3 minute read

5 Rellotges peculiars

Next Article
40 LA CERDANYA

40 LA CERDANYA

Pe/ material A començament del segle XVII aparegueren a les nostres comarques els primers rellotges de sol fets amb ceràmica o majòlica. I abans, encara, els esgrafiats. Després, la possibilitat de passar de la pintura (que es pot anar perdent) a la ceràmica (que guarda tota la frescor del color) obrí nous camins. Com ho ha fet també darrerament l'aparició de la pintura acrílica.

A més a més, a les terres gironines hi ha hagut sempre ceramistes. A Breda i a Quart s'han fet rellotges de sol de ceràmica, però és potser a la Bisbal on més s'han prodigat. Per exemple, la nissaga dels Vilaclara s'ha especialitzat a resoldre també tècnicament la problemàtica dels rellotges de sol, d'acord amb el lloc on cal situar-los.

Advertisement

L'esgrafiat, utilitzat en algunes cases pairals i en altres construccions de les nostres comarques, també ha permès que, per mitjà d'aquest procediment, es fessin rellotges de sol, que generalment s'acompanyen de diversos motius ornamentals.

Per la tècnica Malgrat l'aparent senzillesa exterior d'un rellotge de sol, en analitzar les motivacions dels seus moviments i els detalls constatem que es tracta d'un cúmul de circumstàncies científiques i, sobretot,

Ca /'Amadó, de Blanes.

astronòmiques, els estudis i càlculs de les quals han fet, des del començament de les cultures, que els homes més erudits n'anessin descobrint i aplicant els resu ltats.

Encara ara desperten l'interès dels estudiosos i, així, un grup d'alumnes de física de l'Institut "J. Vicens Vives", de Girona, liderats pel seu professor Antoni Cartada, decidiren construir totalment un rellotge de sol realitzant estudis, comprovant orientacions i efectuant consultes, per entrar finalment a la part pràctica.

El gnòmon perpendicular marca les hores en les ratlles contínues, i les mitges hores

en les discontínues. Des del solstici d'hivern fins al d'estiu el seguiment es fa sobre unes ratlles vermelles; en la resta de l'any es fa sobre altres ratlles, de color negre. Assenyala, així mateix, els signes del zodíac i els equinoccis.

Pel desembre de 1990, el Centre d'Investigació de la Generalitat de Catalunya premià aquest projecte, la qual cosa ha permès convertir-lo en realitat.

Altres sistemes La preocupació didàctica portà Eduard Farré i Olivé i a Carme Segura i Capellades a escriure el llibre "24 rellotges i altres per a la mesura del temps". Es una important aportació, ja que, a més, exposen amb gràfics la tècnica amb una simplicitat agradable i comprensible. A més del rellotge de sol es parla d'altres, basats també en la natura i que en un moment o circumstància determinats han servit per a mesurar el temps. Hi ha el rellotge d'aigua, anomenat també clepsidra, nom grec que significa "lladre d'aigua". Els rellotges de sorra, nascuts tot coincidint amb l'aparició de la transparència del vidre. Els rellotges d'espelma, amb els senyals que, en gastar-se, marcaven el temps. Aquests es convertiren, així mateix, en el primer despertador, atès que alguns, en arribar a la part baixa, cremaven un cordó que hi havia i que subjectava un objecte pesat, que en caure sobre una plaça metàl·lica produia un fort soroll. Amb les gruixudes metges dels encenedors d'esca també es feien rellotges. El llum d'oli assenyalava el pas del temps d'acord amb el ble que consumia. Els xinesos tenien rellotges en recipients allargats on hi havia un canal de combustió sòlida, moltes vegades encens, que segons anava cremant feia desprendre unes boletes metàl·liques, les quals, en caure, assenyalaven el temps prèviament marcat. Hi ha una sèrie de variacions, en tots aquests rellotges. De clepsidres n'hi havia de paral·leles. També hi ha la variació dita Karnak, del segle XIV aC, que era troncocònica. La de laboratori, amb un suro dins el líquid, fent de senyalitzador segons els nivells. N'hi havia de portàtils i per a nàufrags.

Entre els de sorra, n'hi havia de diferents formes. Els xinesos fins i tot feren un laberint aromàtic, les olors del qual anaven assenyalant els canvis o espais de temps.

Tot això ens és explicat àmpliament en el llibre de Farré i Segura.

This article is from: