Bàscara

encara el canvide mil·leni amb un gran projecte damunt la taula: l'Equus Parc de Catalunya, un parc temàtic sobre el cavall. Amb una inversió prevista a l'avantprojecte que supera els trenta mil milions de pessetes, l'Equus Parc preveu la construcció d'un centre d'apostes, un hotelde luxe, àrees residencials, comercials d'entrenament esportiu, un club de polo, una escola hípica, pistes espais de caràcter lúdic cultural (camp de golf).

Amb tot, la peça emblemàtica eix de tot el complex lúdic residencial del parc es preveu que sigui l'Hipòdrom Nacional de Catalunya, equipament públic que ha de permetre aglutinar tota l'oferta del parc. El parc, que ha estat presentat oficialment al Saló Equus Catalonia de Barcelona, ocuparà una superfície de més de trescentes hectàrees tindrà com a eix central un passeig que està previst que es construeixi en el tram de l'actual carretera N-II entre Bàscara Orriols. Es preveu, doncs, la construcció d'una variant de la N-II que desviï el trànsit fora de la població. L'avantprojecte d'ordenació de l'Equus Parc ha estat redactat per l'equipd'arquitectes RCR Aranda-Pigem-Vilalta.

La iniciativa municipal compta hores d'ara amb el suport de l'Associació de ramaders criadors de cavalls de Catalunya de la Generalitat.

Però no tot és unanimitat en acceptar un projecte d'aquest volum. Ja a les eleccions municipals del juny de 1999 un grup de joves va presentar una candidatura (ERC) per aconseguir que es convoqués un referèndum per tirar endavant el projecte. També s'hi ha manifestat en contra algunes associacions ecologistes, com I'IAEDEN (Institut Alt Empordanès per a l'Estudi i la Defensa de la Natura), en considerar que darrera d'aquesta inversió milionària s'amaguen en realitat interessos de tipus urbanístic; segons diuen ells, entre un seixanta un setanta per cent de tota la inversió es destina a la construcció d'habitatges zona hotelera.

En un sentit aenun altre, el que és cert, a hores d'ara, és que aquest projecte canviarà radicalment el municipi. El parc vindrà a ocupar més del 23 % de la superfície total del municipi, i generarà un volum de negoci que, ara per ara, és imprevisible un nombre de visitants diaris que, segons els estudis fets fins ara, arribarà als vint-i-cinc mil, amb tot el que això suposa.

És evident, doncs, que si es vol donar resposta adequada a les necessitats que es generaran, caldrà calcular el volum de despesamunicipal derivada del funcionament del parc a escala municipal les responsabilitats de manteniment d'equipaments d'ordre públic que haurà d'assumir un municipi petit, amb un pressupost anual que no passa de quaranta milions de pessetes.

Curses de cavalls a les pistes del Pare del riu, habituades a tocar la resclosa del Fluvià.

A això, cal afegir que la major part dels terrenys on es preveu la construcció del parc són de titularitat privada estan qualificats com a no urbanitzables; en conseqüència, s'hauran de requalificar per tal de poder iniciar les obres.

Mercal del cavall, que se celebra el primer diumenge de cada mes.

També canviarà considerablement el paisatge del municipi el projecte de traçat actual del Tren de Gran Velocitat (TGV) que es preveu que circuli pel sector oest del municipi, en terrenys dels termes municipals de Vilademuls, Bàscara Pontós. El traçat ha generat un ampli moviment de contestació institucional, per part de la major part d'ajuntaments que hi han presentat al·legacions, per part, també, d'alguns col·lectius preocupats per l'impacte mediambientat que aquesta gran infraestructura viària pot causar en uns municipis que conserven un paisatge relativamentintacte amb un potencial ambiental turístic a tenir en compte.

Bibliografia

RIERA PAIRÓ, Albert: "El Catalunya Carolíngia. Els Girona, 1985-86.

ABADAL VINYALS, Ramon d': feudalisme català, pp. 49-62,

Casal dels Ferrer-Llorens, diplomes carolingis a Catalunya, notaris de Bàscara (ss. XVIII, Institut d'Estudis Catalans, MAYMí, Josep, TURRÓ, Xavier XIX)", a Annals de l'Institut Barcelona, 1926-1952. ROS, Josep: "1936-1996. 60 d'Estudis Empordanesos, vol. anys de la guerra civil: el 28, pp. 203-217, Figueres, AA.VV.: Història de l'Alt comitè d'Orriols", a El Punt, 1995. Empordà, Ed. Diputació de Girona, 11 a 16 de novembre

RIERA PAIRÓ, Albert: Girona, 2000. de 1996.

"L'exercici de notaria a la

MONSALVATJE, Francisco: senyoria episcopal de Bàscara medieval de l'Empordà, Noticias históricas del condado (segle XIV). Una primera Edicions Diputació de Girona, de Besalú, Imprenta y Librería aproximació", a Actes de les I Girona, 1981. de Juan Bonet,Olot, 1899- Jornades Patrimoni i Història

BADIA, Joan: L'arquitectura

BOLÓS, Jordi HURTADO, 1919.

Local, homenatge a Lluís

Esteva i Cruañas, pp. ??, Sant

94 Víctor: Atles del Comtat de PELLA FORGAS, José: Feliu de Guíxols, 1996. Besalú (785-988), Rafael Historia del Ampurdán, Luís

RIERA PAIRÓ, Albert:"Deutes Dalmau editor, Barcelona, 1998. Tassis y Serra impresor, insatisfets dret de marca. El BONNASSIE, Pierre: Catalunya Barcelona, 1883. cas de Bàscara al segle XIV", a mil anys enrera (segles X-XI), RIERA PAIRÓ, Albert: El Institutd'Estudis Edicions 62, Barcelona, 1979. Empordanesos, vol. 29, pp. mercat dels tortells. Origen i 79-98, Figueres, 1996.

MARTí, Ramon: Els inicis de tradició, Ajuntament de l'organització feudal de la Bàscara,Bàscara, 1987.

RIERA PAIRÓ, Albert: "La producció al bisbat de Girona

RIERA PAIRÓ, Albert: "Bàscara justícia senyorial eclesiàstica (Coí-leccio diplomàtica de la (segles X a XIV). El cas de seu, anys 817-1100), Universitat els seus «vilares- en els segles Bàscara", a Annals de l'Institut Autònoma de Barcelona, 1987. IX X", a El Pedrís. Revista d'Estudis Gironins, vol. 38, pp. Cultural de l'Empordà núm. 14, 1569-1580, Girona, 1996-97.

MARTí, Ramon: "La integració a pp. 10-11, Figueres, 1988.

I'''alou feudal" de la seu de

RIERA PAIRÓ, Albert: "La

RIERA PAIRÓ, Albert: La Girona de les terres senyoria episcopal de Bàscara beneficiades pel «règim dels Guerra del Francès. El i l'organització de l'espai hispans». Els casos de Bàscara manuscrit parroquial de Bàscara (1055-1302), Treball de recerca i Ullà, segles IX-XI", a Estudi (1808-1814)", a Annals de de Doctoral, 2001. Inèdit. General 5-6, Actes del col-toqui l'Institut d'Estudis Gironins, vol.

La formació i expansió del 34, pp. 175-200, Girona, 1994.

Procedència de les fotografies i il·lustracions

Agraïments

Les fotografies reproduïdes en les pàgines 10,11,12,14,18, 19,20,21,22,23,24,25,26, 27,28,29,30,31,32,33,34, 35,36,37,38,39,40,41,42, 43,44,45,46,49,51,52,55, 57,58,59,60,61,62,65,66, 67,68,69,70,72,73,75,76, 78,79,80,81,82,83,87,89, són del fons de l'autor.

Les imatges de les pàgines 8 9 han estat tretes del llibre Vila de Bàscara. El mercats dels tortells, origen i tradició, publicat per l'Ajuntament el 1987.

El dibuix de la pàgina 13 pertany al llibre de Nolla Casas Carta arqueològica de les comarques de Girona, 1984. Les fotografies de les pàgines

15,29,48,54,61,63,pertanyen al fons Fargnoli.

Els programes, cartells dibuixos formen part de la col·lecció familiar de l'autor.

La fotografia de la pàgina 50 pertany al llibre de Corominas Marquès La comarca de Bañolas, publicat eI1972. Les fotografies de les pàgines

86,90,91, 93 el dibuix de la 92 pertanyen al fons de la revista El Balcó, editada per l'Ajuntament.

Sigui el nostre primer agrafment als bascarencs de temps passats. Ells ens han llegat un patrimoni històric monumental que cal conservar, un entorn natural paisatgístic de singular bellesa, uns costums tradicions que ens identifiquen. El seu pas, anònim en ocasions, per l'escenari de la vida queda reflectit en les pàgines d'aquest petit llibre, que els vol servir d'homenatge.

Sigui el nostre segon agraïment als seus actuals habitants, perquè dia a diafan possible que tot aquest patrimoni perduri.

Quaderns de la Revista de Girona és una publicació de periodicitat bimestral dedicada exclusivament a temes de les comarques gironines. S'estructura en dues sèries, que es distingeixen pel color de la portada per les planes interiors: Guies, en vermell, i Monografies locals, en verd. La primera és dedicada al tractament de qüestions d'abast general relatives a la història, l'economia, la cultura les tradicions. La segona vol anar oferint una panoràmica sobre el passat i el present de les ciutats i dels pobles gironins, amb especial atenció a l'època contemporània.

Monografies locals Guies

Darrers títols publicats per Pere Barreda

Hostalric La Vajol

Darrers títols publicats La pesca

Els estanys eixuts per J. Sala i J. Domènech

La ramaderia per M. Duran, J. Juanhuix i Albert Juanola per Josep Matas per P. M. Parés i T. Vilaró R. Reyero Vilobí d'Onyar

El món del suro per Dora Santamaria per S. Hernández

Els protestants Figueres per Josep Clara per A. Romero i J. Ruiz Vilafant El Ter

Crespià per J. M. Bernils per J. Boadas, J. M. La tramuntana per J. Busquets Osor Oliveras i X. Sunyer per J. M. Dacosta per F. Bruguera i N. Ramió Trens carrilets i X. Febrés Lloret de Mar per Josep Clara

El Montseny per Joan Domènech Maçanet de Cabrenys per J. M. Rueda i J. Tura per PereRoura i Sabà Canvistes i banquers

Banyoles

L'electricitat per J. Grabuleda i J. Tarrús per J. T. Grau, J. Mestre i Màgiques, pors per M. Pous i J. Callol Puigcerdà R. Puig supersticions

Santa Coloma de Farners per Narcís Castells

El periodisme per Sebastià Bossom

Riells Viabrea per Carme Vinyoles per Lluís Costa Begur per Jordi Collell i Carme Els volcans Els glacials per Lluís Costa Escudé per Josep M. Mallarach per Jordi Fernández

Viladrau Siurana d'Empordà Els indians

L'excursionisme 96 per M. Feliu, I. López, X. per Antoni Egea per Rosa Maria Gil Per Jordi Dalmau

López i LI. Pagespetit i David Pujol

Camós Les Liases Puigpedrós al Puigneulós perJ. II. Gay per M. Duran per J. Gordi i R. Llimós per Josep Clara i N. Puigdevall

Els Pirineus, del La Girona dolça

Camprodon La Vall de Campmajor Cristians de Girona Les campanes per Sílvia Planas per Joan Fort per Josep M. Marquès per Carles Sapena

Maçanet de la Selva Santa Pau

L'estany de Banyoles La Ciutadella de Roses per El Tal/er d'Història per Salvador Reixach per M. Coma i J. Gratacós per C. Díaz, H. Palau

Sant Jordi Desvalls Jafre

Els rellotges de sol i A. M. Puig per S. Planas i N. per R. Alberch i perM. Gil El Teatre

Puigdevall J. Viñas

Ribes de Freser

Els maquis per Pep Vila

Llançà perJ. Clara

Els Museus Per Miquel Sitjar per Josep Clavaguera Els monuments per G. Alcalde i Salt Llanars megalítics

J. M. Rueda per X. Alberch i J. Burch per AgustíDalmau per J. Tarrús i Júlia

Els refugiats

Sant Joan de les Llívia Chinchilla per Mercè Borràs

Abadesses per R. Garriga, M. Vilaseca El pessebrisme Per les Esglésies per J. Albareda i J. Ferrer i J. Vinyet per J. Dalmau i Corominas per J. M. Marquès

La Vall de Bianya Riudellots de la Selva La ceràmica

Les Guilleries per J. MurlàGiralt per Elvis Mallorquí (coord.) per Andreu Bover per Emili Rams i Josep

Capmany Boadella d'Empordà La farga

Tarrés per A. Egea i M. Roig per David Serra i Busquets per Jordi Mascarella

El Modernisme

Gualta VilanantCastells vius per Pilar Soler per Ramon Alberch per Pere Barrat i Antoni per C. Vinyoles, M. Torns i

Platja d'Aro Egea P. Lanao