Abans

de l'any mil hi havia tata una colla de parròquies que tenien vida autònoma. Eren grups veïnals a l'entorn d'una petita església que gaudien de prou entitat social com per relacionar-se directament amb l'autoritat. Amb l'aparició del castell de La Guàrdia, a principi del segle XI, el territori s'organitzà es va delimitar un terme les parròquies del qual van quedar unides per dues autoritats comunes, el senyor del castell l'abat del monestir de Ripoll. Aquest territori venia a ser Alpens, Serrallonga, Roma i Boatella, Maçanós, Matamala, les Llosses, Vinyoles, Sovelles, Vallespirans, Estiula, Corrubí Puigbò. Per tant, l'estructura d'un terme amb parròquies, segurament encara autònomes però constituint un conjunt unitari, esva formar aleshores.

AI llarg del segle XIII esva perfilar la divisió administrativa catalana en vegueries. El territori de les Llosses pertanyia a la vegueria del Ripollès. Palmerola formava part de la baronia de La Portella, sotsvegueria de Berga, integrada a la vegueria de Manresa.

El 1324 el terme de la Guàrdia va esdevenir baronia però el baró, Guillem de Canet, va serne el primer. És segur que nova viure mai al castell, en representació seva nomenava un batlle. Del primer que en tenim notícia és de Ramon de

Vallespirans, e11347. EI29 d'octubre de 1363 el rei Pere III el Cerimoniós va vendre a l'abat de Ripoll la baronia de la Guàrdia amb tota la jurisdicció, censos drets per 6.000 lliures. El mateix dia també es va signar la venda de la parròquia de Sant Perede Ripoll una colla de parròquies més, entre les quals hi havia La Riba i Viladonja, per 21.000 sous.

De resultes de la pèrdua de la guerra de 1714, Catalunya deixà d'estar dividida en vegueries per fer-ho en Partits Corregiments. Les Llosses era del Partitde Camprodon Corregiment de Vic. Palmerola era del Partit de Berga i Corregiment de Manresa. Durant el segle XVIII, doncs, sembla que la composició del terme de la baronia de la Guàrdia va quedar fixada en 10 parròquies: Roma, Alpens, Vinyoles, Sovelles, les Llosses, Vallespirans, Matamala, Corrubí, Estiula Puigbò. Aquesta composició va durar un centenar llarg d'anys, fins que les successives reformes legislatives del segle XIX van convertir algunes d'aquestes parròquies en pobles de ple dret o van consumar la unió de les restants en una entitat municipal que encara es deia la Guàrdia.

Durant el segle XIX es va produir la divisió provincial la creació de partits judicials a Espanya. Tot el Ripollès, excepte Sta. Maria de Besora, St. Quirze i Montesquiu, esva integrar a la província de Girona al partit judicial de Ribes. El 1862 el cap del partit judicial va ser traslladat a Puigcerdà.

Correqlmlento de Vique

Vista general de Matamala, segons l'aspecte que oferia a principi d'aquest segle.

Corregimiento Demanresa

«Noticias del Principado de Cathaluña dividido en corregimientos con expresión de las ciudades, villas, lugares y quadràs en sus confrontaciones y jurisdicciones y el número de casas y habitantes de ellas» tEstadistiques J. Iglésies, Fund. S. V.c., Barcelona 1974. VoU!, pàg.707). CENS DE 1719

Enla segona meitat del segle XIX, doncs, es va acomplir la fragmentació desaparició de la baronia o terme de La Guàrdia de Ripoll. Puigbò esva integrar en el municipi de Gombrèn. Les parròquies de Corrubí, Estiula, La Riba Viladonja, que encara pertanyien al monestir de Ripoll, van conformar el 1830 un municipi propi que es va dir Sant Esteve de La Riba fins el 1860. A partir d'aquest any canvià el nom pel de Viladonja.

Comià, juntament amb Roma

Boatella, esva constituir en municipi va quedar inclòs a la província de Barcelona, partit judicial de Berga diòcesi de Solsona; el Districte de les Llosses el formaven els "pobles" de Matamala, les Llosses, Vinyoles, Sovelles Vallespirans.

La vitalitat econòmica de La Farga, durant els inicis del segle XX, va fer que alguns membres de la colònia manifestessin la voluntat de segregar-se de les Llosses, però les autoritats provincials van oposar-s'hi. De fet però, la colònia tèxtil la població rural van seguir camins separats durant aquests anys noesva crear cap contacte social important fins al 1936, quan l'activisme polític dels treballadors el major nombre d'habitants van fer que es traslladés l'ajuntament a La Farga. El 1939 va tornar a les

Llosses per a instal·lar-se de nou al castís edifici que s'havia construit expressament el 1922. Fins aleshores la casa de La Ferreria havia estat el lloc habitual on se celebraven els plens municipals.

Als anys 30 esva començar a construir la carretera que anava de Borredà a Ripoll, una obra que va ser interrompuda diverses vegades i esva acabar a meitat dels anys 50.

La realització d'aquesta via de comunicació va ser un fet decisiu pel que fa a l'equilibri global entre les parròquies. El 1970 va ser asfaltada el seu nom tècnic va ser el de Comarcal 149. Quatre anys més tard, com a conseqüència de l'imparable despoblament, Viladonja es va agregar a les Llosses i es van incorporar, per tant, les parròquies de Santa Eulàlia de Viladonja, Sant Feliu d'Estiula, Sant Esteve de La Riba Sant

Llorenç de CorrubL L'evolució del terme municipal va culminar el 1991 amb la fusió del municipi de Palmerola.

Actualment les Llosses és un municipi que integra set parròquies principals:

Matamala, les Llosses, Palmerola, Sovelles, Vallespirans, Viladonja

Vinyoles, administrades per un Ajuntamemt de sis regidors un alcalde. Té 114,05 km2 és el més extens de la comarca del Ripollès, amb una població de 267 habitants.

Regidors de la Baronia de la Guàrdia el 1832

Noms deis Srs. Regidors, y Sindichs Prors. de la Baronia de la Guardia

Alpens Jaume Lliurat Regidor Carlos Grayell Sindico Pror.

Llossas Joseph Coll Regidor Jauma Arqués

Matamala Joseph Sol Regidor Visens Llimós

Vallespirans Ramon Arqués Regidor Joan Pujol

Sobellas Climent Casanoba Regidor Sabastian Aliguér

Vinyolas Joan Tremolosa Regidor Joseph Arboix

Estiula Joseph Oró Regidor

Roma Joan Costa Regidor

Corrobi Malsior Casals Regidor

Puigbo Joseph Serra, y Canal Regidor han alegit, y Nombrat per Batlle del any 1832 en primer lIoch à Joseph Ball pagés dels Pens en segon lloch à Salbador Puigcercos Pages de Roma en terser Iloch Joseph Dachs Pagès de las Llossas

Parròquies de les Llosses.