El CAS Dl DE sora

Elloc que ocupà el castell de Soler es troba situat damunt d'un turonet que hi ha prop de la confluència de la riera de Cistella i el riu Manoi, en una clariana del bosc prop de les runes del castell d'Escales a dels Moros del mas Rodeja. En aquest indret avui només resta la petitacapella de Sant Jaume deis Verders, datada de la primera meitat del segle XVIII, que substituí una altra d'estil romànic de la qual queden vestigis visibles a l'exterior del mur de migdia. Del castell només resten uns munts d'enderrocs coberts per la vegetació. Entre aquestes minses despulles es poden veure alguns fragments de mur encara units amb argamassa que deixen entreveure una forma corbada que tan podia formar part d'un absis semicircular, com d'una volta de canó a d'una torre cilíndrica. Res en aquest indret no fa sospitar a primera vista la llarga història de nou-cents cinquanta anys que resta colgada sota terra a oculta entre la bardissa.

El primer cop que hem trobat esmentada aquesta fortalesa és enun document de l'any 1051 en què un tal Guillem Odó la seva mare, Guisla, feren donació a Guisla, filla d'Arnau de Vilademuls d'Amaltrudis, de la seva possessió a la parròquia de Vilanant que, entre d'altres coses, comprenia el castell de Soler. Guisla de Vilademuls ja havia mort l'any 1085, en què apareix el seu fill Bernat Guillem com a senyor del castell.

Fragment de mur d'una construcciá medieval adossada al costat de migdia de la capella de Sant Jaume dels verders.

L'any 1097 Bernat Guillem decidí anar a Terra Santa féu testament, en el qual demanava al seu senyor Bernat, comte de Besalú, que decidís quin dels seus parents l'havia de succeir en la possessió del castell de Soler. El noble besalunenc elegí l'hereu, Ramon Guillem, però atès que estava absent disposà l'any 1100 que la senyoria de Soler fos atorgada als seus germans Berenguer i Rolandde Soler, que aleshores eren menors d'edat per tant restaven sota la tutela del seu germà Guillem.

En documents posteriors apareix el nom de Roland de Soler com a senyor del castell de Soler, documentat entre els anys 1100 1178. Molt possiblement es tractava d'un pare i un fill amb el mateix nom i cognom però els documents que els esmenten no ens permeten diferenciar-los. L'any 1112 Roland de Soler participà en una expedició militar a Espanya. El darrer document que esmenta un Roland de Soler és de 1178. És un testament en el qual es disposa que Berenguera, la seva esposa, heretaria vitalíciament les seves possessions. Una vegada hagués mort passarien a Bernat d'Escales, nebot seu, i, segurament senyor del veí castelld'Escales. És possible que aquest darrer personatge adoptés el cognom Soler, car veiem aillarg de tot el segle XIII fins l'any 1326 diversos membres de la família Soler de Vilanant, però sabem que hi haviamés d'una branca no podem discernir quins eren els propietaris del castell.

La notícia més reculada que coneixem sobre la capella de Sant Jaumedata de l'any 1326, en què un clergue anomenat Berenguer de Riquenç fou acceptat pel bisbe per ocupar la dignitat d'obtentor del benefici que hi havia instituït en aquesta església. La demanda havia estat feta per Bertran de Soler, fill de Bernat de Soler. La plaça d'obtentor del benefici estava vacant per renúncia del seu anterior titular, Bernat Celoni.

No disposem de més dades sobre els propietaris del castell fins l'any 1411, en què n'era titular Pere de Galliners. L'any 1428, la capella de Sant Jaume el castell havien estat demolits per un terratrèmol Pere de Galliners, sembla que el fill de l'anterior, demanà permís per traslladar el benefici a la capella de Sant Miquel de l'església de Sant Pere de Figueres.

Amb la ruïna del castell es perd el fil històric fins al primer terç del segle XVIII. Isidre Rodeja féu reconstruir la capella de Sant Jaume entre els anys 1724 1729. Un document del 1828 fa constar que l'ermita estava en bon estat. En aquesta capella, més coneguda amb el nom de Sant Jaume dels Verders, s'havia celebrat una romeria que feien els veïns de Vilanant el primer diumenge de maig. Aquest aplec va deixar de fer-se car l'església amençava ruïna. Actualment torna a estar refeta gràcies a la restauració costejada per la família Rodeja.

Lesrestes del castell d'Escales, conegut per la gent de la rodalia amb el nom decastell deis Moros, es troben situades sobre un petit pujol prop de la confluència del riu Manoi amb la riera de Cistella, entre els masos Jonquer i Rodeja a escassa distància de l'ermita de Sant Jaume dels Verders del lloc que ocupà el castell de Solers.

L'element arquitectònic més destacat d'aquesta fortalesa és una torre de planta circular que es conserva en força alçada, i presenta una considerable esquerda. De la resta de dependències murs, només queden escassos vestigis que sobresurten poc delnivell del sòl en alguns casos han desaparegut completament, de manera que no permeten conèixer la planta sencera de l'edifici. Les restes actualment visibles sembla que daten dels segles XIII a XIV.

La primera notícia sobre aquest castell és indirecta correspon a l'any 1178, en què Roland de Soler va deixar vitalíciament en testament a la seva esposa, Berenguera, tot el seu alou el feu, quan aquesta senyora morí passaren al seu nebot Bernat d'Escales. Això significava que el castell d'Escales era de la família del castell de Soler. L'any 1281 el bisbe de Girona Bernat deVilert renuncià, a favor del cavaller Bernat d'Escales, a la meitat del delme de Vilanant de Coquells. L'any 1311, Ramon d'Escales, segurament fill del personatge amb el mateix nom cognom que acabem d'esmentar, va rebre com a dot en casar-se amb Perela de Prat 8.000 sous barcelonesos que el senyor d'aquest castell va assegurar amb el castell d'Escales i el delmede Vilanant.

Interior de la torre del castell d'Escales.

L'any 1400 el cavaller Ramonde Blanes (dit també d'Escales) era el senyor del castell, en aquesta data fou autoritzat a fundar un benefici dotat amb 6.000 sous en la capella d'aquesta fortalesa. Aquests diners provenien de la tercera part del delme de Darnius que li havia subinfeudat el senyor del castell de Montroig. El document no aclareix l'advocació d'aquesta església. Ramon de Blanes havia estat majordom i conseller del rei Martí l'Humà. El 1410 feia poc que havia mort. La seva vídua, Agnès de Vilademany, apareix en alguns documents actuant en nom propi en el del seu fill menor, Arnau de Vilademany de Blanes.

A final del segle XV, l'any 1482, la senyora del castell es deia Elionora. Estava casada amb Jaume de Mansió, donzell de Banyoles, vivien en aquesta ciutat. Era filla d'Arnau de Millars, l'anterior propietari de la fortalesa, de Margarida, la seva esposa. No disposem de més dades sobre la propietat d'aquest castell fins l'any 1594, en què era de Francesc Desgüell, donzell, segurament descendent de la dama abans esmentada. En aquesta època sabem que estaven adscrites a aquest castell terres situades dins el terme de Cistella.

El castell es va mantenir en peu fins a la guerra de Successió

(1705-1714) durant la qual fou destruït per les tropes de Felip V, el qual va despullar els seus amos de totes les terres, per ser partidaris de la causa de l'arxiduc, enemic del rei, a la successió del tron d'Espanya.

La torre del castell d'Escales, o dels Moros, emergeix damunt del bosc que l'envolta.

Façana de l'edifici amb el portal adovellat, els merlets i la torre.