Cronologia Hi ha testimonis que demostren que els xinesos ja es guiaven pel sol per tal de comptar el temps.
Va néixer Anaximandre, deixeble de Tales de Milet, que importà de Mesopotàmia la traça dels quadrants solars per tal d'ensenyar la tècnica als lacedemonis. El caldeu Berosus s'havia fet també un rellotge de sol. Els caldeus comptaven el temps amb un instrument astronòmic, la forma del qual donà origen al nom de "quadrant" aplicat als rellotges de sol.
6
S'hi situa el rellotge més vell dels qu_e han quedat i es coneixen. Es egipci, de l'època de Tutmosis I. Descobert fa relativament pocs anys, es conserva ara al Museu de Berlín. Són dos llistons de fusta ajustats que formen una "T". El cap més curt servia de gnòmon i en el llarg hi ha gravats cinc segments. El llistó curt se situava en posició de nord a sud, per tal de conèixer l'hora. El llistó gravat es col·locava en direcció a ponent, si era al matí, mentre que a la tarda es girava cap a llevant. Per referències bíbliques se suposa que als palaus reials de Judà ja hi havia un gnòmon per a assenyalar l'horari.
El censor Quintí Marc Filipi féu construir a Roma un rellotge de sol que assenyalava l'hora d'acord amb la seva situació geogràfica. Fou també en aquesta època que se'n començaren a usar de portàtils, fets amb unes plaquetes circulars de bronze, d'uns 4 cm de diàmetre i amb un petit gnòmon en el centre.
