18
Ca /'Amadó, de Blanes.
e/ material A començament del segle XVII aparegueren a les nostres comarques els primers rellotges de sol fets amb ceràmica o majòlica. I abans, encara, els esgrafiats. Després, la possibilitat de passar de la pintura (que es pot anar perdent) a la ceràmica (que guarda tota la frescor del color) obrí nous camins. Com ho ha fet també darrerament l'aparició de la pintura acrílica.
L'esgrafiat, utilitzat en algunes cases pairals i en altres construccions de les nostres comarques, també ha permès que, per mitjà d'aquest procediment, es fessin rellotges de sol, que generalment s'acompanyen de diversos motius ornamentals.
A més a més, a les terres gironines hi ha hagut sempre ceramistes. A Breda i a Quart s'han fet rellotges de sol de ceràmica, però és potser a la Bisbal on més s'han prodigat. Per exemple, la nissaga dels Vilaclara s'ha especialitzat a
Per la tècnica Malgrat l'aparent senzillesa exterior d'un rellotge de sol , en analitzar les motivacions dels seus moviments i els detalls constatem que es tracta d'un cúmul de circumstàncies científiques i, sobretot,
P
resoldre també tècnicament la problemàtica dels rellotges de sol , d'acord amb el lloc on cal situar-los.
astronòmiques, els estudis i càlculs de les quals han fet, des del començament de les cultures, que els homes més erudits n'anessin descobrint i aplicant els resu ltats. Encara ara desperten l'interès dels estudiosos i, així, un grup d'alumnes de física de l'Institut "J. Vicens Vives", de Girona, liderats pel seu professor Antoni Cartada, decidiren construir totalment un rellotge de sol realitzant estudis, comprovant orientacions i efectuant consultes, per entrar finalment a la part pràctica. El gnòmon perpendicular marca les hores en les ratlles contínues, i les mitges hores
