada no ha deixat d’evolucionar i ens porta a la construcció modular. Sistema que es basa en la divisió de l’edifici en unitats transportables fabricades 100% en un procés industrialitzat amb tots els avantatges que això comporta: - Control continu i exhaustiu de la qualitat de la construcció - REducció del temps d’execució total (sumant la manufactura i el muntatge) i temps mínim de construcció en l’emplaçament, Reduint de manera important costos. - Optimització màxima dels materials, aprofitament òptim de les seves propietats i incorporació de materials de nova generació. - Reducció de la generació de residus. - Impacte ambiental mínim, per la reducció del temps d’execució. Aquest sistema constructiu en obra només s’ha d’encaixar, com un puzle, només precisa de la preparació del suport.



2. Necessitats del prototip: 2.1. requisits generals del prototip. - Edifici baix consum energètic en totes les seves fases des del projecte fins a la vida útil de l'edifici. - Lleugeresa, com més lleuger sigui el prototip menys haurà de ser la resistència del terreny que els sustenti i més fàcil serà de transportar i manipular. - Transportable, perquè la construcció del prototip sigui rentable cal que es pugui desplaçar des del lloc on es fabrica fins al lloc on es muntarà, per això cal que compleixi les mides estàndards tant de transport de carretera com de transport de tren de mercaderies i /o vaixell. - Reutilitzable, el fet de que els mòduls que formen aquest tipus d'edifici en obra només s'encaixin, permet que aquest aquest procés sigui reversible i que en el cas de que aquest edifici deixi de ser necessari es desmunti i es torni a col•locar en un altre lloc. - Econòmic, la realitat social actual fa que l'economia sigui un tema més que vinculant alhora d'engegar un nou projecte. El fet de que el prototip sigui assequible n'assegura la seva viabilitat, futur i flexibilitat alhora d'encaixar-se a diferents necessitats.

2.2. Requisits geogràfics El fet de fer un edifici modular a partir de prototips no vol dir que es descontextualitzi de l'entorn, un dels requisits més importants de l'arquitectura és adaptar-se al lloc i el projecte que ens ocupa no n'és una excepció, pel que el disseny compleix els requisits següents: - Respecte de la densitat d'edificació establerta en el planejament ______ - Façana sud amb una desviació de ±25º per assolir l'aprofitament màxim de la radiació solar els dies ennuvolats i alhora, per treure el màxim rendiment dels sistemes d'estalvi energètic afegits en el disseny del prototip.

Els materials que formen el mòdul estan escollits a consciència tenint en compte el cost del material, la petjada carbònica i la interacció entre un material i un altre. - Acer- estructura metàl•lica, lleugera, amb possibilitat de treballar amb càrregues contràries, estructura del mòdul, - Fromigó armat prefabricat - Estructura sobre la que es recolzen els protorips, generadora de planta baixa lliure i aparcament

B. Les energies incorporades

3. Materials escollits



Els materials:

Impacte ambiental:

La condició de sostenibilitat, des del punt de vista físic, pot ser definida com el tancament del cicle dels materials, el màxim exponent del qual seria arribar en un cicle tancat, on no existisin residuos, sino que els recursos es reciclessin constantment.

Les principals causes de l’impacte ambiental de l’arquitectura, es troben en el consum de recursos no renovables i en la generació de residuos contaminants, aspectes en constant increment dia a dia. El principal efecte es l’acceleració de la destrució de l’espai natural, fet que es torna visible quan observem la disminució de les reserves d’aigua dolça o la contaminació de l’atmosfera degut a l’emisió de gasos que causen l’efecte hivernacle, la pluja àcida i la destrucció de la capa d’ozó.

Tal condició es troba una impediment important, en el model que caracteritza la industria actual, la qual es fonamenta en un sistema lineal de producció fruit de la revolució industrial on la seqüencia és la següent: extracció > fabricació > ús > residu En contraposició a aquest model trobem el model en que es centra gran part d’aquest treball. Basat en l’ecologia industrial, sistema similar pero que introdueix el concepte del reciclatge. Per assolir aquest objectiu previament s’ha d’abandonar el concepte de residu i podem obtenir el següent esquema de producció: reciclatge > fabricació > ús > reciclatge La hipòtesi plantejada consisteix en que a partir dels sistemes de construcció modular lleugera, fa possible la tornada a fàbrica dels mòduls utilitzats, un cop a aquests sel’s hi ha acabat la seva vida útil. Un cop a fàbrica es poden reciclar o reutilitzar, amb l’evident procés de manteniment pertinent. Així, es pot generar un sistema de gestió de recursos utilitzats en el cicle de vida dels edificis, aquest fet provoca que es puguin reutilitzar fins a un 90% dels materials emperats, fet impensable en una obra convencional on es contempla que com a molt es pot arribar a reciclar fins a un 10% dels materials utilitzats.

La construcció i ús dels edificis a Catalunya, en comparació amb l’impacte de la societat, implica: - Un 32% del consum d’energia, principalment no renovable. - Un 30% de la generació d’emisions de CO2, efecte hivernacle. - Un 24% de les extraccions de materials de l’escorça terrestre. - Entre el 30% i el 40%, dels residuos sòlids generats. - El 17% d’aigua potable consumida. Si procedim a quantificar l’impacte ambiental de l’edificació de vivendes, podem concloure: - La fabricació dels materials necesaris per construir un metre quadrat d’un edifici convencional pot suposar el consum d’energia equivalent a 6000MJ o 1670 KWh, el qual equival a 150 litres de benzina.

- L’ús d’aquest mateix edifici en condicions normals durant el període d’un any i també expressat per metre quadrat, pot suposar un consum de 500MJ o 140KWh, que representen uns 12 lires de benzina. Si de tot plegat en considerem una vida útil de 50 anys, sumada a l’afectació de la producció dels materials, s’arriba a un valor total de 30.000 MJ/m2 aproximadament 8400 KWh/m2. O el que seria el mateix 755 litres de benzina/m2 d’afectació. - L’aigua en una vivenda convencional representa un consum de 160 litres/persona i dia, la majoria de la qual es destina a evaquar els residuos fecals de l’habitatge. Solsament un 10% de l’aigua purificada que consumim la destinem a beure’ns-la. Tota la que acaba com a aigua residual, es a dir la que no és apta per a cap mena d’ús, s’ha d’enviar a depurarse abans de tornar-se al cicle hidric d’on serà tornada a captar. - Els materials: la construcció d’un metre quadrat habitable d’edificació estandard, suposa de mitjana la utilització de 2500kg de materials que ingresen directament a l’obra, amb l’alt impacte ambiental que aquest fet provoca. Si alhora considerem la quantitat de residuos que han sigut generats durant l’extracció de les materies primeres i la fabricació dels productes, el valor original es veurà augmenat fins gairebé tres vegades més. - Els residuos sòlids, que actualment es generen en els proccesos de construcció, manteniment i enderroc dels edificis implica una quantitat equivalent a 3Kg per persona i dia, dels que com s’ha esmentat anteriorment, en poques ocasions es pot garantir de que se’n recicli un 10%. Els residuos domèstics representen 1,7kg per persona i dia, amb una tasa de reciclatge que oscil·la al voltant del 15%. El consum energètic, de l’edifici, esmentat anteriorment, representa la generació de uns 2kg de CO2, per persona i dia.



Com tancar el cicle dels materials: Per tancar el cicle dels materials en l’edificació, existeixen condicionants de diverses classes: tècnics, de mercat, de gestió, d’organització, econòmics i relatius a la propietat i la responsabilitat sobre els bèns. La gran dispersió geogràfica de la industria de la construcció, la gran quantitat de agències que intervenen en els procesos d’obra, i un gran ventall de materials, components i sistemes constructius, dificulten la intenció d’establir un mòdel edificatori que tanqui el cicle dels materials, mitjançant el reciclatge o evitant residus amb la reutilització. Cal també explicar que als anteriors aspectes s’hi ha de sumar la dispersió de les fonts naturals de recursos. Això provoca que entre l’extracció dels materials fins a la seva posta en obra, intervinguin un gran nombre de persones i mitjans. És possible que la percepció tradicional del que s’enten com habitabilitat, ara posat sota el punt de mira de la sostenibilitat mereixi una revisió. A partir de la qual es pugui concloure que la resposta a l’habitabilitat no impliqui necesàriament un immoble en propietat com, per exemple, la no possesió d’un vehicle no implica la no mobilitat. Ja que en aquest segon cas es poden satisfer les necesitats de mobilitat humanes mitjançant alternatives al vehicle privat com el transport públic, amb un impacte ambiental significativament menor. Potser doncs, la solució en l’àmbit de l’edificació consisteixi en crear un nou concepte d’habitatge.

- Permet reduir el nombre de materials que conformen l’edifici, determinant que siguin recildats, que es puguin reciclar alhora que suposen un baix impacte energètic. - Disminuir la quantitat de matèria per unitat de servei, incloent la consisderació de l’energia incorporada. - Garantir que el sistema constructiu pugui assumir la substitució de parts, com també la deconstrucció total de l’edifici.

Europa l’any 2050

L’objectiu central passa per crear més que un sistema constructiu, es busca trobar un model de gestió. A partir d’aquesta premissa l’interès en la construcció modular no radica tant en la industrialització en si mateixa, sino les condicions potencials que poden ajudar a tancar el cicle.

No és un mapa geogràfic, es compara el clima de les principals ciutat europes d’aqui 40 anys, amb la situació climàtica actual. Per tant, podem veure com si es manté el ritme d’emissions toxiques per part de l’esser humà, el clima de Barcelona o Berlin d’aquí 40 anys, serà equiparable al que actualment tenen algunes ciutats del nord d’Africa. Veiem també que París tindra el clima actual del centre d’Espanya o que viure a Londres d’aquí 40 anys serà com viure a Portugal ara. Cal reflexionar-hi per veure cap a on estem redirigint el clima del nostra planeta amb molt poc temps.

B. Les energies incorporades

Existeixen formes alternatives de producció en l’arquitectura, més interessants pel concepte del cicle tancat dels materials, les quals encara no han sigut àmpliament treballades. Es tracta de la construcció modular lleugera, l’estudi i projecció s’abordarà en els següents apartats, però cal remarcar:



RESPONDRE A LA ORIENTACIÓ En l’arquitectura sostenible, la relació entre el rendiment de l’edifici i l’evolvent és fonamental. En qualsevol edifici s’espera que el tancament aïlli del vent, la humitat i la pluja, que permeti l’entrada de llum i aire, que conservi la calor alhora que proporciona intimitat i seguretat. En un edifici sostenible, també se li requereix que moderi els afectes del clima sobre els sistemes energètics de l’edifici, que capti i acumuli la calor, que redirigeixi la llum, controli el moviment de l’aire i l’energia. Un tancament de més qualitat pot ser més car, però si millora l’equilibri entre les pèrdues i l’aportació de calor, redueix les necessitats de calefacció, elimina la necessitat de calefacció perimetral o disminueix les factures de combustible, el cost inicial es pot veure compensat pel posterior estalvi. Per altre banda, un altre mètode si es busca aquesta reducció de la factura particular de cada habitatge, passa per aprofitar la única font gratuïta i renovable que tenim al nostre abast. El sol, produeix energia de forma constant i interminable, que ens arriba a la superfície terrestre a traves de la radiació, la qual es pot quantificar i convertir amb energia. Així doncs es pot establir, que en les latituds mediterrànies arriba una mitjana de 1000Wh/m2. Un dels pocs inconvenients de l’energia que ens arriba del sòl, es que es pot veure minvada si les condicions climatològiques li impedeixen el pas, en forma de núvols. Tot i així s’ha estimat que com a mitjana es poden obtenir de 5KW a 6KW en el dia més desfavorable de l’any. Per tant, esdevé indispensable, aprofitar el màxim aquesta energia obtinguda del sol de forma gratuïta, orientant l’edifici de la forma més optima per aquesta fi. Podem establir també que l’orientació òptima per aprofitar-la al màxim seria orientar l’edifici completament a sud, entenent que aquest fet, a vegades pot ser un condicionant massa fort per l’arquitectura i sobretot pel paisatge, es pot admetre una variació no superior d’entre 25-30ºEST/OEST. Apart de la radiació solar, l’estudi de les posicions al llarg de l’any, és funamental pel disseny bioclimàtic del barri, tant pels espais exteriors, com els interiors dels edifcis, es també indispensable realitzar un estudi d’ombrejament per tal de garantir que no es generin ombres no desitjades. Finalment els elements vidriats poden ser més dinàmics per respondre a canvis a curt i a llarg plaç en les condicions interiors i exteriors. Tenen funcions més complexes, com permetre la il•luminació natural, proporcionar vistes i comunicació amb l’exterior, escalfar a través de l’ús controlat de l’aport solar i

 CONCEPTE PASSIV HOUSE Introduccio Mapa europa, situacio climàtica Clima mediterrani, que comporta Parameters a complir i moralitat, com finalitat passiv haus La captació de l’energia solar es fa aprofitant el disseny de l’edifici i sense necessitat d’utilitzar sistemes mecànics; així podem aclimatarlo de forma natural. La captació fa servir l’anomenat efecte d’hivernacle i la inèrcia tèrmica. Hi ha diversos tipus de sistemes: o Sistemes directes. El sol penetra directament a través de l’envidrament a dins del recinte. És important que hi hagi masses tèrmiques d’acumulació de calor als llocs on incideix la radiació. o Sistemes semidirectes. Fan servir un adossat o hivernacle com a espai intermedi entre l’exterior i l’interior. L’energia acumulada en aquest espai intermedi es fa passar a voluntat a l’interior a través d’un tancament mòbil. o Sistemes indirectes. La captació la realitza directament un element d’emmagatzematge disposat immediatament darrere el vidre (a uns pocs centímetres). L’interior de l’habitatge s’hi troba annexat. La calor emmagatzemada passa a l’interior per conducció, convecció i radiació. L’element d ‘emmagatzematge pot ser un parament de material d’alta capacitat calorífica, bidons d’aigua, llit de pedres, etc., i pot ser una de les parets de l’habitació, el sostre o el terra. Requisits per la certificació segons l’estàndar Passiv Haus Institut. Es complirà l’estandar Passivhaus, si es pot garantir el total compliment dels paràmetres següents: - Requeriment màxim per calefacció de 15KWh/m2any - Requeriment màxim per refrigeració de 15KWh/m2any - Obtenir un valor no superior a 0.6/h en el test de presurització “Blower Door” n 50. - Un consum d’energía primària per tots els sistemes (calefacció, refrigeració, ACS, electricitat, ...) no superior a 120KWh/m2 any. - Temperatures superiors a 17ºC en la cara interior de l’envolvent tèrmica durant l’hivern.

2.1 Trajectòria solar La trajectòria solar varia segons l’estació climàtica; l’altura del sol a l’estiu és més gran que a l’hivern. Això influeix en la radiació rebuda per les façanes verticals: a l’hivern, la façana sud rep la major part de la radiació, pel fet que el sol és baix, mentre que les altres orientacions amb prous feines reben radiació. A l’estiu, quan el sol incideix en un angle més vertical al migdia, la façana sud rep menys radiació directa, mentre que als matins i les tardes la radiació incideix especialment sobre les façanes est i oest, respectivament.

2.3 Capacitat calorífica i inèrcia tèrmica Si un cos rep calor, li fa pujar la temperatura, i si és capaç d’emmagatzemar molta calor es diu que té molta capacitat calorífica. La “resistència” de la temperatura a reaccionar immediatament a les aportacions de calor és el que anomenem inèrcia tèrmica. La inèrcia tèrmica en un edifici duu dos fenòmens aparellats: el de retard (de la temperatura interior respecte a la temperatura exterior), i el d’esmorteïment (la variació interior de temperatura no és tan gran com la variació exterior). 2.4 Efecte d’hivernacle És el fenomen pel qual la radiació entra en un espai i queda atrapada, tot escalfant-lo. Es produeix en espais on almenys un dels tancaments és de vidre, transparent a la radiació visible, però és opac a la radiació infraroja. Quan els raigs del sol entren, la radiació és absorbida pels objectes de dins, que s’escalfen i emeten radiació infraroja. Aquesta no es pot escapar perquè el vidre hi és opac.

2.5 Calor de vaporització L’aigua, per evaporar-se, necessita calor, que adquireix de l’entorn immediat, tot refredant-lo. Per això els llocs on hi ha aigua són més frescs. Les plantes transpiren contínuament, eliminant aigua en forma de vapor. Per això els llocs on hi ha plantes són també més frescs.

2.6 Microclima i ubicació L’entorn físic està directament relacionat amb el climàtic i fa referència a l’emplaçament de l’edifici. Els factors principals són: Transmitància tèrmica de diferents tipus de marcs Factors Característiques Altitud La temperatura atmosfèrica disminueix entre 0,5º C i 1º C cada 100 m. Distància al mar El mar fa de regulador tèrmic, eleva el nivell d’humitat i crea règims especials de vents anomenats brises marines i de terra. Orografía Els llocs més elevats són més ventilats, reben més radiació solar i tenen menys humitat que les valls i depressions. Proximitat de vegetació Para la acción del viento, hace de regulador térmico, actúa como filtro de polvo etc., el ruido y los contaminantes. Emplaçaments urbans Presència de microclimes amb augment de temperatura, augment de contaminació i possibles obstruccions de la insolació entre les diferents construccions veïnes.

B. Les energies incorporades

2.2 Formes de transmissió de la calor Conducció: és el fenomen pel qual els edificis perden calor a l’hivern a través dels tancaments. Consisteix en la transmissió d’energia tèrmica a través del material. Convecció: calor que es “transporta” pel mateix moviment del fluid. L’escalfament de l’aire fa que aquest s’elevi i s’acumuli a la part alta dels edificis. Radiació: el sol aporta energia exclusivament per radiació.





En el següent anàlisi de la ciutat d’Olot, es pot apreciar una greu mancança amb la relació del teixit urbà de la ciutat amb el límit del parc natural de la zona volcànica de la garrotxa. Aquesta problemàtica podria esdevenir de segon ordre en un teixit urbà que solament delimitès en punts concrets amb un parc natural. Dins del cas específic de la ciutat d’Olot, aquesta problemàtica passa a ser vigent en gairebé tot el perímetre de la ciutat, i així doncs un fet més que rellevant. Parlant amb els tècnics municipals de la ciutat d’Olot, se’n pot extreure una escassa o tímida intenció de materialitzar una millor interacció entre la ciutat i el parc. Per altre banda, sembla com els encarregats de planificar la zona volcànica de la garrotxa es mostren reticents en possibles actuacions que intervinguin en els límits de les zones. Segurament per raons justificades de preservar i mantenir el màxim possible la integritat natural dels paratges que rodegen el municipi. Degut aquest fet, sembla que l’única solució viable per dur a terme aquesta aproximació i connexió del teixit ha de ser en territori urbà. És per això s’han de buscar zones encara poc consolidades o que encara no estiguin urbanitzades per tal de capgirar la tendència edificatoria que ha regit el transcurs de l’evolució d’aquesta ciutat. Els anàlisis de la ciutat i el seu planejament treuen a la llum que la reserva de sòl urbanitzable de la ciutat d’Olot està a punt d’esgotar-se. I solament queda un últim sector de sòl urbanitzable no-delimitat. El qual s’emplaça just en el límit entre l’espai lliure natural i el barri residencial del pla de dalt. Un sector molt interessant per dur a terme el projecte, per varis motius: la proximitat amb el centre, l’estreta relació amb diverses trames urbanes de la ciutat i sobretot pel fet que permeti elaborar una contraproposta, al planejament actual, fent ús i reflexionant constantment amb conceptes sobre el consum dels recursos i l’energia.

C LA CIUTAT D’OLOT



E. Les eines bioclimàtiques





E. Les eines bioclimàtiques





E. Les eines bioclimàtiques





E. Les eines bioclimàtiques







LA INTERVENCIÓ URBANÍSTICA PREVEU L’EXECUCIÓ DE 439 HABITATGES, EN UN TAPÍS D’ESPAIS PÚBLICS INTEGRATS EN EL MEDI AMBIENT. El principi de desenvolupament sostenible constitueix un nou paradigma, generador d’una consciència social sobre el respecte a la naturalesa i la utilització racional dels recursos, inclós el sòl i les construccions necessàries per a l’establiment i desenvolupament de la vida humana. L’altura de l’edificació oscil·la entre 2 i 4 plantes, és coherent amb l’entorn i allibera espai per a una zona verda variada de superfícies filtrants que afegeixen a l’espai públic la idea de flexibilitat, polivalència, economia i sostenibilitat, a través d’un disseny senzill però acurat. En aquest punt, és important recordar que el planejament aprovat per a l’ajuntament dedica la major part de la superfície lliure a l’asfalt, en aquesta proposta es pretén crear un espai públic actiu integral, una zona d’activitat comunitària. La intervenció minimitza la quantitat d’espai asfaltat i potencia les espècies vegetals que requereixen un manteniment mínim. Per permetre un bon ús de l’espai, amb solucions senzilles i econòmiques, tots els serveis urbans es concentren en un anell perimetral al que CADA EDIFICI CONNECTA EN UN SOL PUNT. També els vehicles rodats segueixen aquests anell, tot i que dins d’aquest, i degut a un concepte de superfícies semi-soterrades, el vehicle gairebé esdevé innexistent i es dóna preferència al peató.

IMPLANTACIÓ AL BARRI DEL XIPRER



ELECCIÓ DE L’ÚLTIMA BOSSA DE SÒL URBANITZABLE NO-DELIMITAT DE LA CIUTAT D’OLOT Es buscava un emplaçament conegut, que oferís un ventall ampli de possibilitats per desenvoupar i treballar amb un conjunt d’aspectes sostenibles. Com s’ha explicat en la introducció d’aquest treball, la sostenibilitat s’enten no des del punt de vista de l’optimització d’una solució coneguda a nivell constructiu. La sostenibilitat també engloba altres premisses tan o més importants que el detall constructiu. Premisses com l’elecció de la orientació, el tamany dels espais lliures en front dels espais verds, la disposició dels vials i la relació de la trama urbana amb els habitatges. Aquests motius sumats a l’anterior anàlisi de la ciutat d’Olot ens porten en un marc inmillorable per desenvolupar aquest projecte. Així doncs s’aborda la solució d’un sector problematic, d’una ciutat enmarcada en un entorn immillorable, la qual no respon aquest últim fet de forma cohernt i dona l’esquena als espais lliures que la rodejen.



Vista panoràmica de 360º dels del centre del solar.

E. Les eines bioclimàtiques

Fotos aeres del sector treballat en el projecte, mostren l’estat actual i d’ actual d’aquests darrers anys.



POUM CIUTAT D’OLOT VIGENT e.1:10000

CONTRAPROPOSTA DES DE L’ÀMBIT ACADÈMIC e.1:10000

D. Implantació al barri del Xiprer





D. Implantació al barri del Xiprer





E. Les eines bioclimàtiques





RESPONDRE A L’ENTORN Cal fer una reflexió obligada, un cop escollida l’orientació, sobre l’entorn immediat que rodeja el projecte i les diverses possiblitats que ofereix per tal que aquest s’hi adapti. Obviament podem extrapolar diversos punts de vista, els quals poden tenir unes premisses i reflexions molt variades, totes d’elles encertades en funció del punt de vista d’analisi que s’utilitzi. Per tant, a analitzar de forma comparativa quines virtuds poden aportar al projecte les diverses formes d’afrontar-lo. Per tal de realitzar la comparativa de les diverses implantacions en el terreny, s’estableixen els següents quatre paràmetres de comparació. Les pèrdues energètiques degut a la pròpia arquitectura de l’habitatge amb KWh, les emissions emesses amb CO2, durant la construcció de l’habitatge, l’afectació econòmica per unitat i el nombre de persones a que dona servei.

Barri actual, baixa densitat, alta ocupació en planta. Aquest mode d’implantació destinat majoritàriament a barris dormitoris perifèrics. Presenta algunes virtuds i qualitats espaials, tot i que podem determinar que degut a la baixa densitat d’agrupació, l’afectació del perímetre d’evolvent per habitatge...

Edifici en altura, com a contraposició de l’anterior tipologia edificatòria, una de les principals virtuds es que permet deslliurar una quantitat important de superfície lliure en planta...

Edifici en molta altura, extrapola les mateixes qualitats que la tipologia anterior, però a l’extrem. Això provoca



Edifici aixecat del terreny pàrquing semisoterrat

Edifici aixecat del terreny Parking i vial semisoterrat

D. Implantació al barri del Xiprer

Edifici pb+4





E LES EINES BIOCLIMÀTIQUES



ANALISI I SIMULACIÓ ENERGÈTICA Amb la finalitat d’establir un mètode de treball científic s’elabora un anàlisi comparatiu, sobre un modul tipus, en el qual s’hi realitzen un seguit de canvis com es mostrarà en les següents làmines. Per tal de poder estudiar els efectes energètics d’utilitzar diferents elements i sistemes arquitectònics, es determina un habitatge aïllat d’una sola planta i de dimensions simples, amb una superfície útil de 91m2. Se li otorguen els valors de transmitància tèrmica que exigeix el CTE segons la zona climàtica del projecte, els quals són: - Transmitància límit en façana i contacte terreny - Transmitància límit coberta

0,66 W/m2K 0,38 W/m2K

A partir d’aquestes premisses autoimposades, es modela i simula l’edifici en questió, i les seves variants, això servirà per tal de poder treure conclusions arquitectòniques amb la intenció d’aplicar els resultats favorables en la posterior proposta. El procediment d’estudi que s’ha seguit, ha estat el d’obtenir dades de diferents aspectes relacionats intrinsecament amb l’energia consumida, perduda, emesa per l’habitatge durant la vida útil d’aquest. I les variables introduides al habitatge base han sigut les relacionades amb l’aport energètic del sol, tals com, voladius, proteccions verticals, galeries, com també aspectes relacionats amb l’estalvi energètic com espais de transcisió, que actuaran com a coixi tèrmic. En la pàgina lateral, s’introdueixen els mitjans de comparació, els quals han estat extrets d’un programa de simulació virtual del comportament tèrmic de l’habitatge en forma de gràfiques anuals.



PROGRAMARI UTILITZAT S’utilitza per modelar i simular, un potent programa de calcul i energètic desenvolupat pel govern dels EUA amb col·laboració amb l’empresa privada del Regne Unit propietaria del programa de modelació DesignBuidler.

GRÀFICA APORT ENERGÈTIC EN L’HABITATGE Es posen en un mateix gràfic i en la mateixa escala de comparació: - GROC: Aport d’energia en Kwh/dia, obtinguda de la radiació solar - VERMELL: El consum necesàri de calefacció per garantir comfort. - BLAU: El consum necesàri de refrigeració per garantir comfort.

GRÀFICA CONSUM COMBUSTIBLES Es posen en un mateix gràfic i en la mateixa escala de comparació: - GRIS CLAR: Consum de gas natural, calefacció - GRIS FOSC: Consum elèctric refrigeració i resta habitatge

GRÀFICA PÈRDUES ENERGÈTIQUES Es posen en un mateix gràfic i en la mateixa escala de comparació:

E. Les eines bioclimàtiques

- BLAU CLAR: Energia perduda per obertures - BLAU FOSC: Energia perduda pels murs perimetrals, coberta i contacte amb el terreny.



HABITATGE TIPUS 01 CONTROL Es comença l’estudi energètic modelitzant un habitatge tipus d’una superfície útil estàndar de 91 m2. Per realitzar aquesta simulació i com totes les seguents, s’han utilitzat les dades de Transmitància termica per terres, parets, sostres i obertures que dicte la normativa vigent CTE, per la zona climàtica i geogràfica corresponent al projecte arquitectònic. S’estableixen tres parametres de comparació per cada model d’habitatge, el primer paràmetre es l’aport energètic, pel Sol (groc), la Calefacció (vermell) i la refrigeració (blau). En la segona gràfica es comparen els consums de combustible amb KWh/any. Finalment, també es realitza un estudi de perdues energètiques. Cal comentar que les diferents tipologies d’estudi han estat modelades amb un programa energètic informatic amb un potent motor de simulació, el programa en questió es l’energy plus, desenvolupat pel govern dels EUA. I utilitzat mundialment, gràcies a la seva fiabilitat i precisió de càlcul.

planta,alçat i secció e.1:200

HABITATGE TIPUS 02

CONTENIDOR ENERGÈTIC Es preten establir un metode de treball científic on a partir d’un habitatge tipus o control, s’hi van realitzant diverses modificacions, progressives, per tal de contrastar i poder comprovar els canvis que aporten. En aquest cas, es tracta del mateix habitatge anterior, el qual se li ha multiplicat la superficie vidriada de façana sud per 3. Aquest fet es pot veure clarament reflexat en les gràfiques.

planta,alçat i secció e.1:200



HABITATGE TIPUS 03 PROTECCIÓ SOLAR Mitjançant en aquest cas particular l’execució d’un voladiu, es pretén control l’entrada energètica per l’obertura de sud, en els mesos en que aquest fet és perjudicial per aconseguir un confort òptim dins l’habitatge.

planta,alçat i secció e.1:200

HABITATGE TIPUS 04

PROTECCIONS SOLARS No satisfet amb els resultats del model anterior, es busca augmentar la protecció solar i amb aquest fet millorar el control d’aport energètic mitjançant l’execució d’unes orelles laterals que evitaran l’entrada d’energia de radiació en les primeres i últimes hores del dia dels mesos més calurosos de l’any.

E. Les eines bioclimàtiques

planta,alçat i secció e.1:200



HABITATGE TIPUS 05

GALERIA A SUD Aprofitant la configuració arquitectònica anterior, es procedeix a generar un nou recinte, tancant l’espai amb un vidre senzill, podem conformar una galeria a sud. Aquesta estratègia arquitectònica ja utilitzada des de l’antiguitat, és molt beneficiosa energèticament. Es genera un receptacle que actua com a contenidor tèrmic. Els raig del sol, en entrar pel vidre, canvien la longitud d’ona dels mateixos i queden atrapats dins d’aquest “hivernacle”. El qual degut aquest fet, acumular gran quantitat d’energia calorífica, la qual pot servir per escalfar l’habitatge.

planta,alçat i secció e.1:200

HABITATGE TIPUS 06 GALERIA A SUD i NORD Els avantatges de situar una galeria a sud que faci de trampa energètica, estan recolzats per una llarga tradició arquitectonica i el bon ús de la pràctica. Ara bé, en aquest estudi, es vol comprovar quins avantatges pot aportar mimetitzar aquest element arquitectònic, però en aquesta ocasió situant-lo en la façana nord. A priori, esta clar que no jugarà el paper de escalfar l’edifici, però es demostra que la seva presència fa disminuir les pèrdues per transmisió arquitectònica i el consum energètic, ja que actua de coixí termic tan durant l’estiu com l’hivern.

planta,alçat i secció e.1:200



HABITATGE TIPUS 07

ENTALPIA. Per explicar aquest apartat cal introduir un nou concepte. Què és l’explicació fisica del comportament de l’aigua a l’evaporarse. Aquesta per naturalesa en el procés d’evaporació roba calor de l’ambient per passar de l’estat líquid al gasos. I el procés mitjançant el qual ho fa, s’anomena Entalpia. Grafiat en l’àbac psicomètric anterior, es pot arribar a justificar el refredament d’un espai mitjançant l’aportació de particules d’aigua en suspensió (vaporitzant-hi aigua). Si traslladem aquest fenòmen físic en el nostre model d’estudi, podem veure que si s’emmagatzema aigua de la pluja de la coberta, aquesta tan sols amb la pròpia gravetat i amb un ruixador, es pot pulveritzar dins les galeries de nord i sud, refredant, l’ambient sensiblement, fet que directament pot repercutir en la disminució de la temperatura interior de l’habitatge.

planta,alçat i secció e.1:200

HABITATGE TIPUS 08 MUR TROMBE L’últim objecte d’estudi, es comprovar l’afectació climàtica d’un mur trombe en aquest habitatge. El principi del mur trombe és molt simple, substituir l’obtenció directe de radiació solar de sud, per acumulació en forma d’inèrcia tèrmica dins dels murs de l’edifici. I d’aquesta manera, l’energia acumulada en forma de calor ajuda a regular la temperatura interior de l’habitatge en els mesos més desfavorables de l’any.

E. Les eines bioclimàtiques

planta,alçat i secció e.1:200

partim de l’habitatge mínim, unitat de 4x3x12m

capaç de combinar-se amb ell mateix

d e

l a

i d e a

a l

p r o j e c t e



si a més introduïm una petita variació a la unitat....

es generen 7 tipologies diferents d’habitatges

finalment, la combinatòria de les 7 tipologies genera un ampli ventall de blocs d’habiatges

E. Les eines bioclimàtiques

tipologies



c o m b i n a t ò r i a

d e

t i p o l o g i e s



Com s’ha explicat a la pàgina anterior, a partir de l’agregació dels mòduls unitaris, s’aconsegueixen diferents tipologies d’habitatges. Cadascuna d’elles respon a unes necessitats específiques i es pretén poder donar-hi una resposta el més adequada i personal possible. A continuació es fa un desenvolupament del les 7 tipologies més importants que es plantegen. S’entén que totes accepten un marge de variació, a base de la combinatòria de tots els elements plantejats, en les habitacions, cuines, estar... enriquint més el sistema, sense deixar de banda el seu funcionament.

E. Les eines bioclimàtiques

tipologies





la combinatòria de les 7 tipologies...



E. Les eines bioclimàtiques

tipologies

...genera un ampli ventall indefinit de blocs d’habiatges



planta emplaçament e.1:10000

E. Les eines bioclimàtiques







F L’AGRUPACIÓ: DE LA UNITAT AL SISTEMA

AGRUPACIÓ TIPUS Com s’ha explicat anteriorment el projecte es nodreix d’una reflexió sobre la consciència amb el consum energètic. Juntament d’una intenció paisatgística extreta de l’actual situació de l’emplaçament i la ciutat. I finalment aquests factors són determinants per acabar configurant l’agrupació de diferents blocs i definir un nou àmbit urbà innexistent. Blocs d’habitatges que anteriorment ja s’han mostrat i explicat, però que ara es decideix agafar-ne un de representatiu per desenvolupar-lo, primer a nivell bàsic, per acabar estudiant minusiosament un dels mòduls que configuren aquests blocs de vivenda urbana col·lectiva.

b l o c

h a b i t a t g e s

p l a n t e s



planta aparcament modul tipus e.1:200

planta baixa modul tipus e.1:200

plantes

F. l’agrupació: de la unitat al sistema







plantes

F. l’agrupació: de la unitat al sistema

planta segona modul tipus e.1:200

planta primera modul tipus e.1:200

ď&#x20AC;śď&#x20AC;˛

planta tercera modul tipus e.1:200



plantes

F. l’agrupació: de la unitat al sistema

planta coberta modul tipus e.1:200

planta quarta modul tipus e.1:200

b l o c

h a b i t a t g e s

a l ç a t s

s e c c i o n s



ST01_secció transversal modul tipus e.1:200

ST01

SL01

seccions i alçats

F. l’agrupació: de la unitat al sistema



SL01_secció longitudinal modul tipus e.1:200



ST02

SL02

ST02_secció transversal modul tipus e.1:200

SL02_secció long

seccions i alçats

F. l’agrupació: de la unitat al sistema



gitudinal modul tipus e.1:200



ST03

SL03

ST03_secció transversal modul tipus e.1:200

SL03_secció long

seccions i alçats

F. l’agrupació: de la unitat al sistema



gitudinal modul tipus e.1:200



ST04

ST04_secció transversal modul tipus e.1:200

seccions i alçats

F. l’agrupació: de la unitat al sistema



FAÇANA NORD modul tipus e.1:200



TESTER modul tipus e.1:200

seccions i alçats

F. l’agrupació: de la unitat al sistema



FAÇANA SUD modul tipus e.1:200



Tot i semblar un sistema tancat, cadascuna de les tipologies proposades accepta variacions per part de l’usuari, per poder fer-se l’habitatge a mida per tal que respongui a totes les seves necessitats. A continuació s’exposen representatives del projecte

les

tipologies

més

Habitatge tipus 1 sup: 40m2 e.1:100

planta baixa



Habitatge tipus 2 sup: 80m2 e.1:100

planta baixa

tipologies

F. l’agrupació: de la unitat al sistema

Habitatge tipus 3 sup: 80m2 e.1:100

planta baixa

planta pis

ď&#x20AC;ˇď&#x20AC;ś

Habitatge tipus 4 sup: 100m2 e.1:100

planta baixa

planta pis

Habitatge tipus 5 sup: 100m2 e.1:100

planta baixa

planta pis



Habitatge tipus 6 sup: 100m2 e.1:100

planta baixa

planta pis

planta baixa

planta pis

tipologies

F. l’agrupació: de la unitat al sistema

Habitatge tipus 7 sup: 140m2 e.1:100





G.01 ESTRUCTURA

G L’HABITATGE PASSIU: DESENVOLUPAMENT

s i s t e m a

e s t r u c t u r a l



L’ESTRUCTURA Es presenta una solució estructural particular. Degut a les premisses del projecte anteriorment ja explicades, la unitat bàsica i primaria esdevé un modul de 4x12mx3m, la unió dels quals primer completa l’habitatge particular i desprès el bloc de vivenda col·lectiva. Aquest fet implica directament un estudi més acurat a lo habitual amb l’estructura, ja que s’introdueixen molts conceptes nous per a ser solucionats. Alhora s’introdueix dins la reflexió previa al càlcul estructural un incís en la normativa vigent i en la forma d’aplicar-la. Actualment i sobretot per raons de segueretat, trobem alts coeficients de seguretat que condicionent el resultat final arquitectònic de l’edifici. Coeficients que majoren accions i minoren materials, per tal de evitar possibles errors humans. Coeficients que alhora necesàris es poden interpretar des d’un punt de vista de la sostenibilitat i l’estalvi energètic en els materials que entren dins l’obra. La normativa vigent CTE, contempla varis i restriccions, en tots els aspectes de habitualment el més determinant i amb limitació de la fletxa activa de servei que normativa.

condicionants l’edifici, però escreix és la contempla tal

Aquestes fet indispensable per garantir uns mínims de seguretat, però implica el sobredimensionament de fins a 4 vegades de les capacitats reals d’alguns elements constructis, els quals per garantir un mínim de deformada estan solicitats nomes d’un 10-15% de les seves capacitats reals. El projecte contempla, sense sortir-se de la normativa estructural que limita la fletxa a la llum dividit per 400, treballar amb un tipus d’estructura que aprofiti més la capacitat dels materials i per tant optimitzar els recursos. Així doncs, es presenta la solució dels mòduls a traves de l’estructura tipus Vierendell, la qual mitjançant nusos rigids entre pilars i forjats, i un dimensionament dels elements verticals de l’estructura per transmetre moment entre les diferents plantes, es poden reduir recursos, facilitar el muntatge, cobrir llums mes grans, admetre voladius i sobretot un aspecte important que incorpora la concepció del projecte, fer d’aquesta estructura transportable i muntable en grua. Aquest últim fet, i com s’explica en les làmines següents, implica que els elements estructurals estiguin sol·licitats de forma oposada durant l’isat amb grua, de quan estiguin col·locades a obra.

detall riostres TIPUS 1 i TIPUS 2

detall mur de contenció TIPUS 1 e.1:50



estructura

G. l’habitatge passiu: desenvolupament

sostre planta baixa e.1:200

fonamentació e.1:200



secció estructural e.1:200

ď&#x20AC;¸ď&#x20AC;ł

estructura

G. lâ&#x20AC;&#x2122;habitatge passiu: desenvolupament

sostre planta segona e.1:200

sostre planta primera e.1:200



quadre de pilars



estructura

G. l’habitatge passiu: desenvolupament

sostre planta quarta e.1:200

sostre planta tercera e.1:200

ď&#x20AC;¸ď&#x20AC;ś

diagrama axil

diagrama tallants

diagrama moments

deformada

planta estructural mòdul tipus e.1:100

estructura

G. l’habitatge passiu: desenvolupament





detall unió estructura metàl·lica e.1:20

detall unió mòdul amb biga prefabricada de formigó e.1:20

detall unió pilar - jàssera - biga e.1:20



estructura

G. l’habitatge passiu: desenvolupament

modelatge i extrapolació de la deformada

anàlisi estructural del comportament del mòdul



G.02

INSTAL·LACIONS

G. l’habitatge passiu: desenvolupament



i n s t a l · l a c i ó

d e

s a n e j a m e n t



distribució soterrània de les instal·lacions generals interciutadanes e.1:75

planta aparcament instal·lació de sanejament e.1:200



En aquest projecte s’intenten incorporar diferents estratègies d’estalvi de consum d’aigua i la seva reutilització, les que afecten al sistema de sanejament són les següents: 1. es recullen i es reutilitzen les aigües de la pluja en el sistema de regadiu dels espais verds i en els vaporitzadors. 2. les aigües grises provinents de les dutxes i piques es filtren amb l’ajuda del mur vegetal i s’emmagatzemen i es reutilitzen posteriorment en els inodors. 3. es planteja la construcció separativa de xarxes d’evacuació d’aigües grises i aigües negres.

Hem de ser conscients de la repercussió del consum d’aigua en el medi ambient. consum H2O

consum ENERGIA

Consumir més aigua de la necessària és un comportament insolidari, tant amb la resta d’humans com també amb els altres éssers vius. Per això, hem de d’utilitzar només l’aigua imprescindible. La manca continuada de pluges en episodis de sequera provoca la reducció de les reserves d’aigua als embassaments i aqüífers i, per aquesta raó, en aquests casos, és encara més important utilitzar l’aigua d’una manera racional. L’Agència Catalana de l’Aigua, seguint les directrius de la Directiva marc de l’aigua, desenvolupa una sèrie d’instruments i plans de gestió que tenen com a finalitat que es tendeixi a l’ús responsable, a la reutilització i per tant, a la reducció del consum, al mateix temps que es recuperen els aqüífers contaminats.

planta sanejament habitatge simplex e.1.75 instal·laciós d’aigües pluvials instal·lació d’aigües grises instal·lació d’aigües negres

Podem arribar a consumir entre 100 i 200 litres d’aigua potable per persona i dia. La vida domèstica quotidiana genera un consum continu d’aigua, que es pot reduir si prenem mesures conscients per tal d’estalviar-la.

instal·lacions

Majoritàriament aquesta aigua no precisa estrictament que sigui apta per al consum humà llevat del delicat cas de la higiene personal, on part d’aquesta aigua (especialment en el cas dels infants) podria ingerir-se accidentalment. De qualsevol manera una aigua “raonablement” neta, podria ser emprada per a la neteja i rec sense necessitat d’una potabilització prèvia. En general, a aquest tipus d’aigües, sense contaminació fecal, se les acostuma a denominar aigües grises.

G. l’habitatge passiu: desenvolupament

Un anàlisi acurat ens mostra que: una petita part es destina realment al consum humà, però aquesta no sol ser superior als 10-15 litres; és a dir, menys del 10%. Podríem estimar que aproximadament un 60% s’empra per a diverses aplicacions com podrien ser neteja domèstica, higiene personal, rec en general, etc.

Per últim, prop del 25-30% de l’aigua que entra en un habitatge se sol emprar en els inodors per a l’eliminació de l’orina i la femta. Aquesta aigua és la que porta un elevat grau de contaminació bacteriològica, sent patològica per a l’ésser humà. Acostumem a nomenar aquestes aigües com a aigües negres. Podem concloure que el 100% de l’aigua que entra en un habitatge, aigua apta per al consum humà, acaba convertint-se pràcticament en la seva totalitat en aigües negres sense reutilització en cap dels processos. esquema justificació nucli d’instal·lacions





EL MUR VEGETAL Les parets vegetals multipliquen l’àrea vegetal de l’espai urbà, són un bé estètic i alhora contribueixen a la descontaminació, ja que consumeixen CO2. A més, compleixen la funció de barrera tèrmica i aïllament acústic dels edificis. No obstant, el sistema Babylon, no respon únicament a aquests requisits, sinó que està compost per un panell vegetal que filtra i regenera les aigües grises per la seva reutilització. Els jardins verticals normalment requereixen un sistema de fertirrigació que suposa un consum d’aigua i nutrients. En canvi, el sistema babylon, al irrigar-se amb aigües grises garantitza de forma sostenible i ecològica el subministra hídric i de nutrients per la flora del mur vegetal. Les aigües residuals generades a les dutxes es condueixen per gravetat a un dipòsit de pretractament. Llavors les aigües es bombegen fins la part superior del mur des d’on per gravetat passen a través del mur esdevenint depurada pels microorganismes naturals del substrat.

funcionament mur vegetal

instal·lacions

G. l’habitatge passiu: desenvolupament

L’elecció del substrat i les plantes idònies garantitza un ambient totalment aeròbic que dóna com a resultat una depuració eficaç evitant les males olors. A la part inferior del mur es recull l’aigua filtrada, es porta a un dipòsit i seguidament és conduïda a les cisternes dels wàters de l’edifici.

secció transversal instal·lació de sanejament e.1:150

instal·lació

de subministrament d’aigua



distribució soterrània de les instal·lacions generals interciutadanes e.1:75

planta aparcament instal·lació de subministrament d’aigua e.1:200



Actualment existeixen components eficients que poden reduir considerablement la quantitat d’aigua utilitzada en un edifici sense afectar als nivells de confort de les persones que l’habiten.

Els models eficients de dutxes, aparells sanitaris i aixetes consumeixen la meitat o menys d’aigua que utilitzen els models estàndard. Quan s’ha calculat l’estalvi que aporta la col•locació d’aquest tipus d’aparells, s’ha tingut en compte també l’estalvi energètic necessari per produir aigua calenta sanitària, com també la reducció del consum d’aigua mesurada pel comptador.

En els aparells sanitaris s’estableix el següent criteri de mesura, és el volum d’aigua consumit per cada descàrrega. Els aparells sanitaris apareguts recentment poden reduir el consum per descàrrega fins a 6-7litres.

planta d’aigua habitatge simplex e.1.75 ACS

En aixetes, la clau per reduir aigua passa per l’ús responsable de l’usuari. Però també poden instal•lar-se vàlvules que permetin tancar el flux d’aigua i mantenir la temperatura constant durant la seva utilització. També es poden equipar airejadors per aconseguir una reducció de fins a uns 8l/min.

Aigua Calenta Sanitària

AFS

Aigua Freda Sanitària

ARP

Aigua Reciclada de la Pluja

AGR

Aigua Grisa Reciclada

A diferència del que generalment es pensa, l’energia extreta a través de perforacions profundes fins a centenars de metres en el sòl terrestre, no prové del centre del planeta (no és l’escalfor del nucli). Sinó que aquesta energia és deguda a la incidència dels raig solars a l’escorça terrestre, i aquesta actua com a un gran contenidor d’energia tèrmica ja que té una inèrcia tèrmica molt alta, mostrant una temperatura constant al llarg de tot l’any. D’aquesta forma i utilitzant una bomba inversora de calor podem bescanviar-ne energia i posteriorment escalfar aigua.

instal·lacions

Com ja s’ha esmentat anteriorment, el principal aspecte a tenir en compte per tal de reduir al màxim la despesa energètica, és trobar una font alternativa per la generació de l’Aigua Calenta Sanitària. Es decideix abordar aquesta problemàtica, i la font d’energia és el subsòl, també coneguda com energia geotèrmica.

G. l’habitatge passiu: desenvolupament

Es obvi que una dutxa consumirà menys aigua que una banyera, l’efecte es veu encara més incrementat quan s’utilitzen dutxes d’alta eficiència que redueixen encara més el consum d’aigua, sobretot el d’aigua calenta. ACS

esquema justificació nucli d’instal·lacions



El sistema d’obtenció d’energia mitjançant bombes geotèrmiques segueix un principi molt senzill. Com en d’altres aparells apareix el concepte de “COP” (Coeficient of Performance). En el cas concret d’un tipus d’instal•lació geotèrmica entre 20 i 160m de profunditat (en funció del terreny), es poden obtenir valors de COP de 4-5, i simplement aquest valors signifiquen que per cada 1 KW gastat en el sistema s’obtenen de 4-5KW d’energia. Cal fer un petit incís, ja que es podria caure en la fal•làcia que el sistema té un rendiment del 400 o 500%, i això no és possible. Una màquina no podrà tenir mai un rendiment del 100% o superior, tal i com diuen els primers principis de la física redactats per Newton.

Per tant, com s’explica que estiguem parlant d’un sistema de geotèrmia que obté 4-5KW per cada KW gastat? El secret resideix en que aquests KW, no son generats pel sistema, sinó que aquesta energia es troba emmagatzemada dins de l’escorça terrestre i simplement el que realitza la bomba geotèrmica és transportar-la a l’exterior en forma de calor. esquema bomba i producció ACS mitjançant geotermia

Així doncs, ja que l’energia del sòl terrestre és gratuïta i renovable (procedeix del sol) només consumirem 1KW d’energia elèctrica (que pot ser de procedència solar, si s’ha obtingut mitjançant plaques fotovoltaiques) i obtenir de 4-5 KW per escalfar l’aigua calenta.

CAPTACIÓ GEOTÈRMICA AMB TERRA MAX 70HGL Pèrdues de càrrega

16KPa

Bomba de pous recomanada

WILO TOP S 50/100

S’estableix que el consum diari d’ACS és de 40l/ persona, amb un total de 15 habitatges i una mitjana de 3.33 persones per habitatge, el consum total d’ACS a 40ºC serà de 2000litres. I la potència necessària de la instal•lació per escalfar aquest volum d’aigua durant tot un dia correspondran a 12KW.

Circuits necessaris

Longitud total tubs

2500m

Volum de Glicol necessari

425l

Sondejos geotèrmics necessaris

Profunditat del sondeig

100m

Un cop establertes les necessitats tèrmiques de la instal•lació procedim a dimensionar-la.

Cabdal mínim de glicol

11.3ms/h

Potència tèrmica nominal

42.03 KW

Així anem a dimensionar el sistema per l’aportació d’ACS:

En quant a la captació geotèrmica, s’ha de suposar que l’energia obtinguda del subsòl serà utilitzada per la bomba de calor geotèrmica per entregar la potència necessària.

entregada Potència elèctrica nominal

8.25 KW

consumida

D’aquesta manera podem dissenyar el camp de captació geotèrmica en quant al nombre de pous, profunditat i disposició dels quals.

COP Dimensions (cm)

125x145x79

Un cop definides les necessitats es determina l’esquema més adequat per la instal•lació amb els components necessaris:

Pes

625 kg

Temperatura màxima

55ºC

Cabdal mínim d’aigua

8.2 m3/h

Pèrdues de càrrega per

12 kPa

- Circuit de pous, - Bomba de calor geotèrmica - Acumulador

5.54

entrada a 5 impulsió a 35ºC

calefacció

Degut a que la utilització d’ACS no és constant al llarg del dia, s’ha de preveure un espai d’emmagatzematge d’aigua calenta que pugui solucionar aquests pics de demanda i que durant la resta del dia la bomba geotèrmica haurà escalfat. Per tal de dimensionar la quantitat de m3, que s’han d’emmagatzemar utilitzarem el procediment següent: 1. S’haurà de conèixer prèviament la naturalesa de la demanda així com el nombre de demandes individuals o grups de punts de consum (NP). El gremi d’instal•ladors estableix que de mitjana es pot considerar un consum de 40litres/dia d’ACS a 40ºC per persona. 2. El projecte desenvolupa un bloc de múltiples vivendes, per aquest motiu s’aplica un coeficient de simultaneïtat anomenat (Y) que va en funció de la quantitat de (NP). 3. La relació es directe, es multiplica el nombre de (NP) per la quantitat de litres/dia a 40ºC i amb el coeficient (Y), es pot establir quina demanda té l’edifici cada hora. 4. A continuació segons el grau de confort (K), que es vulgui atorgar al projecte es minora el resultat anterior. 5. Finalment, un cop obtingut el valor de litres/hora a 40ºC, només cal consultar els catàlegs dels fabricants per saber el volum que haurem de tenir acumulat.



esquema recorregut instal·lació subministrament d’aigua

En el nostre cas particular tenim que: [ consum diari ] = 40litres/persona a 40ºC [ NP ] = 15 habitatges x 3,33 persones = 50persones [ Y ] = 0.4 [ k ] = 0.75, confort mitjà [ consum diari ] x [ NP ] x [ Y ] x [ k ] = 600 litres d’aigua a 40ºC /h

Un cop establert aquest volum, si es vol reduir la quantitat d’aigua emmagatzemada es pot fer treballar la bomba geotèrmica a més pressió per tal de que escalfi l’aigua del circuit fins a acostar-se als 60ºC i amb un petit serpentí elèctric acabar de garantir que l’aigua arribi dins l’acumulador a 60ºC en èpoques de l’any desfavorables o en casos de pèrdua de càrrega.

La intenció és garantir la demanda d’ACS amb menys volum emmagatzemat. Així doncs amb una vàlvula de regulació de temperatura en la sortida del dipòsit, es barrejarà amb AFS fins aconseguir la temperatura de servei de 40ºC.

ACUMULADORS D'AIGUA A 40ºC

instal·lacions

Així doncs s’ha establert una acumulació de 500l, repartida amb 2 acumuladors de 250l, amb un mòdul de producció d’ACS instantània de 35 l/min d’aigua a 40ºC.

G. l’habitatge passiu: desenvolupament

D’aquesta manera també s’evita l’aparició d’agents patògens (salmonel•la) dins del dipòsit, on l’aigua està en repòs i la probabilitat d’aparició d’aquests agents és major en temperatures de 40ºC i impossible a 60ºC. Tenint en compte les necessitats d’aigua calenta sanitària, es dimensiona l’acumulació, íntimament relacionada amb la potència de la bomba de calor geotèrmica.

secció transversal subministrament d’aigua e.1:150

i n s t a l · l a c i ó

e l è c t r i c a



planta aparcament instal·lació de subministrament elèctric e.1:200

20W

480Wh

Estar/menjador

24W

423Wh

Habitacions

20W

80Wh

Terrassa nord

42Wh

Terrassa sud

42Wh

900Wh

Frigorífic

150W

90W

270Wh

Ordinadors

30W

60Wh

Cuina/forn

450W

2.25h

878Wh

Varis

90W

2.75h

510Wh

Rentadora

1200W

1200Wh

Assecadora

900W

900Wh

TOTA AL

distribució soterrània de les instal·lacions generals interciutadanes e.1:75

Consum (h

Zona serveis

5285Wh



Degut a l’exempció de col•locar plaques solars per obtenir ACS, degut a que es pot garantir la demanda d’aquesta instal•lació mitjançant una altre font d’energia renovable, com és la bomba geotèrmica, el projecte contempla substituir les hipotètiques plaques solars que s’haurien d’haver col•locat segons els decrets vigents per plaques fotovoltaiques que generin electricitat. En una primera intenció de fer que l’edifici fos completament autònom de qualsevol xarxa pública, es planteja l’opció de que les pròpies plaques solars abasteixin el 100% de la demanda dels habitatges, com dels aparells auxiliars del bloc, i així poder realitzar una instal•lació exempta de tot el que pot comportar el fet de contractar els serveis de l’empresa de subministrament elèctric. Aquesta intenció seria totalment possible, ja que com es mostra en els càlculs del quadre de l’esquerra, s’observa que diàriament hi ha una despesa total de 5285 Wh per habitatge. Segons el fabricant de les plaques fotovoltaiques podem determinar que el rendiment d’aquestes és d’aproximada ment un 15%. Es considera que la radiació de Whp, procedent del sol és de 1000Whp/m2. Si volem acumular l’energia necessària per satisfer les demandes d’un habitatge en tot un dia, haurem d’acumular els anteriors 5,285KWh, duran tot un dia. Però abans haurem de saber de quantes hores podem considerar que les plaques fotovoltaiques treballen a rendiment màxim. Per determinar-ho consultem les dades de l’atles de radiació solar a Catalunya. I establim que: En el cas més desfavorable, 21de desembre (solstici d’hivern) es poden considerar una mitjana de 5hp. Per tant, si disposem d’una superfície en la coberta de 48m2 en planta, determinem que podrem col•locar 31.5m2 de plaques fotovoltaiques inclinades 50º, respecte l’horitzontal. Si per cada m2 de placa solar fotovoltaica es té un rendiment del 15% d’una radiació solar de 1000Whp, durant 5hp, establim que es pot generar un total de:

planta d’electricitat habitatge simplex e.1.75

1000 x 0.15 x 31.5 x 5 = 23,625 KWh que repartits pels 4 habitatges als que han de donar servei surt a: 5,906 KWh per habitatge, energia superior a la estimada anteriorment de consum mitjà per dia i habitatge de 5.285KWh. Per tant l’energia sobrant servirà per amortitzar la instal•lació amb més rapidesa.

instal·lacions

Els principals motius estan relacionats amb l’element que permet i diferencia una instal•lació fotovoltaica autònoma d’una que no ho és, són les bateries d’emmagatzematge d’energia. Actualment, aquest continua essent un dels principals problemes de l’energia elèctrica, la dificultat de ser emmagatzemada. Això provoca que si es vol mantenir l’edifici com a autosuficient, apareguin grans quantitats de bateries elèctriques per emmagatzemar l’energia produïda durant les hores de radiació solar de la coberta que satisfaran la demanda energètica de les vivendes durant tot el dia. Aquestes instal•lacions de bateries, a part del risc potencial i la previsió d’espais, plantegen un inconvenient econòmic que acaba per ser considerablement important la part que haurien de d’assumir usuaris i determinant per decidir no assumir aquesta instal•lació. Tot i així, l’edifici continua generant la mateixa quantitat d’electricitat que gasta, fet que el fa sostenible i rendible pels seus usuaris, ja que veuen compensada la seva factura de la companyia elèctrica a través de la venda de l’energia que les plaques de l’edifici produeixen.

G. l’habitatge passiu: desenvolupament

Però en un segon estudi, d’adequació de la instal•lació dins les necessitats dels usuaris del bloc, es desestima la intenció de voler romandre desconnectat de la xarxa pública d’electricitat.

esquema justificació nucli d’instal·lacions



La quantitat d’energia consumida pel sistema d’il•luminació, dependrà del consum dels equips i del temps durant el que estiguin operatius. La reducció de qualsevol d’aquests factors reduirà el consum. El consum de llum elèctrica contribueix als guanys de calor en l’interior de l’edifici. Aquest fet pot ajudar a compensar la càrrega de calefacció durant els mesos d’hivern, però és perjudicial en els mesos d’estiu. Una millora en l’eficiència energètica del sistema d’il•luminació durant l’hivern es veurà compensada per el corresponent augment de càrrega de calefacció. Tot i així, degut a que la calefacció prové normalment d’una font més eficaç (respecte a l’energia primària) i amb un cost menor, es produiran uns guanys nets tant en termes de cost com de consum d’energia. I durant l’estiu s’aconseguirà reduir tant el cost d’il•luminació com la necessitat de refrigeració.

Com ja s’ha explicat anteriorment, cada mòdul el podem dividir en 2 parts, una opaca i l’altra transparent. Entenem per la part opaca la que conté el nucli de serveis, amb la cuina i el bany, i les habitacions. A la transparent hi pertanyen els patis de Nord i Sud i la sala d’estar-menjador. Per l’el·lecció del tipus de lluminàries col·locades en les estances dels habitatges es tenen en compte aquestes condicions esmentades. Per tant doncs, trobem 2 tipus molt diferenciats d’il·luminació, una puntual i estàtica a la zona opaca, i una linial i dinàmica a la zona transparent.

Per aconseguir un efecte d’il·luminació concentrada s’ha escollit el “Downlight Pixel Plus Led“ de Iguzzini, per garantir una bona il·luminació, amb un baix consum i una màxima rendibilitat. Es col·loca la versió “warm” per tal que l’ambient generat sigui prou íntim i càlid.

Els ascensors sense engranatges consumeixen una fracció de l’energia que consumeixen els ascensors convencionals, i també redueixen l’impacta mediambiental dels edificis. Un ascensor convencional de tracció, amb capacitat per vuit persones, instal•lat en un edifici de vivendes amb una intensitat de trànsit d’uns 100.000 recorreguts anuals, consumeix uns 3.000KWh anuals. En la mateixa situació un ascensor hidràulic consumirà 4.200Kwh, en canvi un ascensor sense engranatges, consumirà 1.800Kwh. Aquest tipus d’ascensors també genera puntes de càrrega menors, el que suposa fusibles més petits i quotes de connexió més baixa.

Per aconseguir un efecte d’il·luminació difosa a l’interior de la sala d’estar-menjador s’ha escollit ”l’IN30” d’Iguzzini, mínima expressió d’il·luminació linial encasatada al parament horitzontal marcant un ritme. El fet que sigui fluorescent garanteix un consum molt baix, i s’aconsegueix una llum càlida amb el difosor d’opal que la mateixa lluminària porta.

Una altre avantatge dels ascensors sense engranatges es que la sala de màquines, pot ser més petita o inclús innecessària, el que suposa una reducció d’espai i materials, comparat amb ascensors convencionals. Per altra banda la maquinària es subjecte a una estructura metàl•lica i no a un mur de càrrega, estalviant-te aquest segon. El disc de la única part mòbil de l’ascensor té una velocitat de rotació inferior a la d’un motor tradicional. 95rpm de l’ascensor sense engranatges, en front dels 1.500rpm de l’ascensor convencional, fet que redueix el soroll i les vibracions. Finalment el fet clau dels ascensors sense engranatges, és que substitueixen els cables i politges, per una corretja de goma micro reforçada amb filaments d’acer. Fet que fa innecessari el manteniment amb lubricant i d’aquesta forma es poden estalviar els residus produïts d’aquest anterior procés.

Per donar continuïtat a la lluminària anterior, amb un linialitat repetida però apte per exteriors, col·loquem també un fluorescent, concretament el “Linealuce” d’Iguzzini. D’aquesta manera garantim un mateix tipus d’ill·luminació en tot l’espai donant-hi una continuïtat i una atmosfera agradable. El fet que també sigui fluorescent afavoreix a un baix consum.



esquema recorregut elèctric

instal·lacions

G. l’habitatge passiu: desenvolupament

esquema generació energia plaques fotovoltàiques

secció transversal subministrament elèctric e.1:150

i n s t a l · l a c i ó

d e

c a l e f a c c i ó



planta aparcament instal·lació de calefacció e.1:200



Un envolupant exterior hermètic i ben aïllat, no solament redueix les pèrdues de calor, sinó que també permet que el sistema mecànic de calefacció hagi de ser menor, el qual redueix la inversió inicial i el consum energètic a llarg termini.

Pensar en sistemes passius de captació de radiació solar a Sud, com sistemes de contenció i espais de transició a nord, poden ajudar a disminuir les pèrdues globals de l’habitatge. El projecte incorpora varies estratègies encaminades a mantenir aquest discurs. Estratègies solars passives com: Situar un espai de captació a Sud, però no amb relació directe amb l’interior de l’habitatge, fet que faria que durant les hores sense aportació de radiació solar, l’obertura es convertís en un problema de pèrdues de càrrega energètica. En canvi es situa una doble pell de vidre amb un pati/terrassa enmig, que actua de galeria i on s’hi produeix l’efecte hivernacle.

planta calefacció per terra radiant habitatge simplex e.1.75

instal·lacions

Aquest element té la funció de contenidor d’inèrcia, la seva finalitat directe no és tan escalfar l’habitatge, si no, més aviat mantenir-lo dins una temperatura constant sense salts tèrmics entre dia i nit, i aconseguir el confort durant les 24h del dia. L’aportació energètica del mur dins l’habitatge actua de suport del sistema primari de calefacció reduint-ne la demanda d’aquest segon

G. l’habitatge passiu: desenvolupament

Els raigs solars en entrar dins la galeria canvien de longitud d’ona fet que provoca que l’energia quedi reclosa dins d’aquesta doble pell. En hores de núvol aquest espai de galeria actua com a coixí tèrmic entre l’interior confortable i l’exterior fred, per evitar i reduir les pèrdues energètiques. Un altre element passiu, per tal de ajudar a reduir el consum energètic, és la construcció d’un mur trombe en la façana sud.

Com a sistema principal de calefacció de l’habitatge es planteja la col•locació de tubs d’aigua calenta sota del paviment en les zones interiors de l’habitatge, que serien: (cuina, menjador, sala d’estar, bany i habitacions)

esquema justificació nucli d’instal·lacions



ENERGIA A PARTIR D’UNA BOMBA GEOTÈRMICA El sistema d’obtenció d’energia a partir del subsòl terrestre, és el mateix que en el cas de l’ACS, en aquest cas però, s’utilitza per transportar la calor fins dins de l’habitatge i mantenir-lo en confort en les èpoques més fredes de l’any.

Ara bé, cal remarcar la principal diferència entre el sistema de calefacció per terra radiant i el sistema d’ACS. Tot i que ambdós parteixen del mateix inici, en aquest cas, es tracta d’un sistema de circuit tancat. Això significa que l’aigua escalfada per la bomba geotèrmica recircula una vegada i una altre portant calor del dipòsit on prèviament s’haurà emmagatzemat l’energia fins a l’interior de l’habitatge.

Això es tradueix en què l’aigua del circuit es reaprofita una vegada i una altra, i s’haurà d’emmagatzemar apart de l’ACS, ja que no és apta pel consum humà. Aquest fet pot implicar algun inconvenient com desdoblar el sistema de dipòsits d’emmagatzematge. Però aquesta qüestió incorpora més pros que contres, ja que el fet de tractar l’ACS (apte pel consum humà) de forma separada de l’aigua del circuit de calefacció, farà que puguem emmagatzemar, aquesta segona a 40ºC i no a 60ºC com és el cas de l’ACS.

Així anem a dimensionar el sistema: En el cas més desfavorable tenim un bloc de 15habitatges amb una superfície mitjana de 80m2 per habitatge, això fa una superfície total de 1200m2 total a calefactar amb terra radiant. Podem establir que per tal d’aconseguir calefactar un habitatge a l’hivern, en el dia més desfavorable s’ha de poder garantir una emissió de 50W/m2 del terra radiant. Per tant, les necessitats de potència de la instal•lació sumaran un total de 60KW. esquema circuit tancat funcionament terra radiant

Tenint en compte les necessitats de calefacció, es dimensiona l’acumulació, íntimament relacionada amb la potència de la bomba de calor geotèrmica. En funció de la potència necessària de calefacció es dimensiona el volum d’acumulació d’inèrcia, , segons l’ocupació i seguint les directrius anteriors.

Així doncs s’ha establert una acumulació de 1200l, repartida amb 2 acumuladors de 600l.

APORTACIÓ ENERGÈTICA A TRAVÉS DEL MUR TROMBE En els dies més favorables d’hivern pot aportar fins a 500W/m2 a l’interior de l’habitatge, i normalment l’aportació mitjana d’un mur d’aquestes característiques es quantifica d’entre 250-400W/m2. Això significa que amb un mur de 6m2 com és el cas del projecte, es podrien suplir puntualment fins a un 75% de la demanda energètica de calor i de forma habitual sempre i quan hi hagués presència de radiació solar es podria garantir la cobertura del 25% de consum energètic del sistema de calefacció.

hivern

ventilació hivern

ventilació estiu

estiu

esquema funcionament mur trombe en les diferents èpoques de l’any

instal·lacions

G. l’habitatge passiu: desenvolupament



secció sistema de calefacció per terra radiant i geotèrmia e.1:150



G.03

CONSTRUCCIÓ

G. l’habitatge passiu: desenvolupament



EL MÒDUL Com ja s’ha explicat, a partir d’un mòdul base, apareixen diferents tipus d’habitatges segons si són d’una planta o dues, simplex i dúplex. Dins d’aquesta classificació també podem trobar algunes variacions ja desenvolupades anteriorment. Aquí s’explica el mòdul tipus, com es construeix, com funciona, a través del desenvolupament d’un habitatge dúplex, entenent aquest exemple representatiu com el sistema constructiu de tot el projecte.

planta coberta

e l

m ò d u l

p l a n t a

c o n s t r u c t i v a



planta quarta

planta tercera

planta segona

planta primera

planta baixa

planta aparcament

planta baixa modul tipus e.1:50

construcció

G. l’habitatge passiu: desenvolupament



ď&#x20AC;ąď&#x20AC;ąď&#x20AC;˛

planta coberta

planta quarta

planta tercera

planta segona

planta primera

planta baixa

planta aparcament

planta pis modul tipus e.1:50

construcció

G. l’habitatge passiu: desenvolupament



e l

m ò d u l

s e c c i ó

c o n s t r u c t i v a



secció A

secció transversal A e.1:50

construcció

G. l’habitatge passiu: desenvolupament





secció B

secció transversal B e.1:50

construcció

G. l’habitatge passiu: desenvolupament





construcció

G. l’habitatge passiu: desenvolupament



secció longitudinal e.1:50



COBERTA TIPUS 01, TRANSITABLE: de l’exterior a l’interior, paviment flotant mitjançant peces de terrasso col•locades amb separadors per tal de generar una cambra d’aire ventilada. Seguidament aïllament tèrmic, mitjançant plaques d’aglomerat de suro expandit (ICB) Característiques tècniques: o densitat o conductivitat tèrmica o permeabilitat al vapor h.m.mmHg o Pressió límit o Pressió màxima en condicions flexibles o Mides o Gruix

100-120 Kg/m3 0.040w/m2 a 20ºC 0.002/0.006g/ 150kPa 50kPa 1000x500mm de 10 a 300mm

Sota del qual es garantitzarà la impermeabilització de l’edifici, a través de una capa de suro projectat (composat per pols de suro, resines acríliques, grases vegetals i aigua) Característiques: o o o o o o o o o o

Temperatura d’aplicació: Assecatge Fraguat Pes específic Moviment de junta màxim Resistència a la temperatura Adherència Dilatació màxima Transpiració Impermeabilitat

entre -5ºC i 55ºC 60min aprox a 20ºC entre 8 i 28 hores 0.7 gr/cm3 15% -40ºC-220ºC 11.5Kg/cm2 25% del seu espessor 75% 100%

Capa de formació de pendents amb formigó airejat, densitat 125 kg/m2. Forjat de fusta contralaminada, segons fabricant cal 146mm de gruix per garantir sobrecàrregues i resistència al foc, assegurant una fletxa activa de servei dins la normativa vigent que defineix que serà de la llum total a cobrir dividit per 400. Fals sostre de plaques de cartró guix separat 25cm del forjat. Fixades mecànicament a la subestructura metàl•lica del mòdul prefabricat.

- COBERTA TIPUS 02, NO TRANSITABLE INVERTIDA I AJARDINADA: Formada per un sistema de mantes de sèrum vegetals, que necessiten un gruix de terres molt reduït (així reduïm pes propi de l’edifici) i no necessiten cap mena de manteniment. Sota les quals es situa una primera capa geotèxtil per protegir els elements de possibles arrels o fauna que de presència espontània en la primera capa del tancament. La següent capa te forma de petits cubilots estancs, amb forats puntuals per deixar passar l’excés d’aigua, d’aquesta forma es pot emmagatzemar de forma efectiva la quantitat exacte per garantir la supervivència de les especies vegetals. Per qüestions de seguretat es torna a repetir la col•locació d’una nova capa geotèxtil. Seguidament aïllament tèrmic, mitjançant plaques d’aglomerat de suro expandit (ICB) Característiques tècniques: o densitat o conductivitat tèrmica o permeabilitat al vapor h.m.mmHg o Pressió límit o Pressió màxima en condicions flexibles o Mides o Gruix

100-120 Kg/m3 0.040w/m2 a 20ºC 0.002/0.006g/ 150kPa 50kPa 1000x500mm de 10 a 300mm

Temperatura d’aplicació: Assecatge Fraguat Pes específic Moviment de junta màxim Resistència a la temperatura Adherència Dilatació màxima Transpiració Impermeabilitat

entre -5ºC i 55ºC 60min aprox a 20ºC entre 8 i 28 hores 0.7 gr/cm3 15% -40ºC-220ºC 11.5Kg/cm2 25% del seu espessor 75% 100%

construcció

G. l’habitatge passiu: desenvolupament



e l

m ò d u l

detalls

constructius



PREVIS Moviment de terres Excavació de terres per a buidada el semi soterrani, de fins a 1.75 m de fondària, en terreny compacte, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica sobre camió.

Connexió presa terra Cable de coure. Unions per soldadura aluminotèrmica. En tot el perímetre de la llosa de fonamentació. Piqueta metàl•lica de presa de terra.

SISTEMA ESTRUCTURAL Fonaments Fonament en sabates aïllades, i riostres de formigó armat segons projecte (HA-25/F/20/ IIa) abocat amb bomba, armadura d’acer en barres corrugades. Es realitzen pous de fonamentació per arribar fins a l’estrat resistent i assegurar un anclatgé adequat a aquest per part de la fonamentació de no menys de 40cm.

Estructura vertical Mur de formigó armat, per a revestir, formigó HA-25/B/10/I abocat amb bomba i armadura d’acer en barres corrugades. Pilar prefabricat, formigó Puntualment: mur formigó 35cm si contenció de terres 25cm si acabat. Amb el corresponent sistema de drenatges i capes filtrants. Pilar prefabricat, formigó

Estructura horitzontal Jàssera prefabricada, formigó. Biga prefabricada, formigó amb esperes per rebre l’estructura metàl•lica, la qual anirà fixada mecànicament (unió cargolada) a l’estructura prefabricada de formigó armat. Mòdul d’acer, amb perfils conformats rectangulars S275 Perfils primaris horitzontals tub rectangular 200.100.10 Perfils primaris verticals 300.100.10 / 200.100.10 Perfils secundaris horitzontals 150.100.8

Passera i mur vegetal Estructura principal mitjançant perfils conformats metàl•lics a base de tubulars de 100.100.10

Escales Escales metàl•liques, transportades i muntades a obra, distingim dos tipus, escala d’us restringit particular pels habitatges amb dúplex i escala comunitària del bloc.

SISTEMA EVOLVENT Tancaments exteriors Façana ventilada de panells rectangulars de Viroc (fusta reciclada +ciment) col•locats sense marcar junta vertical i emfatitzant la horitzontal (així pot actuar com a façana ventilada) Aïllament tèrmic tipus Gutex, resistent a la humitat. Rastrellat de fusta natural de pi, per tal d’aguantar el panells anteriors, fixacions mecàniques a traves de perfilaria d’acer Sistema de cartró guix subjectat amb els corresponents perfils d’acer galvanitzat especificats segons fabricant, tipus de placa normal amb diferents gruixos. On s’hagi de garantir una protecció del foc RF60, mínim la col•locació d’una placa de 19mm o dues de 10mm. En l’interior d’aquest sistema de plaques de cartró guix es genera una cambra d’aire estanca que actua alhora de aïllament tèrmic, degut a la baixa transmitància de l’aire. I on conté embeguda els perfils primaris de l’estructura metàl•lica, d’aquesta forma aconseguim acomplir dos objectius alhora situant-los dins el cartró guix 1protecció del foc a traves del mateix cartró guix 2evitem l’existència de ponts tèrmics per contacte directe entre exterior /interior dels perfils metàl•lics. Seguidament una nova capa d’aïllament tèrmic, en aquest cas, Gutex normal, és molt important l’augment de les capes d’aïllament tèrmic degut a la voluntat d’acostar-se als canons establerts per les “passiv haus” i alhora per minimitzar els punts conflictius potencials de generar ponts tèrmics. Aquest anterior aïllament es situa embegut dins el rastrellat del revestiment interior, el qual tornarà a ser format per panells de viroc negre, en aquest cas però sense marcar juntes segons DB-HS. Característiques de l’aïllament tèrmic, amb procedència de virutes de fusta reciclades: o densitat o conductivitat tèrmica o Valor nominal resistència tèrmica (m2K/W) o Difusió del vapor o Capacitat calorífica

45 Kg/m3 0.038 W/mK 3 . 0 5 ½ 2100 J/kgK



sistema de lames mòbil i correderes per garantir la protecció solar en els mesos d’estiu en el mur trombe i la terrassa sud

mur trombe composat per vidre de 6mm càmera d’aire de 10cm mur d’arliblock càmera d’aire de 7’5cm envà de pladur amb aïllament tèrmic

fusteries lumeal encastades dins el mur sistema de lames graven escupidor metàl·lic

façana ventilada de viroc fixada sobre rastrells de fusta amb aïllament de fibres de fusta natural (gutex) 7cm estructura metàl·lica tubular d’acer conformat 300.100.10 embeguda dins de doble pell de cartró guix, e:19mm

construcció

G. l’habitatge passiu: desenvolupament

revestiment interior amb plaques de viroc fixades sobre rastrellat de fusta i amb aïllament



SISTEMA D’ACABATS -ACABATS DE SOSTRES Cel ras registrable de plaques de guix laminat amb acabat llis. -ACABATS DE PARETS Parets interiors poden ser de plaques de cartró guix hidròfugues a en les càmbres humides, pintades amb pintura plàstic i/ o aplacat sobre rastrells de fusta de color negra sense marcar junta. -ACABATS DE TERRES Paviments interiors de l’habitatge parquet de fusta natural flotant sobre sistema de calefacció radiant amb tubs d’aigua. P aviment exterior de terrasso flotant subjectat amb suports peus drets generant una càmera ventilada acutant de protecció aïllament, per on es realitza el desaigua.

SISTEMA DE CONDICIONAMENT I INSTAL•LACIONS -EVACUACIÓ D’AIGUA Desguàs d’aparell sanitari amb tub de polipropilè de paret tricapa per a evacuació insonoritzada, de DN 110 mm, fins a baixant, caixa o clavegueró. Conducte de ventilació de tub de polipropilè de paret tricapa per a evacuació insonoritzada, de DN 90 mm, incloses les peces especials i fixat mecànicament amb brides. -VENTIL•LACIÓ Xemeneia col•lectiva metàl•lica de construcció modular, per a l’evacuació de fums i l’aportació d’aire. Conducte flexible d’extracció individual per cuina, amb tub d’alumini i ventilació individual per bany, amb tub de PVC. Sistema de ventil•lació forçada. -SUBMINISTRAMENT AIGUA Escomesa amb conducte de polietilè, clau de pas general, bateria de comptadors amb claus de pas de retenció. Instal•lació interior d’AS i ACS mitjançant canonades de polietilè en cel ras. Escalfador acumulador elèctric. -CALEFACCIÓ TERRA RADIANT Instal•lació de calefacció per a interior mitjançant terra radiant, txt -ENLLUMENAT Escomesa elèctrica des de la xarxa general fins al mòdul comptador, inclosa caixa general de protecció. Mòdul de comptadors centralitzat. Instal•lació elèctrica, muntatge encastat. Tubs, canals, caixes de derivació i cablejat. Punts de llum amb les corresponents enceses i commutacions. -INSTAL•LACIONS CONTRA INCENDIS (detecció i prevenció) Extintor manual de pols seca polivalent, de càrrega 6 kg, amb pressió incorporada, pintat, amb suport a paret. Sensor tèrmic termovelocimètric per a instal•lació contra incendis analògica, encastat en cel ras. Retenedor electromagnètic per a tancament automàtic de portes, amb placa de muntatge, interruptor d’accionament manual. -TELECOMUNICACIONS Armari per a recinte d’instal•lacions de telecomunicacions modular (RITM), de construcció monobloc, amb cos de planxa d’acer lacat i 1 porta de planxa d’acer lacat, amb placa de muntatge de fusta hidrofugada, muntat sobre el paviment. Instal•lació de telefonia des de punt de connexió exterior CTNE, en muntatge encastat amb tubs tipus reflex, caixes de connexió, derivadors i cablejat amb cable telefònic. Mecanismes de color blanc. Instal•lació interior de TV i FM, en muntatge encastat amb tubs tipus reflex, caixes de connexió i cablejat amb cable coaxial. Equipaments -CUINES Aparells sanitaris Aigüera d’acer inoxidable, encastada. Extractor industrial d’acer inoxidable col•locat en cel ras. -BANYS Aparells sanitaris Lavabo d’encimera. Inodor de tanc baix i sortida vertical, col•locat sobre paviment. Fluxor amb aixeta regulació.



revestiment interior amb plaques de viroc fixades sobre rastrellat de fusta i amb aïllament

nucli d’instal·lacions de l’habitatge revestit i aïllat amb sistema pladur

cuina modular paviment ceràmic sistema d’armaris i calaixos d’encimera sistema d’armaris de paret campana i extractor enrasat a cel ras cuina d’inducció i forn aigüera d’acer inoxidable de 2 piques nevera - congelador rentaplats

construcció

estructura metàl·lica tubular d’acer conformat 300.100.10 embeguda dins de doble pell de cartró guix, e:19mm

bany paviment ceràmic inodor de tanc baix i sortida vertical, col•locat sobre paviment fluxor amb aixeta regulació dutxa sobre paviment inclinat i desaigua lavabo d’encimera encastat sistema de rentadora i secadora

G. l’habitatge passiu: desenvolupament

façana ventilada de viroc fixada sobre rastrells de fusta amb aïllament de fibres de fusta natural (gutex) 7cm

detall nucli instal·lacions e.1:20



Remat de coberta, amb xapa metal.lica per tal de garentir estanqueitat. Làmina impermeabilitzadora de suru projectat. Aillament de panells de suru expandits, col.locats formant coverta invertida amb paviment flotant sobre suports i generant cambra ventialda.

sistema de lames mòbil i correderes per garantir la protecció solar en els mesos d’estiu en el mur trombe i la terrassa sud

mur trombe composat per vidre de 6mm càmera d’aire de 10cm mur d’arliblock càmera d’aire de 7’5cm envà de pladur amb aïllament tèrmic

Sistema practicable del mur trombe, accionable pel propi usurari per tal de adaptar aquest sistema als requisist climatics exteriors, garantint en tot moment el confort interior.

Fals sostre recolzat a l’estructura metàl·lica secundària, amb la funció de transportar l’aire escalfat pel mur trombe a les diferents estances.

Envà de cartró gruix col.locat a 7.5cm del mur trombe per garantir el tiratge d’aquest i l‘escalfament de l’aire, alhora que minimitza les pèrdues calorífiques en els pitjors mesos de l’any.



Detall d’unió dels dos tipus diferents de cobertes. La primera enjardinada amb mantes de sèrum vegetal i la segona transitable amb paviment flotant, que genera cambra d’aire de separació.

fusteries lumeal encastades dins el mur sistema de lames graven escupidor metàl·lic

Solució de la unió del remat de forjat. Amb fusteries lumeal encastades dins el mur sistema de lames graven escupidor metàl·lic

construcció

G. l’habitatge passiu: desenvolupament

revestiment interior amb plaques de viroc fixades sobre rastrellat de fusta i amb aïllament

Forjat amb plaques de fusta contralaminades, recolzades sobre l’estructura principal metàl·lica. Sobre de les quals es col·loca el sistema de tubs d’aigua calenta de terra radiant i el paviment d’acabat.





H CONCLUSIONS I JUSTIFICACIÓ



H. Conclusions i Justificació







(...) “L’arquitecte no pot ni ha de quedar al marge de la permanent reflexió crítica sobre les qüestions que, sent de la seva incumbència, afecten també la col·lectivitat. Una d’aquestes qüestions és l’habitabilitat, entesa àmpliament. Socialment, a l’arquitecte se li atorga el paper de garantir-la. Però si deserta d’aquest debat, si no hi adopta una posició clara, pot convertir-se en aliat dels qui estan destruint els recursos naturals que fan que la terra sigui encara habitable.”(...) Carlos Martí Arís, Llocs Públics en la Natura





ANNEXES





Maqueta a escala 1/500

contraproposta plantejada a l’ajuntament Materials escollits per la representació: Fusta pels edificis, làmines de plàstic i agulles pels arbres, cartómat per les corbes de nivell del terreny i base amb fusta contraxapada de 1,5cm de gruix





AGRAÏMENTS

“no ha sigut la feina d’un sol, sinó la suma del recolzament de totes aquestes persones”

Abans de concloure aquest recull on es mostra la recerca i el treball realitzat durant aquests últims mesos, voldria dirigir unes línies a totes i cadascuna d’aquelles persones que han fet possible acabar aquesta etapa en la meva vida per afrontar-ne una de nova que tot just estic encetant, una nova etapa plena d’incerteses i inseguretats, que espero de bon grat que les següents persones m’hi continuïn acompanyant. Primer de tot voldria anomenar la figura que ha tingut el meu Tutor del projecte, Jordi, gràcies a la seva paciència i als seus consells encertats puc afirmar que ha sigut un determinant per tal de fer arribar a bon port aquesta recerca. Al suport dels meus amics, tan tots els de la infància Olotina com els nous amics que amb el temps han aflorat de tots els indrets de la orografia Catalana. A tota la meva família, alguns amb el seu suport incondicional d’altres també amb ajuda aplicable en el treball, gràcies a tots els meus avis, als meus tiets, als meus pares i a la meva germana Estel especialment. En aquest punt em veig més que amb deute a puntualitzar i remarcar la gran ajuda rebuda pel meu pare Albert, sense ell no hauria pogut arribar als terminis d’entrega finals i gràcies a la seva habilitat puc presumir de tenir una de les millors maquetes que mai ha vist la UdG. Però realment si hi ha alguna persona es mereix tota la meva gratitud, aquesta és una persona molt especial i única per mi, ella ja sabrà a qui em refereixo, moltes coses podria dir-ne i plasmar moltes de les seves infinites virtuts, però tot el que digues o expliques no arribaria ni a assemblar-se per casualitat a l’ajuda que em va donar. Realment, Irene, sense tu això no hauria estat possible, per aquest motiu i de la mateixa manera que els grans escriptors i novel•listes com també els grans poetes i literats dediquen la seva obra mestre a la musa que els ha inspirat, salvant les distàncies i amb tota humilitat, et vull dedicar aquest meu treball final de carrera. Perquè sempre estaré amb deute amb tu de la mateixa manera que sempre teu seré. A la meva musa Irene Solà, d’Amer





BIBLIOGRAFIA





- DKV, architecten, Uitgeverij 010 Publishers, Rotterdam 1997 - Atelier Kempe thill, new prototypes for a global society, 010 Publishers, Rotterdam 2005 - EUROPAN 7, EUROPEAN RESULTS, Europan Editorial 2004 - EUROPAN 1à6 projects négociés, Europan Editorial 2003 - AVproyectos 043, Arquitectura Viva 2011 -L’espai públic metropolità, Mancomunitat de municipis 1999 -Un Vitruvio Ecológico, Gustavo Gili 2008 -Arquitectura y clima. Manual de diseño bioclimático, Gustavo Gili 2005 -Proyectar en la Naturaleza, bases ecológicas, Gustavo Gili 2007 -A client’s guide to greener construction, Construction Industry, 1995 -Internationnal environmental tradition studies in the architecture of environment, E&F Spon 1993 -Nuestro futuro común, Comissió Mundial de l’ONU sobre mediambient, 1987 -Designing healthy energy efficient office buildings, ICIE 1995 -Solar Energy in architecture and urban planning, CCE 1993 -Tectonica 6 cubiertas planas, nº166, GG -Land&ScapeSeries: Landscape+100palabras para habitarlo, Daniela Colafranceschi 2007 -Ecoatlas, arquitectura lógica contemporánea, Loft 2009 -SKIN nuevos materiales y técnicas para la arquitectura de fachadas, Loft 2008 -SOL Power, GG 2008 -II Bienal Habitat Futura, hábitat futura 2006 -Casa Collage un ensayo sobre la arquitectura de la casa, X. Monteys, P.Fuertes, GG 2001 -Arquitectura sin recursos, CSCAE -Arquitecots bajo consumo [I] i [II], CSCAE -Atlas de Arquitectura del paisaje, Loft 2007 -Casas paradigmáticas del siglo XX, Colin Davies, GG 2006 -Vivienda colectiva paradigmática del siglo XX, Hilary French, GG 2008 -Sustainable compact city, poul baek pedersen 2004 -XS Ecológico, GG 2007 -Construction and demolition wastes, world resource foundation 1995 -European solar architecture, Energy Research Group 1995

-Normativa -

DB-SE (Documento Básico de Seguridad Estructural)CTE

DB-SI (Documento Básico de Seguridad en caso de Incendio) DB-SUA (Documento Básico de Seguridad de Utilización y Accesibilidad) DB-HS (Documento Básico de Salubridad) DB-HR (Documento Básico de protección frente al Ruido) DB-HE (Documento Básico de ahorro de Energía)