"Filosofía de Hielo y Fuego" al diari Regió7

40 DIJOUS, 17 D’ABRIL DEL 2014

Regió7

Cultures

TEATRE | MÚSICA | LLETRES | DANSA | ART | TRADICIONS | CINE | TELEVISIÓ

Entrevista Bernat Roca, David Canto i Francesc Vilaprinyó Autors de «Filosofía de Hielo y Fuego». Canal Plus 1 estrena aquesta nit la quarta temporada de «Juego de Tronos». Tres autors igualadins han tret un assaig que revela el pòsit cultural de l’obra de George R.R. Martin, amb il·lustracions dels també fills de la capital de l’Anoia Nat Guix i Joan Sallent

«Tyrion Lannister protagonitza el somni de l’individu mediocre que se supera»  Tres igualadins analitzen la influència filosòfica i cultural de la saga literària i la sèrie televisiva d’èxit «Juego de Tronos» MARINA MÉNDEZ

EL LLIBRE

FILOSOFÍA DE HIELO Y FUEGO

Toni Mata i Riu

AUTORS

Bernat Roca, David Canto i Francesc Vilaprinyó

IGUALADA

Pensar en Jon Nieve segons el prisma de l’utilitarisme de John Stuart Mill, en l’imponent Karl Drogo com un exemple del bon salvatge que va definir Rousseau, i l’anhel de poder de la reina consort Cersei en els termes de Maquiavel. Una lectura insospitada per a la sèrie d’èxit la quarta temporada de la qual s’estrena aquesta nit a Canal Plus 1, amb el matís que els més fans de Juego de Tronos ja van satisfer les seves necessitats des que la cadena HBO va emetre el primer capítol el dia 6 d’abril i, l’endemà, ho va fer el canal temàtic de la plataforma digital espanyola. Els igualadins Bernat Roca, Francesc Vilaprinyó i David Canto són els autors de Filosofía de Hielo y Fuego, un assaig amè que analitza els ressons filosòfics i culturals de la saga literària de George R. R. Martin traspassada a la petita pantalla.

P Què hi ha més enllà de l’estètica medievalitzant amb què es presenta la sèrie?

R Francesc Vilaprinyó: La moral i la llei que descriu Martin són molt medievals, amb una societat estamental de forts i febles. Però hi ha personatges en els quals trobem el rastre d’ètiques posteriors.

P Doncs no deu ser per falta d’escenes de sang, fetge, pit i cuixa.

R Bernat Roca: L’autor descriu set regnes que són molt variats. En les actituds hi podem percebre Nietzsche, Maquiavel, Freud... George R.R. Martin va néixer el 1948 i ha viscut l’època hippy, Woodstock, el desengany del Vietnam...

F. V.: ... i el món occidental actual que se’n va en orris.

B. R.: Tota l’obra tracta de la sospita del poder, i això ens remet a Freud, Marx i Nietzsche. L’edat mitjana és una època d’esperma i de sang, de personatges com Robert Barat-

EDICIONES INVISIBLES. 16 EUROS. 272 PÀGINES

D’esquerra a dreta, David Canto, Bernat Roca i Francesc Vilaprinyó

heon que s’assemblen a Ricard Cor de Lleó i Jaume I. El Renaixement, en canvi, és el moment de la construcció dels estats, de gent com Petyr Baelish, Meñique.

F.V.: És un individu que recorda aquelles corporacions que a la Segona Guerra Mundial van treballar per un bàndol i per l’altre.

B.R.: La gran aportació de Martin al gènere fantàstic és haver superat la separació de bons i dolents.

P Un element rellevant en la història que ja ha complert cinc llibres i va per la quarta temporada de l’adaptació televisiva és el concepte de frontera. Quin paper li atorga l’autor?

R B. R.: Hem de pensar que Martin viu a Nou Mèxic, als Estats Units, un lloc on hi ha una dita que fa així: «nosaltres no vam creuar la frontera, la frontera ens va creuar a nosaltres».

F. V.: La frontera és un element que anem descobrint a poc a poc. En la primera part de la sèrie, només era un mur i no se sabia què hi havia més enllà, tan sols una massa informe sense matisos. Però va evolucionant i ho comparem amb el far-west. Els salvatges de Juego de Tronos són els indis que van ser ar-

raconats per la civilització expansionista dels Estats Units del XIX. P Entenen per què Tyrion, el nan dels Lannister, sedueix tant els espectadors?

R David Canto: I tant, a nosaltres tres també ens agrada. Martin explica que és el seu favorit, el que li surt més fluid quan escriu. A la sèrie ens el presenten més guapo del que es descriu al llibre, on és un personatge estrafet. Tyrion és un perdedor que protagonitza una història de superació: es casa amb Sansa, té una amant, la Shae, és un heroi de guerra i planta cara a qui detenta més poder, el rei Joffrey. És la projecció del somni de l’home mediocre.

P És el personatge més complex d’analitzar?

R B.R.: És el més obvi, però tots tenen moltes lectures. Podem dir que és el més exuberant.

D.C.: Per Nadal, va sortir un llibre només amb les seves frases.

B.R.: La seva actitud respon a aquella idea de Nietzsche segons la qual l’home és un ésser dèbil que ha escollit el coneixement.

P Una de les reflexions més interessants del llibre és la que fa notar el paper que desenvolupen

les dones a «Juego de Tronos», allunyat de l’estereotip de l’abnegació i la submissió a l’home durant l’edat mitjana.

R B.R.: Hem de pensar que l’època medieval ens l’han explicat els homes, i la idea de dona que ens han transmès no era correcta.

També és una imatge que interessava a l’Església.

F.V.: Hi ha hagut reines que han fet i desfet, com Leonor d’Aquitània, musa i mare de reis.

B.R.: Violant d’Hongria, esposa de Jaume I, n’és un altre exemple.

F.V.: O la comtessa Ermessenda, i Almodis de la Marca.

P Podem objectar que eren dones d’alta posició. Passava el mateix amb les dones d’estrats més baixos?

R F. V.: Jugaven amb les mateixes armes, però des d’una altra posició social.

D.C.: En aquest sentit, tenim Ygritte, a qui Martin retrata en profunditat. És una dona que trenca el tipus tolkenià i altres de semblants.

A Juego de Tronos, mentre Desembarco del Rey és un escenari patriarcal, tant al Nord com al Sud elles tenen més poder.

B.R.: Cada cop hi ha més dones en-

ganxades a la sèrie... Martin fa una reflexió sobre la bellesa, amb arquetips que recorden el joc entre la bella i la bèstia, com ara entre Sansa i Perro. L’home sempre s’ha hagut d’embrutar per aconseguir el poder, però la dona no, amb la bellesa arriba molt lluny.

P El novè episodi de la tercera temporada, «Las lluvias de Castamere», conté els fets de «La boda roja» que van obtenir un ressò espectacular entre l’audiència. Les mencions a les xarxes socials van arribar a 700.000.

Per a vostès també és el moment més impactant vist fins ara?

R B.R.: Sí, i tant.

D.C.: També ho és per a mi... era impensable que pogués passar el que va passar... Però s’ha de dir que ja hem vist els dos primers episodis de la quarta temporada i... han començat forts.

F.V.: Visualment segurament és el moment de més impacte.

D.C.: Però hi ha un altre fet que també ho és: a la primera temporada mor Ned Stark. És quelcom que no es veu mai en una sèrie o una pel·lícula, que matin el protagonista tan aviat.

P D’on els ve la fal·lera per «Juego de Tronos» i, sobretot, la voluntat d’escriure el llibre?

R D.R.: Jo vaig ser primer espectador i després lector.

F.V.: Vaig anar en paral·lel unes temporades, però ara ja he acabat els llibres.

B.R.: Jo tenia els volums per casa, però no n’havia fet cas. Quan vaig veure la sèrie, vaig flipar, i aleshores vaig llegir les novel·les. I em vaig adonar de seguida del brou filosòfic i cultural que contenen. Tinc un blog, Juego de Tronos y la filosofía, que funciona i a partir d’aquí va arribar la intenció de fer el llibre.