Característiques del poblament i de la població de Viladonja el 1996

3

Estiula. Any 1719

esmentada el 905 com a sufragània de SantJaume de Frontanyà. L'edifici romànic primitiu va ser reformat el segle XVII. S'eliminà l'absis es construí un presbiteri quadrat. Es col·locà el portal a la façana de ponent s'aixecà un campanar d'espadanya. La volta el mur de migdia es troben completament arruïnats.

Tede llarg. lora, de ampla 3 quarts y de circumferencia 3 oras: confronta a llevant ab lo terme de Ripoll y part ab lo de Campdevanol, a mitgdia ab lo de las Llosas y part ab St.Esteve de Vallespirant, a ponent part ab St.Esteve de la Riva y part ab St.Llorens de Corrobi, y a tremontana ab St.Canti de Puigrodon. Te 5 casas y 61 personas.

Sta. Eularia de Viladonia y St. Esteve de la Riba. Any 1719

Tede llargaria lora, de ampla 2 quarts, y de circumferencia 3 oras: afronta a llevant ab lo terme de Estiula y part ab lo de Matamala, a mitgdia ab lo de Matamala, a ponent ab lo de Palmerola mediant la Ribera del Est y part ab lo de St.Jaume de Frontanya, y a tremontana ab lo de St.Thomas y Corrobi, terme de la Guardia. Te38 casas y 102 personas.

El Puig de Viladonja en unafotografia de 1908. Alfons, l'església de Santa Eulàlia.

Palmerola va quedar integrat a les Llosses el 1991, quan era el municipi més poc poblat del Ripollès amb una quinzena d'habitants. En aquests darrers anys han proliferat les cases destinades a segona residència. Aprofitant les basses del Molí de Capdevila, molt visitades a l'estiu, es va instal·lar un càmping a principis dels anys 90. Juntament amb L'Hostalet, és eilloc on es concentren els visitants de la tenda a la caravana.

L'antiga parròquia de Sant Julià de Palmerola, esmentada el 839 en la consagració de la Seu d'Urgell, és l'actual Sant Julià de Moreta. Aquesta parròquia, l'església de la qual es troba al davant de la casa de Mareta, va ser unida a l'església del castell, Sant Vicenç, en qualitat de sufragània, a causa del despoblament que van provocar les pestes del segle XIV. L'edifici actual és una reconstrucció del segle XVII a XVIII feta sobre la primitiva església romànica.

L'església de Sant Vicenç de Palmerola, a tocar del castell, és esmentada ja el segle XII. En el seu origen formava part del Bisbat d'Urgell peròpassà al de Solsona quan aquest es creà, el 1596. Amb l'arranjament diocesà de 1957 la parròquia va ser incorporada a la diòcesi de Vic. Va ser refeta al llarg del segle XVII també últimament, durant els anys 60, quan s'emprengué la restauració de la rectoria, l'església el castell.

La Bohiga, casa on es reunia el consell comunal abans que Palmerola s'annexionés a les Llosses, el/99/. Sant Julià de Casp és una església romànica molt petita, situada a l'extrem nord-oest del terme, i era tradicionalment sufragània de Sant Jaume de Frontanyà. El lloc de Casp és conegut des del 905 la seva església des del 1140. És un edifici romànic d'una sola nau un absis. És coberta amb volta de canó, té la porta a migdia i un ample campanar d'espadanya al mur de ponent.

L'església de la Immaculada, construïda al segle passat situada al mig del conjunt de cases que conformen el veral

Característiques del poblament i de la població

CASES BUIDES 2 anomenat Vilaseca, és l'única que téculte regularment.

A la vida política dePalmerola es dóna la circumstància d'una autèntica nissaga d'alcaldes.

Josep Puigcases va ser elegit alcalde en temps de Primo de Rivera i ho va ser fins al 1960. El va succeir el seu fill Josep fins al 1987, quan va passar la vara al seu fill Miquel. Aquest va

Vegueriu de Berga Palmerola. Any 1719

Tede llargaria 2 quarts, de ampla 1 quart, y de rodaria 6 quarts: afronta a llevant ab Viladoncha, a ponent ab Boada, a mitgdia ab St.Esteve de Roma, y a tremontana ab StJaume de Fontanyà. Te 30 casas y 70 personas. ser l'últim alcalde de Palmerola, fins la seva annexió a les Llosses el 1991.

Vista d'una part del veïnat de vilaseca, des del corral del Serrat. En segon terme, i d'esquerra a dreta, les cases Bernadó, La Roca i La Bohiga.