Bàscara

és un municipi petit, encara avui. Ho és per la població total que hi viu, pels recursos que genera, pel pressupost municipal que gestiona. Un municipi que, com tants d'altres en una comarca de 68 municipis, ha d'afrontar els problemes de cada dia amb l'esforç constant de la seva gent.

Vint-i-cinc anys de democràcia han capgirat una vila i un municipi que havien patit particularment l'estancament dels anys de la dictadura. Només cal posar un exemple ben gràfic: Bàscara no va disposar de xarxa d'aigua potable pública fins a la dècada dels vuitanta; la gent s'espavilava com podia amb pous particulars i fonts públiques.

Certament, aquests anys hi ha hagut una transformació notable de la població i el balanç de l'obra pública feta es pot considerar positiu. En aquest sentit, s'ha actuat fonamentalment en tres camps concrets. En primer lloc, les grans infraestructures bàsiques: la xarxa d'aigua potable de clavegueram, la depuradora d'aigües residuals, els accessos viaris, la urbanització i asfalt de carrers, la rehabilitació urbanística del nucli històric de la vila (1992, 1997), la renovació de les teulades de l'església consolidació del campanar (1998), entre d'altres.

En segon lloc, s'ha actuat en el camp dels equipaments: la construcció del camp de futbol de la pista poliesportiva, la rehabilitació ampliació de les escoles, la construcciód'un nou ajuntament, la construcció d'un centre primari de salut, l'adquisició acondicionament del paller d'en Xirau per a la celebració del mercat del cavall (1995).

En tercer lloc, s'ha incidit en la dinamització promoció cultural de la vila: el Pessebre, la ràdio, els premis literaris, el concurs de flors silvestres, les festes, el mercat dels tortells, el teatre, les exposicions, els concerts, la recuperació del passat, la publicació divulgació de la història són algunes de les moltes activitats que, en aquests últims anys, han omplert la vida d'aquesta població.

Amb tot, Bàscara és una població que, com tantes d'altres, s'ha de refiar de les subvencions institucionals per afrontar la despesa que suposen les inversions en infraestructures equipaments.

A hores d'ara, el principal repte que tenen plantejat aquests municipispetits és la manera com crear riquesa en el propi municipi, com aturar el desviamentde la població jove cap a nuclis més grans, com consolidar augmentar, si és possible, l'oferta de treball perquè la vila noes converteixi en un poble dormitori. No n'hi ha prou, doncs, amb una política de subvencions; s'ha d'apostar clarament per la inversió estable a llarg termini, sigui pública a privada; no es pot, tampoc, mantenir la societat del benestar en base a un augment constant dels impostos i de les taxes, perquè, al capdavall, les poblacions petites no poden garantir els serveis d'una manera il-lirnitada allò que, enun principi, suposa augmentar els ingressos municipals, acaba girant-se en contra; no es pot, en definitiva, tenir una visió de la vida municipal que centralitzi les iniciatives des de l'ajuntament; cal, doncs, dinamitzar les entitats promocionar aquelles iniciatives que surten deis col·lectius populars, per tal de diversificar les propostes culturals. Si en qualsevol àmbit una societat civil dinàmica garanteix un caliu social viu i constant, en una població petita aquesta convicció resulta encara molt més bàsica primordial. L'aposta de futur ha de contemplar,dones, l'aprofundiment en la societat del benestar per a tothom, l'acostament dels ciutadans a la gestió municipal en base al principi de subsidiarietat, el cobriment de tots els serveisde primera necessitat... En definitiva, la participació i el compromís de tots per fer municipi.

En el context d'una progressiva conscienciacióciutadana per la conservació del medi ambient, la principalagressió mediambiental s'ha produït amb la planta d'àrids situada molt a prop del nucli urbà de Bàscara i amb l'extracció de sorres graves de la riba dreta del riu. La construcció d'una pista de carreres de cavalls al paratge de les deveses del riu ha canviat notablement la configuració paisatgística dels paratges naturals de la llera del riu Fluvià.