Porfoli David Ricart

Experiència professional Currículum vitae i portfoli David Ricart Boada

Qui sóc?

-Em dic David Ricart Boada i sóc natural de Porqueres (Girona).

-Visc al carrer Rosselló 478, 1r 4a de Barcelona. CP 08025 -Sóc estudiant d’Arquitectura a la ETSAV (UPC) a Sant Cugat del Vallès.

-Actualment estic pendent de presentar el Projecte final de Carrera (PFC).

-El meu número de telèfon és 620386237.

-La meva adreça electrònica és davidricart.arq@gmail.com -El meu perfil de LinkedIn és http://www.linkedin.com/in/davidricartboada

Com sóc?

Sóc responsable, atent, eficient, treballador i capaç de treballar en equip, capaç de treballar amb estrés i també a través d’objectius. M’interessa adquirir experiència pràctica abans d’acabar la carrera per ampliar els meus coneixements en àmbits com l’urbanisme ecològic, la sostenibilitat, la rehabilitació, l’urbanisme i la movilitat.

Formació -Estudiant actualment Arquitectura Superior a l’ETSAV (UPC).

-Curs 2008/2009 d’intercanvi al TEC de Monterrey (Mèxic).

-Batxillerat Tecnològic a l’IES Pla de l’Estany (Banyoles).

Idiomes -Natiu: Català i castellà.

-Nivell mig: Anglès Coneixements informàtics -Nivell alt de: Autocad 2D, Revit, Photoshop, Sketch Up, Paquet Office, 3D Studio Max i Wineva.

-Nivell mig de: Archicad, Autocad 3D, InDesign i Adobe Premiere.

Cursos -Curs de 3D Studio Max (25 h.) (2013) -Bases conceptuals i història de l’urbanisme ecològic (60h.) (2010) -La ciutat i la vida (50 h.) (2010) -1:1: Continuació dels treballs de construcció de l’hivernacle de la plataforma PAuS a l’ETSAV, combinat amb continguts teòrics sobre construcció en sec, eficiència energètica, ACV i petjada ecològica (80 h.) (2010) -Projectes en paisatges culturals (50h.) (2010) -Curs d’Autocad i Revit (60h.) (2009) -Sistemes passius i arquitectura vernacular i clima a Mèxic (60 h) (2009) -Metodologia d’administració d’obres (60 h.) (2009) -Identitat i cultura mexicana (60 h.) (2009) -Curs de Sketch Up (20 h.) (2006) -Curs de Photoshop (20h.) (2005)

Experiència professional -2011 Col·laborant en el muntatge, desmuntatge i explicació de l’exposició de PAuS “El món canvia, tu canvies, la teva llar també...” al FAD (Foment de les Arts i el Disseny) a Barcelona.

-2010 Guia d’arquitectura del 48H Open House Barcelona.

-2010 Col·laborant en el muntatge i informant de l’exposició Eme3 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

-2007 Col·laborant per PAuS en el muntatge i desmuntatge de l’stand “El Primer Pas” del Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya) al Construmat 2007 a Barcelona.

-2005-2007 Delineant durant els estius amb l’arquitecte Vicenç Muriscot a Porqueres.

Plànols bàsic i executius, detalls constructius, plànols d’instal·lacions, renders i fotomuntatges. Utilitzant autocad, archicad, sketch up i photoshop.

-2005 Becari a la biblioteca de la ETSAV (UPC).

-2001 Manobre durant els estius a l’empresa Construccions Llinàs-Masó.

Projecte a Sant Adrià del Besòs El projecte formava part d’un seguit de projectes que volien millorar la part final de l’Avinguda Diagonal, tenint en compte el nou punt neuràlgic que representarà la Central Tèrmica, una vegada adaptada com a equipament per absorbir la demanda que té Barcelona.

L’espai d’oportunitat es trobava a l’est del riu Besòs (barrera natural que separa amb limitrofe amb la ciutat de Barcelona) i d’un teixit d’illes dels anys 50, al sud del centre de Sant Adrià, a l’oest de la zona industrial en creixement i al nord de la platja.

En aquest espai d’oportunitat s’hi trobava un gran supermercat amb els seu gran aparcament i naus industrials al nord i al sud cosa que feia dèbil la relació amb l’entorn.

Amb aquesta premisa, teníem la possibilitat de readaptar la part de Sant Adrià que està més pròxima al mar creant una comunicació entre el centre de Sant Adrià i el mar, però tenia barreres físiques com un aparcament sota la C-31 i les vies del tren. així doncs, el repte era solucionar el problema de les barreres físiques entre el centre de Sant Adrià del Besòs i el mar mitjançant un eix de comerços i un cosit d’equipaments, alhora que creàvem un nova façana amb la zona industrial i un nou front marítim.

Secció longitudinal amb els comerços actuals

Secció longitudinal amb el nou eix comercial

Esquema amb els comerรงos actuals

Esquema amb el nou eix comercial

Esquema d’equipaments existents

Esquema del nou cosit d’equipaments

Secció longitudinal amb els equipaments actuals

Secció longitudinal amb el nou cosit d’equipaments

El projecte volia relacionar-se amb el teixit urbà existent creant un nou teixit d’illa similar però alhora amb una semblança a un casc antic, ja que per dins hi fèiem passar carrers peatonals que comunicaven a places públiques entre illes.

El nou barri era autònom ja que tenia petits equipaments per a ell i complementari al seu entorn, ja que tapava així les mancances d’equipaments que hi havia amb el teixit existent.

Procés de desenvolupament de les tipologies

Alçat via comercial

Tipologies planta baixa Tipologies planta 1

Local comercial Serveis comunitaris

Equipament Habitatge 2 D

Equipament Habitatge 2 D

Planta general

Secci贸 i planta eix comercial

Secci贸 i planta eix interior illes

Projecte a Monterrey (Mèxic) Emplaçament

Casc Antic de Monterrey

RiuSan

ta Cate

rina

Parc Fundidora

L’emplaçament del projecte està situat al nord del Casc antic de Monterrey, en un solar de 10 hectàrees en desús.

La parcel·la, de forma triangular, estava delimitada per dues avingudes importants (Av. San Nicolás i Av. Metalúrgicos) a l’est i a l’oest respectivament, i per una nau indusctrial al sud.

A l’oest s’hi estava construint un fraccionament (urbanització amb tanca perimetral) i a l’est hi havia la fàbrica de ciment Cemex.

Els usos de sòl indicaven que la zona de l’emplaçament estava envoltada per indústria.

També exisitien colònies que comptaven amb usos mixtos, ja que no només hi havia vivendes sinó també tallers i petits comerços disperços, excepte en el nou fraccionament que preveia comerços en el seu interior al llarg d’una avinguda i endinsant-lo dins el fraccionament a través d’un altre eix.

Destacar també que hi ha molt poques àrees verdes.

Esquema de vials

Esquema d’usos del sòl Habitatge actual Habitatge futur Comerç Parc Terreny del projecte Usos mixtos 1 (tallers i habitatge) Usos mixtos 2 (tallers, comerç habitatge) Usos mixtos 3 (equipaments i habitatge)

i

Planta general L’estratègia del projecte consisteix en: -Situar els equipaments de petita escala i de gran escala als vèrtex de la parcel·la.

-Crear un parc lineal interior que connecta els equipaments i que podria seguir en un futur a la parcel·la de la fàbrica Cemex, si aquesta es convertís en un parc com ho va fer el Parc Fundidora. alhora aquest parc fa de pulmó d’aquest nou barri.

-Crear un eix comercial que seria continuació del que hi ha a l’interior del fraccionament oest de l’emplaçament i que acabaria a l’Avinguda Metalúrgicos.

-A l’eix comercial i a la part nord de la parcel·la hi trobarem habitatge plurifamiliar, mentre que a la part sud hi situo habitatge unifamiliar i town houses (permeten convertir la planta baixa en comerç).

1-Auditori, biblioteca i auditori exterior 2-Tallers 3-Esplanada auditori 4-Habitatges plurifamiliars 5-Comerços 6-Town houses 7-Habitatge plurifamiliar 8-Parc lineal 9-Escola 10-Pistes esportives 11-Gimnàs i cafeteria

1 2 3

4 5 6

9

7

8

10

11

Secci贸 per parc lineal

Secci贸 per eix comercial

Habitatge plurifamiliar

Planta tipus habitatge nord eix comercial

Planta tipus habitatge sud eix comercial

Habitatge unifamiliar

Planta baixa

Planta primera

Faรงana principal

Faรงana posterior

Habitatge town house

Faรงana principal

Planta baixa

Planta primera

Faรงana posterior

Pla estratègic de Real de Catorce (Mèxic) Real de Catorce es troba en una vall a l’Estat de San Luis Potosí (Mèxic) a una alçada de 2750 m d’altitud. Algunes de les característiques del lloc són que està situat en una zona desèrtica i que el seu principal accés és a través d’un túnel de 2,3 km (Túnel d’Ogarrio).

Aquest poble va ser un important centre miner durant els segles XVIII i XIX. S’hi extreien minerals i metalls preciosos, principalment plata.

Quan hi havia el boom miner el poble va arribar a tenir 16500 habitants i fins hi tot s’hi encunyaven monedes amb una Casa de Moneda pròpia. Però quan les mines ja no produien el poble es va anar abandonant fins a l’actualitat on la meitat del poble són ruines i hi viuen 1400 habitants.

Esquema d’usos del sòl Habitatge Comerç Ús mixt Restaurant Hotel Ruina

Plaça Gob. Oficinesescola Centre mèdic Centre religiós Equipament

El fet que l’accés al poble sigui difícil fa que sigui un poble tranquil i que rebi molts turistes a redescobrir la història del poble. Els turistes més joves aprofiten per provar el peyote (un cactus que creix a la zona i que produeix efectes al·lucinògens al menjar-se’l) i això fa que els Huicholes (indígenes de la zona) que practiquen rituals amb el peyote visquin en conflicte amb els turistes. Actualment el poble viu del turisme, però fan falta serveis mínims per si aquest deixa d’anar a Real de Catorce.

DAFO de Real de Catorce

Debilitats: -Zones deteriorades o en ruines.

-Mal estat de les instal·lacions de serveis bàsics als carrers.

-Falta de serveis públics: entres mèdics, escoles,...

-Falta d’aparcament.

-Falta de depuradora -Falta d’espai públic.

-Habitatges en males condicions a la part sud del poble.

-Falten fons de treball dins del poble.

Fortaleses: -Molt turisme.

-Riquesa cultural.

-Integració social.

-Riquesa patrimonial.

-La majoria d’habitatges compte amb serveis bàsics (aigua, clavegueram i llum).

-Reconeixement del poble a nivell nacional.

-Accés complicat al poble.

-Entorn natural.

-Tranquilitat.

Amenaces: -Dependre del turisme.

-Sobreexplotació del peyote.

-Ús de materials que distorsionen la imatge urbana.

-Falta de normativa edificatòria.

-Mal manteniment dels camins.

-Falta de cultura ambiental.

-Falta d’incentius per l’ús dels serveis educatius per part de la població.

Oportunitats: -Creixement del turisme recuperant les ruines.

-Restauració del patrimoni.

-Conservació de tradicions culturals.

-Millora de la imatge urbana.

-Millora de les infraestructures (camins, accessos) i dels serveis bàsics (escoles, centres,mèdics,...)

-Aprofitament dels recursos naturals.

-Ecoturisme.

-Infraestructura per peregrins.

-Recuperació de la riera.

Amb el DAFO es va veure que hi havia el poble tenia 2 eixos a millorar: les infraestructures i el turisme. Es van pensar 4 escenaris de futurs segons si els 2 eixos anaven bé, o un anava malament o tots dos. Finalment les estratègies del pla van ser: Rehabilitació d’edificis, vialitats i estacionament, tractament d’aigua i millora de la imatge urbana.

Això és un resum del Pla Estratègic de Real de Catorce, el document conté 220 pàgines d’informació, problemàtiques, dades, estadísiques i projectes amb propostes pel poble.

Projecte a Real de Catorce (Mèxic) El projecte de Real de Catorce és una escola de Formació Professional on es podrien aprendre diferentss oficis relacionats amb la construcció, la fusteria i la mecànica. Així es solucionen diferents problemes: -La majoria dels estudiants deixen els seus estudis per dedicar-se a activitats turístiques poc remunerades o bé opten per emigrar del poble.

Gràfic d’ocupació

Educació mitjana superior

Ocupació per sectors

-La pobre imatge unitària del poble, ja que se’ls hi ensenyaria als alumnes la construcció del lloc (amb pedra) i la nova normativa edificatòria i urbanística.

Així poc a poc el poble podria rehabilitar les ruines com a habitatges, com a comerços o fins hi tot a aparcaments, públics o privats, i acabar també amb aquest problema de mobilitat.

-La mecànica serviria per millorar el funcionament dels vehicles (willys) que transporten els habitants del poble i els turistes, ja sigui a pobles del voltant o a fer rutes.

-La part sud de Real de Catorce, que es troba a l’altre costat de la riera està molt abandonada. Per això situo l’escola en aquest punt, així li donaria vitalitat i Nord: centre amb el temps podria ser un eix d’equipaments i cosocio-econòmic merç amb el centre (més socio-econòmic).

Riera

Sud: Moltes ruines

Planta baixa

Dos volums, una U i una L, es solapen formant una plaça annexa al carrer.

Al volum inferior s’hi troben els tallers i la cafeteria, que podrien estar oberts fora de l’horari de l’escola perquè tothom qui vulgui pugui fer-ne ús.

Secció 1

Secció 2

Planta primera

Projecte a Solsona El projecte de Solsona proposa una nova ubicació de l’accés al museu diocesà de Solsona, que actualment es troba és compartit pels treballadors de l’Arxiu diocesà i pel mateix Bisbe que viu a la planta superior de l’edifici.

Alhora s’havia de plantejar una nova façana per aquesta plaça triangular annexa al passeig.

Estat actual

Proposta

El volum que sobresurt amb una cúpula és la capella i el projecte volia representar un volum simètric a aquest però sense intentar copiar l’arquitectura.

Aquest volum és atravessat per un pati vertical que il·lumina l’espai interior on hi tindrien cabuda diferents exposicions temporals.

Planta baixa amb emplaçament

Planta primera

Planta segona

Planta quarta

Secci贸 B

Planta tercera

Secci贸 A