La Vajol - Quaderns de la Revista de Girona

Page 1

Afbert "Juanola i Boera

deia

REVISTA de GIRONA



37 MONOGRAFIES LOCALS

LA VAJOL Albert Juanola i Boera

65 QUADERNS DE LA REVISTA DE GIRONA

DIPUTACiÓ

de GIRONA

CAIXA de GIRONA


Quaderns de la Revista de Girona. Núm. 65

Sèrie: Monografies locals

(Núm.37)

Primera edició en català: agost 1996 Tiratge: 1.100 exemplars Edició:

Diputació

de Girona/Caixa de Girona

Director de /a coíteccio: Joan Domènech Consell

assessor:

Gabriel Alcalde, Narcís Jordi

Aragó,

Joan Badia,

Lluís Bayona, Martí Cama, Narcís Castells, Ramon Ceide, Josep Clara, Josep M. Corretger, Marta Franch, Víctor Gay, Jordi Mascarella, M. Aurora Martín, Enric Mirambell, Joan Miró,

Joan Nogué, Narcís Puigdevall, August Rafanell, M. Rus, Erundí Sanz, Carles Montserrat Vayreda, Josep Vicens,

Josep

Sapena,

Mariàngela Vilallonga,

Carme Vinyoles.

Maquetació: Pep Caballé Redacció i administració:

Pujada de Sant Martí, 5. Telèfon (972) Apartat de Correus 11, 17080 Girona

205700

Secretaria i distribució: Fina Poch

Fotocomposició i impressió: Alzamora Packaging, S.A. Olot PORTADA:

ISBN:

Dipòsit legal:

GI

(Foto:

Lluís

Rellotges Maimí).

i campanar.


índex Situació

5 6 8

Cronologia 1 2

-

-

-

3 4

/

-

-

5

-

6 7

-

-

-

8 9 10 11 12

-

-

-

-

-

13

-

14

-

15

-

16 17

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

29 30 31 32 33 34

35 36 37 38

L'aprofitament de les aigües Climatologia vajolenca Els antecedents històrics

L'església de Sant Martí Pintures esotèriques? Visites pastorals Ajuntament i democràcia Evolució de la població Fa uns anys Indicador econòmic actual. Nomenclàtor

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

L'escut heràldic

La Camèlia centenària Comissió d'Actes «Lluís Cultura i esbarjo

1O 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 .40 .42 44

L'ensenyament El pou del glaç Companys»

Agermanament Contrabandistes, matuters i passafraus

-

-

27 28

pagès

Assaig etimològic

-

18 19 20 21 22 23 24 25 26

La vila Les cases de Crisi d'hereus

El mirador de l'Empordà Gastronomia Una mina de museu Les castanyedes Bolets i boletaires Els senglaires L'ofici de carboner L'alzina surera La lleva del suro Lèxic de la sureda Cal protegir l'Albera i les Salines Pàgines viscudes Excursions des de la Vajol Les Salines La ruta de l'exili Exode republicà El tresor d'en Negrín Un monument espoliat Bruixes i encanteris Poetes, pintors i lletraferits

Bibliografia, agraïments i procedència de les illustracions

.46 ..48 50 52 54 56 58 60 62 64 66

68 70 72 74 76 78 80 82 84 86 88 90 92 94


784

Coll de la Manrella

4

925

.Â.

Agullana Castell de Can Tibau

Cabrera

La mina d'en

Negrín

Sant Silvestre '.

623

Ji.

Puig de la

Creu

Mas Cros

PLA DE PUJALTS


Situació La Vajol, un territori de pas des dels temps més remots, marcat pel seu caràcter fronterer, pertany al partit judicial de Figueres i a la diòcesi de Girona. Situat a 546 metres sobre el nivell del mar, és el poble més alt i, alhora, el més diminut, quant a nombre d'habitants

(menys

d'un

centenar),

dels 68

municipis

que

formen la comarca de l'Ait Empordà. El terme de la Vajol ocupa solament 4,66 quilòmetres quadrats en els vessants meridionals del Pirineu empordanès, al nord-est de la comarca. Les poblacions veïnes de la Vajol són: a l'oest, Maçanet de Cabrenys; a l'est, l'ordenada Agullana, i Darnius al sud. A la seva demarcació pertany un curt sector de la zona fronterera, on hi ha el coll de Lli, depressió situada entre les Salines i l'Albera, que separa l'Ait Empordà del Vallespir. El camí de terra que passa per aquella callada de a l'hivern, quan comencen-les nevades, dels primers llocs de les rodalies que queda cobert de neu. En aquests moments, una flamant carretera, que passa pel coll de la Manrella (734 m), comunica la Vajol, pel nord, amb el poble de les Illes, a l'altre costat de la

771 m,

és

un

Catalunya Nord. la Vajol partint de la carretera N-II i l'autopista A-7, agafant poc abans d'arribar a la Jonquera un trencall a l'esquerra, cap a Agullana. Per la dreta es va a Cantallops. Des d'Agullana a la Vajol, la carretera GI-501 carena,

a

la

S'accedeix

a

s'enfila cap al cim, amb

un

recorregut de

6,5 quilòmetres, tota farcida de giravoltes i de boscúria. L'herbam a banda i banda, les plantes i les flors boscanes, les alzines sureres, les frondoses castanyedes, les immenses masies plenes d'història, els horts i els petits conreus i les feixes refermades amb parets seques, la majoria cobertes ara pel bosc, i les roques que hom troba arreu són els elements més significatius d'aquest

paisatge.

5


Cronologia Annibal,

amb el seu exèrcit i elefants, passa per aquesta banda dels Pirineus.

S'inicià la societat Talcs Canta, SA, dedicada a l'explotació minera.

consagració i dotació de l'església de Santa Maria de Güell, grafia Lavagolum-Lavaiol.

1912

S'aprova

1933

Neix a la Vajol Capalleres.

Acta de

S. XII-XIII

Església de Sant Martí, l'obra de construcció de la qual correspon al període del romànic avançat de la comarca.

1933

el reglament per al règim i administració del cafè La Camèlia. el

pintor Miquel

La Generalitat de Catalunya fixa correcta la grafia La Vajol.

com

a

Juliol. Esclata la Guerra Civil. Per als delmes de la parròquia s'esmenta "Sti. Martini de Savayollo".

1279/1314/1362

SavagoVSavegoVSavay 0110 suffragània

Entre el 31 de gener i el 5 de febrer més de 250 persones traspassen la frontera per la Vajol; entre elles hi ha el president de la República, Manuel Azaña, i els presidents de Catalunya i d'Euskadi, Lluís Companys i José A.

eelesie de

Aguirre, respectivament.

Surt esmentada la "parroehia de ...

6

Visita

pastoral,

Aguyana".

llibre 50, foli 1 04

-

La

Acabament de la Guerra Civil.

Vajol. Tractat dels Pirineus, que

desmembrar

va

Catalunya.

1730-1750 S'introdueix

en

Companys.

aquest

vessant

dels Pirineus l'elaboració dels

taps de

suro, la

qual

El 15 d'octubre mor afusellat, al castell de Montjuïc, a Barcelona, Lluís

cosa

1940-1952 La

zona de la Vajol es converteix en camí dels

maquis, guerrillers antifranquistes.

revaloritza les suredes. Construcció de l'edifici de l'escola La

Vajol

té 394 habitants.

mixta, que poc temps després en una

1881-1883

La fil·loxera fa desaparèixer la majoria de vinyes i de ceps.

manca

entra

fase de regressió davant la d'alumnes.

Deixa de funcionar l'escola. els estatuts fundacionals de la Societat de Socors Mutus d'Obrers La Camèlia.

S'aproven

La

Vajol

arriba

a

tenir 433 habitants.

A l'interior de la mina «Canta»

uns

obren un forat de dos metres, cercant-hi l'anomenat «tresor d'en Neqrln».

desconeguts


1975

Les Illes, poble francès veí de la passa a dependre administrativament del municipi de Morellàs.

1993

Vajol,

1994

Se celebra el centenari de la Societat de Socors Mutus La Camèlia. El pressupost

municipal

és de

5.800.000 ptes.

1979

Abril. Primeres eleccions

municipals democràtiques, que guanya ERC. Aquest partit guanya també després

Es presenta el llibre sobre els cent anys d'existència de La Camèlia.

les eleccions celebrades cada quatre anys.

El pressupost municipal és de 7.475.000 ptes. i el nombre

1981

La Vajol té 70 habitants, nombre que s'ha estabilitzat fins als nostres dies.

d'habitants ratlla la norantena.

1981

El president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera i Costa, inaugura el monument a Lluís Companys al coll de la Manrella.

1982

Es constitueix la Comissió d'Actes «Lluís Companys», amb seu a la Vajol.

1984

Desembre. Es canvien les del coll de la Manrella.

1986

Març. Un total de 3.428 hectàrees dels paratges de les Alberes són declarades, pel Parlament de Catalunya, Paratge Natural d'Interès Nacional. Dia 19 de

juliol:

cremen

7

monjoies

les Alberes.

Febrer. El

president de la Generalitat Catalunya, Jordi Pujol, torna a la Vajol en una visita institucional. de

Es normalitza l'escut local.

S'inaugura el monument al Miner, homenatge als miners de talc. La

Vajol

té 69 habitants.

en

Portant el

penó.


Vista

parcial.

8

Vajol, pulcre, senzill entranyable poblet pirinenc, obert al sol, a boira, a la pluja, a la neu i al

La i

vent de

la

tramuntana; conjunt

d'arquitectura tradicional, situat dalt d'un turó, en un replà granític, a dos quilòmetres de la ratlla que separa la

Catalunya

Nord del Principat.

El terme municipal és molt reduït. Altrament, el nucli urbà es troba molt a prop del límit

Nucli envoltat de prats, que a

la

vara

companyia

com

si la

vetllés sempre

per infondre-li ànim i

ajuda;

el

carrers

seu

es

de

l'església parroquial seva

fora, que en té cura pel seu passat i pel servei present que

i testos amb tota de flors, sobretot hortènsies i malves.

També hi ha de televisió i xemeneies que fan enfilar cap enlaire columnes de fum, que deixen sentir al seu pas flaires d'autèntica llenya cremada.

parterres mena

Els

seus

habitatges

construïts

entre el rocam, amb els

estables a la planta baixa i l'habitacle al primer pis, comunicats sovint per una escala exterior d'un sol tram i acabada en una terrassa. De

façanes

de

pedra

vista

a

enlluïdes, porxos, antigues

municipal. concentra

empedrats, la majoria estrets i en pendent, racons amb

interior, petits

en

porcelleres i estenall de teules vermelloses als teulats; algunes cases, ara, amb la coberta ensorrada i les parets dretes. Altres, més afortunades, restaurades

majoritàriament per gent de

els

'presten.

antenes

La plaça Major, espai essencial i característic del poble, és un lloc de tertúlia on destaca també una font, que actualment no raja, damunt la qual hi ha, dibuixat sobre unes rajoles de ceràmica signades per l'artesà Joan Oller i que porten data de

mapa turístic del s'indica la ubicació de les fonts del terme. Són, aquestes, unes fonts generoses, amb aigua de

l'any 1976, municipi

on

un


primera, saludable, fresca i cristal-lina, que prové dels que baixen i s'escolen per la muntanya i que brolla constantment. No podem pas deixar de recordar les principals cases de pagès i les masies dels voltants del poble. recs

mèdic, també municipal, amb

feines, són gent gran, endurida

tot el

qual

pel

sigui

un

faciliten als habitants d'aquest petit nucli urbà els serveis més necessaris, encara que només

Els

es

dia

noms

a

la setmana.

dels

Després

de la

plaça principal

troba la plaça de Joan XXIII i la de l'Església, que formen un conjunt notable d'arquitectura tradicional. es

recordar: Ponent, Tramuntana,

en

el nostre hem

urbà, gairebé

oblidat.

les

A partir d'aquí ja Llansó gairebé podem parar de ...

Sant Martí, municipal i

que

perruqueria dispensari

entorn

Terme, Afores, Joaquim

comptar.

una

de nosaltres,

Illes, Agullana, Darnius, Generalitat, Nou, del

Maçanet,

En el lloc on hi ha l'escola existeix un complex que comprèn l'edifici de l'Ajuntament, el Centre Cultural un

són ben fàcils de

carrers

expressius i, alhora,

treball realitzat en el camp, solcant en les entranyes de la terra. Pràcticament no hi queden infants ni gent jove. Hi impera un nivell de tranquillitat i de bon acolliment que molts

La majoria dels seus habitants, oberts, hospitalaris, senzills,

segueixen

costums i

unes

mateixos mateixes

uns

9

Carrer de Darnius.

Plànol de la vila. 1.- Carrer de Ronda. 2.- Carrer de Darnius.

3.- Carrer de

Maçanet.

Major. 5.- Plaça

4.-

Plaça

Joan XXIII.

6.- Església. 7.- Carrer Nou. 8.- Can Llansó.


Can Quera. 10

Les

centenàries masies del

terme de la

Vajol,

bastides entre camps de

conreu

i boscúries,

es van

sense ningú. A poc a poc les cases de pagès, com també moltes de les del poble, s'han anat abandonant. La seva gent, que bàsicament vivia de la terra, ha anat

quedant

marxant cap a les ciutats i les viles més importants, on la industrialització s'ha anat

consolidant. Altres han marxat cap a la costa per treballar en

qualsevol guanyar

cosa, per tal de tres mesos més

en

diners que

pagès

no

pas fent de

durant tot

l'any.

Mentre, els camps s'han deixat ermar

i la terra torna

a

quedar

amagada pel sotabosc; les cases, en la seva majoria, han deteriorar-se a degoters, el vent ha aixecat les teules, les pluges

començat causa

a

dels

han acabat per provocar l'enfonsament de les teulades i els desaprensius han arrencat portes i finestres. Les romagueres, els esbarzers i els matolls se'n van apoderant. Se'n

van a

terra, utilitzant-se

només, si fa al

cas, per

a

recollir-hi el bestiar. Les velles masies, amb estructures semblants a les de

les

antigues cases del poble, si bé més grans i bastides amb materials rudimentaris, amb pedra de la contrada, no desdeien pas del paisatge. AI

contrari, n'eren

un

complement.

Encara ara, abandonades i tot, mostren la idiosincràsia muntanyenca i ens recorden les condicions de vida que s'hi

desenvoluparen. En la

majoria d'elles,

la

distribució de les dependències és ben senzilla. A la planta baixa hi ha la quadra i les corts per al bestiar; a dalt, al primer pis, l'habitacle pròpiament dit, amb la cuina, el menjador i les cambres. Adossat a la casa trobem el porxo, per al carro i la tartana, que també servia de pallissa, i el corral de l'aviram o de les cabres, el paller i l'era. La casa tenia escales exteriors, el terra de

.les habitacions solia ésser


la solera

enrajolat,

era

amb

teulades

eren

suro.

fetes de teules

roges. Algunes disposaven d'esplèndids cortals, però la majoria eren senzilles i pobres. Amos i mossos tallaven llenya, arrabassaven els terrenys i feien carbó; treballaven la terra per sembrar-hi cereals i

llegums.

Conreaven

tros de

un

vinya

per

tal de tenir vi per l'any i disposaven d'unes oliveres, de les quals aconseguien l'oli per a amanir. També tenien un

ramat, amb algunes vaques,

ovelles, cabres i porcs. Els porcs, sobretot, els engegaven per les suredes, els alzinars i les

castanyedes,

glans

on

i castanyes per

els industrials suro-tapers. Les principals cases de pagès a masies del terme són aquestes: cal Guixeter, can Comaulis, can

Barris, can Capelleres, can Martí, can Canta, el Molí, Coll de Lli, mas Sec, mas Castells, el Perdigó. Endemés, can Quera i

can

Tibau

es

troben

compartides entre la Vajol i Agullana. D'aquestes tretze masies, cinc d'elles solament resten habitades; les altres estan

en

ruïna.

a

Darrerament

Les dones tenien cura de l'aviram i dels conills. Tot això no completava la cria i hi havia

es

Testament de Guillem Sendred (1113-1114) " ...

(

...

que pren per

nota

un

cert

interès per a la seva restauració i explotació, tot i que difícilment tornaran a recuperar el caire que s'ha

marmessors

) Bernat Guifred i Bernat

Ramon

d'Utrera; elegeix sepultura a Vilabertran, església a la qual llega un mas situat a la Vajol, un altre mas ( ) i la mula amb sella; llega el seu mas de Mager a ( ) en Violari, per tal que després de la seva mort passi a Berenguera i els seus ...

...

germans; a la seva esposa Ricsendis l'esmentada batllia i feu i la penyora que té al mas;

Berenguer Bernat, els feus que a la Vajol; a la seva esposa, les penyores que té i ( ) que té a

...

a

Biure".

assenyalat, ja

trobaven

alimentar-se.

també

de l'alzina surera: el Les eres i els patis de les masies acollien molts rusquers, (piles de rusques a pannes de suro), emmagatzemats a l'aire lliure, i âllí mateix es feien les transaccions comercials amb

l'escorça

cabirons, llates i rajols i les

11

que, més aviat,

hi ha una tendència a convertir-les en residències de cap de setmana per a estiuejants, amants de la tranquil-litat i de la natura

incontaminada.

de les en els ruscs majoria de suro,

l'explotació

abelles, les quals, fets

en

la

produïen

seva una

exquisida

mel de

romaní i de bruc. Els vailets paraven trampes i ballestes, mentre que els homes de la casa, caçadors nats, treien també rendiment i diners de la caça. Els amos de les cases grans vivien com a senyors gràcies

a

Can Barris.


L'ordenació rural catalana al servei del i de la família, és un sistema jurídic que dóna força a la figura de l'hereu, la pubilla i els fadristerns o cabalers, i es coneix com pairalisme, per raó de ser la casa pairalIa seu de la família organitzada.

patrimoni

L'hereu, aquesta institució secular nostres comarques

de les

és tingut per continuador i curós servidor i mantenidor de la unitat familiar, que així es perpetua de

generació

generació,

en

les

esqueixant

camperoles,

branques

anomenats fadristerns

..........

Cf) ..........

CI: (.)

o

mentre se'n

van

que els altres fills, cabalers, formen.

Segons el Dret català, el mot hereu té el significat de fill baró, generalment el primogènit, que hereta tots o la major part béns dels seus progenitors, els pares. Pot arribar una

a

rebre'n les tres

com

del

part alíquota

A més de la

l'hem

figura

definit,

�,

dels

majors,

quart

restant.

clàssica de l'hereu, tal

hi ha la de l'hereu escampa,

els mercats i les fires.

La

institució, filla de la llibertat de testar i del respecte a la casa pairal, que es perpetua de pares a fills, es pot dir que actualment es troba

en una

fase

\

\ '<, \

__._.

regressiva,

essent cada

vegada

més

desconeguda en els medis no rurals. Quan es dóna el cas de manca de fills varons, o perquè aquests no són pagesos o observen mala conducta, el nomenament recau, llavors, en una filla, la qual és anomenada

pubilla (que no s'ha de confondre amb la mestressa esposa de l'hereu i mare de la prole engendrada). Fins i tot, a vegades es pacta amb l'hereuer, també anomenat pubill,

__

:., La

quartes parts, més

aquell que dilapida el patrimoni familiar entre les dones, el joc, el vi, la cacera, els balls i les festes

i

0Z;��j��fij�'Ç__\

paràbola del fill pròdig.

així perpetuar el cognom del dictador). D'altra banda, el fadristern o cabaler, nom amb el qual són coneguts els fills que no arriben a ser hereus (cabalera, si es tracta d'una filla que no arriba al pubillatge), és educat amb la finalitat d'independitzar-se i, tant si es casa amb una pubilla i passa a formar part d'una altra casa pairal, com si abandona el treball de la terra, sol mantenir la consciència de pertànyer a la nissaga de la seva casa pairal, a la qual, en els moments de grans esdeveniments familiars i en les grans

solemnitats, retorna, a pesar que tot continua sota la presidència de l'hereu. De la casa pairal es poden rebre: els peculis o béns propis de cada fill; les donacions propter nuptias, amb les quals es pot assegurar la restitució del dot de l'esposa o constituir l'escreix, que és

una

donació que el marit fa

a

que és qui es casa amb una pubilla, per tal que els fills duguin el nom del llinatge de la mare

la muller tot tenint

(quelcom

dot d'ella; i, en morir els pares, la llegítima, de la qual se solen descomptar els avenços susdits,

semblant es va adoptar pel general Franco, en néixer el seu nét primogènit, ja que en comptes de dir-se Francisco Martínez Franco té l'ordre dels cognoms canviat, per

en

compte les qualitats

personals i, normalment,

en

correspondència

al

per bé que demanar-la equival, en molts casos, a trencar les relacions amb la casa pairal.


L'hereu, doncs, més que la pubilla, encarna el sistema successori tradicional de Catalunya,

que, en aquests temps de primacia urbana, moltes propietats rurals hagin sofert l'abandó

evitant la

i molts

disgregació de la propietat, principalment rural, i, més aviat, el minifundisme. D'aquesta manera es nodrien dedicaven professions liberals

ciutats de fadrins, que

principalment a en es

les

pròpia

es

o

entraven

el món del comerç i de la indústria; alguns feien capellans i, fins i tot, altres esdevenien

militars, si bé d'aquests últims n'hi

havia ben

pocs. Hi ha

qui diu que el país català és obra dels hereus i Barcelona és obra dels cabalers. Cal

creure

agrada

que

que

qualsevol primogènit

a

pobles, especialment de muntanya, el despoblament, la qual cosa fa que més d'un es qüestioni la possible crisi de l'hereu i de la

l'anomenin, familiarment,

I

vida

encara

de bo

es

camperola. que els

pogués

temps siguin

retornar

a

les

uns

altres,

propietats

tant

rurals

l'alegria de viure-hi. Perquè així sigui és necessari de dotar-les dels mitjans que les facin econòmicament rendibles i socialment justes.

li

l'hereu.

constància d'una tradició perquè simbolitza una posició de seny-treball i de responsabilitat familiar. Com Si més no,

com a

catalana i

es pot tenir ben clar que, en tots els aspectes, els fills han d'ésser iguals per a llurs pares, i aquests tant han de fer per un com per

també

als

altres, donant-los-hi

de bell

i dins les

antuvi,

oportunitats i els mitjans necessaris perquè puguin desenvolupar la seva pròpia personalitat dins la societat en la qual els ha tocat de viure; i això, en igualtat de seves

possibilitats,

les

13 Can Llansó, entre

prats

i boscúries.

condicions. I que siguin les seves aptituds i afeccions les que determinin la seva bona marxa pel camí de la vida; en altres mots, que escullin per ells

mateixos el seu futur. I és que, avui dia, els costums canvien molt de pressa. Vivim

en una

transformacions,

la

de la

qual

gent i fa que les

s'assemblin

plegats,

un

a

les

època cosa

noves

de grans

influeix

en

generacions

anteriors, emprenent,

la vida no

tots

camí més modern i comunitari.

pagesos que encara no se n'han donat suficient compte van quedant aïllats, essent les

Alguns seves

possibilitats

de

més limitades. Potser els motius que hom

pugui

supervivència siguin

cada

vegada

més generals del

pensar. Hi ha també el fet

afegit

Família Nou, retrat familiar fet al final del segle XIX.


El al costal de

14

E

I territori de la Vajol és drenat per la Guilla, un rierol afluent del

que neix sota el coll de Lli, i per altres torrenteres i barrancs.

Llobregat d'Empordà

Notícies de l'any 1955 expliquen que el projecte de proveïment d'aigua a la població, pressupostat en 78.982 amb la

ptes., s'havia aprovat, qual cosa aquesta

millora

es

convertí

promptament

en una

El

consum

màxim és de

43,4 mvdía: és

a

dir, la mitjana

és de 222 litres per persona i dia, per la qual cosa la capacitat mínima de proveïment permetria de subministrar a una població de 234 persones, lleugerament superior a l'actual nombre de 195 persones de població màxima estacional. Els 410m3 de capacitat total dels dipòsits suposen unes reserves equivalents al consum d'un període màxim de

realitat.

9,5 dies.

Actualment hi ha una captació d'aigua amb un cabal mínim de 0,6 litres/seg., si bé hi ha tres dipòsits de 260 rn', 100 rn"

La Vajol compta amb aquest do de la naturalesa. Hi ha deus, rierols, basses i fonts d'aigua cristal-lina que baixa dels punts alts i que brolla dins

i 50 rn',

respectivament.

del bosc i

també

es

safareig públic, lafont d'Avall.

en les clarianes; pot ben dir que cada

masia de la Vajol té una font fresca i regalada ben a seu. Les més conegudes prop són aquestes:

d'aigua

La font de l'Avellaner, a la finca de can Barris, on es traba un dels castanyers (Castanae sativa) més grossos de la rodalia i també la font del Cucut, ambdues camí del coll de Lli. La font del Perdigó, a prop de les mines, l'aigua de la qual diuen que treu les berrugues.

La font d'Avali, coneguda també amb el nom de font de Sant Martí. Sobre la font hi ha


una

capelleta,

havia

hagut

sant. Amb

ara

una

buida,

imatge

on

l'aigua d'aquesta

font s'omple el safareig del comú i es reguen els ametllers (Prunus dulcis) deis horts de sota. També hi ha un freixe de fulla gran (Fraxinus molt gros.

excelsior)

D'urbanes, tenim la font de l'Amor, a l'era de can Canta,

Major, al

troba

aquifolium)

gros i ben bonic.

una

deu

o

L'estiu és l'època més per a anar a les

adequada

tranquil-les fonts, ombrejades moltes d'elles pels castanyers i les alzines sureres (Quercus

suber

grèvol (llex

Totes aquestes fonts evidencien la riquesa,

una

quant disponibilitat d'aigua potable, d'aquests paratges. I de segur

podria

més, ja que

La font del Noc, de cal Guixeter. En el camí de baixada, des de l'aparcament la font, a la vora mateix del camí, hi ha una bona plantació de cirerers (Prunus

un

originar

per tal de

L),

degustar-hi

arrossada, fer-hi

una

costellada o, si més no,

que n'hi

bell

que poden una font.

Fora del terme tenim la font de Santa Maria, al mas Cros; la font de la Cortada, al mas Portell, i la font del Noc, anant cap a la Manrella pel vell camí, on es

La font d'Amunt, al costat d'una filera d'avellaners (Corylus avellana), en el carrer d'anar a can Llansó.

i la de la plaça mig del poble.

és fàcil de trobar dolls d'aigua

La font de can Martí, amb avellaners al seu voltant, a tocar el mas del mateix nom.

hi

del

en

a

efectuar-hi una berenada. Per a recollir aigua hi ha la Llei

de les Fonts, aquella que diu que les ampolles són primer

haver moltes

que les

aquesta

primer

zona

garrafes i els gots ampolles.

que les

15

� -.

-_

a

-

---

ïz:

re- ... ,

f1"¡";,al

co� ....o{

I

o

{ ...

co",f,..c.';

avium). La font de Sant Silvestre, mirador de La font de

en

el

l'Empordà. can

Quera, ben

a

mateix nom, tocant el camí vell d'anar a Manrella, on hi ha un tell (Tilia) que fa molta ombra.

prop del

mas

La font de

d'aquest

can

Comaulis.

La font Pajarito, al pla deis Estanys, on es troben alguns bells exemplars de ginebre

(Juniperus communis).

Fonts del ferme.


Tot i la

irregularitat de les pluges, lesfonts del terme

16

Les

condicions

temperatura mitjana inferior

atmosfèriques pròpies

de si

la zona mediterrània, bé amb la important incidència de la tramuntana, són les que dominen en el clima de la

Vajol.

5

a

OC).

A la

primavera, assolellada, el paisatge vegetal es recupera

tot donant una gran vistositat i coloració a la natura.

Amb les

típiques temperatures altempordaneses, en general fredes a l'hivern i temperades a

La tardor té una llum nítida i formosa gràcies a l'acció de

l'estiu, la mitjana anual oscil-la màxima i 5 -c de mínima.

que escampa la fullaraca i, a la vegada, comença a portar-nos el fred.

Les mínimes per sota a "C es donen només en els mesos de

L'estiu és xafogós, amb d'un aire tebi i net molt

desembre, gener i febrer i, excepcionalment, pel

agradable

novembre. No hi ha cap mes d'hivern que pugui considerar-se dur (amb

A l'hivern, els boscos

entorn dels 15/16 "C de

les ventades de la tramuntana,

de

i estan

com

un

buf

respirar.

caducifolis han una

ragen constantment. Font de can Quera.

perdut

adormits,

la fulla i de tant

tant la

neu els cobreix amb mantell de color blanc que els fa molt bonics. en un

Són poc freqüents les calamarsades i les pedregades, però sí que hi ha dies de boires baixes. Quant

a

precipitacions o pluges,

aquestes són irregulars i, en general, no gaire abundoses. Els estius són secs, i plou, sobretot, la primavera i a la tardor. Hi ha

a

anys en què se superen els 1.000 Vm2, mentre que en altres no s'arriba als 400 Vm2, i es calcula una mitjana de 600 Vm2, amb uns 60 dies de pluja a l'any.


Amb les

seves traces

de

Dites populars sobre el temps

duresa, de sequedat i

d'impetuositat,

entra amb

pel

força

la tramuntana a

l'Empordà puig

turó del Paní, el

Neulós, les Salines, l'Albera

Si la Candelera fred és fora; -

...

que és quan pren de canígorenc i resulta ésser la més desordenada i emprenyadora, escombrant les comarques de l'Ait Empordà i el Baix Empordà i anant a morir a la ratlla de Sant Feliu de Guíxols. o

pel Canigó,

el

nom

Pel que fa a vents, predominen els forts del nord, sobretot la

tramuntana, que pot passar dels 120 quilòmetres per hora, la qual arriba de cop i sense avisar i és capaç de bufar durant cinc dies seguits; de segur que és l'element climatològic més característic de l'Empordà.

Aquest

fenomen

es

produeix

viu.

trobar-se i barrejar-se prop del Rosselló els corrents d'aire provinents de l'Atlàntic, canalitzats pels Pirineus, amb les massesd'aire que hi ha sobre el golf del Lleó.

i .·Perpinyà

La

plourà El

'Figueres o

I

� \

:\ .'

infla les veles

Diuen que el

-

Pel novembre hi ha l'estiuet

-

de Sant Martí

-

(11

de

novembre):

dies de bon temps. La setmana dels barbuts

ser freda (mes de gener: Sant Pau, Sant Antoni i Sant Honorat).

sempre sol

-

Quan és núvol i es comença fer un clar cap al Portús (ull de tramuntana), que es va fent -

a

-

/Blanes ____

temps que fa

40 dies.

\ alamós � Guixols �an[ Feliu de

lona de màxima intensitat Zona on bufa la tramuntana

de millor gana.

gros, farà tramuntana.

Gir¡na \.

_.

cabretes,

el dia de Rams dura

uns

i aclareix el firmament.

\

ha

hi haurà pastetes.

Quan plou de tramuntana,

plou

La tramuntana, a l'Empordà, és una creació: tomba xemeneies i vagons de tren, vincla els xiprers i altres arbres, eixuga la roba estesa, mata els microbis, ofega les veus i les

és gens d'estranyar que la Vajol gaudeixi de molta lluminositat durant tot l'any.

Canigó fuma, tindrem

17

tota

no

\\

aviat.

Quan al cel hi

terra

-

De resultes de la tramuntana,

V�Îbl

Zona

on

bufa

la tramuntana.

raig.

porta mantellina,

-

o

(�'.��

un

La Mare de Déu del Mont

-

a

murmuracions, neteja l'ambient, aixeca les fulles i la ,'-'-

maig, cada dia

Pel

-

gropada.

en

polseguera,

el

si la Candelera riu, el fred és

-

Situació isobàrica de tramuntana.

plora,

Per Sant

tramuntana a

Sebastià, I 'Empordà.


La Vajol s'ha

desenvolupat l' ombra de la

església.

a seva

.

18

Prop

del

poble

hi ha

també pas natural d'entrada i sortida de la península Ibèrica cap als altres països d'Europa.

diverses restes

arqueològiques megalítiques -dòlmens i menhirs- i una necròpoli hallstàttica (camp d'urnes) can

a

Bech de Baix, al peu de la

carretera

d'Agullana

a

la

Vajol.

Civilment, són ben poques les dades documentals,

històriques, que sobre la Vajol.

es

coneixen

castell de

segle

Mont-Roig

fins al

XVII.

Aquestes dependències devien molt als enllaços

es

matrimonials dels senyors de

Mont-Roig,

els

manera,

convertiren,

es

quals, d'aquesta

sobretot

Aquest singular territori ha estat, tradicionalment, punt

Apareix, de

contacte entre diferents

cultures,

un

lloc de pas de com és el cas

grans exèrcits, del Portús, per

on

passà

el

en

l'edat

mitjana,

com

una dependència dels senyors del castell de Mont-Roig, situat en el terme municipal de Darnius, junt amb les Illes, Bosquerós, Sant Llorenç de la Muga i altres llocs, com la torre de Picalquers, si bé alguns

d'Hanníbal, amb la mítica presència dels elefants, durant la Segona Guerra Púnica, a

d'ells,

l'entorn de

Domícia,

l'any 210 aC. s'hi féu passar la Via que unia Roma amb

castell de

Després Hispània

per la Narbonesa,

municipi d'Esplugues de Llobregat (Barcelonès), no passaren

aquesta

com

torre

Picalquers, a

dependre

o

del

del

d'ençà del segle XVI, senyors, barons i comtes de Darnius, senyors de Bret, senyors del castell de la Bastida, senyors de Meca, barons de Campmany, comtes de les Illes, etc. en

Se sap, també, que durant l'edat mitjana la Vajol pagava els delmes al bisbe de Girona. Així consta en els documents esmentats per F.

Monsalvatje primer

Noticias Históricas. El

a


document, el qual,

a

més,

ens

la primera referència històrica que tenim

proporciona

sobre la Vajol, data de començament del segle XIII, concretament de l'any 1226. Tracta de l'homenatge que

presta Galceran, senyor del castell de Mont-Roig, al bisbe de Girona, Alemany d'Aiguaviva, pels delmes de la que surt esmentada amb la forma de Sti. Martini de Savayol/o. El segon document

parròquia, és de

l'any 1280, en què Galceran, senyor de Mont-Roig, torna a prestar homenatge al bisbe de Girona, llavors Bernat de Vilacert (Vilert), pels delmes de la la qual és anomenada amb la mateixa

parròquia,

forma toponímica de Sti. Martini de Savayol/o. Aquest segon document es troba a l'Arxiu Diocesà de Girona.

Al campanar hi havia dues campanes. A la

bisbe Bastero,

sagristia,

en

la

seva

el

visita

l'any 1718, hi trobà els següents objectes: de

En aquests dos documents es veu ben clar que el senyor de Mont-Roig reconeix el dret al bisbe de Girona per cobrar els delmes de la Vajol. Així, doncs,

la Vajol fou,

sens

dubte,

Vajol, i d'altra part aquesta mateixa gent pagava delmes al bisbe i a la Seu de qual

lloc, forçosament,

de

petxina,

plata.

Un pixis petit, de plata. Un portapau, de plata. Cinc casulles, de diversos

-

-

-

colors. Una capa. Onze tovalles. -

-

Frontals per a tots els altars. Dues albes, amb els seus

-

-

amits. Una bossa de corporals. Uns corporals. Cobrecalzes de tots els

-

donava

-

a un

progressiu reforçament de les

patena, de

Unes crismeres amb

-

de la

cosa

una

plata.

un

petit llogarret, per una part depenent d'aquests senyors del castell de Mont-Roig, els quals bé que deurien treure algun profit material de la gent

Girona. La

Un calze i

-

-

colors.

economies dels grans senyors i també de les corporacions

religioses (monestirs i catedrals) a costa del gradual empobriment del poble i del clericat rural. En definitiva, el sol fet que a la no hi hagués cap castell, sinó que fos una mera dependència del castell de Mont-Roig, explica la raó per la

Vajol

qual fou

un

història civil

lloc

sense una

pròpia.

En canvi, la vida

religiosa de la forneix més dades Vajol d'interès, per raó que, evidentment, a la Vajol hi hagué, segurament des de ens

temps antiquíssims, constituïda amb la seva a Sant Martí. església En suma, es pot ben dir que la petita història del poble de la una

parròquia,

dedicada

s'ha

desenvolupat a seva església parroquial, que és, a la vegada, Vajol

l'ombra de la

dels punts de referència seva vida social. un

indefugibles de la

Estàtua de

Sant Martí.

19


de Sant Martí.

L'església 20

L

' església parroquial, dedicada

a

un

campanar amb dos arcs de quart de cercle; l'edifici pertany al romànic avançat de la comarca (s. XII-XIII). Més endavant s'hi adossà la

d'espadanya

rectoria,

i per tal de celebrar-hi reunions.

d'exposicions

sant Martí,

vivia el capellà que la regentava parròquia; a hores d'ara hi ve a celebrar la missa un capellà, els serveis pastorals del qual també on

comparteixen

altres

de

és d'una sola nau, absis semicircular que, com a fruit d'una descurança urbanística, està mig tapat per unes construccions urbanes un

que li han estat pràcticament adossades. La portalada, situada al mur del migdia, té tres arcs, llinda i timpà llisos; damunt d'ella hi ha una

Adossada

havia servit d'escola i que ara, amb el nom de Casa de la

sobrealçats

a l'església hi ha l'antiga sagristia, que també

Vila-Museu, té habilitades

dependències

per

a

sala

unes

afegiren, a la vegada, capelles laterals i, posteriorment, el cor.

dues

L'església

amb

fornícula que, com la majoria de les que foren despullades durant la Guerra Civil, encara es manté buida.

pobles

la rodalia.

S'hi

Els

romànics varen ser en els segles XVII i XVIII, formant un terrabastall i servint també de fortificació. murs

A

l'exterior,

sota el

rellotge

mecànic del comú, hi ha un rellotge de sol, gran i amb la part de dins ovalada; té detalls molt

suggestius,

com

la

llarga

escala exterior d'accés al campanar, la silueta del qual dóna una fisonomia inconfusible al poble. Ja en el segle XIII, l'església de la Vajol havia passat a ser una

sufragània de la parròquia d'Agullana, la qual cosa es dedueix del fet que, en la relació d'esglésies que pagaven dècimes s'esmenta, l'any 1279, la capella de


Sa vagal (Rationes Oecimarum Hispaniae, de

Josep Rius, pàg. 82),

com a

ecclesia

parrochialis. En

un

document que correspon

fa constar que l'any 1314, no era solament l'església de la es

a

veïnat de la

Vajol

anomenat

Stapciata.

si bé

això no impedeix pas que en molts documents relacionats amb la mateixa església continués essent aquesta esmentada

un

Vajol la que estava unida, com a sufragània, a la parròquia d'Agullana, sinó que també ho

de la Vajol el segle XVIII, essent sufragània de la d'Agullana, però és ben clar que en aquesta època s'havia produït un ressorgiment. Bona prova d'això és la llista de La

parròquia

continuava,

peces i

en

objectes sagrats

que

consta en la documentació de

la visita del bisbe Bastero, de 1718

l'any de la

que

el requadre Això revela 19). església rural ben

(veure

pàgina

era una

de Tort i la de Santa Maria de

i proveïda d'indumentària i d'objectes

Sa Estrada.

sagrats.

En

L'any 1856, quan

el bisbe

Lorente y Montón

va

estaven

l'església de Sant Julià

agençada

Interior de un

1362,

altre document, de es

l'any parla de la parrochia

Sti. Martini de

Savayol/o,

suffragània eclesie de Aguyana (Trasllat del Llibre Vert, pàg. 148),

on

figura també

esmentat

fent la

l'església.

arribar,

visita pastoral, a l'església de la Vajol, consta que fou rebut pel "Párroco de El Abajo!". Això dóna a

entendre que, potser des de feia temps, tornava a haver-hi

seva

rector resident i la

parròquia

havia deixat d'ésser sufragània de la d'Agullana. Era una parròquia normal i independent, i d'aquesta

fins als

manera

ha

nostres

dies, concretament fins

perdurat

que Mn. Lluís Gala s'ha vist obligat a deixar la parròquia per haver-se posat malalt. -

L'actual rector és Mn. Josep Planas i Planas i l'església està regida, en els seus assumptes patrimonials i econòmics, pel Consell Parroquial Sant Martí.

El dia del Ram.

21


Distints motius. 22

En

les

parets interiors

de

l'església de Sant Martí de la Vajol hom hi pot veure unes pintures de caire popular, naïf, que representen estranys símbols esotèrics

d'ampli contingut

simbòlic.

Hem de tenir presents les característiques de secretisme que la maçoneria imprimeix a la seva vida, i, per a més inri en

aquest

cas, el

lloc,

una

església catòlica. No en podem pas donar fe, però tot fa pensar que aquestes pintures provenen dels les

francmaçons de comarques gironines, cosa

estranya si tenim compte la forta tradició gens

desenvolupament de la maçoneria a l'Empordà

en

i el

des

que les tropes

(1811-1813) una

sèrie de

napoleòniques implantar-hi lògies,

van

especialment a Girona i Figueres, que constituïren important nucli maçònic al

1898.

un

servei de

l'emperador, Maçònic, i del seu germà Josep Napoleó (de motiu Pepe Batel/a), primer rei de les Espanyes i de les protector

L'època considerada de major esplendor, quant a la maçoneria a les comarques gironines, s'estén de 1880 a

de l'Orde

Indies, Gran Mestre de l'Orde del Gran Orient de França.

Els historiadors de la

maçoneria ens apropen a un sociològic i polític molt ampli, al mateix temps que enriqueixen les biografies dels context

seus

components amb llurs

inquietuds

culturals

i

Lògies maçòniques que, partir de 1868, s'anaren

a

distribuint per localitats ben diverses, moltes d'elles de marcada activitat suro­ manufacturera, amb gran proliferació de tapers entre els seus membres.

ideològiques, com també amb l'activitat politicosocial, que en molts casos es traduïen en beneficis per a les comunitats locals a les quals pertanyien. La creació d'ateneus,

cooperatives, mútues, escoles laiques i cementiris civils,


i empreses d'abast més llarg, com són el republicanisme federal i el catalanisme polític, són alguns dels seus

exponents.

ministres i d'alts càrrecs que formaren part dels vençuts durant la Guerra Civil i que hagueren de seguir els camins

de l'exili, per al qual molts d'ells escolliren

Empreses que gairebé portaven aparellat l'enfrontament amb

Església

a

vegades

sempre

una massa

clerical i immobilista.

Són considerats maçons, el president de la Segona Manuel Azaña; Diego Martínez Barrio, president provisional de la

República Espanyola,

República en 1936 i 1939, i també president a l'exili; el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; el també president a l'exili, l'empordanès Josep Iria (simbòlic: germà Galilea de la Lògia Gesoria a l'Orient), i bona part dels diputats, de

com a

darrer reducte

la Vajol i, més concretament, can Barris. Hi ha qui diu que hi

estigué ubicada una seu maçònica; d'aquí que es doni un especial relleu a aquests dibuixos esotèrics, que es esborrant amb el pas del

van

temps. Una altra versió, aquesta amb molta més consonància amb el recinte i el seu esperit, assenyala el fet i el significat

Estranys

religiós d'aquestes pintures, consideren d'estil renaixentista i que enllacen diverses advocacions marianes amb símbols a atributs de la Passió, precedits per la silueta que

es

gall, d'acord amb següent composició.

del

la

símbols

esotèrics, d'ampli

contingut simbòlic.

nostra

alegria

dels malalts

=

=

l'arpa,

i la salut

el calze.

Altar del Roser, on es traben representades les lletanies del el rosari: l'estrella del matí

la Altar deis Dolors: el gall sant l'escala de Pere; negació davallament del cos de Jesús

mirall sol; el mirall de justícia i balances; la porta del cel; la torre de David; la casa daurada; l'arca de l'aliança; la

de la creu; la mà

=

=

torre de

marfil; la

causa

de la

=

=

el pos del temps

van

Pilat

fet de clavar els claus

es =

el

...

A les parets dels altars .dedicats a Sant Miquel i a Sant Antoni sembla ésser que hi ha més figures, però actualment estan

Dibuixos que es esborrant amb

=

renta les mans; el martell

tapades.

23


En la visita pastoral efectuada l'any 1314 pel bisbe Vilamarí a la Vajol, l'església i la

parròquia són esmentades amb el nom Martí de Savegol, que és sufragània de l'església d' Agullana. Això

de Sant

obstant, es fa constar que a la Vajol capellà resident, el nom del qual era Berenguer Polvirell. Ell és, doncs, el primer rector de la Vajol que coneixem. Com era costum en aquella època, s'esmenten sis feligresos que testifiquen sobre l'estat de la parròquia: Pere Ruira, Guillem Ferrer, Castelló Sabater, Pere EsqueI, Guillem Mayà i Perpinyà Saga. no

hi havia

No deixa de tenir interès allò que aquests sis testimonis explicaren al bisbe. Del que digueren sobre el rector es dedueix que, en aquella

El dia de cantar

els clergues no observaven pas gaire bé el celibat eclesiàstic. Es fa constar, alhora, que

època,

el rector

es

negava

l'església perquè anual que, de

encendre els llums de li donaven la retribució

a

no

consuetud, li corresponia.

no volia pas urgir la celebració de la festivitat de l'Exaltació de la Santa Creu, en la qual tothom treballava com si no fos un dia festiu.

Tampoc

L'any 1420, el bisbe l'església parroquial de

Bertran passà visita a Sant Martí de Çavayol.

Es fa constar,

a l'acta, que en la dita església hi havia tres altars i tres beneficis. Un era el benifet del rector, que posseïa Pere Bernat. Per tant, en aquella època encara hi havia rector resident a la Vajol. L'altre benifet era el de

l'altar de Santa

Agnès, que tenia

un

capellà

anomenat Joan Pont, que no residia a la Vajol. Finalment, el tercer benifet era el de l'altar de

Sant Joan, que no l'obtenia cap capellà. En posteriors visites pastorals es fa constar que en aquest altar de Sant Joan no s'havia fundat cap benifet. El bisbe Casanova també passà visita a la

Vajol, on perquè el

hi havia cap capellà resident benifet de la rectoria el tenia Tomàs

no

els

goigs (1947).

Saun, prevere, resident a Agullana. Això considera, normalment, com un signe de

decadència,

si més

no

es

demogràfica.

En la visita del bisbe Bernat de Pau

es

diu

l'església parroquial de Savayol no hi resideix cap capellà guia pauperrima, és a dir, perquè era molt pobra. Malgrat tot, encara hi havia reservat el Santíssim, es beneïen les fonts baptismals i s'hi guardaven els Sants Olis. En canvi, l'any 1527 passà visita el bisbe Boil, que ho va fer per relació jurada del rector d' Agullana (el bisbe no va pas anar-hi personalment, a la VajoI). Es diu que a l'església de la Vayoll no hi ha el Santíssim, ni tampoc aigua a les fonts baptismals, que no es disposa dels Sants Olis i, per tant, els sagraments els administra el rector d' Agullana, Joan Massa, el qual presta aquest servei en lloc d' Antoni Cassanya, de Terrades, que tenia el benifet de la rectoria de la Vajol però que no que

a

residia al poble. L'any 1545 efectuà

Margarit,

una

visita el bisbe

nebot del cardenal

Margarit,

en

la


qual,

a

nou altar fa constar que el

més de fer esment d'un

dedicat a Santa Maria, es servei religiós de la parròquia havia passat a càrrec del rector de Darnius. El bisbe mana als

per lo Rector de Darnius, i ara pel d' Agullana; i attenet així mateix que lo dit Poble modernament fes

augment de Casas,

obrers de

que arribaran al número de quaranta, y per consequent podria més sovint succehir lo

l'església.

morir las criaturas per lo camí quan las portaren a batejar. Per só Sa Senyoria

l'església que es reparin les dues campanes petites del campanar i el sostre de En 1548 i 1552 posseïa el benifet el rector

Llorenç

Guàrdia.

Alberó. En

L'any

aquest any

1558 el tenia Pere

es

sostre i les campanes de

troben

ja reparats

l'església. Un

per el

dels

obrers fou Aniol Canta. L'any 1569 i en 1573, el benifet de rector el posseïa Pau Pont, però la situació continua essent la mateixa, ja que el

servei religiós és a càrrec del rector de Darnius. Això es manté fins que, en la visita del bisbe

Tocco, l'any 1580,

torna

a

encarregar-se

servei el rector d' Agullana. En la visita efectuada l'any 1591 pel bisbe Caçador, es mana als obrers de l'església que "dins quatre messos fassen un padrís en dita

d'aquest

esglesia

com

stava abans per distingir les dones en la visita del bisbe Arévalo de

dels homes". I

Zuazo,

el

1606, es mana als obrers que "dins hagen de haver pagat tots los

dos derreries que deuen a dita Obra". En la visita del bisbe Taverner i Rubí, el 1700, es concreta que l'altar de Santa Maria era també anomenat altar de la Mare de Déu del Roser. A l'acta de la visita efectuada pel mateix mesos

bisbe l'any 1704,

es

llegeix

el

següent

de la distància tant gran que hi ha de dita Iglesia a la Principal de Agullana se experimentava que morien algunes criatures per lo camí quant les manament: "Per

portaven

a

causa

batejar,

IHustríssima concedeix i faculta als Obrers

y que attesa esta

a

que pugan posar fonts baptismal en dita y el rector de Agullana será qui haurá

Iglesia, d'aná

a

sofert

un

passada. És havia

què es

significar, almenys, que per algunes adverses el nombre d'habitants havia disminuït sensiblement. En canvi, aleshores, I' any 1704, causes

hi havia hagut un augment demogràfic considerable, ja que es parla d'unes quaranta

per tant, podem considerar que el nombre d'habitants era proper als 200. En la ressenya de la visita del bisbe

cases

i,

es diu que havia "només cementiri i fonts

Bastero, l'any 1728,

a

l'església

hi

baptismals".

hagut sempre, a la Vajol. Però ara, per disposició anterior, a l'església també s'efectuaven els bateigs, quedant els feligresos força alleugerits, gràcies a no haver d'anar a batejar a la parròquia

De cementiri n'hi havia

d' Agullana.

L'any 1725,

a

l'acte de la visita del bisbe

Taverner i d' Àrdena

havia,

a

l'església,

es

fa

reserva

constar que no hi

del Santíssim. Amb

motiu de la visita del bisbe Lorente i l'any 1856, es diu que, en arribar, el "Párroco de El

que de Visites antigues consta que la reserva i Fonts les servia el propi Pàracho, que

baptismals,

per falta de Congrua sustentació, a anar derruit lo Poble, fonch servida

difícil de saber exactament

vol

rebut

ocasió de

a

succeït, però és evident que amb això

necessitat, fos Sa Senyoria IHustrísima (el bisbe) servit concedirIos fonts baptismals en dita Iglesia de Sant Martí del A vajol atenent

després

La

Avajol gratis". el poble havia enderrocament en alguna època

batejar

Segons aquest document,

pel

Montón,

prelat fou

que visità el trobar ben

Abajol",

Santíssim

Sagrament,

reservat i

custodiat, i que també visità les fonts

que

va

les crismeres, els altars i altres del culte. En el transcurs de la visita, el bisbe administrà el sagrament de la coses

confirmació.

25


Façana i porta principal de la casa

de la vilo.

26

E

I 3 d'abril de

l'any

1979

celebraren les primeres eleccions se

municipals democràtiques després del franquisme, accedint a l'alcaldia de la Vajol en Miquel Giralt i Fernàndez (ERC), que des de llavors ocupa el càrrec. Els resultats de les darreres eleccions municipals, celebrades pel maig de 1995, foren aquests: d'un cens de 78

votants,

es van

vots, dels

quals

emetre 60 11 foren en

blanc, 48 favorables

a

l'actual batlle i un altre a favor d'un contrincant seu, que de segur

es va votar

per ell

mateix; l'abstenció fou 23,07%.

del

Com a regidors de l'actual mandat hi ha Josep Lluís Fernàndez i Safont, M. Cinta Prats i L1overas, Josep Bofí i Civit, i Josep Aymemí i Pla. Des de 1987, el

règim

administratiu és el del consell obert i batlle pedani, a base d'una assemblea general de veïns i

un

ajuntament compost

per l'alcalde i una comissió integrada per quatre vocals. L'evolució de les xifres dels pressupostos municipals, des de 1979 fins al 1994, ha estat la següent: 1980 760.000 ptes. 1991 4.900.000 ptes. 1994 5.800.000 ptes. 1996 7.475.000 ptes.

De la

gestió municipal

durant

aquests darrers anys, cal destacar que,

en

termes

generals, s'ha procedit a l'arranjament de les vies urbanes i de les instal·lacions de l'enllumenat públic s'han fet obres de sanejament i s'ha agençat el cementiri municipal, s'ha realitzat la portada del telèfon a cada domicili i s'ha dut

a terme

dipòsit poble. nou

la construcció d'un per

a

l'aigua

del

En el camp de les obres i l'urbanisme, s'ha fet

públiques

l'elaboració de les Normes Subsidiàries (BOP del 24/06/82 i DOGC del 16/07/82); s'ha obert el tram de carretera des de la Vajol fins al coll de la


Manrella; s'ha posat

Quant

un nou

remarcar

també s'ha fet el pàrquing per a vehicles a l'entrada de la població, els monuments dedicats al Miner i a Lluís

...

i comarcal.

Companys, i els miradors, com el de l'Empordà, amb la font i la imatge de Sant Silvestre. Mossos d'Esquadra, tal com feia abans la Guàrdia Civil.

El 2 de novembre de 1984 quedà constituïda la Junta Municipal de Seguretat i Civisme, una espècie de

l'objectiu reforçar la unió

de i la collaboració, amb caràcter

primordial

població alemanya de Boohum, l'any 1988 i a través d'un estiuejant alemany, regalà al municipi de la Vajol un camió La

sometent creat amb

voluntari, de tots els veïns per tal de prestar-se mútuament

l'aspecte cultural, cal

a

la retolació dels noms dels carrers en català, la realització d'exposicions, la celebració de conferències i col·loquis i, fins i tot, l'edició d'un butlletí d'informació municipal i de treballs que tracten de temes d'àmbit local

empedrat a la plaça Major i a la placeta i s'ha enjardinat l'antic cementiri, junt a la porta principal de l'església, com

de bombers de la marca "Magirus", de l'any 1970, de segona mà. El camió resta,

En aquest camp, i en altres accions que suposen un atractiu i una millora sociocultural del municipi, cal destacar la collaboració, en

confraternització, existent

noms diferents les persones que els donen vida acostumen a ser sempre les mateixes.

malaltia, incendis, robatoris

del

impertèrrit, aparcat a l'entrada poble, ja que més que útil

La

i davant de de perill.

s'ha convertit, amb el pas del

definitiva, que lluita per

socors

i

ajut

en casos

qualsevol

de situació

temps,

en una

preuada peça

museística.

entre

les distintes institucions del poble, que si bé funcionen amb

la

Vajol seva

seva

és

un

poble,

en

servar

identitat i per millorar la

qualitat de vida.

Si bé la Vajol està mancada de guàrdia urbana, quan sorgeix

algun conflicte, de l'alcalde, s'hi

i

a requeriment desplacen els

� DE

17707 LA VAJOL

Segell.

Vajol

Pau Justafré i Budó

04-08-1923

a

26-04-1924

Miquel Capalleras i Justafré Miquel Giralt i Canta Josep Vial i Tibau Artur Capalleras i Rabasa

26-04-1924 24-04-1931

a

24-04-1931 16-03-1932

16-03-1932 12-02-1939

a

.1939

a

-16-07-1950

a

16-07-1950 06-04-1965

06-04-1965

a

05-1974 25-06-1974

a

a

05-1974 25-06-1974 31-03-1976

31-03-1976 09-04-1979

a

09-04-1979

Francesc Giralt i Canta Arcadi Valcuende i Hams

AJUNTAMENT

(GIRONA)

Batlles de la

Josep Barbé i Homs Manel Gane i Corominas Montserrat Sarabia i Molera Miquel Giralt i Fernàndez

a

27


Veïnat

infantil,

any 1925.

28

Contràriament general

dels

a

la tònica

pobles

catalans, durant

convilatans,

la

primera meitat del segle XVIII la Vajol perdé població. Aquesta negativa tendència demogràfica s'aturà a la segona meitat d'aquell mateix segle, iniciant-se un important increment que

va

permetre,

preocupació

al

in mente dels

seus

manifestar que en cas de continuar disminuint el nombre d'habitants, el poble podria arribar a ser annexat, administrativament, a un altre de més gran, com podria ser va

Agullana. D'aquesta manera, la Vajol arribaria a perdre la seva autonomia.

alta del

cens

s'inicià,

a

nova

i

arribar

de veïns. Però partir de llavors, una

gradual

davallada fins

a

la xifra actual de població, que és d'uns 89 veïns i que es manté amb poques a

variacions. Davant aquest fet, el batlle, en una reunió o Assemblea de Veïns celebrada el 3 d'abril de 1994, davant la

Si

ens remuntem

manera que en 1950 eren 140 els habitants de la Vajol, per

acabar arribant a la norantena dels nostres dies.

Efectivament,

final del

segle XIX, que la Vajol aconseguís la seva cota més

que s'havia quedat en 245 veïns. Aquesta situació descendent es mantingué en les dècades següents, de tal

puix

al

cens

de

l'any 1718, veiem que el poble comptava amb 130 habitants, mentre que en 1894 en tenia Després, tot coincidint

433.

amb l'etapa àlgida de les guerres de Cuba i de Filipines i la consegüent crisi econòmica de 1898, s'observa, l'any 1900, que la població havia registrat un descens molt important,

la

població

de

dret s'ha pràcticament estancat en els darrers anys; les xifres del cens de 1975 al de 1991 ho evidencien clarament: 1975 1981 1986 1991

La

68 70 60 69

població

habitants habitants habitants habitants per lloc de

naixement, segons dades l'any 1991, prenent el

de


Evolució del

cens

d'habitants de dret

Població local i

diversos, com fusteria, ferreteria, fleca, barberia,

percentatge sobre la població de dret, amb 'els seus 69 habitants

(14,81 h/krn"),

de la mateixa

comarca

d'altres comarques de la resta de l'Estat de l'estranger El

seu

estat

que

resulta:

66,67% 18,84% 11,59% 2,90%

1992 hi

naixement i

hagué

una

botigues, escola,

Habitants

1718

130

1787

102

1860

394

1894

433

1900

245

1910

232

1920

194

1930 1940 1950 1960

154

1970

82

1975

69

1978

62 66 70 70

1979

etc. que amb

el pas del temps han acabat per desaparèixer com a conseqüència de l'efecte decadent de l'agricultura i la ramaderia, amb el consegüent

1981

1983

128 140 131

1991

60 69

1993

82

1986

trasllat de la gent del camp i del bosc cap als centres urbans, a tot el qual s'afegí la baixa productiva i el tancament de l'explotació de les mines de

moviment natural ha

pràcticament nul, puix

en

forastera.

£illy

un

defunció.

talc. També han estat gairebé nuls els resultats dels moviments

migratoris interns, que foren els

en

Això

1992

Abans hi havia, a la Vajol, establiments comercials

obstant, la Vajol,

recursos

següents:

de la resta de la comarca de la resta de Catalunya de la resta d'Espanya

no

l'empara

1

-

2 -

1

a

dels seus excel-tents històrics i naturals, de

segur que compta amb mitjans propis per a restituir, si bé en termes diferents, allò que ha perdut en el decurs del temps; la qüestió rau en promocionar­ los. Camí aquest, que la Vajol

ja ha emprès.

L'equip defutbol de la Vajol al camp de l'Agullana,

29


Nens i gossos 30

a

la

plaça Major.

Dela

dècada dels anys

cinquanta encara hi ha qui recorda que la Vajol

comptava amb amb

120

habitants,

amb la mestra que vivia al poble i tenia de 25 a 30 alumnes, amb l'escola mixta situada a l'edifici que avui dia és la casa de la vila, amb un rector que vivia a la rectoria i que hi havia de 6

Ajuntament,

a

8 carrabiners que tenien

alternava les feines del conreu de la terra que ho permetia, els

camps i l'horta casolana, amb la pastura, la cacera i el treball del bosc com a font

d'ingressos. S'arrabassaven

les

de

Joaquim Llansó. Comptava també amb dos

barbers,

un

i l'altre XXIII, i

la

a

un

al

de Ponent de Joan ferrer, situat als carrer

plaça

baixos del Restaurant

quals,

Comaulis, al fans de

una vegada triades, arrencades, assecades, bullides

i fetes carracs

es

feien

pipes.

A

l'estiu, aprofitant el cicle de les plantes, es llevava "el suro, que en aquests indrets és, sens cap mena de dubte, el de millor qualitat de l'Estat, segons pregonen els entesos. A la tardor, es collien les castanyes i es feia llenya, feixines i carbó vegetal.

La seva gent, minaire, pagesa, boscatera, fronterera

El poble tenia dos flequers. Encara existeixen els forns,

...

de Darnius i l'altre al

carrer

rabasses de bruc, amb les

l'avui Restaurant Comaulis, el de la plaça Majar. També en el carrer del Cementiri i en la vaqueria de can Barris, avui també Restaurant Comaulis, havien existit casernes de carrabiners. caserna a

al

carrer

vegetatiu

podia

plaça.

comprar carn,

principalment de porc i de xai. AI poble hi vivia, també, un peó de camins.

Arribava el correu cada dia i el cotxe de línia venia tres

vegades un

la

Els dos flequers tenien botiga i a l'edifici que avui és can Comaulis, i abans cal Ferrer, hi havia l'hostal i la botiga, on durant la temporada fresca es

havia 4

a

per setmana; també hi 5 matxos de bast per


a

Capalleres

no

tenia carretera d'accés i

gràcies a aquests càrrega es portava

quals se n'ocupava, principalment, la dona. Entre

Quant al bestiar, municipi hi havia

tots els

ovelles i 60 vaques.

les

transportar carbó, llenya

i talc. La mina

animals,

sumaven una

500

Més enrere, en el cens electoral de l'any 1890, constaven domiciliats a la

Els homes en actiu treballaven a les mines de talc; una mitja dotzena feien de boscater

.

Figueres amb transportaven carro, per la carretera vella que passava per on avui hi ha a

i dos

o

tres

eren

els

Josep Capalleras

amb vaques, bous, mules i matxos; la terra produïa

A totes les cases del poble es criaven conills i gallines, i un

hortalisses, patates, sègol i blat

porc per a consum propi; també hi havia 4 o 6 famílies

propi. Venien, però,

de moro, tot per al

Tot un reguitzell, el qual ens assabenta d'una activitat constant, cosa ben distinta a la

seu consum una

i Justafré,

Joan Llansó i Dalmau, Miquel Picamal i Capalleras i Pere Sala i Serrat.

d'Agullana.

part de

les patates i del blat de moro, si la collita havia anat molt bé.

5 cabres, de

Vajol

següents suro-tapers:

comerciants.

Hi havia set cases de pagès obertes, amb plena activitat,

l'abocador d'escombraries, fins a la primera masia sortint

o

tot el

unes

trentena de caps.

animals de

el talc a l'hangar (magatzem), al carrer de Maçanet, des d'on el

que criaven 3, 4

en

realitat d'ara.

31

PARTIDO DE FIGUERAS.

I

EDIFIClOS,lI!ll!llAS, ,

GIUNlI, EDlfltIOS. VIlJi�DA3. illEBGUU, il't.

�--------��-------------------�------------

I

!luJol (La)

mOL U.I.), (394. hWit.ntes).

Cua Bérrls

\.

Casa

.....•......•..........••..........

......•.......•.•.....•.......•••...

CBpnllér&S

CUB Cumaurea C

¡Casà

...........•...•..•...••.•..•.

....•..

-

I

I

,.

\.a.Ea

••••••••••••••

oo

•••••••••••

P4l'dig6 .•••.•••••.•••.•••••

oo

••

).... de jornalero.............

CaSó!. de

jornalero

••••

.•.•.

,

.••

00'.

1'1

Casa-cuartel.

,

, _,

Coll.deLlí

ca�dejorMlero

M .. S.eh

ll as ra(casad'labrtDZa)

Moll

llolino b'ril><ro...............

(El)

,_�.

I

£lIIfICIÜ. IElgun que

a li

.

46

:1

1

-

.....

2

1

0'2

1

1

o

IIj

It

1

D

1

11

1

1

1

1

1

I'l

I;

I

II

212

O"

:.��

roTAL .. _

64-

U

-I

-j

III

•.•••.••

lai�!§

,1':= I l I 1 I :�I �i

tf I-

BOIL:

t '!�-"." I!

Ê

ti

6(1

1'1

O'"

•....••

...

U'$

d�labrauza)........

(casade labraozl)

llU"_

l'I

(casa delabroDza)........

!lufa (casa Masfa

...••..

)J,,¡j. (casa de Iab

:llaol.l 00

CaaDta de Oarabineros

¡

.....••.....•. ,.

G_.tá Marti

Casa

,

Lugar....

üJU:IGOEI, nc.

so¡u.u que Gsf:án:

��! I K1t.GIQ'�lr� "'OS'.l.mu

SU CLASE.

îYUNJ'AIllIENTOS.

,1-1S;:�1 cçIW

POBLACIONES ,

-

l.

-,-O -.

I

l� -; -;'--II--I'-:;;-I¡

Nomenclátor de la Provincia de Gerona.1865.


El bestiar transhumant

arriba al poble

32

E

I

padró

d'habitants

corresponent

a

la

Vajol,

de data 1 de març de

1991, proporciona aquestes dades: Homes

Nombre d'habitatges secundaris Nombre d'habitatges

desocupats

.

.

.

.

36 33

Total

69 habitants de fet.

.

.

.

.

10

..

Línies telefòniques: Particulars Comercials

43 8

Total

51

Tenint en compte un nombre d'habitants estacionals màxim de 195 veïns, a sigui, una variació de 126 habitants, que

immobles urbans Nombre de rebuts

representa el 182,6%, queda ben clar que, sobretot a l'estiu,

Base imposable Deute tributari

es

.

.

triplica

la

Impost

població. 88

principals

29

Impost

.

.

.

..

.

.

.

..

59,00% 22,35% .

0,03%

.

.

.

.

.

.

.

..

.

.

.

.

.

.

.

.

1906.

.

Parc d'automòbils 1992 Turismes 39 Motocicletes 4 Camions i furgonetes 11 122

218,68

Total

54

131

de

ptes.)

sobre la renda de les

físiques 1991 Estructura dels rendiments totals declarats (%): persones

.

.

pessetes).

1991

(milions

Cens d'edificis Nombre d'edificis Nombre d'habitatges

.

D'altres. 18,60% Rendiments mitjans declarats per contribuent (en milers de

sobre els béns -

.

D'empresaris. De professionals D'agricultors .

Dones

quasi

.

Del treball 36

-

Els

seus

boscos, que

en

algunes èpoques foren una font de riquesa important, eren llocs on, endemés de buscar-hi

castanyes, espàrrecs, bolets, fruits silvestres

com

el

pinyó,

la


durant

Població de 1991 En I 'ordre

la

professional,

població ocupada,

per

professió

i

en

percentatges segons les dades de la població de dret ocupada, es determinà, l'any 1991, com segueix: a) Professionals i directius. b) Serveis administratius. e) Comerciants i altres serveis.

d)

Treballadors industrials.

Total (18)

b)

c) d)

Dones (6) 50%

(12) 8,33%

25

anat creant.

% 50%

41,67% 25

En els darrers anys, la

%

gràcies

e)

móra, el gerd, l'aranyó

...

hom

,

medicinals, aromàtiques, ornamentals i, fins i tot, per les

qualitats

com a

condiment culinari, romaní i la farigola

com ...

el

Quan

n'era el temps, s'hi anava a recollir la mel de les bresques i també a caçar-hi el porc

i

abundants. Es feia el de cereals, de farratges i de llegums. Els prats, que durant el temps de la transhumància es veien concorreguts de bestiar, s'alternen amb els espais de les antigues feixes i camps conreats, ara coberts per no

gaire

conreu

Vajol,

la bellesa dels

seus

i castanyers. En el temps de la

quaresma, que és l'època dels bunyols i de fer penitència, hi floreix la ginesta i les violetes.

manada, de lloc de pas

fugir

del

país

a

l'hora

i buscar

refugi Segons es

franceses. aquests boscos hi foren abandonats milers en terres

conta,

en

dels quals deuen romandre

d'objectes, alguns encara

amagats

en

algun racó

o

l'economia del

a

poble.

Distribució de les

espècies la Vajol

La mineria, l'agricultura, el bosc eren recursos naturals

forestals

a

(Ha) 1993

...

que mantenien activa la població de la Vajol, fins que, mesura que els temps avançaven, de fer-ho.

van anar

89 115

Castanyer a

deixant

Alzina

surera

Pineda Alzinar Matoll

171 6

Total

382

Ha

470

Ha

1

altre.

Aquell L'agricultura,

factors que donen vitalitat

boscos d'alzines sureres, boix

com a terra

per la seva situació de frontera, una gran munió de gent, com va passar al final de la Guerra Civil, els va utilitzar, sovint fent

caps de setmana i en els períodes de vacances. En aquests moments, el turisme (sobretot el de tipus gastronòmic) i l'existència d'una segona residència per part de força gent són els

grèvol i galzeran, pins

senglar;

de

a

indrets, atrau nombrosos visitants, sobretot durant els

trobava plantes molt estimades per les seves propietats

seves

en

de la ciutat, anà cercant altres camins, altres destins, on millor poder desenvolupar-se dins la societat de consum que s'ha

e) Agricultors.

Homes

22,22% 16,67% 44,44% 16,67%

a)

l'època franquista,

la major part del jovent, veient la major seguretat que oferia el treball a les fàbriques i les millors condicions de vida

què

que ha minvat

molt, era practicada en terrenys muntanyosos, de mal treballar

es va

ritme de vida tradicional

trencar, principalment,

durant la Segona República, amb la Guerra-Civil i després

Superfície municipal %

Superfície

munie.

81,28

33


Fira

"Avajonera".

34

S

i bé el poble ha estat també conegut amb el nom de la Vajol (nom

oficial,

encara,

en

data

Vayoll, Avajol, el Abajol. Les grafies són diverses, però la diferència no és pas gaire

presència contreta

ha donat l'article

Més

diferència consisteix en una evolució fonètica normal.

l'Institut d'Estudis Catalans

La primera cosa que cal destacar és que molts dels topònims del nostre país són molt antics, àdhuc n'hi ha molts que són preromans. En el cas de la Vajol, fan molta falta formes més antigues d'aquest

aquesta catalanització s'ha fet

topònim;

realitat.

digui sobre aquest nom de la Vajol s'ha de fer amb moltes

En la documentació que s'ha anat esmentant hem trobat moltes diverses maneres d'escriure aquest nom de lloc:

reserves.

considera correcta,

sa.

notable; direm que aquesta

01-01-1982), la Generalitat de Catalunya, en els nomenclàtors oficials de municipis de l'any 1933, va fer fixar la grafia que es

Ipsa, forma llatina Sa i que en català

de

en

a

sia, la

Vajol. Uns cinquanta anys després, amb la Generalitat

de

reestablerta, se n'ha pres consciència i a proposta de nou

Savayollo, Çavayol, Savayol, la

per això, tot el que

es

és la forma Per a Vayollo. alguns autors, deriva del llatí Valia, que vol dir vall, si bé la lletra "II" passa a escriure's "Y" per assimilació de so. Finalment, la terminació "0110" seria un diminutiu normal.

complicada

Així, doncs, Savayollo vindria

significar

"la

petita

a

vall".

Altres autors esmenten que aquest nom de lloc també

podria

derivar del llatí

Lavàcu!o, que vol dir llavador

a

safareig. Si agafem, per exemple, la forma de Savayollo, sembla clar que en ella hi ha la

Àdhuc, qual la

hi ha algun autor per al forma Abajo! és la que


Inscripciá

de

benvinguda

situada

l'entrada de la

ens

porta aquest

amb el

significat

nom de lloc, de basílica.

Posats a divagar, també podria relacionar-se el nom Vayo/lo amb una derivació de Bajulia, que era el lloc o l'administració de béns que era de

competència

del

bajulus,

vindria

a

significar

designa el fruit d'una planta anomenada avajonera, arbust que fa de 20 a 50 cm d'alçada, de branques cantelludes, de fulles agudes i ovalades, de flors d'un verd pàllid rosat i fruits que

la

batllia.

que és

mengívol,

amb el

qual

a

fan confitura. Creix en els matollars i en els boscos d'alta muntanya i es troba en abundància en el massís de les

Salines. També del llatí labandarias "salts d'aigua"; de l'àrab

"Baijlul", persona

nom

propi

o

de

...

I, per últim, també pot pensar-se l'existència d'un nom català com tots els noms de plantes. És el cas del nom avajó, en

antic,

35

El nom de la Vajol (petita plana al cim d'un turó) significaria, doncs, la petita vall.

rodons, de color negre blavós,

França

en

català, batlle. Així, doncs, la

Vajol

a

Vajol.

Si bé sembla

com a

més

encertada la forma Savayollo "petita vall" és, àdhuc, la que

o

més agrada. L'etimologia s'avé bastant amb les

característiques geogràfiques de l'indret, regat pel riu Guilla i situat entre muntanyes.

SAVAYOL PETITA VALL

I LA VAJOL Segell utilitzat al poble.


() .........

� �O

Grafia Acta de la

l'església

consagració

i dotació de

de Sta. Maria de Güell

Butlla de papa Benet VIn

....J

a

Cartoral de

Verd, foli 121,

Lavaiol

Carlemany foli

239 258-259 391-392

de la Mitra

Pergamins

Rationes decimarum la

capella

1227 1280 1280

a

Savagol

de la Mitra

Avegolo

1279 1282

.........

Guillem de

Mont-Roig paga

delmes al bisbe de Girona

Savayolo Savayollo

Visites

pastorals,

Llibre

foli

39

186

41

32

43

49

46

22

47

80

SO

104

51

82

53

896

59

65

63

32

1278

hispaniae.

de

Pergamins

Avejol Avegol Çavagol Aveylolo

de "Decimas"

Pagament

1017

Savayol

retro

¿ LU

Lavagolum

996

Lavaiol

Llibre

Any

1226 1277

Visites

pastorals,

Llibre

Avejol La Vejol La Vajol La Vejol La Vejol Lavajol Lavajol La Vajol La Vajol de Vajol de Vayol Vajol

1314 1420

19

139

Ça

357

Savaxollo

Vaiol

41

Avaiol

1606

35

1608

102

301

103

136

104

218

111

977

Çavaiol La Vajol La Vajol La Vajol La Avajol

112

377

La

111 111

38

1580 1591

1662 1667 1.672 1700 1704

del

1707

Avajol

Parroquial de la

Vajol 1717 1722 Avajol 48 Lavajol 1725 SS

de

1514

de la

36

1575

Avajol Parroquial

1432

Vagoll 182 Vayoll 1427 80 Savajol 1529 de la Vagoll

1569 1573

80

Avayollo 32

1558

79

foli

Çavayol

1554

188

115

Savegol

1552

72

1280

75

1548

20

Savagol Savayol

285

1545

112

114

1

1536 1.544

66

1279

16

1532

64

1280

CI) q:

Sevagol Savagol La Vejol

Feligresia (segell).

de la

Vajol


37

Visites

pastorals,

Llibre

foli

Visita

pastoral,

2 llibres 111

Parroquial Abajol

111 142

1805 1822

Visita pastoral Visita pastoral

1856

Visita

Parroquial Abajol 158 La Vajol

2 En la visita

parroquials

pastoral s'ordenà que

les

partides es fessin en castellà independents d' Agullana, 2 llibres parroquials La Abajol

1826

Llibres

Labajol

1861 1864

pastoral, llibres parroquials

La

Bajol L'Abajol La Abajol La Bajol La Bajol La

Vajol

1864 1922 1926 1926 1961 1988


Escut actual.

38 ,

Es

escut d'estil

un

mitra i

amb

una

d'or,

creuats

sobre

un

en

aragonès, un

bàcul

aspa,

fons de color blau.

el segle IV i, per tant, la dedicació de l'església parroquial al sant bisbe ja ens indica la remota antiguitat en

d'aquesta església i, de l'escut consisteix només en la mitra i el bàcul, que en la iconografia El

contingut

en

conseqüència, del nucli de població o poble de la Vajol.

són els símbols a atributs d'un sant bisbe. En

sagrada

efecte, l'església parroquial de

Escut

està dedicada a un bisbe, que és sant Martí, bisbe de Tours (França). Es tracta d'un sant que compta amb una extraordinària devoció en aquest bisbat, per la qual cosa hi ha moltes esglésies dedicades a ell. la

Vajol

aconsellat.

sant

Aquest

escut

figura, amb en

Catalunya, de Armengol.

Manel Bassa

i

A més, cal dir que A l'ensems, cal tenir present que sant Martí de Tours visqué

el

el llibre Els escuts heràldics dels pobles de

número 968,

collecció de Segell.

de Botet i

en

la

segells municipals Sisó, que es guarda


ovalat amb un escut hispànic amb un bàcul i una mitra de bisbe

Núm.566 Informe

sobre l'escut heràldic de la

Vajol, elaborat Fluvià i

per Armand de

Escorsa, conseller heràldic.

L'Ajuntament del poble de la Vajol (Alt Empordà) desitja l'ús d'armes municipals que el distingeixin i el diferenciïn dels altres municipis del Principat, complint d'aquesta manera le disposicions dictades en diverses èpoques des del segle passat.

en

corona

de comte

i timbrat de

a

(Arxiu Històric

de

Direcció General d' Administració Local per tal que procedís a la normalització del seu escut local. Consultades les fonts al meu abast,

següents referències

heràldico-sigil-logràfiques poble de la Vajol:

del

A.- A la segona meitat del

segle

Sigil-logràfica Catalana; Francesc Carreras i Candi: Geografia

timbre, indicadora de la categoria

General de

i

corona

municipi,

no

la

sautor; el bàcul

en

Armes

com a escut

el del llibre esmentat

del Dr. Bassa i

guarnida Consideracions: A.- És evident que el

bàcul

senyal

sautor, de substituir la mitra per la famosa espasa de sant Martí, de

Catalana i Col-lecció

representar

Segells Municipals

episcopal,

Posteriorment, i fins al 1931, un

segell

una

Armand de Fluvià i Escorsa

conseller heràldic,

diplomat

escuts

de

Voltregà. B.- La forma

en el servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació

seva

de Girona, hi figura un segell amb el mateix contingut -la mitra i el bàcul-, però, a més, té la següent inscripció, en la

ovalada,

apropiada

d'un escut

part superior: "Comú del

Abajol".

El

segell,

de forma

mostra en el seu interior un escut aragonès amb l'esmentada representació, és acabat amb una corona comtal

en

Genealogia,

Heràldica i Nobiliària, assessor de l'Arxiu Nacional de Catalunya, president de la Societat Catalana

jurisdicció

és el cas dels de Lloà i de Sant Hipòlit de com

sautor, el

Signat:

en

tradició a Catalunya. El bàcul i la mitra són més propis per a

Sigil-logràfica

en

en

Barcelona, 11 de desembre de 1990.

tanta

de Sobres amb

d'or passats

banda per damunt de l' espasa en barra. Per timbre una corona mural de poble.

tradicional del poble és una referència al seu sant patró. Penso

adient, sobretot si són passats

emprà

Escut caironat: d' atzur, un bàcul de bisbe d'or i una espasa d'argent

Armengol.

Tours,

Catalunya).

ha

usa

de

Barcelona: Col-Iecció

poble

no

banda i la mitra

barra per damunt del bàcul. D.- Actualment, l' Ajuntament

el

la Ciutat de

és la mural de

comtal, ja que mai

hauria d'ésser organitzat i blasonat de la manera següent:

segell

(Arxiu Històric de

per

atípic d'or i una mitra d'or embellida de gules passats en

poble,

Martí, revestit de bisbe i dret

usar

existit un comte de la Vajol. Per tot això, crec que l'escut d'armes del poble de la Vajol

que cal mantenir-la

un

que cal

C.- El 1968, Manuel Bassa i Armengol dóna per al poble un escut hispànic d'atzur amb un bàcul

del

imatge del patró soldat i després bisbe

l' Ajuntament

del

Catalunya).

amb la

passat, l' Ajuntament usà

B.-

gentilicis.

C.- La

però amb algun canvi. En comptes de blasonar els dos atributs episcopals, crec més

de

a

la Ciutat de Barcelona: Col-lecció

en

L'esmentat Ajuntament, amb data 28 d'abril de 1990, es dirigí a la

he trobat les

sautor

passats

és la caironada, que el dels escuts estatals nacionals i dels de llinatges

municipal distingeix

_

Genealogia, Heràldica i Sigil-lografia.

i flanquejat per dues branques, que es creuen, en la part inferior. Amb tota seguretat, l'escut de la collecció de Manel Bassa fou agafat

d'aquest segell.

39


Sortint de la xocolatada.

40

O

e

sempre, el municipi ha de pocs mitjans

disposat

diversos, segons la

educar la mainada; ha estat sempre molt petit i ha tingut

aprenentatges

mitjans d'ensenyament

sovint de pares

a

per

demogràficament uns

molt precaris, la qual cosa ha contribuït a que, la major part del temps, la població infantil,

per

poder aprendre

escriure i hagut de

seva

orientació laboral futura. La realització de determinats es a

transmetia fills. El treball

agrícola,

per exemple, lligava de peus i mans tots els membres de l'explotació

llegir, a a comptar, s'hagi desplaçar a pobles

La

qüestió

161.665,04 pessetes i bastir

en un

climàtica

era

també

seus

AI costat d'aquestes iniciatives, el cert és que la majoria ho feia de forma molt irregular; molts infants havien de refiar-se de la

condicionava en gran manera l'assistència periòdica de la mainada a col·legi.

suprimida

pròpia pràctica quotidiana

L'actual edifici de l'escola mixta és de l'any 1955, en què fou

d'alumnes per continuïtat del

són Agullana, la i les Illes i també a la

com

Jonquera ciutat de

Figueres.

realitzar aprenentatges

per

a

a

tal

el llavors alcalde Francesc Giralt i Canta, junt amb els

factor ben lligat a les tasques conreu de la terra i a l'explotació del bosc, tot el qual, junt amb la situació geogràfica,

veïns,

es va

terreny que,

efecte, havia cedit gratuïtament

camperola.

a

la seva construcció per part de la Junta Provincial de Construccions Escolars. L'obra va ser inclosa dins el pla provincial i el cost anà a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat. Va costar

aprovada

un

del

germans Miquel i Maria. Des de l'any 1970, però, l'edifici no s'utilitza com a

escola, ja que aquesta

va ser

aplicació de la política de centres educatius i pel fet de no tenir ja llavors, la Vajol, el nombre mínim en

a

garantir

col-leqi

al

la

poble.


Succeint les senyoretes Rosario i Carme, la darrera mestra que va tenir la Vajol fou Maria Rosa Marro i Fàbregas, que va exercir durant quatre anys d'ençà del setembre de l'any 1967, en què el curs s'inicià amb uns 22 nens i nenes de 6 a 14 anys. Quan s'efectuà el tancament de l'escola, l'any 1970, hi assistien 21 alumnes, que a partir de llavors van haver de desplaçar-se diàriament a l'escola del poble duaner de la

Jonquera. Aquest fet ha perjudicat demogràficament la Vajol, ja que molts pares, en haver de desplaçar els seus fills per dur-los a l'escola, també acabaren per deixar el poble.

Com és tradicional

l'ensenyament dels

a

Empordà, la família es preocupava molt de fills. La mainada venia neta i endreçada. Era

l' Alt

seus

puntual i educada. Aquells nens em demostraren que viure en un poblet petit té una forma de ser especial. Eren valents i realistes. Estimaven les muntanyes, els arbres, les bestioles vam

passar!

...

Férem excursions.

Que bé que ho

primera fou a Maçanet de Cabrenys paràrem i menjàrem la bona llonganissa i

Recordo que la

dia del Pilar. Pel camí

i

era

el

el

pernil

(cuixot, com diuen allà) amb pa. Ens vam divertir molt fent diferents jocs. Després en vingueren d'altres. Com la de les Illes, poblet francès on, en el Restaurant dels Trabucaires (crec que es deia així) ens cadascú. També per Sant Isidre pujàrem a la a buscar un plat de mongetes i arròs. Que n'era de bo! El 27 de novembre se celebrava Sant Josep de Calassanç. Fèiem una gran xocolatada en el mateix estudi. S'escoltava música i es ballava. Era una jornada bonica. Van ser uns anys en què l'escola era molt activa. Es treballava,

obsequiaren

amb

un

gelat,

a

muntanya de les Salines. Com és tradicional, allí anàrem

s'estudiava, es feien treballs manuals. També s'aprofitava (l'escola) en aspectes socials. Pessebre per Nadal, cantada de nadales, cançons

tots els

i danses

típiques

catalanes.

Acte molt emotiu fou

petit homenatge a Da Rosaria. Mestra poble, ja que s'hi va quedar a viure després de jubilar­ se. La mainada l'obsequià amb un senzill i capritxós quadre de suro adornat de gebre, purpurina, colors fet per ells mateixos, junt amb un petit poema. Ella va estar molt contenta i agraïda. Amb la Srta. Carmen, la meva antecessora, alguns nens s'examinaren d'ingrés, i amb mi continuaren el batxillerat. Crec que els resultats foren molt positius per a ells i per a mi. un

i enamorada del

...

Per al

curs

1995-96, el

Departament d'Ensenyament de la Generalitat accedeix a tornar a obrir la seva escola rural. Són vuit alumnes d'entre 3 i 12 anys, més una nena de les Illes. La mestra és Lídia

Maria Rosa Marro

Monells. El nivell

d'instrucció,

tenint

en

compte la població de dret de la

Vajol, concretament els 62 veïns que tenien més de 10 anys, donava els següents resultats percentuals: 1'11,53% sense titulació; el 70,02% amb estudis primaris; el 12,79% amb estudis

mitjans, i amb superiors el 5,66%.

estudis

Curs escolar

1995-1996.

-

abril 1995.

41


Nevada, des de l'era de

can

Canta.

42 neu que cau en flonjos borrallons esdevé aviat aigua líquida, en la majoria dels casos; però hi ha indrets, sota els zero graus de temperatura, on conserva la

La

seva

solidesa.

La destinació de l'aigua solidificada o glaç,

el mal de cap les cremades.

aquestes

i per

la muntanya de les Salines, a sota la collada de Ras i a sobre la font del

curar

El coneixement

ubicats

d'aquesta

Moixer, a la collada dels Pous, pertanyents a la vila de Ceret, en el terme de les Illes; també

muntanyenc d'aquestes contrades, sembla que té els

n'hi havia al altres llocs.

seus

a

partir

precedents

d'una

en

el

reserva

begudes com l'aiguardent, el vi, l'aigua i, també, la fruita, a l'estiu, perquè resultessin d'ingestió més agradable.

la incertesa del seu origen, sembla ésser que foren les

També s'utilitzava,

en

medicina, com a analgèsic i antiinflamatori, per a estroncar

hemorràgies, per fer

baixar les febrades, fer

pic

Neulós i

en

primer

quart del segle XVII, moment al qual pe-rtanyen els indicis que han estat trobats, si bé, malgrat

en

zones

a

de neu acumulada per la mà de l'home dins un buit

pràctica,

pous, era, sobretot, la conservació d'aliments, la de refrescar

guardada

estaven

desaparèixer

a

arreplegar

romanes que ocuparen el país les primeres que construïren pous d'aquesta

mena.

o

de

la neu,

els dies més freds i fora de les hores de sol, es

aprofitant

feien grosses

colònies

Els principals pous de neu glaç que es recorden en

Per

pilotes

que

transportaven dos homes, amb el baiards, cap al fons dels pous,

on

s'acumulaven amb el

propi pes i el de la neu que s'apilotava al seu damunt. Aquesta quedava comprimida seu

i

es

convertia

compacte.

en

gel


Una vegada tenien el pou ple, havien d'aïllar-lo molt bé, amb les voltes ben cobertes i la porta tapada amb terra i amb

resguardar-se de la insolació estiuenca. El traginer cobrava segons el que pesava la neu que arribava al seu destí, a tant

gleves.

per

Els pous tenien, al fons, un escorredor que aprofitava el

El trajecte que habitualment seguien els traginers era aquest: les Salines, pla de la Creu, coll de la Biga, pla de

pendent

de la muntanya per

a

de la neu fosa; també tenien, als voltants, unes canals que impedien que hi entrés l'aigua de la pluja. evacuar

l'aigua

Els pous eren propietat del Comú de la Universitat, es donaven en arrendament a l'encant públic al més donant i segons condicions

rova.

la Pastora, coll de Lli i la des d'aquí anaven a trabar la carretera de Figueres tot seguint el camí actual de les Salines a la Vajol. Des dels pous de les

Vajol;

Illes, l'itinerari

pràcticament Endemés dels

preestablertes.

propers, els A l'estiu, hi havia

home

un

principals

era

el mateix. Planta i

pobles

seus

eren

més

mercats

Com és

les viles de

Castelló, Peralada, Vilabertran

servir la

i

i tenir

cura

dels

d'un pou de neu Pere Roura).

(dibuix

permanentment encarregat de neu

alçat

Figueres.

lògic, la moderna indústria frigorífica ha anul·lat completament aquesta antiga utilització muntanyenca.

pous. <"Drmb!IIIUIII ®tID:Bltl�11 (DrmDILlsnm

Una altra persona que hi intervenia era el traginer que

posseïa

els matxos

a

les mules

necessaris per a garantir l'abastament ràpid per la seva venda en les viles consumidores, des de juny fins a setembre. El

tragí

es

o

�ow

=

tUl[HH

II

rIt

=tDil =Riu ;:...X

iROillH

_URl.'

feia amb matxos

que portaven les càrregues de neu amb sarrions d'espart ben coberts de palla a ginesta, per raó de les seves propietats isotèrmiques. Es viatjava preferentment de nit i de matinada, a fi i efecte de

Els pous de

neu

de la muntanya de les Salines

(dibuix

Pere

Roura).

43


Família d'en Jaume

Sajont i Sunyer

(1857-1931), primer president

44

de La Camèlia

La

Vajol

encara conserva

la Societat de Socors Mutus d'Obrers La

Camèlia, posada

sota

l'advocació de Sant Martí. Va ser

creada,

a

l'estil de les

germandats o mútues que proliferaren en aquella època, quan al poble hi havia 245 habitants i majoritàriament la dedicava a del bosc, al conreu de la terra i a l'extracció de productes del subsòl. Ens seva

gent

es

l'explotació referim,

en

aquest darrer

als

qui esmerçaven plenitud física en el

la

cas,

seva

treball

mines de tale. un

centenar

d'anys que existeix, puix que

estatuts que daten

dels anys 1893/94 i hi ha una caixa forta del mateix temps. El reglament per al règim i administració del cafè data del 20 de setembre de 1912, amb l'objectiu, tal com diu el seu "

article segon, de facilitar mitjans metàllics a la Societat, destinant-se el producte líquid de l'expedició de begudes al ...

socor

mutu, menys part que

podrà ésser major o menor, però mai superior al quinze per cent, que es destinarà al foment d'una Biblioteca, i

en

procurar per quants mitjans sigui possible, la illustració deis seus socis".

a

l'interior, tenebrós, de les

La Camèlia fa

tenen

uns

es

A la Societat, al cafè més concretament, endemés de

ser

lloc de tertúlia, de joc, de safareig polític i social, a vegades, sobretot quan es tracta de recaptar fons per

a

més actes socioculturals, també s'organitza, amb molt d'èxit, per cert, la quina, joc d'atzar consistent a omplir amb grans de blat de moro, faves, les cinc mongetes seques cases d'una mateixa fila. Les

poder organitzar

...

cartolines tenen en cada una de les cases un número diferent, que pot anar de l'u fins al noranta, que es van marcant

que els van traient, l'atzar, de l'interior d'un

a mesura

recipient i que públicament.

es canten

a


L'entitat d'ajuda mútua vajolenca compta, avui dia,

també destacar el paper que La Camèlia té en el context

amb

una

sociocultural del municipi, sobretot per mitjà de la seva seu social, un edifici que construïren els mateixos socis, fora de l'horari de feina habitual, i que ha estat i continua essent el lloc on passen les estones de lleure, fent la partida de cartes o enraonant amb els companys, a part de ser també l'escenari de moltes altres activitats, com

quirúrgica d'ajut als familiars, si el titular mor, unes cinc mil o sis mil pessetes. També, en

sessions de teatre ; en definitiva, el lloc que tothom de la Vajol considera com la prolongació de la seva pròpia llar.

associats i funciona, si bé molt uns setanta

simbòlicament,

com una

mutualitat que cobreix els seus socis d'assistència sanitària i els dóna ajuts econòmics en els

de malaltia

de defunció; tot això partint de quantitats molt modestes. casos

"Els

o

membres paguen quantitat mensual de cent pessetes, que dóna dret a percebre, en cas d'intervenció seus

o

mítings, balls,

Els números de la 1. El més

4. La

6.

8. Un parell de mamelles. 9. En PistolalPetit, el més gran. 10. Pelat, el més petit (tots els acabats en O són pelats fins al 50, perquè

després

SOCORROS MUTUOS

Oliva. 1

una

socors

de les poques entitats mutus que encara funcionen a l'Ait Empordà i que van ser creades al final del

segle passat,

a

LA CAMELIA DEL PUEBLO DE

13. 14.

una

institució

d'assistència mèdica, farmacèutica i social ben arrelada en el món rural. Cal

apòstols.

Mundial.

15. «La niña bonita».

16.

Aquell

canvi/A Can Setze/Setze

jut­

ges d'un

18. 22.

jutjat. La majoria d'edat. Una parella d'ànecs/Un parell genollats i penedits.

ta/L'any

de

d'a-

l'aiguat.

43. El «licorera». 44. Ja tenim cotxe,

un

quatre llaunes

.

46. Un bon tabac, quaranta-sis. 49. El canó dels alemanys. 55. Un

pastís. parell d'esquellerincs.

62. Les nevades. 67.

de la menestralia i dels obrers del suro, i que a la Vajol,

esdevenir

peluts).

Aquell mal punt. La primera Guerra

51. El

redós, sobretot,

endemés, agrupa la pagesia i la mineria, de manera que va

són

Il. L'extrem esquerre. 12. Una dotzenalEls dotze

33. Els anys de Crist. 36. La Guerra Civil. 40. Qui hi arriba s'espanta, el quaran-

DE LA SOCIEDAD

És

del billar/Una

terror

bandera.

31. La Sant Silvestre, per la porta i per la finestra.

ESTATUTOS

baixa, gairebé tothom del poble forma part de la Societat", manifesta el seu

de

Mitja dotzena. perfectelEl

7. El

..

tan

president, Josep

cadireta/L'esparrecaconills.

24. Dotze i dotze. 25. Un quart de seglelEl dia de Nadal. 26. Diu l'article vint-i-sis ./Sant Esteve. 28. El dia deis Innocents.

diàries, que serveixen per a ajudar a cobrir aquell tant per cent que no satisfà la Seguretat Social. Com que la

actual

va

5. El central.

cas

quota és

es

eagar a missa/En Miquel Duran. 2. Un ànecfUn d'agenollat i penedit.

...

de baixa per malaltia, el soci rep unes vuitanta pessetes

petit

quina

de totslEl que

!lIU<!lI!1Il!IlU\.�. UiPRENTA

DE

ANTONI.O

GARBI

MATAS,

1894.

L'any de la presa de Susqueda. 69. Per amunt i per avalllEl més verro de tots/La nit de nuvis. 75. La mort d'en Paco. 77. Un parell de banderes/Doblement perfectelLes banderes d'Itàlia. 82. Els mundials. 88. Una parella de mamellesfUn parell de Gatzurnbes/Les mamelles de la Paula.

90. L'avi/El

més

pelut i repelut. Estatuts.

petit

de

tots/Pelat,

45


La vila i

Companys.

46

E

I 31 de

quedà

actes

culturals, recreatius,

folklòrics i reivindicatius.

Comissió d'Actes "Lluís

Companys», la

juliol de 1982 constituïda la amb

social

seu

a

Així, tenim que anualment,

mitjan octubre, organitza

Vajol.

a

la

i l'agermanament dels pobles veïns de les contrades pirinenques de l'Albera, servant i promovent els costums, les tradicions, la cultura i la història

trobada reivindicativa de la Vajol Manrella, a la collada on hi ha erigit el monument a Lluís Companys (inaugurat l'any 1981), punt de trobada de nacionalistes catalans dels dos vessants dels Pirineus, els quals, amb distints parlaments,

dels Països Catalans, al mateix temps que donar vida al

recorden la figura de Companys i el mig milió d'espanyols, la

conjunt d'aquests pobles

major part catalans, que per aquells indrets, l'any 1939,

Els

seus

principals objectius

són aconseguir la unió

que,

des de fa temps, lluiten per la seva

Per

a

supervivència.

-

emprengueren de l'exili.

l'angoixós

camí

aconseguir-ho,

l'Associació organitza

en

el

transcurs de cada any distints

Una celebració que, durant el cap de setmana en què es duu

Placa.


Manifest de la .7&","//< J:.",=

�,z,K>r W.'If "� L'&.n. t!I/ :."lm.LI ..J2'kJ (û""'P''!'P ..

.

....

Vajol

/R,,,"

]t:,,,,,,tk, ._k",""",

v

.

.t''r"''

Re,n;"

.

families

a la Vajol e17; 8 de setembre, un estol de cetetans de múltiples politiques culturals i sindicals hem estudiat, sota el lema «El carni de del 1992», les arrels. el desenvolupament, els fracassos, la grande­ futur de Catalunya.

l'Europa sa

i el

Amb el diàleg hem aprofundit també l'anàlisi polític de les èpoques de li! decadència: ta frustració de l'expansió catalana nord-pirinenca i la llarga resistència a ¡'hegemonia monàrquica dels Áustries i dels Barbons sense oblidar re narga opressi6 franquista després de la guerra incivil, en Qué Catalunya perdé unes beteues e la Peninsula però guanyà te guerra a Europa. Desprès fou la Renaixença cultural, econòmica i ooütlce la que ens permet avui besllumar una nova gran època històrica en què Catalunya recobrarà sa plena cerscnaütet nacional, sa sobirania política i sa vocació

europea! Avui el gran vent de ta història afavoreix les perscnalitats nacionals que mantingut, en heroica resistència, el cultiu de re llengua, el culte a les tradicions i el perlil ferm de sa identitat nacional. Per aixó els reunits a te Vajol fem una crida a tot el poble català perquè es reuneixi a ta gran anella de l'esperança retrobada Î, el cor amb el cor Î el braç amb el braç, faci un gran pas endavant i torni a ésser un hem

protagonista

fundacional, operatiu

i coratj6s en aquesta gran hora d'Europal A la Vajol sabem que entre tots ho farem tot, que tornarem a lluitar, a sofrir i a vèncer! Com a republicans també sabem que la república és [a forma més perfecta de ra democràcia. Per això ens conjurem a lluitar per la República Catalana, Ja que el president Macià va proclamar el14 d'abril dellS31 i que "el dia més. trist de la seva vida pelítica» va veure com era substituida per una senzilla Generalitatl

l, com a politics, sabem que no n'hi ha prou amb la proclamació altiva d'uns principis, per molt dignes i romàntics que siguin, sin6 que cal assenyalar i estructurar un carni per ta ccncrecló i vlviñcaciô de l'ideal. I avui, i aci, l'únic cami ès l'organització d'un referèndum el català,

perquè

Condol

a

la vídua de

Companys.

franquista i que, volen auticipar

d'actes

ha de fer por, és no haver viscut. Una vida

com

en

a

terme, sol

anar

acompanyada

d'esbarjo i culturals, poden ser teatre,

ideològiques i

una

i

polítiques

amb esperit militant, civic, republicà, democràtic i patriota, aurora de la nostra llibertat!

ra gran

Miquel Giralt i Fernández, Jesús Pruja i Puig, Jordi Martí i Cairo, Tomàs Pagès i Bosch, Jordi Pagès, Josep Baou i Rocas, Ma. Teresa Vila i Sanvicens, Josepa Sagués d'Amat, Joan Vilarnau Vilà, Ma. Cinta Uoveras j Bach, Miquel, Joaquima Argelés, Carles Viñas i Serra, Alben Tomàs i Bassols, Joan Uuls Prat, Joaquima Romero Ramera, Manuel Riera i Clavillé, Emili Valls i Puiç, Mateu Amat i Quintana. Salvador Grec-Mera, MiqueJ Didac Piñero i Costa, Daniel Ueixà i Borras, Ma. Teresa Armisen i Bujalance, Domènec Hernández Ysach, Josep A.

plenitud porta una tranquilla, i es mor com si es complís un mort

sardanes, l'ofrena floral, la plantada d'arbres, xerrades

poble

d'acord amb els principis reconeguts a les Nacions Unides, a Helsinki i a Estrasburg, decideixi lliurement sobre J'autodeterminació de la nostra pàtria catalana! 1 que l'exemple de les nacions bàltiques i els Balcans és només una primera flama d'aquest ufoc de cel que torna a prendre» a les nacicnefüets que, com la nostra, han passat el llarg hivern de l'opressió feixista i

Prats dez i

Roget. Uuis Aymami i Roca. Carme Setleras. Josep Uuís Pernén­ Sa1ont. Josep Aymami i Pla. Uuis Corominas i Mainegre. Ma. del Pilar Taberner i Cuesta

deure".

...

tradicional botifarrada.

En el monument, signada per Carles Rahola, hi ha la següent

Han passat uns quants anys des de la constitució de la Comissió d'Actes, que compta amb el

inscripció: "Picasso i Pau Casals coincidiren que aquest és el lloc per al temple de la pau. En homenatge a Lluís Companys i a tots els qui estimem la llibertat no és pas hostil morir; la mort

no ens

ha de

causar

espant; el tristíssim, el que

ens

bagatge

d'una activitat

defalleix, com recordar determinats passatges i personatges de la història de que

no

Catalunya

en

perill

de

caure en

l'oblit, la insistència perquè

reprengui,

a

es

través del

Parlament Català, el procés de rehabilitació del president

Companys

...

i també

perquè

en

els dos-cents metres

de terreny que són de la Comissió, ubicats en el mateix coll de la Manrella, es pugui construir el Temple de la Pau, un edifici dedicat als excursionistes i als -muntanyencs i que es

quadrats propietat

complementaria amb sales de reunions i de convencions destinades a aprofundir temes relacionats amb els drets humans.

47


Complex esportiu a l'emplaçament de l'escola.

48

la Vajol tot sovint és notícia per les seves iniciatives socioculturals, que no deixen de sorprendre si es

Curiosament,

També cal esmentar el

vímet, etc., i les antiguitats dels

programa d'estiu i el de la festa

Roquet.

considera, sobretot,

deixar de banda un bon nombre d'activitats culturals i d'esbarjo a realitzar en el transcurs de l'any, amb

que és

jocs, xocolatades, tallerets,

una

vila ben

petita. És el cas de la publicació del saborós butlletí d'informació municipal Seveyo! (petita vall), amb tot

un

ventall

de collaboradors i de collaboradores, amb seccions que van des de l'herbari empordanès i la història dels vajolincs fins als comptes econòmics i les decisions puntuals

que s'han pres vila.

a

la

casa

de la

major,

sense

excursions, etc., destinades, sobretot, a la mainada i que compten amb la collaboració

Tenim també la Fira Avajonera, una fireta artesanal i de carrer,

la mel de bresca i les espelmes dels Roura, les herbes de la Paquita on

predominen

Caritg,

els embotits de

fabricació casolana, els d'artesania confeccionats amb suro, fusta,

objectes

musicals

en

l'estupend marc l'església

de l'interior de

dels grans.

productes naturals, al

Hi ha conferències, debats i xerrades prou interessants, sobre temes d'actualitat, a la sala-museu annex a l'església; teatre i ball a la sala de La Camèlia; cants i concerts

romànica dedicada a sant Martí, amb actuacions, entre d'altres, de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, de corals com La Nit de Juny, de Palafrugell; de l'Orfeó etc. Fins i tot hi ha actuacions de la mateixa coral de la Vajol,

Jonquerenc,

dirigida per Montserrat Sarabia, que és l'autora de la lletra de la


En les festes populars i tradicionals més assenyalades no hi manca pas una bailada de sardanes a la

la dansa popular catalana per excel·lència.

plaça, Ho

organitzi l'Ajuntament,

la

Societat de Socors Mutus d'Obrers La Camèlia, la Comissió d'Actes «Lluís Companys", el Centre Cultural Sant Martí les persones són, quasi sempre, les mateixes a ...

,

pertot.

La coral del

sardana La estimat. Obres mans

Vajol,

nostre

poble

artístiques fetes per vajolenques, a sigui,

persones nascudes

poble.

I és que a la Vajol, entre uns i altres, entre la gent del poble i els estiuejants, es fa pinya per tal de passar-s'ho bé.

per

a

estretament vinculades amb el poble i que tenen l'esperit ferit per la dèria de les arts creatives, són les de Guillem

Brugués, Salomé Bulaño, Miquel Capelleras, Núria Fernàndez, Olga Gaspar Saludas, Miquel Giralt, Jesús López, Evelyne Pagès, Silvestre Roig, Carme Roiget, Joan Safont, Divina Saludas, Santiago Viñals, Vivian

segons la mostra amb motiu de l'Estiu Cultural 1994, a La Camèlia. ...

,

presentada,

Una estirada de corda.

49


Signatura

del

"contracte d'amistat"

50

entre

Les

Illes,

en

el segle XIX,

fou considerat el paradís dels famosos trabucaires, ja que donasa la proximitat amb els colls de Lli i de la Manrella ho tenien molt bé per a encauar-se i traspassar la frontera d'una banda a l'altra. Avui és una típica i tranquil·la

maquinària antiga i més moderna, fotografies sobre les diferents etapes, a sigui, des de la lleva del suro de l'arbre, seguint tot el procés de fabricació, fins a l'acabament de la

seva

transformació

taps i el marcatge amb el del client abans de

en nom

procedir

a

població d'estiueig.

deixar de l'expedició, banda altres manufactures de

Des de

l'any 1975, les Illes, juntament amb Riunoguers,

suro, tot el

pertanyen, administrativament,

molt llunyà temps en què quasi a cada porta hi vivia i hi treballava un

al

municipi francès de

Morellàs, poble d'uns dos mil habitants, situat

a

sense

qual

ens

recorda

un

encara no

suro-taper.

dotze

de distància, que, d'altres motius que el part fan atraient, a partir de l'any 1982 disposa d'un Museu del

quilòmetres a

Suro. Hi ha utensilis

la

Vajol

i les Illes.

i

Museu està també relacionat amb el Museu del Suro, de Palafrugell, i de cara al seu desenvolupament s'ha pensat convertir-lo en un centre

Aquest

d'estudi i suber.

recerca

del Quercus

Les Illes i la Vajol, malgrat que el primer, com els altres pobles veïns de l'altre costat dels Pirineus, ha anat deixant de banda la llengua catalana i s'ha abocat a la cultura i a la

llengua francesa, han continuat tenint molt bones relacions; es pot dir que sempre, i d'una forma natural i darrerament també oficial, han estat agermanats. Fa anys era fins i tot molt corrent veure com la mainada de la Vajol anava a escola a les Illes, ja que

quedava més a prop que Agullana i la Jonquera.


mateix any, tot coincidint amb les respectives festes majors.

d'aquell

Una de les recomanacions procedents de la Unió Europea, destinada als municipis, és que fomentin el contacte entre ells, que facin intercanvis;

definitiva, que cada

en

coneguin,

es

més i millor. Es de construir

vegada

una manera

l'Europa

del futur.

Hostal dels Trabucaires.

Altres accions conjuntes que han realitzat, sempre que les

circumstàncies ho han requerit, han estat vinculades amb la del risc d'incendis, com també amb actuacions relatives a la seguretat. A part la dèria de posar en marxa projectes de desenvolupament

prevenció

d'efectuar-lo per partida doble entre Agullana i Morellàs i la Vajol i les Illes. La unió

administrativa dels dos pobles de la banda francesa va

paralitzar aquell propòsit.

econòmic, provadors de

l'expansió turística, falta fan

en

que tanta

aquestes

zones

de

La cerimònia de del

signatura

muntanya.

pacte

Fa ben pocs anys que aquest

va

agermanament natural s'ha fet efectiu, d'una forma oficial,

primerament, 15 d'agost de

d'agermanament tenir lloc,

amb el "contracte d'amistat"

1989

establert entre ambdós consistoris municipals, el de la Vajol i el de les Illes/Morellàs.

segellant-lo després a la Vajol I'll de

Inicialment s'havia

novembre

plantejat

a

el

les Illes,

Una

làpida

recorda el pas

deis tres

presidents.


Contrabandistes

pirinencs.

52

Per

la

seva

situació

fronterera, aquests indrets, des del Tractat

dels Pirineus fins als nostres estat tradicionalment enclavament de contraban a de "fer el paquet", com també es diu; una activitat més a menys lucrativa i amb una bona dosi d'aventura i de

dies, han com un

flequer.

o

camins sigui, pels tortuosos, entre els boscos i les seus

muntanyes, en colla a individualment, passar

queviures

i

contraban subornant carrabiners

esquivant-los, en

corrien

com

sant Miquel era el fins al punt que aquest nom venia a ser sinònim de "contrabandista". Miquel és un nom molt

L'arcàngel seu

patró,

la Vajol. Sant

França muntanya per a portar oli, altres queviures i vestits i traspassar cap aquí

matuters, dels passafraus

a anar a

productes,

com

peces de

motor d'automòbils i material

elèctric, ja que,

a

Faust també

era

advocat dels

i dels contrabandistes

en

general i, per extensió, dels burots i dels guàrdies que els vigilaven.

com a

conseqüència de la postguerra, n'hi havia mancança i eren

Afegim, pel

habitual. Tant

pràcticament impossibles

aquestes terres,

d'aconseguir. Portaven

mancant-li la imatge del sant, perduda durant la guerra, el

era un

gairebé

és així que,

l'esquena,

esperitats i, curiosament, molts d'ells es deien Miquel, Miqueló a Miquelet.

generalitzat

altres

objectes de a d'estraperlo,

sac a

homes utilitzaven els camins embardissats de

Aquells

risc.

vivendi

l'ofici de contrabandista, malgrat la seva il·legalitat, no era considerat pecat per part de l'Església, per la qual cosa i pels tipus habituals de mercaderies, el contrabandista era respectat i considerat quasi tan honrat com el fuster i el

a

modus

un

gros

que fa

l'església Vajol, que

a

de Sant Martí de la


de les Illes, M. Grau, que venia a celebrar missa a la Vajol en els anys 1939 i 1940, va facilitar l'actual imatge, la qual fou portada clandestinarnent de França per en Morales. Es per això que hi ha qui l'anomena "Sant Martí Contrabandista"

capellà

.

Paisatge còmode i assequible dels baixos Pirineus (baixos per la seva situació i constitució geogràfica), com a línia divisòria que representa i aprofitant la seva espessa vegetació, es pot ben dir que durant segles ha servit de camí de traginers, de refugi, de lloc de secrets amagatalls, de sendera d'escapoliment de desertors i d'insubmisos, i de niu de conspiradors, de

trabucaires i de contrabandistes.

També,

en

frontera, mantenièn

refugi

de

dels republicans fugitius de la dictadura i, poc més tard, dels resistents i dels aviadors francesos i dels aliats que s'escapaven de l'ocupació nazi venint a Espanya.

circuit de mà d'obra clandestina

Un

per antics combatents

vigilància

republicans que, en romandre a França, s'incorporaren a aquells grups i que, empesos pels èxits assolits en l'alliberament del país veí i creient que calia seguir les

duanera. Entre el 31 de

existent des de

l'any 1944 al

El bosc

ens

ens

ens

renti,

eixugui.

protegirà

�ontra les bales, i el vent sufocarà el ressò dels nostres

passos".

(de Sergiusz Piaseeki)

de dues-centes persones, entre les quals hi havia els presidents de Catalunya i d'Euskadi i el de la República Espanyola, entre molts altres

destacats personatges de la vida política i sociocultural

d'aquest país. D'això, però, en parlarem en un altre capítol.

la

1952, impulsat majoritàriament

guerrilles antifranquistes

la que

condició de

pas clandestí, per on es pot passarsense autorització i per la manca de

cas, defineix un moviment de

pluja

i el sol el que

de la

seva

l'ocupació alemanya. qal-licisme que, en el nostre

o

començaren i acabaren seus camins de ferradura sortiren i arribaren refugiats d'una i altra banda. Fou camí de la retirada cap a

França

frontera,

serà la

batusses; pels

estrangera,

França

"A la

Aquí

contra

que

del contrabandista

Cançó

passamuntanyes al cap, metralleta, caçadora i botes adaptades al terreny.

immigració illeqal, atesa

nom

la

enfrontaments amb les forces armades del règim franquista, la Benemèrita i el sometent. Hom se'ls imagina amb boina

donà als grups armats de resistència

maquis,

a

constants

Darrerament, forma part del

la postguerra, fou

lloc de pas i de

operacions en territori espanyol, especialment

gener i el 5 de febrer de l'any 1939 s'hi

aplegaren

més

Camins del contraban.

53


Vista

parcial

des del

comí del mirador.

54

de banda el carrer de Ronda i el xalet de can Llansó, es troba el cementiri, sagrat recinte

Deixat petit

adornat de

xiprers,

veuen una

sèrie de

on es creus arran

de terra; la seva porta d'entrada és coronada per

una

de forja i a cada costat de la llinda hi ha dos bufonescos caps orelluts. El recinte és bastant abandonat, com la majoria dels cementiris rurals. creu

d'aquí,

el paisatge és magnífic.

Durant el dia, principalment si és clar, mirant cap al mar s'albira un ampli i extraordinari

panorama, dominant-se pràcticament tota la configuració orogràfica de la plana empordanesa, fins al cap de Creus, i per la part del mar Mediterrani la vista arriba fins a la ratlla de l'infinit; es veu, fins i tot, el Montgrí, al Baix Empordà. Si s'alcen els ulls el cel, de tant en tant es contemplar el majestuós vol

vila i de les masies de l'entorn. Es veu la llum del far de Sant

Sebastià, del municipi de

Palafrugell, i el resplendor que produeixen els enllumenats dels pobles, les ciutats, les autopistes i les cases de camp. Mirant també cap enlaire, s'obre una gran finestra a l'univers, i hom pot comprovar l'encert de les paraules que Manuel Brunet dedicà a l'Ait

Empordà:

vers

Seguint la amunt,

carretera camí

una

vegada

s'ha deixat

el nucli urbà de la Vajol

en

troba el mirador situat al costat de la font i la capella amb la imatge direcció

a

Maçanet,

es

del papa i confessor sant Silvestre (31-12-335). Des

pot

de l'àliga i les capricioses formes dels núvols, que semblen fets de cotó fluix.

"No hi ha en tot Espanya, un país tan lluminós com aquest, amb un cel blau i tan alt".

paraules hi podem i tota afegir, quan és de nit:

A aquestes

Quan és de nit, hom hi escolta el ric-ric dels grills i els lladrucs dels gossos de les cases de la

"

...

una xarxa

diamants!"

d'estels,

com


AI damunt de tot tenim els Perseids, partícules de pols que cada any, durant el mes d'agost, desprèn el cometa Swift-Tutie, descobert per aquests astròlegs l'any 1862. En el transcurs de la seva

òrbita,

amb la terra i xocar amb l'atmosfera es produeixen en el cel, per combustió, els esparpells dels estels fugaços els quals formen en creuar-se

l'espectacular pluja de meteorits coneguda popularment com les llàgrimes de Sant Llorenç, que es poden des de diferents llocs de la Terra i d'una manera

Hi ha també l'abadia de "

Vilabertran, fundada per Pere

Rigall, amb un grup de clergues, en el segle XI. El monestir de Sant Pere de Roda (s. IX i X) és una de les obres medievals més

importants Ibèrica,

...

Des d' allí dalt

plana

més bella

fins

la mar".

a

de la

essent

península coneguda com

el bressol de l'art romànic (actualment es troba en fase de restauració). El monestir és,

la vegada, un magnífic mirador sobre la badia del Port de la Selva. a

veureu

la

d'aquest món, que és la plana empordanesa; veureu aquella terra viva, tan rica, tan ben quadrada i tan ben ratllada que va des del Canigó

Josep

M. de

Sagarra,

poeta i dramaturg (1894-1961)

i la seva majestuositat com "la catedral de l'Empordà"; ens referim, és clar, a la de

Castelló

d'Empúries.

veure

de la

privilegiada, lluny lluminosa pollució urbana, entre els dies 10 i 13 d'agost, des de la Vajol.

"Mira, ha caigut de formular

un

estel; has

desig".

un

De segur que tothom té algun no satisfet, formulat per

En aquest ampli territori tenim també l'església d'estil gòtic, bastida en el segle XV,

coneguda

per la

seva

amplitud

Sobretot al final de l'estiu, i també durant la tardor, es pot veure molt sovint "l'anguila de la badia de Roses". Conten que, en aquesta badia, hi viu una anguila immensament grossa, que té el catau sota

l'aigua, en unes roques que es troben abans d'arribar al cap de Creus.

desig

aquesta Des

causa.

d'aquest

Tot sovint li

mirador

vajolenc

s'endevina, però no es veu, el cap de Cervera, que senyala l'inici oriental de l'eix

pirinenc

que sorgeix del fons del Mediterrani i forma els primers relleus fronterers de l'Albera. La formació muntanyosa

s'estén, cap

a

ponent,

fins

a

agrada de aigua dolça;

amb

surt del mar en forma d'un gran

núvol blanc i s'estén per damunt de les muntanyes. La sortida de

plàcidament l'anguila pluja.

és signe infal-lible de

la

Jonquera, amb el castell de Requesens reconstruït al final del segle XIX i ubicat dins el seu terme.

banyar-se

Capelleta sant

dedicada

Silvestre.

a

55


Restaurant les Illes.

56 una fonda d'abans que, reunint les tres condicions bàsiques de bona cuina, ambient familiar i habitacions per a dormir (ara tancades),

l'era de can Canta el carrer d'Agullana, format per unes estretes escales de pedra que porten a la plaça Majar. Es

Josep),

placeta irregular empedrada on trobem, oferint bons àpats, uns acreditats

sempre ha estat un bon puntal per a l'economia del poble. I, fins fa poc, hi havia la Camèlia, situat en les dependències arrendades a la Societat de Socors Mutus d'Obrers, del mateix nom (1983-1992).

De

arrenca

una

i

restaurants que, tot

velles i les

noves

seguint

les

receptes

de la sucosa i variada cuina casolana, basada en els productes del país, ofereixen menjar bo i abundant, en un perfecte equilibri de preu i qualitat.

gastronòmiques

Els més antics són can Comaulis i l'Hostal la Vajol. Aquest darrer era també conegut, fins fa poc, pel nom de can Pere (ara és can

Més als afores del nucli urbà, i inaugurats fa relativament poc temps, tenim el Restaurant les Illes (1993), que duu el nom toponímic del gavatx poble veí, situat al començament del camí que duu a la zona de l'antiga pedrera, i el nou Restaurant Comaulis (1992), emplaçat en

plena natura, en el lloc ocupat l'antiga vaqueria de

abans per

Barris, situada al peu de la carretera, de recent construcció, que porta al cim del coll de la Manrella i, per un camí que s'ha d'agafar a can

prop de l'establiment, al coll de Lli. Allò veritablement

siqnificatiu

la quantitat

rau en

d'establiments, amb oferta de culinaris, existent en una vila tan menuda,

tresors

demogràficament,

Vajol,

amb els

com

seus

és la

censats

setanta habitants

(ara el batlle està pregonant que, actualment, n'hi ha 91). Tot això pels seus indubtables atractius

històrica-paisatgístics


i, tanmateix, pels bons fogons que faciliten el bon gust i el plaer per la manduca. Conglomerat de raons que fan que la Vajol sigui molt més visitada.

i d'elaboració casolana, tenim també els bunyols de l'Empordà, les pomes cuites al forn i un sofisticat sopar de ara

Cap d'Any organitzat a la rectoria pel grup comunitari

de

segona residència. En

parlar

gens

de

gastronomia

estrany que,

tot

no

és

sovint,

Tot això

s'esmenti l'Empordà com una zona amb un gran patrimoni culinari. Hi ha qui, fins i tot, considera la comarca com la

fa adonar que a la la resta de Vajol, l'Empordà, la cuina és un fet viu i que, dintre la tradició, no ens

com a

s'exclou pas la constant

reserva

gastronòmica de Catalunya, amb la seva cuina

renovació.

tradicional i autòctona, abundant en quantitat i en qualitat de matèries primeres i productes procedents de l'horta, de secà, de muntanya,

La Vajol és un bon exemple d'allò que digué Josep Pla:

de marina, de

casa.

"

Ia cuina d'un país és el seu paisatge posat a la cassola". ...

57 Hostal

Tot seguint la celebració de festes gastronòmiques, a la Vajol tan aviat se'ns ofereixen

la

els millors

platillos de l'Empordà, elaborats a base de diferents tipus de carn i de bolets, els plats de caça més saborosos; el civet de senglar, l'ànec amb naps la

a

amb pomes,

amb mandonguilles i el plat bàsic de la nostra cuina tradicional, l'escudella i la carn d'olla, sense deixar de banda

sèpia

una

popular botifarrada feta acompanyada de

a

la brasa i

mongetes, pa i síndria, Manrella, a una

al coll

de la

costellada amb pa torrat amb a la font de can Quera. A més de la menja típica de la Setmana Santa

tomàquet

Restaurant Comaulis.

Vajol.


Homenatge al miner.

58

A

l'entrada de la

l'era de

can

Vajol,

a

Canta, hi ha

un monument

inaugurat

de

magnesi hidratat)

o

esteatita, també popularment anomenat

guix de

sastre

o

l'any 1991, construït en homenatge als miners que van treballar a l'explotació del talc a

al tacte, verdós, entre transparent i translúcid, lliscant, que surt de

Es tracta d'una composició de ferro forjat, per a la qual s'empraren materials procedents de la mateixa mina.

les entranyes del Pirineu. Aquest material, reduït a

la

zona.

sabonet, material

suau

cosmètica i farmàcia; també la fabricació de paper, de pintura i de ceràmica.

penoses amb què aquests homes de la comarca realitzaven les seves tasques laborals.

A la

I és que de les seves muntanyes, des de temps antics, es treu talc (fillosillcat

Vajol, tinguérem

Canta, SA (1905),

explotació

minera

minaires, peons, traginers, en

Talcs

una

quasi

centenària, amb les

muntanya. En els anys seixanta, en aquest jaciment de talc, entre

pólvores, és emprat principalment per a higiene,

miner amb una Representa vagoneta. Segons els seus promotors, amb l'escultura es volen evocar les condicions un

En el seu interior, fred i humit, s'hi féu, primer, un pou de 13 metres i després un altre pou de 65 metres, arribant aquesta excavació a l'altra banda de la

seves

galeries iniciades en obrir-se una pedrera al serrat de la Calma i a la qual seguí l'obertura d'una boca de mina.

triadors

...

hi treballaven

una

trentena de persones;

darrerament només donava feina a quatre. Ara, a conseqüència de no adaptar-se a les actuals exigències tècniques d'explotació, les

vagonetes han deixat de circular pel seu interior, per tal d'extraure el mineral. Difícilment es tornarà a obrir per a aquesta activitat.


La mina Canta ha estat

armat que s'aixeca sobre

catalogada com la darrera mina de talc de Catalunya. Es coneguda també amb el nom de la mina d'en Negrín, puix

una

que en el seu interior, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola, quan els del Museu del Prado passaren per la

Vajol, aquell personatge fer construir destinada a

una

hi

va

fortalesa

guardar-hi

un

veritable tresor.

de les boques de la mina. L'objectiu és

poder-hi exposar fotografies de l'època i figures de cera que els il-lustres

representin

personatges,

protagonistes de la història de la

Vajol

i de

Catalunya,

que passaren per la vila. De moment, Giralt ha pintat les cares, les parets,

d'aquesta

L'ambició del seu propietari, que és a la vegada batlle de la

construcció.

és installar-hi un museu, rehabilitant l'edifici format per una sòlida estructura de ciment

A prop també hi ha les mines de Darnius i de

Vajol, Miquel Giralt,

Maçanet; les mines Santa Maria, Perxés de les Niubó, Ginebró quals han estat ...

59

,

comprades

per grans empreses que han

Dins la mina de tale.

emprat mètodes més que el tradicional de pic i pala i les han envaït amb grans

expeditius

màquines, practicant-hi a celobert que han acabat per fer-les malbé en ben poc temps. En aquests indrets s'explotaven, fins i tot, pedreres de granit o "ull de

explotacions

serp",

ara

també abandonades.

Material, aquest darrer, que

s'emprà dedicat

per al monument Jacint Verdaguer

a

i Santaló,

inaugurat

presència

dels reis

amb la

d'Espanya,

el14 de maig de 1924, a la cruïlla del passeig de Sant Joan-Diagonal, de la ciutat comtal.

Actualment, les mines, com tot allò que no és rendible, presenten un estat d'abandó; són brutes, mortes i estan del tot clausurades. Un magma format per l'abocament de les seves

blanquinós,

deixalles, s'escampa pel

pendent Mina Canta, també coneguda com la d'en Negrin.

d'una

com

massa

incontrolada.

si es tractés encefàlica


Un castanyer de can Barris. 60

I castanyer és un arbre noble, de creixement ràpid; pot arribar a fer uns 30 metres i el tronc és força gruixut, aconseguint fer uns dos metres de diàmetre, com a màxim. Originari del sud d'Europa, és abundant a les zones humides, sobre sòls granítics i silícics, i a les muntanyes d'elevació mitjana,

d'un involucre de bràctees soldades que es converteixen, després, en el pelló coriaci i espinós que conté les

com passa a la Vajol, format magnífiques

per un pelló espinós, tal com s'ha ja dit abans. A l'estiu, el

E

on

s'han

produir fusta,

a fer mobles, rodells, bótes, tanques, parquet i bastons, també s'aprofiten les castanyes, fruit farinós cobert

fulles són dentades, allargades i llustroses en la seva cara superior. AI

llenya. Es un arbre que dóna beutat al paisatge i protegeix i millora l'ecosistema.

començament de l'estiu apareixen les flors mascles, de color groc pàl·lid; les femelles, més discretes, surten enmig

és

res

més

jardineria. Del

A més de destinada

castanyer dóna una magnífica ombra; a l'hivern proporciona

seves

no

que la descomposició de la fusta de l'arbre, utilitzada en

castanyes.

castanyedes. Les

castanyer, que

Un altre producte de consum és l'anomenada terra de

seu

s'obté

a

fruit, la castanya, que la tardor, es diu que té

Del hi ha dubte, però, és gue són molt bones torrades. Es un dels aliments més antics de la humanitat, ja que des del paleolític l'home i el bestiar l'han aprofitat i s'alimenten encara de les castanyes, de la mateixa manera que s'aprofiten

propietats afrodisíaques.

que

no

les glans. Més recentment, varietats millorades produeixen el marró, utilitzat en pastisseria. La seva recol·lecció es fa a mà; es cullen de terra, on cauen quan estan prou madures, al


Les castanyes ens evoquen i ens recorden els tradicionals bons plats de l'antiga cuina que tenia per base aquest fruit, que

ha anat convertint-se

ara en un

"Marramau, a

ja ja

n

'hi peta

en

queda

apreciat ingredient gastronòmic. Tanmateix, fer una castanyada esdevé un exponent d'amistat,

d'aplegament

dins el

Castanyes seu pelló.

final d'octubre. En el cas del fruit que no ha acabat de sortir del seu pelló, els collidors aixafen la clofolla amb el peu a amb l'ajut d'uns bastons punxeguts fets de castanyer, fins a aconseguir treure'n les

i de

diàleg.

Sobretot per Tots Sants (1'1 de novembre), és molt joliu per a la família passar l'estona al voltant deis troncs que cremen a la llar, tot fent petar la xerrada mentre

es

mengen

moniatos, castanyes i, si hom pot, algun panellet, constituint

torra

la voreta del

una

el

castanyes

foc, als

morros

marramau

mort".

(Popular catalana). "Quan

les fulles fan

sardanes,

és que arriben les castanyes. Les castanyes torrarem, i tots junts les menjarem".

Tornant als castanyers, a la Vajol es té ben present la dita següent: "Fins que els

castanyers siguin florits, tragueu roba dels llits".

no us

plegat una de les tradicions catalanes més arrelades. tot

61

castanyes. El castanyer fou l'arbre del pa de les nostres tribus

preromanes, que menjaven les castanyes cuites a bé en feien farina, amb la qual es pot fer pa i sopes. Es pot menjar també fregida amb oli; torrada, pot substituir el cafè. En el segle XVI, d'Amèrica vingué la patata i el blat de moro, la qual cosa féu que les castanyes anessin perdent protagonisme dins l'alimentació de la gent de pagès.

en

Recollida de castanyes el camí del coll de Lli.


Buscant bolets als

preus de

can

Quera.

62

Vajol és un paradís per al boletaire, com ho és també per al micòfag que sap apreciar-ne els seus delicats sabors.

La

La humitat ambiental, la proximitat relativa del mar amb els seus efectes de regulació tèrmica, la composició dels sòls i l'abundància de boscos caducifolis que produeixen la on es

desenvolupa el

capa miceli fa que, quan comencen a baixar les xafogoses temperatures de l'estiu i despunta la tardor, els boscos de la Vajol s'omplin de bolets a

fongs

i de boletaires.

Es confia, sempre, que les pluges que han regat el bosc

no

acabin portant vents de

tramuntana, i que el sol escalfi la terra perquè els bolets vagin

Entre els estris que s'utilitzen hi ha el bastó, que ajuda a caminar pels llocs abruptes,

naixent. Trobar-ne esdevé un motiu de joia per a aquell boletaire que n'omple el cistell, i d'enveja per al qui quasi no en traba.

tant de baixada

Arribat, doncs, el temps dels bolets, el boletaire surt de casa

caiguin del cistell;

ben

equipat,

entenent-se

com a

com de pujada, i serveix, també, per a millor localitzar els bolets; el cistell de vímet i el mocador de farcell, que va molt bé per a tapar els. bolets trobats i evitar que

a un

ganivet

una

navalla

de punta

esmussada, per tal de

no

peces de vestir adients el xandall, que permet tot tipus de moviments; l'impermeable amb caputxa, per als dies plujosos,

punxar-se en cas d'accident, que serveixen per a tallar i netejar els bolets, i una bóta

i les botes altes, que preserven de les punxades d'espines a d'un eventual encontre amb algun escurçó i siguin, a la

(però

vegada, antiderrapants i protectores de la humitat.

de vi, per

anar

sense

reparant forces

passar-se).

AI bosc, el millor és anar-hi almenys en parella, i a base de xiulets i de contrasenyes anar-se informant mútuament


de la com

situació, per no perdre's, també de la troballa d'un

apreciats,

clap. La coneixença científica de les distintes varietats i l'exacta diferenciació de les característiques d'un bolet comestible d'un de tòxic, han trencat la barrera establerta al

voltant de dotzena

no

d'espècies

d'altres considerades "dubtoses" i que podien resultar o,

pitjor

es

poden

"Santa Elena, santa Elena, feu-me portar la cistella plena".

comestibles o incomestibles d'aquestes contrades

consum, amb exclusió

tòxiques

quals

A banda de les múrgoles, moixernons i cama-secs que es poden collir durant la primavera, la majoria de bolets

més d'una

considerades, des de temps immemorial, "segures" per al seu

els

trobar per la rodalia del nucli urbà de la Vajol i que fan evocar, a més d'un boletaire, allò tan conegut de:

encara,

mortals.

És

del tot recomanable, quan hom és encara al bosc, de prescindir de les que es tinguin

per "dubtoses" o, com a mínim, separar-les de les "bones" o "comestibles". Un cop feta la

apareixen

des del final de

l'estiu fins al començament de l'hivern. S'ha d'esperar l'arribada de les primeres

pluges, i quan hagin passat vint-i-un dies ja es pot anar buscar-ne.

Martí;

mitjançant

consulta als llibres,

o

a una

El mercat ofereix un nombre considerable de publicacions que parlen deis bolets que

proliferen en els boscos gironins. Aquí solament n'esmentarem uns quants, com a mostra, dels més coneguts i que són

gastronòmicament

de

extraordinàriament gustosos. Per tancar aquesta relació, que pot ser molt més llarga, esmentem la tòfona. El bolet més

perillós

de tots els

troben per aquestes que contrades és la farinera borda (Amanita phal/aides), molt capaç de provocar la mort. N'hi ha molts altres de dolents, els quals és millor de no "convidar-los" a taula. es

63

pinetell (Lactarius deliciasus) i el rovelló (Lactarius sanguifluus) que

imprudència.

l'oportuna

casa,

negrito, que surt quan les glaçades comencen a pintar blanc el paisatge. Tots són

Tenim el

persona experta en la matèria, cal assegurar ben bé si són o no són verinoses. No val la pena d'emportar-se un ensurt per causa d'una

a

fredolic, també conegut per

a

són dels més estimats; també ho és el primerenc reig (Amanita caesarea), si bé aquest és un bolet més freqüent cap a la plana, i més encara al Baix Empordà i a la Selva. El martinenc, que surt per Sant

tornada

(Agaricus campestris), la cogomella, l'escarlet i el

el

rossinyol o ginesterola (Cantharel/us cibarius); la paloma, que, tot i la seva aparença de maligne, té grans propietats gastronòmiques; el molt apreciat siureny o cep, que tallat en llesques pot assecar-se

per tal de

disposar-ne culinàriament fora de temporada. El camperol

Netejant bolets.


Colla de

senglaires, any 1930.

64

figues, les glans, les castanyes, les cireres d'arboç, els bolets,

A vegades es rèptils produeixen accidents

Vajol comencen a fer olor de pólvora. El 12 d'octubre s'inicia la temporada de cacera, que permet als caçadors disparar als conills, perdius, tudons, senglars i altres espècies que es troben per la rodalia. Una de les caceres

les tòfones i amb el gra de diferents sembrats. Aprofita la

d'automòbil,

nit, que és quan per prudència

animals.

més espectaculars que es poden viure és la del porc

estimat

A

I començament de la tardor, els boscos de la

un deis nostres més grans animals salvatges; el seu pes pot superar els 150 quilos.

senglar (Sus scrota),

acostuma a buscar el

pagesos. Aquests

i els boscaters demanen, en moltes ocasions, que s'avanci a es perllongui el temps de

permís

per

a

la

També actuen

senglar necessita una gran quantitat d'aliment; frueix especialment amb les arrels dels arbres i de les plantes, com també amb les pomes, les El

cacera.

com a

depredadors d'una àmplia varietat d'espècies menors, ja mengen les cries de ous de perdiu, els rosegadors, els cucs i els

que

es

conill, els

a

les carreteres,

per topades amb aquests

menjar,

per a rebolcar-se en les basses de fang, per a entrar en els conreus i destrossar els camps, la qual cosa el fa ésser poc

pels

...

Dels

senglars, s'observa que any generós en glans les

en un

femelles crien més, tenen més garrins, pel fet de pujar més grosses i fortes. Una mala collita de glans farà que el senglar hagi de furgar el sòl arreu, buscant aliments que no l'ompliran tant, fent sortides

més llargues, allunyades de les habituals zones d'hàbitat. Segons diuen, els porcs senglars d'ara no són com els d'abans; avui dia pràcticament tots són creuats seves


amb porcs casolans que hi ha a les granges, la qual cosa origina, a més, un notable augment de la fertilitat de l'espècie, de les garrinades entre tres i cinc cries de l'animal primitiu. Actualment és fàcil de trobar femelles acompanyades de sis o vuit

porcells. Abans,

el

senglar tenia el cap molt llarg, era molt gruixut de la part davantera del tronc i molt

cada

curt;

vegada

en

se'n

el paper que els toca de representar. Uns aniran a

disciplina fer

altres es traslladaran fins a un punt que saben que és un pas obligat per als porcs quan són empaitats, i la resta es reparteixen els gossos de petja

ensinistrats i, acompanyats dels

seus

lladrucs i

grinyols,

s'endinsen per la boscúria

seguint

les petges i el rastre.

canvi ara,

veuen

de

més varietats. Les petges del senglar són inconfusibles: els dos unglots i la peüngla imprimeixen quatre

marques a terra i, a més, el mascle posa les potes del darrera més obertes, obligat pel volum dels seus genitals.

La

majoria de colles de senglaires no maten mai més de dos exemplars. Es trien els animals_grossos per tal de mantenir l'equilibri del vedat.

aquest any és el pitjor que

jo

tingui recordança

en

fallar-ne porcs. vintena han passat al salador i passen la seixantena els tocats del fugidor. en

quant

a

Solament

una

Dels gossos,

no en

tenim

queixa, cada festa lleven porcs. Crec que de la rodalia

aquestos són els millors i, com que no crec en bruixes he tret dues conclusions: tots de la vista

o

patim

o

tenim torts els

canons.

Si la

jornada és fructífera i el senglar és caçat, l'escorxament i el posterior repartiment de les parts de l'animal,

Els components de la colla de caçadors assumeixen amb

Del que portem de cacera,

parada,

65

(Joan Busquets,

de

Matadepera)

entre tots els

membres de la colla de senglaires, es converteix

en

del sopar de germanor Vajol amb motiu de l'acabament de la temporada de

Recordança celebrat

cacera

a

la

agullanenca (1988-1989).

un singular popular.

Hi ha

esdeveniment

caçador que, si la peça important, porta el

morta és

cap de l'animal al taxidermista de la Vajol, en Quim Rubio, perquè el deixi a punt per a poder-lo exhibir. Els

senglaires

de la

Vajol

estan

integrats a la Comunitat de Caçadors d'Agullana i al seu Porc

senglar

acorralat pels gossos.

vedat de

cacera.


cc LlJ

<: a ca

cc

Gent del mas

(5 LlJ Cl

Cros,

acabant

una

carbonera.

Entre els molts oficis que en el segle XX s'han vist desaparèixer, el de la carbonització de la llenya que dóna el bosc ocupa un lloc

important. La revolució tecnològica i la prepotència del petroli han propiciat el declivi d'aquest ofici artesanal, que, com en altres punts geogràfics, havia proliferat en aquestes contrades vajolenques. Fer carbó vegetal era un dels puntals econòmics de la Vajol; el procés per a fabricar­ lo era llarg, carregós i extremadament complex. Abans de començar a carbonar s'havia on fer la pila seguidament, es procedia a la neteja de

d'escollir ellloc

i,

matolls i d'alzines

següent en

pas

era

amuntegar

empilar,

la

la

llenya per

ja

era a

qual

cosa

forat al mig de la xemeneia.

pila,

llenya

s'havia

L'alçada de la pila depenia de les càrregues contingués. Algunes piles podien arribar a produir seixanta càrregues (dotze càrregues equivaldrien a 1.400 quilos de carbó). Una pila de quinze a vint càrregues podia tardar vuit dies en cremar; una de més gran podia fer-ho durant uns quinze dies. Un cop guarnida la pila amb una cobertura, que

base de branquetes que prensaven fortament l'estructura, la carbonera s'enterrava amb

a

punt, el consistia

de la

muntar l'estructura

permetia

la

fos possible. Els trossos d'aprofitar a dins. La branqueta petita es posaven grossos servia per a abrigar la pila per fora. com

procés productiu del carbó cabassos, magalls, tràmecs, destrals, raspalls o rasclons, arpelles per a escaldar, una tola per a tapar el forat superior

de la carbonera. Això es podia fer amb sistemes diferents: toc dret, vuit creuat en escala o emmarzerat. Cadascun

d'empilar, tant

terra cuita.

escarransides, que

s'aprofitarien per a l'aplanament del terreny. Després s'utilitzarien també alzines i altres arbres crescuts. Quan la plaça carbonera

A l'hora

deixar

que serviria de

un

En el

s'utilitzaven

carbonera, la burja per

a

fer baixar la

ganxo per quan s'entravessava un tronc al mig. També es feien servir els esclops, que permetien als carboners acostar-se a la pila

llenya

sense

i

un

temor

a

l'escalfament del terra.

Per encendre la pila, es tirava foc i llenya seca dins la xemeneia; des d'allí, el foc es


el foc es podia revifar i acabar per cremar-ho tot. La terra treta s'havia

vigilava

d'escaldar, netejant-la i rampinar-la per treure'n els rocs i la porqueria, perquè quedés ben fina. Les eines que s'empraven eren el raspall, el tràmec i les pales per a tornar-la a enterrar Carro de

carboner. Pirineus.

propagava de dalt a baix i tendia costats on hi havia menys llenya. Un cop posat el foc dins la

s'havia

baix,

d'aguantar

tres

o

a anar

cap als

carbonera,

quatre dies

a

nivell

terra. S'hi posava

llenya, per al consum, al matí. Fins que la llenya es torrava i, aleshores, es feia pujar el foc a dalt. Després s'omplia l'ull de la pila amb llenya, fins a dalt a

..

de tot, i es deixava en respiració, oberta. Un cop el foc havia calat a dalt, s'havien de fer uns forats a tot vol i fer-lo baixar fins al lloc on s'havia encès. A la part baixa de la carbonera hi solia haver quatre forats o espieres, que permetien controlar l'entrada d'oxigen a l'interior de la

pila, aconseguint-se, així, que la combustió fos lenta i es pogués apagar-la o ofegar-la quan el

carbó

estigués

Cada vuit

operació

fet.

o

deu hores

consistent

es

feia la bitllada,

afegir bitllots o trossos de llenya seca a la pila, per l'ull de la xemeneia, per tal que el foc no s'apagués. Aquesta operació es feia amb l'ajut de la burja, a fi i efecte d'arribar fins al fons de la pila. en

Normalment el carbó es considerava cuit quan la pila carbonera ja no treia fum. "Quan el fum surt blau, vol dir que el carbó no és cuit; quan no surt més fum blau, vol dir que el carbó ja és fet", deien els entesos. Per treure el carbó d'una pila, es feia de mica en mica. Es retirava la terra d'un tros, de dalt a baix; es treien les peces carbonades i es tornava

a

tapar

de

seguida, perquè

si

no es

...

El carbó cantava; de seguida es coneixia si tenia o no qualitat per la fressa que feia. El trasllat del producte cuit, posat en

sarrions, de la carbonera als llocs de més fàcil transport rodat, es feia amb matxos de bast i gent. Un exemple concret d'aquesta activitat a la Vajol el tenim en l'ordre del governador de Girona, de l'any 1770, en la qual s'obliga els vajolencs a transportar el carbó obtingut, sobretot el dels boscos d'en Barris i d'en Quera, a la fàbrica d'armes de Sant Sebastià de la Muga i a la farga Rocabertí, en el terme de

Sant Llorenç, per

a la fundició de ferro. Els molts dies que els carboners havien de passar sols al bosc feren que s'estructurés la seva forma de vida, establint-se entre ells unes lleis i un argot particular i, fins i tot, es bastís

tipus d'habitacle conegut amb el nom de o cabanya, que s'aguantava a base de pedres i fang i es cobria amb branques un

barraca

inclinades que impermeabilitzaven el seu interior. Una porta, que s'obria i tancava amb un altre feix de branques, i una xemeneia, per al foc que escalfava el recinte, eren les seves úniques obertures. Ara pràcticament ja no s'utilitza el carbó vegetal; es fa servir, si de cas, en ben poques

ocasions,

com a

l'hora de fer barbacoes. El

el

butà, propà i el gas natural, a més de l'electricitat, l'han anat bandejant definitivament d'ençà del final dels anys cinquanta d'aquest segle. De carboners ja tampoc no en queden; de segur que els nostres boscos, ara tan bruts i atapeïts, enyoren els carboners i els

llenyataires.

67


El

suro

de la

Roca del Bolet, de camí cap a

la Vajol.

68

L

,alzina

(Quercus suber), adaptat a aquest paisatge, és una planta cupulífera que pertany un

arbre ben

� la família de les fagàcies. Es un arbre de tronc torçat, amb branques baixes,

vigoroses, recargolades

com

si fossin tirabuixons, rogenques i d'escorça llisa, quan són joves; més endavant

és arrugada i d'un color

cendrós, que es cobreix fàcilment de molsa. Les petites fulles, de color verd llustrós a la cara de sobre i blanquinoses al revés, són ovals, dentades, i persisteixen dos

o

tres anys, tot i que

renoven

any.

relativa pluviositat (700/800 l/m2 per any), però no admet l'excessiva humitat ni tampoc les Necessita

surera

es

parcialment cada

una

temperatures baixes; per això no és habitual de trobar-ne per sobre dels 700 metres d'altitud ni per sota els 300, per allò de la inversió tèrmica, la boira i el

fred.

cinc-cents anys. La fusta és molt dura i compacta, difícil de treballar i, més que res, serveix per a fer anar la calefacció. Se n'obté un bon carbó.

Com

a suros

seva

proximitat al municipi, entre

Creix d'una manera lenta i uniforme; arriba, generalment, a una altura de deu a dotze metres, de vegades a vint

tenim,

i, fins i tot, per sobre d'aquesta

anomenat el

El diàmetre oscil-la entre mig metre i un metre i mig. Té una llarga vida; arriba fàcilment als cent-cinquanta anys; fins i tot els supera. N'hi ha que han arribat als

alçada.

monumentals

i seculars, propers en incidència a la Vajol, per la

d'altres, l'alzina

de la font de la Cortada i el suro de la Pubilla, en el terme de Darnius; el suro surera

Fadrí, de can Bech de Baix; el suro de can Perxés i el suro de la Roca del Bolet, situats tots tres en el tram de la carretera d'Agullana a la Vajol; el suro de la font de cal Rabit (mas Molines), en el


"Es

manté,

en

surera, que de

canvi, l'alzina

sembla arbre malaltís -excepte quan floreix, que és per Sant Joan de juny. S 'acoloreix lleugerament de morat. Es un arbre

vegades

un

desordenat, les branques es converteixen en colzes, té molta

angulositat.

Però

jo

no

faria cap

crítica, perquè produeix el

suro,

que ha estat i encara existeix. Sento dir, als peladors, que aquesta alzina pateix, perquè ha de fer, cada deu anys, almenys, el suro de la soca". una

riquesa

Pla

Josep

Pila de

terme en

d'Agullana,

el terme de la

i el

Surotell,

Jonquera.

L'alzina

suro

surera es

de cal Guixeter.

distingeix

principalment de les altres alzines pel notable desenvolupament de la cobertura suberosa del tronc i de les

seves

seu

branques;

que té de crear capa de telloqen quan se li ha separat el seu abric protector, i també per l'homogeneïtat de la puresa d'aquest teixit suberós, de per

l'aptitud

una nova

propietats físiques i químiques extraordinàries que,

gaudeix

a

més,

d'una estructura

pràcticament impossi�l� .de reproduir de forma artificial.

Ramat d'ovelles

dins

una

sureda.

L'element més

suberosa, és

suro, que té per

missió les

és la a

seva

dir, el

principal

protegir-la

calors,

69

apreciat

d'aquesta espècie zona

(1897-1981)

dels freds, de

dels insectes i dels

incendis. El suro, que és pràcticament del món un article d'ús

arreu

forma part, juntament amb els alzinars, les castanyedes, les pinedes de pi bord i les de pi pinyoner, de l'ecologia i el medi ambient de la Vajol i esdevé una matèria primera excepcional, vinculada amb una indústria centenària

quotidià,

que ha proporcionat una bona font d'ingressos a moltes famílies de les comarques gironines que viuen de 1.0: seva explotació i transtorrnació.


Apilant el

suro.

70

Ala

Vajol

es va

primer capítol

escriure el de

l'activitat surera a Catalunya. A França, ben aviat la producció es va fer insuficient, davant la creixent demanda de taps per als seus

vins, i

es va

continuar

amb l'explotació de les suredes en el vessant sud dels

forma cap al cor, el la perifèria i a sota d'aquest pren forma l'escorça mare a escorpit. La zona

cap als trenta anys de vida de

suberosa

periòdicament,

La fusta

suro

un

es

cap

a

traba, dones, permanent moviment es

en

i pendent del fet de créixer en el cor de l'arbre. Això explica l'aspecte rugós, torturat, de

l'arbre. A partir d'aquí, i fins més enllà dels cent anys,

l'operació mitjana

repetirà

es

amb

d'unes deu

una a

dotze

collites. El llevaire fa

una

prova sobre la

cara sud de l'arbre per tal

Pirineus.

clivella sota aquesta doble influència.

vajolencs.

Cada vegada que

l'alzina la pell, a sigui, el suro, es pot ben dir que l'arbre va de "part". El període de gestació ha durat,

moment és

D'aquí ve la proliferació de llevaires

l'escorça, que

surera se

Com qualsevol arbre, el suro creix per zona concèntrica,

però la seva força productiva és, a la vegada, centrífuga i centrípeta a partir de la capa anomenada líber, que és teixit viu que assegura la circulació de la saba.

un

com a

li

a

arrenca

mínim,

Catalunya

es

es

nou

anys;

a

produeix, però,

cada dotze a més anys. La primera lleva a

"despeligrament"

es

produeix

d'assegurar-se que el teixit suberificat es desprèn. Si el bo, fa sobre el tronc, d'i ,30 metres, mínima l'alçada un tall circular amb una destral a

de fulla

petita

i esmolada.

Esqueixa longitudinalment l'escorça, també amb l'ajuda d'una destral. Finalment, de

manual, i servint-se del mànec de fusta de la destral a d'un bastó anomenat burja, manera


Suro "El Fadrí"

(entre altres), la

emplaçat

a

carretera

que

d'Agullana

a

va

La

Vajol. Xica Nou i el

seuu

"pelant" que actua

com un

tascó,

gendre

un suro.

treu el

suro.

La lleva s'efectua

en

estiuencs, aturant-la

els

mesos

en cas

pluges contínues i seguides calor excessiva, amb vents càlids, per no contribuir a la dessecació de la capa

de de

seguit

es

neteja

el peu de

l'arbre, fent també algunes incisions verticals mare,

preludi

en

l'escorça

del que, al cap es coneix com

d'uns tres anys,

l'operació

dessecació. Més tard, l'apilador amuntega el suro que serà portat cap a la seva destinació. Una vegada llevat el suro, la part despullada (escorpit), d'un groc pàllid, es torna vermella. Hi ha qui diu que això li passa

perquè l'arbre es mostra avergonyit, quan perd la

generativa. Tot

les pannes, que seguidament deixa a terra amb la part de l'escorça cap avall, a fi i efecte d'evitar una excessiva

de ratllat, que

es

fa

vestidura; resulta que el color vermellós es deu a l'oxidació deis tanins que es traben en i pren color cendra, passant,

temps s'enfosqueix finalment,

i març i que serveix per a reduir les esquerdes del futur

marró fosc i

la

de

reproducció i facilita, vegada, la seva posterior

l'arbre, proveït

71

de recomanacions, com evitar lleves abusives, fer-les amb molta cura i respectar el lapse de temps que calgui entre lleves i que permetin poder gaudir de la seva pell, produint a

l'arbre el

menor

dany

possible.

a

agafar un negrós.

un

color

L'any de la lleva s'escriu, en forma de número, a la casca capa mare; el suro, una vegada llevat, començarà

a

un

viatge a

extracció.

Estripat

produeixen serioses pertorbacions biològiques; d'aquí que es facin una sèrie

contacte amb l'aire. Amb el

entre els mesos d'octubre

suro

generosa, es deixi despullar de la seva escorça i es regeneri, cal no oblidar que el seu recobriment li és necessari i que en treure'l se li

i deixat al peu de arriba el tallador que, d'un ferm ganivet, talla

L'edat del suro, una vegada llevat, es pot conèixer comptant el nombre de capes que presenta, que indiquen els anys de formació en l'arbre.

Encara que l'alzina surera, tota

que possiblement acabarà en forma de tap, agafat a l'interior del coll d'una ampolla de cava a d'un vi de

gran "reserva", a potser formant part d'una capa aïllant que recobrirà l'interior d'una

càpsula espacial.


Aclarida/Estassada/Neteja

-

Control del

sotabosc.

Alzina botànics.

Any

surera

La

-

Quercus suber,

-

gruixa

any. Assaonat

que creix el

Suro que

-

per als durant

suro

és madur i

ja

es

un

pot

llevar.

Banyarricard/Banyarriquer Insecte negre, llargues antenes, que obre galeries en el suro es menja la soca. Bitxac/Bernat L'arrel principal de l'arbre. -

de i

-

Born en

la

-

La panna que

es

comença

Suro que

es

treu de les

a

formar

soca.

Brancada de l'alzina

-

branques

surera.

Rusc d'abelles construït en un tros de suro de forma cilíndrica. Buidar (llevar) Consisteix en colpejar el tall vertical, fet tangencialment a l'arbre, amb el revés de la destral, per separar la panna de Buc

Burricaire

-

Cavall de dos/Cavalleria de tres

-

pelador,

Cimal amb el

l'arbre.

Burja Pal de 10 a 12 pams de llarg, que utilitzen els peladors per a arrencar els suros Burro/Burricaire

pelador

en

la

seva

Operari que segueix el feina; tragina el suro a coll, -

amb bèsties o amb carros, des del peu de l'arbre al carregador o lloc on s'ha de fer el

o

Suro de pela que estava

-

fusta. Creu/Enforcadura

-

branques principals Cubicar

-

qual

es

Calabroua

-

Buit de la soca, quan

es

podreix. -

Gruix de la capa suberosa. Suro bo que es deixa en la part alta -

de l'arbre. -

sencer

un

la

El punt d'on arrenquen d'un arbre.

Calcular les peces d'un rusquer,

pràcticament a cop d'ull. Cuca Eruga (Bombyx dispar)

de gran'

voracitat, que deixa sense fulles l'alzina surera. Despelagrinar Llevar el suro pelagrí, per primera vegada. Destral Eina del pelador. Didal La closca rasposa que cobreix la gla. -

Capejar Tallar l'extrem d'una peça de suro per conèixer-ne la qualitat. Carbonar carbó.

Castigar pelada

-

el

Fer suro

carbó, -

anterior.

o

convertir la llenya

Pelar la

soca

més

Discolar (llevar) treure la panna de

-

de la

És

-

Camisa És l'escorpit, però quan és i cobreix tota la soca de l'arbre.

en

contacte

-

Calibre

Calçó

en

menja

-

rusquer.

Escales de

Larva de diferents insectes.

-

gran enemic del suro, del

les

-

tres homes.

pelagrí.

Corc

-

alts i grossos.

de dos

amunt

-

Consisteix

l'arbre,

en

acabar de

amb

l'ajuda burja.

del

mànec de la destral o amb la Eixarcolar Arrencar la vegetació que neix -

al voltant dels arbres

joves

i que hi

competeix

pels nutrients,

la humitat i

Enrasada triar.

Partida de suro-matèria

-

l'espai. sense

.


Escaldat Malura que ataca els suros un cop són pelats. Escamisar Arrencar un tros de suro de l'arbre, de forma que quedi la fusta al

Poda/Esporga

-

o

Ratlla

-

pela

descobert.

l'escorça

que

el suro,

sigui,

o

queda

-

compresa entre el

suro

i la

Espaiat Distància entre els arbres d'una plantació. Esqueixar-se Esparracar-se el suro. Esquena És la part exterior de la panna. Felip Formiga grossa, enemiga dels -

-

Ratllar

que té molts anys,

suro

nombroses i

o

sia, que té

vermell, que

en

es

Rebusca

el

menja

suro

i fa

unes

picades

Trossos de

suro que han quedat recullen per tal d'aprofitar-los. Regeneració Per llavor, per rebrot o per -

al bosc i que

es

repoblació. Rusquer

Suple

-

-

del

suro.

Equival

a

2,256

mm.

produït

pelar

el

suro

Producte

-

per l'alzina o

segonder,

Traçar (llevar)

de l'alzina

Assenyalar

carbonar-se

o

els

que hagin deixar-se en el bosc. suros

de

Suro de marge. Mascle Suro pelagrí molt revingut. Obrir (llevar) Consisteix en fer un o més talls verticals al suro, fins a arribar a la capa

Margener

-

-

-

el

suro

extremadament -

-

Panna de

a

Realització de talls delimitar la panna que s'ha -

Aquells homes que transportaven burros, seguint els camins

-

-

fulla

ampla, traça

un

ganivet de sole entre el ventre de les

pannes i les parteix fent la seva classificació.

pressió, facilitant, així,

Operació de classificar el Cara interna de la panna. Xaspa/Pelagrí d'hivern Suro pelagrí

prima.

s'obtenen de la lleva.

de

fins al lloc de destí. Traçador El qui, servint-se d'un

Ventre

suro

Cadascun dels trossos de

suros

sobre mules i

Triar/Triador

mare.

Orella de gat

reproducció;

d'extreure.

Traginer -

de

-

surera.

Marcar

73

equivalent a l'escorça, surera. Pelagrí o verge,

-

horitzontals per

-

o

per

successives lleves. Suro agafat Que no segueix, en pelar-lo. Tatxa Mostra que es treu, abans de pelar, a fi i efecte de conèixer la qualitat i el gruix del

-

despelagrinar

-

surera.

Suro matxot

suro.

flonjo. Bosc integrat, preferentment,

suro.

Suro flac. Lleva/Pela Resultat de l'acció de

Llenya

l'alzina

Pila de

-

Suro

-

Sureda

-

Panna

la

molt doloroses.

-

-

pelar-se,

a

cada costat, de dalt a créixer, la pela es clivelli per

-

atapeïdes.

Suro de baixa qualitat. Formigat Suro atacat per la formiga. Geniva Costat del suro format per una esquerda fonda en l'arbre. Gla Fruit que produeixen les alzines sureres, destinat a la reproducció d'aquestes i també a l'alimentació dels porcs. Es diuen també miquelins, martinencs i darrerencs, segons la seva maduració. Línia Unitat de longitud tradicional entre

gent

Fer dues ratlles

-

una a

-

El

Flac/Rebuig

la

un suro

allí i no ho faci per l'entremig de la peça. Rebaixí Formiga negra, amb el cap

rebaixins. venes

-

camisa del suro,

-

-

-

Incisió vertical feta en la zona de del suro, que provoca la formació de la

baix, perquè,

fusta.

Fet

vives

branques

geniva.

És

la capa de al descobert un cop llevat

Escorpit (escorça mare)

Tala de

-

mortes d'un arbre.

-

suro.

-

-

suro

que

procedent d'operacions temporada hivernal.

de tala que

es

fan

en

la


Hi vivien óssos

...

74

Vajol es troba ubicada a l'extrem occidental de la serra de l'Albera, un vessant de la qual dóna a l'Ait Empordà i l'altre al Vallespir.

La

A més, iniciant-se al coll de Lli el massís de les Salines, que es pot considerar el perllongament occidental de la serra de l'Albera, bé es pot dir .

que l'espai natural que correspon a la Vajol és pràcticament el mateix.

hi trobem el el roe deis Tres Termes (1.116 m), el Puigneulós (1.263 m), el coll de la Maçana (928 m), el Pení (610 m), Sant Salvador de Verdera (670 m), el coll del Portús (279 m), el coll de Panissars (326 m), el coll de Banyuls (357 m), el coll de En aquesta

carena

puig Pinyer (945 m),

Belitres

(202 m)

i d'altres.

El vessant nord es caracteritza per la seva mentre que el que dóna al Principat és més trist, més pelat, si bé encara existeixen irnportants zones de boscúria. Es una serra on

frondositat, de l'Albera, d'una altra banda, acaba a la serra de Rodes, al cap de Creus, que és el punt més al nord-est de la península Ibèrica i, per tant, el La

serra

lloc per on surt diàriament el sol.

primer

abans, emparats per

l'espessor els servia

del sotabosc que i

d'amagatall

l'atapeïda fullaraca que els servei de jaç, hi vivien óssos, llops i porcs senglars; els dos primers tipus d'animal

ara

malauradament s'han extingit; l'ós encara se'l caçava al començament del segle XX, el

llop

va

desaparèixer just pels l'any 1900.

volts de

Altres mamífers d'aquestes muntanyes són el teixó comú

(Me/es me/es), la guineu (Vu/pes vu/pes), la fagina (Martes toina), el talpó muntanyer (Microtus agrestis), l'esquirol (Sciurus vulgaris), el turó (Putoris putoris), el gat fer (Fe/is sy/vestris), el gat mesquer (Genetta genetta), el liró gris (Glis glis), la rata cellarda (E/iomys quercinus), la


els rius de la

zona es

tortugues d'aigua

troben

i al riu

Anyet

hi ha truites.

Ajuntaments d'ambdues parts d'aquesta zona pirinenca han creat

objectiu la

associació que té per vetllar per la defensa,

una

protecció

i el

desenvolupament

racional de

la flora, la fauna i el El cim del

Puigneulós (1.263 m).

llúdria

comuna

(Lutra lutra),

L'escurçó pirinenc (Vipera aspis) és una serp de la qual es diu: "Si et pica un escurçó,

etc.

Hi viu

una

raça bovina

autòctona, que

es

no

presenta

en

dues varietats: la vaca fagina, que té el fenotip d'un animal molt petit, d'1 ,10 a 1,25 m d'alçada; la capa és de color de palla torrada, molt sòbria i resistent, capaç de suportar el fred de l'hivern i la tramuntana, que aguanta malament la vaca negra, que, segons es diu, és la més antiga i nombrosa de l'Empordà, talment com la fagina ho és, en

però

calor; i la

nombre,

a

la

Catalunya

...

indrets, que per la part francesa abraça des de Ceret fins a Cervera de la Marenda, i per l'espanyola des de Portbou fins

a

Maçanet

de

Cabrenys.

temps de

l'extremunció". Cal, en cas, atenció mèdica urgent i l'administració del sèrum antiofídic.

Pel març de 1986, un total de 3.428 hectàrees d'aquesta

Especial esment es mereix l'existència de l'única població de tortuga mediterrània de terra (Testudo hermanni

d'Interès Nacional, amb la inclusió de dues reserves naturals. El massís de les Salines està també inclòs en les zones del Pla General d'Interès Natural.

qualsevol

robertmertensñ de tota la península Ibèrica. També

en

part del Pirineu foren

declarades, pel Parlament de Catalunya, Paratge Natural

Nord.

En l'aspecte ornitològic, destaquen l'àguila daurada (Aquila chrysaetos), l'àguila cuabarrada (Mieraaetus fascinatus), el duc (Bubo bubo), el corb (Corbus corax), el ballester (Apus melba), el roquerol (Ptyonoprogne rupestris), l'oreneta, la perdiu,

la codorniu

tens

patrimoni

històrico-artístic d'aquests

Massissos de

l'Albera i de les Salines

(dibuix:

El Punt).

75


Sureda cremada. 76

Dissabte

19 de

1986. AI

juliol

migdia,

de

vist des

de la Vajol, del costat del Portús s'aixeca una negra i

brucs, gatoses, suros, pins, castanyers, xiprers, oliveres, vinyes, hortes, prats, pallisses,

columna de fum.

telefòniques i de pals llum. Són com enormes teies ardents que dansen

El brot de foc porta molt mal

abrandades per la tramuntana.

antipàtica

caire,

a

causa,

persistent

sobretot, de la

tramuntana que

l'empenya

120

per hora.

uns

El fum envaeix el cel i el sol sembla com si acluqués els ulls, tot atravessant-Io amb els seus raigs d'un vermell descolorit i depriment. A sota, les flamarades són cada

vegada més grans i nombroses. Tot de pressa, el foc

A

mitja tarda,

l'alarmant

noms

Requesens. Quatre que aviat passaran a

de

l'anonimat. Un jove soldat, destinat al Pení, sofreix greus cremades. Uns quants bombers són assistits d'intoxicació a l'hospital de Girona ...

fumarola i el fort olor de cremat

i fortíssima

quilòmetres

de línies

zona

es

menja

arriba a gran part del Gironès i al Baix Empordà, alhora que escampa volves de cendra que es fiquen per tot arreu. El cel fa basarda. A la Vajol hom pensa

que, en cas que el foc pugi per la muntanya, l'interior de les mines pot

ser un

bon

refugi.

Les tortugues es cremen dins la seva closca, els ocells cauen encesos del cel, els esquirols, els senglars, els conills, les serps, les guineus, les genetes, els gats salvatges, els uns i altres, eriçons trobant-se atrapats, atemorits, fugen tot cremant-se i busquen ...

Quatre tripulants d'un hidroavió francès, que participava en les

quelcom per

tasques d'extinció,

en

estavellar-se

moren en

l'aparell

en

la

a

salvar-se. Es

converteixen, al mateix temps, foc.

mitjans

de

propagació

del


Els pobles, les masies i les urbanitzacions que les flames envolten durant el seu recorregut també resulten afectats. Mentre les campanes

forestals,

de les

territori.

esglésies toquen

sense

parar, dins la confusió i el pànic del moment, els veïns de molts lluiten per

en molt poc temps canvien la seva verdor pel color gris de la cendra i el negre del dol, alhora que un impressionant silenci envaeix el

la dreta,

encara crema

costat de

Darnius;

continuar cap

a

a

pel

per sort no la Vajol.

Hom pot

contemplar l'apocalíptic espectacle

del foc

fins al castell de

controlar les flames atiades per l'accelerat vent resulten

El diumenge, de tornada, és millor passar per l'autopista,

totalment insuficients.

puix que en determinats trams de la carretera general l'asfalt és tan calent que, fins i tot,

I així, milers i milers d'hectàrees, principalment

paisatge és desolador; tot és una fumejant carbonera que, va

municipals salvaguardar els seus béns materials i familiars, patint d'angoixa i de ràbia davant la impotència per la magnitud de l'incendi, ja que els mitjans humans i materials per a poder termes

rodes dels cotxes que hi circulen. De banda a banda el

escampat en diferents fronts. L'Albera, la serra de Rodes,

Figueres

...

fi ns al mar. com si es tractés d'un enorme camp de batalla. ..

rebenta els

,

pneumàtics

de les

Sureda, dos anys

després delfoc.

En tot temps hi ha incendis forestals,

hagut però no

cal ésser llumeneres per a entendre que els fenòmens naturals, com pot ser el llamp, no són els únics que provoquen el foc. Hem de cercar també l'acció directa de la mà de l'home, sigui per

omissió, per descuit

pitjor

dels casos, per

o,

en

el

agressió. 77


El castell roquer de Cabrera, ara

jet

una

ruïna.

78

restaurant, es pren un trencall de la carretera de la Manrella i tot remuntant un espaiós camí vorejat d'alzines i de

1074 i 1095 s'esmenta la "roca de Cabrera" com a Ilmit d'un alou anomenat Vilarbell, que era possessió del monestir de

de Lli, al castell de Cabrera,

castanyers, passant per alguns

fins al cim de la muntanya de les Salines. Això és millor de fer-ho a l'estiu, quan el temps és més segur, amb un bon esmorzar al sarró i ben

rierols i per l'emplaçament del

Sant Pere de Camprodon. Dins la mateixa centúria, pels volts de l'any 1074, es parla del

e Vajol,

am a

exemple

de les

moltes excursions que es poden fer des de la tenim la d'anar, pel coll

disposats

a

caminar de valent.

Malgrat que la major part d'aquests recorreguts són pel terme de Maçanet de Cabrenys, és justament partint de la Vajol que es fan més i

lògics captivadors.

dipòsit inicial que proveeix d'aigua la Vajol, s'arriba al

coll

de Lli, on l'ossada de l'antic mas del mateix nom encara

aguanta. es continua pel serpentejant i sempre ascendent camí, s'arriba al que fou, en el seu

Si

temps, estratègic, protector i vigilant castell roquer de Cabrera,

ara

fet

una

ruïna,

situat dalt d'un escarpat cim, Deixant

enrere

vaqueria de convertida

l'antiga

can

en un

uns

a

850 metres.

Barris, avui modern

En documents dels anys 1003,

"castrum de Cabrera"

en el al comte de fidelitat jurament Bernat II de Besalú per part dels seus vassalls.

Durant els

segles XI, XII i XIII possessió dels de senyors Serrallonga i de Cabrenys. L'any 1288, els el castell fou

francesos prengueren i destruïren el castell. En 1313, Dalmau de Rocabertí es casà

amb Beatriu de Serrallonga i de Cartellà, filla de Bernat

Hug

de

Cabrenys.

La baronia


de

Cabrenys, amb considerables dominis al Vallespir, tenia com a punt central el castell d'aquest nom. Per la banda de migdia del Pirineu, dins el seu domini hi havia

Maçanet i el castell de Cabrera, bastit de nou per la

guarnició permanent. AI final del segle fou definitivament abandonat. Possiblement serví, després, d'amagatall i de lloc de guaita de trabucaires, de desertors i de contrabandistes, molts d'ells fills dels pobles fronterers dels voltants.

família Rocabertí. En el

segle XV, els francesos s'apoderaren de nou del castell,

on

establiren

una

Les terres que l'envolten són d'una gran riquesa forestal i paisatgística. Des de la Vajol fins a Darnius i Maçanet

s'observen, sota els peus del visitant, l'embassament de

Boadella; la planúria empordanesa; al fons, a

i

la dreta

difuminada, la silueta

Segons

la

llegenda,

fou des

d'allí que Rotllà llançà la seva famosa maça. Es tracta d'una vara de ferro de més de 5 metres d'alçada, acabada en una

argolla

i d'on

ja

fa temps

deixà de penjar un fanal, que és conservada al poble i que fou clavada a la plaça de

Maçanet l'any 1834. A la inversa, des de la Vajol, si es mira cap al castell de Cabrera, tot sovint es pot veure la "truja de les Salines" portadora de la sana i, a la .

vegada, emprenyadora tramuntana. Cosa certa,

argumentada popularrnent segueix.

com

arrodonida del massís del

Montgrí,

que fa de

Es

que en una profunda ubicada a la muntanya de

creu

divisòria entre l'Ait

cova

Empordà i el Baix Empordà, amb el seu apedaçat castell

les Salines, la qual ningú mai ha trobat, hi viu amagada una

medieval al cim; a l'esquerra, la badia de Roses i, per l'altre

costat, el puig de les Salines i el pic de Frausa, fins a les muntanyes de l'Alta Garrotxa. Es

gran truja que quan cria, per por que li prenguin els garrinets, pren forma de núvol; s'enfila cel amunt i crida la seva amiga i protectora, la tramuntana, la qual apareix tot seguit, bufant fort i furient, fent

impossible

l'accés

a

la

seva

llar.

recompensa així, amb escreix, l'esforç de l'excursionista que ha volgut arribar-hi.

La punta de la roca de! castell vist des dels dominis

de la Casa Nova.

Indret, aquest, també ideal per fer parada i fonda, a sigui, fer

a

pausa i esmorzar, tot recobrant forces per a continuar per l'encisador itinerari. una

79


Santuari de la Mare de Déu de les Salines.

80

llegenda associa el nom dels Pirineus al de la maquíssima Pirene, filla del rei del Rosselló, el celat Bebryx, la qual, seduïda per Hèrcules, parí una serp i morí cruspida per les feres quan intentava d'amagar la seva

La

vergonya. Un dels

Salines,

és les amb el qual es

seus trams nom

defineix la zona muntanyenca que va des del coll de la Muga, al límit de la Garrotxa, fins al coll de Lli, damunt la Vajol. El topònim sembla que prové del fet que,

en aquest lloc, els pastors donaven la sal al bestiar.

nivell del

mar.

joves (uns trenta milions d'anys) i estan compostes de materials molt forts, la qual cosa fa que l'erosió sigui molt lenta. .

El seu punt central és el puig de les Salines (1.250 m), al qual es pot arribar per un camí on abunden els gers i les carlines (Carlina utzka ssp cynara). Aquí hi ha el santuari de la Mare de Déu de les Salines (1.100 m), construït l'any 1271, enmig d'una vall que dóna aigües al Tec. La tradició

mitjana oscil·la entre 1.000 i 1.400 m sobre el La

seva

altitud

dins d'una

Aquestes

muntanyes són relativament

ens

conta que la

primitiva imatge

de la Mare de

Déu fou trobada per

un

bou,

cova

propera

a

la

capella. L'any 1590, durant les lluites religió franceses, uns deu hugonots, sota les ordres d'un de

tal Lamandra, arribaren a l'ermita. Després d'assassinar l'ermità Pere Sunyer i un comissari del Sant Ofici de la vila de Castelló d'Empúries, feren destrosses a l'església, malmenaren l'altar i trossejaren la imatge de la Mare de Déu. Els devots la repararen com pogueren i la retornaren al seu retaule, on hi havia pintada l'escena de la seva troballa. L'any 1640 fou

esculpida

una nova

imatge,

d'alabastre, i la primitiva

guardà

dins d'una caixa.

es


L'antiga imatge

no se

vents del nord la

sap

actualment on és; la que avui dia es venera és obra de l'escultor maçanetenc Josep Verdaguer i Sales (1838-1883). L'actual ermita correspon a reforma total de l'antic santuari, feta en el segle XVII. una

tancada que de migdia.

placeta queda a la banda

Davant el santuari es troba la font de les Salines a deis Tres Raigs. Per la fredor de les

aigües

seves

es creu

que

aquestes provenen del Canigó.

La porta lateral és la de

l'antiga església romànica, però en la del capdavall hi ha esculpida la data de 1687. L'església és d'una nau, amb absis semicircular; darrera

d'aquest se n'afegí un altre més petit, destinat a fer de sagristia. L'antiga

casa

rector i la de

l'ermità,

de

l'església,

estan

en

angle recte,

conjunt

a

Des de la Vajol, el trajecte per al santuari passa pel coll de Lli (748 m), el castell de Cabrera i el puig del Faig a anar

(925 m). de

del

llevant

disposades

de forma que el d'edificis arrecera dels

Des del santuari es pot pujar dalt del-pic de les Salines (1.331 m) i fins a la màxima

a

elevació d'aquest sector pirinenc i de tot l'Ait Empordà, el

roc

de Frausa

(1.450 m).

El

També al

roc

de la

repetidor.

Campana

(1.398 m) i a la cota (1.437 m), on arriba

del Moixer una

pista

asfaltada que porta a les installacions de televisió i des d'on es descobreix, tot d'una, es puja, el majestuós pic del Canigó (2.784 m). Des d'aquí es veu tota la plana empordanesa, per una banda; per l'altra, el Vallespir, el

mentre

Rosselló i tot el Pirineu oriental. Pel cantó del Vallespir destaca el puig de Pedrisses (1.331 m), el pic de Fontfreda (1.094 m) i el pas de Boleric. Més

endavant, la

Excursió

a

les Salines.

Estiu de 1994.

carena

perd

altitud

que es passa pels colls de Ceret (1.230 m) al de Lli i al de les Illes, que comuniquen aquest poble del Vallespir, situat a la part baixa de la vall de les Salines, amb a mesura

la

Vajol.

81


Cami de l'exili i

d'unfutur

incert.

82

A

la la

Vajol, ben a prop de paraula "Benvinguts"

que hom traba escrita monumental pedra de granit, col-locada just a l'entrada de la població, tenim una font que és tot un testimoni d'aquesta expressió. Es tracta de la font anomenada de l'Amor, amb els

Manrella, hom hi traba molt

pintada

una

expressiva;

diu:

"Merda".

en una

retrats, pintats

pel polifacètic

alcalde Giralt, del president Companys i de la seva muller, Carme Ballester. Hi ha un rull de cabell que Ii va enviar ella, posat sota la imatge del president, i la flor que ell li va enviar des de l'exili, sota la

imatge d'ella. En el monument al Miner, una fita de pedra treta del coll de la

També hi ha

una

placa de

drama històric de tot un poble, simbolitzat per mitjà d'un dels seus líders.

recordança del

Davant mateix de la font,

l'Associació Amical de Mathausen, que reuneix els camp de concentració nazi, ha erigit un monòlit que duu aquesta inscripció: "Les víctimes del nazisme i llurs familiars al

supervivents d'aquell

president màrtir Companys".

"Davant d'aquesta pedra el President emprengué a peu el camí de l'exili". Per Catalunya: Companys».

"Lluís

Lluís

a l'era de can de les masies més antigues de la Vajol; un lloc promogut i cedit pel mateix alcalde, que l'ha convertit en una mena de temple nostàlgic

Tot això és

Canta,

i

una

espiritual.

Placa.


Aquesta placa d'homenatge

la

inaugurar, l'any 1979, l'aleshores president de la Generalitat, Josep Tarradellas. Va ser el mateix any en què es

va

constituir la Comissió d'Actes Lluís Companys. va

preservar-los dels bombardeigs, es guardaren aquells tresors. Una mina que Giralt ha aprofitat, una vegada on, per

demostrar les seves artístiques, ja que ha pintat a l'interior d'una de les

més, per

a

dots

l'exili, que continua al local de La Camèlia, on

dependències els retrats de tota una sèrie de destacades figures polítiques que es van exiliar passant per la Vajol.

història d'aquest acaballes de la Guerra Civil, es reflecteix en les imatges recollides en el vídeo-documental titulat Tresor

La següent parada és, tot provinent del coll de Lli, el petit poble veí de les Illes, el primer de la Catalunya Nord que es

seves

Però la placa no és res més que la primera evocació de la ruta de

l'atrafegada poble, a les

en

perill,

en

el

qual

es

destaca,

de l'encobriment de les obres del Museu del Prado.

troba

ja

dins l'Estat francès.

especialment, l'episodi

La ruta de l'exili inclou també una visita a la mina Canta, lloc

Allà, el guia aprofita l'ocasió

83

explicar una anècdota protagonitzada per Companys, per

a

Els

camí de l'exili. Va succeir al restaurant dels

Trabucaires,

nens

de

la guerra. on

el

va demanar una la francesa per dinar; després de menjar-se-la, es va adonar que no portava diners

president

truita

a

pagar. L'amo del no va pas voler cobrar-li. per

a

restaurant

La següent parada, ja de retorn a la Vajol, és el coll de la Manrella, on hi ha l'altre monument dedicat al president Companys, el qual fou Josep Tarradellas tomàa la

Vajol seixanta anys

després.

inaugurat l'any

1981 per

Heribert Barrera, que moment

aquell president del de Catalunya.

era

Parlament

en


Negrin

i Azaña,

presidents respectivament,

del

Consell de Ministres i de la Segona República Espanyola.

84

La

Guerra Civil espanyola

(1936-39)

va

costar cents

de milers de morts, molts

seva

victòria, trobaren el camí

obert per a dictadura.

implantar

una

forta

de les presons i

una

llarga

llista

d'execucions.

tot

emprant les

República

Aquells darrers dies, a Maçanet de Cabrenys, on residia Martínez Barrio, hi havia la presidència de les Corts; a a la masia de can Bechde Baix, hi vivia el doctor

Bahamonde (1892-1975), el més significat, se sublevaren armes

contra la

establerta. Amb la

i de gudaris, tots immergits dins un clima de desconfiança i de por, cosa ells

Agullana,

El 26 de gener de 1939 caigué Barcelona, el 4 de febrer Girona i el 10 del mateix mes els franquistes ocuparen la resta de Catalunya. Van ser tres anys llargs i cruels, durant els quals uns quants militars, entre ells Francisco Franco

guàrdies d'assalt, de carrabiners, de mossos d'esquadra

més dels necessaris des del

punt de vista militar, cents de milers d'exiliats i, com a mínim fins a l'any 1943, un ús massiu

de

Negríh;

també

a

Agullana,

a

Parellada, s'hi estaven el general Rojo i els components can

de l'Estat Major central. A les escoles hi havia installat el

Ministeri d'Estat, al qual anava i venia el seu titular, Alvarez del Vayo, i a ca l'Amador Bech trobava installada l'ambaixada de l'URSS. Per la zona hi havia un gran nombre d'alts càrrecs, de funcionaris, es

que també es podia notar en els mateixos soldats, puix que cada dia era més pròxim l'avanç de l'enemic. A dalt de la Vajol, al fons d'una petita vall i situada al bell mig de grans prats, hi ha una esvelta casa pairal del començament del vuit-cents; és can Barris. Es pot considerar que

aquí,

en

aquesta

casa,

va ser on va

finalitzar la

Segona República Espanyola, en sortir del país per aquestes muntanyes,

a


peu, el

president de la República, Manuel Azaña Díaz (1880-1940), després d'haver

pernoctat, el

3 de febrer de la masia de can Bech, d'Agullana, i arribar a les onze del matí següent a can Barris, acompanyat d'una filera de

1939,

a

cotxes.

A més d'Azaña i de la

seva

esposa Lola (Dolores Riva Cherif, 1904-1993), hi havia una sèrie d'acompanyants, entre els quals figuraven el seu

ajudant, Parra;

el

seu

policies,

començaren a a poe a poe, per un camí pedregós obert entre matolls des del coll de Lli, seguint el qual arribarien a l'altre costat de la ratlla.

caminar,

José Antonio

darrer acte d'un drama històric del seu poble, dirigí unes paraules de comiat als combatents:

secretari,

Santos Martínez, I'exministre de Marina, José Giral Pereira (1879-1962); el president del Consell de Ministres, i el president de les Corts a

"Hemos perdido la guerra. Pero en el exilio al que vamos, la volveremos a ganar. Soldados,

Parlament

Del grup de polítics catalans, un xic apartat, sorgí una veu que digué: "Visca Catalunya!".

Espanyol, Diego (1883-1962). ells, junt amb els familiars

Martínez Barrio

Tots i una escorta de

Aguirre Lecube ( 1904-1960), president de

Un batalló de l'Exèrcit Popular de la República va formar a l'era de la casa, mentre Azaña, conscient que es tractava del

¡Viva

la

República!".

quatre

l'autònom Govern Basc.

Immediatament després de les de les encaixades de mà i dels mots de comiat, el

abraçades, president

i els

acompanyants

seus

iniciaren la trista

caminada.

Unes hores més tard feren la mateixa ruta els presidents de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, i del Govern Base, el lehendakari José Antonio Aguirre i Lecube (1904-1960), com també ho féu Iria i Bosch, president del Parlament de Catalunya.

Josep A

mig camí trobaren el cap del Govern de la República, Joan Negrín López (1892-1956), d'acompanyar el president de la República.

que

tornava c.bo dl Greus

Sembla ésser que Negrín volia el darrer en creuar-la.

ser

w.. _ ... � r ... ),IN¡¡.,;oclfo.lt_

El 5 de febrer de 1939, per la Tarradellas i Joan

Les institucions s'han instal-lai a l'Ait

Empordà, convertit en capital de la República (dibuix: El Periódico).

Vajol, Josep (1899-1988)

creuava

la frontera per anar,

igualment principi,

en

Saint Raphael, més tard París i, finalment, a Saint Martin le Beau.

a

a

85


Personatges històrics que varen passar per la Vajol, dibuixats a la mina d'en Negrin. 86

E

I dia abans que el

d'Auxili de

president Azaña sortís cap a França, havien

Espanyols)

tret, de l'interior d'una cambra

cuirassada, situada

uns

250

metres terra endins de la mina

de talc Canta, de la remesa

Vajol,

quals,

per carrabiners, foren traslladats a la Societat de les Nacions, a Suïssa.

protegits

Els historiadors també hi situen, a la mina Canta, un altre tresor: l'or procedent del Banc d'Espanya, valorat en uns cinc-cents milions de dòlars. or fou posteriorment embarcat cap a Mèxic, en el vaixell Vita, i posat a disposició de l'anomenada JARE (Junta

Aquest

esquinçats, foren

.

convenientment restaurats

Recordem-ne el

seu

pas per

les terres gironines: Peralada, Darnius, la Vajol.

..

aquell També

El fans d'art del Museu del Prado havia estat distribuït per diversos llocs. Un d'ells era el castell de Peralada; d'aquell moment s'explica que totes les obres allí dipositades foren acuradament protegides; la

majoria

estaven enrotllades.

Com que els quadres Las Meninas i Las Lanzas no entraven per la porta del menjador del palau, varen arrencar la sobrellinda de El Crist, de Velázquez, i Los fusilamientos en la

pedra.

en

mateix lloc.

portaren quadres del

es

Prado al

una

de quadres procedents

del Museu del Prado, els

montaña, que quedaren

Refugiats

mas

Descalç,

de

Darnius, propietat de la família a la mina Canta, de la Vajol, propietat dels germans Giralt Canta, confiscada pel Govern republicà l'any 1937, en la qual, durant molts mesas, van treballar un grapat d'obrers portats de Cartagena. Ho feien sota la direcció del tinent i arquitecte Joan Negrín, fill del

Senillosa, i

president El un

seu

del Govern.

interior fou convertit en fortí; amb porta

veritable

blindada,

ascensors,

generador


ciment;

EXPOSITION DES CHEFS'D'OEUVRE DU

MUSÉE DU PRADO $O<ISU "DI

"'·.. '�DU(I.QU.t_'..."ly,.ç,<O<.;:;,�e.'w' Dts

.."'oeTlS�'OH.oUllt

MUSEE

..

�""""'''''''' .. I,.;"

D'ART ET D'HISTOIRE

GENÈVE JUIN.JUIIlET AOÚ¡ 1959 I<,... ,_ ..... "'.""",,,,

,,,..

.. "''''...... � .. ,,O'''''..

a ..... '

_.

,_

...

."

�,....

c

OUVERTURE, \IQ'i>.(lUCOOt"�SI11� •· ..

..

_''',....,

""

_''''''�

...

'

",,,,�

..

:-' .... '.L·'

"',,,to

.",

...

"

'"

I" JUIN

_.tWlll(� .. �.,rf'>QI>,0"< .. !I .. �.. h �n Ç;"'I t ...

cUiSlt .ou ..... SIIQ�.�'

Cartell de l'exposició a Ginebra dels quadres del Museu del Prado.

elèctric

propi, despatxos,

tots els comentaris

coincidien

a assenyalar que qui ho havia fet sabia molt bé què buscava. De vegades apareix qui, amb un plànol a la mà, busca quelcom que algú degué soterrar abans de

passar la frontera, per por que els gendarmes, en fer l'escorcoll, s'ho quedessin. Però, és ben clar que amb el temps, i sobretot al bosc, tot canvia, de manera que si

algú

hi

va

habitacions,

cosa, ara,

disposava

localitzar.

etc. La porta de tres panys, amb

tres claus que custodiaven

persones diferents. A l'exterior, la pols i la pedra trossejada

regalimaven pel vessant, blanquejant tot el peu de

la

fàbrica. La mina estava sota la responsabilitat directa del ministre d'Economia i Hisenda,

amagar

alguna la podrà

difícilment,

"Les mines de talc de la Vajol han alimentat fins ara tota mena

d'insinuacions

cobejances

o

sobre el "tresor de la

República", havia

estat

una

part del qual hi

dipositat

durant els

dies de l'èxode". XA VIER Pirineu

FEBRÉS (1949), periodista. i porta de Catalunya.

La fantasia popular ha convertit el fet en llegenda, i la

imaginació

ha

volgut veure-hi joies amagades i barres cataus de

d'or soterrades; és el famós "tresor d'en

Negrín".

Enrique Ramos, a qui Negrín vigilant absolut del tresor.

féu

Quant a l'or, es diu que el darrer camió que va sortir de la mina ja no va pas poder passar pel Portús. Llavors es va carregar tot l'or damunt de mules i de cavalls i es va passar per la muntanya de les Illes. Diuen que mai més no es va saber res d'ell. Per l'abril de 1974, a l'interior de la mina Canta uns desconeguts havien obert un forat d'uns dos metres cúbics. La fossa havia deixat al descobert un rectangle de

E/

frontera

La mina del tresor d'en Negrín.

87


Monument

a

Lluís

Companys. 88

Tot

i el temps

transcorregut, la Vajol, ha estat de nou víctima

tristament cèlebre, per als catalans, Tractat dels Pirineus, que el 7 de setembre de 1659, a l'illa dels Faisans,

d'aquell

va

mutilar

Catalunya.

En el coll de la Manrella hi ha un monument de granit, de forma piramidal i amb una

llarga escala d'accés, dedicat al president màrtir Lluís Companys. Va

ser

promogut

El monument, situat més a prop del poble de la Vajol, però dins el terme municipal

d'Agullana, ha freqüentment

segons es diu, rutinària dels terrenys fronterers partint del Tractat dels Pirineus, va fer que aital monument, bastit en el

el de Baiona, l'any 1906, la reunió de Llívia, el 16 de novembre de 1983, i la

seguir

reconsideració de la correcció, el 28 de novembre de 1984 tot fent esment al concepte del ...

vessant per

aigües,

on es

decanten les

esmentat en el Tractat

qual el 7 de compleix anys de la signatura. Tot això ha fet

dels Pirineus, el novembre

es trobés, de cop i volta, situat en terrenys de la Catalunya Nord.

seva

Qüestió

política o geogràfica, provocació, un simple ? Sigui com vulgui, ha error

passat

una

incloent-hi el monòlit dedicat

fronterera per aquests indrets.

motiu

parcial i,

1939, passaren la ratlla

estratègics

un

de fites. manat pels que s'ocuparen de fer una revisió

Principat,

1979 i fou

lloc i

de trobades populars i patriòtiques. Però, tot d'un plegat, l'any 1984, un trasllat

dissenyat per l'arquitecte Santiago Boix i Folquer; simbolitza els exiliats espanyols que, l'any l'any

estat

un

un canvi de lloc de la ratlla de la frontera, sobre la base de l'aplicació d'un acord de revisió de final del segle passat, any 1866, al qual va

suposat

...

que

un

terreny d'uns 200

metres de fondària per 200 metres d'amplada, hagi

a

a ser

Companys.

de França,


I, tal

com

algú

ha manifestat, el

monument ha "canviat d'Estat, però no de Nació".

Tant com

Agullana com la Vajol, és lògic, allò que voldrien

és que

es

tornés

a

la situació

trinxera, amb la finalitat, segons ells, de frenar el pas dels vehicles, i, alhora, el contraban per aquella zona, com si d'existir aquest tràfic, amb la llargada que tenen els

Pirineus, solament

es

pogués

anterior, amb la restitució de les fites a la línia d'abans,

passar per

sense

cap altra mena de per no considerar correcte el canvi de frontera realitzat.

Amb tot

compensació,

diferents entitats cíviques i polítiques han reivindicat la Manrella com a part integrant del territori de la comunitat autònoma catalana. S'han

A

sobre, a la Prefectura deis Pirineus Orientals Francesos, que sembla ser que no en tenien prou amb el bullit originat pel canvi de fites, no se'ls va ocórrer res més que obrir una rasa, una mena de

aquell indret.

aquest desgavell,

produït mobilitzacions, marxes, concentracions, signatures ...

de forma totalment

pacífica,

cal

dir-ho. S'ha lliurat un dossier al Síndic de Greuges i al Tribunal Constitucional; fins i tot, la

Trobada reivindicativa.

Comissió promonument

Companys

ha contractat

a

Lluís

un

advocat de París per tal de gestionar el tema prop del

Govern francès.

Parlaments al coll de la Manrella

.

89


Pedraforadada on introduïen el cap del nadó la ira de les bruixes. per tal de preservar-lo de 90

E

I bosc alimenta pors

atàviques

que

subsisteixen

encara

lluna, focs follets que es desprenen de terra, produïts fòsfor d'ossos i també per les cuques de llum.

pel

en

l'inconscient col·lectiu.

Supersticions, filles de la ignorància, hi situen històries d'espectres, bruixes i follets que, amanides amb dosis

No hi ha dubte que és sobretot a la nit que les supersticions i la por es magnifiquen; i no és

d'imaginació i de romanticisme,

d'estranyar que,

troben

en

el bosc el

seu

medi

continuï creient

a

la

en

Vajol,

es

l'existència

de bruixes, les quals, cada setmana, els divendres, al punt

ideal.

De nit, hi ha

qui

creu en

criatures que pidolen des del més enllà; ànimes en pena del

purgatori que

es

manifesten

mitjançant llumenetes que corren per terra i brillen en la gespa de les tombes del tot sembla tenir la cementiri seva lògica explicació: miols de gats en zel, gossos lladrant a la ...

de la

mitjanit,

es

pentinen,

trastegen, es belluguen, surten a fer tabola, en fila índia, a cavall de les

seves

escombres

de cua de bruc i mànec de bedoll (també es feien, amb aquest arbre, els Ilitets dels infants, per tal de protegir-los, precisament, de les fades de la

nit). Les bruixes, segons diuen,

van

voltant d'un costat

i tornen

a cau

esfumant-se

a

l'altre

el dilluns,

com

d'encantament

un

per art cop

complida la dita: "Les nits de divendres, quan tota la setmana ha bufat la tramuntana, les bruixes i bruixots

es veuen

per ballar la

sardana".

Com és de suposar, de bruixes n'hi ha a tot arreu i de tota mena; de bones i de dolentes, de benefactores i de

primeres, que per sort són la majoria, sempre estan ben disposades a ajudar i a protegir la gent de la rodalia malèvoles. Les

mitjançant l'aplicació de les seves arts màgiques; no així


les altres, que han fet un pacte amb el dimoni i obtenen, a canvi, poders malèfics, de tal

Un altre dilluns, tot baixant per la carretera, que es trobava

plegada

de

manera

i banda,

en

que sempre estan rumiant quina malifeta poder fer.

Agullana, del cel,

veritable catifa de

tram de la susdita carretera.

les bruixes

dolentes assisteixen als sàbats, retent culte al diable. Després surten per camins solitaris, i es

Segons

també

es

conta, les

bruixes, per provocar aquestes malifetes, prèviament fan un sot a terra, en un paratge abundant d'herba; orinen al sot

diverteixen provocant

calamarsades,

lliuraren, ploguda

ens

una

juganeres granotes i panxuts gripaus que van cobrir un bon

Principalment per l'agost, que és temps de tempestes i de tamborinades,

banda direcció cap a suros a

malmenant els

sembrats, macant els fruits i provocant avortaments,

i el tornen

a omplir amb la mateixa terra i herba. Com més fondària té el sot, i més abundosament han pixat, més forts es desencadenen els

malalties i morts de persones i d'animals, entre d'altres

calamitats.

91

elements. Estranyes

D'una especial pedregada hom n'és testimoni. Un dilluns a la tarda, en ple estiu i en plena carretera, camí de la Vajol, una d'elles en va engegar una que ens deixà el cotxe ben

i matar i embruixar les persones; odien el fum del llorer i del romaní

abonyegat.

...

posats al foc. Les mateixes bruixes, tot cabriolant per aquelles encisadores rodalies de la

Vajol

a

Ceret,

a

vegades,

entre

udols entramuntanats i

bromejant

pot sentir

entre elles, cantant això:

se

"Al castell de Cabrera, cada dia toca el sol, per assolellar les banyes, dels cornuts de la Vajol". Bruixes a cavall de les seves escombres de bruc. Ninots pirinencs.

dintell de la porta del cementiri.

Les bruixes, a més a més, endevinen el futur, canvien de

forma, poden guarir

Unes altres responen:

les

caricatures ixen del

"Al castell de el sol hi toca

Cabrera, matinet,

per assolellar les banyes, dels cornuts de Maçanet". Que ningú es prengui malament aquestes darreres al·lusions, que volen ésser festives i mai, de cap manera, ofensives. Els contes i les llegendes no són, ni més ni menys, res més que un llegat de la cultura popular que les

generacions d'unes

es

transmeten

les altres. Així, el patrimoni del seu coneixement no es perd amb el pas del temps ni cau en el forat de l'oblit. a


La nevada, per Lluís Roura.

92

parlar del President Companys dol,

LA VAJOL

Com

Com el burell vermellós

perquè

lloc per

jo

Vajol.

Com que del rol,

a

Com

aquell

que busca pau i

faig

que sigui per fer un vol, sé un lloc per on passa: La

encara

Vajol.

un

cua

es

sol,

estar

ser

on

passa: La

Vajol.

França

jo

finals de març va a d'un vol, sé un lloc per on passa: La

que

voler

espanyol,

rossinyol

jo

no va

jo

PE?r

vull

perdre el torn

veure com

el talc

lloc per

on

Febrer de 1994

com

jo

sol,

un

Vajol.

lloc per

on

amb prat i bosc

a

tot vol

ha clavat la seva rel entre la terra i el cel.

passo: La

Vajol. Jordi Serra

Com la gent que viu en aquest ferm sòl, que es queda tant faci lluna

i de tan alta presum vestir túniques de llum.

La Vajol no

mol, un

La Vajol blanca com és mai duu dol

La Vajol, niu de la lluna i el sol,

passa: La que ara al vespre, ara al matí baixen des de Coll de Lli.

La Vajol diuen que ni vol ni dol d'ençà que pot albirar des de la muntanya, el

Sol i lluna, lluna i sol tenen casa a la Vajol. MONTSERRAT VAYREDA

pla.


Vèiem materials per la mina,

vagoneta, pics, pales

i sabonet

i altres eines necessàries

per fer el treball complet. Una pastera d'una casa no

hi

podia ella

sense

pas faltar,

poder menjar

un

El Pendó de LA

està

rouredes i alzinars,

impossible

era

bon pa.

CAMÈLIA

lloc indicat, es veu a l'entrar a la sala i es veu el goig que hi fa. en un

Uns quadres de famílies que són molt apreciats, uns han marxat per sempre altres són vius i estimats. MIQUEL ALBET La

Vajol,

Alcides pren Pyrene que mor en mar de brases. Mai més no ha de cremar aquest paratge bell de nimfes de les aigües

31 de juliol de 1993. Amb motiu de del "Centenari de La Camèlia".

l'exposició

de sàtirs i pastors, de bruixes i babeques i fongs de l'encanteri. Mite pur a frec de tramuntana. Que n'és de prop l'Olimp! ENRIC ROQUET (n. 1943).

"

poble de minaires que els dies van passant, dins la mina i l'hortet. ...

Mina endins tot treballant

Canta, Gravat,

a can

i

a can

tots tres, vida han donat

"Tota la

meva

transcórrer vida

la

infància

va

fent la de la mainada del

a

Vajol,

pròpia poble, és a dir, anar al col-leqi, jocs a la plaça i sentir-se en el bosc igualo més bé que a casa, caçant conills amb llaç, o buscant bolets o castanyes, quan era el temps". MIQUEL CAPALLERAS, pintor. (La Vajol

1933-Figueres 1992).

"

MONTSERRAT SARABIA i MOLERA (Sardana La Vajol, nostre poble estimat­

Maig

de

l'aglà

nodreix estols de suids.

Miquel Capalleras.

...

1992).

"Aquí, on muntanyes,

el vent enfollia les on

durant els

hiverns la neu, el glaç, la pluja,

el vent i el fred retenien la gent

"Remuntant el camí, no ens retardàrem. Els civils fugien.

Dones, infants, carretes, mules, cavalls; hi havia de tot. Alguns encara vius, altres esparracats

per les bombes deis avions o esclafats per les eugues dels carros. Jo anava com

Una fantasma de bromes s'encavalca a la Vajol. El do de Zeus,

Manipulació, de

Grida i el

borratxo

...

-

-

mirada més desconfiada, la més convencional, la mà més egoista i la passa tota vacil·lant. Així vivien els conills, que abundaven aquelles

paraula

contrades. I la gent feia, també, una

mica la vida dels conills».

".

PERE CAMPSOLINES (nat el 1917 a can Barris La Vajol). Un home per un sac de blat; Edicions

Clancier

dins de llurs cases, tothom n'havia de portar els senyals. El pit havia d'ésser més dur, la

Guénaud; París,

1987.

JOAN BAPTISTA XURIGUERA La Vajol, any 1938.

93


CLARA, Josep: Els fills de la llum. El corral del Vent; Carles Vallès, editor; Figueres, 1988.

Bibliografia ALMÀ

LLUBET, Josep Lluís; VERDAGUER, Lídia, i

COLLELLDEMONT, Pep:

Guia del medi natural. Generalitat de

"Muntanyes de suro al camí de Companys", article publicat a El

Catalunya, Departament d'Agricultura, Ramaderia

MATAIX, Lluís: L'Albera

i

FORTUNET, Frederic: Els arbres de la Vajol. Treball inèdit,

Girona. Edició de l'Institut d'Estudis Gironins; Girona, 1984. -

i Pesca.

1992.

Punt, de Girona, el 30 de

AREILZA, José María de: El papel de la Bajol en la guerra 1936-39. Gener de 1982.

COLLELLDEMONT, Pep: "De

Figueres,

Figueres al Pirineu", dins Les guies, núm. 18, del diari El Punt;

PUJOL, Enric: "La Vajol-Festa

Girona, 1993.

Major",

novembre de 1990.

VEïNS: ASSOCIACiÓ Revista El tap de suro; Agullana, DE

1985-1992.

Déu. Arts Gràfiques

DIARI DE GIRONA: Girona pas pas, volum II. Any 1988.

a

Joan:

BADIA i HOMS, L 'arquitectura medieval de l'Empordà; Diputació de Girona, 1981.

BENGUEREL, Xavier: Els vençuts. Edicions 62; Barcelona, 1984.

EL PUNT: Article "La Vajol, pont nord-sud", del 16 de juny de

FEBF1ÉS, Xavier; fotografies de GUMI, Jordi: El Pirineu, frontera i porta de

MACH, Josep

La guerra civil

1939).

a

Editorial 1986.

Maria:

Figueres (1936-

Empordà, SA;

Figueres,

CALS i GÜELL, Joan; LOSTADO i BOJO, Rafael; MATAS i PRAT, Anna: L'Ait

Empordà.

Recursos

Catalunya.

Edicions

CAMPSOLINES, Pere: Un homme pour

un sac

de blé.

Èditions

Clancier-Guénaud; París, 1987. CARRERES i tresor d'en

PÉRA,

Negrín",

Joan: "El

article

Punt Diari, de el 17 de juliol de 1983.

publicat

a

Girona,

article publicat al diari El Punt el 2 de novembre de 1990.

ROJAS, Caries: Azaña. Editorial Planeta SA; Barcelona, 1973. ROJAS, Caries: El pintor Miquel

SABÀ, Pere: "Els pous de Maçanet de Cabrenys", dins els Annals de ROURA i

de

neu

l'Institut d'Estudis 1989.

FITA, f..; GIFRE, J.; MALÈ, M.; MALLEN, M.; SERRA, M.:

Empordanesos; Figueres,

Geografia de l'AIt Empordà.

ROVIRA i VIRGILI, A.:.Els darrers dies de la Catalunya Republicana. Curial Edicions

Editorial Teide, 198·3.

SA; Barcelona,

Catalanes; Barcelona, 1976. INSTITUT D'ESTADíSTICA DE CATALUNYA Generalitat de Catalunya: Estadística Comercial -

i estructura econòmica. Caixa d'Estalvis de Catalunya, 1987.

Canigó;

1990.

Capelleras. Monografies Empordaneses; Art-3, Figueres.

1989.

62; Barcelona, 1984.

BERNILS i

PICAS, Francesc A.: L'ombra de

i

Municipal

1993.

VAYREDA, Montserrat: Els

pobles de l'AIt Empordà. Art-3; Figueres, 1979.

JUANOLA i BOERA, Albert: La Camèlia-La Vajol. Societat La Camèlia, 1994.

VEHí,

MARQUÈS i PLANAGUMÀ, Josep M.: Pergamins de la Mitra

XURIGUERA, Joan Baptista: Els

(891-1687).

Arxiu Diocesà de

Lluís de: Un paraigua dins el passat. Palverd-Girona; abril, 1990.

núvols de

l'Empordà.

Editorial

Claret, SA; Barcelona, 1984.


Mont les de les

Agraïments ben sincerament la col·laboració de tots els qui han contribuït a la realització d'aquest llibre mitjançant

Agraeixo

l'aportació d'algun escrit, d'alguna foto a d'algun dibuix, a que han facilitat alguna dada sobre el tema, com és el cas dels autors dels articles, les memòries i els llibres

consultats,

oblidar les converses mantingudes amb la mateixa gent del país, font sense

indispensable per a la realització d'un treball d'aquesta

mena.

Tampoc

es

pot oblidar, òbviament, els qui, de més llunya des de ben prop, m'han ajudat en la recollida i la selecció del material d'aquest llibre.

a

Procedència de les

fotografies i iI·lustracions

Són del

propi fotografies de

autor les

les

pàgines 7, 8, 9,10,11,13 (dalt), 14, 16,22, 23, 26, 29 (baix), 48, 49 (dalt), 51, 54, 55, 59 (baix), 60, 61 (baix), 62, 63, 68, 69, 70, 71 (dreta), 75, 77, 78, 79, 86, 87, 88, 89 (baix) i 91 (baix). De Lluís Maimí són les de les

pàgines

17, 19, 21 (dalt), 46, 57 (dalt), 58, 82 (baix), 90 i 91 (dalt).

Pertanyen

a

la família d'Alfred

pàgines 30, 34,

49 i 81 (dalt). Les de les pàgines 5 i 81 són de Paquita Caritg. Les de les pàgines 13 (baix), 26 i 71

(esquerra) són de la col·lecció de la família de Francesc Nou. Les de les pàgines 66 i 83 (baix) pertanyen de

a

Josep Oliva,

essent

de Joan Safont les de les pàgines 6 fotografies (baix), 24, 28, 29 (dalt), 32 i 34. La de la pàgina 59 (dalt) pertany a Lluís Hams i la de la pàgina 65 a Antoni Lledó. Són de Miquel Ruiz les de les pàgines 20 i 35 i de Maria Rosa Marro la

propietat

de la

pàgina

40.

Pertany

a

Josep Lluís pàgina 41, i

Fernández la de la les de les pàgines 42,50 i 89 (dalt) són de Miquel Giralt. Les de les pàgines 67, 72 i 76 pertanyen al Museu del Suro de Palafrugell. El plànol de la pàgina 15 és de l'obra Els arbres de la Vajol, de Josep Lluís Almà; el de la pàgina 53 és deillibre L'Economia del set­ cents a les comarques gironines, de Francesc Ferrer i Gironès. Les il·lustracions de la pàgina 17 procedeixen de la

Geografia

de l'AIt

Empordà, d'Edit. Teide (1983) i la de la pàgina 12 procedeix del volum

comarques gironines. S'estructura en dues

sèries, que

es

distingeixen pel color de la portada i per les planes interiors: Guies, i

en

vermell,

Monografies locals,

verd. La primera és dedicada al en

tractament de

qüestions d'abast general relatives a

la

història, l'economia, 11-

del Costumari Català, de J. Arilades. Els segells han estat trets de l'arxiu municipal. El plànol de la pàgina 9, les il·lustracions de les pàgines 52 i 87 (dalt), les fotografies de les

pàgines 29, 32, 82, 83 (dalt), i 85 (dalt) procedeixen de distintes fonts periodístiques.

Quaderns de la Revista de Girona és una publicació de periodicitat bimestral dedicada exclusivament a temes de les

84

la cultura i les tradicions. La segona vol anar oferint una panoràmica sobre el passat i el present de les ciutats i dels pobles gironins, amb especial atenció a

l'època contemporània.


Guies Títols

publicats

Els

jueus gironines

a

les terres

sacre

(1939-1985) per Josep Maria Marquès Les havaneres, el cant d'un mar per Xavier Febrés

El món del suro per S. Hernández i

Bagué

per M. Coma i J. Gratacós

i P. Lanao

banquers

per J. Boadas, J. M. Oliveras i X.

Sunyer

Monografies

Cornellà de Terri per Jaume Portella

processó

Verges

per Jordi Roca

Anglès per Pau Lanao Sant Feliu de Guíxols per Àngel Jiménez

Llagostera per Dolors Grau Castelló

d'Empúries

Miquel

Planas

Tossa

per Jaume Lleonart i Maria del Pilar Mundet

Màgiques, pors i supersticions per Carme Vinyoles

per M. Gil

Els volcans

Els monuments

Els protestants

megalítics

per

per J. Tarrús i Júlia Chinchilla

La tramuntana J. M. Dacosta, X. Febrés

El

El

Josep

M. Mallarach

Els maquis per J. Clara

pessebrisme

La ramaderia per P. M. Parés i T. Vilaró

Josep Clara

Montseny

per J. Dalmau i Corominas

J. M. Rueda i J. Tura

Puigneulós Josep Clara

La ceràmica per Andreu Bover

L'electricitat per M. Pous i J. Callol

Cristians de Girona

La farga per Jordi Mascarella

El periodisme per Lluís Costa

Figueres

Sant Jordi Desvalls per S. Planas i N. Puigdevall

per

Josep

M.

Marquès

Les Planes d'Hostoles per J. Campistol, J. Canal i M. Soler

per A. Romero i J. Ruiz

Crespià

Ribes de Freser

Agullana

per J.

per

per Enric Tubert

Lloret de Mar

Salt

per Joan Domènech

per X. Alberch i J. Burch

Olot per Jordi Canal i Morell

Llegendes

i misteris de

Girona per Carles Vivó

Palafrugell per Xavier Febrés La

Jonquera per Albert Compte La Cellera de Ter per D. Pujol i LI. Llagostera

Cassà de la Selva per E. Bagué, o. Gutiérrez, J. Carreras

Besalú

per M. Duran, J. Juanhuix iR. Reyero

López

rellotges

Els Pirineus, del Puigpedrós al

Palamós per Rosa Maria Medir i Carles Sapena per Joan

La pesca Sala i J. Domènech

perJ.

Els

locals

publicats

de

de sol

per Narcís Castells

per

El Ter

per

Canvistes

Els indians per Rosa Maria Gil

Els estanys eixuts Josep Matas

La

Castells vius per C. Vinyoles, M. Torns

per

per

Títols

L'estany de Banyoles

i

per Ramon Alberch i Narcís Jordi Aragó Rutes d'art

Trens i carrilets per Josep Clara

Hostalric

Busquets

Banyoles per J. Grabuleda i J. Tarrús

Puigcerdà per Sebastià Basam

Begur per Lluís Costa

Miquel Sitjar

i Serra

Sant Joan de les Abadesses per J. Albareda i J. Ferrer La Vall de Bianya per J. Murlà Giralt

Capmany per A.

Egea

i M.

Roig

Viladrau

Gualta

per M. Feliu, I. López, X. López i LI. Pagespetit

per Ramon Alberch

Camós

per Pere Barreda La Vajol Albert Juanola i Boera

per M. Duran

Camprodon per Sílvia Planas

Maçanet

de la Selva

per El Taller d'Història

Platja

d'Aro

Proper Vilobí

títol

d'Onyar

per Dora Santamaria



.

.

. ,

, "

A

" ,

, ,

.

.

'

,

'"

,i'

."

,

,

.

.

,

questa monogràfia pretén donar a conèixer un xic més la Vajol. Un dels més petits municipis de I'EMPORDA

que ha

'civilitzacions,

> '

"

I ,

.>',

'1

-

,,"

"

. ..

."".'

t

.

'

.

.

'

,

,

'.,

.

,

'

.

,

I'

esdevingut

una cruïlla de lloc d'encontre de cultures, un microcosmos humà i geogràfic, una terra de pas de les potències de torn i el sòl més amarat del sediment històric de Catalunya. Aquest [libre és, en definitiva, un recull dels fets que al.llarg del temps han confiquraf la idiosincràsia d'aquest poble, si bé per petit, no menys important, el qual 'entre altres valors té, el des-de fa anys lluitar per viure.

,-

.

\

"

, .

'.� ,

.

un

'

.

Ibert Juanola i Boera nasqué, el 1937, a Palafrugell. Va estudiar el protessoret mercantil i sempre ha treballat en empreses vinculades amb el

A

,

,

sector

,r

surer.

Ha estat alcalde de Palafrugefl (1979- 1983), membre de la Diputació de Girona i president de la seva Comissió

d'Ensenyament i

Cultura

(1983-1987).

Forma part de la juhta directive de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà. Es membre dels patronats "Francesc Eiximenis"; i del "Museu del Suro" de Palafrugell. Presideix la junta directiva del Casal Popular de ,

Palafrugell.

-

. ,

,

.

Ha escrit un parell de llibres i un bon nombre d'articles; ha col-leboret en te premsa local i comarcal i també-en reviste.s

.

'

,

,

..

especialitzades relacionades amb el

\

"

:

<

.

surer.

,

se�tor

"

,-

,

,

,

,.

.

,

l.

"

"\,

'.\ ,

'

.' "

Diputació

.

de Girona "

.

,

"

,

.

Caixa de Girona

\.

'

,


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.