Portfoli David Ricart by David Ricart

Experiència professional Currículum vitae i portfoli David Ricart Boada

Qui sóc? -Em dic David Ricart Boada i sóc natural de Porqueres (Girona). -Visc al carrer Rosselló 478, 1r 4a de Barcelona. CP 08025 -Sóc Arquitecte per la ETSAV (UPC). -El meu número de telèfon és 620386237. -La meva adreça electrònica és davidricart.arq@gmail.com -El meu perfil de LinkedIn és http://www.linkedin.com/in/davidricartboada

Com sóc? Em considero un arquitecte de la terra que valora el paisatge i estic convençut que cada poble pot millorar potenciant els seus recursos naturals. Inquiet, treballador i empàtic, també sóc un apassionat de l’ho social, la mobilitat i la cultura de cada poble o barri.

Formació -Llicenciat en Arquitectura Superior a l’ETSAV (UPC). -Curs 2008/2009 d’intercanvi al TEC de Monterrey (Mèxic). -Batxillerat Tecnològic a l’IES Pla de l’Estany (Banyoles).

Idiomes -Natiu: Català i castellà. -Nivell mig: Anglès

Coneixements informàtics -Nivell alt de: Autocad 2D, Revit, Photoshop, Sketch Up, Paquet Office, 3D Studio Max i Wineva. -Nivell mig de: Archicad, Autocad 3D, InDesign i Adobe Premiere.

Cursos -Curs de 3D Studio Max (25 h.) (2013) -Bases conceptuals i història de l’urbanisme ecològic (60h.) (2010) -La ciutat i la vida (50 h.) (2010) -1:1: Continuació dels treballs de construcció de l’hivernacle de la plataforma PAuS a l’ETSAV, combinat amb continguts teòrics sobre construcció en sec, eficiència energètica, ACV i petjada ecològica (80 h.) (2010) -Projectes en paisatges culturals (50h.) (2010) -Curs d’Autocad i Revit (60h.) (2009) -Sistemes passius i arquitectura vernacular i clima a Mèxic (60 h) (2009) -Metodologia d’administració d’obres (60 h.) (2009) -Identitat i cultura mexicana (60 h.) (2009) -Curs de Sketch Up (20 h.) (2006) -Curs de Photoshop (20h.) (2005)

Experiència professional -2011 Col·laborant en el muntatge, desmuntatge i explicació de l’exposició de PAuS “El món canvia, tu canvies, la teva llar també...” al FAD (Foment de les Arts i el Disseny) a Barcelona. -2010 Guia d’arquitectura del 48H Open House Barcelona. -2010 Col·laborant en el muntatge i informant de l’exposició Eme3 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). -2007 Col·laborant per PAuS en el muntatge i desmuntatge de l’stand “El Primer Pas” del Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya) al Construmat 2007 a Barcelona. -2005-2007 Delineant durant els estius amb l’arquitecte Vicenç Muriscot a Porqueres. Plànols bàsics i executius, detalls constructius, plànols d’instal·lacions, renders i fotomuntatges. Utilitzant autocad, archicad, sketch up i photoshop. -2005 Becari a la biblioteca de la ETSAV (UPC). -2001 Manobre durant els estius a l’empresa Construccions Llinàs-Masó.

Projecte a Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Anàlisi Sistemes verds lliures: agrícola i bosc

Ciutat

Infraestructures principals

Cursos fluvials

Intencions Recuperació de la relació entre la ciutat i el Riu Sec

Renaturalització del Riu Sec Vista aèrea 1947- Cerdanyola

Possible xarxa de recorreguts verds A la foto es veu com al passat la ciutat encara no havia envaït tant el riu Sec i la llera era molt més ample. A dalt es veu el plànol dels primers assentaments de Cerdanyola, on s’observa que la ciutat va començar a créixer al voltant del riu. Aquestes característiques són les que volem recuperar: la renaturalització i la relació amb el centre de la ciutat. Actualment a l’àrea de Cerdanyola existeixen diferents lloc per gaudir del verd, tots connectats als dos cursos fluvials. Per tant, es proposa la millora d’aquests i de les seves connexions amb el corredor verd (futur projecte) i la via verda en procés, creant així una xarxa de recorreguts verds.

Estratègia Funcions del bosc de ribera

Funció de barrera

Funció de font

La riera com a espai fluvial

Funció de filtre

Funció d’embornal

Les franges de la llera del riu

Proposta Zona UAB-C58-Barberà del Vallès

Zona centre Cerdanyola del Vallès

B' 0 10

1 00

125

Funció de corredor

Zona d’intervenció del Riu Sec El transcurs del riu Sec passa per els termes municipals de Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet, però només interacciona amb els nuclis de Barberà i Cerdanyola. Per a Barberà, el riu és un límit que podria integrar-se més en la ciutat com a parc fluvial perímetral. A Cerdanyola, el riu Sec s'endinsa a la ciutat, de manera que per a augmentar la secció del riu s'intenta fer la mínima transformació amb el màxim profit de l'espai.

NUCLI URBÀ DE BARBERÀ DEL VALLÈS

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

NUCLI URBÀ DE RIPOLLET

NUCLI URBÀ DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Secció A-A’ UNIVERSITAT AUTÒNOMA

Secció B-B’ HORTS BOSC DE RIBERA

BOSC DE RIBERA

C-58

BARBERÀ DEL VALLÈS

RIU SEC

Transformació A-A’

Transformació B-B’

Projecte al Pla d’Urgell (Lleida): Anàlisi del territori Seqüència del sistemes morfològics del Pla d’Urgell

Litologia

Elements del relleu

Hidromorfologia

Formes del relleu

Sistema hidrològic 5LX 1RJXHUD 3DOODUHVD

&DQDO G·8UJHOO

&DPDUDVD

6W /ORUHQo

T SS 6 HUD VqTXLD SSDO 6 UWD VqTXLD SSDO

$UWHVD GH 6HJUH

&XEHOOHV

6 E 6 K

$JUDPXQW

0XQWJDL %HOOPXQW

&DVWHOOVHUj

5LX 6HJUH

%DODJXHU

7jUUHJD

%DUEHQV 9DOOYHUG ,YDUV G·8UJHOO

/LQ\ROD

&DQDO DX[LOLDU

9LODQRYD GH OD %DUFD

6 E 6qTXLD ´%µ6Ly 6 K 6qTXLD ´+µ6Ly 6 HUD VqTXLD SSDO 6 QD VqTXLD SSDO 6 HUD VqTXLD SSDO 6 UWD VqTXLD SSDO

7RUQDERXV /D )XOLROD

7pUPHQV

Topografia, conreus i canals

6 6LGDPXQW

&DVWHOOQRX GH 6HDQD

9LOD VDQD

%HOOSXLJ

3UHL[DQD

*ROPHV

0ROOHUXVVD 0LUDOFDPS %HOLDQHV

$ODP~V $OFROHWJH

7RUUHJURVVD

$UEHFD

/OHLGD

/HV %RUJHV %ODQTXHV

)RQW HVTXHPD JUXS *

&DUDFWHUtVWLTXHV &DQDOV 8UJHOO @$BOBM QSJODJQBM LN @$BOBM BVYJMJBS LN @ TÒRVJFT UPUBM LN 'DGHV @ mORVFT SFHBEFT IFDUËSFFT @&M EF MB TVQFSGÓDJF FT SFHB QFS HSBWFUBU JOVOEBDJØ @-B EPUBDJØ E BJHVB BOVBM ÏT EF N IB

Estat previ als canals

Formes del sistema hidrològic

Conreus Tipus de conreu a Catalunya

Tipus de conreu al Pla d’Urgell

Comparativa parcel·les i edificacions del Pla d’Urgell i la Plana de Vic

Característiques bàsiques: -Parcel·lació dels camps de forma rectangular, molt allargada i estreta. -Masies bastant distanciades, la majoria són granges. -Pocs camins. -Molts camps per una sola propietat.

Formes de l’agricultura

Característiques bàsiques: -Parcel·lació dels camps de forma irregular i orgànica. -Masies molt juntes, les unes amb les altres. -Molts camins que van connectant totes les masies una darrera l’altra. -Pocs camps per una sola propietat.

Formes dels traĂ§ats

Estructures viĂ ries

!" "# $ %& "' (' #)$( *)+ "#$ $,!)*

-(" . *%'/" $)$ "' (' )01% $ '$ %* " 1 # "'

0%&) )$ $ " 1" #%'"# ) 0" * " )"# "'$ " 2 " 0" $ %1% )$ ' "

") ) " *" %' 3

$ /"##"' $ "# )01% $ '$# /)"# " *%0(')* *)+ ($%/) 4 56 -(" . 1 %1% *)%' $ (' *% 0(')* *)+ 07# 81) ) 9 () ) (' 98*) **7# # 1% & "#3 "): $ '#/" # 6

-(" *%''"*$ *%0 * 0& *)( $ $# *%0 ' "# 6 ;)* ) <) %' ='" " 9" %* ) *" %'

") /) ' "#

"# * "$" "# %* # *%''"*$"' )9" "'$# 1%& *)%'#

" *%0 * 3

0 >% ) " "# *%'9 ("):"'

% " (## 3

Els pobles i el mosaic territorial

Teoria del lloc central, Walter Christaller

â&#x20AC;&#x153;Les ciutats esdevenen centres de regions naturals, delimitades pel transport de mercaderies i persones en una zona radial des del centre (si el punt de venda o residĂ¨ncia estĂ massa allunyat, lâ&#x20AC;&#x2122;individu agafa una altra referĂ¨ncia o centre).â&#x20AC;? â&#x20AC;&#x153;Lâ&#x20AC;&#x2122;Ă rea de cada citat adopta una forma semblant a lâ&#x20AC;&#x2122;hexĂ gon, ja que ĂŠs mĂŠs eficient sense solapaments amb altres poblacions.â&#x20AC;?

Creixement de poblacions

Exemple de creixement FUHL[HPHQW SRWHQFLDW FUHL[HPHQW PLWMj FUHL[HPHQW PRGHUDW

7RUUHJURVVD 0LUDOFDPS 9LODQRYD GH %HOOSXLJ %HOO OORF G 8UJHOO 6LGDPyQ )RQGDUHOOD 0ROOHUXVVD *ROPpV 3DODX G $QJOHVROD &DVWHOOQRX GH 6HDQD 9LOD 6DQD %HOOYtV (O 3RDO ,YDUV G 8UJHOO %DUEHQV (OV $UFV 9DOOYHUG /LQ\ROD

Formes dâ&#x20AC;&#x2122;assentaments

Pla estratègic de Real de Catorce (Mèxic) Real de Catorce es troba en una vall a l’Estat de San Luis Potosí (Mèxic) a una alçada de 2750 m d’altitud. Algunes de les característiques del lloc són que està situat en una zona desèrtica i que el seu principal accés és a través d’un túnel de 2,3 km (Túnel d’Ogarrio).

Aquest poble va ser un important centre miner durant els segles XVIII i XIX. S’hi extreien minerals i metalls preciosos, principalment plata. Quan hi havia el boom miner el poble va arribar a tenir 16500 habitants i fins hi tot s’hi encunyaven monedes amb una Casa de Moneda pròpia. Però quan les mines ja no produien el poble es va anar abandonant fins a l’actualitat on la meitat del poble són ruines i hi viuen 1400 habitants.

Esquema d’usos del sòl Habitatge Comerç Ús mixt Restaurant Hotel Ruina

Plaça Gob. Oficinesescola Centre mèdic Centre religiós Equipament

DAFO de Real de Catorce Debilitats:

Amenaces:

-Zones deteriorades o -Sobredependència del en ruines. turisme.

-Mal estat de les instal·lacions de serveis -Sobreexplotació del bàsics als carrers. peyote. -Ús de materials que distorsionen la imatge urbana.

-Falta de serveis públics: entres mèdics, escoles,... -Falta de depuradora -Falta d’espai públic. -Habitatges en males condicions a la part sud del poble.

-Falten diversitat de treball del poble.

-Falta de normativa edificatòria. -Mal manteniment dels camins. -Falta de cultura ambiental. -Falta d’incentius per l’ús dels serveis educatius per part de la població.

Fortaleses:

-Molt turisme. -Riquesa cultural.

-Integració social.

-Riquesa patrimonial. -La majoria d’habitatges compte amb serveis bàsics (aigua, clavegueram i llum). -Reconeixement del poble a nivell nacional. -Accés complicat al poble. -Entorn natural.

-Tranquilitat.

Oportunitats:

-Restauració del patrimoni. -Conservació de tradicions culturals. -Escola de formació professional. -Millora de la imatge urbana. -Millora de les infraestructures (camins, accessos) i dels serveis bàsics (escoles, centres,mèdics,...) -Aprofitament dels recursos naturals. -Cooperativa productora de “nopales”.

-Ecoturisme. -Infraestructura per peregrins. -Recuperació de la riera.

Projecte a Sant Adrià del Besòs Estat actual de la zona El projecte formava part d’un seguit de projectes que volien millorar la part final de l’Avinguda Diagonal, tenint en compte el nou punt neuràlgic que representarà la Central Tèrmica, una vegada adaptada com a equipament per absorbir la demanda que té Barcelona.

L’espai d’oportunitat es trobava a l’est del riu Besòs (barrera natural que separa amb la ciutat de Barcelona) i d’un teixit d’illes dels anys 50, al sud del centre de Sant Adrià, a l’oest de la zona industrial en creixement i al nord de la platja. En aquest espai d’oportunitat s’hi trobava un gran supermercat amb els seu gran aparcament i naus industrials al nord i al sud cosa que feia dèbil la relació amb l’entorn. Amb aquesta premisa, teníem la possibilitat de readaptar la part de Sant Adrià que està més pròxima al mar creant una comunicació entre el centre de Sant Adrià i el mar, però tenia barreres físiques com un aparcament sota la C-31 i les vies del tren. Així doncs, el repte era solucionar el problema de les barreres físiques entre el centre de Sant Adrià del Besòs i el mar mitjançant un eix de comerços i un cosit d’equipaments, alhora que creàvem un nova façana amb la zona industrial i un nou front marítim.

Secció longitudinal amb els comerços actuals

Secció longitudinal amb el nou eix comercial

Esquema amb els comerรงos actuals

Esquema amb el nou eix comercial

Esquema d’equipaments existents

Esquema del nou cosit d’equipaments

Secció longitudinal amb els equipaments actuals

Secció longitudinal amb el nou cosit d’equipaments

El projecte volia relacionar-se amb el teixit urbà existent creant un nou teixit d’illa similar però alhora amb una semblança a un casc antic, ja que per dins hi fèiem passar carrers peatonals que comunicaven a places públiques entre illes. El nou barri era autònom ja que tenia petits equipaments per a ell i complementari al seu entorn, ja que tapava així les mancances d’equipaments que hi havia amb el teixit existent.

Procés de desenvolupament de les tipologies

Alçat via comercial

Tipologies planta baixa

Local comercial Serveis comunitaris

Tipologies planta 1

Equipament Habitatge 2 D

Planta general

Secci贸 i planta eix comercial

Secci贸 i planta eix interior illes

Projecte a Monterrey (Mèxic) Emplaçament

Casc Antic de Monterrey

RiuSan

Parc Fundidora

L’emplaçament del projecte està situat al nord del Casc antic de Monterrey, en un solar de 10 hectàrees en desús. La parcel·la, de forma triangular, estava delimitada per dues avingudes importants (Av. San Nicolás i Av. Metalúrgicos) a l’est i a l’oest respectivament, i per una nau indusctrial al sud. A l’oest s’hi estava construint un fraccionament (urbanització amb tanca perimetral) i a l’est hi havia la fàbrica de ciment Cemex.

ta Cate

rina

Els usos de sòl indicaven que la zona de l’emplaçament estava envoltada per indústria. També exisitien colònies que comptaven amb usos mixtos, ja que no només hi havia vivendes sinó també tallers i petits comerços disperços, excepte en el nou fraccionament que preveia comerços en el seu interior al llarg d’una avinguda i endinsant-lo dins el fraccionament a través d’un altre eix. Destacar també que hi ha molt poques àrees verdes.

Esquema de vials

Esquema d’usos del sòl Habitatge actual Habitatge futur Comerç Parc Terreny del projecte Usos mixtos 1 (tallers i habitatge) Usos mixtos 2 (tallers, comerç habitatge) Usos mixtos 3 (equipaments i habitatge)

Planta general L’estratègia del projecte consisteix en: -Situar els equipaments de petita escala i de gran escala als vèrtex de la parcel·la. -Crear un parc lineal interior que connecta els equipaments i que podria seguir en un futur a la parcel·la de la fàbrica Cemex, si aquesta es convertís en un parc com ho va fer el Parc Fundidora. alhora aquest parc fa de pulmó d’aquest nou barri. -Crear un eix comercial que seria continuació del que hi ha a l’interior del fraccionament oest de l’emplaçament i que acabaria a l’Avinguda Metalúrgicos. -A l’eix comercial i a la part nord de la parcel·la hi trobarem habitatge plurifamiliar, mentre que a la part sud hi situo habitatge unifamiliar i town houses (permeten convertir la planta baixa en comerç).

1-Auditori, biblioteca i auditori exterior 2-Tallers 3-Esplanada auditori 4-Habitatges plurifamiliars 5-Comerços 6-Town houses 7-Habitatge plurifamiliar 8-Parc lineal 9-Escola 10-Pistes esportives 11-Gimnàs i cafeteria

1 2 3

4 5

10 11

Secci贸 per parc lineal

Secci贸 per eix comercial

Habitatge plurifamiliar

Planta tipus habitatge nord eix comercial

Planta tipus habitatge sud eix comercial

Habitatge unifamiliar

Planta baixa

Faรงana principal

Faรงana posterior Planta primera

Habitatge town house

Faรงana principal

Planta baixa

Planta primera

Faรงana posterior

Esquema d’usos del sòl Habitatge Comerç Ús mixt Restaurant Hotel Ruina

Plaça Gob. Oficinesescola Centre mèdic Centre religiós Equipament

El fet que l’accés al poble sigui difícil fa que sigui un poble tranquil i que rebi molts turistes a redescobrir la història del poble. Els turistes més joves aprofiten per provar el peyote (un cactus que creix a la zona i que produeix efectes al·lucinògens al menjar-se’l) i això fa que els Huicholes (indígenes de la zona) que practiquen rituals amb el peyote visquin en conflicte amb els turistes. Actualment el poble viu del turisme, però fan falta serveis mínims per si aquest deixa d’anar a Real de Catorce.

DAFO de Real de Catorce

Debilitats: -Zones deteriorades o en ruines. -Mal estat de les instal·lacions de serveis bàsics als carrers. -Falta de serveis públics: entres mèdics, escoles,... -Falta d’aparcament. -Falta de depuradora -Falta d’espai públic. -Habitatges en males condicions a la part sud del poble. -Falten fons de treball dins del poble. Fortaleses: -Molt turisme. -Riquesa cultural. -Integració social. -Riquesa patrimonial. -La majoria d’habitatges compte amb serveis bàsics (aigua, clavegueram i llum). -Reconeixement del poble a nivell nacional. -Accés complicat al poble. -Entorn natural. -Tranquilitat.

Amenaces: -Dependre del turisme. -Sobreexplotació del peyote. -Ús de materials que distorsionen la imatge urbana. -Falta de normativa edificatòria. -Mal manteniment dels camins. -Falta de cultura ambiental. -Falta d’incentius per l’ús dels serveis educatius per part de la població. Oportunitats: -Creixement del turisme recuperant les ruines. -Restauració del patrimoni. -Conservació de tradicions culturals. -Millora de la imatge urbana. -Millora de les infraestructures (camins, accessos) i dels serveis bàsics (escoles, centres,mèdics,...) -Aprofitament dels recursos naturals. -Ecoturisme. -Infraestructura per peregrins. -Recuperació de la riera.

Amb el DAFO es va veure que hi havia el poble tenia 2 eixos a millorar: les infraestructures i el turisme. Es van pensar 4 escenaris de futurs segons si els 2 eixos anaven bé, o un anava malament o tots dos. Finalment les estratègies del pla van ser: Rehabilitació d’edificis, vialitats i estacionament, tractament d’aigua i millora de la imatge urbana. Això és un resum del Pla Estratègic de Real de Catorce, el document conté 220 pàgines d’informació, problemàtiques, dades, estadísiques i projectes amb propostes pel poble.