Afbert "Juanola i Boera
deia
REVISTA de GIRONA
37 MONOGRAFIES LOCALS
LA VAJOL Albert Juanola i Boera
65 QUADERNS DE LA REVISTA DE GIRONA
DIPUTACiÓ
de GIRONA
CAIXA de GIRONA
Quaderns de la Revista de Girona. Núm. 65
Sèrie: Monografies locals
(Núm.37)
Primera edició en català: agost 1996 Tiratge: 1.100 exemplars Edició:
Diputació
de Girona/Caixa de Girona
Director de /a coíteccio: Joan Domènech Consell
assessor:
Gabriel Alcalde, Narcís Jordi
Aragó,
Joan Badia,
Lluís Bayona, Martí Cama, Narcís Castells, Ramon Ceide, Josep Clara, Josep M. Corretger, Marta Franch, Víctor Gay, Jordi Mascarella, M. Aurora Martín, Enric Mirambell, Joan Miró,
Joan Nogué, Narcís Puigdevall, August Rafanell, M. Rus, Erundí Sanz, Carles Montserrat Vayreda, Josep Vicens,
Josep
Sapena,
Mariàngela Vilallonga,
Carme Vinyoles.
Maquetació: Pep Caballé Redacció i administració:
Pujada de Sant Martí, 5. Telèfon (972) Apartat de Correus 11, 17080 Girona
205700
Secretaria i distribució: Fina Poch
Fotocomposició i impressió: Alzamora Packaging, S.A. Olot PORTADA:
ISBN:
Dipòsit legal:
GI
(Foto:
Lluís
Rellotges Maimí).
i campanar.
índex Situació
5 6 8
Cronologia 1 2
-
-
-
3 4
/
-
-
5
-
6 7
-
-
-
8 9 10 11 12
-
-
-
-
-
13
-
14
-
15
-
16 17
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
29 30 31 32 33 34
35 36 37 38
L'aprofitament de les aigües Climatologia vajolenca Els antecedents històrics
L'església de Sant Martí Pintures esotèriques? Visites pastorals Ajuntament i democràcia Evolució de la població Fa uns anys Indicador econòmic actual. Nomenclàtor
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
L'escut heràldic
La Camèlia centenària Comissió d'Actes «Lluís Cultura i esbarjo
1O 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 .40 .42 44
L'ensenyament El pou del glaç Companys»
Agermanament Contrabandistes, matuters i passafraus
-
-
27 28
pagès
Assaig etimològic
-
18 19 20 21 22 23 24 25 26
La vila Les cases de Crisi d'hereus
El mirador de l'Empordà Gastronomia Una mina de museu Les castanyedes Bolets i boletaires Els senglaires L'ofici de carboner L'alzina surera La lleva del suro Lèxic de la sureda Cal protegir l'Albera i les Salines Pàgines viscudes Excursions des de la Vajol Les Salines La ruta de l'exili Exode republicà El tresor d'en Negrín Un monument espoliat Bruixes i encanteris Poetes, pintors i lletraferits
Bibliografia, agraïments i procedència de les illustracions
.46 ..48 50 52 54 56 58 60 62 64 66
68 70 72 74 76 78 80 82 84 86 88 90 92 94
784
Coll de la Manrella
4
925
.Â.
Agullana Castell de Can Tibau
Cabrera
•
La mina d'en
Negrín
Sant Silvestre '.
623
Ji.
Puig de la
Creu
Mas Cros
PLA DE PUJALTS
Situació La Vajol, un territori de pas des dels temps més remots, marcat pel seu caràcter fronterer, pertany al partit judicial de Figueres i a la diòcesi de Girona. Situat a 546 metres sobre el nivell del mar, és el poble més alt i, alhora, el més diminut, quant a nombre d'habitants
(menys
d'un
centenar),
dels 68
municipis
que
formen la comarca de l'Ait Empordà. El terme de la Vajol ocupa solament 4,66 quilòmetres quadrats en els vessants meridionals del Pirineu empordanès, al nord-est de la comarca. Les poblacions veïnes de la Vajol són: a l'oest, Maçanet de Cabrenys; a l'est, l'ordenada Agullana, i Darnius al sud. A la seva demarcació pertany un curt sector de la zona fronterera, on hi ha el coll de Lli, depressió situada entre les Salines i l'Albera, que separa l'Ait Empordà del Vallespir. El camí de terra que passa per aquella callada de a l'hivern, quan comencen-les nevades, dels primers llocs de les rodalies que queda cobert de neu. En aquests moments, una flamant carretera, que passa pel coll de la Manrella (734 m), comunica la Vajol, pel nord, amb el poble de les Illes, a l'altre costat de la
771 m,
és
un
Catalunya Nord. la Vajol partint de la carretera N-II i l'autopista A-7, agafant poc abans d'arribar a la Jonquera un trencall a l'esquerra, cap a Agullana. Per la dreta es va a Cantallops. Des d'Agullana a la Vajol, la carretera GI-501 carena,
a
la
S'accedeix
a
s'enfila cap al cim, amb
un
recorregut de
6,5 quilòmetres, tota farcida de giravoltes i de boscúria. L'herbam a banda i banda, les plantes i les flors boscanes, les alzines sureres, les frondoses castanyedes, les immenses masies plenes d'història, els horts i els petits conreus i les feixes refermades amb parets seques, la majoria cobertes ara pel bosc, i les roques que hom troba arreu són els elements més significatius d'aquest
paisatge.
5
Cronologia Annibal,
amb el seu exèrcit i elefants, passa per aquesta banda dels Pirineus.
S'inicià la societat Talcs Canta, SA, dedicada a l'explotació minera.
consagració i dotació de l'església de Santa Maria de Güell, grafia Lavagolum-Lavaiol.
1912
S'aprova
1933
Neix a la Vajol Capalleres.
Acta de
S. XII-XIII
Església de Sant Martí, l'obra de construcció de la qual correspon al període del romànic avançat de la comarca.
1933
el reglament per al règim i administració del cafè La Camèlia. el
pintor Miquel
La Generalitat de Catalunya fixa correcta la grafia La Vajol.
com
a
Juliol. Esclata la Guerra Civil. Per als delmes de la parròquia s'esmenta "Sti. Martini de Savayollo".
1279/1314/1362
SavagoVSavegoVSavay 0110 suffragània
Entre el 31 de gener i el 5 de febrer més de 250 persones traspassen la frontera per la Vajol; entre elles hi ha el president de la República, Manuel Azaña, i els presidents de Catalunya i d'Euskadi, Lluís Companys i José A.
eelesie de
Aguirre, respectivament.
Surt esmentada la "parroehia de ...
6
Visita
pastoral,
Aguyana".
llibre 50, foli 1 04
-
La
Acabament de la Guerra Civil.
Vajol. Tractat dels Pirineus, que
desmembrar
va
Catalunya.
1730-1750 S'introdueix
en
Companys.
aquest
vessant
dels Pirineus l'elaboració dels
taps de
suro, la
qual
El 15 d'octubre mor afusellat, al castell de Montjuïc, a Barcelona, Lluís
cosa
1940-1952 La
zona de la Vajol es converteix en camí dels
maquis, guerrillers antifranquistes.
revaloritza les suredes. Construcció de l'edifici de l'escola La
Vajol
té 394 habitants.
mixta, que poc temps després en una
1881-1883
La fil·loxera fa desaparèixer la majoria de vinyes i de ceps.
manca
entra
fase de regressió davant la d'alumnes.
Deixa de funcionar l'escola. els estatuts fundacionals de la Societat de Socors Mutus d'Obrers La Camèlia.
S'aproven
La
Vajol
arriba
a
tenir 433 habitants.
A l'interior de la mina «Canta»
uns
obren un forat de dos metres, cercant-hi l'anomenat «tresor d'en Neqrln».
desconeguts
1975
Les Illes, poble francès veí de la passa a dependre administrativament del municipi de Morellàs.
1993
Vajol,
1994
Se celebra el centenari de la Societat de Socors Mutus La Camèlia. El pressupost
municipal
és de
5.800.000 ptes.
1979
Abril. Primeres eleccions
municipals democràtiques, que guanya ERC. Aquest partit guanya també després
Es presenta el llibre sobre els cent anys d'existència de La Camèlia.
les eleccions celebrades cada quatre anys.
El pressupost municipal és de 7.475.000 ptes. i el nombre
1981
La Vajol té 70 habitants, nombre que s'ha estabilitzat fins als nostres dies.
d'habitants ratlla la norantena.
1981
El president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera i Costa, inaugura el monument a Lluís Companys al coll de la Manrella.
1982
Es constitueix la Comissió d'Actes «Lluís Companys», amb seu a la Vajol.
1984
Desembre. Es canvien les del coll de la Manrella.
1986
Març. Un total de 3.428 hectàrees dels paratges de les Alberes són declarades, pel Parlament de Catalunya, Paratge Natural d'Interès Nacional. Dia 19 de
juliol:
cremen
7
monjoies
les Alberes.
Febrer. El
president de la Generalitat Catalunya, Jordi Pujol, torna a la Vajol en una visita institucional. de
Es normalitza l'escut local.
S'inaugura el monument al Miner, homenatge als miners de talc. La
Vajol
té 69 habitants.
en
Portant el
penó.
Vista
parcial.
8
Vajol, pulcre, senzill entranyable poblet pirinenc, obert al sol, a boira, a la pluja, a la neu i al
La i
vent de
la
tramuntana; conjunt
d'arquitectura tradicional, situat dalt d'un turó, en un replà granític, a dos quilòmetres de la ratlla que separa la
Catalunya
Nord del Principat.
El terme municipal és molt reduït. Altrament, el nucli urbà es troba molt a prop del límit
Nucli envoltat de prats, que a
la
vara
companyia
com
si la
vetllés sempre
per infondre-li ànim i
ajuda;
el
carrers
seu
es
de
l'església parroquial seva
fora, que en té cura pel seu passat i pel servei present que
i testos amb tota de flors, sobretot hortènsies i malves.
També hi ha de televisió i xemeneies que fan enfilar cap enlaire columnes de fum, que deixen sentir al seu pas flaires d'autèntica llenya cremada.
parterres mena
Els
seus
habitatges
construïts
entre el rocam, amb els
estables a la planta baixa i l'habitacle al primer pis, comunicats sovint per una escala exterior d'un sol tram i acabada en una terrassa. De
façanes
de
pedra
vista
a
enlluïdes, porxos, antigues
municipal. concentra
empedrats, la majoria estrets i en pendent, racons amb
interior, petits
en
porcelleres i estenall de teules vermelloses als teulats; algunes cases, ara, amb la coberta ensorrada i les parets dretes. Altres, més afortunades, restaurades
majoritàriament per gent de
els
'presten.
antenes
La plaça Major, espai essencial i característic del poble, és un lloc de tertúlia on destaca també una font, que actualment no raja, damunt la qual hi ha, dibuixat sobre unes rajoles de ceràmica signades per l'artesà Joan Oller i que porten data de
mapa turístic del s'indica la ubicació de les fonts del terme. Són, aquestes, unes fonts generoses, amb aigua de
l'any 1976, municipi
on
un
primera, saludable, fresca i cristal-lina, que prové dels que baixen i s'escolen per la muntanya i que brolla constantment. No podem pas deixar de recordar les principals cases de pagès i les masies dels voltants del poble. recs
mèdic, també municipal, amb
feines, són gent gran, endurida
tot el
qual
pel
sigui
un
faciliten als habitants d'aquest petit nucli urbà els serveis més necessaris, encara que només
Els
es
dia
noms
a
la setmana.
dels
Després
de la
plaça principal
troba la plaça de Joan XXIII i la de l'Església, que formen un conjunt notable d'arquitectura tradicional. es
recordar: Ponent, Tramuntana,
en
el nostre hem
urbà, gairebé
oblidat.
les
A partir d'aquí ja Llansó gairebé podem parar de ...
Sant Martí, municipal i
que
perruqueria dispensari
entorn
Terme, Afores, Joaquim
comptar.
una
de nosaltres,
Illes, Agullana, Darnius, Generalitat, Nou, del
Maçanet,
En el lloc on hi ha l'escola existeix un complex que comprèn l'edifici de l'Ajuntament, el Centre Cultural un
són ben fàcils de
carrers
expressius i, alhora,
treball realitzat en el camp, solcant en les entranyes de la terra. Pràcticament no hi queden infants ni gent jove. Hi impera un nivell de tranquillitat i de bon acolliment que molts
La majoria dels seus habitants, oberts, hospitalaris, senzills,
segueixen
costums i
unes
mateixos mateixes
uns
9
Carrer de Darnius.
Plànol de la vila. 1.- Carrer de Ronda. 2.- Carrer de Darnius.
3.- Carrer de
Maçanet.
Major. 5.- Plaça
4.-
Plaça
Joan XXIII.
6.- Església. 7.- Carrer Nou. 8.- Can Llansó.
Can Quera. 10
Les
centenàries masies del
terme de la
Vajol,
bastides entre camps de
conreu
i boscúries,
es van
sense ningú. A poc a poc les cases de pagès, com també moltes de les del poble, s'han anat abandonant. La seva gent, que bàsicament vivia de la terra, ha anat
quedant
marxant cap a les ciutats i les viles més importants, on la industrialització s'ha anat
consolidant. Altres han marxat cap a la costa per treballar en
qualsevol guanyar
cosa, per tal de tres mesos més
en
diners que
pagès
no
pas fent de
durant tot
l'any.
Mentre, els camps s'han deixat ermar
i la terra torna
a
quedar
amagada pel sotabosc; les cases, en la seva majoria, han deteriorar-se a degoters, el vent ha aixecat les teules, les pluges
començat causa
a
dels
han acabat per provocar l'enfonsament de les teulades i els desaprensius han arrencat portes i finestres. Les romagueres, els esbarzers i els matolls se'n van apoderant. Se'n
van a
terra, utilitzant-se
només, si fa al
cas, per
a
recollir-hi el bestiar. Les velles masies, amb estructures semblants a les de
les
antigues cases del poble, si bé més grans i bastides amb materials rudimentaris, amb pedra de la contrada, no desdeien pas del paisatge. AI
contrari, n'eren
un
complement.
Encara ara, abandonades i tot, mostren la idiosincràsia muntanyenca i ens recorden les condicions de vida que s'hi
desenvoluparen. En la
majoria d'elles,
la
distribució de les dependències és ben senzilla. A la planta baixa hi ha la quadra i les corts per al bestiar; a dalt, al primer pis, l'habitacle pròpiament dit, amb la cuina, el menjador i les cambres. Adossat a la casa trobem el porxo, per al carro i la tartana, que també servia de pallissa, i el corral de l'aviram o de les cabres, el paller i l'era. La casa tenia escales exteriors, el terra de
.les habitacions solia ésser
la solera
enrajolat,
era
amb
teulades
eren
suro.
fetes de teules
roges. Algunes disposaven d'esplèndids cortals, però la majoria eren senzilles i pobres. Amos i mossos tallaven llenya, arrabassaven els terrenys i feien carbó; treballaven la terra per sembrar-hi cereals i
llegums.
Conreaven
tros de
un
vinya
per
tal de tenir vi per l'any i disposaven d'unes oliveres, de les quals aconseguien l'oli per a amanir. També tenien un
ramat, amb algunes vaques,
ovelles, cabres i porcs. Els porcs, sobretot, els engegaven per les suredes, els alzinars i les
castanyedes,
glans
on
i castanyes per
els industrials suro-tapers. Les principals cases de pagès a masies del terme són aquestes: cal Guixeter, can Comaulis, can
Barris, can Capelleres, can Martí, can Canta, el Molí, Coll de Lli, mas Sec, mas Castells, el Perdigó. Endemés, can Quera i
can
Tibau
es
troben
compartides entre la Vajol i Agullana. D'aquestes tretze masies, cinc d'elles solament resten habitades; les altres estan
en
ruïna.
a
Darrerament
Les dones tenien cura de l'aviram i dels conills. Tot això no completava la cria i hi havia
es
Testament de Guillem Sendred (1113-1114) " ...
(
...
que pren per
nota
un
cert
interès per a la seva restauració i explotació, tot i que difícilment tornaran a recuperar el caire que s'ha
marmessors
) Bernat Guifred i Bernat
Ramon
d'Utrera; elegeix sepultura a Vilabertran, església a la qual llega un mas situat a la Vajol, un altre mas ( ) i la mula amb sella; llega el seu mas de Mager a ( ) en Violari, per tal que després de la seva mort passi a Berenguera i els seus ...
...
germans; a la seva esposa Ricsendis l'esmentada batllia i feu i la penyora que té al mas;
Berenguer Bernat, els feus que a la Vajol; a la seva esposa, les penyores que té i ( ) que té a
té
...
a
Biure".
assenyalat, ja
trobaven
alimentar-se.
també
de l'alzina surera: el Les eres i els patis de les masies acollien molts rusquers, (piles de rusques a pannes de suro), emmagatzemats a l'aire lliure, i âllí mateix es feien les transaccions comercials amb
l'escorça
cabirons, llates i rajols i les
11
que, més aviat,
hi ha una tendència a convertir-les en residències de cap de setmana per a estiuejants, amants de la tranquil-litat i de la natura
incontaminada.
de les en els ruscs majoria de suro,
l'explotació
abelles, les quals, fets
en
la
produïen
seva una
exquisida
mel de
romaní i de bruc. Els vailets paraven trampes i ballestes, mentre que els homes de la casa, caçadors nats, treien també rendiment i diners de la caça. Els amos de les cases grans vivien com a senyors gràcies
a
Can Barris.
L'ordenació rural catalana al servei del i de la família, és un sistema jurídic que dóna força a la figura de l'hereu, la pubilla i els fadristerns o cabalers, i es coneix com pairalisme, per raó de ser la casa pairalIa seu de la família organitzada.
patrimoni
L'hereu, aquesta institució secular nostres comarques
de les
és tingut per continuador i curós servidor i mantenidor de la unitat familiar, que així es perpetua de
generació
generació,
en
les
esqueixant
camperoles,
branques
anomenats fadristerns
..........
Cf) ..........
CI: (.)
o
mentre se'n
van
que els altres fills, cabalers, formen.
Segons el Dret català, el mot hereu té el significat de fill baró, generalment el primogènit, que hereta tots o la major part béns dels seus progenitors, els pares. Pot arribar una
a
rebre'n les tres
com
del
part alíquota
A més de la
l'hem
figura
definit,
�,
dels
majors,
quart
restant.
clàssica de l'hereu, tal
hi ha la de l'hereu escampa,
els mercats i les fires.
La
institució, filla de la llibertat de testar i del respecte a la casa pairal, que es perpetua de pares a fills, es pot dir que actualment es troba
en una
fase
\
\ '<, \
__._.
regressiva,
essent cada
vegada
més
desconeguda en els medis no rurals. Quan es dóna el cas de manca de fills varons, o perquè aquests no són pagesos o observen mala conducta, el nomenament recau, llavors, en una filla, la qual és anomenada
pubilla (que no s'ha de confondre amb la mestressa esposa de l'hereu i mare de la prole engendrada). Fins i tot, a vegades es pacta amb l'hereuer, també anomenat pubill,
__
:., La
quartes parts, més
aquell que dilapida el patrimoni familiar entre les dones, el joc, el vi, la cacera, els balls i les festes
i
0Z;��j��fij�'Ç__\
paràbola del fill pròdig.
així perpetuar el cognom del dictador). D'altra banda, el fadristern o cabaler, nom amb el qual són coneguts els fills que no arriben a ser hereus (cabalera, si es tracta d'una filla que no arriba al pubillatge), és educat amb la finalitat d'independitzar-se i, tant si es casa amb una pubilla i passa a formar part d'una altra casa pairal, com si abandona el treball de la terra, sol mantenir la consciència de pertànyer a la nissaga de la seva casa pairal, a la qual, en els moments de grans esdeveniments familiars i en les grans
solemnitats, retorna, a pesar que tot continua sota la presidència de l'hereu. De la casa pairal es poden rebre: els peculis o béns propis de cada fill; les donacions propter nuptias, amb les quals es pot assegurar la restitució del dot de l'esposa o constituir l'escreix, que és
una
donació que el marit fa
a
que és qui es casa amb una pubilla, per tal que els fills duguin el nom del llinatge de la mare
la muller tot tenint
(quelcom
dot d'ella; i, en morir els pares, la llegítima, de la qual se solen descomptar els avenços susdits,
semblant es va adoptar pel general Franco, en néixer el seu nét primogènit, ja que en comptes de dir-se Francisco Martínez Franco té l'ordre dels cognoms canviat, per
en
compte les qualitats
personals i, normalment,
en
correspondència
al
per bé que demanar-la equival, en molts casos, a trencar les relacions amb la casa pairal.
L'hereu, doncs, més que la pubilla, encarna el sistema successori tradicional de Catalunya,
que, en aquests temps de primacia urbana, moltes propietats rurals hagin sofert l'abandó
evitant la
i molts
disgregació de la propietat, principalment rural, i, més aviat, el minifundisme. D'aquesta manera es nodrien dedicaven professions liberals
ciutats de fadrins, que
principalment a en es
les
pròpia
es
o
entraven
el món del comerç i de la indústria; alguns feien capellans i, fins i tot, altres esdevenien
militars, si bé d'aquests últims n'hi
havia ben
pocs. Hi ha
qui diu que el país català és obra dels hereus i Barcelona és obra dels cabalers. Cal
creure
agrada
que
que
qualsevol primogènit
a
pobles, especialment de muntanya, el despoblament, la qual cosa fa que més d'un es qüestioni la possible crisi de l'hereu i de la
l'anomenin, familiarment,
I
vida
encara
de bo
es
camperola. que els
pogués
temps siguin
retornar
a
les
uns
altres,
propietats
tant
rurals
l'alegria de viure-hi. Perquè així sigui és necessari de dotar-les dels mitjans que les facin econòmicament rendibles i socialment justes.
li
l'hereu.
constància d'una tradició perquè simbolitza una posició de seny-treball i de responsabilitat familiar. Com Si més no,
com a
catalana i
es pot tenir ben clar que, en tots els aspectes, els fills han d'ésser iguals per a llurs pares, i aquests tant han de fer per un com per
també
als
altres, donant-los-hi
de bell
i dins les
antuvi,
oportunitats i els mitjans necessaris perquè puguin desenvolupar la seva pròpia personalitat dins la societat en la qual els ha tocat de viure; i això, en igualtat de seves
possibilitats,
les
13 Can Llansó, entre
prats
i boscúries.
condicions. I que siguin les seves aptituds i afeccions les que determinin la seva bona marxa pel camí de la vida; en altres mots, que escullin per ells
mateixos el seu futur. I és que, avui dia, els costums canvien molt de pressa. Vivim
en una
transformacions,
la
de la
qual
gent i fa que les
s'assemblin
plegats,
un
a
les
època cosa
noves
de grans
influeix
en
generacions
anteriors, emprenent,
la vida no
tots
camí més modern i comunitari.
pagesos que encara no se n'han donat suficient compte van quedant aïllats, essent les
Alguns seves
possibilitats
de
més limitades. Potser els motius que hom
pugui
supervivència siguin
cada
vegada
més generals del
pensar. Hi ha també el fet
afegit
Família Nou, retrat familiar fet al final del segle XIX.
El al costal de
14
E
I territori de la Vajol és drenat per la Guilla, un rierol afluent del
que neix sota el coll de Lli, i per altres torrenteres i barrancs.
Llobregat d'Empordà
Notícies de l'any 1955 expliquen que el projecte de proveïment d'aigua a la població, pressupostat en 78.982 amb la
ptes., s'havia aprovat, qual cosa aquesta
millora
es
convertí
promptament
en una
El
consum
màxim és de
43,4 mvdía: és
a
dir, la mitjana
és de 222 litres per persona i dia, per la qual cosa la capacitat mínima de proveïment permetria de subministrar a una població de 234 persones, lleugerament superior a l'actual nombre de 195 persones de població màxima estacional. Els 410m3 de capacitat total dels dipòsits suposen unes reserves equivalents al consum d'un període màxim de
realitat.
9,5 dies.
Actualment hi ha una captació d'aigua amb un cabal mínim de 0,6 litres/seg., si bé hi ha tres dipòsits de 260 rn', 100 rn"
La Vajol compta amb aquest do de la naturalesa. Hi ha deus, rierols, basses i fonts d'aigua cristal-lina que baixa dels punts alts i que brolla dins
i 50 rn',
respectivament.
del bosc i
també
es
safareig públic, lafont d'Avall.
en les clarianes; pot ben dir que cada
masia de la Vajol té una font fresca i regalada ben a seu. Les més conegudes prop són aquestes:
d'aigua
La font de l'Avellaner, a la finca de can Barris, on es traba un dels castanyers (Castanae sativa) més grossos de la rodalia i també la font del Cucut, ambdues camí del coll de Lli. La font del Perdigó, a prop de les mines, l'aigua de la qual diuen que treu les berrugues.
La font d'Avali, coneguda també amb el nom de font de Sant Martí. Sobre la font hi ha
una
capelleta,
havia
hagut
sant. Amb
ara
una
buida,
imatge
on
l'aigua d'aquesta
font s'omple el safareig del comú i es reguen els ametllers (Prunus dulcis) deis horts de sota. També hi ha un freixe de fulla gran (Fraxinus molt gros.
excelsior)
D'urbanes, tenim la font de l'Amor, a l'era de can Canta,
Major, al
troba
aquifolium)
gros i ben bonic.
una
deu
o
L'estiu és l'època més per a anar a les
adequada
tranquil-les fonts, ombrejades moltes d'elles pels castanyers i les alzines sureres (Quercus
suber
grèvol (llex
Totes aquestes fonts evidencien la riquesa,
una
quant disponibilitat d'aigua potable, d'aquests paratges. I de segur
podria
més, ja que
La font del Noc, de cal Guixeter. En el camí de baixada, des de l'aparcament la font, a la vora mateix del camí, hi ha una bona plantació de cirerers (Prunus
un
originar
per tal de
L),
degustar-hi
arrossada, fer-hi
una
costellada o, si més no,
que n'hi
bell
que poden una font.
Fora del terme tenim la font de Santa Maria, al mas Cros; la font de la Cortada, al mas Portell, i la font del Noc, anant cap a la Manrella pel vell camí, on es
La font d'Amunt, al costat d'una filera d'avellaners (Corylus avellana), en el carrer d'anar a can Llansó.
i la de la plaça mig del poble.
és fàcil de trobar dolls d'aigua
La font de can Martí, amb avellaners al seu voltant, a tocar el mas del mateix nom.
hi
del
en
a
efectuar-hi una berenada. Per a recollir aigua hi ha la Llei
de les Fonts, aquella que diu que les ampolles són primer
haver moltes
que les
aquesta
primer
zona
garrafes i els gots ampolles.
que les
15
� -.
-_
a
-
---
ïz:
re- ... ,
f1"¡";,al
co� ....o{
I
o
{ ...
•
co",f,..c.';
avium). La font de Sant Silvestre, mirador de La font de
en
el
l'Empordà. can
Quera, ben
a
mateix nom, tocant el camí vell d'anar a Manrella, on hi ha un tell (Tilia) que fa molta ombra.
prop del
mas
La font de
d'aquest
can
Comaulis.
La font Pajarito, al pla deis Estanys, on es troben alguns bells exemplars de ginebre
(Juniperus communis).
Fonts del ferme.
Tot i la
irregularitat de les pluges, lesfonts del terme
16
Les
condicions
temperatura mitjana inferior
atmosfèriques pròpies
de si
la zona mediterrània, bé amb la important incidència de la tramuntana, són les que dominen en el clima de la
Vajol.
5
a
OC).
A la
primavera, assolellada, el paisatge vegetal es recupera
tot donant una gran vistositat i coloració a la natura.
Amb les
típiques temperatures altempordaneses, en general fredes a l'hivern i temperades a
La tardor té una llum nítida i formosa gràcies a l'acció de
l'estiu, la mitjana anual oscil-la màxima i 5 -c de mínima.
que escampa la fullaraca i, a la vegada, comença a portar-nos el fred.
Les mínimes per sota a "C es donen només en els mesos de
L'estiu és xafogós, amb d'un aire tebi i net molt
desembre, gener i febrer i, excepcionalment, pel
agradable
novembre. No hi ha cap mes d'hivern que pugui considerar-se dur (amb
A l'hivern, els boscos
entorn dels 15/16 "C de
les ventades de la tramuntana,
de
i estan
com
un
buf
respirar.
caducifolis han una
ragen constantment. Font de can Quera.
perdut
adormits,
la fulla i de tant
tant la
neu els cobreix amb mantell de color blanc que els fa molt bonics. en un
Són poc freqüents les calamarsades i les pedregades, però sí que hi ha dies de boires baixes. Quant
a
precipitacions o pluges,
aquestes són irregulars i, en general, no gaire abundoses. Els estius són secs, i plou, sobretot, la primavera i a la tardor. Hi ha
a
anys en què se superen els 1.000 Vm2, mentre que en altres no s'arriba als 400 Vm2, i es calcula una mitjana de 600 Vm2, amb uns 60 dies de pluja a l'any.
Amb les
seves traces
de
Dites populars sobre el temps
duresa, de sequedat i
d'impetuositat,
entra amb
pel
força
la tramuntana a
l'Empordà puig
turó del Paní, el
Neulós, les Salines, l'Albera
Si la Candelera fred és fora; -
...
que és quan pren de canígorenc i resulta ésser la més desordenada i emprenyadora, escombrant les comarques de l'Ait Empordà i el Baix Empordà i anant a morir a la ratlla de Sant Feliu de Guíxols. o
pel Canigó,
el
nom
Pel que fa a vents, predominen els forts del nord, sobretot la
tramuntana, que pot passar dels 120 quilòmetres per hora, la qual arriba de cop i sense avisar i és capaç de bufar durant cinc dies seguits; de segur que és l'element climatològic més característic de l'Empordà.
Aquest
fenomen
es
produeix
viu.
trobar-se i barrejar-se prop del Rosselló els corrents d'aire provinents de l'Atlàntic, canalitzats pels Pirineus, amb les massesd'aire que hi ha sobre el golf del Lleó.
i .·Perpinyà
La
plourà El
'Figueres o
I
� \
:\ .'
infla les veles
Diuen que el
-
Pel novembre hi ha l'estiuet
-
de Sant Martí
-
(11
de
novembre):
dies de bon temps. La setmana dels barbuts
ser freda (mes de gener: Sant Pau, Sant Antoni i Sant Honorat).
sempre sol
-
Quan és núvol i es comença fer un clar cap al Portús (ull de tramuntana), que es va fent -
a
-
/Blanes ____
temps que fa
40 dies.
\ alamós � Guixols �an[ Feliu de
lona de màxima intensitat Zona on bufa la tramuntana
de millor gana.
gros, farà tramuntana.
Gir¡na \.
_.
cabretes,
el dia de Rams dura
uns
i aclareix el firmament.
\
ha
hi haurà pastetes.
Quan plou de tramuntana,
plou
La tramuntana, a l'Empordà, és una creació: tomba xemeneies i vagons de tren, vincla els xiprers i altres arbres, eixuga la roba estesa, mata els microbis, ofega les veus i les
és gens d'estranyar que la Vajol gaudeixi de molta lluminositat durant tot l'any.
Canigó fuma, tindrem
17
tota
no
\\
aviat.
Quan al cel hi
terra
-
De resultes de la tramuntana,
V�Îbl
Zona
on
bufa
la tramuntana.
raig.
porta mantellina,
-
o
(�'.��
un
La Mare de Déu del Mont
-
a
murmuracions, neteja l'ambient, aixeca les fulles i la ,'-'-
maig, cada dia
Pel
-
gropada.
en
polseguera,
el
si la Candelera riu, el fred és
-
Situació isobàrica de tramuntana.
plora,
Per Sant
tramuntana a
Sebastià, I 'Empordà.
La Vajol s'ha
desenvolupat l' ombra de la
església.
a seva
.
18
Prop
del
poble
hi ha
també pas natural d'entrada i sortida de la península Ibèrica cap als altres països d'Europa.
diverses restes
arqueològiques megalítiques -dòlmens i menhirs- i una necròpoli hallstàttica (camp d'urnes) can
a
Bech de Baix, al peu de la
carretera
d'Agullana
a
la
Vajol.
Civilment, són ben poques les dades documentals,
històriques, que sobre la Vajol.
es
coneixen
castell de
segle
Mont-Roig
fins al
XVII.
Aquestes dependències devien molt als enllaços
es
matrimonials dels senyors de
Mont-Roig,
els
manera,
convertiren,
es
quals, d'aquesta
sobretot
Aquest singular territori ha estat, tradicionalment, punt
Apareix, de
contacte entre diferents
cultures,
un
lloc de pas de com és el cas
grans exèrcits, del Portús, per
on
passà
el
en
l'edat
mitjana,
com
una dependència dels senyors del castell de Mont-Roig, situat en el terme municipal de Darnius, junt amb les Illes, Bosquerós, Sant Llorenç de la Muga i altres llocs, com la torre de Picalquers, si bé alguns
d'Hanníbal, amb la mítica presència dels elefants, durant la Segona Guerra Púnica, a
d'ells,
l'entorn de
Domícia,
l'any 210 aC. s'hi féu passar la Via que unia Roma amb
castell de
Després Hispània
per la Narbonesa,
municipi d'Esplugues de Llobregat (Barcelonès), no passaren
aquesta
com
torre
Picalquers, a
dependre
o
del
del
d'ençà del segle XVI, senyors, barons i comtes de Darnius, senyors de Bret, senyors del castell de la Bastida, senyors de Meca, barons de Campmany, comtes de les Illes, etc. en
Se sap, també, que durant l'edat mitjana la Vajol pagava els delmes al bisbe de Girona. Així consta en els documents esmentats per F.
Monsalvatje primer
Noticias Históricas. El
a
document, el qual,
a
més,
ens
la primera referència històrica que tenim
proporciona
sobre la Vajol, data de començament del segle XIII, concretament de l'any 1226. Tracta de l'homenatge que
presta Galceran, senyor del castell de Mont-Roig, al bisbe de Girona, Alemany d'Aiguaviva, pels delmes de la que surt esmentada amb la forma de Sti. Martini de Savayol/o. El segon document
parròquia, és de
l'any 1280, en què Galceran, senyor de Mont-Roig, torna a prestar homenatge al bisbe de Girona, llavors Bernat de Vilacert (Vilert), pels delmes de la la qual és anomenada amb la mateixa
parròquia,
forma toponímica de Sti. Martini de Savayol/o. Aquest segon document es troba a l'Arxiu Diocesà de Girona.
Al campanar hi havia dues campanes. A la
bisbe Bastero,
sagristia,
en
la
seva
el
visita
l'any 1718, hi trobà els següents objectes: de
En aquests dos documents es veu ben clar que el senyor de Mont-Roig reconeix el dret al bisbe de Girona per cobrar els delmes de la Vajol. Així, doncs,
la Vajol fou,
sens
dubte,
Vajol, i d'altra part aquesta mateixa gent pagava delmes al bisbe i a la Seu de qual
lloc, forçosament,
de
petxina,
plata.
Un pixis petit, de plata. Un portapau, de plata. Cinc casulles, de diversos
-
-
-
colors. Una capa. Onze tovalles. -
-
Frontals per a tots els altars. Dues albes, amb els seus
-
-
amits. Una bossa de corporals. Uns corporals. Cobrecalzes de tots els
-
donava
-
a un
progressiu reforçament de les
patena, de
Unes crismeres amb
-
de la
cosa
una
plata.
un
petit llogarret, per una part depenent d'aquests senyors del castell de Mont-Roig, els quals bé que deurien treure algun profit material de la gent
Girona. La
Un calze i
-
-
colors.
economies dels grans senyors i també de les corporacions
religioses (monestirs i catedrals) a costa del gradual empobriment del poble i del clericat rural. En definitiva, el sol fet que a la no hi hagués cap castell, sinó que fos una mera dependència del castell de Mont-Roig, explica la raó per la
Vajol
qual fou
un
història civil
lloc
sense una
pròpia.
En canvi, la vida
religiosa de la forneix més dades Vajol d'interès, per raó que, evidentment, a la Vajol hi hagué, segurament des de ens
temps antiquíssims, constituïda amb la seva a Sant Martí. església En suma, es pot ben dir que la petita història del poble de la una
parròquia,
dedicada
s'ha
desenvolupat a seva església parroquial, que és, a la vegada, Vajol
l'ombra de la
dels punts de referència seva vida social. un
indefugibles de la
Estàtua de
Sant Martí.
19
de Sant Martí.
L'església 20
L
' església parroquial, dedicada
té
a
un
campanar amb dos arcs de quart de cercle; l'edifici pertany al romànic avançat de la comarca (s. XII-XIII). Més endavant s'hi adossà la
d'espadanya
rectoria,
i per tal de celebrar-hi reunions.
d'exposicions
sant Martí,
vivia el capellà que la regentava parròquia; a hores d'ara hi ve a celebrar la missa un capellà, els serveis pastorals del qual també on
comparteixen
altres
de
és d'una sola nau, absis semicircular que, com a fruit d'una descurança urbanística, està mig tapat per unes construccions urbanes un
que li han estat pràcticament adossades. La portalada, situada al mur del migdia, té tres arcs, llinda i timpà llisos; damunt d'ella hi ha una
Adossada
havia servit d'escola i que ara, amb el nom de Casa de la
sobrealçats
a l'església hi ha l'antiga sagristia, que també
Vila-Museu, té habilitades
dependències
per
a
sala
unes
afegiren, a la vegada, capelles laterals i, posteriorment, el cor.
dues
L'església
amb
fornícula que, com la majoria de les que foren despullades durant la Guerra Civil, encara es manté buida.
pobles
la rodalia.
S'hi
Els
romànics varen ser en els segles XVII i XVIII, formant un terrabastall i servint també de fortificació. murs
A
l'exterior,
sota el
rellotge
mecànic del comú, hi ha un rellotge de sol, gran i amb la part de dins ovalada; té detalls molt
suggestius,
com
la
llarga
escala exterior d'accés al campanar, la silueta del qual dóna una fisonomia inconfusible al poble. Ja en el segle XIII, l'església de la Vajol havia passat a ser una
sufragània de la parròquia d'Agullana, la qual cosa es dedueix del fet que, en la relació d'esglésies que pagaven dècimes s'esmenta, l'any 1279, la capella de
Sa vagal (Rationes Oecimarum Hispaniae, de
Josep Rius, pàg. 82),
com a
ecclesia
parrochialis. En
un
document que correspon
fa constar que l'any 1314, no era solament l'església de la es
a
veïnat de la
Vajol
anomenat
Stapciata.
si bé
això no impedeix pas que en molts documents relacionats amb la mateixa església continués essent aquesta esmentada
un
Vajol la que estava unida, com a sufragània, a la parròquia d'Agullana, sinó que també ho
de la Vajol el segle XVIII, essent sufragània de la d'Agullana, però és ben clar que en aquesta època s'havia produït un ressorgiment. Bona prova d'això és la llista de La
parròquia
continuava,
peces i
en
objectes sagrats
que
consta en la documentació de
la visita del bisbe Bastero, de 1718
l'any de la
que
el requadre Això revela 19). església rural ben
(veure
pàgina
era una
de Tort i la de Santa Maria de
i proveïda d'indumentària i d'objectes
Sa Estrada.
sagrats.
En
L'any 1856, quan
el bisbe
Lorente y Montón
va
estaven
l'església de Sant Julià
agençada
Interior de un
1362,
altre document, de es
l'any parla de la parrochia
Sti. Martini de
Savayol/o,
suffragània eclesie de Aguyana (Trasllat del Llibre Vert, pàg. 148),
on
figura també
esmentat
fent la
l'església.
arribar,
visita pastoral, a l'església de la Vajol, consta que fou rebut pel "Párroco de El Abajo!". Això dóna a
entendre que, potser des de feia temps, tornava a haver-hi
seva
rector resident i la
parròquia
havia deixat d'ésser sufragània de la d'Agullana. Era una parròquia normal i independent, i d'aquesta
fins als
manera
ha
nostres
dies, concretament fins
perdurat
que Mn. Lluís Gala s'ha vist obligat a deixar la parròquia per haver-se posat malalt. -
L'actual rector és Mn. Josep Planas i Planas i l'església està regida, en els seus assumptes patrimonials i econòmics, pel Consell Parroquial Sant Martí.
El dia del Ram.
21
Distints motius. 22
En
les
parets interiors
de
l'església de Sant Martí de la Vajol hom hi pot veure unes pintures de caire popular, naïf, que representen estranys símbols esotèrics
d'ampli contingut
simbòlic.
Hem de tenir presents les característiques de secretisme que la maçoneria imprimeix a la seva vida, i, per a més inri en
aquest
cas, el
lloc,
una
església catòlica. No en podem pas donar fe, però tot fa pensar que aquestes pintures provenen dels les
francmaçons de comarques gironines, cosa
estranya si tenim compte la forta tradició gens
desenvolupament de la maçoneria a l'Empordà
en
i el
des
que les tropes
(1811-1813) una
sèrie de
napoleòniques implantar-hi lògies,
van
especialment a Girona i Figueres, que constituïren important nucli maçònic al
1898.
un
servei de
l'emperador, Maçònic, i del seu germà Josep Napoleó (de motiu Pepe Batel/a), primer rei de les Espanyes i de les protector
L'època considerada de major esplendor, quant a la maçoneria a les comarques gironines, s'estén de 1880 a
de l'Orde
Indies, Gran Mestre de l'Orde del Gran Orient de França.
Els historiadors de la
maçoneria ens apropen a un sociològic i polític molt ampli, al mateix temps que enriqueixen les biografies dels context
seus
components amb llurs
inquietuds
culturals
i
Lògies maçòniques que, partir de 1868, s'anaren
a
distribuint per localitats ben diverses, moltes d'elles de marcada activitat suro manufacturera, amb gran proliferació de tapers entre els seus membres.
ideològiques, com també amb l'activitat politicosocial, que en molts casos es traduïen en beneficis per a les comunitats locals a les quals pertanyien. La creació d'ateneus,
cooperatives, mútues, escoles laiques i cementiris civils,
i empreses d'abast més llarg, com són el republicanisme federal i el catalanisme polític, són alguns dels seus
exponents.
ministres i d'alts càrrecs que formaren part dels vençuts durant la Guerra Civil i que hagueren de seguir els camins
de l'exili, per al qual molts d'ells escolliren
Empreses que gairebé portaven aparellat l'enfrontament amb
Església
a
vegades
sempre
una massa
clerical i immobilista.
Són considerats maçons, el president de la Segona Manuel Azaña; Diego Martínez Barrio, president provisional de la
República Espanyola,
República en 1936 i 1939, i també president a l'exili; el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; el també president a l'exili, l'empordanès Josep Iria (simbòlic: germà Galilea de la Lògia Gesoria a l'Orient), i bona part dels diputats, de
com a
darrer reducte
la Vajol i, més concretament, can Barris. Hi ha qui diu que hi
estigué ubicada una seu maçònica; d'aquí que es doni un especial relleu a aquests dibuixos esotèrics, que es esborrant amb el pas del
van
temps. Una altra versió, aquesta amb molta més consonància amb el recinte i el seu esperit, assenyala el fet i el significat
Estranys
religiós d'aquestes pintures, consideren d'estil renaixentista i que enllacen diverses advocacions marianes amb símbols a atributs de la Passió, precedits per la silueta que
es
gall, d'acord amb següent composició.
del
la
símbols
esotèrics, d'ampli
contingut simbòlic.
nostra
alegria
dels malalts
=
=
l'arpa,
i la salut
el calze.
Altar del Roser, on es traben representades les lletanies del el rosari: l'estrella del matí
la Altar deis Dolors: el gall sant l'escala de Pere; negació davallament del cos de Jesús
mirall sol; el mirall de justícia i balances; la porta del cel; la torre de David; la casa daurada; l'arca de l'aliança; la
de la creu; la mà
=
=
torre de
marfil; la
causa
de la
=
=
el pos del temps
van
Pilat
fet de clavar els claus
es =
el
...
A les parets dels altars .dedicats a Sant Miquel i a Sant Antoni sembla ésser que hi ha més figures, però actualment estan
Dibuixos que es esborrant amb
=
renta les mans; el martell
tapades.
23
En la visita pastoral efectuada l'any 1314 pel bisbe Vilamarí a la Vajol, l'església i la
parròquia són esmentades amb el nom Martí de Savegol, que és sufragània de l'església d' Agullana. Això
de Sant
obstant, es fa constar que a la Vajol capellà resident, el nom del qual era Berenguer Polvirell. Ell és, doncs, el primer rector de la Vajol que coneixem. Com era costum en aquella època, s'esmenten sis feligresos que testifiquen sobre l'estat de la parròquia: Pere Ruira, Guillem Ferrer, Castelló Sabater, Pere EsqueI, Guillem Mayà i Perpinyà Saga. no
hi havia
No deixa de tenir interès allò que aquests sis testimonis explicaren al bisbe. Del que digueren sobre el rector es dedueix que, en aquella
El dia de cantar
els clergues no observaven pas gaire bé el celibat eclesiàstic. Es fa constar, alhora, que
època,
el rector
es
negava
l'església perquè anual que, de
encendre els llums de li donaven la retribució
a
no
consuetud, li corresponia.
no volia pas urgir la celebració de la festivitat de l'Exaltació de la Santa Creu, en la qual tothom treballava com si no fos un dia festiu.
Tampoc
L'any 1420, el bisbe l'església parroquial de
Bertran passà visita a Sant Martí de Çavayol.
Es fa constar,
a l'acta, que en la dita església hi havia tres altars i tres beneficis. Un era el benifet del rector, que posseïa Pere Bernat. Per tant, en aquella època encara hi havia rector resident a la Vajol. L'altre benifet era el de
l'altar de Santa
Agnès, que tenia
un
capellà
anomenat Joan Pont, que no residia a la Vajol. Finalment, el tercer benifet era el de l'altar de
Sant Joan, que no l'obtenia cap capellà. En posteriors visites pastorals es fa constar que en aquest altar de Sant Joan no s'havia fundat cap benifet. El bisbe Casanova també passà visita a la
Vajol, on perquè el
hi havia cap capellà resident benifet de la rectoria el tenia Tomàs
no
els
goigs (1947).
Saun, prevere, resident a Agullana. Això considera, normalment, com un signe de
decadència,
si més
no
es
demogràfica.
En la visita del bisbe Bernat de Pau
es
diu
l'església parroquial de Savayol no hi resideix cap capellà guia pauperrima, és a dir, perquè era molt pobra. Malgrat tot, encara hi havia reservat el Santíssim, es beneïen les fonts baptismals i s'hi guardaven els Sants Olis. En canvi, l'any 1527 passà visita el bisbe Boil, que ho va fer per relació jurada del rector d' Agullana (el bisbe no va pas anar-hi personalment, a la VajoI). Es diu que a l'església de la Vayoll no hi ha el Santíssim, ni tampoc aigua a les fonts baptismals, que no es disposa dels Sants Olis i, per tant, els sagraments els administra el rector d' Agullana, Joan Massa, el qual presta aquest servei en lloc d' Antoni Cassanya, de Terrades, que tenia el benifet de la rectoria de la Vajol però que no que
a
residia al poble. L'any 1545 efectuà
Margarit,
una
visita el bisbe
nebot del cardenal
Margarit,
en
la
qual,
a
nou altar fa constar que el
més de fer esment d'un
dedicat a Santa Maria, es servei religiós de la parròquia havia passat a càrrec del rector de Darnius. El bisbe mana als
per lo Rector de Darnius, i ara pel d' Agullana; i attenet així mateix que lo dit Poble modernament fes
augment de Casas,
obrers de
que arribaran al número de quaranta, y per consequent podria més sovint succehir lo
l'església.
morir las criaturas per lo camí quan las portaren a batejar. Per só Sa Senyoria
l'església que es reparin les dues campanes petites del campanar i el sostre de En 1548 i 1552 posseïa el benifet el rector
Llorenç
Guàrdia.
Alberó. En
L'any
aquest any
1558 el tenia Pere
es
sostre i les campanes de
troben
ja reparats
l'església. Un
per el
dels
obrers fou Aniol Canta. L'any 1569 i en 1573, el benifet de rector el posseïa Pau Pont, però la situació continua essent la mateixa, ja que el
servei religiós és a càrrec del rector de Darnius. Això es manté fins que, en la visita del bisbe
Tocco, l'any 1580,
torna
a
encarregar-se
servei el rector d' Agullana. En la visita efectuada l'any 1591 pel bisbe Caçador, es mana als obrers de l'església que "dins quatre messos fassen un padrís en dita
d'aquest
esglesia
com
stava abans per distingir les dones en la visita del bisbe Arévalo de
dels homes". I
Zuazo,
el
1606, es mana als obrers que "dins hagen de haver pagat tots los
dos derreries que deuen a dita Obra". En la visita del bisbe Taverner i Rubí, el 1700, es concreta que l'altar de Santa Maria era també anomenat altar de la Mare de Déu del Roser. A l'acta de la visita efectuada pel mateix mesos
bisbe l'any 1704,
es
llegeix
el
següent
de la distància tant gran que hi ha de dita Iglesia a la Principal de Agullana se experimentava que morien algunes criatures per lo camí quant les manament: "Per
portaven
a
causa
batejar,
IHustríssima concedeix i faculta als Obrers
y que attesa esta
a
que pugan posar fonts baptismal en dita y el rector de Agullana será qui haurá
Iglesia, d'aná
a
sofert
un
passada. És havia
què es
significar, almenys, que per algunes adverses el nombre d'habitants havia disminuït sensiblement. En canvi, aleshores, I' any 1704, causes
hi havia hagut un augment demogràfic considerable, ja que es parla d'unes quaranta
per tant, podem considerar que el nombre d'habitants era proper als 200. En la ressenya de la visita del bisbe
cases
i,
es diu que havia "només cementiri i fonts
Bastero, l'any 1728,
a
l'església
hi
baptismals".
hagut sempre, a la Vajol. Però ara, per disposició anterior, a l'església també s'efectuaven els bateigs, quedant els feligresos força alleugerits, gràcies a no haver d'anar a batejar a la parròquia
De cementiri n'hi havia
d' Agullana.
L'any 1725,
a
l'acte de la visita del bisbe
Taverner i d' Àrdena
havia,
a
l'església,
es
fa
reserva
constar que no hi
del Santíssim. Amb
motiu de la visita del bisbe Lorente i l'any 1856, es diu que, en arribar, el "Párroco de El
que de Visites antigues consta que la reserva i Fonts les servia el propi Pàracho, que
baptismals,
per falta de Congrua sustentació, a anar derruit lo Poble, fonch servida
difícil de saber exactament
vol
rebut
ocasió de
a
succeït, però és evident que amb això
necessitat, fos Sa Senyoria IHustrísima (el bisbe) servit concedirIos fonts baptismals en dita Iglesia de Sant Martí del A vajol atenent
després
La
Avajol gratis". el poble havia enderrocament en alguna època
batejar
Segons aquest document,
pel
Montón,
prelat fou
que visità el trobar ben
Abajol",
Santíssim
Sagrament,
reservat i
custodiat, i que també visità les fonts
que
va
les crismeres, els altars i altres del culte. En el transcurs de la visita, el bisbe administrà el sagrament de la coses
confirmació.
25
Façana i porta principal de la casa
de la vilo.
26
E
I 3 d'abril de
l'any
1979
celebraren les primeres eleccions se
municipals democràtiques després del franquisme, accedint a l'alcaldia de la Vajol en Miquel Giralt i Fernàndez (ERC), que des de llavors ocupa el càrrec. Els resultats de les darreres eleccions municipals, celebrades pel maig de 1995, foren aquests: d'un cens de 78
votants,
es van
vots, dels
quals
emetre 60 11 foren en
blanc, 48 favorables
a
l'actual batlle i un altre a favor d'un contrincant seu, que de segur
es va votar
per ell
mateix; l'abstenció fou 23,07%.
del
Com a regidors de l'actual mandat hi ha Josep Lluís Fernàndez i Safont, M. Cinta Prats i L1overas, Josep Bofí i Civit, i Josep Aymemí i Pla. Des de 1987, el
règim
administratiu és el del consell obert i batlle pedani, a base d'una assemblea general de veïns i
un
ajuntament compost
per l'alcalde i una comissió integrada per quatre vocals. L'evolució de les xifres dels pressupostos municipals, des de 1979 fins al 1994, ha estat la següent: 1980 760.000 ptes. 1991 4.900.000 ptes. 1994 5.800.000 ptes. 1996 7.475.000 ptes.
De la
gestió municipal
durant
aquests darrers anys, cal destacar que,
en
termes
generals, s'ha procedit a l'arranjament de les vies urbanes i de les instal·lacions de l'enllumenat públic s'han fet obres de sanejament i s'ha agençat el cementiri municipal, s'ha realitzat la portada del telèfon a cada domicili i s'ha dut
a terme
dipòsit poble. nou
la construcció d'un per
a
l'aigua
del
En el camp de les obres i l'urbanisme, s'ha fet
públiques
l'elaboració de les Normes Subsidiàries (BOP del 24/06/82 i DOGC del 16/07/82); s'ha obert el tram de carretera des de la Vajol fins al coll de la
Manrella; s'ha posat
Quant
un nou
remarcar
també s'ha fet el pàrquing per a vehicles a l'entrada de la població, els monuments dedicats al Miner i a Lluís
...
i comarcal.
Companys, i els miradors, com el de l'Empordà, amb la font i la imatge de Sant Silvestre. Mossos d'Esquadra, tal com feia abans la Guàrdia Civil.
El 2 de novembre de 1984 quedà constituïda la Junta Municipal de Seguretat i Civisme, una espècie de
l'objectiu reforçar la unió
de i la collaboració, amb caràcter
primordial
població alemanya de Boohum, l'any 1988 i a través d'un estiuejant alemany, regalà al municipi de la Vajol un camió La
sometent creat amb
voluntari, de tots els veïns per tal de prestar-se mútuament
l'aspecte cultural, cal
a
la retolació dels noms dels carrers en català, la realització d'exposicions, la celebració de conferències i col·loquis i, fins i tot, l'edició d'un butlletí d'informació municipal i de treballs que tracten de temes d'àmbit local
empedrat a la plaça Major i a la placeta i s'ha enjardinat l'antic cementiri, junt a la porta principal de l'església, com
de bombers de la marca "Magirus", de l'any 1970, de segona mà. El camió resta,
En aquest camp, i en altres accions que suposen un atractiu i una millora sociocultural del municipi, cal destacar la collaboració, en
confraternització, existent
noms diferents les persones que els donen vida acostumen a ser sempre les mateixes.
malaltia, incendis, robatoris
del
impertèrrit, aparcat a l'entrada poble, ja que més que útil
La
i davant de de perill.
s'ha convertit, amb el pas del
definitiva, que lluita per
socors
i
ajut
en casos
qualsevol
de situació
temps,
en una
preuada peça
museística.
entre
les distintes institucions del poble, que si bé funcionen amb
la
Vajol seva
seva
és
un
poble,
en
servar
identitat i per millorar la
qualitat de vida.
Si bé la Vajol està mancada de guàrdia urbana, quan sorgeix
algun conflicte, de l'alcalde, s'hi
i
a requeriment desplacen els
� DE
17707 LA VAJOL
Segell.
Vajol
Pau Justafré i Budó
04-08-1923
a
26-04-1924
Miquel Capalleras i Justafré Miquel Giralt i Canta Josep Vial i Tibau Artur Capalleras i Rabasa
26-04-1924 24-04-1931
a
24-04-1931 16-03-1932
16-03-1932 12-02-1939
a
.1939
a
-16-07-1950
a
16-07-1950 06-04-1965
06-04-1965
a
05-1974 25-06-1974
a
a
05-1974 25-06-1974 31-03-1976
31-03-1976 09-04-1979
a
09-04-1979
Francesc Giralt i Canta Arcadi Valcuende i Hams
AJUNTAMENT
(GIRONA)
Batlles de la
Josep Barbé i Homs Manel Gane i Corominas Montserrat Sarabia i Molera Miquel Giralt i Fernàndez
a
27
Veïnat
infantil,
any 1925.
28
Contràriament general
dels
a
la tònica
pobles
catalans, durant
convilatans,
la
primera meitat del segle XVIII la Vajol perdé població. Aquesta negativa tendència demogràfica s'aturà a la segona meitat d'aquell mateix segle, iniciant-se un important increment que
va
permetre,
preocupació
al
in mente dels
seus
manifestar que en cas de continuar disminuint el nombre d'habitants, el poble podria arribar a ser annexat, administrativament, a un altre de més gran, com podria ser va
Agullana. D'aquesta manera, la Vajol arribaria a perdre la seva autonomia.
alta del
cens
s'inicià,
a
nova
i
arribar
de veïns. Però partir de llavors, una
gradual
davallada fins
a
la xifra actual de població, que és d'uns 89 veïns i que es manté amb poques a
variacions. Davant aquest fet, el batlle, en una reunió o Assemblea de Veïns celebrada el 3 d'abril de 1994, davant la
Si
ens remuntem
manera que en 1950 eren 140 els habitants de la Vajol, per
acabar arribant a la norantena dels nostres dies.
Efectivament,
final del
segle XIX, que la Vajol aconseguís la seva cota més
que s'havia quedat en 245 veïns. Aquesta situació descendent es mantingué en les dècades següents, de tal
puix
al
cens
de
l'any 1718, veiem que el poble comptava amb 130 habitants, mentre que en 1894 en tenia Després, tot coincidint
433.
amb l'etapa àlgida de les guerres de Cuba i de Filipines i la consegüent crisi econòmica de 1898, s'observa, l'any 1900, que la població havia registrat un descens molt important,
la
població
de
dret s'ha pràcticament estancat en els darrers anys; les xifres del cens de 1975 al de 1991 ho evidencien clarament: 1975 1981 1986 1991
La
68 70 60 69
població
habitants habitants habitants habitants per lloc de
naixement, segons dades l'any 1991, prenent el
de
Evolució del
cens
d'habitants de dret
Població local i
diversos, com fusteria, ferreteria, fleca, barberia,
percentatge sobre la població de dret, amb 'els seus 69 habitants
(14,81 h/krn"),
de la mateixa
comarca
d'altres comarques de la resta de l'Estat de l'estranger El
seu
estat
que
resulta:
66,67% 18,84% 11,59% 2,90%
1992 hi
naixement i
hagué
una
botigues, escola,
Habitants
1718
130
1787
102
1860
394
1894
433
1900
245
1910
232
1920
194
1930 1940 1950 1960
154
1970
82
1975
69
1978
62 66 70 70
1979
etc. que amb
el pas del temps han acabat per desaparèixer com a conseqüència de l'efecte decadent de l'agricultura i la ramaderia, amb el consegüent
1981
1983
128 140 131
1991
60 69
1993
82
1986
trasllat de la gent del camp i del bosc cap als centres urbans, a tot el qual s'afegí la baixa productiva i el tancament de l'explotació de les mines de
moviment natural ha
pràcticament nul, puix
en
forastera.
£illy
un
defunció.
talc. També han estat gairebé nuls els resultats dels moviments
migratoris interns, que foren els
en
Això
1992
Abans hi havia, a la Vajol, establiments comercials
obstant, la Vajol,
recursos
següents:
de la resta de la comarca de la resta de Catalunya de la resta d'Espanya
no
l'empara
1
-
2 -
1
a
dels seus excel-tents històrics i naturals, de
segur que compta amb mitjans propis per a restituir, si bé en termes diferents, allò que ha perdut en el decurs del temps; la qüestió rau en promocionar los. Camí aquest, que la Vajol
ja ha emprès.
L'equip defutbol de la Vajol al camp de l'Agullana,
29
Nens i gossos 30
a
la
plaça Major.
Dela
dècada dels anys
cinquanta encara hi ha qui recorda que la Vajol
comptava amb amb
120
habitants,
amb la mestra que vivia al poble i tenia de 25 a 30 alumnes, amb l'escola mixta situada a l'edifici que avui dia és la casa de la vila, amb un rector que vivia a la rectoria i que hi havia de 6
Ajuntament,
a
8 carrabiners que tenien
alternava les feines del conreu de la terra que ho permetia, els
camps i l'horta casolana, amb la pastura, la cacera i el treball del bosc com a font
d'ingressos. S'arrabassaven
les
de
Joaquim Llansó. Comptava també amb dos
barbers,
un
i l'altre XXIII, i
la
a
un
al
de Ponent de Joan ferrer, situat als carrer
plaça
baixos del Restaurant
quals,
Comaulis, al fans de
una vegada triades, arrencades, assecades, bullides
i fetes carracs
es
feien
pipes.
A
l'estiu, aprofitant el cicle de les plantes, es llevava "el suro, que en aquests indrets és, sens cap mena de dubte, el de millor qualitat de l'Estat, segons pregonen els entesos. A la tardor, es collien les castanyes i es feia llenya, feixines i carbó vegetal.
La seva gent, minaire, pagesa, boscatera, fronterera
El poble tenia dos flequers. Encara existeixen els forns,
...
de Darnius i l'altre al
carrer
rabasses de bruc, amb les
l'avui Restaurant Comaulis, el de la plaça Majar. També en el carrer del Cementiri i en la vaqueria de can Barris, avui també Restaurant Comaulis, havien existit casernes de carrabiners. caserna a
al
carrer
vegetatiu
podia
plaça.
comprar carn,
principalment de porc i de xai. AI poble hi vivia, també, un peó de camins.
Arribava el correu cada dia i el cotxe de línia venia tres
vegades un
la
Els dos flequers tenien botiga i a l'edifici que avui és can Comaulis, i abans cal Ferrer, hi havia l'hostal i la botiga, on durant la temporada fresca es
havia 4
a
per setmana; també hi 5 matxos de bast per
a
Capalleres
no
tenia carretera d'accés i
gràcies a aquests càrrega es portava
quals se n'ocupava, principalment, la dona. Entre
Quant al bestiar, municipi hi havia
tots els
ovelles i 60 vaques.
les
transportar carbó, llenya
i talc. La mina
animals,
sumaven una
500
Més enrere, en el cens electoral de l'any 1890, constaven domiciliats a la
Els homes en actiu treballaven a les mines de talc; una mitja dotzena feien de boscater
.
Figueres amb transportaven carro, per la carretera vella que passava per on avui hi ha a
i dos
o
tres
eren
els
Josep Capalleras
amb vaques, bous, mules i matxos; la terra produïa
A totes les cases del poble es criaven conills i gallines, i un
hortalisses, patates, sègol i blat
porc per a consum propi; també hi havia 4 o 6 famílies
propi. Venien, però,
de moro, tot per al
Tot un reguitzell, el qual ens assabenta d'una activitat constant, cosa ben distinta a la
seu consum una
i Justafré,
Joan Llansó i Dalmau, Miquel Picamal i Capalleras i Pere Sala i Serrat.
d'Agullana.
part de
les patates i del blat de moro, si la collita havia anat molt bé.
5 cabres, de
Vajol
següents suro-tapers:
comerciants.
Hi havia set cases de pagès obertes, amb plena activitat,
l'abocador d'escombraries, fins a la primera masia sortint
o
tot el
unes
trentena de caps.
animals de
el talc a l'hangar (magatzem), al carrer de Maçanet, des d'on el
que criaven 3, 4
en
realitat d'ara.
31
PARTIDO DE FIGUERAS.
I
EDIFIClOS,lI!ll!llAS, ,
GIUNlI, EDlfltIOS. VIlJi�DA3. illEBGUU, il't.
�--------��-------------------�------------
I
!luJol (La)
mOL U.I.), (394. hWit.ntes).
Cua Bérrls
\.
Casa
.....•......•..........••..........
......•.......•.•.....•.......•••...
CBpnllér&S
CUB Cumaurea C
¡Casà
...........•...•..•...••.•..•.
....•..
-
I
I
,.
\.a.Ea
••••••••••••••
oo
•••••••••••
P4l'dig6 .•••.•••••.•••.•••••
oo
••
).... de jornalero.............
CaSó!. de
jornalero
••••
.•.•.
,
.••
00'.
1'1
Casa-cuartel.
,
, _,
Coll.deLlí
ca�dejorMlero
M .. S.eh
ll as ra(casad'labrtDZa)
Moll
llolino b'ril><ro...............
(El)
,_�.
I
£lIIfICIÜ. IElgun que
a li
.
46
:1
1
-
.....
2
1
•
0'2
1
1
o
IIj
It
1
D
1
•
11
1
1
•
1
1
1
•
I'l
I;
I
II
212
O"
:.��
roTAL .. _
64-
U
-I
-j
III
•.•••.••
lai�!§
,1':= I l I 1 I :�I �i
tf I-
BOIL:
t '!�-"." I!
�
Ê
ti
6(1
1'1
O'"
•....••
...
U'$
d�labrauza)........
(casade labraozl)
llU"_
l'I
(casa delabroDza)........
!lufa (casa Masfa
•
...••..
)J,,¡j. (casa de Iab
:llaol.l 00
CaaDta de Oarabineros
¡
.....••.....•. ,.
G_.tá Marti
Casa
,
Lugar....
üJU:IGOEI, nc.
so¡u.u que Gsf:án:
��! I K1t.GIQ'�lr� "'OS'.l.mu
SU CLASE.
îYUNJ'AIllIENTOS.
,1-1S;:�1 cçIW
POBLACIONES ,
-
l.
-,-O -.
I
l� -; -;'--II--I'-:;;-I¡
Nomenclátor de la Provincia de Gerona.1865.
El bestiar transhumant
arriba al poble
32
E
I
padró
d'habitants
corresponent
a
la
Vajol,
de data 1 de març de
1991, proporciona aquestes dades: Homes
Nombre d'habitatges secundaris Nombre d'habitatges
desocupats
.
.
.
.
36 33
Total
69 habitants de fet.
.
.
.
.
10
..
Línies telefòniques: Particulars Comercials
43 8
Total
51
Tenint en compte un nombre d'habitants estacionals màxim de 195 veïns, a sigui, una variació de 126 habitants, que
immobles urbans Nombre de rebuts
representa el 182,6%, queda ben clar que, sobretot a l'estiu,
Base imposable Deute tributari
es
.
.
triplica
la
Impost
població. 88
principals
29
Impost
.
.
.
..
.
.
.
..
59,00% 22,35% .
0,03%
.
.
.
.
.
.
.
..
.
.
.
.
.
.
.
.
1906.
.
Parc d'automòbils 1992 Turismes 39 Motocicletes 4 Camions i furgonetes 11 122
218,68
Total
54
131
de
ptes.)
sobre la renda de les
físiques 1991 Estructura dels rendiments totals declarats (%): persones
.
.
pessetes).
1991
(milions
Cens d'edificis Nombre d'edificis Nombre d'habitatges
.
D'altres. 18,60% Rendiments mitjans declarats per contribuent (en milers de
sobre els béns -
.
D'empresaris. De professionals D'agricultors .
Dones
quasi
.
Del treball 36
-
Els
seus
boscos, que
en
algunes èpoques foren una font de riquesa important, eren llocs on, endemés de buscar-hi
castanyes, espàrrecs, bolets, fruits silvestres
com
el
pinyó,
la
durant
Població de 1991 En I 'ordre
la
professional,
població ocupada,
per
professió
i
en
percentatges segons les dades de la població de dret ocupada, es determinà, l'any 1991, com segueix: a) Professionals i directius. b) Serveis administratius. e) Comerciants i altres serveis.
d)
Treballadors industrials.
Total (18)
b)
c) d)
Dones (6) 50%
(12) 8,33%
25
anat creant.
% 50%
41,67% 25
En els darrers anys, la
%
gràcies
e)
móra, el gerd, l'aranyó
...
hom
,
medicinals, aromàtiques, ornamentals i, fins i tot, per les
qualitats
com a
condiment culinari, romaní i la farigola
com ...
el
Quan
n'era el temps, s'hi anava a recollir la mel de les bresques i també a caçar-hi el porc
i
abundants. Es feia el de cereals, de farratges i de llegums. Els prats, que durant el temps de la transhumància es veien concorreguts de bestiar, s'alternen amb els espais de les antigues feixes i camps conreats, ara coberts per no
gaire
conreu
Vajol,
la bellesa dels
seus
i castanyers. En el temps de la
quaresma, que és l'època dels bunyols i de fer penitència, hi floreix la ginesta i les violetes.
manada, de lloc de pas
fugir
del
país
a
l'hora
i buscar
refugi Segons es
franceses. aquests boscos hi foren abandonats milers en terres
conta,
en
dels quals deuen romandre
d'objectes, alguns encara
amagats
en
algun racó
o
l'economia del
a
poble.
Distribució de les
espècies la Vajol
La mineria, l'agricultura, el bosc eren recursos naturals
forestals
a
(Ha) 1993
...
que mantenien activa la població de la Vajol, fins que, mesura que els temps avançaven, de fer-ho.
van anar
89 115
Castanyer a
deixant
Alzina
surera
Pineda Alzinar Matoll
171 6
Total
382
Ha
470
Ha
1
altre.
Aquell L'agricultura,
factors que donen vitalitat
boscos d'alzines sureres, boix
com a terra
per la seva situació de frontera, una gran munió de gent, com va passar al final de la Guerra Civil, els va utilitzar, sovint fent
caps de setmana i en els períodes de vacances. En aquests moments, el turisme (sobretot el de tipus gastronòmic) i l'existència d'una segona residència per part de força gent són els
grèvol i galzeran, pins
senglar;
de
a
indrets, atrau nombrosos visitants, sobretot durant els
trobava plantes molt estimades per les seves propietats
seves
en
de la ciutat, anà cercant altres camins, altres destins, on millor poder desenvolupar-se dins la societat de consum que s'ha
e) Agricultors.
Homes
22,22% 16,67% 44,44% 16,67%
a)
l'època franquista,
la major part del jovent, veient la major seguretat que oferia el treball a les fàbriques i les millors condicions de vida
què
que ha minvat
molt, era practicada en terrenys muntanyosos, de mal treballar
es va
ritme de vida tradicional
trencar, principalment,
durant la Segona República, amb la Guerra-Civil i després
Superfície municipal %
Superfície
munie.
81,28
33
Fira
"Avajonera".
34
S
i bé el poble ha estat també conegut amb el nom de la Vajol (nom
oficial,
encara,
en
data
Vayoll, Avajol, el Abajol. Les grafies són diverses, però la diferència no és pas gaire
presència contreta
ha donat l'article
Més
diferència consisteix en una evolució fonètica normal.
l'Institut d'Estudis Catalans
La primera cosa que cal destacar és que molts dels topònims del nostre país són molt antics, àdhuc n'hi ha molts que són preromans. En el cas de la Vajol, fan molta falta formes més antigues d'aquest
aquesta catalanització s'ha fet
topònim;
realitat.
digui sobre aquest nom de la Vajol s'ha de fer amb moltes
En la documentació que s'ha anat esmentant hem trobat moltes diverses maneres d'escriure aquest nom de lloc:
reserves.
considera correcta,
sa.
notable; direm que aquesta
01-01-1982), la Generalitat de Catalunya, en els nomenclàtors oficials de municipis de l'any 1933, va fer fixar la grafia que es
Ipsa, forma llatina Sa i que en català
de
en
a
sia, la
Vajol. Uns cinquanta anys després, amb la Generalitat
de
reestablerta, se n'ha pres consciència i a proposta de nou
Savayollo, Çavayol, Savayol, la
per això, tot el que
es
és la forma Per a Vayollo. alguns autors, deriva del llatí Valia, que vol dir vall, si bé la lletra "II" passa a escriure's "Y" per assimilació de so. Finalment, la terminació "0110" seria un diminutiu normal.
complicada
Així, doncs, Savayollo vindria
significar
"la
petita
a
vall".
Altres autors esmenten que aquest nom de lloc també
podria
derivar del llatí
Lavàcu!o, que vol dir llavador
a
safareig. Si agafem, per exemple, la forma de Savayollo, sembla clar que en ella hi ha la
Àdhuc, qual la
hi ha algun autor per al forma Abajo! és la que
Inscripciá
de
benvinguda
situada
l'entrada de la
ens
porta aquest
amb el
significat
nom de lloc, de basílica.
Posats a divagar, també podria relacionar-se el nom Vayo/lo amb una derivació de Bajulia, que era el lloc o l'administració de béns que era de
competència
del
bajulus,
vindria
a
significar
designa el fruit d'una planta anomenada avajonera, arbust que fa de 20 a 50 cm d'alçada, de branques cantelludes, de fulles agudes i ovalades, de flors d'un verd pàllid rosat i fruits que
la
batllia.
que és
mengívol,
amb el
qual
a
fan confitura. Creix en els matollars i en els boscos d'alta muntanya i es troba en abundància en el massís de les
Salines. També del llatí labandarias "salts d'aigua"; de l'àrab
"Baijlul", persona
nom
propi
o
de
...
I, per últim, també pot pensar-se l'existència d'un nom català com tots els noms de plantes. És el cas del nom avajó, en
antic,
35
El nom de la Vajol (petita plana al cim d'un turó) significaria, doncs, la petita vall.
rodons, de color negre blavós,
França
en
català, batlle. Així, doncs, la
Vajol
a
Vajol.
Si bé sembla
com a
més
encertada la forma Savayollo "petita vall" és, àdhuc, la que
o
més agrada. L'etimologia s'avé bastant amb les
característiques geogràfiques de l'indret, regat pel riu Guilla i situat entre muntanyes.
SAVAYOL PETITA VALL
I LA VAJOL Segell utilitzat al poble.
() .........
� �O
Grafia Acta de la
l'església
consagració
i dotació de
de Sta. Maria de Güell
Butlla de papa Benet VIn
....J
a
Cartoral de
Verd, foli 121,
�
Lavaiol
Carlemany foli
239 258-259 391-392
de la Mitra
Pergamins
Rationes decimarum la
capella
1227 1280 1280
a
Savagol
de la Mitra
Avegolo
1279 1282
.........
Guillem de
�
Mont-Roig paga
delmes al bisbe de Girona
Savayolo Savayollo
Visites
pastorals,
Llibre
foli
39
186
41
32
43
49
46
22
47
80
SO
104
51
82
53
896
59
65
63
32
1278
hispaniae.
de
Pergamins
Avejol Avegol Çavagol Aveylolo
de "Decimas"
Pagament
1017
Savayol
retro
¿ LU
Lavagolum
996
Lavaiol
Llibre
�
Any
1226 1277
Visites
pastorals,
Llibre
Avejol La Vejol La Vajol La Vejol La Vejol Lavajol Lavajol La Vajol La Vajol de Vajol de Vayol Vajol
1314 1420
19
139
Ça
357
Savaxollo
Vaiol
41
Avaiol
1606
35
1608
102
301
103
136
104
218
111
977
Çavaiol La Vajol La Vajol La Vajol La Avajol
112
377
La
111 111
38
1580 1591
1662 1667 1.672 1700 1704
del
1707
Avajol
Parroquial de la
Vajol 1717 1722 Avajol 48 Lavajol 1725 SS
de
1514
de la
36
1575
Avajol Parroquial
1432
Vagoll 182 Vayoll 1427 80 Savajol 1529 de la Vagoll
1569 1573
80
Avayollo 32
1558
79
foli
Çavayol
1554
188
115
Savegol
1552
72
1280
75
1548
20
Savagol Savayol
285
1545
112
114
1
1536 1.544
66
1279
16
1532
64
1280
CI) q:
Sevagol Savagol La Vejol
Feligresia (segell).
de la
Vajol
37
Visites
pastorals,
Llibre
foli
Visita
pastoral,
2 llibres 111
Parroquial Abajol
111 142
1805 1822
Visita pastoral Visita pastoral
1856
Visita
Parroquial Abajol 158 La Vajol
2 En la visita
parroquials
pastoral s'ordenà que
les
partides es fessin en castellà independents d' Agullana, 2 llibres parroquials La Abajol
1826
Llibres
Labajol
1861 1864
pastoral, llibres parroquials
La
Bajol L'Abajol La Abajol La Bajol La Bajol La
Vajol
1864 1922 1926 1926 1961 1988
Escut actual.
38 ,
Es
escut d'estil
un
mitra i
amb
una
d'or,
creuats
sobre
un
en
aragonès, un
bàcul
aspa,
fons de color blau.
el segle IV i, per tant, la dedicació de l'església parroquial al sant bisbe ja ens indica la remota antiguitat en
d'aquesta església i, de l'escut consisteix només en la mitra i el bàcul, que en la iconografia El
contingut
en
conseqüència, del nucli de població o poble de la Vajol.
són els símbols a atributs d'un sant bisbe. En
sagrada
efecte, l'església parroquial de
Escut
està dedicada a un bisbe, que és sant Martí, bisbe de Tours (França). Es tracta d'un sant que compta amb una extraordinària devoció en aquest bisbat, per la qual cosa hi ha moltes esglésies dedicades a ell. la
Vajol
aconsellat.
sant
Aquest
escut
figura, amb en
Catalunya, de Armengol.
Manel Bassa
i
A més, cal dir que A l'ensems, cal tenir present que sant Martí de Tours visqué
el
el llibre Els escuts heràldics dels pobles de
número 968,
collecció de Segell.
de Botet i
en
la
segells municipals Sisó, que es guarda
ovalat amb un escut hispànic amb un bàcul i una mitra de bisbe
Núm.566 Informe
sobre l'escut heràldic de la
Vajol, elaborat Fluvià i
per Armand de
Escorsa, conseller heràldic.
L'Ajuntament del poble de la Vajol (Alt Empordà) desitja l'ús d'armes municipals que el distingeixin i el diferenciïn dels altres municipis del Principat, complint d'aquesta manera le disposicions dictades en diverses èpoques des del segle passat.
en
corona
de comte
i timbrat de
a
(Arxiu Històric
de
Direcció General d' Administració Local per tal que procedís a la normalització del seu escut local. Consultades les fonts al meu abast,
següents referències
heràldico-sigil-logràfiques poble de la Vajol:
del
A.- A la segona meitat del
segle
Sigil-logràfica Catalana; Francesc Carreras i Candi: Geografia
timbre, indicadora de la categoria
General de
i
corona
municipi,
no
la
sautor; el bàcul
en
Armes
com a escut
el del llibre esmentat
del Dr. Bassa i
guarnida Consideracions: A.- És evident que el
bàcul
senyal
sautor, de substituir la mitra per la famosa espasa de sant Martí, de
Catalana i Col-lecció
representar
Segells Municipals
episcopal,
Posteriorment, i fins al 1931, un
segell
una
Armand de Fluvià i Escorsa
conseller heràldic,
diplomat
escuts
de
Voltregà. B.- La forma
en el servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació
seva
de Girona, hi figura un segell amb el mateix contingut -la mitra i el bàcul-, però, a més, té la següent inscripció, en la
ovalada,
apropiada
d'un escut
part superior: "Comú del
Abajol".
El
segell,
de forma
mostra en el seu interior un escut aragonès amb l'esmentada representació, és acabat amb una corona comtal
en
Genealogia,
Heràldica i Nobiliària, assessor de l'Arxiu Nacional de Catalunya, president de la Societat Catalana
jurisdicció
és el cas dels de Lloà i de Sant Hipòlit de com
sautor, el
Signat:
en
tradició a Catalunya. El bàcul i la mitra són més propis per a
Sigil-logràfica
en
en
Barcelona, 11 de desembre de 1990.
tanta
de Sobres amb
d'or passats
banda per damunt de l' espasa en barra. Per timbre una corona mural de poble.
tradicional del poble és una referència al seu sant patró. Penso
adient, sobretot si són passats
emprà
Escut caironat: d' atzur, un bàcul de bisbe d'or i una espasa d'argent
Armengol.
Tours,
Catalunya).
ha
usa
de
Barcelona: Col-Iecció
poble
no
banda i la mitra
barra per damunt del bàcul. D.- Actualment, l' Ajuntament
el
la Ciutat de
és la mural de
comtal, ja que mai
hauria d'ésser organitzat i blasonat de la manera següent:
segell
(Arxiu Històric de
per
atípic d'or i una mitra d'or embellida de gules passats en
poble,
Martí, revestit de bisbe i dret
usar
existit un comte de la Vajol. Per tot això, crec que l'escut d'armes del poble de la Vajol
que cal mantenir-la
un
que cal
C.- El 1968, Manuel Bassa i Armengol dóna per al poble un escut hispànic d'atzur amb un bàcul
del
imatge del patró soldat i després bisbe
l' Ajuntament
del
Catalunya).
amb la
passat, l' Ajuntament usà
B.-
gentilicis.
C.- La
però amb algun canvi. En comptes de blasonar els dos atributs episcopals, crec més
de
a
la Ciutat de Barcelona: Col-lecció
en
L'esmentat Ajuntament, amb data 28 d'abril de 1990, es dirigí a la
he trobat les
sautor
passats
és la caironada, que el dels escuts estatals nacionals i dels de llinatges
municipal distingeix
_
Genealogia, Heràldica i Sigil-lografia.
i flanquejat per dues branques, que es creuen, en la part inferior. Amb tota seguretat, l'escut de la collecció de Manel Bassa fou agafat
d'aquest segell.
39
Sortint de la xocolatada.
40
O
e
sempre, el municipi ha de pocs mitjans
disposat
diversos, segons la
educar la mainada; ha estat sempre molt petit i ha tingut
aprenentatges
mitjans d'ensenyament
sovint de pares
a
per
demogràficament uns
molt precaris, la qual cosa ha contribuït a que, la major part del temps, la població infantil,
per
poder aprendre
escriure i hagut de
seva
orientació laboral futura. La realització de determinats es a
transmetia fills. El treball
agrícola,
per exemple, lligava de peus i mans tots els membres de l'explotació
llegir, a a comptar, s'hagi desplaçar a pobles
La
qüestió
161.665,04 pessetes i bastir
en un
climàtica
era
també
seus
AI costat d'aquestes iniciatives, el cert és que la majoria ho feia de forma molt irregular; molts infants havien de refiar-se de la
condicionava en gran manera l'assistència periòdica de la mainada a col·legi.
suprimida
pròpia pràctica quotidiana
L'actual edifici de l'escola mixta és de l'any 1955, en què fou
d'alumnes per continuïtat del
són Agullana, la i les Illes i també a la
com
Jonquera ciutat de
Figueres.
realitzar aprenentatges
per
a
a
tal
el llavors alcalde Francesc Giralt i Canta, junt amb els
factor ben lligat a les tasques conreu de la terra i a l'explotació del bosc, tot el qual, junt amb la situació geogràfica,
veïns,
es va
terreny que,
efecte, havia cedit gratuïtament
camperola.
a
la seva construcció per part de la Junta Provincial de Construccions Escolars. L'obra va ser inclosa dins el pla provincial i el cost anà a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat. Va costar
aprovada
un
del
germans Miquel i Maria. Des de l'any 1970, però, l'edifici no s'utilitza com a
escola, ja que aquesta
va ser
aplicació de la política de centres educatius i pel fet de no tenir ja llavors, la Vajol, el nombre mínim en
a
garantir
col-leqi
al
la
poble.
Succeint les senyoretes Rosario i Carme, la darrera mestra que va tenir la Vajol fou Maria Rosa Marro i Fàbregas, que va exercir durant quatre anys d'ençà del setembre de l'any 1967, en què el curs s'inicià amb uns 22 nens i nenes de 6 a 14 anys. Quan s'efectuà el tancament de l'escola, l'any 1970, hi assistien 21 alumnes, que a partir de llavors van haver de desplaçar-se diàriament a l'escola del poble duaner de la
Jonquera. Aquest fet ha perjudicat demogràficament la Vajol, ja que molts pares, en haver de desplaçar els seus fills per dur-los a l'escola, també acabaren per deixar el poble.
Com és tradicional
l'ensenyament dels
a
Empordà, la família es preocupava molt de fills. La mainada venia neta i endreçada. Era
l' Alt
seus
puntual i educada. Aquells nens em demostraren que viure en un poblet petit té una forma de ser especial. Eren valents i realistes. Estimaven les muntanyes, els arbres, les bestioles vam
passar!
...
Férem excursions.
Que bé que ho
primera fou a Maçanet de Cabrenys paràrem i menjàrem la bona llonganissa i
Recordo que la
dia del Pilar. Pel camí
i
era
el
el
pernil
(cuixot, com diuen allà) amb pa. Ens vam divertir molt fent diferents jocs. Després en vingueren d'altres. Com la de les Illes, poblet francès on, en el Restaurant dels Trabucaires (crec que es deia així) ens cadascú. També per Sant Isidre pujàrem a la a buscar un plat de mongetes i arròs. Que n'era de bo! El 27 de novembre se celebrava Sant Josep de Calassanç. Fèiem una gran xocolatada en el mateix estudi. S'escoltava música i es ballava. Era una jornada bonica. Van ser uns anys en què l'escola era molt activa. Es treballava,
obsequiaren
amb
un
gelat,
a
muntanya de les Salines. Com és tradicional, allí anàrem
s'estudiava, es feien treballs manuals. També s'aprofitava (l'escola) en aspectes socials. Pessebre per Nadal, cantada de nadales, cançons
tots els
i danses
típiques
catalanes.
Acte molt emotiu fou
petit homenatge a Da Rosaria. Mestra poble, ja que s'hi va quedar a viure després de jubilar se. La mainada l'obsequià amb un senzill i capritxós quadre de suro adornat de gebre, purpurina, colors fet per ells mateixos, junt amb un petit poema. Ella va estar molt contenta i agraïda. Amb la Srta. Carmen, la meva antecessora, alguns nens s'examinaren d'ingrés, i amb mi continuaren el batxillerat. Crec que els resultats foren molt positius per a ells i per a mi. un
i enamorada del
...
Per al
curs
1995-96, el
Departament d'Ensenyament de la Generalitat accedeix a tornar a obrir la seva escola rural. Són vuit alumnes d'entre 3 i 12 anys, més una nena de les Illes. La mestra és Lídia
Maria Rosa Marro
Monells. El nivell
d'instrucció,
tenint
en
compte la població de dret de la
Vajol, concretament els 62 veïns que tenien més de 10 anys, donava els següents resultats percentuals: 1'11,53% sense titulació; el 70,02% amb estudis primaris; el 12,79% amb estudis
mitjans, i amb superiors el 5,66%.
estudis
Curs escolar
1995-1996.
-
abril 1995.
41
Nevada, des de l'era de
can
Canta.
42 neu que cau en flonjos borrallons esdevé aviat aigua líquida, en la majoria dels casos; però hi ha indrets, sota els zero graus de temperatura, on conserva la
La
seva
solidesa.
La destinació de l'aigua solidificada o glaç,
el mal de cap les cremades.
aquestes
i per
la muntanya de les Salines, a sota la collada de Ras i a sobre la font del
curar
El coneixement
ubicats
d'aquesta
Moixer, a la collada dels Pous, pertanyents a la vila de Ceret, en el terme de les Illes; també
muntanyenc d'aquestes contrades, sembla que té els
n'hi havia al altres llocs.
seus
a
partir
precedents
d'una
en
el
reserva
begudes com l'aiguardent, el vi, l'aigua i, també, la fruita, a l'estiu, perquè resultessin d'ingestió més agradable.
la incertesa del seu origen, sembla ésser que foren les
També s'utilitzava,
en
medicina, com a analgèsic i antiinflamatori, per a estroncar
hemorràgies, per fer
baixar les febrades, fer
pic
Neulós i
en
primer
quart del segle XVII, moment al qual pe-rtanyen els indicis que han estat trobats, si bé, malgrat
en
zones
a
de neu acumulada per la mà de l'home dins un buit
pràctica,
pous, era, sobretot, la conservació d'aliments, la de refrescar
guardada
estaven
desaparèixer
a
arreplegar
romanes que ocuparen el país les primeres que construïren pous d'aquesta
mena.
o
de
la neu,
els dies més freds i fora de les hores de sol, es
aprofitant
feien grosses
colònies
Els principals pous de neu glaç que es recorden en
Per
pilotes
que
transportaven dos homes, amb el baiards, cap al fons dels pous,
on
s'acumulaven amb el
propi pes i el de la neu que s'apilotava al seu damunt. Aquesta quedava comprimida seu
i
es
convertia
compacte.
en
gel
Una vegada tenien el pou ple, havien d'aïllar-lo molt bé, amb les voltes ben cobertes i la porta tapada amb terra i amb
resguardar-se de la insolació estiuenca. El traginer cobrava segons el que pesava la neu que arribava al seu destí, a tant
gleves.
per
Els pous tenien, al fons, un escorredor que aprofitava el
El trajecte que habitualment seguien els traginers era aquest: les Salines, pla de la Creu, coll de la Biga, pla de
pendent
de la muntanya per
a
de la neu fosa; també tenien, als voltants, unes canals que impedien que hi entrés l'aigua de la pluja. evacuar
l'aigua
Els pous eren propietat del Comú de la Universitat, es donaven en arrendament a l'encant públic al més donant i segons condicions
rova.
la Pastora, coll de Lli i la des d'aquí anaven a trabar la carretera de Figueres tot seguint el camí actual de les Salines a la Vajol. Des dels pous de les
Vajol;
Illes, l'itinerari
pràcticament Endemés dels
preestablertes.
propers, els A l'estiu, hi havia
home
un
principals
era
el mateix. Planta i
pobles
seus
eren
més
mercats
Com és
les viles de
Castelló, Peralada, Vilabertran
servir la
i
i tenir
cura
dels
d'un pou de neu Pere Roura).
(dibuix
permanentment encarregat de neu
alçat
Figueres.
lògic, la moderna indústria frigorífica ha anul·lat completament aquesta antiga utilització muntanyenca.
pous. <"Drmb!IIIUIII ®tID:Bltl�11 (DrmDILlsnm
Una altra persona que hi intervenia era el traginer que
posseïa
els matxos
a
les mules
necessaris per a garantir l'abastament ràpid per la seva venda en les viles consumidores, des de juny fins a setembre. El
tragí
es
o
�ow
=
tUl[HH
II
rIt
=tDil =Riu ;:...X
iROillH
_URl.'
feia amb matxos
que portaven les càrregues de neu amb sarrions d'espart ben coberts de palla a ginesta, per raó de les seves propietats isotèrmiques. Es viatjava preferentment de nit i de matinada, a fi i efecte de
Els pous de
neu
de la muntanya de les Salines
(dibuix
Pere
Roura).
43
Família d'en Jaume
Sajont i Sunyer
(1857-1931), primer president
44
de La Camèlia
La
Vajol
encara conserva
la Societat de Socors Mutus d'Obrers La
Camèlia, posada
sota
l'advocació de Sant Martí. Va ser
creada,
a
l'estil de les
germandats o mútues que proliferaren en aquella època, quan al poble hi havia 245 habitants i majoritàriament la dedicava a del bosc, al conreu de la terra i a l'extracció de productes del subsòl. Ens seva
gent
es
l'explotació referim,
en
aquest darrer
als
qui esmerçaven plenitud física en el
la
cas,
seva
treball
mines de tale. un
centenar
d'anys que existeix, puix que
estatuts que daten
dels anys 1893/94 i hi ha una caixa forta del mateix temps. El reglament per al règim i administració del cafè data del 20 de setembre de 1912, amb l'objectiu, tal com diu el seu "
article segon, de facilitar mitjans metàllics a la Societat, destinant-se el producte líquid de l'expedició de begudes al ...
socor
mutu, menys part que
podrà ésser major o menor, però mai superior al quinze per cent, que es destinarà al foment d'una Biblioteca, i
en
procurar per quants mitjans sigui possible, la illustració deis seus socis".
a
l'interior, tenebrós, de les
La Camèlia fa
tenen
uns
es
A la Societat, al cafè més concretament, endemés de
ser
lloc de tertúlia, de joc, de safareig polític i social, a vegades, sobretot quan es tracta de recaptar fons per
a
més actes socioculturals, també s'organitza, amb molt d'èxit, per cert, la quina, joc d'atzar consistent a omplir amb grans de blat de moro, faves, les cinc mongetes seques cases d'una mateixa fila. Les
poder organitzar
...
cartolines tenen en cada una de les cases un número diferent, que pot anar de l'u fins al noranta, que es van marcant
que els van traient, l'atzar, de l'interior d'un
a mesura
recipient i que públicament.
es canten
a
L'entitat d'ajuda mútua vajolenca compta, avui dia,
també destacar el paper que La Camèlia té en el context
amb
una
sociocultural del municipi, sobretot per mitjà de la seva seu social, un edifici que construïren els mateixos socis, fora de l'horari de feina habitual, i que ha estat i continua essent el lloc on passen les estones de lleure, fent la partida de cartes o enraonant amb els companys, a part de ser també l'escenari de moltes altres activitats, com
quirúrgica d'ajut als familiars, si el titular mor, unes cinc mil o sis mil pessetes. També, en
sessions de teatre ; en definitiva, el lloc que tothom de la Vajol considera com la prolongació de la seva pròpia llar.
associats i funciona, si bé molt uns setanta
simbòlicament,
com una
mutualitat que cobreix els seus socis d'assistència sanitària i els dóna ajuts econòmics en els
de malaltia
de defunció; tot això partint de quantitats molt modestes. casos
"Els
o
membres paguen quantitat mensual de cent pessetes, que dóna dret a percebre, en cas d'intervenció seus
o
mítings, balls,
Els números de la 1. El més
4. La
6.
8. Un parell de mamelles. 9. En PistolalPetit, el més gran. 10. Pelat, el més petit (tots els acabats en O són pelats fins al 50, perquè
després
SOCORROS MUTUOS
Oliva. 1
una
socors
de les poques entitats mutus que encara funcionen a l'Ait Empordà i que van ser creades al final del
segle passat,
a
LA CAMELIA DEL PUEBLO DE
13. 14.
una
institució
d'assistència mèdica, farmacèutica i social ben arrelada en el món rural. Cal
apòstols.
Mundial.
15. «La niña bonita».
16.
Aquell
canvi/A Can Setze/Setze
jut
ges d'un
18. 22.
jutjat. La majoria d'edat. Una parella d'ànecs/Un parell genollats i penedits.
ta/L'any
de
d'a-
l'aiguat.
43. El «licorera». 44. Ja tenim cotxe,
un
quatre llaunes
.
46. Un bon tabac, quaranta-sis. 49. El canó dels alemanys. 55. Un
pastís. parell d'esquellerincs.
62. Les nevades. 67.
de la menestralia i dels obrers del suro, i que a la Vajol,
esdevenir
peluts).
Aquell mal punt. La primera Guerra
51. El
redós, sobretot,
endemés, agrupa la pagesia i la mineria, de manera que va
són
Il. L'extrem esquerre. 12. Una dotzenalEls dotze
33. Els anys de Crist. 36. La Guerra Civil. 40. Qui hi arriba s'espanta, el quaran-
DE LA SOCIEDAD
•
És
del billar/Una
terror
bandera.
31. La Sant Silvestre, per la porta i per la finestra.
ESTATUTOS
baixa, gairebé tothom del poble forma part de la Societat", manifesta el seu
de
Mitja dotzena. perfectelEl
7. El
..
tan
president, Josep
cadireta/L'esparrecaconills.
24. Dotze i dotze. 25. Un quart de seglelEl dia de Nadal. 26. Diu l'article vint-i-sis ./Sant Esteve. 28. El dia deis Innocents.
diàries, que serveixen per a ajudar a cobrir aquell tant per cent que no satisfà la Seguretat Social. Com que la
actual
va
5. El central.
cas
quota és
es
eagar a missa/En Miquel Duran. 2. Un ànecfUn d'agenollat i penedit.
...
de baixa per malaltia, el soci rep unes vuitanta pessetes
petit
quina
de totslEl que
!lIU<!lI!1Il!IlU\.�. UiPRENTA
DE
ANTONI.O
GARBI
MATAS,
1894.
L'any de la presa de Susqueda. 69. Per amunt i per avalllEl més verro de tots/La nit de nuvis. 75. La mort d'en Paco. 77. Un parell de banderes/Doblement perfectelLes banderes d'Itàlia. 82. Els mundials. 88. Una parella de mamellesfUn parell de Gatzurnbes/Les mamelles de la Paula.
90. L'avi/El
més
pelut i repelut. Estatuts.
petit
de
tots/Pelat,
45
La vila i
Companys.
46
E
I 31 de
quedà
actes
culturals, recreatius,
folklòrics i reivindicatius.
Comissió d'Actes "Lluís
Companys», la
juliol de 1982 constituïda la amb
social
seu
a
Així, tenim que anualment,
mitjan octubre, organitza
Vajol.
a
la
i l'agermanament dels pobles veïns de les contrades pirinenques de l'Albera, servant i promovent els costums, les tradicions, la cultura i la història
trobada reivindicativa de la Vajol Manrella, a la collada on hi ha erigit el monument a Lluís Companys (inaugurat l'any 1981), punt de trobada de nacionalistes catalans dels dos vessants dels Pirineus, els quals, amb distints parlaments,
dels Països Catalans, al mateix temps que donar vida al
recorden la figura de Companys i el mig milió d'espanyols, la
conjunt d'aquests pobles
major part catalans, que per aquells indrets, l'any 1939,
Els
seus
principals objectius
són aconseguir la unió
que,
des de fa temps, lluiten per la seva
Per
a
supervivència.
-
emprengueren de l'exili.
l'angoixós
camí
aconseguir-ho,
l'Associació organitza
en
el
transcurs de cada any distints
Una celebració que, durant el cap de setmana en què es duu
Placa.
Manifest de la .7&","//< J:.",=
�,z,K>r W.'If "� L'&.n. t!I/ :."lm.LI ..J2'kJ (û""'P''!'P ..
.
....
Vajol
/R,,,"
]t:,,,,,,tk, ._k",""",
v
.
.t''r"''
Re,n;"
.
families
a la Vajol e17; 8 de setembre, un estol de cetetans de múltiples politiques culturals i sindicals hem estudiat, sota el lema «El carni de del 1992», les arrels. el desenvolupament, els fracassos, la grande futur de Catalunya.
l'Europa sa
i el
Amb el diàleg hem aprofundit també l'anàlisi polític de les èpoques de li! decadència: ta frustració de l'expansió catalana nord-pirinenca i la llarga resistència a ¡'hegemonia monàrquica dels Áustries i dels Barbons sense oblidar re narga opressi6 franquista després de la guerra incivil, en Qué Catalunya perdé unes beteues e la Peninsula però guanyà te guerra a Europa. Desprès fou la Renaixença cultural, econòmica i ooütlce la que ens permet avui besllumar una nova gran època històrica en què Catalunya recobrarà sa plena cerscnaütet nacional, sa sobirania política i sa vocació
europea! Avui el gran vent de ta història afavoreix les perscnalitats nacionals que mantingut, en heroica resistència, el cultiu de re llengua, el culte a les tradicions i el perlil ferm de sa identitat nacional. Per aixó els reunits a te Vajol fem una crida a tot el poble català perquè es reuneixi a ta gran anella de l'esperança retrobada Î, el cor amb el cor Î el braç amb el braç, faci un gran pas endavant i torni a ésser un hem
protagonista
fundacional, operatiu
i coratj6s en aquesta gran hora d'Europal A la Vajol sabem que entre tots ho farem tot, que tornarem a lluitar, a sofrir i a vèncer! Com a republicans també sabem que la república és [a forma més perfecta de ra democràcia. Per això ens conjurem a lluitar per la República Catalana, Ja que el president Macià va proclamar el14 d'abril dellS31 i que "el dia més. trist de la seva vida pelítica» va veure com era substituida per una senzilla Generalitatl
l, com a politics, sabem que no n'hi ha prou amb la proclamació altiva d'uns principis, per molt dignes i romàntics que siguin, sin6 que cal assenyalar i estructurar un carni per ta ccncrecló i vlviñcaciô de l'ideal. I avui, i aci, l'únic cami ès l'organització d'un referèndum el català,
perquè
Condol
a
la vídua de
Companys.
franquista i que, volen auticipar
d'actes
ha de fer por, és no haver viscut. Una vida
com
en
a
terme, sol
anar
acompanyada
d'esbarjo i culturals, poden ser teatre,
ideològiques i
una
i
polítiques
amb esperit militant, civic, republicà, democràtic i patriota, aurora de la nostra llibertat!
ra gran
Miquel Giralt i Fernández, Jesús Pruja i Puig, Jordi Martí i Cairo, Tomàs Pagès i Bosch, Jordi Pagès, Josep Baou i Rocas, Ma. Teresa Vila i Sanvicens, Josepa Sagués d'Amat, Joan Vilarnau Vilà, Ma. Cinta Uoveras j Bach, Miquel, Joaquima Argelés, Carles Viñas i Serra, Alben Tomàs i Bassols, Joan Uuls Prat, Joaquima Romero Ramera, Manuel Riera i Clavillé, Emili Valls i Puiç, Mateu Amat i Quintana. Salvador Grec-Mera, MiqueJ Didac Piñero i Costa, Daniel Ueixà i Borras, Ma. Teresa Armisen i Bujalance, Domènec Hernández Ysach, Josep A.
plenitud porta una tranquilla, i es mor com si es complís un mort
sardanes, l'ofrena floral, la plantada d'arbres, xerrades
poble
d'acord amb els principis reconeguts a les Nacions Unides, a Helsinki i a Estrasburg, decideixi lliurement sobre J'autodeterminació de la nostra pàtria catalana! 1 que l'exemple de les nacions bàltiques i els Balcans és només una primera flama d'aquest ufoc de cel que torna a prendre» a les nacicnefüets que, com la nostra, han passat el llarg hivern de l'opressió feixista i
Prats dez i
Roget. Uuis Aymami i Roca. Carme Setleras. Josep Uuís Pernén Sa1ont. Josep Aymami i Pla. Uuis Corominas i Mainegre. Ma. del Pilar Taberner i Cuesta
deure".
...
tradicional botifarrada.
En el monument, signada per Carles Rahola, hi ha la següent
Han passat uns quants anys des de la constitució de la Comissió d'Actes, que compta amb el
inscripció: "Picasso i Pau Casals coincidiren que aquest és el lloc per al temple de la pau. En homenatge a Lluís Companys i a tots els qui estimem la llibertat no és pas hostil morir; la mort
no ens
ha de
causar
espant; el tristíssim, el que
ens
bagatge
d'una activitat
defalleix, com recordar determinats passatges i personatges de la història de que
no
Catalunya
en
perill
de
caure en
l'oblit, la insistència perquè
reprengui,
a
es
través del
Parlament Català, el procés de rehabilitació del president
Companys
...
i també
perquè
en
els dos-cents metres
de terreny que són de la Comissió, ubicats en el mateix coll de la Manrella, es pugui construir el Temple de la Pau, un edifici dedicat als excursionistes i als -muntanyencs i que es
quadrats propietat
complementaria amb sales de reunions i de convencions destinades a aprofundir temes relacionats amb els drets humans.
47
Complex esportiu a l'emplaçament de l'escola.
48
la Vajol tot sovint és notícia per les seves iniciatives socioculturals, que no deixen de sorprendre si es
Curiosament,
També cal esmentar el
vímet, etc., i les antiguitats dels
programa d'estiu i el de la festa
Roquet.
considera, sobretot,
deixar de banda un bon nombre d'activitats culturals i d'esbarjo a realitzar en el transcurs de l'any, amb
que és
jocs, xocolatades, tallerets,
una
vila ben
petita. És el cas de la publicació del saborós butlletí d'informació municipal Seveyo! (petita vall), amb tot
un
ventall
de collaboradors i de collaboradores, amb seccions que van des de l'herbari empordanès i la història dels vajolincs fins als comptes econòmics i les decisions puntuals
que s'han pres vila.
a
la
casa
de la
major,
sense
excursions, etc., destinades, sobretot, a la mainada i que compten amb la collaboració
Tenim també la Fira Avajonera, una fireta artesanal i de carrer,
la mel de bresca i les espelmes dels Roura, les herbes de la Paquita on
predominen
Caritg,
els embotits de
fabricació casolana, els d'artesania confeccionats amb suro, fusta,
objectes
musicals
en
l'estupend marc l'església
de l'interior de
dels grans.
productes naturals, al
Hi ha conferències, debats i xerrades prou interessants, sobre temes d'actualitat, a la sala-museu annex a l'església; teatre i ball a la sala de La Camèlia; cants i concerts
romànica dedicada a sant Martí, amb actuacions, entre d'altres, de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, de corals com La Nit de Juny, de Palafrugell; de l'Orfeó etc. Fins i tot hi ha actuacions de la mateixa coral de la Vajol,
Jonquerenc,
dirigida per Montserrat Sarabia, que és l'autora de la lletra de la
En les festes populars i tradicionals més assenyalades no hi manca pas una bailada de sardanes a la
la dansa popular catalana per excel·lència.
plaça, Ho
organitzi l'Ajuntament,
la
Societat de Socors Mutus d'Obrers La Camèlia, la Comissió d'Actes «Lluís Companys", el Centre Cultural Sant Martí les persones són, quasi sempre, les mateixes a ...
,
pertot.
La coral del
sardana La estimat. Obres mans
Vajol,
nostre
poble
artístiques fetes per vajolenques, a sigui,
persones nascudes
poble.
I és que a la Vajol, entre uns i altres, entre la gent del poble i els estiuejants, es fa pinya per tal de passar-s'ho bé.
per
a
estretament vinculades amb el poble i que tenen l'esperit ferit per la dèria de les arts creatives, són les de Guillem
Brugués, Salomé Bulaño, Miquel Capelleras, Núria Fernàndez, Olga Gaspar Saludas, Miquel Giralt, Jesús López, Evelyne Pagès, Silvestre Roig, Carme Roiget, Joan Safont, Divina Saludas, Santiago Viñals, Vivian
segons la mostra amb motiu de l'Estiu Cultural 1994, a La Camèlia. ...
,
presentada,
Una estirada de corda.
49
Signatura
del
"contracte d'amistat"
50
entre
Les
Illes,
en
el segle XIX,
fou considerat el paradís dels famosos trabucaires, ja que donasa la proximitat amb els colls de Lli i de la Manrella ho tenien molt bé per a encauar-se i traspassar la frontera d'una banda a l'altra. Avui és una típica i tranquil·la
maquinària antiga i més moderna, fotografies sobre les diferents etapes, a sigui, des de la lleva del suro de l'arbre, seguint tot el procés de fabricació, fins a l'acabament de la
seva
transformació
taps i el marcatge amb el del client abans de
en nom
procedir
a
població d'estiueig.
deixar de l'expedició, banda altres manufactures de
Des de
l'any 1975, les Illes, juntament amb Riunoguers,
suro, tot el
pertanyen, administrativament,
molt llunyà temps en què quasi a cada porta hi vivia i hi treballava un
al
municipi francès de
Morellàs, poble d'uns dos mil habitants, situat
a
sense
qual
ens
recorda
un
encara no
suro-taper.
dotze
de distància, que, d'altres motius que el part fan atraient, a partir de l'any 1982 disposa d'un Museu del
quilòmetres a
Suro. Hi ha utensilis
la
Vajol
i les Illes.
i
Museu està també relacionat amb el Museu del Suro, de Palafrugell, i de cara al seu desenvolupament s'ha pensat convertir-lo en un centre
Aquest
d'estudi i suber.
recerca
del Quercus
Les Illes i la Vajol, malgrat que el primer, com els altres pobles veïns de l'altre costat dels Pirineus, ha anat deixant de banda la llengua catalana i s'ha abocat a la cultura i a la
llengua francesa, han continuat tenint molt bones relacions; es pot dir que sempre, i d'una forma natural i darrerament també oficial, han estat agermanats. Fa anys era fins i tot molt corrent veure com la mainada de la Vajol anava a escola a les Illes, ja que
quedava més a prop que Agullana i la Jonquera.
mateix any, tot coincidint amb les respectives festes majors.
d'aquell
Una de les recomanacions procedents de la Unió Europea, destinada als municipis, és que fomentin el contacte entre ells, que facin intercanvis;
definitiva, que cada
en
coneguin,
es
més i millor. Es de construir
vegada
una manera
l'Europa
del futur.
Hostal dels Trabucaires.
5î
Altres accions conjuntes que han realitzat, sempre que les
circumstàncies ho han requerit, han estat vinculades amb la del risc d'incendis, com també amb actuacions relatives a la seguretat. A part la dèria de posar en marxa projectes de desenvolupament
prevenció
d'efectuar-lo per partida doble entre Agullana i Morellàs i la Vajol i les Illes. La unió
administrativa dels dos pobles de la banda francesa va
paralitzar aquell propòsit.
econòmic, provadors de
l'expansió turística, falta fan
en
que tanta
aquestes
zones
de
La cerimònia de del
signatura
muntanya.
pacte
Fa ben pocs anys que aquest
va
agermanament natural s'ha fet efectiu, d'una forma oficial,
primerament, 15 d'agost de
d'agermanament tenir lloc,
amb el "contracte d'amistat"
1989
establert entre ambdós consistoris municipals, el de la Vajol i el de les Illes/Morellàs.
segellant-lo després a la Vajol I'll de
Inicialment s'havia
novembre
plantejat
a
el
les Illes,
Una
làpida
recorda el pas
deis tres
presidents.
Contrabandistes
pirinencs.
52
Per
la
seva
situació
fronterera, aquests indrets, des del Tractat
dels Pirineus fins als nostres estat tradicionalment enclavament de contraban a de "fer el paquet", com també es diu; una activitat més a menys lucrativa i amb una bona dosi d'aventura i de
dies, han com un
flequer.
o
camins sigui, pels tortuosos, entre els boscos i les seus
muntanyes, en colla a individualment, passar
queviures
i
contraban subornant carrabiners
esquivant-los, en
corrien
com
sant Miquel era el fins al punt que aquest nom venia a ser sinònim de "contrabandista". Miquel és un nom molt
L'arcàngel seu
patró,
la Vajol. Sant
França muntanya per a portar oli, altres queviures i vestits i traspassar cap aquí
matuters, dels passafraus
a anar a
productes,
com
peces de
motor d'automòbils i material
elèctric, ja que,
a
Faust també
era
advocat dels
i dels contrabandistes
en
general i, per extensió, dels burots i dels guàrdies que els vigilaven.
com a
conseqüència de la postguerra, n'hi havia mancança i eren
Afegim, pel
habitual. Tant
pràcticament impossibles
aquestes terres,
d'aconseguir. Portaven
mancant-li la imatge del sant, perduda durant la guerra, el
era un
gairebé
és així que,
l'esquena,
esperitats i, curiosament, molts d'ells es deien Miquel, Miqueló a Miquelet.
generalitzat
altres
objectes de a d'estraperlo,
sac a
homes utilitzaven els camins embardissats de
Aquells
risc.
vivendi
l'ofici de contrabandista, malgrat la seva il·legalitat, no era considerat pecat per part de l'Església, per la qual cosa i pels tipus habituals de mercaderies, el contrabandista era respectat i considerat quasi tan honrat com el fuster i el
a
bé
modus
un
gros
que fa
l'església Vajol, que
a
de Sant Martí de la
de les Illes, M. Grau, que venia a celebrar missa a la Vajol en els anys 1939 i 1940, va facilitar l'actual imatge, la qual fou portada clandestinarnent de França per en Morales. Es per això que hi ha qui l'anomena "Sant Martí Contrabandista"
capellà
.
Paisatge còmode i assequible dels baixos Pirineus (baixos per la seva situació i constitució geogràfica), com a línia divisòria que representa i aprofitant la seva espessa vegetació, es pot ben dir que durant segles ha servit de camí de traginers, de refugi, de lloc de secrets amagatalls, de sendera d'escapoliment de desertors i d'insubmisos, i de niu de conspiradors, de
trabucaires i de contrabandistes.
També,
en
frontera, mantenièn
refugi
de
dels republicans fugitius de la dictadura i, poc més tard, dels resistents i dels aviadors francesos i dels aliats que s'escapaven de l'ocupació nazi venint a Espanya.
circuit de mà d'obra clandestina
Un
per antics combatents
vigilància
republicans que, en romandre a França, s'incorporaren a aquells grups i que, empesos pels èxits assolits en l'alliberament del país veí i creient que calia seguir les
duanera. Entre el 31 de
existent des de
l'any 1944 al
El bosc
ens
ens
ens
renti,
eixugui.
protegirà
�ontra les bales, i el vent sufocarà el ressò dels nostres
passos".
(de Sergiusz Piaseeki)
de dues-centes persones, entre les quals hi havia els presidents de Catalunya i d'Euskadi i el de la República Espanyola, entre molts altres
destacats personatges de la vida política i sociocultural
d'aquest país. D'això, però, en parlarem en un altre capítol.
la
1952, impulsat majoritàriament
guerrilles antifranquistes
la que
condició de
pas clandestí, per on es pot passarsense autorització i per la manca de
cas, defineix un moviment de
pluja
i el sol el que
de la
seva
l'ocupació alemanya. qal-licisme que, en el nostre
o
començaren i acabaren seus camins de ferradura sortiren i arribaren refugiats d'una i altra banda. Fou camí de la retirada cap a
França
frontera,
serà la
batusses; pels
estrangera,
França
"A la
Aquí
contra
que
del contrabandista
Cançó
passamuntanyes al cap, metralleta, caçadora i botes adaptades al terreny.
immigració illeqal, atesa
nom
la
enfrontaments amb les forces armades del règim franquista, la Benemèrita i el sometent. Hom se'ls imagina amb boina
donà als grups armats de resistència
maquis,
a
constants
Darrerament, forma part del
la postguerra, fou
lloc de pas i de
operacions en territori espanyol, especialment
gener i el 5 de febrer de l'any 1939 s'hi
aplegaren
més
Camins del contraban.
53
Vista
parcial
des del
comí del mirador.
54
de banda el carrer de Ronda i el xalet de can Llansó, es troba el cementiri, sagrat recinte
Deixat petit
adornat de
xiprers,
veuen una
sèrie de
on es creus arran
de terra; la seva porta d'entrada és coronada per
una
de forja i a cada costat de la llinda hi ha dos bufonescos caps orelluts. El recinte és bastant abandonat, com la majoria dels cementiris rurals. creu
d'aquí,
el paisatge és magnífic.
Durant el dia, principalment si és clar, mirant cap al mar s'albira un ampli i extraordinari
panorama, dominant-se pràcticament tota la configuració orogràfica de la plana empordanesa, fins al cap de Creus, i per la part del mar Mediterrani la vista arriba fins a la ratlla de l'infinit; es veu, fins i tot, el Montgrí, al Baix Empordà. Si s'alcen els ulls el cel, de tant en tant es contemplar el majestuós vol
vila i de les masies de l'entorn. Es veu la llum del far de Sant
Sebastià, del municipi de
Palafrugell, i el resplendor que produeixen els enllumenats dels pobles, les ciutats, les autopistes i les cases de camp. Mirant també cap enlaire, s'obre una gran finestra a l'univers, i hom pot comprovar l'encert de les paraules que Manuel Brunet dedicà a l'Ait
Empordà:
vers
Seguint la amunt,
carretera camí
una
vegada
s'ha deixat
el nucli urbà de la Vajol
en
troba el mirador situat al costat de la font i la capella amb la imatge direcció
a
Maçanet,
es
del papa i confessor sant Silvestre (31-12-335). Des
pot
de l'àliga i les capricioses formes dels núvols, que semblen fets de cotó fluix.
"No hi ha en tot Espanya, un país tan lluminós com aquest, amb un cel blau i tan alt".
paraules hi podem i tota afegir, quan és de nit:
A aquestes
Quan és de nit, hom hi escolta el ric-ric dels grills i els lladrucs dels gossos de les cases de la
"
...
una xarxa
diamants!"
d'estels,
com
AI damunt de tot tenim els Perseids, partícules de pols que cada any, durant el mes d'agost, desprèn el cometa Swift-Tutie, descobert per aquests astròlegs l'any 1862. En el transcurs de la seva
òrbita,
amb la terra i xocar amb l'atmosfera es produeixen en el cel, per combustió, els esparpells dels estels fugaços els quals formen en creuar-se
l'espectacular pluja de meteorits coneguda popularment com les llàgrimes de Sant Llorenç, que es poden des de diferents llocs de la Terra i d'una manera
Hi ha també l'abadia de "
Vilabertran, fundada per Pere
Rigall, amb un grup de clergues, en el segle XI. El monestir de Sant Pere de Roda (s. IX i X) és una de les obres medievals més
importants Ibèrica,
...
Des d' allí dalt
plana
més bella
fins
la mar".
a
de la
essent
península coneguda com
el bressol de l'art romànic (actualment es troba en fase de restauració). El monestir és,
la vegada, un magnífic mirador sobre la badia del Port de la Selva. a
veureu
la
d'aquest món, que és la plana empordanesa; veureu aquella terra viva, tan rica, tan ben quadrada i tan ben ratllada que va des del Canigó
Josep
M. de
Sagarra,
poeta i dramaturg (1894-1961)
i la seva majestuositat com "la catedral de l'Empordà"; ens referim, és clar, a la de
Castelló
d'Empúries.
veure
de la
privilegiada, lluny lluminosa pollució urbana, entre els dies 10 i 13 d'agost, des de la Vajol.
"Mira, ha caigut de formular
un
estel; has
desig".
un
De segur que tothom té algun no satisfet, formulat per
En aquest ampli territori tenim també l'església d'estil gòtic, bastida en el segle XV,
coneguda
per la
seva
amplitud
Sobretot al final de l'estiu, i també durant la tardor, es pot veure molt sovint "l'anguila de la badia de Roses". Conten que, en aquesta badia, hi viu una anguila immensament grossa, que té el catau sota
l'aigua, en unes roques que es troben abans d'arribar al cap de Creus.
desig
aquesta Des
causa.
d'aquest
Tot sovint li
mirador
vajolenc
s'endevina, però no es veu, el cap de Cervera, que senyala l'inici oriental de l'eix
pirinenc
que sorgeix del fons del Mediterrani i forma els primers relleus fronterers de l'Albera. La formació muntanyosa
s'estén, cap
a
ponent,
fins
a
agrada de aigua dolça;
amb
surt del mar en forma d'un gran
núvol blanc i s'estén per damunt de les muntanyes. La sortida de
plàcidament l'anguila pluja.
és signe infal-lible de
la
Jonquera, amb el castell de Requesens reconstruït al final del segle XIX i ubicat dins el seu terme.
banyar-se
Capelleta sant
dedicada
Silvestre.
a
55
Restaurant les Illes.
56 una fonda d'abans que, reunint les tres condicions bàsiques de bona cuina, ambient familiar i habitacions per a dormir (ara tancades),
l'era de can Canta el carrer d'Agullana, format per unes estretes escales de pedra que porten a la plaça Majar. Es
Josep),
placeta irregular empedrada on trobem, oferint bons àpats, uns acreditats
sempre ha estat un bon puntal per a l'economia del poble. I, fins fa poc, hi havia la Camèlia, situat en les dependències arrendades a la Societat de Socors Mutus d'Obrers, del mateix nom (1983-1992).
De
arrenca
una
i
restaurants que, tot
velles i les
noves
seguint
les
receptes
de la sucosa i variada cuina casolana, basada en els productes del país, ofereixen menjar bo i abundant, en un perfecte equilibri de preu i qualitat.
gastronòmiques
Els més antics són can Comaulis i l'Hostal la Vajol. Aquest darrer era també conegut, fins fa poc, pel nom de can Pere (ara és can
Més als afores del nucli urbà, i inaugurats fa relativament poc temps, tenim el Restaurant les Illes (1993), que duu el nom toponímic del gavatx poble veí, situat al començament del camí que duu a la zona de l'antiga pedrera, i el nou Restaurant Comaulis (1992), emplaçat en
plena natura, en el lloc ocupat l'antiga vaqueria de
abans per
Barris, situada al peu de la carretera, de recent construcció, que porta al cim del coll de la Manrella i, per un camí que s'ha d'agafar a can
prop de l'establiment, al coll de Lli. Allò veritablement
siqnificatiu
la quantitat
rau en
d'establiments, amb oferta de culinaris, existent en una vila tan menuda,
tresors
demogràficament,
Vajol,
amb els
com
seus
és la
censats
setanta habitants
(ara el batlle està pregonant que, actualment, n'hi ha 91). Tot això pels seus indubtables atractius
històrica-paisatgístics
i, tanmateix, pels bons fogons que faciliten el bon gust i el plaer per la manduca. Conglomerat de raons que fan que la Vajol sigui molt més visitada.
i d'elaboració casolana, tenim també els bunyols de l'Empordà, les pomes cuites al forn i un sofisticat sopar de ara
Cap d'Any organitzat a la rectoria pel grup comunitari
de
segona residència. En
parlar
gens
de
gastronomia
estrany que,
tot
no
és
sovint,
Tot això
s'esmenti l'Empordà com una zona amb un gran patrimoni culinari. Hi ha qui, fins i tot, considera la comarca com la
fa adonar que a la la resta de Vajol, l'Empordà, la cuina és un fet viu i que, dintre la tradició, no ens
com a
s'exclou pas la constant
reserva
gastronòmica de Catalunya, amb la seva cuina
renovació.
tradicional i autòctona, abundant en quantitat i en qualitat de matèries primeres i productes procedents de l'horta, de secà, de muntanya,
La Vajol és un bon exemple d'allò que digué Josep Pla:
de marina, de
casa.
"
Ia cuina d'un país és el seu paisatge posat a la cassola". ...
57 Hostal
Tot seguint la celebració de festes gastronòmiques, a la Vajol tan aviat se'ns ofereixen
la
els millors
platillos de l'Empordà, elaborats a base de diferents tipus de carn i de bolets, els plats de caça més saborosos; el civet de senglar, l'ànec amb naps la
a
amb pomes,
amb mandonguilles i el plat bàsic de la nostra cuina tradicional, l'escudella i la carn d'olla, sense deixar de banda
sèpia
una
popular botifarrada feta acompanyada de
a
la brasa i
mongetes, pa i síndria, Manrella, a una
al coll
de la
costellada amb pa torrat amb a la font de can Quera. A més de la menja típica de la Setmana Santa
tomàquet
Restaurant Comaulis.
Vajol.
Homenatge al miner.
58
A
l'entrada de la
l'era de
can
Vajol,
a
Canta, hi ha
un monument
inaugurat
de
magnesi hidratat)
o
esteatita, també popularment anomenat
guix de
sastre
o
l'any 1991, construït en homenatge als miners que van treballar a l'explotació del talc a
al tacte, verdós, entre transparent i translúcid, lliscant, que surt de
Es tracta d'una composició de ferro forjat, per a la qual s'empraren materials procedents de la mateixa mina.
les entranyes del Pirineu. Aquest material, reduït a
la
zona.
sabonet, material
suau
cosmètica i farmàcia; també la fabricació de paper, de pintura i de ceràmica.
penoses amb què aquests homes de la comarca realitzaven les seves tasques laborals.
A la
I és que de les seves muntanyes, des de temps antics, es treu talc (fillosillcat
Vajol, tinguérem
Canta, SA (1905),
explotació
minera
minaires, peons, traginers, en
Talcs
una
quasi
centenària, amb les
muntanya. En els anys seixanta, en aquest jaciment de talc, entre
pólvores, és emprat principalment per a higiene,
miner amb una Representa vagoneta. Segons els seus promotors, amb l'escultura es volen evocar les condicions un
En el seu interior, fred i humit, s'hi féu, primer, un pou de 13 metres i després un altre pou de 65 metres, arribant aquesta excavació a l'altra banda de la
seves
galeries iniciades en obrir-se una pedrera al serrat de la Calma i a la qual seguí l'obertura d'una boca de mina.
triadors
...
hi treballaven
una
trentena de persones;
darrerament només donava feina a quatre. Ara, a conseqüència de no adaptar-se a les actuals exigències tècniques d'explotació, les
vagonetes han deixat de circular pel seu interior, per tal d'extraure el mineral. Difícilment es tornarà a obrir per a aquesta activitat.
La mina Canta ha estat
armat que s'aixeca sobre
catalogada com la darrera mina de talc de Catalunya. Es coneguda també amb el nom de la mina d'en Negrín, puix
una
que en el seu interior, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola, quan els del Museu del Prado passaren per la
Vajol, aquell personatge fer construir destinada a
una
hi
va
fortalesa
guardar-hi
un
veritable tresor.
de les boques de la mina. L'objectiu és
poder-hi exposar fotografies de l'època i figures de cera que els il-lustres
representin
personatges,
protagonistes de la història de la
Vajol
i de
Catalunya,
que passaren per la vila. De moment, Giralt ha pintat les cares, les parets,
d'aquesta
L'ambició del seu propietari, que és a la vegada batlle de la
construcció.
és installar-hi un museu, rehabilitant l'edifici format per una sòlida estructura de ciment
A prop també hi ha les mines de Darnius i de
Vajol, Miquel Giralt,
Maçanet; les mines Santa Maria, Perxés de les Niubó, Ginebró quals han estat ...
59
,
comprades
per grans empreses que han
Dins la mina de tale.
emprat mètodes més que el tradicional de pic i pala i les han envaït amb grans
expeditius
màquines, practicant-hi a celobert que han acabat per fer-les malbé en ben poc temps. En aquests indrets s'explotaven, fins i tot, pedreres de granit o "ull de
explotacions
serp",
ara
també abandonades.
Material, aquest darrer, que
s'emprà dedicat
per al monument Jacint Verdaguer
a
i Santaló,
inaugurat
presència
dels reis
amb la
d'Espanya,
el14 de maig de 1924, a la cruïlla del passeig de Sant Joan-Diagonal, de la ciutat comtal.
Actualment, les mines, com tot allò que no és rendible, presenten un estat d'abandó; són brutes, mortes i estan del tot clausurades. Un magma format per l'abocament de les seves
blanquinós,
deixalles, s'escampa pel
pendent Mina Canta, també coneguda com la d'en Negrin.
d'una
com
massa
incontrolada.
si es tractés encefàlica
Un castanyer de can Barris. 60
I castanyer és un arbre noble, de creixement ràpid; pot arribar a fer uns 30 metres i el tronc és força gruixut, aconseguint fer uns dos metres de diàmetre, com a màxim. Originari del sud d'Europa, és abundant a les zones humides, sobre sòls granítics i silícics, i a les muntanyes d'elevació mitjana,
d'un involucre de bràctees soldades que es converteixen, després, en el pelló coriaci i espinós que conté les
com passa a la Vajol, format magnífiques
per un pelló espinós, tal com s'ha ja dit abans. A l'estiu, el
E
on
s'han
produir fusta,
a fer mobles, rodells, bótes, tanques, parquet i bastons, també s'aprofiten les castanyes, fruit farinós cobert
fulles són dentades, allargades i llustroses en la seva cara superior. AI
llenya. Es un arbre que dóna beutat al paisatge i protegeix i millora l'ecosistema.
començament de l'estiu apareixen les flors mascles, de color groc pàl·lid; les femelles, més discretes, surten enmig
és
res
més
jardineria. Del
A més de destinada
castanyer dóna una magnífica ombra; a l'hivern proporciona
seves
no
que la descomposició de la fusta de l'arbre, utilitzada en
castanyes.
castanyedes. Les
castanyer, que
Un altre producte de consum és l'anomenada terra de
seu
s'obté
a
fruit, la castanya, que la tardor, es diu que té
Del hi ha dubte, però, és gue són molt bones torrades. Es un dels aliments més antics de la humanitat, ja que des del paleolític l'home i el bestiar l'han aprofitat i s'alimenten encara de les castanyes, de la mateixa manera que s'aprofiten
propietats afrodisíaques.
que
no
les glans. Més recentment, varietats millorades produeixen el marró, utilitzat en pastisseria. La seva recol·lecció es fa a mà; es cullen de terra, on cauen quan estan prou madures, al
Les castanyes ens evoquen i ens recorden els tradicionals bons plats de l'antiga cuina que tenia per base aquest fruit, que
ha anat convertint-se
ara en un
"Marramau, a
ja ja
n
'hi peta
en
queda
apreciat ingredient gastronòmic. Tanmateix, fer una castanyada esdevé un exponent d'amistat,
d'aplegament
dins el
Castanyes seu pelló.
final d'octubre. En el cas del fruit que no ha acabat de sortir del seu pelló, els collidors aixafen la clofolla amb el peu a amb l'ajut d'uns bastons punxeguts fets de castanyer, fins a aconseguir treure'n les
i de
diàleg.
Sobretot per Tots Sants (1'1 de novembre), és molt joliu per a la família passar l'estona al voltant deis troncs que cremen a la llar, tot fent petar la xerrada mentre
es
mengen
moniatos, castanyes i, si hom pot, algun panellet, constituint
torra
la voreta del
una
el
castanyes
foc, als
morros
marramau
mort".
(Popular catalana). "Quan
les fulles fan
sardanes,
és que arriben les castanyes. Les castanyes torrarem, i tots junts les menjarem".
Tornant als castanyers, a la Vajol es té ben present la dita següent: "Fins que els
castanyers siguin florits, tragueu roba dels llits".
no us
plegat una de les tradicions catalanes més arrelades. tot
61
castanyes. El castanyer fou l'arbre del pa de les nostres tribus
preromanes, que menjaven les castanyes cuites a bé en feien farina, amb la qual es pot fer pa i sopes. Es pot menjar també fregida amb oli; torrada, pot substituir el cafè. En el segle XVI, d'Amèrica vingué la patata i el blat de moro, la qual cosa féu que les castanyes anessin perdent protagonisme dins l'alimentació de la gent de pagès.
en
Recollida de castanyes el camí del coll de Lli.
Buscant bolets als
preus de
can
Quera.
62
Vajol és un paradís per al boletaire, com ho és també per al micòfag que sap apreciar-ne els seus delicats sabors.
La
La humitat ambiental, la proximitat relativa del mar amb els seus efectes de regulació tèrmica, la composició dels sòls i l'abundància de boscos caducifolis que produeixen la on es
desenvolupa el
capa miceli fa que, quan comencen a baixar les xafogoses temperatures de l'estiu i despunta la tardor, els boscos de la Vajol s'omplin de bolets a
fongs
i de boletaires.
Es confia, sempre, que les pluges que han regat el bosc
no
acabin portant vents de
tramuntana, i que el sol escalfi la terra perquè els bolets vagin
Entre els estris que s'utilitzen hi ha el bastó, que ajuda a caminar pels llocs abruptes,
naixent. Trobar-ne esdevé un motiu de joia per a aquell boletaire que n'omple el cistell, i d'enveja per al qui quasi no en traba.
tant de baixada
Arribat, doncs, el temps dels bolets, el boletaire surt de casa
caiguin del cistell;
ben
equipat,
entenent-se
com a
com de pujada, i serveix, també, per a millor localitzar els bolets; el cistell de vímet i el mocador de farcell, que va molt bé per a tapar els. bolets trobats i evitar que
a un
ganivet
una
navalla
de punta
esmussada, per tal de
no
peces de vestir adients el xandall, que permet tot tipus de moviments; l'impermeable amb caputxa, per als dies plujosos,
punxar-se en cas d'accident, que serveixen per a tallar i netejar els bolets, i una bóta
i les botes altes, que preserven de les punxades d'espines a d'un eventual encontre amb algun escurçó i siguin, a la
(però
vegada, antiderrapants i protectores de la humitat.
de vi, per
anar
sense
reparant forces
passar-se).
AI bosc, el millor és anar-hi almenys en parella, i a base de xiulets i de contrasenyes anar-se informant mútuament
de la com
situació, per no perdre's, també de la troballa d'un
apreciats,
clap. La coneixença científica de les distintes varietats i l'exacta diferenciació de les característiques d'un bolet comestible d'un de tòxic, han trencat la barrera establerta al
voltant de dotzena
no
d'espècies
d'altres considerades "dubtoses" i que podien resultar o,
pitjor
es
poden
"Santa Elena, santa Elena, feu-me portar la cistella plena".
comestibles o incomestibles d'aquestes contrades
consum, amb exclusió
tòxiques
quals
A banda de les múrgoles, moixernons i cama-secs que es poden collir durant la primavera, la majoria de bolets
més d'una
considerades, des de temps immemorial, "segures" per al seu
els
trobar per la rodalia del nucli urbà de la Vajol i que fan evocar, a més d'un boletaire, allò tan conegut de:
encara,
mortals.
És
del tot recomanable, quan hom és encara al bosc, de prescindir de les que es tinguin
per "dubtoses" o, com a mínim, separar-les de les "bones" o "comestibles". Un cop feta la
apareixen
des del final de
l'estiu fins al començament de l'hivern. S'ha d'esperar l'arribada de les primeres
pluges, i quan hagin passat vint-i-un dies ja es pot anar buscar-ne.
Martí;
mitjançant
consulta als llibres,
o
a una
El mercat ofereix un nombre considerable de publicacions que parlen deis bolets que
proliferen en els boscos gironins. Aquí solament n'esmentarem uns quants, com a mostra, dels més coneguts i que són
gastronòmicament
de
extraordinàriament gustosos. Per tancar aquesta relació, que pot ser molt més llarga, esmentem la tòfona. El bolet més
perillós
de tots els
troben per aquestes que contrades és la farinera borda (Amanita phal/aides), molt capaç de provocar la mort. N'hi ha molts altres de dolents, els quals és millor de no "convidar-los" a taula. es
63
pinetell (Lactarius deliciasus) i el rovelló (Lactarius sanguifluus) que
imprudència.
l'oportuna
casa,
negrito, que surt quan les glaçades comencen a pintar blanc el paisatge. Tots són
Tenim el
persona experta en la matèria, cal assegurar ben bé si són o no són verinoses. No val la pena d'emportar-se un ensurt per causa d'una
a
fredolic, també conegut per
a
són dels més estimats; també ho és el primerenc reig (Amanita caesarea), si bé aquest és un bolet més freqüent cap a la plana, i més encara al Baix Empordà i a la Selva. El martinenc, que surt per Sant
tornada
(Agaricus campestris), la cogomella, l'escarlet i el
el
rossinyol o ginesterola (Cantharel/us cibarius); la paloma, que, tot i la seva aparença de maligne, té grans propietats gastronòmiques; el molt apreciat siureny o cep, que tallat en llesques pot assecar-se
per tal de
disposar-ne culinàriament fora de temporada. El camperol
Netejant bolets.
Colla de
senglaires, any 1930.
64
figues, les glans, les castanyes, les cireres d'arboç, els bolets,
A vegades es rèptils produeixen accidents
Vajol comencen a fer olor de pólvora. El 12 d'octubre s'inicia la temporada de cacera, que permet als caçadors disparar als conills, perdius, tudons, senglars i altres espècies que es troben per la rodalia. Una de les caceres
les tòfones i amb el gra de diferents sembrats. Aprofita la
d'automòbil,
nit, que és quan per prudència
animals.
més espectaculars que es poden viure és la del porc
estimat
A
I començament de la tardor, els boscos de la
un deis nostres més grans animals salvatges; el seu pes pot superar els 150 quilos.
senglar (Sus scrota),
acostuma a buscar el
pagesos. Aquests
i els boscaters demanen, en moltes ocasions, que s'avanci a es perllongui el temps de
permís
per
a
la
També actuen
senglar necessita una gran quantitat d'aliment; frueix especialment amb les arrels dels arbres i de les plantes, com també amb les pomes, les El
cacera.
com a
depredadors d'una àmplia varietat d'espècies menors, ja mengen les cries de ous de perdiu, els rosegadors, els cucs i els
que
es
conill, els
a
les carreteres,
per topades amb aquests
menjar,
per a rebolcar-se en les basses de fang, per a entrar en els conreus i destrossar els camps, la qual cosa el fa ésser poc
pels
...
Dels
senglars, s'observa que any generós en glans les
en un
femelles crien més, tenen més garrins, pel fet de pujar més grosses i fortes. Una mala collita de glans farà que el senglar hagi de furgar el sòl arreu, buscant aliments que no l'ompliran tant, fent sortides
més llargues, allunyades de les habituals zones d'hàbitat. Segons diuen, els porcs senglars d'ara no són com els d'abans; avui dia pràcticament tots són creuats seves
amb porcs casolans que hi ha a les granges, la qual cosa origina, a més, un notable augment de la fertilitat de l'espècie, de les garrinades entre tres i cinc cries de l'animal primitiu. Actualment és fàcil de trobar femelles acompanyades de sis o vuit
porcells. Abans,
el
senglar tenia el cap molt llarg, era molt gruixut de la part davantera del tronc i molt
cada
curt;
vegada
en
se'n
el paper que els toca de representar. Uns aniran a
disciplina fer
altres es traslladaran fins a un punt que saben que és un pas obligat per als porcs quan són empaitats, i la resta es reparteixen els gossos de petja
ensinistrats i, acompanyats dels
seus
lladrucs i
grinyols,
s'endinsen per la boscúria
seguint
les petges i el rastre.
canvi ara,
veuen
de
més varietats. Les petges del senglar són inconfusibles: els dos unglots i la peüngla imprimeixen quatre
marques a terra i, a més, el mascle posa les potes del darrera més obertes, obligat pel volum dels seus genitals.
La
majoria de colles de senglaires no maten mai més de dos exemplars. Es trien els animals_grossos per tal de mantenir l'equilibri del vedat.
aquest any és el pitjor que
jo
tingui recordança
en
fallar-ne porcs. vintena han passat al salador i passen la seixantena els tocats del fugidor. en
quant
a
Solament
una
Dels gossos,
no en
tenim
queixa, cada festa lleven porcs. Crec que de la rodalia
aquestos són els millors i, com que no crec en bruixes he tret dues conclusions: tots de la vista
o
patim
o
tenim torts els
canons.
Si la
jornada és fructífera i el senglar és caçat, l'escorxament i el posterior repartiment de les parts de l'animal,
Els components de la colla de caçadors assumeixen amb
Del que portem de cacera,
parada,
65
(Joan Busquets,
de
Matadepera)
entre tots els
membres de la colla de senglaires, es converteix
en
del sopar de germanor Vajol amb motiu de l'acabament de la temporada de
Recordança celebrat
cacera
a
la
agullanenca (1988-1989).
un singular popular.
Hi ha
esdeveniment
caçador que, si la peça important, porta el
morta és
cap de l'animal al taxidermista de la Vajol, en Quim Rubio, perquè el deixi a punt per a poder-lo exhibir. Els
senglaires
de la
Vajol
estan
integrats a la Comunitat de Caçadors d'Agullana i al seu Porc
senglar
acorralat pels gossos.
vedat de
cacera.
cc LlJ
<: a ca
cc
Gent del mas
(5 LlJ Cl
Cros,
acabant
una
carbonera.
Entre els molts oficis que en el segle XX s'han vist desaparèixer, el de la carbonització de la llenya que dóna el bosc ocupa un lloc
important. La revolució tecnològica i la prepotència del petroli han propiciat el declivi d'aquest ofici artesanal, que, com en altres punts geogràfics, havia proliferat en aquestes contrades vajolenques. Fer carbó vegetal era un dels puntals econòmics de la Vajol; el procés per a fabricar lo era llarg, carregós i extremadament complex. Abans de començar a carbonar s'havia on fer la pila seguidament, es procedia a la neteja de
d'escollir ellloc
i,
matolls i d'alzines
següent en
pas
era
amuntegar
empilar,
la
la
llenya per
ja
era a
qual
cosa
forat al mig de la xemeneia.
pila,
llenya
s'havia
L'alçada de la pila depenia de les càrregues contingués. Algunes piles podien arribar a produir seixanta càrregues (dotze càrregues equivaldrien a 1.400 quilos de carbó). Una pila de quinze a vint càrregues podia tardar vuit dies en cremar; una de més gran podia fer-ho durant uns quinze dies. Un cop guarnida la pila amb una cobertura, que
base de branquetes que prensaven fortament l'estructura, la carbonera s'enterrava amb
a
punt, el consistia
de la
muntar l'estructura
permetia
la
fos possible. Els trossos d'aprofitar a dins. La branqueta petita es posaven grossos servia per a abrigar la pila per fora. com
procés productiu del carbó cabassos, magalls, tràmecs, destrals, raspalls o rasclons, arpelles per a escaldar, una tola per a tapar el forat superior
de la carbonera. Això es podia fer amb sistemes diferents: toc dret, vuit creuat en escala o emmarzerat. Cadascun
d'empilar, tant
terra cuita.
escarransides, que
s'aprofitarien per a l'aplanament del terreny. Després s'utilitzarien també alzines i altres arbres crescuts. Quan la plaça carbonera
A l'hora
deixar
que serviria de
un
En el
s'utilitzaven
carbonera, la burja per
a
fer baixar la
ganxo per quan s'entravessava un tronc al mig. També es feien servir els esclops, que permetien als carboners acostar-se a la pila
llenya
sense
i
un
temor
a
l'escalfament del terra.
Per encendre la pila, es tirava foc i llenya seca dins la xemeneia; des d'allí, el foc es
el foc es podia revifar i acabar per cremar-ho tot. La terra treta s'havia
vigilava
d'escaldar, netejant-la i rampinar-la per treure'n els rocs i la porqueria, perquè quedés ben fina. Les eines que s'empraven eren el raspall, el tràmec i les pales per a tornar-la a enterrar Carro de
carboner. Pirineus.
propagava de dalt a baix i tendia costats on hi havia menys llenya. Un cop posat el foc dins la
s'havia
baix,
d'aguantar
tres
o
a anar
cap als
carbonera,
quatre dies
a
nivell
terra. S'hi posava
llenya, per al consum, al matí. Fins que la llenya es torrava i, aleshores, es feia pujar el foc a dalt. Després s'omplia l'ull de la pila amb llenya, fins a dalt a
..
de tot, i es deixava en respiració, oberta. Un cop el foc havia calat a dalt, s'havien de fer uns forats a tot vol i fer-lo baixar fins al lloc on s'havia encès. A la part baixa de la carbonera hi solia haver quatre forats o espieres, que permetien controlar l'entrada d'oxigen a l'interior de la
pila, aconseguint-se, així, que la combustió fos lenta i es pogués apagar-la o ofegar-la quan el
carbó
estigués
Cada vuit
operació
fet.
o
deu hores
consistent
es
feia la bitllada,
afegir bitllots o trossos de llenya seca a la pila, per l'ull de la xemeneia, per tal que el foc no s'apagués. Aquesta operació es feia amb l'ajut de la burja, a fi i efecte d'arribar fins al fons de la pila. en
Normalment el carbó es considerava cuit quan la pila carbonera ja no treia fum. "Quan el fum surt blau, vol dir que el carbó no és cuit; quan no surt més fum blau, vol dir que el carbó ja és fet", deien els entesos. Per treure el carbó d'una pila, es feia de mica en mica. Es retirava la terra d'un tros, de dalt a baix; es treien les peces carbonades i es tornava
a
tapar
de
seguida, perquè
si
no es
...
El carbó cantava; de seguida es coneixia si tenia o no qualitat per la fressa que feia. El trasllat del producte cuit, posat en
sarrions, de la carbonera als llocs de més fàcil transport rodat, es feia amb matxos de bast i gent. Un exemple concret d'aquesta activitat a la Vajol el tenim en l'ordre del governador de Girona, de l'any 1770, en la qual s'obliga els vajolencs a transportar el carbó obtingut, sobretot el dels boscos d'en Barris i d'en Quera, a la fàbrica d'armes de Sant Sebastià de la Muga i a la farga Rocabertí, en el terme de
Sant Llorenç, per
a la fundició de ferro. Els molts dies que els carboners havien de passar sols al bosc feren que s'estructurés la seva forma de vida, establint-se entre ells unes lleis i un argot particular i, fins i tot, es bastís
tipus d'habitacle conegut amb el nom de o cabanya, que s'aguantava a base de pedres i fang i es cobria amb branques un
barraca
inclinades que impermeabilitzaven el seu interior. Una porta, que s'obria i tancava amb un altre feix de branques, i una xemeneia, per al foc que escalfava el recinte, eren les seves úniques obertures. Ara pràcticament ja no s'utilitza el carbó vegetal; es fa servir, si de cas, en ben poques
ocasions,
com a
l'hora de fer barbacoes. El
el
butà, propà i el gas natural, a més de l'electricitat, l'han anat bandejant definitivament d'ençà del final dels anys cinquanta d'aquest segle. De carboners ja tampoc no en queden; de segur que els nostres boscos, ara tan bruts i atapeïts, enyoren els carboners i els
llenyataires.
67
El
suro
de la
Roca del Bolet, de camí cap a
la Vajol.
68
L
,alzina
(Quercus suber), adaptat a aquest paisatge, és una planta cupulífera que pertany un
arbre ben
� la família de les fagàcies. Es un arbre de tronc torçat, amb branques baixes,
vigoroses, recargolades
com
si fossin tirabuixons, rogenques i d'escorça llisa, quan són joves; més endavant
és arrugada i d'un color
cendrós, que es cobreix fàcilment de molsa. Les petites fulles, de color verd llustrós a la cara de sobre i blanquinoses al revés, són ovals, dentades, i persisteixen dos
o
tres anys, tot i que
renoven
any.
relativa pluviositat (700/800 l/m2 per any), però no admet l'excessiva humitat ni tampoc les Necessita
surera
es
parcialment cada
una
temperatures baixes; per això no és habitual de trobar-ne per sobre dels 700 metres d'altitud ni per sota els 300, per allò de la inversió tèrmica, la boira i el
fred.
cinc-cents anys. La fusta és molt dura i compacta, difícil de treballar i, més que res, serveix per a fer anar la calefacció. Se n'obté un bon carbó.
Com
a suros
seva
proximitat al municipi, entre
Creix d'una manera lenta i uniforme; arriba, generalment, a una altura de deu a dotze metres, de vegades a vint
tenim,
i, fins i tot, per sobre d'aquesta
anomenat el
El diàmetre oscil-la entre mig metre i un metre i mig. Té una llarga vida; arriba fàcilment als cent-cinquanta anys; fins i tot els supera. N'hi ha que han arribat als
alçada.
monumentals
i seculars, propers en incidència a la Vajol, per la
d'altres, l'alzina
de la font de la Cortada i el suro de la Pubilla, en el terme de Darnius; el suro surera
Fadrí, de can Bech de Baix; el suro de can Perxés i el suro de la Roca del Bolet, situats tots tres en el tram de la carretera d'Agullana a la Vajol; el suro de la font de cal Rabit (mas Molines), en el
"Es
manté,
en
surera, que de
canvi, l'alzina
sembla arbre malaltís -excepte quan floreix, que és per Sant Joan de juny. S 'acoloreix lleugerament de morat. Es un arbre
vegades
un
desordenat, les branques es converteixen en colzes, té molta
angulositat.
Però
jo
no
faria cap
crítica, perquè produeix el
suro,
que ha estat i encara existeix. Sento dir, als peladors, que aquesta alzina pateix, perquè ha de fer, cada deu anys, almenys, el suro de la soca". una
riquesa
Pla
Josep
Pila de
terme en
d'Agullana,
el terme de la
i el
Surotell,
Jonquera.
L'alzina
suro
surera es
de cal Guixeter.
distingeix
principalment de les altres alzines pel notable desenvolupament de la cobertura suberosa del tronc i de les
seves
seu
branques;
que té de crear capa de telloqen quan se li ha separat el seu abric protector, i també per l'homogeneïtat de la puresa d'aquest teixit suberós, de per
l'aptitud
una nova
propietats físiques i químiques extraordinàries que,
gaudeix
a
més,
d'una estructura
pràcticament impossi�l� .de reproduir de forma artificial.
Ramat d'ovelles
dins
una
sureda.
L'element més
suberosa, és
suro, que té per
missió les
és la a
seva
dir, el
principal
protegir-la
calors,
69
apreciat
d'aquesta espècie zona
(1897-1981)
dels freds, de
dels insectes i dels
incendis. El suro, que és pràcticament del món un article d'ús
arreu
forma part, juntament amb els alzinars, les castanyedes, les pinedes de pi bord i les de pi pinyoner, de l'ecologia i el medi ambient de la Vajol i esdevé una matèria primera excepcional, vinculada amb una indústria centenària
quotidià,
que ha proporcionat una bona font d'ingressos a moltes famílies de les comarques gironines que viuen de 1.0: seva explotació i transtorrnació.
Apilant el
suro.
70
Ala
Vajol
es va
primer capítol
escriure el de
l'activitat surera a Catalunya. A França, ben aviat la producció es va fer insuficient, davant la creixent demanda de taps per als seus
vins, i
es va
continuar
amb l'explotació de les suredes en el vessant sud dels
forma cap al cor, el la perifèria i a sota d'aquest pren forma l'escorça mare a escorpit. La zona
cap als trenta anys de vida de
suberosa
periòdicament,
La fusta
suro
un
es
cap
a
traba, dones, permanent moviment es
en
i pendent del fet de créixer en el cor de l'arbre. Això explica l'aspecte rugós, torturat, de
l'arbre. A partir d'aquí, i fins més enllà dels cent anys,
l'operació mitjana
repetirà
es
amb
d'unes deu
una a
dotze
collites. El llevaire fa
una
prova sobre la
cara sud de l'arbre per tal
Pirineus.
clivella sota aquesta doble influència.
vajolencs.
Cada vegada que
l'alzina la pell, a sigui, el suro, es pot ben dir que l'arbre va de "part". El període de gestació ha durat,
moment és
D'aquí ve la proliferació de llevaires
l'escorça, que
surera se
Com qualsevol arbre, el suro creix per zona concèntrica,
però la seva força productiva és, a la vegada, centrífuga i centrípeta a partir de la capa anomenada líber, que és teixit viu que assegura la circulació de la saba.
un
com a
li
a
arrenca
mínim,
Catalunya
es
es
nou
anys;
a
produeix, però,
cada dotze a més anys. La primera lleva a
"despeligrament"
es
produeix
d'assegurar-se que el teixit suberificat es desprèn. Si el bo, fa sobre el tronc, d'i ,30 metres, mínima l'alçada un tall circular amb una destral a
de fulla
petita
i esmolada.
Esqueixa longitudinalment l'escorça, també amb l'ajuda d'una destral. Finalment, de
manual, i servint-se del mànec de fusta de la destral a d'un bastó anomenat burja, manera
Suro "El Fadrí"
(entre altres), la
emplaçat
a
carretera
que
d'Agullana
a
va
La
Vajol. Xica Nou i el
seuu
"pelant" que actua
com un
tascó,
gendre
un suro.
treu el
suro.
La lleva s'efectua
en
estiuencs, aturant-la
els
mesos
en cas
pluges contínues i seguides calor excessiva, amb vents càlids, per no contribuir a la dessecació de la capa
de de
seguit
es
neteja
el peu de
l'arbre, fent també algunes incisions verticals mare,
preludi
en
l'escorça
del que, al cap es coneix com
d'uns tres anys,
l'operació
dessecació. Més tard, l'apilador amuntega el suro que serà portat cap a la seva destinació. Una vegada llevat el suro, la part despullada (escorpit), d'un groc pàllid, es torna vermella. Hi ha qui diu que això li passa
perquè l'arbre es mostra avergonyit, quan perd la
generativa. Tot
les pannes, que seguidament deixa a terra amb la part de l'escorça cap avall, a fi i efecte d'evitar una excessiva
de ratllat, que
es
fa
vestidura; resulta que el color vermellós es deu a l'oxidació deis tanins que es traben en i pren color cendra, passant,
temps s'enfosqueix finalment,
i març i que serveix per a reduir les esquerdes del futur
marró fosc i
la
de
reproducció i facilita, vegada, la seva posterior
l'arbre, proveït
71
de recomanacions, com evitar lleves abusives, fer-les amb molta cura i respectar el lapse de temps que calgui entre lleves i que permetin poder gaudir de la seva pell, produint a
l'arbre el
menor
dany
possible.
a
agafar un negrós.
un
color
L'any de la lleva s'escriu, en forma de número, a la casca capa mare; el suro, una vegada llevat, començarà
a
un
viatge a
extracció.
Estripat
produeixen serioses pertorbacions biològiques; d'aquí que es facin una sèrie
contacte amb l'aire. Amb el
entre els mesos d'octubre
suro
generosa, es deixi despullar de la seva escorça i es regeneri, cal no oblidar que el seu recobriment li és necessari i que en treure'l se li
i deixat al peu de arriba el tallador que, d'un ferm ganivet, talla
L'edat del suro, una vegada llevat, es pot conèixer comptant el nombre de capes que presenta, que indiquen els anys de formació en l'arbre.
Encara que l'alzina surera, tota
que possiblement acabarà en forma de tap, agafat a l'interior del coll d'una ampolla de cava a d'un vi de
gran "reserva", a potser formant part d'una capa aïllant que recobrirà l'interior d'una
càpsula espacial.
Aclarida/Estassada/Neteja
-
Control del
sotabosc.
Alzina botànics.
Any
surera
La
-
Quercus suber,
-
gruixa
any. Assaonat
que creix el
Suro que
-
per als durant
suro
és madur i
ja
es
un
pot
llevar.
Banyarricard/Banyarriquer Insecte negre, llargues antenes, que obre galeries en el suro es menja la soca. Bitxac/Bernat L'arrel principal de l'arbre. -
de i
-
Born en
la
-
La panna que
es
comença
Suro que
es
treu de les
a
formar
soca.
Brancada de l'alzina
-
branques
surera.
Rusc d'abelles construït en un tros de suro de forma cilíndrica. Buidar (llevar) Consisteix en colpejar el tall vertical, fet tangencialment a l'arbre, amb el revés de la destral, per separar la panna de Buc
Burricaire
-
Cavall de dos/Cavalleria de tres
-
pelador,
Cimal amb el
l'arbre.
Burja Pal de 10 a 12 pams de llarg, que utilitzen els peladors per a arrencar els suros Burro/Burricaire
pelador
en
la
seva
Operari que segueix el feina; tragina el suro a coll, -
amb bèsties o amb carros, des del peu de l'arbre al carregador o lloc on s'ha de fer el
o
Suro de pela que estava
-
fusta. Creu/Enforcadura
-
branques principals Cubicar
-
qual
es
Calabroua
-
Buit de la soca, quan
es
podreix. -
Gruix de la capa suberosa. Suro bo que es deixa en la part alta -
de l'arbre. -
sencer
un
la
El punt d'on arrenquen d'un arbre.
Calcular les peces d'un rusquer,
pràcticament a cop d'ull. Cuca Eruga (Bombyx dispar)
de gran'
voracitat, que deixa sense fulles l'alzina surera. Despelagrinar Llevar el suro pelagrí, per primera vegada. Destral Eina del pelador. Didal La closca rasposa que cobreix la gla. -
Capejar Tallar l'extrem d'una peça de suro per conèixer-ne la qualitat. Carbonar carbó.
Castigar pelada
-
el
Fer suro
carbó, -
anterior.
o
convertir la llenya
Pelar la
soca
més
Discolar (llevar) treure la panna de
-
de la
És
-
Camisa És l'escorpit, però quan és i cobreix tota la soca de l'arbre.
en
contacte
-
Calibre
Calçó
en
menja
-
rusquer.
Escales de
Larva de diferents insectes.
-
gran enemic del suro, del
les
-
tres homes.
pelagrí.
Corc
-
alts i grossos.
de dos
amunt
-
Consisteix
l'arbre,
en
acabar de
amb
l'ajuda burja.
del
mànec de la destral o amb la Eixarcolar Arrencar la vegetació que neix -
al voltant dels arbres
joves
i que hi
competeix
pels nutrients,
la humitat i
Enrasada triar.
Partida de suro-matèria
-
l'espai. sense
.
Escaldat Malura que ataca els suros un cop són pelats. Escamisar Arrencar un tros de suro de l'arbre, de forma que quedi la fusta al
Poda/Esporga
-
o
Ratlla
-
pela
descobert.
l'escorça
que
el suro,
sigui,
o
queda
-
compresa entre el
suro
i la
Espaiat Distància entre els arbres d'una plantació. Esqueixar-se Esparracar-se el suro. Esquena És la part exterior de la panna. Felip Formiga grossa, enemiga dels -
-
Ratllar
que té molts anys,
suro
nombroses i
o
sia, que té
vermell, que
en
es
Rebusca
el
menja
suro
i fa
unes
picades
Trossos de
suro que han quedat recullen per tal d'aprofitar-los. Regeneració Per llavor, per rebrot o per -
al bosc i que
es
repoblació. Rusquer
Suple
-
-
del
suro.
Equival
a
2,256
mm.
produït
pelar
el
suro
Producte
-
per l'alzina o
segonder,
Traçar (llevar)
de l'alzina
Assenyalar
carbonar-se
o
els
que hagin deixar-se en el bosc. suros
de
Suro de marge. Mascle Suro pelagrí molt revingut. Obrir (llevar) Consisteix en fer un o més talls verticals al suro, fins a arribar a la capa
Margener
-
-
-
el
suro
extremadament -
-
Panna de
a
Realització de talls delimitar la panna que s'ha -
Aquells homes que transportaven burros, seguint els camins
-
-
fulla
ampla, traça
un
ganivet de sole entre el ventre de les
pannes i les parteix fent la seva classificació.
pressió, facilitant, així,
Operació de classificar el Cara interna de la panna. Xaspa/Pelagrí d'hivern Suro pelagrí
prima.
s'obtenen de la lleva.
de
fins al lloc de destí. Traçador El qui, servint-se d'un
Ventre
suro
Cadascun dels trossos de
suros
sobre mules i
Triar/Triador
mare.
Orella de gat
reproducció;
d'extreure.
Traginer -
de
-
surera.
Marcar
73
equivalent a l'escorça, surera. Pelagrí o verge,
-
horitzontals per
-
o
per
successives lleves. Suro agafat Que no segueix, en pelar-lo. Tatxa Mostra que es treu, abans de pelar, a fi i efecte de conèixer la qualitat i el gruix del
-
despelagrinar
-
surera.
Suro matxot
suro.
flonjo. Bosc integrat, preferentment,
suro.
Suro flac. Lleva/Pela Resultat de l'acció de
Llenya
l'alzina
Pila de
-
Suro
-
Sureda
-
Panna
la
molt doloroses.
-
-
pelar-se,
a
cada costat, de dalt a créixer, la pela es clivelli per
-
atapeïdes.
Suro de baixa qualitat. Formigat Suro atacat per la formiga. Geniva Costat del suro format per una esquerda fonda en l'arbre. Gla Fruit que produeixen les alzines sureres, destinat a la reproducció d'aquestes i també a l'alimentació dels porcs. Es diuen també miquelins, martinencs i darrerencs, segons la seva maduració. Línia Unitat de longitud tradicional entre
gent
Fer dues ratlles
-
una a
-
El
Flac/Rebuig
la
un suro
allí i no ho faci per l'entremig de la peça. Rebaixí Formiga negra, amb el cap
rebaixins. venes
-
camisa del suro,
-
-
-
Incisió vertical feta en la zona de del suro, que provoca la formació de la
baix, perquè,
fusta.
Fet
vives
branques
geniva.
És
la capa de al descobert un cop llevat
Escorpit (escorça mare)
Tala de
-
mortes d'un arbre.
-
suro.
-
-
suro
que
procedent d'operacions temporada hivernal.
de tala que
es
fan
en
la
Hi vivien óssos
...
74
Vajol es troba ubicada a l'extrem occidental de la serra de l'Albera, un vessant de la qual dóna a l'Ait Empordà i l'altre al Vallespir.
La
A més, iniciant-se al coll de Lli el massís de les Salines, que es pot considerar el perllongament occidental de la serra de l'Albera, bé es pot dir .
que l'espai natural que correspon a la Vajol és pràcticament el mateix.
hi trobem el el roe deis Tres Termes (1.116 m), el Puigneulós (1.263 m), el coll de la Maçana (928 m), el Pení (610 m), Sant Salvador de Verdera (670 m), el coll del Portús (279 m), el coll de Panissars (326 m), el coll de Banyuls (357 m), el coll de En aquesta
carena
puig Pinyer (945 m),
Belitres
(202 m)
i d'altres.
El vessant nord es caracteritza per la seva mentre que el que dóna al Principat és més trist, més pelat, si bé encara existeixen irnportants zones de boscúria. Es una serra on
frondositat, de l'Albera, d'una altra banda, acaba a la serra de Rodes, al cap de Creus, que és el punt més al nord-est de la península Ibèrica i, per tant, el La
serra
lloc per on surt diàriament el sol.
primer
abans, emparats per
l'espessor els servia
del sotabosc que i
d'amagatall
l'atapeïda fullaraca que els servei de jaç, hi vivien óssos, llops i porcs senglars; els dos primers tipus d'animal
ara
malauradament s'han extingit; l'ós encara se'l caçava al començament del segle XX, el
llop
va
desaparèixer just pels l'any 1900.
volts de
Altres mamífers d'aquestes muntanyes són el teixó comú
(Me/es me/es), la guineu (Vu/pes vu/pes), la fagina (Martes toina), el talpó muntanyer (Microtus agrestis), l'esquirol (Sciurus vulgaris), el turó (Putoris putoris), el gat fer (Fe/is sy/vestris), el gat mesquer (Genetta genetta), el liró gris (Glis glis), la rata cellarda (E/iomys quercinus), la
els rius de la
zona es
tortugues d'aigua
troben
i al riu
Anyet
hi ha truites.
Ajuntaments d'ambdues parts d'aquesta zona pirinenca han creat
objectiu la
associació que té per vetllar per la defensa,
una
protecció
i el
desenvolupament
racional de
la flora, la fauna i el El cim del
Puigneulós (1.263 m).
llúdria
comuna
(Lutra lutra),
L'escurçó pirinenc (Vipera aspis) és una serp de la qual es diu: "Si et pica un escurçó,
etc.
Hi viu
una
raça bovina
autòctona, que
es
no
presenta
en
dues varietats: la vaca fagina, que té el fenotip d'un animal molt petit, d'1 ,10 a 1,25 m d'alçada; la capa és de color de palla torrada, molt sòbria i resistent, capaç de suportar el fred de l'hivern i la tramuntana, que aguanta malament la vaca negra, que, segons es diu, és la més antiga i nombrosa de l'Empordà, talment com la fagina ho és, en
però
calor; i la
nombre,
a
la
Catalunya
...
indrets, que per la part francesa abraça des de Ceret fins a Cervera de la Marenda, i per l'espanyola des de Portbou fins
a
Maçanet
de
Cabrenys.
temps de
l'extremunció". Cal, en cas, atenció mèdica urgent i l'administració del sèrum antiofídic.
Pel març de 1986, un total de 3.428 hectàrees d'aquesta
Especial esment es mereix l'existència de l'única població de tortuga mediterrània de terra (Testudo hermanni
d'Interès Nacional, amb la inclusió de dues reserves naturals. El massís de les Salines està també inclòs en les zones del Pla General d'Interès Natural.
qualsevol
robertmertensñ de tota la península Ibèrica. També
en
part del Pirineu foren
declarades, pel Parlament de Catalunya, Paratge Natural
Nord.
En l'aspecte ornitològic, destaquen l'àguila daurada (Aquila chrysaetos), l'àguila cuabarrada (Mieraaetus fascinatus), el duc (Bubo bubo), el corb (Corbus corax), el ballester (Apus melba), el roquerol (Ptyonoprogne rupestris), l'oreneta, la perdiu,
la codorniu
tens
patrimoni
històrico-artístic d'aquests
Massissos de
l'Albera i de les Salines
(dibuix:
El Punt).
75
Sureda cremada. 76
Dissabte
19 de
1986. AI
juliol
migdia,
de
vist des
de la Vajol, del costat del Portús s'aixeca una negra i
brucs, gatoses, suros, pins, castanyers, xiprers, oliveres, vinyes, hortes, prats, pallisses,
columna de fum.
telefòniques i de pals llum. Són com enormes teies ardents que dansen
El brot de foc porta molt mal
abrandades per la tramuntana.
antipàtica
caire,
a
causa,
persistent
sobretot, de la
tramuntana que
l'empenya
120
per hora.
uns
El fum envaeix el cel i el sol sembla com si acluqués els ulls, tot atravessant-Io amb els seus raigs d'un vermell descolorit i depriment. A sota, les flamarades són cada
vegada més grans i nombroses. Tot de pressa, el foc
A
mitja tarda,
l'alarmant
noms
Requesens. Quatre que aviat passaran a
de
l'anonimat. Un jove soldat, destinat al Pení, sofreix greus cremades. Uns quants bombers són assistits d'intoxicació a l'hospital de Girona ...
fumarola i el fort olor de cremat
i fortíssima
quilòmetres
de línies
zona
es
menja
arriba a gran part del Gironès i al Baix Empordà, alhora que escampa volves de cendra que es fiquen per tot arreu. El cel fa basarda. A la Vajol hom pensa
que, en cas que el foc pugi per la muntanya, l'interior de les mines pot
ser un
bon
refugi.
Les tortugues es cremen dins la seva closca, els ocells cauen encesos del cel, els esquirols, els senglars, els conills, les serps, les guineus, les genetes, els gats salvatges, els uns i altres, eriçons trobant-se atrapats, atemorits, fugen tot cremant-se i busquen ...
Quatre tripulants d'un hidroavió francès, que participava en les
quelcom per
tasques d'extinció,
en
estavellar-se
moren en
l'aparell
en
la
a
salvar-se. Es
converteixen, al mateix temps, foc.
mitjans
de
propagació
del
Els pobles, les masies i les urbanitzacions que les flames envolten durant el seu recorregut també resulten afectats. Mentre les campanes
forestals,
de les
territori.
esglésies toquen
sense
parar, dins la confusió i el pànic del moment, els veïns de molts lluiten per
en molt poc temps canvien la seva verdor pel color gris de la cendra i el negre del dol, alhora que un impressionant silenci envaeix el
la dreta,
encara crema
costat de
Darnius;
continuar cap
a
a
pel
per sort no la Vajol.
Hom pot
contemplar l'apocalíptic espectacle
del foc
fins al castell de
controlar les flames atiades per l'accelerat vent resulten
El diumenge, de tornada, és millor passar per l'autopista,
totalment insuficients.
puix que en determinats trams de la carretera general l'asfalt és tan calent que, fins i tot,
I així, milers i milers d'hectàrees, principalment
paisatge és desolador; tot és una fumejant carbonera que, va
municipals salvaguardar els seus béns materials i familiars, patint d'angoixa i de ràbia davant la impotència per la magnitud de l'incendi, ja que els mitjans humans i materials per a poder termes
rodes dels cotxes que hi circulen. De banda a banda el
escampat en diferents fronts. L'Albera, la serra de Rodes,
Figueres
...
fi ns al mar. com si es tractés d'un enorme camp de batalla. ..
rebenta els
,
pneumàtics
de les
Sureda, dos anys
després delfoc.
En tot temps hi ha incendis forestals,
hagut però no
cal ésser llumeneres per a entendre que els fenòmens naturals, com pot ser el llamp, no són els únics que provoquen el foc. Hem de cercar també l'acció directa de la mà de l'home, sigui per
omissió, per descuit
pitjor
dels casos, per
o,
en
el
agressió. 77
El castell roquer de Cabrera, ara
jet
una
ruïna.
78
restaurant, es pren un trencall de la carretera de la Manrella i tot remuntant un espaiós camí vorejat d'alzines i de
1074 i 1095 s'esmenta la "roca de Cabrera" com a Ilmit d'un alou anomenat Vilarbell, que era possessió del monestir de
de Lli, al castell de Cabrera,
castanyers, passant per alguns
fins al cim de la muntanya de les Salines. Això és millor de fer-ho a l'estiu, quan el temps és més segur, amb un bon esmorzar al sarró i ben
rierols i per l'emplaçament del
Sant Pere de Camprodon. Dins la mateixa centúria, pels volts de l'any 1074, es parla del
e Vajol,
am a
exemple
de les
moltes excursions que es poden fer des de la tenim la d'anar, pel coll
disposats
a
caminar de valent.
Malgrat que la major part d'aquests recorreguts són pel terme de Maçanet de Cabrenys, és justament partint de la Vajol que es fan més i
lògics captivadors.
dipòsit inicial que proveeix d'aigua la Vajol, s'arriba al
coll
de Lli, on l'ossada de l'antic mas del mateix nom encara
aguanta. es continua pel serpentejant i sempre ascendent camí, s'arriba al que fou, en el seu
Si
temps, estratègic, protector i vigilant castell roquer de Cabrera,
ara
fet
una
ruïna,
situat dalt d'un escarpat cim, Deixant
enrere
vaqueria de convertida
l'antiga
can
en un
uns
a
850 metres.
Barris, avui modern
En documents dels anys 1003,
"castrum de Cabrera"
en el al comte de fidelitat jurament Bernat II de Besalú per part dels seus vassalls.
Durant els
segles XI, XII i XIII possessió dels de senyors Serrallonga i de Cabrenys. L'any 1288, els el castell fou
francesos prengueren i destruïren el castell. En 1313, Dalmau de Rocabertí es casà
amb Beatriu de Serrallonga i de Cartellà, filla de Bernat
Hug
de
Cabrenys.
La baronia
de
Cabrenys, amb considerables dominis al Vallespir, tenia com a punt central el castell d'aquest nom. Per la banda de migdia del Pirineu, dins el seu domini hi havia
Maçanet i el castell de Cabrera, bastit de nou per la
guarnició permanent. AI final del segle fou definitivament abandonat. Possiblement serví, després, d'amagatall i de lloc de guaita de trabucaires, de desertors i de contrabandistes, molts d'ells fills dels pobles fronterers dels voltants.
família Rocabertí. En el
segle XV, els francesos s'apoderaren de nou del castell,
on
establiren
una
Les terres que l'envolten són d'una gran riquesa forestal i paisatgística. Des de la Vajol fins a Darnius i Maçanet
s'observen, sota els peus del visitant, l'embassament de
Boadella; la planúria empordanesa; al fons, a
i
la dreta
difuminada, la silueta
Segons
la
llegenda,
fou des
d'allí que Rotllà llançà la seva famosa maça. Es tracta d'una vara de ferro de més de 5 metres d'alçada, acabada en una
argolla
i d'on
ja
fa temps
deixà de penjar un fanal, que és conservada al poble i que fou clavada a la plaça de
Maçanet l'any 1834. A la inversa, des de la Vajol, si es mira cap al castell de Cabrera, tot sovint es pot veure la "truja de les Salines" portadora de la sana i, a la .
vegada, emprenyadora tramuntana. Cosa certa,
argumentada popularrnent segueix.
com
arrodonida del massís del
Montgrí,
que fa de
Es
que en una profunda ubicada a la muntanya de
creu
divisòria entre l'Ait
cova
Empordà i el Baix Empordà, amb el seu apedaçat castell
les Salines, la qual ningú mai ha trobat, hi viu amagada una
medieval al cim; a l'esquerra, la badia de Roses i, per l'altre
costat, el puig de les Salines i el pic de Frausa, fins a les muntanyes de l'Alta Garrotxa. Es
gran truja que quan cria, per por que li prenguin els garrinets, pren forma de núvol; s'enfila cel amunt i crida la seva amiga i protectora, la tramuntana, la qual apareix tot seguit, bufant fort i furient, fent
impossible
l'accés
a
la
seva
llar.
recompensa així, amb escreix, l'esforç de l'excursionista que ha volgut arribar-hi.
La punta de la roca de! castell vist des dels dominis
de la Casa Nova.
Indret, aquest, també ideal per fer parada i fonda, a sigui, fer
a
pausa i esmorzar, tot recobrant forces per a continuar per l'encisador itinerari. una
79
Santuari de la Mare de Déu de les Salines.
80
llegenda associa el nom dels Pirineus al de la maquíssima Pirene, filla del rei del Rosselló, el celat Bebryx, la qual, seduïda per Hèrcules, parí una serp i morí cruspida per les feres quan intentava d'amagar la seva
La
vergonya. Un dels
Salines,
és les amb el qual es
seus trams nom
defineix la zona muntanyenca que va des del coll de la Muga, al límit de la Garrotxa, fins al coll de Lli, damunt la Vajol. El topònim sembla que prové del fet que,
en aquest lloc, els pastors donaven la sal al bestiar.
nivell del
mar.
joves (uns trenta milions d'anys) i estan compostes de materials molt forts, la qual cosa fa que l'erosió sigui molt lenta. .
El seu punt central és el puig de les Salines (1.250 m), al qual es pot arribar per un camí on abunden els gers i les carlines (Carlina utzka ssp cynara). Aquí hi ha el santuari de la Mare de Déu de les Salines (1.100 m), construït l'any 1271, enmig d'una vall que dóna aigües al Tec. La tradició
mitjana oscil·la entre 1.000 i 1.400 m sobre el La
seva
altitud
dins d'una
Aquestes
muntanyes són relativament
ens
conta que la
primitiva imatge
de la Mare de
Déu fou trobada per
un
bou,
cova
propera
a
la
capella. L'any 1590, durant les lluites religió franceses, uns deu hugonots, sota les ordres d'un de
tal Lamandra, arribaren a l'ermita. Després d'assassinar l'ermità Pere Sunyer i un comissari del Sant Ofici de la vila de Castelló d'Empúries, feren destrosses a l'església, malmenaren l'altar i trossejaren la imatge de la Mare de Déu. Els devots la repararen com pogueren i la retornaren al seu retaule, on hi havia pintada l'escena de la seva troballa. L'any 1640 fou
esculpida
una nova
imatge,
d'alabastre, i la primitiva
guardà
dins d'una caixa.
es
L'antiga imatge
no se
vents del nord la
sap
actualment on és; la que avui dia es venera és obra de l'escultor maçanetenc Josep Verdaguer i Sales (1838-1883). L'actual ermita correspon a reforma total de l'antic santuari, feta en el segle XVII. una
tancada que de migdia.
placeta queda a la banda
Davant el santuari es troba la font de les Salines a deis Tres Raigs. Per la fredor de les
aigües
seves
es creu
que
aquestes provenen del Canigó.
La porta lateral és la de
l'antiga església romànica, però en la del capdavall hi ha esculpida la data de 1687. L'església és d'una nau, amb absis semicircular; darrera
d'aquest se n'afegí un altre més petit, destinat a fer de sagristia. L'antiga
casa
rector i la de
l'ermità,
de
l'església,
estan
en
angle recte,
conjunt
a
Des de la Vajol, el trajecte per al santuari passa pel coll de Lli (748 m), el castell de Cabrera i el puig del Faig a anar
(925 m). de
del
llevant
disposades
de forma que el d'edificis arrecera dels
Des del santuari es pot pujar dalt del-pic de les Salines (1.331 m) i fins a la màxima
a
elevació d'aquest sector pirinenc i de tot l'Ait Empordà, el
roc
de Frausa
(1.450 m).
El
També al
roc
de la
repetidor.
Campana
(1.398 m) i a la cota (1.437 m), on arriba
del Moixer una
pista
asfaltada que porta a les installacions de televisió i des d'on es descobreix, tot d'una, es puja, el majestuós pic del Canigó (2.784 m). Des d'aquí es veu tota la plana empordanesa, per una banda; per l'altra, el Vallespir, el
mentre
Rosselló i tot el Pirineu oriental. Pel cantó del Vallespir destaca el puig de Pedrisses (1.331 m), el pic de Fontfreda (1.094 m) i el pas de Boleric. Més
endavant, la
Excursió
a
les Salines.
Estiu de 1994.
carena
perd
altitud
que es passa pels colls de Ceret (1.230 m) al de Lli i al de les Illes, que comuniquen aquest poble del Vallespir, situat a la part baixa de la vall de les Salines, amb a mesura
la
Vajol.
81
Cami de l'exili i
d'unfutur
incert.
82
A
la la
Vajol, ben a prop de paraula "Benvinguts"
que hom traba escrita monumental pedra de granit, col-locada just a l'entrada de la població, tenim una font que és tot un testimoni d'aquesta expressió. Es tracta de la font anomenada de l'Amor, amb els
Manrella, hom hi traba molt
pintada
una
expressiva;
diu:
"Merda".
en una
retrats, pintats
pel polifacètic
alcalde Giralt, del president Companys i de la seva muller, Carme Ballester. Hi ha un rull de cabell que Ii va enviar ella, posat sota la imatge del president, i la flor que ell li va enviar des de l'exili, sota la
imatge d'ella. En el monument al Miner, una fita de pedra treta del coll de la
També hi ha
una
placa de
drama històric de tot un poble, simbolitzat per mitjà d'un dels seus líders.
recordança del
Davant mateix de la font,
l'Associació Amical de Mathausen, que reuneix els camp de concentració nazi, ha erigit un monòlit que duu aquesta inscripció: "Les víctimes del nazisme i llurs familiars al
supervivents d'aquell
president màrtir Companys".
"Davant d'aquesta pedra el President emprengué a peu el camí de l'exili". Per Catalunya: Companys».
"Lluís
Lluís
a l'era de can de les masies més antigues de la Vajol; un lloc promogut i cedit pel mateix alcalde, que l'ha convertit en una mena de temple nostàlgic
Tot això és
Canta,
i
una
espiritual.
Placa.
Aquesta placa d'homenatge
la
inaugurar, l'any 1979, l'aleshores president de la Generalitat, Josep Tarradellas. Va ser el mateix any en què es
va
constituir la Comissió d'Actes Lluís Companys. va
preservar-los dels bombardeigs, es guardaren aquells tresors. Una mina que Giralt ha aprofitat, una vegada on, per
demostrar les seves artístiques, ja que ha pintat a l'interior d'una de les
més, per
a
dots
l'exili, que continua al local de La Camèlia, on
dependències els retrats de tota una sèrie de destacades figures polítiques que es van exiliar passant per la Vajol.
història d'aquest acaballes de la Guerra Civil, es reflecteix en les imatges recollides en el vídeo-documental titulat Tresor
La següent parada és, tot provinent del coll de Lli, el petit poble veí de les Illes, el primer de la Catalunya Nord que es
seves
Però la placa no és res més que la primera evocació de la ruta de
l'atrafegada poble, a les
en
perill,
en
el
qual
es
destaca,
de l'encobriment de les obres del Museu del Prado.
troba
ja
dins l'Estat francès.
especialment, l'episodi
La ruta de l'exili inclou també una visita a la mina Canta, lloc
Allà, el guia aprofita l'ocasió
83
explicar una anècdota protagonitzada per Companys, per
a
Els
camí de l'exili. Va succeir al restaurant dels
Trabucaires,
nens
de
la guerra. on
el
va demanar una la francesa per dinar; després de menjar-se-la, es va adonar que no portava diners
president
truita
a
pagar. L'amo del no va pas voler cobrar-li. per
a
restaurant
La següent parada, ja de retorn a la Vajol, és el coll de la Manrella, on hi ha l'altre monument dedicat al president Companys, el qual fou Josep Tarradellas tomàa la
Vajol seixanta anys
després.
inaugurat l'any
1981 per
Heribert Barrera, que moment
aquell president del de Catalunya.
era
Parlament
en
Negrin
i Azaña,
presidents respectivament,
del
Consell de Ministres i de la Segona República Espanyola.
84
La
Guerra Civil espanyola
(1936-39)
va
costar cents
de milers de morts, molts
seva
victòria, trobaren el camí
obert per a dictadura.
implantar
una
forta
de les presons i
una
llarga
llista
d'execucions.
tot
emprant les
República
Aquells darrers dies, a Maçanet de Cabrenys, on residia Martínez Barrio, hi havia la presidència de les Corts; a a la masia de can Bechde Baix, hi vivia el doctor
Bahamonde (1892-1975), el més significat, se sublevaren armes
contra la
establerta. Amb la
i de gudaris, tots immergits dins un clima de desconfiança i de por, cosa ells
Agullana,
El 26 de gener de 1939 caigué Barcelona, el 4 de febrer Girona i el 10 del mateix mes els franquistes ocuparen la resta de Catalunya. Van ser tres anys llargs i cruels, durant els quals uns quants militars, entre ells Francisco Franco
guàrdies d'assalt, de carrabiners, de mossos d'esquadra
més dels necessaris des del
punt de vista militar, cents de milers d'exiliats i, com a mínim fins a l'any 1943, un ús massiu
de
Negríh;
també
a
Agullana,
a
Parellada, s'hi estaven el general Rojo i els components can
de l'Estat Major central. A les escoles hi havia installat el
Ministeri d'Estat, al qual anava i venia el seu titular, Alvarez del Vayo, i a ca l'Amador Bech trobava installada l'ambaixada de l'URSS. Per la zona hi havia un gran nombre d'alts càrrecs, de funcionaris, es
que també es podia notar en els mateixos soldats, puix que cada dia era més pròxim l'avanç de l'enemic. A dalt de la Vajol, al fons d'una petita vall i situada al bell mig de grans prats, hi ha una esvelta casa pairal del començament del vuit-cents; és can Barris. Es pot considerar que
aquí,
en
aquesta
casa,
va ser on va
finalitzar la
Segona República Espanyola, en sortir del país per aquestes muntanyes,
a
peu, el
president de la República, Manuel Azaña Díaz (1880-1940), després d'haver
pernoctat, el
3 de febrer de la masia de can Bech, d'Agullana, i arribar a les onze del matí següent a can Barris, acompanyat d'una filera de
1939,
a
cotxes.
A més d'Azaña i de la
seva
esposa Lola (Dolores Riva Cherif, 1904-1993), hi havia una sèrie d'acompanyants, entre els quals figuraven el seu
ajudant, Parra;
el
seu
policies,
començaren a a poe a poe, per un camí pedregós obert entre matolls des del coll de Lli, seguint el qual arribarien a l'altre costat de la ratlla.
caminar,
José Antonio
darrer acte d'un drama històric del seu poble, dirigí unes paraules de comiat als combatents:
secretari,
Santos Martínez, I'exministre de Marina, José Giral Pereira (1879-1962); el president del Consell de Ministres, i el president de les Corts a
"Hemos perdido la guerra. Pero en el exilio al que vamos, la volveremos a ganar. Soldados,
Parlament
Del grup de polítics catalans, un xic apartat, sorgí una veu que digué: "Visca Catalunya!".
Espanyol, Diego (1883-1962). ells, junt amb els familiars
Martínez Barrio
Tots i una escorta de
Aguirre Lecube ( 1904-1960), president de
Un batalló de l'Exèrcit Popular de la República va formar a l'era de la casa, mentre Azaña, conscient que es tractava del
¡Viva
la
República!".
quatre
l'autònom Govern Basc.
Immediatament després de les de les encaixades de mà i dels mots de comiat, el
abraçades, president
i els
acompanyants
seus
iniciaren la trista
caminada.
Unes hores més tard feren la mateixa ruta els presidents de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, i del Govern Base, el lehendakari José Antonio Aguirre i Lecube (1904-1960), com també ho féu Iria i Bosch, president del Parlament de Catalunya.
Josep A
mig camí trobaren el cap del Govern de la República, Joan Negrín López (1892-1956), d'acompanyar el president de la República.
que
tornava c.bo dl Greus
Sembla ésser que Negrín volia el darrer en creuar-la.
ser
w.. _ ... � r ... ),IN¡¡.,;oclfo.lt_
El 5 de febrer de 1939, per la Tarradellas i Joan
Les institucions s'han instal-lai a l'Ait
Empordà, convertit en capital de la República (dibuix: El Periódico).
Vajol, Josep (1899-1988)
creuava
la frontera per anar,
igualment principi,
en
Saint Raphael, més tard París i, finalment, a Saint Martin le Beau.
a
a
85
Personatges històrics que varen passar per la Vajol, dibuixats a la mina d'en Negrin. 86
E
I dia abans que el
d'Auxili de
president Azaña sortís cap a França, havien
Espanyols)
tret, de l'interior d'una cambra
cuirassada, situada
uns
250
metres terra endins de la mina
de talc Canta, de la remesa
Vajol,
quals,
per carrabiners, foren traslladats a la Societat de les Nacions, a Suïssa.
protegits
Els historiadors també hi situen, a la mina Canta, un altre tresor: l'or procedent del Banc d'Espanya, valorat en uns cinc-cents milions de dòlars. or fou posteriorment embarcat cap a Mèxic, en el vaixell Vita, i posat a disposició de l'anomenada JARE (Junta
Aquest
esquinçats, foren
.
convenientment restaurats
Recordem-ne el
seu
pas per
les terres gironines: Peralada, Darnius, la Vajol.
..
aquell També
El fans d'art del Museu del Prado havia estat distribuït per diversos llocs. Un d'ells era el castell de Peralada; d'aquell moment s'explica que totes les obres allí dipositades foren acuradament protegides; la
majoria
estaven enrotllades.
Com que els quadres Las Meninas i Las Lanzas no entraven per la porta del menjador del palau, varen arrencar la sobrellinda de El Crist, de Velázquez, i Los fusilamientos en la
pedra.
en
mateix lloc.
portaren quadres del
es
Prado al
una
de quadres procedents
del Museu del Prado, els
montaña, que quedaren
Refugiats
mas
Descalç,
de
Darnius, propietat de la família a la mina Canta, de la Vajol, propietat dels germans Giralt Canta, confiscada pel Govern republicà l'any 1937, en la qual, durant molts mesas, van treballar un grapat d'obrers portats de Cartagena. Ho feien sota la direcció del tinent i arquitecte Joan Negrín, fill del
Senillosa, i
president El un
seu
del Govern.
interior fou convertit en fortí; amb porta
veritable
blindada,
ascensors,
generador
ciment;
EXPOSITION DES CHEFS'D'OEUVRE DU
MUSÉE DU PRADO $O<ISU "DI
"'·.. '�DU(I.QU.t_'..."ly,.ç,<O<.;:;,�e.'w' Dts
.."'oeTlS�'OH.oUllt
MUSEE
..
�""""'''''''' .. I,.;"
D'ART ET D'HISTOIRE
GENÈVE JUIN.JUIIlET AOÚ¡ 1959 I<,... ,_ ..... "'.""",,,,
,,,..
•
.. "''''...... � .. ,,O'''''..
a ..... '
_.
,_
...
."
�,....
�
c
OUVERTURE, \IQ'i>.(lUCOOt"�SI11� •· ..
..
_''',....,
""
_''''''�
...
'
",,,,�
..
:-' .... '.L·'
"',,,to
.",
...
"
'"
I" JUIN
_.tWlll(� .. �.,rf'>QI>,0"< .. !I .. �.. h �n Ç;"'I t ...
cUiSlt .ou ..... SIIQ�.�'
Cartell de l'exposició a Ginebra dels quadres del Museu del Prado.
elèctric
propi, despatxos,
tots els comentaris
coincidien
a assenyalar que qui ho havia fet sabia molt bé què buscava. De vegades apareix qui, amb un plànol a la mà, busca quelcom que algú degué soterrar abans de
passar la frontera, per por que els gendarmes, en fer l'escorcoll, s'ho quedessin. Però, és ben clar que amb el temps, i sobretot al bosc, tot canvia, de manera que si
algú
hi
va
habitacions,
cosa, ara,
disposava
localitzar.
etc. La porta de tres panys, amb
tres claus que custodiaven
persones diferents. A l'exterior, la pols i la pedra trossejada
regalimaven pel vessant, blanquejant tot el peu de
la
fàbrica. La mina estava sota la responsabilitat directa del ministre d'Economia i Hisenda,
amagar
alguna la podrà
difícilment,
"Les mines de talc de la Vajol han alimentat fins ara tota mena
d'insinuacions
cobejances
o
sobre el "tresor de la
República", havia
estat
una
part del qual hi
dipositat
durant els
dies de l'èxode". XA VIER Pirineu
FEBRÉS (1949), periodista. i porta de Catalunya.
La fantasia popular ha convertit el fet en llegenda, i la
imaginació
ha
volgut veure-hi joies amagades i barres cataus de
d'or soterrades; és el famós "tresor d'en
Negrín".
Enrique Ramos, a qui Negrín vigilant absolut del tresor.
féu
Quant a l'or, es diu que el darrer camió que va sortir de la mina ja no va pas poder passar pel Portús. Llavors es va carregar tot l'or damunt de mules i de cavalls i es va passar per la muntanya de les Illes. Diuen que mai més no es va saber res d'ell. Per l'abril de 1974, a l'interior de la mina Canta uns desconeguts havien obert un forat d'uns dos metres cúbics. La fossa havia deixat al descobert un rectangle de
E/
frontera
La mina del tresor d'en Negrín.
87
Monument
a
Lluís
Companys. 88
Tot
i el temps
transcorregut, la Vajol, ha estat de nou víctima
tristament cèlebre, per als catalans, Tractat dels Pirineus, que el 7 de setembre de 1659, a l'illa dels Faisans,
d'aquell
va
mutilar
Catalunya.
En el coll de la Manrella hi ha un monument de granit, de forma piramidal i amb una
llarga escala d'accés, dedicat al president màrtir Lluís Companys. Va
ser
promogut
El monument, situat més a prop del poble de la Vajol, però dins el terme municipal
d'Agullana, ha freqüentment
segons es diu, rutinària dels terrenys fronterers partint del Tractat dels Pirineus, va fer que aital monument, bastit en el
el de Baiona, l'any 1906, la reunió de Llívia, el 16 de novembre de 1983, i la
seguir
reconsideració de la correcció, el 28 de novembre de 1984 tot fent esment al concepte del ...
vessant per
aigües,
on es
decanten les
esmentat en el Tractat
qual el 7 de compleix anys de la signatura. Tot això ha fet
dels Pirineus, el novembre
es trobés, de cop i volta, situat en terrenys de la Catalunya Nord.
seva
Qüestió
política o geogràfica, provocació, un simple ? Sigui com vulgui, ha error
passat
una
incloent-hi el monòlit dedicat
fronterera per aquests indrets.
motiu
parcial i,
1939, passaren la ratlla
estratègics
un
de fites. manat pels que s'ocuparen de fer una revisió
Principat,
1979 i fou
lloc i
de trobades populars i patriòtiques. Però, tot d'un plegat, l'any 1984, un trasllat
dissenyat per l'arquitecte Santiago Boix i Folquer; simbolitza els exiliats espanyols que, l'any l'any
estat
un
un canvi de lloc de la ratlla de la frontera, sobre la base de l'aplicació d'un acord de revisió de final del segle passat, any 1866, al qual va
suposat
...
que
un
terreny d'uns 200
metres de fondària per 200 metres d'amplada, hagi
a
a ser
Companys.
de França,
I, tal
com
algú
ha manifestat, el
monument ha "canviat d'Estat, però no de Nació".
Tant com
Agullana com la Vajol, és lògic, allò que voldrien
és que
es
tornés
a
la situació
trinxera, amb la finalitat, segons ells, de frenar el pas dels vehicles, i, alhora, el contraban per aquella zona, com si d'existir aquest tràfic, amb la llargada que tenen els
Pirineus, solament
es
pogués
anterior, amb la restitució de les fites a la línia d'abans,
passar per
sense
cap altra mena de per no considerar correcte el canvi de frontera realitzat.
Amb tot
compensació,
diferents entitats cíviques i polítiques han reivindicat la Manrella com a part integrant del territori de la comunitat autònoma catalana. S'han
A
sobre, a la Prefectura deis Pirineus Orientals Francesos, que sembla ser que no en tenien prou amb el bullit originat pel canvi de fites, no se'ls va ocórrer res més que obrir una rasa, una mena de
aquell indret.
aquest desgavell,
produït mobilitzacions, marxes, concentracions, signatures ...
de forma totalment
pacífica,
cal
dir-ho. S'ha lliurat un dossier al Síndic de Greuges i al Tribunal Constitucional; fins i tot, la
Trobada reivindicativa.
Comissió promonument
Companys
ha contractat
a
Lluís
un
advocat de París per tal de gestionar el tema prop del
Govern francès.
Parlaments al coll de la Manrella
.
89
Pedraforadada on introduïen el cap del nadó la ira de les bruixes. per tal de preservar-lo de 90
E
I bosc alimenta pors
atàviques
que
subsisteixen
encara
lluna, focs follets que es desprenen de terra, produïts fòsfor d'ossos i també per les cuques de llum.
pel
en
l'inconscient col·lectiu.
Supersticions, filles de la ignorància, hi situen històries d'espectres, bruixes i follets que, amanides amb dosis
No hi ha dubte que és sobretot a la nit que les supersticions i la por es magnifiquen; i no és
d'imaginació i de romanticisme,
d'estranyar que,
troben
en
el bosc el
seu
medi
continuï creient
a
la
en
Vajol,
es
l'existència
de bruixes, les quals, cada setmana, els divendres, al punt
ideal.
De nit, hi ha
qui
creu en
criatures que pidolen des del més enllà; ànimes en pena del
purgatori que
es
manifesten
mitjançant llumenetes que corren per terra i brillen en la gespa de les tombes del tot sembla tenir la cementiri seva lògica explicació: miols de gats en zel, gossos lladrant a la ...
de la
mitjanit,
es
pentinen,
trastegen, es belluguen, surten a fer tabola, en fila índia, a cavall de les
seves
escombres
de cua de bruc i mànec de bedoll (també es feien, amb aquest arbre, els Ilitets dels infants, per tal de protegir-los, precisament, de les fades de la
nit). Les bruixes, segons diuen,
van
voltant d'un costat
i tornen
a cau
esfumant-se
a
l'altre
el dilluns,
com
d'encantament
un
per art cop
complida la dita: "Les nits de divendres, quan tota la setmana ha bufat la tramuntana, les bruixes i bruixots
es veuen
per ballar la
sardana".
Com és de suposar, de bruixes n'hi ha a tot arreu i de tota mena; de bones i de dolentes, de benefactores i de
primeres, que per sort són la majoria, sempre estan ben disposades a ajudar i a protegir la gent de la rodalia malèvoles. Les
mitjançant l'aplicació de les seves arts màgiques; no així
les altres, que han fet un pacte amb el dimoni i obtenen, a canvi, poders malèfics, de tal
Un altre dilluns, tot baixant per la carretera, que es trobava
plegada
de
manera
i banda,
en
que sempre estan rumiant quina malifeta poder fer.
Agullana, del cel,
veritable catifa de
tram de la susdita carretera.
les bruixes
dolentes assisteixen als sàbats, retent culte al diable. Després surten per camins solitaris, i es
Segons
també
es
conta, les
bruixes, per provocar aquestes malifetes, prèviament fan un sot a terra, en un paratge abundant d'herba; orinen al sot
diverteixen provocant
calamarsades,
lliuraren, ploguda
ens
una
juganeres granotes i panxuts gripaus que van cobrir un bon
Principalment per l'agost, que és temps de tempestes i de tamborinades,
banda direcció cap a suros a
malmenant els
sembrats, macant els fruits i provocant avortaments,
i el tornen
a omplir amb la mateixa terra i herba. Com més fondària té el sot, i més abundosament han pixat, més forts es desencadenen els
malalties i morts de persones i d'animals, entre d'altres
calamitats.
91
elements. Estranyes
D'una especial pedregada hom n'és testimoni. Un dilluns a la tarda, en ple estiu i en plena carretera, camí de la Vajol, una d'elles en va engegar una que ens deixà el cotxe ben
i matar i embruixar les persones; odien el fum del llorer i del romaní
abonyegat.
...
posats al foc. Les mateixes bruixes, tot cabriolant per aquelles encisadores rodalies de la
Vajol
a
Ceret,
a
vegades,
entre
udols entramuntanats i
bromejant
pot sentir
entre elles, cantant això:
se
"Al castell de Cabrera, cada dia toca el sol, per assolellar les banyes, dels cornuts de la Vajol". Bruixes a cavall de les seves escombres de bruc. Ninots pirinencs.
dintell de la porta del cementiri.
Les bruixes, a més a més, endevinen el futur, canvien de
forma, poden guarir
Unes altres responen:
les
caricatures ixen del
"Al castell de el sol hi toca
Cabrera, matinet,
per assolellar les banyes, dels cornuts de Maçanet". Que ningú es prengui malament aquestes darreres al·lusions, que volen ésser festives i mai, de cap manera, ofensives. Els contes i les llegendes no són, ni més ni menys, res més que un llegat de la cultura popular que les
generacions d'unes
es
transmeten
les altres. Així, el patrimoni del seu coneixement no es perd amb el pas del temps ni cau en el forat de l'oblit. a
La nevada, per Lluís Roura.
92
parlar del President Companys dol,
LA VAJOL
Com
Com el burell vermellós
perquè
lloc per
jo
Vajol.
Com que del rol,
a
Com
aquell
que busca pau i
faig
que sigui per fer un vol, sé un lloc per on passa: La
encara
Vajol.
un
cua
es
sol,
estar
ser
on
passa: La
Vajol.
França
jo
sé
finals de març va a d'un vol, sé un lloc per on passa: La
que
voler
espanyol,
rossinyol
jo
no va
jo
sé
PE?r
vull
perdre el torn
veure com
el talc
lloc per
on
Febrer de 1994
com
jo
sé
sol,
un
Vajol.
lloc per
on
amb prat i bosc
a
tot vol
ha clavat la seva rel entre la terra i el cel.
passo: La
Vajol. Jordi Serra
Com la gent que viu en aquest ferm sòl, que es queda tant faci lluna
i de tan alta presum vestir túniques de llum.
La Vajol no
mol, un
La Vajol blanca com és mai duu dol
La Vajol, niu de la lluna i el sol,
passa: La que ara al vespre, ara al matí baixen des de Coll de Lli.
La Vajol diuen que ni vol ni dol d'ençà que pot albirar des de la muntanya, el
Sol i lluna, lluna i sol tenen casa a la Vajol. MONTSERRAT VAYREDA
pla.
Vèiem materials per la mina,
vagoneta, pics, pales
i sabonet
i altres eines necessàries
per fer el treball complet. Una pastera d'una casa no
hi
podia ella
sense
pas faltar,
poder menjar
un
El Pendó de LA
està
rouredes i alzinars,
impossible
era
bon pa.
CAMÈLIA
lloc indicat, es veu a l'entrar a la sala i es veu el goig que hi fa. en un
Uns quadres de famílies que són molt apreciats, uns han marxat per sempre altres són vius i estimats. MIQUEL ALBET La
Vajol,
Alcides pren Pyrene que mor en mar de brases. Mai més no ha de cremar aquest paratge bell de nimfes de les aigües
31 de juliol de 1993. Amb motiu de del "Centenari de La Camèlia".
l'exposició
de sàtirs i pastors, de bruixes i babeques i fongs de l'encanteri. Mite pur a frec de tramuntana. Que n'és de prop l'Olimp! ENRIC ROQUET (n. 1943).
"
poble de minaires que els dies van passant, dins la mina i l'hortet. ...
Mina endins tot treballant
Canta, Gravat,
a can
i
a can
tots tres, vida han donat
"Tota la
meva
transcórrer vida
la
infància
va
fent la de la mainada del
a
Vajol,
pròpia poble, és a dir, anar al col-leqi, jocs a la plaça i sentir-se en el bosc igualo més bé que a casa, caçant conills amb llaç, o buscant bolets o castanyes, quan era el temps". MIQUEL CAPALLERAS, pintor. (La Vajol
1933-Figueres 1992).
"
MONTSERRAT SARABIA i MOLERA (Sardana La Vajol, nostre poble estimat
Maig
de
l'aglà
nodreix estols de suids.
Miquel Capalleras.
...
1992).
"Aquí, on muntanyes,
el vent enfollia les on
durant els
hiverns la neu, el glaç, la pluja,
el vent i el fred retenien la gent
"Remuntant el camí, no ens retardàrem. Els civils fugien.
Dones, infants, carretes, mules, cavalls; hi havia de tot. Alguns encara vius, altres esparracats
per les bombes deis avions o esclafats per les eugues dels carros. Jo anava com
Una fantasma de bromes s'encavalca a la Vajol. El do de Zeus,
Manipulació, de
Grida i el
borratxo
...
-
-
mirada més desconfiada, la més convencional, la mà més egoista i la passa tota vacil·lant. Així vivien els conills, que abundaven aquelles
paraula
contrades. I la gent feia, també, una
mica la vida dels conills».
".
PERE CAMPSOLINES (nat el 1917 a can Barris La Vajol). Un home per un sac de blat; Edicions
Clancier
dins de llurs cases, tothom n'havia de portar els senyals. El pit havia d'ésser més dur, la
Guénaud; París,
1987.
JOAN BAPTISTA XURIGUERA La Vajol, any 1938.
93
CLARA, Josep: Els fills de la llum. El corral del Vent; Carles Vallès, editor; Figueres, 1988.
Bibliografia ALMÀ
LLUBET, Josep Lluís; VERDAGUER, Lídia, i
COLLELLDEMONT, Pep:
Guia del medi natural. Generalitat de
"Muntanyes de suro al camí de Companys", article publicat a El
Catalunya, Departament d'Agricultura, Ramaderia
MATAIX, Lluís: L'Albera
i
FORTUNET, Frederic: Els arbres de la Vajol. Treball inèdit,
Girona. Edició de l'Institut d'Estudis Gironins; Girona, 1984. -
i Pesca.
1992.
Punt, de Girona, el 30 de
AREILZA, José María de: El papel de la Bajol en la guerra 1936-39. Gener de 1982.
COLLELLDEMONT, Pep: "De
Figueres,
Figueres al Pirineu", dins Les guies, núm. 18, del diari El Punt;
PUJOL, Enric: "La Vajol-Festa
Girona, 1993.
Major",
novembre de 1990.
VEïNS: ASSOCIACiÓ Revista El tap de suro; Agullana, DE
1985-1992.
Déu. Arts Gràfiques
DIARI DE GIRONA: Girona pas pas, volum II. Any 1988.
a
Joan:
BADIA i HOMS, L 'arquitectura medieval de l'Empordà; Diputació de Girona, 1981.
BENGUEREL, Xavier: Els vençuts. Edicions 62; Barcelona, 1984.
EL PUNT: Article "La Vajol, pont nord-sud", del 16 de juny de
FEBF1ÉS, Xavier; fotografies de GUMI, Jordi: El Pirineu, frontera i porta de
MACH, Josep
La guerra civil
1939).
a
Editorial 1986.
Maria:
Figueres (1936-
Empordà, SA;
Figueres,
CALS i GÜELL, Joan; LOSTADO i BOJO, Rafael; MATAS i PRAT, Anna: L'Ait
Empordà.
Recursos
Catalunya.
Edicions
CAMPSOLINES, Pere: Un homme pour
un sac
de blé.
Èditions
Clancier-Guénaud; París, 1987. CARRERES i tresor d'en
PÉRA,
Negrín",
Joan: "El
article
Punt Diari, de el 17 de juliol de 1983.
publicat
a
Girona,
article publicat al diari El Punt el 2 de novembre de 1990.
ROJAS, Caries: Azaña. Editorial Planeta SA; Barcelona, 1973. ROJAS, Caries: El pintor Miquel
SABÀ, Pere: "Els pous de Maçanet de Cabrenys", dins els Annals de ROURA i
de
neu
l'Institut d'Estudis 1989.
FITA, f..; GIFRE, J.; MALÈ, M.; MALLEN, M.; SERRA, M.:
Empordanesos; Figueres,
Geografia de l'AIt Empordà.
ROVIRA i VIRGILI, A.:.Els darrers dies de la Catalunya Republicana. Curial Edicions
Editorial Teide, 198·3.
SA; Barcelona,
Catalanes; Barcelona, 1976. INSTITUT D'ESTADíSTICA DE CATALUNYA Generalitat de Catalunya: Estadística Comercial -
i estructura econòmica. Caixa d'Estalvis de Catalunya, 1987.
Canigó;
1990.
Capelleras. Monografies Empordaneses; Art-3, Figueres.
1989.
62; Barcelona, 1984.
BERNILS i
PICAS, Francesc A.: L'ombra de
i
Municipal
1993.
VAYREDA, Montserrat: Els
pobles de l'AIt Empordà. Art-3; Figueres, 1979.
JUANOLA i BOERA, Albert: La Camèlia-La Vajol. Societat La Camèlia, 1994.
VEHí,
MARQUÈS i PLANAGUMÀ, Josep M.: Pergamins de la Mitra
XURIGUERA, Joan Baptista: Els
(891-1687).
Arxiu Diocesà de
Lluís de: Un paraigua dins el passat. Palverd-Girona; abril, 1990.
núvols de
l'Empordà.
Editorial
Claret, SA; Barcelona, 1984.
Mont les de les
Agraïments ben sincerament la col·laboració de tots els qui han contribuït a la realització d'aquest llibre mitjançant
Agraeixo
l'aportació d'algun escrit, d'alguna foto a d'algun dibuix, a que han facilitat alguna dada sobre el tema, com és el cas dels autors dels articles, les memòries i els llibres
consultats,
oblidar les converses mantingudes amb la mateixa gent del país, font sense
indispensable per a la realització d'un treball d'aquesta
mena.
Tampoc
es
pot oblidar, òbviament, els qui, de més llunya des de ben prop, m'han ajudat en la recollida i la selecció del material d'aquest llibre.
a
Procedència de les
fotografies i iI·lustracions
Són del
propi fotografies de
autor les
les
pàgines 7, 8, 9,10,11,13 (dalt), 14, 16,22, 23, 26, 29 (baix), 48, 49 (dalt), 51, 54, 55, 59 (baix), 60, 61 (baix), 62, 63, 68, 69, 70, 71 (dreta), 75, 77, 78, 79, 86, 87, 88, 89 (baix) i 91 (baix). De Lluís Maimí són les de les
pàgines
17, 19, 21 (dalt), 46, 57 (dalt), 58, 82 (baix), 90 i 91 (dalt).
Pertanyen
a
la família d'Alfred
pàgines 30, 34,
49 i 81 (dalt). Les de les pàgines 5 i 81 són de Paquita Caritg. Les de les pàgines 13 (baix), 26 i 71
(esquerra) són de la col·lecció de la família de Francesc Nou. Les de les pàgines 66 i 83 (baix) pertanyen de
a
Josep Oliva,
essent
de Joan Safont les de les pàgines 6 fotografies (baix), 24, 28, 29 (dalt), 32 i 34. La de la pàgina 59 (dalt) pertany a Lluís Hams i la de la pàgina 65 a Antoni Lledó. Són de Miquel Ruiz les de les pàgines 20 i 35 i de Maria Rosa Marro la
propietat
de la
pàgina
40.
Pertany
a
Josep Lluís pàgina 41, i
Fernández la de la les de les pàgines 42,50 i 89 (dalt) són de Miquel Giralt. Les de les pàgines 67, 72 i 76 pertanyen al Museu del Suro de Palafrugell. El plànol de la pàgina 15 és de l'obra Els arbres de la Vajol, de Josep Lluís Almà; el de la pàgina 53 és deillibre L'Economia del set cents a les comarques gironines, de Francesc Ferrer i Gironès. Les il·lustracions de la pàgina 17 procedeixen de la
Geografia
de l'AIt
Empordà, d'Edit. Teide (1983) i la de la pàgina 12 procedeix del volum
comarques gironines. S'estructura en dues
sèries, que
es
distingeixen pel color de la portada i per les planes interiors: Guies, i
en
vermell,
Monografies locals,
verd. La primera és dedicada al en
tractament de
qüestions d'abast general relatives a
la
història, l'economia, 11-
del Costumari Català, de J. Arilades. Els segells han estat trets de l'arxiu municipal. El plànol de la pàgina 9, les il·lustracions de les pàgines 52 i 87 (dalt), les fotografies de les
pàgines 29, 32, 82, 83 (dalt), i 85 (dalt) procedeixen de distintes fonts periodístiques.
Quaderns de la Revista de Girona és una publicació de periodicitat bimestral dedicada exclusivament a temes de les
84
la cultura i les tradicions. La segona vol anar oferint una panoràmica sobre el passat i el present de les ciutats i dels pobles gironins, amb especial atenció a
l'època contemporània.
Guies Títols
publicats
Els
jueus gironines
a
les terres
sacre
(1939-1985) per Josep Maria Marquès Les havaneres, el cant d'un mar per Xavier Febrés
El món del suro per S. Hernández i
Bagué
per M. Coma i J. Gratacós
i P. Lanao
banquers
per J. Boadas, J. M. Oliveras i X.
Sunyer
Monografies
Cornellà de Terri per Jaume Portella
processó
Verges
per Jordi Roca
Anglès per Pau Lanao Sant Feliu de Guíxols per Àngel Jiménez
Llagostera per Dolors Grau Castelló
d'Empúries
Miquel
Planas
Tossa
per Jaume Lleonart i Maria del Pilar Mundet
Màgiques, pors i supersticions per Carme Vinyoles
per M. Gil
Els volcans
Els monuments
Els protestants
megalítics
per
per J. Tarrús i Júlia Chinchilla
La tramuntana J. M. Dacosta, X. Febrés
El
El
Josep
M. Mallarach
Els maquis per J. Clara
pessebrisme
La ramaderia per P. M. Parés i T. Vilaró
Josep Clara
Montseny
per J. Dalmau i Corominas
J. M. Rueda i J. Tura
Puigneulós Josep Clara
La ceràmica per Andreu Bover
L'electricitat per M. Pous i J. Callol
Cristians de Girona
La farga per Jordi Mascarella
El periodisme per Lluís Costa
Figueres
Sant Jordi Desvalls per S. Planas i N. Puigdevall
per
Josep
M.
Marquès
Les Planes d'Hostoles per J. Campistol, J. Canal i M. Soler
per A. Romero i J. Ruiz
Crespià
Ribes de Freser
Agullana
per J.
per
per Enric Tubert
Lloret de Mar
Salt
per Joan Domènech
per X. Alberch i J. Burch
Olot per Jordi Canal i Morell
Llegendes
i misteris de
Girona per Carles Vivó
Palafrugell per Xavier Febrés La
Jonquera per Albert Compte La Cellera de Ter per D. Pujol i LI. Llagostera
Cassà de la Selva per E. Bagué, o. Gutiérrez, J. Carreras
Besalú
per M. Duran, J. Juanhuix iR. Reyero
López
rellotges
Els Pirineus, del Puigpedrós al
Palamós per Rosa Maria Medir i Carles Sapena per Joan
La pesca Sala i J. Domènech
perJ.
Els
locals
publicats
de
de sol
per Narcís Castells
per
El Ter
per
Canvistes
Els indians per Rosa Maria Gil
Els estanys eixuts Josep Matas
La
Castells vius per C. Vinyoles, M. Torns
per
per
Títols
L'estany de Banyoles
i
per Ramon Alberch i Narcís Jordi Aragó Rutes d'art
Trens i carrilets per Josep Clara
Hostalric
Busquets
Banyoles per J. Grabuleda i J. Tarrús
Puigcerdà per Sebastià Basam
Begur per Lluís Costa
Miquel Sitjar
i Serra
Sant Joan de les Abadesses per J. Albareda i J. Ferrer La Vall de Bianya per J. Murlà Giralt
Capmany per A.
Egea
i M.
Roig
Viladrau
Gualta
per M. Feliu, I. López, X. López i LI. Pagespetit
per Ramon Alberch
Camós
per Pere Barreda La Vajol Albert Juanola i Boera
per M. Duran
Camprodon per Sílvia Planas
Maçanet
de la Selva
per El Taller d'Història
Platja
d'Aro
Proper Vilobí
títol
d'Onyar
per Dora Santamaria
.
.
. ,
, "
A
" ,
�
, ,
.
.
'
,
'"
,i'
."
,
,
.
.
,
questa monogràfia pretén donar a conèixer un xic més la Vajol. Un dels més petits municipis de I'EMPORDA
que ha
'civilitzacions,
> '
"
I ,
.>',
'1
-
,,"
"
. ..
�
."".'
t
.
'
.
.
'
,
,
'.,
.
,
'
.
,
I'
esdevingut
una cruïlla de lloc d'encontre de cultures, un microcosmos humà i geogràfic, una terra de pas de les potències de torn i el sòl més amarat del sediment històric de Catalunya. Aquest [libre és, en definitiva, un recull dels fets que al.llarg del temps han confiquraf la idiosincràsia d'aquest poble, si bé per petit, no menys important, el qual 'entre altres valors té, el des-de fa anys lluitar per viure.
,-
.
\
"
, .
'.� ,
.
un
'
.
Ibert Juanola i Boera nasqué, el 1937, a Palafrugell. Va estudiar el protessoret mercantil i sempre ha treballat en empreses vinculades amb el
A
,
,
sector
,r
surer.
Ha estat alcalde de Palafrugefl (1979- 1983), membre de la Diputació de Girona i president de la seva Comissió
d'Ensenyament i
Cultura
(1983-1987).
Forma part de la juhta directive de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà. Es membre dels patronats "Francesc Eiximenis"; i del "Museu del Suro" de Palafrugell. Presideix la junta directiva del Casal Popular de ,
Palafrugell.
-
. ,
,
.
Ha escrit un parell de llibres i un bon nombre d'articles; ha col-leboret en te premsa local i comarcal i també-en reviste.s
•
.
'
,
,
..
especialitzades relacionades amb el
\
"
:
<
.
surer.
,
se�tor
"
,-
,
,
,
,.
.
,
l.
"
"\,
'.\ ,
'
.' "
Diputació
.
de Girona "
.
,
"
,
.
Caixa de Girona
\.
'
,