Cronologia

Hi ha testimonis que demostren que els xinesos ja es guiaven pel sol per tal de comptar el temps.

S'hi situa el rellotge més vell dels qu_e han quedat i es coneixen. Es egipci, de l'època de Tutmosis I. Descobert fa relativament pocs anys, es conserva ara al Museu de Berlín. Són dos llistons de fusta ajustats que formen una "T". El cap més curt servia de gnòmon i en el llarg hi ha gravats cinc segments. El llistó curt se situava en posició de nord a sud, per tal de conèixer l'hora. El llistó gravat es col·locava en direcció a ponent, si era al matí, mentre que a la tarda es girava cap a llevant.

Per referències bíbliques se suposa que als palaus reials de Judà ja hi havia un gnòmon per a assenyalar l'horari. Va néixer Anaximandre, deixeble de Tales de Milet, que importà de Mesopotàmia la traça dels quadrants solars per tal d'ensenyar la tècnica als lacedemonis.

El caldeu Berosus s'havia fet també un rellotge de sol.

Els caldeus comptaven el temps amb un instrument astronòmic, la forma del qual donà origen al nom de "quadrant" aplicat als rellotges de sol.

El censor Quintí Marc Filipi féu construir a Roma un rellotge de sol que assenyalava l'hora d'acord amb la seva situació geogràfica. Fou també en aquesta època que se'n començaren a usar de portàtils, fets amb unes plaquetes circulars de bronze, d'uns 4 cm de diàmetre i amb un petit gnòmon en el centre.

Juli Cèsar portà un obelisc d'Alexandria i el féu instal·lar a la plaça de Mart. De fet era un obelisc que feia les funcions d'un gnòmon. Després de ser enterrat i retrobat, es troba ara a Montecitòrio.

L'astronomia i la gnomònica a Espanya foren millorats pels àrabs, coneixedors de les ciències.

L'egipci Ebn-Junis, un astrònom que fundà, amb d'altres, l'escola àrab del Caire, va crear i posar en ús el que anomenaren gnòmon foradat. Se li dóna aquest nom per raó que els raigs del sol entraven per un petit forat i il-luminaven, en desplaçar-se, diferents punts per tal d'assenyalar l'hora. Aquesta data correspon a la de la mort del mestre.

Nasqué Hermann Contractus, que fou monjo del monestir de Santa Maria de Ripoll. Traduí de l'àrab "De mesura astrolabii

1221

líber" amb la finalitat de calcular les hores a través de la "walçagora", una esfera plana amb funcions de rellotge. Va morir l'any 1 054.

Va néixer Alfons X, conegut com el Savi. Ell ajudà indistintament cristians, jueus i àrabs en els estudis dels astres i per a mesurar el temps. Entre les seves obres destaquen els "Libros del saber de astronomía", on ensenyava la construcció dels quadrants solars.

Es fa a Frankfurt/Main un rellotge de sol equatorial, que és considerat el cronòmetre més modern i variat del món. L'esfera anular fa 3,60 m de diàmetre i té 1.000 kg de coure. Va ésser realitzat per la Heddernheimer Kupferwerk, d'acord amb els projectes de L. M. Loske.

S'instal·la a Girona un rellotge urbà que té una doble funció, atès que a més d'assenyalar l'hora solar és com una escultura moderna i atractiva. Es troba a l'av. d'Olot.

A la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció tècnica de Joan Girbau, es construeix un monumental rellotge de sol molt complet, ja que assenyala les estacions de l'any i els signes del zodíac.