Senyor paraigua by David Hernandez Planta

El Senyor â&#x20AC;&#x153;Paraiguaâ&#x20AC;? David Hernandez Planta, Lluc Hernandez Alonso, Bet Alonso Muria i Berta Hernandez Alonso

PLU JA , P L U GE TA T O R N A A V ENIR...

El Senyor Paraigua.

Hi ha molts dies que el cel és d'un color blau, molt blau. És ras -diem. No hi ha núvols i quan ja ha sortit el sol, sabem del cert, que farà un molt bon dia i ens alegrem perquè, quan fa sol, podem sortir a jugar al parc i fer pati a l'escola , podem passejar, patinar, anar amb bici, anar a la muntanya...podem fer moltes activitats a l'aire lliure, si volem i ens agrada. El Sr. Sol està dalt del cel donant claror i escalfor durant el dia de qualsevol dilluns , dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte o diumenge, tant és, el Sr. Sol no té un dia concret. Però també pot fer un dia gris, amb un cel ennuvolat o fins i tot pot ploure. Quan plou, malgrat que ens agradin els dies de sol i se’ns “aixafi la guitarra” , podem aprofitar per estar a casa i jugar a jocs de taula, mirar algun programa per la tele, fer feina a l'ordinador, dibuixar o pintar , jugar amb els cotxes o amb els ninos, fer figures 1

amb fang o plastilina, convidar algun amic a casa....I a l’escola si no podem anar al pati, xerrem amb els companys i anem a la biblioteca. Els dies de pluja també hem de mirar de passar bones estones. I és que, el ploure, també pot ser divertit, tot i que ens pot fer estar moixos o produir la sensació de què tot costa una mica més. Ens costa llevar-nos, arrencar a moure’ns , vestir-nos.... A la tardor o a la primavera quan plou ens hem d’abrigar, per evitar aquella sensació de fred que portem a dins tot el dia. Però la pluja té moltes coses bones. L'aigua de la pluja, per exemple, neteja els carrers de la caca dels gossos i fa baixar l'índex de contaminació que hi ha a causa de les xemeneies de les fàbriques, els fums d e l s co t x e s i d e l e s c i g a r r e te s q u e consumeix alguna gent (i no hauria de consumir.)

Aleshores quan plou tot està més net i l'aire que respirem és més pur. És molt bo que plogui. L'aigua també és molt bona pel bosc, la muntanya, els prats , els horts... . Però per què plou? L'aigua de la pluja segueix un cicle ( això és que l'aigua acaba on comença i comença on acaba) Aquest fa així: L'aigua cau a la terra i acaba als torrents i als rius que la porten avall. El seu viatge va des de la muntanya cap al mar. Abans que arribi, mitjançant dipòsits o embassaments la tractem pel consum, l’aprofitem per veure o per dutxar-nos, per rentar la roba o els plats, estirar la cadena del vàter... i fins i tot per fer electricitat. Par t de l’aigua tor na al riu per les clavegueres dels pobles i ciutats després de passar per les depuradores. Acabarà el seu recorregut al mar i amb l’escalfor del sol s'evaporarà. Es transformarà en vapor d’aigua que s’enlairarà cap al cel per formar els núvols i després torna a ploure, nevar o fer calamarsa o granís que és ploure en forma de gel. Pot ploure de moltes maneres. Pot caure un aiguat, una barrumbada, un xàfec o un ruixat... -diem quan plou molt fort. A l'estiu quan plouen aquelles gotes grosses en diem gotellada o escaldot. És ben escaient el nom de tempesta quan sentim tronar, veiem llampeguejar i la pluja cau a 2

bots i barrals. De vegades les pluges poden ser curtes i de poca durada, aleshores les anomenem xim-xim, plovisqueig, plugim, gotellim o ruixim. La pluja té molts noms. Ara hem de presentar el Sr.Paraigua. És un home que viu en una ciutat, com podria ser Barcelona. Allà té amics, una casa, una feina... Aquest senyor és el Sr. Paraigua. Sr. Tomàs Paraigua Priorat.

El més interessant és que tant a ell com als seus amics els agrada molt la pluja. Aquesta és una fotografia del Sr. Paraigua i la seva colla d’amics.

Tenien una manera peculiar d'aprofitar els dies de pluja. Estaven contents aquests dies rúfols. Sortien i es divertien... No feien com fan quins només els agrada els dies de sol i quan comença a ploure fugen avorrits i enfadats cap a casa. El Sr. Paraigua deia que el temps plugisser tenia coses molt bones i que si bé els dies solells també li agradaven, els preferia sobretot després d'una bona jornada de pluja, més que res per descansar de tanta pluja i assecar-se. Li agradava passejar a refugi del seu paraigua de colors , calçar-se les botes d'aigua, saltar sobre els tolls dels carrers de la seva ciutat, i esquitxar els altres de la

colla. Tots quedaven ben xops i molls!!! i de vegades refredats¡¡¡¡ Havent plogut al Sr. Paraigua li agradava anar a la muntanya i anava a fer un vol caminant pels camins enfangats. Al bosc s’emplenava d'una olor fresca de pins i boixos, de farigola i romaní, d'olor a terra humida i d' herba fresca i això el feia molt content. A més a més també li agradaven els cargols!!!!! Quan parava de ploure, el Sr. Paraigua sempre ana va a buscar cargols. Els netejava, els purgava i quan els tenia llestos els cuinava amb tomàquet i conill i dinava com un rei!!!! Pel Senyor Paraigua i per qualsevol dels seus amics el dia plujós era una festa grossa. Tant era com si plovia més o menys, si feia tempesta o només un plugim de res. No l’espantaven ni els trons, ni els llamps. Li agradava veure sortir l'arc de Sant Martí des de la muntanya o des del mar fins a la ciutat o des del mar fins a la muntanya o des de la muntanya fins a la ciutat. El Sr. Paraigua era un admirador de nuvolades, estrats , cúmuls, i altres formes condensades de vapor d'aigua que viatgen p e l c e l b l a u . L i a g r a d a v a t r o b a r- l i semblances a la forma dels núvols.

La seva feina era anunciar la predicció meteorològica. Sortia en antena (en directe per la tele) de dilluns a divendres, a quarts de nou. Amb delit vivia el Sr. Paraigua qualsevol tema relacionat amb la pluja. Ell s'asseia a la seva cadira al costat de la finestra en les seves estones lliures, llegint un llibre, esperant els núvols. Desafinant cantava: - Gota a gota van caient i a poc a poc es tanca el cel ¡¡¡Adéu Sr. Sol ¡¡¡, avui pluja, avui pluja i sota la pluja jugaré¡¡¡-

La pluja no és cosa de cada dia a la ciutat del Sr. Paraigua. Abans de ploure, els fets passen més o menys així: Un dia qualsevol dalt del cel, un bon núvol s'acosta al Sr. Sol, molt a poc a poc, tal com fan els núvols que van molt carregats de pluja. Quan són a prop l'un de l'altre, el Senyor Núvol i el Senyor Sol, xerren. Senyor Sol: -Bon dia Senyor Núvol Senyor Núvol: -Bon dia Senyor Sol

-Es saluden molt respectuosamentSenyor Sol: -Què fa vostè per aquí? Senyor Núvol: -Doncs miri, la veritat que de passada, però camí de fer caure la pluja en algun lloc o altre. Aquí o allà haurà de passar. Tal qual li dic, tal qual és. Així que de moment em sembla que fa bon dia

Senyor Paraigua. És un home que li encanta la pluja i segurament l'estarà esperant. Senyor Núvol:-No n'he sentit a parlar d'aquest! És bon noi? Senyor Sol: -Sí ,l'és. Si fa ploure ja veurà com … escolti , escolti, que no sent com està cantant? Senyor Núvol: -Si ja el sento¡¡¡ Doncs, que li semblaria si m'estigués per aquí una estona? D'aquesta manera descansaria i a més a més, faria neteja una mica d'aquesta contaminació, guaita que brut¡¡¡¡ Senyor Sol: Encantat Sr. Núvol, vostè faci , jo em retiro i... Senyor Núvol: Miri, de sentir-lo cantar, ja se m'escapen les gotes, Ai!! ja faig ploure!!! Senyor Sol: Ui Marxo!!!! Adéu Sr. Núvol passi una bona descarregada!!!! Senyor Núvol: Adéu Sr. Sol no s'adormi que ara faig uns trons!!!!,

Pataaaaaaaaaam!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

però no el farem durar massa estona, si em dóna el permís. Senyor Sol: -Ostres que bo ! Miri, justament a la ciutat d'aquí baix hi viu el 5

Al Sr. Sol ja li estava bé descansar una estoneta de fer escalfor, a més a més també sap que és convenient que plogui, perquè l'aigua és molt necessària i el cicle de l'aigua no es pot aturar..... Va deixar treballar al Sr. núvol.

Aquell matí , després d'una estoneta, a mesura que el núvol anava ocupant el seu lloc (a poc a poc, perquè estava tant carregat que li costava moure's), es va anar tapant i es va posar a ploure. Una , dues ,tres , quatre gotes queien i el Sr. Paraigua reia. Va fer un WhatsApp a la seva colla i va sortir al carrer. I va començar a ploure i a ploure, i vinga aigua i aigua. Primer plovisqueja, comença la pluja del senyor núvol amb un xim-xim molt estupend per uns, però per altres prou emprenyador . El Sr. Paraigua prepara les botes, el seu paraigua, l'impermeable i cap al carrer que hi falta gent !!!!, ja quasi bé tothom ha marxat cap a casa. Quina pluja més fina, quin plorar i quin cantar, quina pau més divina, que la pena se'n va, quina pluja més fina!!!!! Quina manera de mullar-se i passejar i aixafar tol ls que té la col la del Sr. Paraigua¡¡¡¡¡

lliscants , com pistes de gel, els tons vistosos de les flors i del verd dels arbres humits , les pedres de les parets mullades i acolorides .... ..I seguia plovent i plovent i plovent i plovent ....I vinga aigua i aigua i aigua i aigua ... ja no és “plujota”, això és “plujassa” ... Malgrat tot el que s'havia divertit ja el Sr. Paraigua i la seva colla, i tots els racons que havia repassat i els camins que sota aquella estupenda pluja havien recorregut calçats amb les seves super-botes de pluja, el Sr. Paraigua anava pensant: home, poder entre poc i massa, no? Les canals dels teulats ja van prou plenes d'aigua i tot està tan moll que -mira no sé com dir-ho : està massa moll- , ja no es pot jugar tan xops com anem i així no és massa divertit. De fet ara el Sr. Paraigua ja espera aguaitar l'arc de Sant Martí i veure sortir el Sol. Vol que s'acabi la pluja i recordar aquest dia tan bonic.

Però comença ploure i a ploure i a ploure i vinga aigua i aigua i aigua ... aquí no cau un plugim, això és “plujota” bona.

Però espera i espera i això no passa. Aquell núvol que s'havia aturat a fer ploure en aquella part del cel era massa gros. Estava ben carregat de pluja.

Els carrers ben amarats, però nets, guarnits amb tolls que fan de joguines disfressades, els tobogans de les placetes

El Sr. Paraigua enfila cap a casa pels carrers ja anegats de la ciutat. En un pas de zebra, com que tot està tant i tant moll,

rellisca al trepitjar la franja blanca pintada a terra (quan és molla patina) i cau a terra ben plomat. -Ostres!!! -va dir. Quina patinada!!! S’alça adolorit. En anar a buscar el paraigües se n’adona que s'ha trencat. Això el fa posar trist. S’espolsa el barret a i se'n torna cap a casa corrent. El Sr. Paraigua està trist un dia de pluja!!!!!!!!!!!! Des de la seva finestra, la mateixa des d'on esperava amb ànsia la pluja, ara se la mira avorrit. Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; plou massa i m'he fet mal i se m'ha trencat el paraigües, si plou poc és sequera i si plou massa ,la catàstrofe... Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s'ha de ploure? Al meu país la pluja no sap ploure. Em sembla que m'oblidaré un temps del llamp i del tro i de la,”en castellano lluvia”, Qui em rescabalarà de tanta pluja? -Va pensar el Senyor paraigüesAra tindrà que arreglar el paraigua...abans però, haurà d’ assecar-se tot. No s'havia mullat mai tant. El repara amb un tros de cinta americana d’aquella platejada que sempre en té a casa. Adreça el pal blegat d'aquell paraigua i l’encinta amb un bastó d'avellaner recte i fort entre el mànec i el “costellar” del 8

paraigua. Així el paraigua ja està ben apedaçat. Però quan surt al carrer a comprovar-ho.. Vé una ventada i s’emporta el Sr. Paraigua fins al cel, on estava el Sr. Núvol fent ploure. El Senyor Núvol i el Sr. Paraigua es troben cara a cara. Senyor Núvol: Hola noi què fas per aquí, que t'has perdut? Senyor Paraigües: No m'he perdut gens senyor , m'ha dut el vent fins aquí. Vostè és el núvol que està fent ploure? Senyor Núvol: Sí sóc. Escolta, això és perquè t'has arreglat massa bé aquest paraigua que has vingut volant fins aquí, ara a més de resguardar-te de la pluja el teu paraigua et pot portar als llocs volant quan bufi el vent. Senyor Paraigües: Ja m'agrada aquest nyap, ja!!!!!! Senyor Núvol: De totes maneres no se't veu massa content. Què passa res? Senyor Paraigües: Miri, ja que l'he conegut, perquè jo no sabia com anava això de la pluja...ehem... La veritat que a mi m'agrada molt la pluja... Ja ho sap això, no? Senyor Núvol: Sí que m'ho havia dit el Sr. Sol... Senyor Paraigües: Sí però miri, Sr. Núvol, no s'ofengui però es que està plovent massa. Ja fa massa dies que plou i...

Senyor Núvol: Ja ho pots dir sí, anava ben carregat, de pluja. Però a tu t'agrada la pluja no? Senyor Paraigua: Sí ja m'agrada però... tanta pluja... Amb la colla ja no sabem què fer i a què més jugar i ara ja potser volem que sortir el sol, veure l'arc de Sant Martí i assecar-nos que anem massa molls!!!! Senyor Núvol: Mira, espera’t que crido al Sr. Sol: -Sr. Sol!!!!

Senyor Sol: Què vols pesat!!! estava dormint, ja has parat de ploure? Senyor Núvol: No, però em sembla que me'n vaig a ploure a una altra banda. Segur que hi ha més llocs on necessiten aigua. És això el que volia comentar-te. Senyor Sol: Què dius, boig? Oi¡, Qui és aquest jove, és el Senyor Paraigua? Aquell noi a qui li agradava tant la pluja? I què hi fa aquí? Si que han passat coses mentre dormia!!

Senyor Paraigua: M'ha dut el vent, amb el meu paraigua que m'he arreglat. Senyor Núvol: ...I m'ha demanat que parés de ploure, que ja havia plogut massa dies seguits. Senyor Paraigua: Si podia ser, si us plau, sí. I que el Senyor Sol es torni a posar a la feina. Senyor Sol: Si home, segur que podem arribar a un acord ¿oi?

Senyor Núvol: Si i tant, ja t'ho dic, tal qual t'ho dic tal qual és, vaig a fer ploure en un altre lloc. Senyor Sol: Doncs fet. Així el Senyor Núvol, el Senyor Sol i el Sr. Paraigua negocien l'”aturada de la pluja”. El Sr. Núvol se’n va a ploure a un altre lloc, el Sr. Sol es torna a posar a la feina i el Sr. Paraigua torna a casa aprofitant una altra ventada.

Content, passeja pels carrers de la seva ciutat , després de la pluja intensa, mentre s'assequen els carrers ,places i placetes. Veu sortir l' arc de Sant Martí. La pluja ja s'ha acabat , d'ara endavant toca fruir dels dies de Sol també i del bon temps fins que el

Senyor Núvol torni a venir carregat de pluja.

Nota dels autors: Hem volgut citar dos autors: un de la literatura: Josep mª de Sagarra i un de la cançó catalana, Raimón. Perquè la pluja ha sigut tant, font d'inspiració de la poesia, respecte el primer , com de la “cançó protesta”, en referència al segon. Al meu país la pluja no sap ploure, escrita el 1983 dintre de l'àlbum “entre la nota i el so” és una de les moltes cançons que denuncien la realitat espanyola d’entre el 1940 i el 1975. Per una banda doncs, l'escola va a passar a ser l'instrument per “inserir un codi ideològic”. Per altra banda tenim la memòria, que és un recurs per construir l'identitat de la gent d'un poble o d'una societat. Defugir de les polítiques que poden afectar les funcions que té l'escola com institució, que és recurs per la igualtat i refugi de les diferències socials, és fàcil amb memòria. Aprofitem la ben entesa per reclamar una escola pública objectiva, lliure de pressions perquè compleixin sense condicionants la seva tasca. Voldria que els nostres fills s'eduquessin en l'única forma de llibertat real, verdadera i imparcial que coneixem: la llibertat. (és redundant, però és així : llibertat és llibertat) Potser no la podem definir completament del tot, però primer, per intuïció i segon, donada l’experiència, sabrem “el què” no és aquest valor.

xii