Jordi Collell i Carme Escudé
43
MONOGRAFIES LOCALS
RIELLS I VIABREA Jordi Collell
Carme Escudé
74 QUADERNS de la REVISTA de GIRONA
DIPUTACiÓ
de GIRONA
CAIXA d'ESTALVIS PROVINCIAL
Quaderns de la Revista de Girona. Núm. 74 Sèrie:
Monografies (Núm. 43)
Primera edició
Tiratge:
1.100
en
català:
Març
de 1998
exemplars
Edició:
Diputació
de Girona/Caixa de Girona
Director de la cot-teccio: Joan Domènech Consell
assessor:
Gabriel Alcalde, Narcís-Jordi Aragó, Joan Badia, Lluís Bayona, Xavier Besalú, Martí Cama, Narcís Castells, Ramon Ceide, Josep Clara, Josep M. Corretger, Jordi Dalmau,
Jiménez, Jordi Mascarella, Marta Franch, Víctor Gay, M. Aurora Martín, Enric Mirambell, Joan Miró, Joan Nogué,
Àngel
Puigdevall, August Rafanell, Josep M. Rus, Sapena, Josep Vicens, Mariàngela Vilallonga, Carme Vinyoles. Narcís
Erundí Sanz, Carles
Maquetació: Pep Caballé Redacció administració:
Pujada de Sant Martí, 5. Telèfon (972) Apartat de Correus 11. 17080 Girona
20 57 OO.
Secretaria i Distribució: Fina Poch
Fotocomposició i Impressió: Palahí Arts
Gràfiques,
SC. Girona
ISBN: 84-86812-76-3
Dipòsit legal:
Gi-259/98
LA NOSTRA PORTADA
Plaça
de
l'Ajuntament
i el Casal del Poble.
(Foto:
Esther
Sagués).
,
Index Situació.
5
Cronologia 1. Marc natural 2. Primers 3. 4. 5.
6
.
8
.
pobladors
10
Segles IX-XI.. Segles XII-XV Emprius
..
12
.
.....................
.
6. Torre de Montfort 7. Torre d'en
Pega
............
Sant Martí 9. Sant
-
Sant
Llop Llop
22 24
..
de Viabrea.
26
28
..
10. Guerra del Francès 11. Els carlins
14. Pous de 15. Camins
30
.
32
...
12. Feines de bosc
13. Forns de
calç glaç i
34
.
.
36
.
de
38
neu
40
..
16. Les pomeres 17. Viure al mas
42
..
44
...
18. Malalties
guaridors..... Llegendes......................
46
..
i
-
18 20
..
8. Sant Martí de Riells. -
14 16
.
48
19. La ceràmica..
50
20. Escombres de bruc
52
21. -
Personatges..
54
Anècdotes
.
.
.
.
.
.
.
..
.
.
.
.
.
.
.
..
.
..
.
.
..
.
22. Guerra Civil 1936-39
....
..
.
...
.
..
..
.
.
56
58
23. Centre de resistència
60
24. Jocs florals de 1954
62
25. Mn. Pere Ribot, -
26.
.
poeta.........
64
Toponímia..................... L'ajuntament.......................
66 68
27. Intents d'annexió..
70
28.
72
Ensenyes municipals
29. Sala
d'exposicions
74
30. Activitats culturals
76
31. L'escola
78
32. El mercat setmanal..
80
33. L'estació..
82
34. Indústria i comunicacions....... 35. -
Demografia i poblament........ Nuclis de població
84 ..
.
86 88
36. Foc: l'estiu de 1994
90
37. El medi ambient
92
Bibliografia, agraïments i procedència de les il·lustracions
94
Torre de Montfort Cl
La Serra •
Castell de Montsoriu
La Muntanya iii
•
\..,-- DE RIELLS
Fogueres
MONTSENY
de
Montsonu
•
El Serrat •
Les Peces •
Les
Barraques
4
BREDA
Sant Celoni
Plànol i Situació
El terme de Riells i Viabrea té 26,53 km2 i està situat al sud de la comarca de la Selva. El 60 % del terme s'integra en el Parc Natural del
Montseny i en la seva zona d'influència. Limita amb els termes d'Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu, Breda, Sant Celoni, Gualba Monclús.
Aquests
pertanyen
Comprèn
a
la
tres darrers
comarca
i Fogars municipis
de
veïna del Vallès Oriental.
dos
paisatges diferenciats: al nord, a muntanyosa, inclosa en el Parc Natural, hi ha Riells de Montseny, amb masies
la
més
zona
disseminades que en els darrers anys han sofert un fort despoblament. AI sud del terme, formant part de la depressió selvatana, hi ha Viabrea, que tampoc no té un nucli urbà concret sinó que està integrat per diversos barris i urbanitzacions.
Aquesta zona ha conegut un fort increment de la població, i actualment hi ha l'Ajuntament, situat en l'antiga masia de Can Salvà, i altres serveis com
l'escola,
correus, el
poliesportiu,
etc.
El punt més alt del terme és el turó de Morou, amb 1.307 m, en ple massís del Montseny, on neixen molts torrents i rierols que en ajuntar-se
formen la riera de Riells. El punt més baix només és a 85 m sobre el nivell del mar. Aquest gradient altitudinal dóna lloc a una important diversitat climàtica i de vegetació. .
Des dels temps antics ha estat una terra de pas,
travessada per importants vies de comunicació nord-sud: la Via
Augusta,
el Camí Ral.
..
i
actualment la carretera C-251 de Granollers
a
Girona i la línia de ferrocarril Barcelona-Portbou, amb l'estació compartida Riells i Viabrea-Breda. A l'altra banda de la Tordera, fora del terme, passa
l'autopista
A-7.
5
Cronologia
Paleolític
Ascla de sílex corresponent a aquest període, trobada a la riera
Segle
Destral
polida
trobada
a
Sant
Segle
anà
polida, objectes lítics fragments de ceràmica trobats a la Feixa Llarga.
l'època.
XVI A Sant Esteve de Viabrea
s'erigeix
Llop. Edat del ferro
Primera reestructuració de l'església de Sant Martí, malmesa per les revoltes socials de
de Riells.
Neolític final
XV
un
altar
a
Sant
centrant la devoció
Llop, que dels
feligresos.
Destral i
1653
Darrera gran
bubònica. A
Romanització
El
part
de
meridional
del terme.
1790
Francisco Zamora descriu 29 varietats diferents de pomes a la
6
878
1809
(Riells). de
Riells, Viabrea i d'altres rodalia s'integren en una de la pobles Homes de
companyia de
Primer esment documentat del lloc de
Sabruguera
reserva
per lluitar contra
els francesos.
Vilabrega (Viabrea).
En l'acta de fundació del monestir Sant Salvador de Breda se cita l'alou de Busquets, actual torre d'en Pega.
1854
1169
Constància escrita que l'església de Riells està dedicada a Sant Martí.
1858
1246
butlla del papa Innocenci IV s'esmenten tres masos a la parròquia de Sant Esteve de Viabrea (Sant Llop).
1038
zona.
Primer esment documentat del lloc de Riel/os
941
pesta
morts
s'enterren a la Devesa d'en Forest.
traçat de la Via Augusta
travessa la
epidèmia
Viabrea, els
Els corrals de Perarnau encara estaven subjectes al pagament d'un cens al Duc de Medinacelli. Es confegeix un amillarament (llista finques) per distribuir millor la
de
contribució.
1265
En
una
Guerau de Cabrera cobra drets d'alberga per la Torre de Can Pega.
1320 Acta de vassallatge de Guillem Morera de Sant Martí de Riells vers l'hereu del mas Sala de Sant Martí d'Arenys.
1860
1875
juliol passa la primera locomotora trajecte Granollers-Hostalric.
EI12 de fent el
Enfrontaments entre carlins i liberals als
voltants del
Repiaix.
1876 S'inicia el registre civil: Documents més antics que es conserven (naixements, defuncions i casaments).
1914 Es construeix l'actual estació del ferrocarril
1940 Accident ferroviari
en el pas a nivell de la Tesana (cinc morts, una família de Llinars que anava en un turisme).
substitució de l'antiga, que estava situada a prop del pont.
1922
1926
1927
1929
en
El consistori acorda demanar al govern la repatriació de les tropes del Marroc.
1941
El 22 a
1944 Instal·lació del primer telèfon
Hi ha notícies de la constitució d'una Junta de Beneficència, que s'encarrega dels escolars.
1954 Celebració d'uns Jocs Florals
AI consistori hi ha discussions sobre el
1957
a
1932 S'obre un
la
primera
carretera Breda-
escola
a
Viabrea,
Les
correu
Barcelona-Paris fa
Rajoleria.
Riells.
en
català
parròquies de Viabrea i Riells a pertànyer al Bisbat de Girona.
passen
1962
Es
1966
S'inaugura
crea
la Societat de
Caçadors.
la nova carretera de la Hostalric. Conducció de del Ter a Barcelona.
Batllòria L'avió
a
en
local habilitat. un
el camp de la No hi ha ferits.
aterratge forçós
l'aigua
a
en
El consistori estudia
l'agrupament
1969 Asfaltatge d'un
tram de 4 km de la carretera de Breda a Riells.
amb
Gualba per al sosteniment d'un sol
1970
secretari comú.
1936
com
Sant Martí de Riells.
Riells.
1935
arriba Mn. Pere Ribot
Riells. El consistori acorda nomenar fill adoptiu D. Miguel Primo de Rivera i Orbaneja.
traçat definitiu de la
1933
d'agost
ecònom de l'església de Sant Martí de
Inauguració
del tram
d'autopista de juny de
Cardedeu-Maçanet (26 1970).
L'ajuntament
recompensa el veí Ramon
Canaleta amb 9 mort
una
pessetes
per haver
1938 Accident ferroviari en el pas a nivell de la Tesana, en què es veu implicat el camió de la llet, que en aquel moment duia
1994
guilla.
refugiats (set morts).
Es
produeix
el gran foc del
que afectà el
1997
Mor l'estimat mossèn i
Ribot.
Montseny
municipi. poeta Pere
7
Des de Riells de Montseny, a La plana
La vall s'obre cap 8
E
I terme de Riells presenta una altimetria en gradació nord-sud, que va des del
turó de Morou, amb 1.307 m, als 85 m de l'estació del ferrocarril, en la depressió
prelitoral. El
terreny és força accidentat,
amb
nombre considerable de
un
turons, colls, sots i serrats. juntament amb el règim de
pluges
relativament
Això,
freqüent, fa
que l'aigua hi sigui abundant, amb rieres i fonts de cabal lligat a
les precipitacions.
Malhivern, Portell del Bisbe ens
Grèvol, Esquei dels Esparvers, Pont de l'Aliga, Turó dels Aranyons, Pla de les Toixoneres,
sureda amb sotabosc de
brolles,
estepes i bruc;
que
Collada de Llebrosa
va
vegades
llocs són
els
noms
bonics,
popular i íntima, suggeridors de mites i llegendes: Roca-que-seu, Dona Morta, Pla Saba,
Roca
Guilleuma, Sot de
pujant
zones
obagues
aillarg de l'any, amb forta incidència a la primavera però
fruit;
general
a
va
es
canviant de
fesomia, amb menys arbusts i més plantes herbàcies; a les molt bé els
en
a mesura
l'alzinar
el clima és humit, amb pluges relativament abundants i bastant repartides
però
van
s'han
adaptat
castanyers, que plantar antany per a
l'aprofitament a
la
es
de la fusta i del
part més alta abunden
les rouredes i els faigs.
la tardor. a la fauna, a les estribacions del Montseny hi ha una important diversitat
Quant
d'aquests
nascuts d'una
saviesa
de
...
A la zona hi ha certa diversitat climàtica en funció de l'altitud
sobretot A
de Viabrea.
...
donen notícia de la flora i fauna autòctona: Sot de les Daines, Sot L1obater, Font del D'altres
Això determina una rica varietat de paisatges vegetals, comuna a tot el massís del Montseny. A la
part baixa
es
troba
mediterrani amb
pi,
bosc alzinar i
un
típic
d'espècies,
sobretot
petits
vertebrats, actualment recessió
a causa
en
de l'increment
Dades Dades
pluviomètriques
pluviomètriques registrades
MES
1987
1988
102 66
març
a
Boscos de la Batllòria Ca Viabrea)
1989
1990
206
16
2
15
59
30
abril
43
127
maig juny juliol
68 10
199/
1992
17
61
O
78
24
27
125
100
165
30
70
79
27
66
71
1
7
43
agost
21
15
66
setembre
30
87
gener febrer
pel
Víctor
sr.
i Carbó
Marquès
(litres
per
m2):
1993
1994
1995
1996
1997
TOTAL
124
O
60
26
227
121
960
24
111
58
7
25
2
388
207
63
123
23
22
109
4
691
190
58
128
88
27
118
49
1053
2
104
35
44
50
47
23
638
15
253
29
49
55
134
178
895
56
208
61
2
18
22
31
520
86
55
43
65
50
102
34
33
570
81
99
137
88
213
172
151
182
40
1280 1295
octubre
298
60
19
188
116
133
69
239
19
141
13
novembre
106
248
202
53
36
2
60
48
58
221
110
1144
desembre
157
6
35
100
233
102
2
48
III
177
112
1083
1031
1026
647
849
1186
1202
896
881
646
1437
716
TOTAL
de l'activitat humana:
xarxa
de
comunicacions, urbanitzacions, activitats de lleure,
industrialització,
etc.
En els darrers anys s'han produït alteracions ambientals
importants d'una
que han afectat, més o menys
9
Distribució
manera
evident, l'equilibri biològic. Cal tinguem present per la
de
importància que la conservació i millora del medi natural representa per a la vida de tots.
Superfície
que ho
superfícies total:
2.653,00 ha.
Id. dins del pare natural: 636,70 ha. Id. dins la zona d'influència o
prepare: 956,20 ha.
Superfícies
de pastures permanents:
64 ha.
Superfícies de terres llaurades: 99 ha. Superfície forestal dins del parc: arbrada no
477,30 ha.
arbrada
62,85 ha.
total forestal Marlí Boada,
540,15 ha.
Montseny, medi i home, 1989
El barri de l'estació en
primer
74,97 % 9,87 % 84,84 %
a
Viabrea,
terme; al fons,
el turó de Morou, que tanca la vall de Riells de Montseny, i el Turó de l'Home.
El corredor de la Tordera estat una via important
ha 10
La
principal
-Una ascla de sílex de talla
característica
l'escàs poblament. No coneixen-assentaments
era es
humans estables una terra
però
leval/ois, del paleolític, trobada la dècada dels any 60, en un lloc
no era
deshabitada. Més
imprecís
de comunicaciô ja des
depressió prelitoral afavoria (i encara afavoreix) que fos una terra de
-Una destral
polida del
neolític
o potser de l'edat del bronze, trobada a Sant Llop de
amb el sud.
Viabrea.
descarta que hi
haver assentaments curta
pogués
puntuals
de
durada, probablement
relacionats amb activitats de cacera o
romana.
de la riera de
pas, de comunicació del nord
es
l'època
Riells.
aviat al contrari: la
No
de
a
de comunitats
ramaderes seminòmades. Els
final
Sant Feliu de Buixalleu, al turó del Castell d'Hostalric, a Can Pons d'Arbúcies i al turó del Castell de Montsoriu. Aquests llocs reunien les condicions que escollien les comunitats de la
per establir-se: turonets de mitja alçada difícilment accessibles, fàcilment
-Més recentment, en ellímit amb el terme municipal d'Arbúcies, al Pla de la Feixa Llarga, es van trobar restes de
zona
primera Edat del Ferro: una destral polida, objectes lítics i
ben situats.
la
de ceràmica.
pocs vestigis arqueològics són difícils de situar cronològicament perquè són
fragments
troballes aïllades i sempre fora de context:
propers situen en l'actual Casa Buixalleu i al turó de la Torre de la Mora a
poblament ibèric al municipi que se
Hi ha nuclis de
defensables i
estratègicament
Abans de la romanització, la comarca de la Selva formava
part del territori dels ausetans, que tenien Ausa
(Girona)
com a
(Vic) i
centres
remarcables. Amb la
Gerunda
romanització, a partir del s. " a.C. aquests pobladors van anar oblidant la seva preocupació per la defensa i es van establir
progressivament a la plana. Una explicació d'aquest fet és el canvi de concepció de l'explotació del sòl, en un intent per augmentar la productivitat agrícola. AI municipi no hi ha constància de poblament de l'època romana. Les restes romanes més properes s'han trobat a Breda. Dins de la comarca, les ciutats més importants eren Caldes de Malavella (Aquis Vocontis) i Blanes (Blanda). El més destacat d'aquesta època és la part de la Via
Augusta
que
en
la
seva
bifurcació interior seguia el curs de la Tordera, segurament pel
on
El mas de la Feixa Llarga, s'han trobat restes de ceràmica i sílex, que es relacionen amb comunitats ramaderes
marge esquerre, fregant el límit meridional del terme. seu
prehistòriques.
D'aquesta via no queda cap vestigi observable en aquest tram.
Encara hi ha més dificultat per localitzar algunes mansiones romanes
assenyalades
en
els
itineraria. La més propera, anomenada Seterrae, sembla que estava situada cap al sud del turó del castell d'Hostalric, en algun lloc de la via romana.
Destrals polides trobades a les serres de Gaserans i de Sant
i
a
Llop,
Montsoriu.
11
Riera de Riells. Els rierols que davallen de la muntanya
12
segles IX i X, en el context de repoblament
Durant
els
de tot el territori de la
Catalunya Vella (del Pirineu al Llobregat), són freqüents les notícies documentals on s'esmenten amb detall els
noms
de viles i llocs.
Carles el 862
va
Calb, rei franc, que l'any
nom
de Riells
primera vegada
apareix en un
que li féu
una
datat el 9 de setembre de 878. Això fa pensar en l'existència d'un
anterior, ja que
l'any
poblament
no es tracta
Aquests privilegis foren confirmats per Lluís el Quec, fill i successor de Carles el Calb,
tercera que indicaria
l'esmentat
precepte.
Eilloc de
Sabruguera de està
Vilabrega (actual Viabrea) documentat des de l'any 941. Segons reculll'erudit Joan Coromines
en
el
seu
Cataloniae, el
Onomasticon
llatí Rivel/os, que significa rierols) a Frodoí, bisbe de Barcelona.
ha altres versions que indiquen altres orígens més llegendaris, com Via Hebrea o camí dels
va ser
com a
home de
enviat
a Barcelona
confiança
de
i fins i tot
de la
d'una acta de fundació sinó de la concessió del lloc anomenat Riells (Riel/os, forma derivada del
Frodoí
nom
de Riells.
sèrie de
concessions fiscals i tributàries.
per
precepte
donar origen al
part del Montseny (Montesigno), i
mitjançant El
van
atorgar-li el privilegi d'una
nom
Brea
de Viabrea derivaria de Via a (camí de Breda), però també hi
hebreus, fent referència al pas d'aquests quan van ser expulsats
península;
d'origen
una
un nom
romà relacionat amb
l'activitat de l'extracció de brea
(camí
de
brea).
Cap a finals del segle XI el poblament del terme era centrat al voltant de les dues parròquies, Sant Martí de Riells i Sant Esteve de Viabrea, formant dos nuclis diferenciats. De les dues
parròquies, la més a població
important quant
era
la de Sant Martí. Els veïnats més propers eren Breda, Gaserans i Arbúcies. Aquest poblament s'estatjava en llocs de difícil localització visual des de la
Nuclis de
població
Fragment
en
aquests segles
del precepte
de Lluís el Quec de la traducció que Josep Mas fa del precepte de Lluís el Quec, de l'any 878,
Fragment Mn. en
N
el
qual s'esmenta
Riells. Se'n
ortografia �OST"LRjC. ...
o IJ"CLi<¡, DE. PO&4r¡4JT ..
respecta la vella
catalana.
Així mateix, concedim á la ò sia al
predita Esglesia
FOC1..r;FicA.c.io¡.JS
venerable bisbe predit, de nostra propietat, lo lloc que se 'n diu de Riells situat en la vessant del Mont Seny junt a l' alou de
i es6LÉsits
Baró i la vila
de pas (curs de la Tordera, antiga Via Augusta). El paisatge que envoltava aquests pobladors del segle IX zona
ellloc de
era una
boscúria
per fer viable la
l'agricultura
impenetrable,
era
d'altres llocs, i a
llegendari
fertilitzant. Aquest va ser un dels primers processos de desforestació que han patit els
S'hi
montsenyencs.
practicava
el
conreu
d'hortalisses, cereals recursos
del bosc. Es
tractava d'una economia rural
plenament desenvolupada. Mata de bruc. El
nom
Vilabrega amb què és Viabrea
ve
es
de
Sabruguera
coneixia el que
donat per l'abundor
d'aquesta planta.
del
explicaria l'origen
de Viabrea com a "camí dels hebreus".
nom
MORÓU LLEGENDA
AnABIGI'\. MONTSENYF:NCA
DEL TE""PS ;\IITJ·EVAL
M'I. UJJl'i HOVIrt-\ y 131.:.r-.'ET. Pure.
i
vinya, i la ramaderia. També s'aprofitaven els
Facsimil de la
portada de l'obra Morou, de Lluís Rovira i Benet. L'acció transcorre a Morou i valljuiga, entre
artigar
boscos
...
i
de necessari
pràctica
les terres. Aquesta tècnica de conreu consistia talar i cremar els arbres i a utilitzar-ne la cendra com a
diu Breda
qu's
de ara
13
Claustre del Monestir de Sant Salvador de Breda.
14
Durant
Mitjana, la
l'Edat
Els Cabrera foren
una casa
vescomtal
Riells i de Sant Esteve de
Maresme. Va tenir
Sabruguera (que posteriorment es coneixerà com a Sant Llop de Viabrea). En
aquella època,
ara
formen el
les terres que
municipi
estaven
directament sota l'àrea d'influència del Castell de
lligades al llinatge dels Cabrera, ja que formaven part dels
seus
dominis
territorials. Coincidint amb
l'època de màxima esplendor, en el segle XIII, els vescomtes van
fixar la
aquest
seva
castell.
residència
comarca
en
una
forta influència
la demarcaciô per les
propietats
que hi tenia.
de la Selva fins al un
gran pes polític, que mantingué fins al final de l'Edat Mitjana. L'apogeu d'aquesta casa s'assoleix amb Bernat II de Cabrera
(1298-
aconseguir la
1364), que màxima expansió territorial. A partir d'aquest vescomte s'inicia va
la davallada de la
Montsoriu i
Tingué
originària d'Osona a partir del segle XI es va que anar expandint per tota la
l'actual terme de Riells i Viabrea formava dos petits nuclis al voltant de les parròquies de Sant Martí de
població de
nissaga.
La
importància acaba pràcticament a les darreries del segle XV a conseqüència de la
després de la Pesta Negra (1348). Se sap que a les comarques gironines aquesta epidèmia de pesta bubònica lloc
matà les dues terceres dels habitants i
parts
va
suposar l'abandonament del camp i dels masos, molts dels
quedaren
quals
deserts.
seva
guerra dels Remences (14621486), quan el patrimoni dels Cabrera va ser fragmentat.
La
gent que
camp
restà treballant al
es va veure
per les
endogalada
exigències dels
feudals, i
es va
abandonament
senyors
produir un progressiu
de
les terres. Els senyors feudals,
en
La guerra dels Remences va ser un conflicte social que va tenir
preocupats, volien fer valdre la llei de remença (per la qual els
Fogatges
1497 i 1515
Els
fogatges són una relació nominal dels caps de família de les cases impostos que recaptava la corona. Gràcies a aquests fogatges es pot fer una estimació aproximada de la població. A vegades no es comptaven les cases més pobres. en
Acta de
vasallatge
per la
vista als
Fogatge
qual
de
l'any
1497:
Fogatge
de
l'any
1515:
Guillem Morera de Sant Martí
en
de Riells es féu home propi de l'hereu del mas Sala de Sant Martí d'Arenys, el 7 de gener de l'any 1320.
Riells
Viabrea
Riells
Viabrea
Tordera
Salvà
Tordera
Salvà
Pelegrí Roig
Pujol
Pelegrí Roig
Pujol
Plana
Marlet PereArnau
Pi
Marlet
Pi de Munt
pagesos que estaven adscrits a la terra havien de pagar una remença al seu senyor si volien
abandonar-la).
Això
provocà
una
revolta dels pagesos contra els senyors i contra el clero, estaments que dominaven els feus. Durant aquests fets el castell de Montsoriu fou refugi dels monjos perseguits pels
pagesos revoltats. La
presència
del Castell de
Montsoriu i del Monestir de
Breda, juntament amb el fet que el centre administratiu del vescomtat de Cabrera fos a la veïna vila d'Hostalric i que el sotscastlà del castell de
Castell de Montsoriu. En aquesta època les terres de Riells i viabrea formaven part de la Batllia de n 'Orri, del de Cabrera. Montsoriu va ser durant un temps residència vescomtal.
vescomtat
Montsoriu fos el senyor de la de Busquets, al costat de la Torre d'en Pega, fan pensar
casa
aquella època, aquestes contrades, malgrat gaudir de que,
en
Plana
Perarnau
Cort
Famia
Bosc
cert benestar econòmic -sobretot si les comparem amb altres contrades de Catalunya van ser
sacsejades
conflictes socials.
per forts
15
16
L'
empriu és una forma especial de propietat sòl fonamentada
en
del
la
necessitat de pasturatge del bestiar i d'aprofitament comú dels boscos.
Aquest concepte té el seu origen en el món romà a
visigòtic,
i
comunals
es a
refereix als
la
en
simple
terres
El
propietat
servitud sobre les
públiques.
gaudien
els veïns de la
localitat, que podien anar a pasturar els ramats, collir llenya, fer cap més altre aprofitament del bosc
etc., però
no
podien
La consolidació dels emprius té lloc en rebre sanció a les Corts
vessant
esqueis emprius
determinen els límits dels ele Morou.
catalanes l'any 1283. Les lleis desamortitzadores del segle XIX afectar en part la seva permanència i integritat, tot que part dels municipis van
catalans,
sobretot al
i
Pirineu, els
han conservat fins avui.
usos
col·lectiva, convertida més tard
Turó de Morou. Per la ele Riells els abruptes
En el massís del dóna
en
les
Montseny
zones
es
altes
(Matagalls, Viladrau, Turó de Morou) però amb una característica pròpia: no es tracta d'una
sinó d'una
comunal
propietat copropietat,
repartida pro indivisa principals propietaris
repartien a parts iguals entre les cinc propietats de Riells que, segons el fogatge de 1497, corresponien a les cases fortes de Can Tordera, Can Pelagrí, Can Reig, Can Marlet i Can Pere Arnau. Amb el
temps, aquestes propietats han anat canviant.
L'any 1886,
Artur Osona
entre els
constatava que els
del terme.
de
En el Turó de Morou consta un Els productes del bosc i
que no fos per cobrir les necessitats de les seves
empriu.
famílies.
les herbes que s'obtenien
es
copropietaris l'empriu de Morou corresponien a les cinc cases fortes del moment: Can Joia, Can Pelegrí, Can Roig, Can Marlet i Can Perarnau (Can Joia
Can Peleg ri, una de les cases fortes copropietària dels emprius de Morou, esmentada al
i el
segle
pastoreig
té
XV
unes
quarteres d'extensió
1. 000 a
més.
"
Cap
a l'any 1940 es coneixien únicament tres copropietaris i només un era dels antics. Sembla que la reducció de
copropietaris va ser deguda a la venda d'aquests drets per part de dos d'ells.
Can Tordera en primer terme i al fons Can dues de les
cases
Roig; fortes copropietàries
dels emprius de Morou, esmentades al segle xv.
lloc de Can Tordera; els altres eren els mateixos). en
L'any 1936, a partir d'un decret de la Generalitat de Catalunya que ordenava als ajuntaments que informessin sobre els emprius i boscos d'aprofitament comunal, se'n feia la següent
descripció: "Estan poblats d'alzina, faig i planta baixa de bruc i arboç que consten de la muntanya del
Morou,
arrimat al
Montseny,
confrontant al nord amb el terme de Riel/s,
Beier i l'est amb les finques de Fontdecors i Baladrel/ de Gualba i Fogars de Santa Fe i el restant amb Riel/s. Entre el base
Vimeners,
finques a
17
Turó de
18
límit del terme, fent amb el d'Arbúcies, hi ha les restes de la Torre
AI
partió
de Montfort. Es tracta d'una petita torre de guaita circular
terme de
part del
El diàmetre de la torre per la part exterior era de 6,6 m. Els seus murs
deixaven 4
m.
Devia
d'alçada
feien
un
1,3
atènyer
com a
envoltada per
m
de gruix, i
interior útil de
espai
uns
7
a
8
m
màxim. Estava
una
muralla de
base
quadrada d'aproximadament 12
m
de
costat, d'un gruix de 60 cm,
adaptada al
no
devia fer
desnivell del
de castanyers.
part del
torres de guaita i de cases fortes situades estratègicament pels encontorns, com la Torre de Can
Pega,
i amb les quals comunicació
d'intuir
algun perill, si
En
cas
visual que assegurava la vigilància i la defensa en tota l'àrea d'influència immediata. En els castells es comptava amb la
de
dia, s'avisaven amb senyals
presència d'un guardià que vigilava tothora amb la finalitat d'advertir dels possibles perills
que feien
que s'esdevinguessin. Els
En el sistema feudal de vassallatge, les cases fortes
mantenia
masos
aquesta en
dies
una
l'obligació de fer guaita des del castell
tenien
atenyia més de 3
d'alçada
torre formava
sistema de defensa del Castell de Montsoriu, que disposava de
terreny, que per la banda nord m
pels altres costats gaire més d'un
cara
metre.
Aquesta
situada dalt del turó que porta el mateix nom (734 m), des d'on s'albirava gran Riells.
mentre que
Montfort.
sud del turó és poblada de roures, i l'obaga de perxades La
assenyalats.
òptics,
i si el
perill
s'esdevenia
de nit s'alertaven encenent
foguera
a
amb
un
sonar
era
toc de
amb
una
corn
aquesta
finalitat.
per una família noble. Les torres de guaita se
eren habitades
solien
erigir en les immediacions d'aquestes cases; aquest és el cas de la Torre d'en Pega, que està al costat mateix de la casa forta de Can Pega. En canvi, la Torre de Montfort està
relativament separada de
qualsevol casa important, la qual cosa, juntament amb la seva
situació dalt d'un
turó, fa pensar que
petit
va ser
bastida
estratègicament
abastar
una
quedava
en
per
part del terme que descobert.
Actualment el conjunt està ocupat literalment pel bosc. Una espessa vegetació
formada per castanyers, sureres,
alzines, arboç i
sobretot esbarzer, entre d'altres
espècies, cobreix la impedeix gaudir del
i domini visual que devia tenir en altres zona
De la mateixa manera l'obra només es fa evident quan s'és a pocs metres d'ella, un cop s'ha fet l'esforç de grimpar fins a dalt del turó.
èpoques.
de
Dibuix del que queda Torre de Monfort.
l'antiga
Se'n conserva la muralla i part de la torre fins a una alçada de 4
m pel costat més alt. S'observa clarament una
espitllera i l'emplaçament
de la
porta d'entrada, formada per una pedra plana que devia ser ne el llindar, i que es troba en la part més enderrocada.
Masia de Sant Climent, al peu del Turó de Montfort i al limit del terme d'Arbúcies; es
diu que els
dormien
Prop
seu
a
seus habitants Riells i dinaven a Arbúcies.
hi ha les restes
d'una
esglesiola, les quals antigament donaren nom al
mas.
19
que presenten actualment les restes de la Torre d'en Pega, després de l'incendi de l'agost de 1994 que va cremar la vegetació
Aspecte
20
restes de la Torre d'en Pega es troben situades en
Les
el km 3 de la carretera BV5115, que va de Breda a Riells. Disten 3 km
Castell de Montsoriu. Les ruïnes d'aquesta fortificació medieval a
la Torre de
La masia de Can
Busquets. Pega, situada
en
les
seves
proximitats, donà posteriorment el
seu nom a
la Torre.
aproximadament entre segles XII o XIII, s'erigia
Datada els
sobre
una
encara
espitlleres de 80 x separades entre si poc
s'observen
40 cm, més d'1
base
quadrada de superfície
22
m de costat. La edificada devia ser d'uns 400 m2. El mur feia poc més d'1 m de gruix. Se'n desconeix
sembla que hi
l'alçada però havia una planta baixa, un primer i un segon pis. En els
Era
una
que
en
cobria i amagava bona part.
m.
línia recta del
en
corresponen
dos nivells inferiors
obra
avançada
del
Castell de Montsoriu i formava part, amb altres cases fortes de la rodalia, del sistema defensiu del
"d'aquell alou que tenen a Busquets i que consta de cases, casal, prets, horts, terres i vinyes i
un
molí".
castell. Entre aquestes edificacions cal esmentar la Torre de les Bruixes, la Torre de la
Els alous
Mora, la Torre de Grions, la Torre
principi visigòtic, "qualsevol home
de Vilarmau i la Torre de Montfort.
que
es
se
situa
en
l'alou
de Busquets, citat en l'acta de fundació del monestir de Sant Salvador de Breda l'any 1038.
propietats en
terres
un
vell
segons el qual que hagi trobat
pertanyents al rei
i les hagi retingudes durant 30 anys, que des d'aleshores les posseeixi en pau, i que passats els 30 anys ningú no les hi pugui
Guerau I de Cabrera i la seva dona Ermessenda de Montsoriu
reclamar." El mas, les
fundar i dotaren al monestir, entre d'altres propietats,
i la terra de conreu considerades com
van
lliures
el sistema
de l'aprisio, regit per
coses a
Històricament
eren
basaven
dependències complementàries eren una
unitat.
Segons una
la
llegenda
galeria
existia
que comunicava
la torre de Can Pega amb el castell de Montsoriu, que
es
retalla
alfons.
i actualment només resten les cares nord i llevant, amb uns 15 m de llargada per 10m d'altura.
quedaven tres,
Les
haver la reconstrucció de l'absis de l'església de Sant Martí de Riells, que es va fer al segle XVII. seves
pedres podrien
estat utilitzades per
incansable viatger i amant d'aquestes terres. En aquelles dates quedaven intactes quatre parets. L'any 1954 només en
Amb el temps, l'alou de Busquets va esdevenir una casa forta i s'hi edificà la torre, integrada en el seu entorn agrícola. Tenia una posició dominant des d'on es divisaven les terres i conreus que
s'estenien cap a la plana. En un document datat el 20 de febrer de 1265 s'anomena explícitament la casa forta de Busquets. En aquestes dates, Guerau, vescomte de Cabrera, cobrava el dret d'alberga (drets de
posada i allotjament). El 1334 hi ha constància de la venda d'un camp situat a Riells, domini directe de la casa forta de
Busquets, pel
preu de 65
sous.
document és signat per Bernat de Montsoriu. La Torre d'en Pega és descrita
l'any
1899 per Artur Osona,
El
�",.
t
�,
:'
I
a
21
Detall de les de la Torre de
espitlleres Can Pega.
Església
de Sant Martí Al
22
S
ant Martí de Riells és l'actual església parroquial
de Riells i Viabrea. Està a 510 m sobre el nivell
Barcelona i del de
situada del
mar en
la vall formada entre
el turó de Morou
(1
d'una banda, i el Pla de Fogueres (622 m) i el puig del Castell de Montsoriu
l'altra, per
on
(649 m)
transcorre
de
la riera
de Riells. El lloc és documentat
l'any
restant
senzilles, té
Martí, que és patró municipi juntament amb Sant Llop i Sant Esteve, copatrons Viabrea, celebra el
seu
una
de
dia I'll
que
una
l'any
1038. Des
de
primera reestructuració important tingué lloc durant el segle XV, en ser malmesa La
que abans
posició central,
l'edificació
en
posició lateral;
objecte
diverses restauracions.
a
conté dues Mercè.
campanes, la Martina i la L'interior de la nau, de volta de
murs
L'església data de la segona meitat del segle XII. Depenia del monestir de Sant Salvador de
punt de reunió deis habitants dels nombrosos masos que l'envolten. era
que ha estat
campanar
canó, és coberta amb rajols;
de novembre.
en una
l'actualitat.
Girona,
la darrera restauració ha estat desplaçat
del
Sant
un
d'espadanya
però
i
en
de Riells de Montseny, confluència de camins,
el de Barcelona.
L'edifici, de línies sòbries i
ocupava
878.
Breda, fundat
en
L'any 1957 va passar a dependre del bisbat de Girona.
m)
.307
del 1169 consta dedicada a Sant Martí, i servia de límit entre les dependències del bisbat de
cor
els
són de pedra irregular, tret
de l'absis, que és remolinat i pintat. Dues capelles a cada banda de la nau completen aquest edifici d'origen romànic
en
les revoltes
socials de
l'època. Posteriorment, al segle XVII, s'amplià per cobrir les necessitats de la parròquia.
Els
estralls de la Guerra Civil del 1936 es van fer notar en els murs, l'interior de
façana, i
van
l'església i la
significar la
destrucció de tota la documentació
existent, de gran
Aspecte
que presentava
l'església l'any 1920.
l'església-abadia, però
s'arribà
a
dur del tot
a
no
terme.
Des de l'any 1941, Mn. Pere Ribot va tenir cura de la seva
restauració i
va
convertir Riells
centre de referència obligada en la història del en un
nacionalisme català,
en els anys més difícils de la nostra història recent.
Sant Martí abans de la darrera restauració de
valor històric, així
com
de l'arxiu
parroquial. Acabada la guerra, el temple va
reconstruir de
es
manera
provisional. El poble de Riells va pagar les campanes i l'any 1956 es va iniciar la restauració
definitiva, desplaçant campanar cap
a un
el
costat per
tal de salvar el doble carener, com si es tractés d'una masia. De l'església només
primitiva
queda el
mur
occidental i
una
part significativa dels elements de la
portalada.
L'any
1954 es presentà un de l'arquitecte Antoni Fisas per a la reconstrucció de
projecte
l'any 1956.
23
Imatge de la
de Sant Martí el dia
seva
benedicció, el19
d'agost de 1956, efectuada per Mn. Pere Ribot.
Sant Martí, juntament amb Sant Miquel, és dels sants que compta amb més santuaris i
un
un
geografia del país. La antiga, ja que, aquest pels volts del segle IX, els exèrcits carolingis el tenien com a patró i l'invocaven abans de la esglésies aillarg
de la
devoció
sant és molt
a
gelada. Passant per un bosc espès, trobà pobre tot despullat en un racó del camí. El sant es tregué l'espasa, va partir pel mig la seva capa i va donar-ne la meitat al pobre que
freda i
tremolava de fred.
Només
era el diable, que volia fer perdre el sant i creia que així, mancat d'abric, es moriria de fred. Nostre Senyor, a l'instant, va
70
suavitzar la
temperatura perquè el
continuar el
seu
Aquell pobre
batalla. a Catalunya es comptabilitzen més de pobles i llocs amb el nom d'aquest sant.
Martí de Tours, que visqué aproximadament entre els anys 316 i 397, fou soldat, ermità i bisbe de Tours. màrtirs venerat
És
un
dels
com a
primers
cristians
no
a
Catalunya,
durant
una
sense
sant
pogués
patir fred. D'aquí
de la frase "l'estiuet de Sant Martí".
S'anomena així la sèrie de dies de bon temps que sol produir-se al voltant de la diada de Sant Martí.
sant.
Hi ha dues llegendes al voltant de la figura de Sant Martí. Una explica que quan era soldat va venir
l'origen
viatge
tardorada molt
llegenda és la del drac de Vilardell. Conten que al Montnegre, prop de Sant Celoni, vivia el cavaller Soler de Vilardell. Quan els
L'altra
Goigs
en
de Sant Martí de
lloança
Bisbat
de
Riells
del
Montseny
Barcelona
ENTRADA
Bella flor del camp si Riells us escolli:
Interior de l'església de St. Martí de Riells en l'actualitat.
'Valga'ns s(mprt, a
d'Hongria, sia,
tOlbora, Saut .1Warli.
Ell flan, com una planta, amb l'aroma de la Fe. De Riells la senyoria
Jove
àrabs
van ser
expulsats
de
a
Catalunya, pels verals Girona i Barcelona, van deixar un
sempre
presidir.
encar, voleu
servir
un
de fred
pobret
Ele.
França,
en
nom
Vostre:
per
de
estesa
del cor
cacecumen i
la
han vist,
gelada,
jesucris t.
implora, pia,
Senyor, d'amor
un
bocí. Etc.
és brasa;
donzell,
heu partit, d'un cop d'espasa, part de vostre ric manrell, i al captaire de Ja via Ii cobriu el cos mesquí. Ele
l'emperador
De l'Església que
del camí entre drac perquè fes tot el mal que pogués. Tenia esporuguida tota la gent de la contrada i els
a
cavall, una vegada, ulls, de sobte,
mort
La mà
Amb gran goig, oh pob,Je; canta del teu Sant le gran mercè.
vulgui
A
vostres
i 1I0al
avança
D�eJe��:sl t j;a���anfessor fresseu el bon Etc camí.
Ja
viatgers
que passaven per aquells camins. Sant transformat en pobre, s'aparegué al cavaller Vilardell i li va donar la seva espasa per
Martí,
tal que el
l'espasa,
combatís,
sota la seva
el cavaller matà el
protecció. Amb hi perdé la
drac, però
Goigs
vida endut per la seva altivesa en proclamar-se únic vencedor i menystenir la virtud de l'espasa.
Aquesta
espasa apareix documentada en el testament de Pere el Cerimoniós i constava
poder
en
de Martí I l'Humà.
a
les
en agraïment a alguna gràcia rebuda del sant. Aquest costum, que en d'altres llocs i en èpoques passades era molt arrelat, no ha perdurat fins a
l'actualitat.
Entre d'altres tenien per patró Sant Martí els teixidors de cotó i els manescals i ferradors. Sembla que aquests darrers 'oferien ferradures votives que clavaven
de Sant Martí.
portes de
les
esglésies,
A
Riells, la diada de Sant Martí havia estat festiva durant molts anys. Va deixar de ser-ho a principis dels anys 1980, però el 1996 aquesta festa es va tornar
a
recuperar.
25
26
S
ant
Llop
de Viabrea és
una
troba en el turó de Sant Llop, a 246 m
església
d'altitud,
que
es
entre la riera de Sant
Llop i la de Riells. És poques esglésies de Catalunya una
de les
que està dedicada a aquest sant. El lloc és documentat des de
l'any 941 Sabruguera dia
se
amb el
nom
de
Vilabrega. El el primer de
de
celebra
seu
l'exterior semblen un
campanar
altra nau, i
papa Innocenci IV, s'esmenten tres masos d'aquesta parròquia a favor del Monestir de Sant Salvador de Breda. Aquest monestir, durant els segles XII al va
incrementar el
patrimoni
bastament i va exercir una forta influència en el terme per a
parroquial és d'origen romànic però amb diverses L'edifici
modificacions,
segle
XVII i
una
una
restauració feta
d'important
al
darrera
l'any
1982.
principal és una nau rectangular, que podria datar dels segles X-XI, amb un absis; al costat té afegits quatre elements molt posteriors, que des de
les moltes propietats que hi tenia. Formava part del vescomtat de
Cabrera, dins la
batllia de n'Orri.
L'element
L'any 1508
es va
de Sant Esteve aquest dedicat aviat
va
Església de Sant Llop, de la darrera restauraciô de l'any 1982.
d'espadanya.
La parròquia va estar dedicada a Sant Esteve fins al segle XVI. L'any 1246, en una butlla del
XIV,
setembre.
una
després
afegir
un
a
segon
l'altar
altar,
Sant Llop, que centrar la devoció dels a
Retrat
a
ploma
de l'ermità de Sant Llop fet pels volts de 1920
pel
mestre
Llorenç
Brunet i Torroll.
i
feligresos a
en
pocs anys
passà
tenir-ne la titularitat.
Durant els
pel
seu
segles
XVI al XVIII,
escàs poblament,
va
ésser sufragània de l'església de Sant Martí. En aquella època el nombre d'habitants era més important Riells que a Viabrea. passar
a
a
Fins l'any 1936 conservava un retaule gòtic tardà del segle XVII que representava les vides de Sant Llop, Sant Esteve i Sant Sebastià, i que fou destruït. També van desaparèixer els exvots que els fidels havien anat
dipositant per
algun
en
senyal d'agraïment
do rebut.
Fins al 1957 depenia del bisbat de Barcelona, i a partir d'aquell passar a dependre del bisbat de Girona. En els darrers anys ha estat pràcticament tancada al culte, excepte per l'aplec de Sant Llop i altres actes puntuals, però actualment s'hi celebra missa el darrer any
va
diumenge
de
mes.
En té
cura
el
mossèn de Breda. Des de fa més de 40 anys, al
primer diumenge de setembre s'hi celebra l'aplec de Sant Llop. S'hi efectua un ofici i una missa i es reparteixen uns panets beneïts. Diuen que qui se'ls
menja l'any.
pateix mal de coll Es diu que aquests panets tenen la virtut de conservar-se d'un any per l'altre en
tot
no
i
27 no es
floreixen ni
es
pollen.
Recordem que aquest sant s'invoca per guarir el mal de coll i
Interior de
l'església
de Sant
Llop.
l'esquinància (diftèria laríngia),
tal com indiquen els goigs de Sant Llop que era tradicional cantar
en
diades
assenyalades.
Panets de Sant Llop beneits amb motiu de la celebració de la diada.
Aplec de Sant Llop l'any 1997.
A l'ermita de Sant es venera
aquest sant, patró
juntament Sant
Llop
de Viabrea actualment
Llop
de la vila
d'infants de
623. Durant l'Edat
a
pels
Mitjana tingué
una
miracles que
popular la creença que guaria l'esquinància, el mal de coll i el rogall,
pregàries.
Un do que se li atribuïa -els goigs en recullen el miracle- era que les pedres que trepitjava es
resplendents i brillants com si fossin això, la gent de muntanya, quan volia trobar una pedra bonica, invocava a Sant
tornaven
Llop.
Era
retornava a la
i
clar i vibrant. Per advocat dels cantaires i gent
veu un so
era
d'altres oficis als i ben
tardana també el tenien
seves
diamants. Per
guariments.
motiu
present
parla
les
en
França. Morí
feia, d'entre els quals destacaven, sobretot, els
veu
disposicions oficials. Possiblement, i per extensió, les mares
fill d'una família noble i va arribar a ser el bisbe de la
era
marxants i
municipals encarregats de
difondre avisos i
gran anomenada
aquest
ambulants,
amb Sant Martí i Sant Esteve.
d'Orleans, ciutat borgonyona de Sens,
l'any
dels venedors funcionaris
forta,
quals
interessava tenir bona
com era
el cas,
antigament,
Segons
la
llegenda
tenia el do
tenien reverència dels atacs
també havia estat pastor i
d'espantar eillop; els pastors li
perquè els protegís el ramat d'aquesta bèstia. Hi havia la creença
Imatge de Sant
LLop
troba actualment a que
es
l'ermita.
29
que els llops feien dels seus atacs no
perdre
pogués
la
veu a fi que la víctima demanar auxili. És
curiós aquest doble patrocini de Sant Llop com advocat contra eillop i també contra el mal de
a
coll. També
es
deia que el dia de la
seva
commemoració, setembre, els llops no atacaven. Segurament per similitud també era tingut com a advocat contra les bruixes, diables, 1'1 de
mals
esperits
i
monstruosos i
general d'altres llegendaris. en
algunes contrades era costum en aquesta diada fer panets o panellets que guarien el mal de coll i protegien dels atacs deillop. Alguns pastors
seu
aquesta protecció.
de Sant
Llop.
éssers
En
els donaven al
Goigs
bestiar per fer-los extensiva
La
tradicional el presenta amb la mà actitud de beneir el poble mentre que
iconografia
dreta amb
en
l'esquerra subjecta la
crossa
bisbal. A
diferència d'altres sants de culte més estès, hi ha poques
esglésies
que el venerin.
Les muntanyes de
30
La
Guerra del Francès
afectar tot el
país
va
durant el
període 1808-1814, i
va
fort ressò a la contrada per l'existència del castell d'Hostalric i el setge a què el
tenir
amb els pocs mitjans que tenia al seu abast, a vegades amb -
un
van sotmetre
les
tropes
però
les
seves
accions foren
constants i invariables i van
l'exèrcit
napoleònic
i
en una
posició estratègica
representava l'únic entrebanc
entre Barcelona i la frontera. Aquest fet va involucrar els habitants dels
pobles
i viles del a la
voltant, sobretot els situats
plana,
prop del camí ral que
portava de Barcelona
a
Girona,
veieren directament implicats en el conflicte.
que
es
principi
fins al final de la
guerra la gent de la contrada va fer front a les tropes franceses
es van
el1809 i el181
produir
O,
en
què
els incendis i
Arbúcies, Breda, Hostalric i Sant Celoni, que restaren desertes durant uns mesos. Els com
personatge carismàtic que va aglutinar la resistència a la zona va ser el mossèn de la Un
Gualba, en població Josep Baborés i Hams, rector, guerriller i poeta. AI seu voltant de
veïna
s'organitzaren partides armades en les quals gent de Viabrea va tenir
un
Pons i un
Des del
van ser
saqueigs de poblacions veïnes,
destorb.
força
l'escomesa. El castell estava situat
de Sant Celoni, Arbúcies i Breda,
saquejades perles tropes franceses.
més èxit que d'altres. Era una població escassa i dispersa,
causar a
franceses durant tota
van
Riells,
al peu de les Agudes, servir de refugi a les poblacions
paper destacat. Antoni
Planas, llaurador,
d'aquests
seus
habitants buscaren
refugi
les muntanyes de les rodalies a l'empara de les sinuositats del terreny -com ha passat altres vegades al llarg de la història- i van arribar fins a la vall de Santa Fe.
en
va ser
lluitadors
incansables. Els anys més durs de la guerra
Per reforçar la resistència contra els francesos el 1809 es van crear al Corregiment del Vallès 40 companyies de reserva de
Des de la serra de Sant Llop, l'ermita de Santa Anna, amb el Castell d'Hostalric El castell
va
patir
difuminat alfons.
un
setge
constant
de l'exèrcit francès.
Montnegre, Vilardell i Olzinelles, que lluitaren aferrissadament contra l'enemic.
100 homes. Una d'elles la formaren homes de Riells,
Una idea de la dramàtica situació es va viure en aquells anys ens la dóna la carta que adreçà Mn. Joan Cervós, rector de Campins, el 9 de febrer de 1810,
Viabrea, Breda, Gualba,
al comandant
que
espanyol
31
Església
de Sant
Mn.
de Gualba.
Vicenç Josep Baborés i Hams,
rector
de Gualba
en
els anys
de la Guerra del Francès, va ser un dels capitosts
de les
de la resistència.
companyies
de
reserva
del
Vallès. En aquest escrit situa les
posicions
de les
tropes
franceses
des d'on feien incursions a Riells, Breda i Sant Feliu, mentre mantenien el setge al Castell d'Hostalric. També explica la El Pont Trencat, de la veïna
població Celoni,
de Sant
encara
recorda els estralls causats per aquesta
guerra.
els somatents intentaven reprimir els seus avenços, i relata que a les nits es veien els focs dels campaments francesos establerts als veïnats de Gaserans, Ramió i Grions. manera com
d'aquestes poblacions
Sot dels Bouers, sota el turó coves que hi ha
de Morou. Les 32
Durant país
el
van
segle
XIX
en
el
cronològicament
tenir lloc les
anys que
se
situa
de 1872
van
a
en
els
foren refugi
de les
partides
carlines.
1876.
guerres carlines.
aquests anys les
Pròpiament n'hi ha tres, però les' partides armades que van sorgir
Durant
al final de la Primera Guerra
Arbúcies
Carlina (1840),
en
el massís del
Montseny, perduren
uns
quants
aquesta època, les
coves
del
sot dels Bauers a dels Güers
-
part occidental del terme, sota el turó de Moreu- foren en
veïnes de Breda i
van ser
carlins, i pels
hagué fets
atacades
seus
pels
voltants hi
d'armes
importants.
En són una mostra l'entrada dels carlins a Breda l'any 1872 i
anys més enllà. En
poblacions
la
les dues batalles que tingueren escenari la riera de
convertia
ser
refugi segur d'aquestes partides armades. en
varen ser
ferits, bàndols, que
enterrats
cementiris de les veïnes.
Els enfrontaments
fins
l'agost
de 1875 van tenir lloc
trapes carlines
pel general
Savalls
tropes liberals que venien costat de la Batllòria. Es i
comptabilitzaren més de
50
els
van
arribar
n'Amat, i van quedar Can Bielic, en el sot de
les Oliveretes. Es tractava de combats a baioneta.
respectivament, entre
Ca
aturats a
Aquestes batalles, datades l'abril i
a
en
poblacions
Repiaix, que fa partió entre Breda i Gaserans.
comandades
carlines, la més va tenir a la incidència que comarca va ser la tercera, que De les tres guerres
d'entre els dos
com a
amagatalls sovintejats per lladres i trabucaires. El fet de una zona de difícil accés les
morts i més de 200
pel
De
fet, però, la característica
més important d'aquests anys a la zona és l'existència de bandes armades que s'estaven a les muntanyes i que feien incursions als pobles i viles.
Només ocasionalment entraven en
autèntiques batalles,
com
les
que hem descrit.
La persistència a muntanya d'aquests combatents va anar prenent un caire delictiu i, en nom dels carlistes, atacaven masos
i
poblacions, espoliant,
segrestant i causant espant gent que hi vivia.
a
la
Malgrat el temps que ha passat, perviuen velles històries
encara
transmeses per via oral que expliquen com, durant la guerra
dels carlins, per exemple, a Can Font van travessar la capçalera del llit amb una bala, a recorden el costum que tenien les àvies de
guardar les poques coses de posseïen en un bagul i
33
valor que
els semblava s'acostava que alguna partida
amagar-lo quan armada.
Ca
En el
Registre de Defuncions, amb data 27 d'abril de 1877, consta la mort de Pablo lila
n
'Amat. A l'inici del Sot de les
Oliveretes.
Corrons, de 50 anys, veí de Sant Celoni, "como queda justificado por testigos a consecuencia de fusilamiento practicado frente a la estación del ferrocarril de
presenciales,
Breda por parte de la horda carlista capitaneada por Juan
Miralles, ignorando por
completo
Els
murs
las causas".
de Can Bielle foren silent
testimoni de durs
enfrontaments
darrera carlinada.
durant la
El 34
Tradicionalment, constituït
una
recursos
molt
el bosc ha
font de
l'altre, hi fregien la cansalada i el dinar.
escalfaven l'esmorzar
a
Una de les feines que -sobretot
es
carboneig és una activitat en desús. Malgrat tot, encara se'n fa. Pila carbonera prop de Can Plana, el novembre de 1997.
important
per a la gent de les masies. Els homes alternaven les feines
tradicionals del camp amb
d'altres que els representaven uns ingressos econòmics
feia
era
tallar arbres castanyers-
per a la fabricació de bótes. Es posaven dos homes amb un xerrac, un per
bosc s'anaven trobant fins a formar la colla. Segons la feina,
Una altra de les feines típiques de bosc era l'extracció del suro. L'abundància d'alzines sureres i la proximitat de factories
forns dels terrissaires de Breda. Aquests dos tipus de feix es diferenciaven per la mida de les branques de què eren formats: la feixina era feta de brossa prima i només lligada pel mig,
taperes feien rendible la
mentre que la feixineta era de
la colla
recol·lecció,
complementaris
a
la
seva
cada banda i
...
vinga!
economia de subsistència. Marxaven sols, de matinada, cap a les 3 a les 4, i camí del
cinc
a
formada per quatre, més homes. No tornaven era
fins al vespre. S'enduien el menjar, que generalment consistia patates i
en
mongetes seques i
uns
seva
que acostumava
a
de juliol i agost. Un negociant que venia de fora feia els tractes amb els
fer-se els
mesos
pagesos.
talls de cansalada.
En l'estona de descans treien la paella que havia portat l'un a
També
es
feien feixines de
branca de bruc per
cremar
als
brossa molt més
lligava pels
petita i
es
dos costats. També
hi havia els costals, fets de branca de pi, més grossos i lligats pels dos caps. Els costals s'utilitzaven més aviat per als forns de pa, de pedra i de calç, atès el seu alt poder calorífic.
Del
bruc, força abundant, també n'utilitzava la soca, la qual es tallava i se'n feien pipes de fumar. se
La campanya del carbó durar fins a tres mesos.
podia
Bàsicament es produïa carbó de dos tipus: carbó i carbonet. Es diferenciava per la mida i per la manera d'obtenir-lo. El primer s'obtenia apilant la fusta en les anomenades carboneres, que es feien cremar lentament durant dies i que calia vigilar
constantment, mentre que el carbonet es cremava en fosses obertes d'uns 50 cm de fondària que, un cop al punt, es
colgaven
de terra i
aigua
per
evitar la combustió total del material. La demanda del
dels brasers i cuines de carbó, substituïts pel petroli i després
carbonet
pel gas butà.
va
acabar de la
conseqüència
a
Detall de la un a
cop
pila, enllestida,
punt per embrumar.
desaparició Per
a
les feines més
s'utilitzaven animals de tir, com cavalls, mules i també
pesades
algun bou,
que arrossegaven els arbres, els carregaven amb l'ajuda de ternals
(politges)
en
carretes i
els transportaven a l'estació del ferrocarril.
Des de la el carbó en
els
plaça
es
carbonera
transportava
les sàrries que carregaven matxos de bast.
La presència (Can Mongé) ens
d'una serradora prop de l'estació dóna idea de la importància
que tingué aquest mercat fins la seva davallada a mitjans
a
d'aquest segle. Bruc tallat a
punt per
afer feixines.
35
Forn de
36
del punt de vista geològic, el massís del Montseny no presenta
Des
construccions de la
muntanya
fetes amb pedres recollides del lloc més proper. Sovint les desbastar de
utilitzaven
present.
les parts menys polides, tal com les trobaven; eren poques les pedres tallades. En canvi, més cap a la plana, predominava l'ús de material de bòbila a pedres
Només
a
la
zona
de Gualba i
hi ha
algun terreny Campins, on d'origen devonià, es poden trobar pedreres que fornien pedra per a la construcció. Aquesta activitat no havia estat gaire important, i fins als anys 1930
a
1940 només havien estat
sense
construcció de metres
d'alçada;
la
part frontal
A Gualba hi ha indicis de ben bé
m
nou
pedreres, de les quals
funciona alguna en explotació industrial. AI costat d'algunes d'aquestes pedreres encara en
domèstics.
de
a
haver-hi els forns
calç.
d'amplada. El forn, de forma lleugerament cònica, fa 3,5 m
de diàmetre
Viabrea, prop d'unes pedreres de Gualba, es coneix un forn de
Aquestes pedreres eren allunyades dels centres
A
consumidors i
calç
pocs metres de la masia de Can Plana. Es tracta d'una a
a
la base i per la
part més alta 2,70 m, i arriba als 6,20 m d'alçada en total. S'hi accedeix obertura mur.
demanda, ja que les
adossada
presenta tres cares, i la paret que forma la xemeneia té uns 2
acostumava
tenien gran
pedra
al marge del camí, d'uns 7
rodolades de rius i torrents.
petits aprofitaments quasi
no
de Can Plana.
eren
una
gran abundància de terrenys calcaris; per això la fabricació de calç hi és poc
calç
pla per practicada en a
peu
una
el mateix
L'interior del forn ha
revestit d'una
quedat
pel·lícula
vitrificada per les successives coccions. L'estat de conservació és
força
bo.
Detall de l'interior de
calç
delfom
de Can Plana.
Les parets interiors estan a causa de l'ús continuat.
calç.
Posaven la
vitrificades
calç
en una
bassa, la pastaven amb aigua i hi barrejaven sorra. De la mescla en feien un morter que quedava més fort que el ciment. Sembla que fins
d'aquest segle
a
mitjans
encara
funcionava com a forn de calç; hi treballaven uns 4 a 5 homes. Coïen la pedra fins que quedava blanca. Quan la treien, la picaven fins a fer-ne una pols
fina, que
calç
era la calç. Aquesta s'utilitzava per a
l'elaboració de l'argamassa, que és
de barreja feta amb calç, sorra i aigua, i que s'anomena també morter de una mena
A
un quilòmetre a dos d'aquest forn hi ha un altra construcció ben diferent d'estructura i
materials,
que
que també fos
no es un
descarta
forn de
calç,
anterior. És de base quadrada. Les parets tenen un gruix de 60 cm, i són fetes de pedres juntament amb material de bòbila (retalls d'olles i teules). L'interior del forn és quadrat i fa uns 2 m x 2 m.
però
d'una
època
Construcciá propera de la
a
qual s'ignora
però
no es
Can Cus, la funciá,
descarta que fos
un
forn
més antic.
L'exterior, per la base -que és la part més ampla- arriba als 3,2 m x 3,2 m. De dins sembla revestit de totxo refractari. Està tot cobert d'herba i les parets
s'alcen més de 2 a 2,5 m del nivell de terra. Cap a la banda nord s'observa una obertura d'un metre aproximadament, que devia ser la porta d'entrada. No se'n conserva el sostre. Malgrat que està enrunat i colgat d'herbes, s'observa una no
certa fondària.
Can Plana, més
una
antigues
de les masies
de Viabrea.
37
Pou de
38
De
totes les activitats
pou de
situat més
glaç
a
la
productives Montseny actualment abandonades, l'explotació de
de tot el massís, i és dels més ben conservats.
pous de glaç i de neu és la que ho ha estat de la manera més absoluta. L'aparició del gel
AI massís i
tradicionals
del
industrial i de
frigorífics a principis d'aquest segle va fer caure en picat, cap als anys 30, aquesta activitat, que
va
tenir
moments veritablement
especialment al Montseny, per la seva proximitat
culminants a
plana
zones
en
i
un
glaç
de Ca n'Hosta.
Censat amb el núm. 77 l'inventari de pous de neu
glaç queja Joan López i Cortijo en Monografies del Montseny, número 7, l'any 1992.
d'influència,
glaç s'han construït generalment a la part alta, en obagues i llocs arrecerats del sol, la majar part per sobre deis els pous de
1.000 m, encara que se'n troba algun a 400 m. Això dóna més importància al pou de glaç de
Ca n'Hosta, ja que només està a
130
m
1,60
m
d'alçada
d'uns 3,5 fondària
m
d'ample
m
de diàmetre i
aparent d'uns 6
un
una
m.
Les
parets del pou i la cúpula són fetes de
d'altitud.
i 1
facilita l'entrada. L'interior és cilindre excavat en el terra,
pedra.
la ciutat de Barcelona.
La construcció exterior està En el veïnat de Viabrea, al darrera del Molí d'en Hosta, hi
formada per
pou de glaç. No s'ha trobat documentació de la seva explotació ni testimonis vivents
sencera.
ha
un
que recordin la seva utilització, però el cert és que es tracta del
una
semiesfèrica que
volta es conserva
exterior fa i el diàmetre una mica més de 5 m. Les parets tenen un gruix entre 60 i 80 cm. A la banda nord, una obertura de uns
16
m
El
perímetre
A pocs metres del pou, a la part inferior, s'observen les restes d'una bassa. S'omplia amb
aigua de la riera de Riells i un cop glaçada se serrava a trossos i es dipositava en el pou. Entre els blocs de glaç es posava palla i branques.
En el veïnat de Riells,
en
anomenat la
Muntanya,
depressions,
on es
l'indret
prop dels Esqueis de la Cornera (1 .185 m), es troba una poua de neu o congesta. A diferència dels pous de glaç, la poua era una simple excavació en acumulació de
neu
produïa de
natural que s'envoltava per
petit mur. Sempre ampla que fonda. s'acabava
era
una
manera un
més
La poua
de neu hi havia prou neu acumulada es cobria amb branques per a la seva conservació.
d'omplir
piconada. Quan
La
neu
i el
glaç
tenien
bàsicament tres utilitats: per a la conservació d'aliments, per a ús
terapèutic
PIlUA DE.
tJW
moments que això
era un
luxe
limitat, a l'abast de només quantes persones).
Dibuix esquemàtic d'un pou de
unes
i d'una poua de
i finalment
o
pel seu interès gastronòmic (per refredar begudes i elaborar
Malgrat
gelats i sorbets,
descobert per l'incendi de
en uns
que el pou de
Molí de n'Hosta
va ser
glaç
glaç neu
congesta.
del
posat al
l'estiu de 1994, que el va deixar visible en cremar la vegetació que l'envoltava i que el recobria totalment, l'abandonament al qual ha estat sotmès durant anys, juntament amb el fet que la
vegetació segueix
inexorable,
el
seu curs
fa témer per la
seva
conservació per a generacions futures com a vestigi d'una activitat
preindustrial plenament integrada en el medi natural.
A
l'esquerra,
de
n
el molí
'Hosta. Al
seu
darrera
troba el pou de glaç. A la plana hi havia la bassa es
que s'omplia amb de la riera.
aigua
39
Paret
40
ls camins són un indicatiu de la vida i les relacions que estableix la gent d'una. contrada entre ells i l'entorn.
E
S'han anat construint aillarg del temps i s'han modificat segons
l'ús,
a
per la
han desaparegut menjats
la muntanya, cap a pastures més altes, a per a la transhumància en el seu desplaçament cíclic. Els primers són viaranys que van pel dret i s'enfilen a la
muntanya
sense
vegetació.
expandir
a
gaire
avui estan
i l'explotació dels seus recursos, juntament amb la relativa dispersió de les masies, feien
l'estabulació.
que la muntanya fos plena de moviment i de vida. Això requeria una xarxa de camins i corriols que s'adigués diferents necessitats:
a
les
Els camins ramaders
el ramat la base de
menar
des del mas, situat
a
a causa
en
plena
els
es van
partir del segle
La diversitat de feines que tenien com a eix central el bosc
s'utilitzaven per
mirar
entrebancs. Els darrers
XI i
decadència
de la tendència
a
les
començaven carboneres, sovint
places en
llocs de
el carbó es dalt de sàrries carregava muls, que els feien baixar per aquests corriols fins arribar al descàrrec, ja en el camí més ample. Allà es descarregava el difícil
accés,
on
en
carbó i
era
carregat
la riera de Riells.
per evitar esllavissades.
més tard
en
camions. La
toponímia local encara conserva algun nom relacionat amb aquesta activitat: el Descàrrec, l'inici del Sot de les Oliveretes. A Riells hi ha dos camins carboners importants, el de la a
Roureda Verda i el del Sot de
Els camins carboners a
es
seca, a
Alguns camins carboners protegien amb murs de paret seca
en
carros, i
l'Escala, que en
algun
murs
empedrats protegits amb
estan
tram i
de pedra
en zones
d'esllavissada. Els camins dels pous de eren similars als camins carboners.
glaç
Generalment, els
pous i les poues també
eren en
llocs de difícil accés i, un cop extret el glaç a la neu, calia baixar-lo amb muls fins als camins més amples que podien ésser transitats per carros. A la poua situada prop de la Cornera, en un indret anomenat el Sot del Pou, s'hi arribava per un corriol que menava al camí de Santa Fe. Els camins carboners i els dels pous de glaç feien drecera pel mig dels estimballs, travessaven colls fent ziga-zagues i s'endinsaven al bosc, per acabar sobtadament. Per això,
d'aquests camins, dita "és referida enlloc.
n'ha sortit la
camí carboner", un camí que no mena
un a
41
També hi havia els camins de creu,
Can Bernat. Un camí històric arrencava de Riells passant
pels quals havia passat el
capellà
obrint pas amb la
portant
a
enterrar
la comitiva que el
un
creu
per Can Marlet, la Fontpollosa i la Font dels Ases, Corrals
i
mort, amb
de Perarnau, Can Bernat, el Beier i els Vimeners
seguia.
Aquests camins esdevenien públics i ningú no els podia tallar ni modificar. Es recorda el fet que un propietari, en veure que el seguici s'acostava a les seves
propietats,
va
per arribar
a
cridant i el va fer desviar no hi entrés.
Santa Fe.
perquè
sortir Existia una complexa trama de camins que convergien en els camins col·lectors que, al seu
torn,
en
recollien d'altres de exemple d'això
secundaris. Un Des de temps molt antics, una xarxa complexa de camins travessa el massís. El camí que il-lustra
lafotografia
s'endinsa cap al Sot de l'Infern i les Dues Rieres, des del Revolt d'en Formiga.
era
la
xarxa
de camins que
enllaçava les masies dels sis barris de Riells i que conflueixen tots a Sant Martí: la Muntanya, la Serra, el Serrat, el Sot, les
Peces i les
Barraques.
La gent que a
42
N
a
fa
camí
més de 30 anys,
gaire
el viatger que pujava a Sant Martí de Riells a la
eren
plenes d'aquests però sobretot
arbres fruiters, -
primavera podia gaudir de
l'ofrena d'olors i colors que li feia el terrer.
ja
havia
conreats, ordenava el territori
enlloc; els camps i cada amb
casa
l'esforç i el
eren
treball de tots.
Les masies eren voltades d'arbres variats que li feien servei, que oferien el necessari per
a l'autoconsum
i,
a
vegades,
Francisco de Zamora,
1790,
en
el
seu
l'any
tractat Oiaria de
hechos
Gata/uña,
los
viajes
on
descriu 29 varietats diferents
en
de pomes, i per Pascual
l'any 1849,
en
Madoz,
el Diccionario
Geográfico-Estadística-Histórico de España, on fa constar que a Riells
es
especialment pomes, de les quals ressaltava la seva qualitat
cirerers, pomeres
i bon gust.
Pujant
des del
pla,
seva
pell;
la
Riells s'apareixia com un jardí. Les masies que eren prop del
S'hi feien pomes de moltes
varietats,
Ratllada,
agradosa abundant.
Blanqueta, que
només collir-la; la del Giri, que es conservava molt; la es macava
can Quadres, que era més forta; la Imperial, que era la que
de
N'hi més temps havia d'àcides i dolces, de primerenques i tardanes, com la poma Martina, que és petita, es conservava
...
vermellenca i molt
que
es
mengívola, i
collia per Sant Martí.
A la part nord-oest del terme, en les vessants més humides, les pomes s'hi feien amb molta abundància. En
la vall de
treballar
feien moltes fruites,
per guanyar alguns diners: oliveres, pereres, pruneres, ...
tan
com
la
Aquesta
anava a
gran consumidora
d'aquesta fruita,
pomeres, que quan venia el bon temps eren en flor. observació
era
de
estat feta anteriorment per
El pastor, quan sortia amb el ramat, no veia ni una bardissa
bose
com per exemple la dita així pels color de
alguns
casos,
per l'abundància i qualitat, es podia parlar francament de comerç.
Descripció de principis de segle que fa, a principis del paisatge de Riells i
Descripció de
segle,
Viabrea
Joaquim
Geografia Catalunya:
seva
BOTET
"Lo terrer és molt
poblat de
err
la
General de
montanyôs,
boschs de
suros,
castanyers, nogueres i pins, y abundant d'aygua per les En
aquells temps les pomes eren un recurs important. Era
Pomes acabades de collir, a l'entrada d'una masia.
fruita abundant, n'hi havia durant bona època de l'any i es una
conservava
després
de
collida.
Servia de complement alimentari
a
la
gent que
anava a
estrebacions baxan ajuntar-se a
feinejar a bosc -pastors, llenyataires i carboners- com
força temps ser
moltes torrenteres que del Montseny y de les seves
castanyes y
del francès pomme
los
a
llaminadura per als infants, i també com a remei en molts casos. S'utilitzava com a base de força guariments, pomades
paraula precisament
trumfes
coïa el porc,
(poma)-
grans,
era un
es
fregida,
Facsímil de la portada de la primera edició del
Geográfico-Estadístico
Histórico, de Pascual Madoz. De Riells destaca les gustoses pomes.
donan,
en
llegums,
"
y pomes.
Els cistells de pomes també es feien servir
i
feia farcida bullida a ratllada, com a remei contra l'enteritis a la disenteria.
Diccionario
nous, s'hi
-
ingredient important en la cuina casolana; generalment es menjava crua, però també cuita. S'afegia als guisats, al perol on amb carn,
conrèus,
derivada
emplastres. Finalment,
es
la riera de Breda, que la
atravessa. A més de fusta, suro,
com a a
mercaderia de canvi
pagament d'un servei.
43
Can Can 44
E
I
és
mas
N'hi havia de moltes mides i
l'explotació
agrària tradicional. Solia portar-lo una família, que
mirava d'obtenir
una
varietat de
La mainada
subsistència.
algunes
aus
l'hort, la cort, de corral, arbres
fruiters, vinyes, el
mas
ruscs
d'abelles,
requeria tasques
molt
diverses i que implicaven tothom. Des del més hàbil al més forçut, al més gran i al més
petit,
anava a
escola
a a
fer la feina que tenien encomanada: al mas hi havia feina per a tothom. Sovint havien de fer molta estona de camí fins
l'escola, a vegades més d'una hora, però hi anaven tot jugant. Calia portar el dinar en una
Els es
llevaven i feien
a
bitxo, fesols escalfaven
...
una
i vi que
en un
conegut amb el
tupí,
nom
àpats,
molt senzills
també
d'ansat.
com a
però
Cristo, etc. Un dia
Genoll de
setmana s'acostumava
escudella
a
a
a
la
fer
arròs.
Una de les parts importants de la casa era el forn, on es coïa el pa. Era dins de la mateixa llar de foc, la qual li servia de tiratge, amb
carmanyola.
gustosos, tenien
un
podia consistir en torrada, una arengada a un mas, que
relatiu: Cl prop sempre hi havia altres masies.
es
tots hi tenien feina.
AI matí
era
feia
productes de la terra que permetessin la seva
Envoltat per
i Cal Sastre. L'aïllament
sovint tenien una a dues nanses. Dins del tupí a vegades hi posaven crostes de pa i una sucamulla.
Fortuny de Dalt, Fortuny de Baix
una
només del pa.
porta que
en
es tancava
el moment de la cuita
base el
fesol. Se'n coneixien moltes varietats, totes bones: Ou de
Pardal, Ganxet, Tavella Vermella, Plata i Or, Menuts, Paretans, del Barco, St. Jaumes a de Mata,
De pa se'n feia cada vuit
a
deu
dies, quan s'havia acabat la fornada anterior. Primer calia pastar la farina en la pastera, que si
era
plana també
servia de
La llar de foc era
la part
central de la casa, on
transcorria la vida a les
hores fosques de l'hivern. A dins hi havia elforn on es
coïa el pa
peral propi consum,
on
s'assecava la
fruita,
etc.
Els fesols constituïen
l'aliment bàsic
a
pagès.
taula, i deixar-la reposar amb el
la calivera (nínxol a sota del Amb una escombra de bruc deixaven el forn ben net de brossa. Llavors era el moment d'enfornar el pa amb una pala.
llevat. L'endemà escalfaven el forn i amb el burxó atiaven el foc fins que les pedres eren roents (es coneixia perquè esdevenien ben blanques). Era
forn).
el moment
aprofitaven
amb el
d'apartar
la brasa
tiracaliu, i fer-la
caure a
Quan
era
ben
del foc per
ros
el
retiraven,
l'escalfor residual enrossir blat de
a
i
moro, glans, boniatos que la canalla i els grans menjaven ...
amb avidesa.
Sovint, el calçat es reduïa a uns esclops que s'acomodaven, farcits de palla, als peus. Quan accidentalment es mullaven de dins els posaven a escalfar, i quan
eren secs
els posaven
palla neta; els més grans recorden que requeria certa habilitat caminar amb esclops,
però s'agraïa
que
mantinguessin
els peus sempre calents. En determinats moments l'aïllament del mas es trencava. La matança del porc, el segar i el batre eren ocasions de festa i retrobament amb el veïnat.
Can Perarnau, una de les cases fortes més
antigues
de Riells, actualment deshabitada.
45
epidèmia de pesta bubònica
La gran
que 46
Temps
enrera, les
condicions sanitàries
eren
molt precàries i la població
restava indefensa en cas de
grans brots epidèmics. L'any 1918 es recorda especialment cruent a causa d'una epidèmia de
grip;
durant els
mesos
d'octubre i novembre les defuncions per es van
tanta
aquesta
causa
multiplicar per deu. Moria
gent que ja
campanes
pels
no
tocaven les
morts.
malalties, i també els remeis, han anat canviant amb els temps. Des d'antic, i fins no fa gaire, Les
s'utilitzaven bàsicament remeis
vegetals
-corn
herbes, olis,
essències- i remeis místics, com oracions i rituals diversos; els uns
afectà
també
Una manera de proveir la "farmaciola" d'herbes i plantes
el
país
va causar
cap al J 650
forts
estralls
la zona. A Viabrea, els morts s'enterraven a la Devesa d'en Forest. a
anar-les a collir al bosc, però d'altres més difícils de trobar pels entorns s'havien de era
comprar
a
bescanviar.
ja
Encara és viu en el record el pas de dues dones, mare i filla, que venien de la Cerdanya i recorrien les masies a peu durant la a
complementaven i potenciaven
metge i el veterinari quedaven allunyats, i quan la gent requeria
els efectes dels altres.
els
seus
serveis
era
ben bé que
res a
popularment personatges més prop de la gent, que el poble
una
altra esdevenia
guaridor. a
Eren
considerava més seus, i que amb la seva intervenció deixaven el malalt consolat. D'entre els
guaridors
es
recorden:
Gaita, que molt devota i molt bona persona; curava de tot, feia de -
El
esgotat tots els pràcticament ja
no hi fer. Es confiava en els guaridors. D'entre tota la gent del poble hi havia qui tenia un do especial, i per aquesta raó a per
havia
venien de les valls pirinenques, carregades amb herbes i remeis que havien recollit durant l'estiu.
tardor, carregades amb un sac l'esquena ple d'herbes, pega, trementina, oli d'avet, etc.
havia
recursos, i
S'esperava el pas de les trementinaires, dones que
La Marieta de Can
era
comadrona i de
metgessa. Els
a
la farmàcia,
quina, que es En Segimon -
una mena
de
deia Salut i ferro. del molí de Can
Joia. La seva especialitat eren les bèsties, i feia de manescal. La Magdalena de Can Pep Manel senyava i curava sobretot els enaiguats i els espatllats. Va morir al maig de 1996. -
Es deia d'una persona que estava enaiguada quan estava Mata de
sàlvia, planta molt estimada
en
la medicina popular. A part d'aquest ús, les fulles també es feien. servir per
refregar-se
les dents i
netejar-les.
decaiguda i flaca, quan tenia desig d'alguna cosa. Per comprovar-ho posaven aigua en un plat i hi deixaven caure una gota d'oli. L'enaiguat l'havia de mirar fixament: si l'oli
remeis eren emplastres, herbes, fregues, pegats i aigües
d'herbes, que sovint acompanyava d'oracions i senyals. També donava un xarop negre i
espès
que venien
Mortalitat període 1876/1950 Entre els anys 1876 i 1950 les causes de la mort que figuren
majoritàriament
travessant el riu i tirant-hi durant un novenari, mentre es deia:
Registre
...
-joves i adults: pulmonia, cardiopatia, tuberculosi
...
També s'esmenten accidents
es
curava
el
-població infantil: causes perinatals, gastroenteritis, pulmonia, meningitis, insuficiència vital, eclàmpsia
(ofegats,
dispersava és que estava enaiguat; si la gota quedava presa és que no ho estava. La malaltia -creien aleshores- es
en
Civil per grups d'edat són:
cremats i
traumatismes) -gent gran: pulmonia, cardiopatia,
encefalopatia,
senilitat.
pedres
Aquesta aigua d'aquest torrent cura d'ullprès i enyorament. La virtut que Déu t'ha donat curi aquest nen ben aviat. Can Tabal,
juntament amb Can Gelpi, Pla de Fogueres, Cal Bolet, Can Romualdo, Can
Belluga,
Can Llop, Abreta i Can Gaita,
formava
l'indret
de la Serra. A la masia de
Can Gaita hi havia
En
aquella època,
un
entreteniment de la canalla era acostar-se al Sot de Ca n'Amat a veure passar els enaiguats que anaven al riu a tirar pedres. Es deia que
una
persona estava
espatllada
quan li baixava l'estèrnum, cosa que li
ocasionava un fort dolor d'espatlla. Qui ho estava
no
viscut la Marieta, que guaria els
tenia forces per caminar, i les
veïns.
cames no
l'aguantaven.
47
A la Roca de les
Llums,
prop dels Corrals de Perarnau, hi
La
Castanyer. històries i
sortia la POI:
toponímia
del terme és farcida de
gran roca on van deixar la seva empremta. D'un altre salt van anar a enfonsar-se a les
D'alguns se'n coneix l'origen, basat en mites i llegendes, dels quals aquest país és tan prolífic. D'altres deriven directament de fets reals que van colpir, per algun motiu o altre, l'esperit de la gent d'aquell moment. Aquells fets van quedar arrelats a la terra, i han
fets.
perviscut fins als nostres dies.
aigües
més
boniques
Montsoriu; d'allà estant La gent de la contrada
congriava tempestes.
vivia atemorida per les seves malvestats fins que el bisbe va intercedir, comminant-la a abandonar el castell; d'un salt, la Bruixa Guilleuma i el
seu
seguici
Gorg Negre de Gualba, d'on Prop de Fogueres de
no van
Montsoriu,
poden
en una
veure
gran roca,
encara
avui
es
petjades que hi va Guilleuma juntament amb les
clarament les
deixar la Bruixa
cavall, un bou i un gos, tots ells sortits de l'infern, que formaven part de la comitiva que d'un
seguia.
és la de la
Roca Guilleuma. Na Guilleuma era una bruixa, tan formosa com pecadora, que estava condemnada a viure eternament en les ruïnes del Castell de
del
sortir mai més.
la
llegendes
...
una
noms
suggestius d'animals, plantes, personatges i
Una de les
Els vells castanyers han donat origen a de tresors amagats, de follets
llegendes
van anar a
parar
a
La Dona Morta: prop de la masia dels Vimeners, al nord-oest de Sant Martí de
Riells, allímit del terme, hi ha un paratge conegut amb aquest nom. Conten que una àvia del mas, que que
després
es va
porcs per l'indret dir de la Dona Morta, va menava
amb sorpresa que els porcs s'abraonaven amb desfici prop d'uns matolls. Encuriosida va apropar-s'hi, va foragitar els veure
Forca. Riells que
l'any
perquè
li
era
1918 van
tingut per
un
pagès
dir que
era
va
un
lloc de bruixes.
matar
la
seva
És
un
dona amb
fet
cert
que
algun foraster que hi feia la va seguir i la va matar per
que
estada la va veure, robar-li l'unça. A
Riells, hi ha un indret conegut amb el nom de la Roca de les Llums. Es diu així perquè hi sortia la Por en forma de misterioses llums, de fantasmes i bèsties infernals. La creença era tan forta que de nits ningú no gosava acostar-s'hi i, per evitar passar-hi a prop, es desviaven del seu camí i feien força volta. Els més valents que hi havien anat de dia expliquen que, un cop allà, enfilats a sobre de la roca, si so
somort,
es
picava
com
que hi havia
un
si el
del cavall de la bruixa. 49
va veure amb esglai que hi havia una noia morta: era la xicota de cal Trompo, un pobra mas proper al camí de Santa Fe. Aquesta noia era una mica beneitona i havia estat vista per l'hostal de Santa Fe ensenyant ufanosa una unça d'or
sospita
petjada
bruixa.
porcs i
tenia. Se
Roca Guilleuma. La
laforca
amb el peu seu
tresor
ressonava
interior fos buit.
amagat, que mai
amb
Segur
no
s'ha
un
arribat
a
resguardar-lo sortia la Por.
Prop
i és per això, per tal de de la cobdícia i dels curiosos, que
descobrir,
de l'estació hi ha
diu Cal Dimoni. No
un mas
abandonat que
es
sap de què li ve aquest nom tan desafortunat però tothom recorda que un dels darrers propietaris es va entestar a canviar-lo pel de Can Sant Miquel, en record de l'arcàngel que va lluitar contra el diable. El cas és que no es va sortir amb la seva, ja que el nom que ha perviscut és Cal Dimoni. se
Entre el Portell del Bisbe i l'Esquei del Llamp, l'oest de Sant Martí, trobem el Pla de les
a
Bruixes;
molt
a
prop hi ha el Pla de
amunt el Sot de l'Infern.
Saba,
i
una
Sembla que
mica més
eren
llocs on,
dies
assenyalats, les bruixes es trobaven, s'explicaven les malifetes que havien fet i ballaven en
frenèticament fins que clarejava el
nou
dia.
Les cassoles, olles i 50
de matèria
veïna vila de Breda és coneguda per les olles i
La
.
altres peces de terrissa que des de fa temps es fabriquen en
els
seus
obradors. Per la
seva
Viabrea ha
Breda, estat partícip d'aquesta indústria, sobretot la zona més propera a aquesta població.
proximitat
a
a
partir de l'argila
terrera situada sota el Pla d'en
Xinel·la i d'una altra més amunt, al sot de Cal Gravat. L'extracció era dificultosa, i al final de la jornada els homes acabaven esllomats. Es feia a cops
les masies, i que aportaven i que a vegades implicaven dedicació més continuada.
tot
una
es
-
d'aquestes feines
era
fornir
era
l'argila greixosa com el
"semblant
trobava
netejava
secs,
ja
que
a
a
la cansalada"
la part més fonda.
pedres i d'arrels,
de
era molt pronunciada, havien de frenar el carro amb galgues. Els cavalls duraven
poc,
uns
sis
a
set anys,
perquè
i un cop feta la tria es carregava en carros i es portava als
arrossegaven la
obradors. Allà
"trencaven de cames", és a dir, perdien la força i llavors només
remull
en uns
es
posava bugaders i
en es
barrejava amb terra d'altra procedència i color: vermella, blanca, negra Pels volts de
camins molt
els
podien
els camps
càrrega
pendents i
per es
utilitzar per treballar la plana.
a
...
l'any Una
feia amb
que
Es
uns
petits ingressos addicionals,
es
bona, que i
temporals, complementàries a la feina de
tasca
preferència els dies
d'aixada. Es buscava
diversitat de
estat feines
Aquesta
els dies de pluja era difícil menar el carro pels costeruts camins de bosc. A la baixada,
sèu
tasques que
extreta de les
terreres. Hi ha constància d'una
Un aspecte poc conegut d'aquesta activitat és la envoltaven la fabricació de la terrissa. Tradicionalment han
tupins de Breda
tenen molta anomenada.
primera els obradors
1950
es
pagava
pessetes la tona.
a
15
Els dies plujosos, quan
no
podien
treballar, els aprofitaven per
Pintura d'en
Fugaroles. a
a
l'oli del molí
En
primer terme
l'esquerra
es veu
l'antic forn de pedra, avui
desaparegut.
arreglar els camins i desviar l'aigua per evitar els xaragalls que altrament faria la pluja; era una feina que duia o,
a
terme la mainada
preferentment,
el jovent.
Una altra ocupació era proveir de feixines per encendre i mantenir el foc del forn on es feia la cuita de la terrissa.
Generalment
es cremaven
feixines de bruc, molt abundant a la zona, i que també tenia altres utilitats. baixava la Tordera amb relativa
Relacionada amb l'acabat de la terrissa
encara
comesa.
hi havia
Anaven
a
una
buscar
pedres blanques i grosses
altra
abundància. En deien pedres
fogueres,
i
unes
carregaven
que
portaven
de quars. Les i les forn de pedra.
eren
en un carro
a un
Feien foc durant dos dies i tres nits amb feixines de bruc. les deixaven refredar i les molien fins a obtenir una sorra fina que es barrejava amb el vernís amb el qual vernissaven les olles abans de coure-les. La sorra feia el vernís més brillant, dur i resistent.
Després
Hi ha constància d'almenys dos forns de pedra: un al molí d'en Bosc, a l'altre costat de la riera, que està bastant malmès, i un altre al molí de Fugaroles, al costat mateix de Ca n'Hosta (en el terme de
Breda)
Terrera
a
que ja
no
existeix.
Viabrea.
De les terreres se n' extreia la matèria primera a la fabricacio de les olles de Breda.
per
51
Pila de bruc al 52
E
I bruc és
un
abundant
a
arbust
la
típic
i
Potser hi una
regió
va
espècie
el fet que és que s'estén indrets on l'home
fàcilment
Tradicionalment s'han trobat
aquest
castanyer, que es va plantar expressament en èpoques
soca
passades
diverses utilitats per a arbust: s'ha utilitzat la
per
per a l'aprofitament fusta.
de la
domèstics, i per fer escombres, tancats i umbracles.
En la toponímia local apareix documentat des de l'any 941 el
d'1
a
1,5
m
d'alçària,
A la
zona era
seva
cosa
de
Sabruguera, la qual
pot donar
l'abundor
una
d'aquest
idea de arbust.
molt abundant.
d'escombres de bruc ciutats tan com
Barcelona,
Terrassa, Sabadell, Granollers i algunes poblacions del Maresme, que n'eren grans consumidores, ja que les utilitzaven per fer la
neteja
municipal.
de fulles
petites i flors verdoses molt menudes, agrupades fent ramells estrets i densos aillarg de les tiges. També s'anomena bruc femella a bruga.
lligar;
indústria que cap a l'any 1950 i fins la dècada dels 80 va fornir
importants
nom
El bruc d'escombres (Erica scoparia) és un arbust que ateny
punt de
ha substituït la vegetació primitiva per arbres com el
fer pipes de fumar, les tiges per fer feixines per als forns i com a encenalls
a
les escombres ja fetes.
ajudar
mediterrània. N'hi ha unes 600 espècies classificades.
en
costat
Com el
seu nom
indica, el bruc
d'escombres era l'adequat per a fabricar escombres. Era present a totes
les cases, i la fabricació
d'escombres
Els obrers d'aquella indústria anaven a tallar el bruc a les zones
el bosc
on era
més
artesanal. A al barri de
abundant. El tallaven quan encara era una mica verd i el
petita
portaven al magatzem. Allí el
era
Viabrea, però, l'Estació, va sorgir
una
Després de l'incendi de 1994, l' estepa s'expandí amb força. A poc
a
poc el bruc recupera el seu terreny.
deixaven
assecar durant uns dies perquè perdés la petita fulla i fos més fàcil de treballar. Tenien tres màquines amb les quals estrenyien el bruc i l'acabaven de lligar amb filferro amb l'ajut d'unes tenalles.
bruc
es
lligava
amb
l'ajut d'una corda penjada a un.
arbre.
Es feien escombres de dues les més grans, per escombrar carrers, tenien dues menes:
Antigament, el DetaLL de
s'estrenyia quan
com
el bruc es
feia
manualment.
lligades, i el mànec era llarg de fusta. Les que s'utilitzaven per
a
un
pal
vaqueries
i
magatzems eren una mica més petites i el pal era format pel mateix bruc; tenien tres a quatre lligades, segons la llargària. De bruc
d'escombres,
ara
amb
prou feines se'n troba. L'havien anat a buscar a Call Formic, a Can Oller, a la Plana del Batlle, a Can Campeny i a diferents llocs de la rodalia. També rebien encàrrecs per fer
tanques de bruc per separar ambients en torres, jardins, etc., i umbracles per a plantes,
porxades, para-sols,
etc.
Actualment, al poble, aquest
tipus
de treball artesà ha
desaparegut.
A la porta d'una casa, l'escombra de bruc encara
fa
un
bon servei.
53
Cal Gat. En Taquilla era de Cal Gat, del veïnat del Serrat. 54
A
Riells i Viabrea, els
personatges són gent de la terra, homes senzills,
pastors,
carboners
...
-
Alguns
d'ells tenien un do especial que els ha fet perviure en la memòria de la
gent. Així, hem sentit
a
parlar de guaridors i d'altres personatges que pel seu tarannà s'han fet populars.
i sempre estava de bon humor. Deia que s'havia d'anar contra el "cos: Si et demana aigua dóna-li vi!"
A vegades
en
Menargues.
Era dels Corralets i viure
a ca
després va l'Escloper. Feia de
carboner i sempre anava negre. Els dissabtes baixava a Riells, a la trauca, a fer petar la xerrada i a
jugar
a
cartes, i aprofitava per
afaitar-se. Els que llavors eren canalla recorden el contrast que
negra
pel
resta de la cara,
carbó. Era de la broma
a
Serrat. Solia fer les El lloc on ha donat
carboner, que
sobre
esmorzava; va
tranquil· lament i a
va
tallar l'arbre
cops de destral. Quan
caure a
terra
va
estrepitosament, li
va
dir: "ja són teus, abasta'ls!"
En
Taquilla també
Era de Cal
era
Gat, del
nom a un
carboner.
veïnat del
esquei.
encara
era
pel qual
carboner. Vivia als Corrals de Perarnau i tenia la seva barraca
aquest
ha quedat
acabar d'esmorzar
pel
que sembli un el veritable cognom es coneixia arreu un altre
Formiga, motiu,
un
seves
Turó de Morou. tenia la seva barraca
campanyes
noi volia abastar un dia, niu d'esparvers que era dalt d'un faig. Com que no podia abastar-lo va demanar ajuda al
li feia la pell blanca, acabada
d'afaitar, amb la
dinar
el preu havia pujat responia: "Doncs posa-me'n tres, que farem via i tornarà la barata." Un
Un d'aquests fou
anava a
l'hostal i sempre demanava dos talls de carn. Quan li deien que
Formiga.
mas, en
un
lloc que
anomenat Revolt d'en
Va
compaginar les
feines de carboner amb les de carter. Tenia fama
d'agradar-li la
gresca. A més a més, també era el campaner de Sant Martí. Quan es va
morir la
voler que
seva dona, no va toquessin a mort per
ella, i quan no
les
van
es va
morir ell
tocar per
tampoc respecte al
desig.
seu
però havia recorregut tot el Montseny i havia seguit rutes de transhumància mantes vegades amb el
En
Pep Bagent és un personatge digne d'esment en aquest capítol. Va viure a Cal Sac. De jove
va
com
estava
quedar a
cec
i, acostumat
desplaçar-se pels
camins de muntanya, va continuar fent-ho tot sol, amb l'ajuda d'un bastó, pels camins que ja coneixia. Fins i tot encara els arreglava. Anava a Viladrau, a Riells, a Arbúcies, a les
palpentes, era
En
de dia
parar esment si de nit.
sense a
Trinquela
ha fet sempre de la creu de Sant
pastor. Ha rebut Jordi. Ara viu
a
Riells i Viabrea
seu ramat de xais. Mai havia comptat les ovelles, però les coneixia totes i no se'n descuidava cap. Vivia a la muntanya, dormia al ras en una clotada, i feia la vida sol durant dies. El bosc era la seva casa. no
L'ermita de Sant
Llop ha tingut ermitans. En aquest segle se'n coneixen dos: cap als anys alguns
30 s'hi estava
una
parella
d'ermitans que vivien molt pobrament. L'home tocava les campanes, i ho feia especialment quan havia de pedregar, perquè es deia que les campanes de Sant Llop comunien la tempesta.
L'any 1984, l'ajuntament
Vailet de Can
va
menant una
aprovar habilitar l'ermita com a residència per a un seminarista,
Un esquei és una massa rocallosa de superfície cantelluda. L'Esquei de la Barraca d'en Taquilla s'anomena així perquè a prop hi tenia la seva
Josep Badia, però va ser-hi temps. Fou el darrer dels
barraca aquest carboner.
ermitans.
poc
Revolt d'en de Perarnau.
Formiga,
Berenguer
parella
de bous.
camí dels Corrals
d'allí aquest carboner hi tenia la seva barraca.
Prop
55
Riells de
Montseny als anys 50. El mossèn,
recorria molts camins i passava prou bé els homes d'aquest país.
pastoral,
Un dia
un
pagès
en
la
arreu.
seva
vida
de Riells. va baixar amb
un sac
castanyes per vendre-les al mercat de Sant Celoni. Tenia la intenció d'agafar el tren i a
de
l'estació de Riells
va
amb el sac, fins arribar a l'estació de Gualba li on, després de fer la mateixa pregunta,
digueren
que el preu del bitllet
pessetes;
a
la
cosa
era
de dues
respongué: "Veus,
tu
comprar el bitllet
raons", i va convençut del negoci que havia fet.
t'avens més ben
qual
Aquesta
a
feta
va ser
va
reprendre i li digué home I",
''posi's bé, contestà
sense
a
una
la
mica enfadat:
qual
cosa
el
primer
li
immutar-se i amb aire burleta:
tres
pessetes. digueren que Indignat pel preu, que considerava abusiu, va continuar el camí a peu per la via, carregat eren
Montseny.
"encara més bé?".
preguntar el preu del
bitllet. Li
Cementiri de Riells de
Coneixia
molt comentada entre el
Als anys 40 hi havia
franquista
un fariner que era declarat i sempre feia comentaris
favor de les virtuts del recentment instaurat.
a
Franco,
Un dia que
va
haver
moldre el gra a Riudarenes, pel camí trobar amb una parella de la Guàrdia
d'anar es va
règim
de
a
Civil que li va requisar el carro amb la farina. Des d'aleshores es va acabar de parlar bé d'en Franco, i ja no en va voler saber mai més res.
veïnat de Viabrea.
Un home Un home de Riells
va
haver de fer
Barcelona i
decidir
desplaçament
a
el tren. Anava
gaudint d'aquest
va
un
seu
agafar primer
i s'hi trobava tan bé que es va ben repapar al seient. Quan va venir el revisor el
viatge
una
mica
despistat
comentava
a un
any havia estat un any de dissort, ja que se li havia mort el cavall que utilitzava per fer les feines del camp i una vaca altre que
aquell
lletera de molt preu. L'amic, una mica desconcertat, li va recordar que també
se
li
Estació de també fou
tren.
El tren, amb el pas de mercaderies i d'anècdotes.
viatgers,
origen
Can Pelegrí als anys 50. El tarannà d'alguns homes de la muntanya, entre murri i burleta, ha perviscut en la memòria de la gent més gran. 57
havia mort la dona, a la qual cosa el despistat contestà: "Ai, sí! ja no me'n recordava!".
fer. La mare, amb aire de suficiència, li va contestar: "Gràcies, però no cal, mossèn, que ja
en
tenim un". Un
pagès
de
mai
de l'indret de la
Riells,
Serra,
no
i quan el mossèn li ho comentar amb aire de retret, l'home li va anava
a
l'església,
contestar amb tota
mossèn,
va
tranquil·litat: "però què dieu, pel davant!".
si hi passo sempre
Una vegada, en anar a enterrar una nena de 13 anys, el mossèn va adonar-se que portava un abric i una bossa d'aigua calenta. En comentar el fet, la mare li va dir: cementiri!".
Un dia avisaren el mossèn que anés a un mas molt allunyat, que l'home de la finca estava molt
A la
malalt.
miraven ni
Quan hi va arribar, el pagès ja devia trobar-se bé, i el mossèn, de lluny, el va veure passejant pel camp. En adonar-se de l'arribada del mossèn, l'home va córrer a ficar-se aillit per no haver de donar explicacions enutjoses, però amb les presses no es va treure els esclops i va quedar en evidència. va
voler
regalar
un
llibre
noia molt eixerida pensant el servei que li
a una
podria
si
que és tan fred,
es creuaven
pel
camí
aquest
uns
veïns,
no es
saludaven, i feien veure que no veien segurament perquè tenien por l'un de l'altre. Eren com una ombra, i les ombres no se
es
parlen. Pere Ribot, per a aquella gent el mossèn reconfort humà que no tenia la seva arrel la fe, sinó en el mite.
Segons era un en
Un dia el mossèn
nit,
"És
El batlle Joan Tardà Fortuny (al centre), que va ser destituït pelsfets de 1934, 58
Durant de
i
la guerra, la majoria només restaren
cases
habitades per dones, avis Els homes marxaren al
nens.
front i, que els combats no es van fer sentir directament a la contrada, el conflicte bèl·lic encara
féu notar, d'una banda, amb el control deis recursos per part de la municipalitat, sobretot de es
bestiar boví i de
productes del
camp, i de l'altra amb l'acolliment de refugiats.
van expropiar algunes propietats. L'ajuntament acordà demanar permís al Servei
Es
Forestal de la Generalitat per efectuar tales de pollancres, castanyers i suros, per dedicar els
terrenys
terres serien
a conreu;
aquestes
repartides
entre els
tornà a ser restituït en el seu càrrec 1936 pel govern de la República.
l'any
municipals,
i
van ser
veïns que no en tenien. De la mateixa manera es va estudiar
Atesa l'escassetat de
sistema per tal de l'aigua de regadiu.
racionament als forasters instal·lats al poble a partir de
un
repartir
l'ajuntament acordà
Un altre problema
cooperativa que subministrava gèneres als veïns de Viabrea.
de refugiats, sobretot a les darreries del conflicte. Cap a mitjans de 1938 el nombre de
esdevenir
refugiats s'aproximava al 20 % de la població. Molts procedien de l'Aragó i estaven recollits en masies. Eren una despesa suplementària per a les arques
armament i material
de 1937
a
També havien proveït ocasió de
productes
en
de
necessitat els veïns de
desproveïts.
alguna primera
Breda,
sobretot de farina, de la trobaven completament
menjar
no
donar
l'abril del 38. el progressiu augment del nombre
Can Salvà principis hi havia el magatzem d'una
A
motiu
d'enfrontament amb alguns veïns per la manca de pastures.
qual
es
va ser
L'estació del ferrocarril un centre de
va
classificació de material de guerra; hi havia benzina, d'intendència que procedia la seva majoria de donatius
en
internacionals. L'estació estava protegida per una bateria
d'artilleria antiaèria, i quan s'acostava el perill feien anar la canalla a amagar-se al bosc. Els llums de l'estació eren pintats de blau. Per sort, mai no van arribar
a
bombardejar-la.
Víctimes de la guerra Combatents Andreu
Hosp.
morts
al front:
Clapés Roig,
Militar de
27
a.
Figueres (rep)
Farré Farrés, 41 a. Front de l'Ebre (rep) Lluís Farrés Pujós, 34 a. Sant
Joaquim L'èxode dels
republicans que, derrotats, fugien encalçant el camí de França, al final de la
Altar de Sant destrucciô
Llop
l'any
abans de la
1936.
És
la relació de
danys que Mn. Ramon Farré fa acabada la guerra: "En San Lupa de Viabrea destruidos dos altares del siglo XXV" (sic). ...
Cal
Monjo
en
l'actualitat.
El19 d'octubre de 1936 les joventuts
llibertàries de Barcelona
van
els
en
aquesta masia.
persones a peu, afamades, que demanaven menjar a les masies i pobles per on passaven. Durant la retirada van destruir el pont del molí de Ca n'Hosta.
a. Vic (rep) Enric Riera Rosés 37,
La Guerra Civil va suposar una època de desfermament de
passions
i
un
gran trasbals. El
març de 1938 es va produir l'assassinat de l'alcalde, Pere
Clapés i Vallicrosa, quan llenya.
venia
del bosc de fer
La postguerra va representar el racionament i l'estraperlo. La Guàrdia Civil va precintar molins
a.
Prades
(rep) Empresonats l'any Carles Bassols i
visitar
pavellons d'infants i convalescents procedents del front, que estaven
allotjats
Francesc
seva
curiosa
Gregori (franq) Magem Clapés, 28 a. Front del Segre (rep) Raimon Recasens Rodrigo, 30
guerra, també va ser un fet dramàtic. La carretera anava plena de carros, bestiar, de
1940:
Grau,
24
a.
(baster) Fèlix Cortada
Iglesia, pagès (regidor)
50
a.
Josep Magén Clopés., 46 a. pagès (regidor) Joaquim Mas Campeny, 29 (picapedrer)
59
a.
Josep Rovira Domènech, 49 a. pagès (regidor) Josep Sala i Mas, 28 a. (pagès) El mestre, sr. Esteve Garriga i Pla, va ser expulsat del magisteri i s' exilià.
de farina i confiscava carros de blat. Pels camins de muntanya i
algunes masies van passar els maquis, i el conegut Quico Sabater va ser vist per l'estació de Riells i Viabrea en la seva darrera fugida, estirat dalt del sastre del tren.
Bailada de sardanes davant de l'ermita de Sant Martí de Riells. 60
Després
de la Guerra Civil
del 1936, al redós de mossèn Pere Ribot, Riells
Montseny va esdevenir a poc poc un centre de resistència cultural i política sota el franquisme. Aquest indret de la
seguida commemorà
la diada
En el
de l'Onze de Setembre posant la senyera dalt del campanar.
període
foren
significaciá
de a
D'aquesta de Riells en un
convertint
lloc acollidor per
a
moltes
refiaven d'ell i
persones que d'aquell indret
recent del nacionalisme català.
respirar. L'emplaçament arrecerat i la presència d'un
Mn. Pere arribà
a
Riells
l'any
la difícil època de la postguerra. De seguida va
1941,
en
descobrir que en aquell poble no hi havien entrat mai els militars i que era un poble tan
independent va
guerra; treballar
com
abans de la
pensar que hi podria
espiritualment i patriòticament. Va començar
fent els casaments i altres cerimònies en català, i de
catalanista que van tenir-hi lloc.
manera, Sant Martí
es va anar
de la Selva és de referència obligada en la història
comarca
es
perquè
s'hi
podia
nacionalisme català hi tenien punt de trobada i revivien el
franquisme.
de moltes trobades de la
desarrelar". L'abat
antifranquista.
un
sentiment que havia ofegat el En paraules de Mn.
mossèn català amb dedicació literària van propiciar l'escenari resistència
de la postguerra, actes de
nombrosos els
Pere: "Poden arranar, però va
no
Escarré, que fer-hi algunes estades, també
saber apreciar la pau i la tranquil·litat de Riells de Montseny. va
Personatges
com
Carles Riba,
Marià Manent, Max Cahner,
Pujol -que era estudiant de medicina i venia amb bicicleta des de Barcelona Jordi
Joan Raventós i molta altra compromesa amb el
gent
No
es
gent
pretén
fer la llista de la
vinculada d'una
manera a
altra al Riells d'aquella època, però des dels anònims
excursionistes, els minyons de muntanya, el propi Mn. Batlle -
i
distingit pedagog dirigent escolta- fins a les personalitats més rellevants, tots eren rebuts amb la mateixa franquesa "en aquest lloc breu i fet punt d' etern itat".
L'any 1954 es van organitzar jocs florals que van aplegar
uns
una
bona colla de gent i
representaren la represa al país d'aquestes activitats després de la guerra.
una forta l'àmbit literari
Tingueren
repercussió
en
catalanista de
l'època.
Amb la represa democràtica i la recuperació de les institucions de
pròpies Catalunya, Riells perdent aquesta funció
anat
recer
ha de
de la cultura catalana de
Mostra d'això és que continua essent un lloc d'interès visitat per molta gent que busca
paisatge. la pau.
resistència, però continua essent
sabut
un recer
conservar
tranquil·litat
espiritual; ha la simplicitat,
i la solitud del
seu
Mn. Pere Ribot amb l'abat
la
Esca/Té, de l'abat
en una a
de les estades
Riells de Montseny.
uri
Mn. Pere Ribot amb grup de noies-guia. 61
Les tropes franquistes no van arribar a passar per Riells. Possiblement per això es va salvar una placa de pedra que hi ha a la plaça i que diu PIasa de la
constitución.
Mn. Pere Ribot durant el
62
E
I dia 12 de amb el
juny de 1954,
pretext de recaptar
fons per al projecte de reconstrucció de l'església de Sant
Martí,
Riells de
es van
celebrar
Montseny
Florals en Mn. Cinto
uns
Jocs
homenatge al poeta Verdaguer i a la
muntanya del Montseny. L'impulsor de la trobada el també
a
poeta
Mn Pere
presentades, tant
en
Selva,
i Joan Triadú.
terme la represa de la cultura catalana que el franquisme
havia estroncat. La nota musical
aportada per l'Orfeó Català i la coral Sant Jordi, que amb els seus cants van va ser
eren
bailar sardanes tocà diverses vegades La van
Espina, perquè la gent la demanava una i una altra
vegada. Quant
a
les obres literàries
presentades 67 treballs, la major
hi havia part reculls
a concurs,
de
poesia
i diversos estudis. Hi
foren presents
representar la manifestació externa, per part
discurs.
a
a
i es Santa
quantitat, totes en llengua catalana.
va
de
de dur
Ribot,
com en
La trabada
país,
propòsit
presents. Es
poètica amb una participació, tant de públic -que omplí la plaça de l'església de gom a gom- com
elles escrites
l'irreductible
emocionar els que allí
Fou una festa extraordinària
qualitat
important
d'intel·lectuals del
va ser
rector de Sant Martí.
d'obres
d'un grup
seu
esquerra, Alexandre Calí, el DI: Pius Font i Quer, l'alcalde de Riells, Marià Manent, J. M. Boix i
De dreta
importants
noms
com
tan
Carles
Riba,
Blai Bonet, Joan Fuster, Jordi
Sarsanedes, Felip Graugés, Osvald Cardona, Maurici
Serrahima, Josep Miracle, Ferran Soldevila i Esteve Albert, entre d'altres.
jurat era format per Alexandre Galí, el botànic Pius Font i Quer, Marià Manent, Josep Ma. Boix, El
Jaume Bofill i Mn. Pere Ribot; actuà com a secretari Joan Triadú. No selecció
es procedí a cap prèvia: el primer premi
fou per al poema titulat Els tres Reis d'Orient, de Carles Riba. Pels seus mèrits s'atorgaren
recaigués
en autors de les diferents terres que componen els Països Catalans.
D'aquesta
diada
es
publicà
un
llibre editat pel Bisbat de Barcelona el mateix any 1954, titulat Festa Poètica, que recull el projecte, els esdeveniments
tingueren premiades. que
POÈTICA
FESTA
P!{O .\n.\DI.\ DE S.\'\T \IAR!I DE I\fUI .... DU. �IU'\ LSD,i
195-t
Portada deL Llibre que es va editar amb motiu de la celebraciá de L'acte.
lloc i les obres
Aquesta trobada tingué una significació pròpia i representà un punt de partida de noves iniciatives. Així, per exemple, de la relació sorgida d'aquesta festa poètica va emergir l'Agrupació Dramàtica de
Barcelona, que suposà
precedents importants català actual.
tres accèssits
establir als treballs dels poetes Joan Fuster, Blai Bonet i Jordi Sarsanedes. En ells convergí la feliç i absolutament inesperada circumstància que l'un era de Sueca (València), l'altre de entre ells cap
-sense
gradació-
Santanyí (Mallorca)
i el tercer de
Barcelona. En aquells moments va
prendre especial significació
el fet que aquest premi
El projecte de reconstrucciô no es va dur a terme,
però i
es va
refer lafaçana
construir un nou campanar de cadireta. es va
un
dels
del teatre
Projecte de
de reconstrucciô de Sant Martí
l'església-abadia de Riells de per
Montseny, realitrat L'arquitecte Antoni Fisas.
63
Mn. Pere Ribot
la 64
E
paisatge de Riells de Montseny no seria complet I
sense
la
figura
de Mn. Pere
Ribot, que hi és vinculat des de l'any 1941, en què va arribar-hi com a
rector.
seus se
ulls
cada pas que
a
olors del
seguida
mes
va
Sunyer
d'agost.
de
portada
l'emblemàtic llibre El
De
Montseny.
pau i va pensar que aquest seria un bon lloc per continuar era
poesia.
va
literatura i el sacerdoci.
Aquest paisatge, que el va captivar des del primer moment,
l'entengués i l'unís en una de comunió espiritual.
una
va deixar mai. Representa de les constants en la seva obra, ja que hi trobà una pau i
Com
una
les revistes Destino, Serra d'Or i en el diari AVUI, i va fer més de
no
arribar a Riells va començar a enfilar a peu el camí que des de l'estació del
tranquil·litat
acostar molt a
Déu
a
en
que el
Déu el
" ...
van
paisatge.
ferrocarril l'havia de portar cap a Sant Martí de Riells. Progressivament va anar veient la vall que s'esbadellava als
seva
seves
poesia
"
religioses.
Per
a
ell, fer poesia era una manera de fer oració i amb ella tenia la intenció de penetrar en l'interior del
lector,
per tal que
prosista
va
col·laborar
del Montseny, del seu dels seus homes i les
neixia de les
reflexions
a
en
200 pròlegs de llibres. D'altra banda era un gran coneixedor
i l'home
va
La
mena
el
troba
Quan
i la
adonar-se que Riells
conreant la
néixer el 21 de febrer de 1908 a Vilassar de Mar. De ben menut ja va sentir el despertar de dos sentiments que van ser el motor de la seva vida i que va saber conjuntar admirablement: la Pere Ribot i
feia, i
li oferia amb tots els colors i
en
maduresa
seva
creences
En
paisatge, seves
i mites.
aquest sentit,
llibres més
un
dels
seus
aconseguits és
Montseny, del
qual
El
s'han fet tres
edicions, i que fotografià -més amb el cor que amb la càmera Raimon Camprubí. Ens parla del
Premis Mn. Pere Ribot ha rebut nombrosos premis i distincions,
de la muntanya estimada, fent una descripció de tots els pobles que hi ha aposentats, amb la seva història, costum i folklore. El va dedicar a Artur Osona, com a descobridor del cos vegetal del Montseny, i a Guerau de Liost en el combat de llum de La
Montseny,
uns de caràcter oficial, d'altres més íntims i personals. En tots ells s 'ha ressaltat el seu caràcter de persona coneixedora del massís i de defensa de la identitat nacional. Destaquen:
L'any 1983, per la
muntanya d'ametistes. En reconeixement
Poema de Mn. Pere Ribot, gravat
en una
pedra
Sant
a
l'entrada de
Martí de Riells.
l'església de
la seva trajectòria, el febrer de 1997 va ser homenatjat en el Palau de la Generalitat, i l'ajuntament de Riells i Viabrea, el 17 de juliol de 1997, el va declarar fill adoptiu. Va morir el 25 d'agost de 1997 a l'edat de 89 anys. És enterrat a Riells de Montseny. a
la Creu de Sant
seva tasca
espiritual i
de cultura que ha
contribuït,
en
a
Jordi,
d' orientació
l' època més difícil,
la nostra identitat i per la seva aportació
conservar
nacional,
a
la poesia des de I' espiritualitat i la finor simbolista.
L'octubre de 1986, el premi de la Fundació Jaume I Ciutat de
Barcelona, pel
hospitalitat, Riells
un
seu
que
mestratge i
van
fer de
lloc de trobada de la
resistència cultural. El novembre del 1989, el Premi de Defensa, Divulgació i Estudi del Medi Natural del Montseny, per la seva obra poètica basada
l'evocació i defensa massís. en
D'entre els
homenatges
més el
entranyables s'escau que li vafer l'Amical
Mauthausen el 9 de març de 1997, en agraïment per l'acollida que els
dispensà difícils.
en
els anys més
d'aquest
65
TOPONÍMIA DELS
s;
,�
�
�
HOMES
Ca l'Escloper Cal Barraquer Cal BatUe
Can Joia
CalBoc
Can Manuel
Cal Bord (Nou) Cal Bord Vell Cal Dimoni Cal Gall Cal Gat Cal Gravat Cal Marxant Cal Monjo Cal Noi Xic Cal Pagès Cal Robert Cal Romualdo Cal Sac Cal Sastre Ca n'Amat Can Baldiri Can Belluga Can Bernat Can Bielic Can Bolet
Can Marlet
Can Bose
Can
Can Breta
Can Castellet Can Cervera Can Clotet Can Costa Can Cus Can Devesa Can Flassada Can Ganyes Can Gelpí Can Goita Can Gresa Can Guillem Can Guillot Ca n'Iscle Can Jaume Can Joan
CanLlop Can Magí
Can Masó Can Mora Can Nadeu
CanPega Can Pelegrí Can Pelló Can
Pep Manel
Can Perarnau Can Pere Can
Llop Pere Roig
Can
Petranga
Can Pi
Casa Nova d'en Fogueres Casa Nova de Can Plana Comafosca EIBeier
La Torre Les Oliveretes
Els Corrals d'en Perarnau
Masia de
Els Roures
Molí d'en Bosc
Els Vimeners Església de Sant
Llop
Molí d'en Joia Molí de n'Hosta Pla de
Forn d'en Ribes
Pla de Saba
Fortuny de Baix Fortuny de Dalt
Pou de glaç de n'Hosta Sant Climent
Hostal Bell-Lloc Hostal Les Agudes
Torre de
TOPONÍMIA DE
Fogueres
can
Pega
LA TERRA El descàrrec
del Corral
Aguda
Bac d'en Roig Bac de Can Quelet
Can Poncella
Bac de la Gepeta Camí de la Roureda verda
Can Pruna
Camí dels
Can
Pujol Quel Can Quelet
Camp dels Corrals Castanyers d'en Roc
Can Riboies
Clot de l'Infern Coll de Castellets
Can Roc
Fogueres
Església de Sant Martí
CanPistola Can Plana
Llarga Granja d'en Joia La Guingueta La Rajoleria La
Els Corralets
EIMorer
CanPijaume Can PIa
La Feixa
Passejadors
Clot de Collsamola
(421 m)
El
suro gros Els aranyons Els dos sotets
Esquei Blanc Esquei de Morou (1.295 m) Esquei del Llamp Esquei dels Esparvers Esqueis Barraca d'en Taquilla Fageda llarga Greu donat
Coll de la Mosquera (1.207 m) Coll del Portell del Bisbe
La Collada Alta La Creu
CanSalvà
Collada de la Coma (828 m) Collada de Llebrosa (1.260 m)
Can
Collada del
La Marianna
Can
Roig
Can Rosals Can Rumia
Sardenya
Can Tabal Can Toni
Mig
La Costa La
Roja
Fagedella (867 m)
Collada Xica
La
Collet de Can Julià Collet de Can Pistola
LaPedrera
Peça d'en
Callís
Collet de Palomeres
La Ventosa Les Carnisseries
Can Vergit
Collet Xic
Les Fosses
CanXaraia
Collsamola
Can Xinel-la
Coma de les Illes
CasaJoanet
Donamorta
Casa Nova d'en Batllori
Coll de l'Escala
Can Tordera Can Trias
(1.099 m)
(1.033 m)
(265 m)
Les Saleres dels Corrals Les Toixoneres Peça d'en Pla de Saba
Penya Maldita
Pi de la peça d'en Callís Pla d'en Ramis
Roca Guilleuma
Pla de Can XineHa
Rocablanca Saleres d'en
Pla de la Feixa
Llarga
Pla de les Brosses Pla de les Vigues Pla de Llops Pla de n'Iscle Pla de Saba Pla gran de la Cornera Pla Sescorts Plana d'en
Marge
Puig Arboç (1.066 m) Puig Burguer (1.199 m) Puig Cubell Puig de l'Escala (1.043 m)
Puig de la Coma Puig de la Cornera Puig de la Grapisa (1.189 m) Puig dels Plans (1.200 m) Puig Pont de I' Àliga Revolt d'en Formiga Roca Cavallera Roca de l' Abat Roca de I' Avell
(209 m)
Roca del Moro
Roca dels Llums Roca dels Roqueters Roca Gibrella
TOPONÍMIA DE
Roig
Belluga
Sot d' Abreta Sot d'en Joia
Termanegra
Sot de Sot de Sot de Sot de
TuróAlt Turó de Castellar (677 m) Turó de Castellets Turó de l'Aguda (767 m) Turó de la Vinya Turó de Morou (1.307 m) Turó de Murgolers (941 m) Turó de Palomeres Turó del Beier (871 m) Turó del Botiró Turó del Montseny Turó del Saliquet Turó dels Aranyons (675 m) Turó dels Emprius
Font de les Illes
Font de
Pelegrí
Font del Grèvol Font del Pigot
Font de Can Ganyes Font de Can Tordera Font de Comafosca
Font del Pou
Font de
Font Vermella
Fangueits
Font dels Ases Font Pollosa
Font de l'Escala Font de la mare
FontXica
Font de la
La Canal Curta La Canal Llarga
Pepa Font de les Fogueres
Riera de Riells Riera Xica Sot Bassa del Tombo Sot d' Abellós
Serra Curta Serra de Can Pelló Serra de Can Plana Serra de Sant Llop Serra del Llamp Serrat de Collsamola Serrat del Llop Serrat dels Gossos Sureda d'en Joia
L' AIGUA
Font Canyonal Font d'en Menjahòsties Font de Can Baldiri Font de Can
Roca-que-seu
Les
Fontiques
Sot Sot Sot Sot Sot Sot Sot
Sot Sot Sot Sot Sot Sot
d'en
Menjahòsties
d'en Poncella d'en Xemaní de Cal Gat de Cal Gravat de Can Baldiri de Can Devesa Ca n'Iscle
Can Pistola Can Quelet Can Romualdo de Comafosca de l'Escala de l'Infern de la Bassa Nova de la Coma de la Soleia
Sot de les Daines
Sot de les Fontiques Sot dels Llancers Sot de les Oliveretes Sot Sot Sot Sot Sot Sot Sot
de Malhivern de Pere Boadella de Rocablanca de
Rocanegra
del Botiró del Burro del Forn
Sot dels Bouers Sot dels Gitanos Sot dels Güers Sot dels Passejadors Sot dels Roures Sot dels Verns Sot dels Vimeners Sot Gran Sot Llobater Torrent d'en Plana Torrent de Can Bernat Torrent de Sant Llop Torrent de Valljuïga Torrent dels Vimeners
El mític Pont de
l'Aliga,
que inspirà bell llibre de poemes amb el mateix títol. a
Mn. Pere
uri
67
Can Salvà en
68
En
l'actualitat
té la
l'ajuntament
seva seu a
de Can Salvà
la Masia
però, al llarg
del temps, ha estat ubicat a diferents locals, que la majoria de vegades no reunien les
Viabrea la de Riells disminuïa, i mentre
es
buscava
una
millor
ubicació per a l'ajuntament, el consistori va estar de manera
provisional al barri de l'estació en unes dependències annexes al local que feia les funcions
condicions adients.
d'escola. El més antic que es coneix era situat prop de l'ermita de Sant
Martí de Riells que era el nucli de població més important. A
principis d'aquest segle, per facilitar l'accés dels vilatans, es va traslladar al lloc anomenat la la vila de Breda. En els anys de la Guerra
Guingueta, prop de Civill'ajuntament provisionalment a
va ser
traslladat
Finalment, el 2 de maig de 1974, es va signar l'acceptació per part de l'ajuntament de l'antiga masia de Can Salvà, que oferien els promotors de la urbanització del mateix nom. L'edifici passava a formar part del patrimoni del poble, amb la idea que fos remodelat i se li
la rectoria de Sant Martí de Riells; en acabar la contesa va tornar a la Guingueta.
donés la utilització definitiva
A
S'habilità la part dreta dels baixos com a habitatge i la part
que s'anava incrementant la població de mesura
l'actualitat.
com a seu
de
l'ajuntament.
esquerra com a biblioteca, es reservà el primer pis com a
dependències de l'ajuntament i jutjat, i es convertí el que eren les golfes en una sala polivalent: sala de plens, sala d'exposicions i sala d'actes. L'1 de la
juliol de
seva
Ribot i
instal·lacions solemne se
li
va
en
fer
gratitud. també
1978
va
tenir lloc
inauguració. Mn. Pere Sunyer va beneir les en un acte
què paral·lelament
un
En
es va
homenatge de
aquest mateix acte tributar
emotiva memòria de
agraïment
una
respecte i
als batlles que des de
l'any 1921 havien
estat al
capdavant de l'alcaldia, alguns dels quals van exercir el càrrec en
Relació de batlles Data nomenament
moments difícils i abans de
compromesos.
7.08.1921
Posterioment es va acabar d'urbanitzar la plaça. El dia de Sant Jordi de 1994 es va
inaugurar moment a
favor
la font, que
va
polèmica
despertar
entre els
com en
en
el
una
seu
viva
vilatans,
tant
contra.
Actualment també s'hi troben les dependències de la policia municipal. La plaça, juntament amb el Casal del Poble, configura un lloc de reunió, alhora que delimita la zona de serveis: escoles, correus,
poliesportiu
Nom
15.03.1938 Joan Planas Cruells Joan Ferrer
Pujós 01.04.1922 Josep Iglesias Planiol
03.04.1938 Josep Magem Clopés 10.02.1939 Lluís Miquel Santos
14.10.1923 Isidre Sureda Riera
2l.04.1939 Josep Montsant
13.04.1924 Josep Marlet Berenguer 25.04.1926 Andreu Arenas Canaleta
05.03.1943 Lluís Miquel Santos 19.07.1946 Joan Font Casas
07.03.1929 Francesc Magem Llobet 17.04.1931 Enric Riera Rosés
03.05.1954 Joan Clapés Amargant 29.09.1954 Ramon Talleda Ferrer
25.04.1931
14.05.1962 Joan
Joan Tardà
Fortuny
Clapés
Clopés
Gras
16.10.1934 Josep Iglesias Planiol 12.05.1935 Josep Montsant Clopés
18.09.1963 Josep Riera Aymà 05.02.1969 Joan Mompió Adroguer
23.02.1936 Joan Tardà Fortuny 19.07.1936 Joan Planas Cruells
15.02.1972 Joaquim Montsant Clopés 19.04.1979 Miquel Aparicio López
19.10.1936 Pere
01.01.1993 Josep Ferrer Farrés
Clopés
Vallicrosa
69
...
El fet que l'ajuntament hagi fins fa pocs anys un escàs volum de gestions, juntament amb els trasllats ocorreguts en les darreres dècades, han fet que l'arxiu municipal sigui bastant recent.
tingut
La masia de Can Salvà abans de la
restauraciá que la convertiria l'ajuntament l'any 1978.
en seu
de
Per rebre el
governador
es va
habilitar
sala que va cedir l'empresa Lacpur; situada al costat de les dependències
una
70
Breda
delimitació dels termes
localitat de Riells i Viabrea al
Des
municipals, de
ha anat
al
seu
llarg d'agrupació amb
fer
Cap
a
l'any
1950
era
recolzada
pagar el secretari.
tenir lloc
pogut
Assabentats
ser
Viabrea, i que
van
estar a
i
punt
significar la desaparició del municipi com a tal. Durant aquells anys l'ajuntament estava situat a la Guingueta, a tocar del municipi de Breda. de
Pel que
sembla, l'ajuntament de
alguns veïns,
La resposta a la crida va ser massiva: més d'un 80 per cent deis caps de casa es van manifestar en contra de
l'annexió, que de va
incidents que
haguessin especialment importants per al futur de Riells uns
municipal; aquesta
d'aquests consellers era la preocupació per la manca de recursos del consistori, ja que els ingressos no arribaven ni per
reeixiren. van
terme
per dos consellers de Riells i Viabrea. El punt de vista
propostes d'agrupament l'any 1924, i Gualba l'any 1935, però
municipals.
l'agregació
proposta també
dels
va
va
intentar
apareixent
manera recurrent
anys la idea els municipis veïns. Breda
no
iniciar els tràmits per de la
de finals de segle passat, i coincidint amb la
i
en
considerar que la pretensió era perjudicial als seus interessos,
arribar
a
moment no es
materialitzar.
Però al cap d'uns anys, el març de 1968, des de la delegació del Ministerio de la Gobernación de
iniciar una mobilització per recollir firmes i fer-les arribar al batlle, Sr. Joan Font i Cases, demanant-li que fes tot el
Gerona, es torna a remoure aquest tema. L'ajuntament de
possible per evitar l'agrupament.
efectes de sosteniment d'un secretari comú. Un escrit del
van
Breda havia reiniciat l'expedient per a constituir una agrupació a
Jefe Provincial del Servicio
Participo a V.S. que en este Gobierno Civil se tratlita, e instancia. del Ayunt<;J:dento de Breda, exoe pers La constitución de una Agrupación a erèë
diente tee de
sosteniniento de secre tar-í.c común con eae AyÜn en el que qon esta fecha se na ecor-dqdc _-
Dades dels votants
tamiento,
��;c;��r t:�i:�câ: �r:��t�oà1��e���o��o:bi�:�idenEn
su
virtud,
tré.!lli te exponiendo
ruggo
lo
a
V.S,
evacue
el
referido/
convenga a los intereses e se con. reL.ción a re expresada Agru�a c í.én quedanao aper-câ.bado de que La no ccntestacion/ dentro del plazo indicado nc ir::pedirá que el expedien te siga eu cureo s1n o í.r-Le
de,
que
_
mWlic�pio
,
L'any 1968
hi havia
d'elles
firmar
següent
total de 131
cases. Els caps de casa de 98 de l'annexió per part de Breda, segons la distribució per nuclis:
van
un
en contra
-
,
Dios
guarde a V. S. muchos aacs :::L GOBER.ii.:.DOR CIVIL. P:O.t:L S::CRE"'.;.:IIO GEN3.�\:r,.
•
total
cases
firmen
no
firmen
deshabitades
Riells
67
52
12
3
Viabrea Total
64
46 98
12
6 9
131
24
Carta del Govern Civil de Girona de
l'any 1968, notificant
a l'ajuntament l'Ajuntament la finalitat de constituir
de Riells la instància de de Breda amb un
ajuntament
comú.
en
els municipis
l'agrupació. que cada
participat
A
era procedent més, recordava
ajuntament que havia en una incorporació o
fusió rebia 500.000 pessetes.
expressaven la seva oposició a l'agrupació d'una vegada per totes, i manifestaven auguris de
prosperitat que
al batlle de Riells i Viabrea, Sr. Josep Riera Aymà, la incorporació del seu ajuntament al de Breda. Argumentava que per les circumstàncies que concorrien
suggeria
Una altra vegada
tramete
es va
un
escrit, aquest cop signat per
un
grup
i
comerciants importants de Riells i Viabrea, amb el qual
no
mena
Hi
d'empresaris,
industrials, propietaris
immediata per
vila, per la qual
cosa
calia recórrer
a
la
opinaven a
fer cap
d'agrupament.
haver una setmana crucial què el governador de Girona, interessat en l'agregació de Viabrea a Breda i de Riells a Arbúcies, feia valer la seva va
en
influència; però, finalment, sembla que la comtessa Alba de Liste, que també tenia interessos immobiliaris a Viabrea, podria havier fet gestions al ministeri a Madrid, i d'aquesta manera haver donat l'impuls definitiu en contra de l'annexió.
Visita del
de Girona al als anys 60 l'ajuntament situat a la Guingueta.
governador civil
municipi. Cap estava
71
El Turó de Morou
va ser
durant molts anys 72
L'
any
1876,
municipal
en
Viabrea, que
figurava
la
el
històric. Així,
segell
de Riells i
corona
era
.
ovalat, hi
reial sobre
un
èpoques,
se
en
constitucional.
ha
un en
determinades
suprimeix L'any
1935 n'hi
escut amb dos lleons i dues
inscripció Ajuntament Viabrea.
la
municipal.
català amb la
torres. A tot volt es
llegia inscripció Ayuntamiento
ensenya
el terme
de Riells i
l'ajuntament aprovà obrir expedient per canviar l'escut del municipi, que fins aleshores 1981 un
Constitucional de Riells y Viabrea.
Respecte
del
segell,
hi ha
anècdotes curioses: sobta veure en un document oficial de 1939, al costat de //I año triunfal, Arriba España, el segell amb la
havia estat el del turó de Morou.
segell
inscripció Ayuntamiento
Per definir el nou escut es va encarregar l'estudi a Numismàtica Xavier i Ferran
una
Constitucional de Riells y
Callicó, que
va
escut basat
en
referència al turó del mateix nom, que és el cim més alt del
Viabrea. Més endavant apareix la inscripció MaNOU, segurament per error de la
Aquest segell que
va ser
es va
utilitzar fins
substituït per
un
rodó que representava muntanya amb la inscripció MOROU, fent
terme. AI voltant es llegia la mateixa inscripció que en el
segell
anterior:
que
de Morou per
va
una
s'ha anat
modificant segons el moment
Manuel Bassa i finalment
va ser
Armengol, que desestimat.
substituir la R N.
L'heraldista Armand de Fluvià, la direcció general
petició de
Ayuntamiento
Coris" de Riells y Viabrea.
Aquest segell
impremta,
propasar un el que havia fet
a l'escut municipal, complint amb les disposicions dictades, el 13 de gener de
Pel que fa
d'Administració una nova
Local, proposta:
va
fer
a
Es tracta d'un escut quadrat, recolzat sobre un dels seus angles, dividit en dues meitats. La meitat esquerra representa Riells i la meitat dreta Viabrea, els dos nuclis que formen el municipi. A la
part esquerra
hi
figuren
els
rierols que van donar nom a Riells i l'espasa i la ferradura de
Sant Martí. A la part dreta hi ha un llibre tancat amb tres còdols que recorden el martiri de Sant Esteve, la riera de Sant Llop i una mata de bruc que simbolitza el nom de Sabruguera, amb què era coneguda Viabrea antigament.
Alllarg dels temps, ha
anat
el segell municipal canviant d'acord amb l'època i els governs. Durant un temps, i
segurament per
va
aprovar aquesta proposta d'Armand de Fluvià i es modificà la forma de l'escut fent-lo ogival i afegint-hi algun altre detall. Resta pendent de l'aprovació definitiva per part del departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.
Després de diversos informes de l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1984 el Sr. Armand de Fluvià rectificà la seva proposta -que hauria de configurar l'escut definitiu- rectificació per la qual
L'actual ensenya
municipal
manté, amb algunes modificacions, els símbols proposats inicialment per Armand de Fluvià.
d'impremta, l'ensenya.
va ser
s'ometen els símbols de Sant Martí, Sant Esteve i Sant Llop, i que resta
L'any 1982, l'ajuntament
error
MONOU
encara
pendent
d'oficialització. Darrera proposta de l'Institut d'Estudis Catalans per a l'escut de la població.
73
I ,
29
74
masia de Can Salvà és de les més antigues de
una
La
-
havia estat el graner ara és sala allargada, de planta
Mabrea. En restaurar-la per ubicar-hi la nova seu de
rectangular (10 x 4,5 m), una superfície de 45 m2,
pensar quina l'ajuntament utilitat es podria donar al que
qual
de la masia.
una
en
es va
havien estat les
golfes
Les golfes estaven situades tercera una
és
a
planta
de
l'edifici,
en
la
i tenien
tipus basilical; de seguir la
una
de l'artista vilanoví Massana i Saburit.
amb a
la
s'accedeix des de la planta principal per una escala estreta i
dir,
en
lloc
teulada,
les
parets
de les golfes s'aixecaven un a dos metres, i el sostre quedava de l'alçada d'un pis, força més alt i amb més bona accessibilitat. Així
tractava d'una mostra
llibres i
mica dreta. Per les seves característiques i ubicació, es
diversos amb comú: tots
d'eines,
casolans
objectes un
denominador
polivalent.
objectes que havien deixat de tenir un ús pràctic; el pas del temps, que
Generalment s'hi reuneix el
els havia deixat
consistori per als plens i s'hi fa alguna reunió a trobada, però
conferia
va
pensar que
podria
tenir
un
ús
estructura de
linealitat de la
lnauguraciá de l'exposició de pintures i dibuixos "La festa: colors i olors",
l'ús més remarcable donar
com a
sala
se
li
va
d'exposicions.
primera exposició va tenir l'any 1990 i va ser impulsada per una comissió
coses
un
eren
en
desús, els
l'atractiu de les antigues. Així s'establia ara
paral·lelisme amb la vella .
masia restaurada.
Posteriorment, aquesta
s'aprofitava millor l'espai com a pallissa a per a guardar-hi el gra.
La
lloc
iniciativa
La restauració de l'any 1978 va respectar l'estructura bàsica de
formada per socis del Casal d'Avis: Josep Aguirre, Joan Escudé i Daniel Vidal. Es
amb exposicions temàtiques d'artistes i artesans del municipi i la comarca. La filosofia que orienta les exposicions és donar
la masia i el que
antigament
va
tenir continuïtat
a
conèixer les creacions i els
treballs
d'aquestes
Relació
persones.
Data
Des de la
primera exposició de l'any 1990 les golfes de Can Salvà han acollit tota mena de
03.08.90 27.09.90 19.04.91 20.07.91 16.04.92 01.05.92 28.07.92 28.07.92 01.05.93 14.06.93 10.07.93 31.07.93 31.07.93 04.12.93 23.04.94 05.08.94 09.09.94 16.12.94 16.12.94 17.03.95 01.04.95 04.08.95 24.11.95 15.12.95 19.04.96 01.06.96 02.08.96 24.08.96 12.10.96 08.11.96
des d'objectes pintures, artesania, pessebres, etc., realitzats per
produccions,
antics
a
persones més
a
menys
reconegudes, però vinculades d'una Com
altra al
manera a
a
sala
resultava
municipi.
d'exposicions mica
una
justa però
aquest aspecte quedava compensat per l'ambient acollidor i entranyable amb què ha impregnat la trentena d'exposicions que ha albergat.
Actualment s'ha buscat
espai alternatiu, Sala
a
peu
un
pla
de la
d'Exposicions
"Les Golfes" de Can Salvà
L' Ajuntament de RIELLS I te Comissió
Casal d'Avis,
VIABREA,
Organitzadora es
i el
complauen
en
convidar-vos el proper dia 3
d'agost, a
a les 8 del vespre,
l'inauguració
cIe ta
La Mostra de Recull de
Antiguitats
d'exposicions
Tema
Autor
Fotografies, antiguitats
i curiositats
J.
Aguirre, J. Escudé i Josep-Daniel Vidal Elena Ortega Joaquim Xamaní
Pintures
Olis i pastels Olis i dibuixos a carbó Brodats Lagarterana Terrissa i ceràmica Serralleria artística Escultures Fauna del Brodats
CarmeMuñoz
Josep i Albert Ferrer Dídac Bonilla i Aroca
Coloma-Azcona
Montseny
Museu
Lagarterana de
Pessebres i
regal i
Elena
Ortega Josep Ma. Montplet Vicenç Soler Josep Aguirre
decoració
temes nadalencs
Mostra de punt i malla Ermites de Catalunya Olis i
Maria Trunas
Callol-Genovart
pintures
Pessebres i "El foc
Dolors Guich
temes nadalencs
Exposició-concurs
Comajoan
Carme Muñoz
Olis i pastels Mobles en miniatura
Objectes
D. Vidal
75
Diversos
de felicitacions
la memòria"- Pintura Exposició d'olis i flors seques a
Alumnes Escola El Bruc Horacia Caballero Glòria Illa
Serralleria artística Olis i aquarel-les Pessebres i temes nadalencs
Dídac Bonilla i Aroca Carmen i Yolanda Miranda
Talles i
Josep
Diversos
maquetes de fusta
Pintura: tres
Ors i Carnañas
generacions La festa: colors i olors (pintura i dibuix) VIII Premi Montseny de Fotografia
R.
Olis Olis i
Anna Daniel
aquarel-les
Lecha, F. López i
T. Ferrer
Masana Saburit 47
participants
Amparo Herrero
Fotografies, i
Curiositats
per facilitar-hi l'accés a la tot continuant dins de la mateixa línia
plaça,
Riells 1 Viabrea.
juliol de
ti
1.000
gent gran, Invitacio de
l'ajuntament inauguraciô de la primera exposiciô que va tenir lloc a la sala Les Golfes de Can Salvà. a
la
d'exposicions. Aquest espai, situat al costat de l'oficina de correus,
no
té, malgrat tot,
l'encant de les
antigues golfes.
Reunió de dones cosint, a Viabrea. Temps enrera les activitats socials 76
a
d'altres
gir
Contràriament plena postguerra
i sota
en
l'auspici
del Ministerio de Educación y
Descanso, del popular
"Xiringuito",
en
el barri de
l'estació. El
diumenge
ball. Hi
a
anava
la tarda s'hi feia gent de les
molta
rodalies. La música
a
vegades
un
manubri,
instrument
qual hi havia autèntics artistes. Aquest local va mantenir la seva activitat durant 15 anys i
va anar
prenent
social, que reflecteixen d'una banda la mancança existent i d'altra banda la inquietud que hi ha en aquest sentit. Així, doncs, hi ha intents
d'endegar
activitats
un
en
assemblea el 28 de gener del van constituir la junta del
1984,
Casal d'Avis, que uns estatuts
i
es
regia
per
aprovats per la
Generalitat.
Aquesta junta, moment
que
en
representava
col·lectiu amb
diferents camps: teatre,
gimnàstica, activitats manuals artístiques, culinàries, etc.
del
uns
sovint giraven entorn de les feines domèstiques.
En aquests darrers anys, però, hi ha diversos col·lectius que estan fent esforços considerables per tirar endavant una sèrie de projectes de caire
en
de tercets a quintets de Breda a Sant Celoni, però la majoria de les vegades es feia
era
servir
mica diferent al que fins que va ser
previst,
tancat cap als anys 60.
antecedents significatius d'entitats culturals a recreatives.
Cal exceptuar la creació,
una
estava
de la comarca, a Riells i Viabrea no hi ha
pobles
un
aquell un
pes
demogràfic important,
va
fer veure a l'ajuntament la necessitat de
començar
a
d'un local
D'aquests col·lectius, destaca la gent gran del poble que, cap a l'any 1983, va iniciar els tràmits
disposar
per tal de legalitzar una associació de jubilats. Reunits
seriosament la
municipal.
prendre proposta i, després d'un temps L'ajuntament
es va
relativament curt per
a
realitzar
obra
d'aquesta envergadura, l'any 1985 una
es feien i el 1987 s'inaugurava el Casal del Poble que donaria acollida al Casal d'Avis i al jovent, en un intent d'aplegar gent de diferents edats en un projecte comú.
els
plànols
També amb el
patrocini
de
l'ajuntament, l'any 1992 començà a funcionar el Club Riells i Viabrea, inicialment
pensat
desenvolupar lúdiques i festives, especialment adreçades a la joventut, però obertes a tothom. per
activitats
La problemàtica sorgeix quant a la disponibilitat de locals ja que, si bé el Casal del Poble és un local molt
agradable,
consta de dues
que
plantes
amb
servei de bar, perruqueria, consultori metge i sala d'actes, ha quedat petit de seguida en
Pista poliesportiva inaugurada l'any 1997.
relació al creixement que ha
experimentat
el
poble
en
aquests darrers anys. El 20 de
juliol de 1997 es va inaugurar la pista poliesportiva descoberta, que possibilitarà la creació d'entitats esportives, de les quals també hi ha mancança. En aquest sentit,
l'esperança plantejat
el
i el
repte que té
de cara als propers anys és la creació de nous espais que puguin donar resposta a les necessitats creixents d'un poble en franca
municipi
expansió.
Casal del Poble.
77
edifici escolar de Riells i Viabrea, l'any 1982, ja ha sofert algunes ampliacions. Tot i això, ha quedat petit a causa del creixement demogràfic.
El
nou
construït 78
Es
tenen referències que,
les darreries del
a
segle
passat, Mn. Joan Godori, fill de Can Joia de Riells, a més de
representant dels pares i una representant de les mares, d'entre els quals s'escollia president i secretari, que solia ser el mestre. a
complir les obligacions espirituals del
seu
càrrec també ensenyava
Aquest òrgan
tenia certes
treballar
de lletra els infants; però la primera referència formal a les
similituds amb els actuals Consells Escolars dels centres
camí
escoles és la Junta de
d'ensenyament obligatori. Crida
se'ls
Beneficència, de la qual depenien
l'atenció que,
els temes d'ensenyament, l'agost del 1927. No hi ha constància de
actuals, que
cap actuació per
part d'aquesta
junta.
seu
infants de
seguida
estrany que l'absentisme escolar tingués una forta incidència.
L'any 1932,
el
Consejo
Primera Enseñanza
Riells, escola, amb
En
Enseñanza de Riells i Viabrea, essent alcalde el Sr. Joan Tardà.
un
Inicialment formaren
sempre a l'escola de Breda. La mainada hi anava fins als 12 a
aquest metge, un un
aquelles dates,
a
una
sol mestre: a Can Joanet. Els infants de Viabrea havien anat
14 anys i
podien
mas, no és
representant respectiu.
només hi havia
que
assignaven algunes de les
moltes feines que calia fer al
Segona República, es crea el Consejo Local de Primera
representant de l'ajuntament,
N'hi havia que
hora i
discriminen entre
1931, durant la
consell el mestre, el
una
diferència dels
els representants de pares, mares a tutors, en el Consejo Local els pares i les mares tenien
el L'octubre de
a
no
a
a casa.
mitja de més. Si afegim que als
hi tenien
després
es
quedaven
crear una
va
Local de acordar
biblioteca. El mestre
Riells, el Sr. Juan Artola Acarín, va ser-ne l'impulsor, i de
va
llibres per iniciar Ia. L'ajuntament va fer una oferir els
seus
donació de 50 pessetes. Així mateix, el consell va iniciar els
tràmits per sol·licitar dos
a
la construcció de
l'ajuntament
Relació de mestres
edificis escolars amb casa-habitació per al mestre, un a Riells i l'altre a Viabrea. nous
Amb 1934
alguns entrebancs, l'any es va
habilitar finalment
local-escola ser una
Viabrea, que
un
va
de les
primeres escoles És a dir, nenes compartien la
mixtes de la que
a
nens
i
comarca.
mateixa aula,
sense
distinció.
L'any 1950 es va crear la Junta Municipal de Enseñanza, presidida per l'alcalde. Estava composta per un regidor, un representant pare i
de
l'Església,
un
de família, el metge i la mestra, que feia les funcions de secretària. L'any 1961 es va inaugurar el nou edifici escolar a Riells, que va una mare
Alumnes de l'escola de Viabrea el dia de la Primera Comunió.
Anys
Riells / Viabrea
1923-26 1927-33 1932-34 1933-33 1933-36 1934-36 1936-37 1940-46 1946-47 1945-59 1949-75 1959-70
Jaume
(V)
Llopart Moner Juan Artola Arcarín Juan Viñas Carles (V) Juan
Roquet
Francisco Julià Blanch Esteve Garriga Pla (V) Emili HubachAucientes Manuel Pedro1a Gallina
Romà Ricardo Mateu (V)
Domingo Betge
Victòria Pajerols Casals Maria Martí Valls (V)
L' escola de Riells va ser tancada el curs 1975/76. La de Viabrea va romandre en una aula habilitada fins que
l'any
1982
nova
es va
escola, ser
inaugurar
El Bruc,
a
la
79
Can Salvà.
tancat el 1975 per la
disminució del nombre d'alumnes. L'escola de Viabrea continuava en un local del barri de l'estació. el
Finalment,
en
s'inaugurà
l'escola
Bruc",
de
nova
curs
1982-83
pública
"El
construcció,
integrada en el que va esdevenint el nucli urbà de Riells i Viabrea, a Can Salvà, on es concentra la majoria de serveis
(ajuntament, escola, metge, casal,
zona
Mestra i alumnes de
l'escola de Viabrea cap als anys 1970.
correus,
esportiva ). ...
Plaça
del Mercat
de Riells i Viabrea. 80
Des
de temps molt antics, els llocs de
pobles han generat trobada per fer intercanvis de mercaderies primerament, i més endavant, amb l'aparició de la
moneda, per
a
la
seva
compravenda. Aquestes iniciades
reunions, segurament espontàniament, s'han anat organitzant i, així, els mercats han anat
Per
aquestes contrades,
un
dels
mercats més antics i amb més
forta incidència és el que té lloc els dimecres a Sant Celoni. Va arribar a ser molt important, ja que en el segle XII hi ha constància que tenia mesures
van anar
especialitzant
determinats, de marxants
Celoni.
també als mercats que es feien a les rodalies: Hostalric, Breda i Arbúcies. Anaven a peu, amb
podien seguir
Santa Coloma de
a
Vic
...
mercaderies, notícies, modes, novetats, etc. Per a algunes persones que vivien aïllades -a a més de tres a quatre
un
hores de camí- el mercat
a
Farners, dimarts a Hostalric, dimecres a Sant Celoni, dijous a Granollers, dissabte
El mercat era un lloc d'intercanvi en el sentit més ampli:
vegades
itinerari comercial: dilluns
seus
al mercat de
vilatants
dies que els
en
manera
Tradicionalment, els
la quartera, pròpies, anomenada quartera de Sant com ara
evolucionant, fins avui.
Cap als segles XI a XII, a Catalunya els mercats ja eren una activitat generalitzada i es
a Riells ni a Viabrea no se n'havia fet mai, de mercat.
Ni
finestra oberta al·licient que els arribava puntualment cada
representava al món. Era setmana.
una
un
anaven
Sant Celoni, principalment, però
grosses cistelles amb aviram, conills i ous per vendre. Del que en treien compraven allò que més els calia. Quan hi va haver
el tren alguns s'hi desplaçaven, després en cotxe de línia, costum
aquest que
i
encara
perdura, malgrat que actualment la major part de la gent que encara hi va ho fa amb vehicle particular
Just
a l'entrada del poble, en el desviament de la carretera de Sant Celoni a Hostalric, els dissabtes de les nou a les dues té lloc un mercat municipal a l'aire lliure, de funcionament recent. Es va inaugurar el dia 8 de gener de 1994, amb 38 parades. La setmana següent ja n'hi havia 60 i l'altra 85; les 110 parades màximes que permetia es van assolir De seguida es va formar una llista d'espera de sol·licituds que no ha parat de créixer.
l'espai disponible en un mes.
Alguns
en
diuen,
mercat de la Batllòria per ésser situat a prop d'aquesta població. L'èxit
equivocadament, obtingut
per aquest nou mercat es deu en gran part a l'encert de la seva ubicació i al fet de fer-lo en dissabte.
Aquest mercat té el seu precedent en un camió-botiga, propietat del Sr. Juan García,
Ca L'Escloper de Riells L'any 1955. ELs habitants de Les masies havien de
Llevar-se ben d'hora i fer caminades per anar bescanviar eLs seus
comerciant que, des del 1982, dissabtes i diumenges venia fruites i verdures. També hi va
a
llargues vendre
a
productes.
haver un intent, anys enrera, de fer un mercat en dimarts, però el nombre de parades no va passar mai de sis a set i va durar escassament un any.
Malgrat
el
nou
ritme de vida, els
mercats tradicionals que han sabut adaptar-se a les noves
necessitats no han minvat, ans al contrari, s'hi constata una activitat que
va
cada dia
Mercat de Sant Celoni
a
a
principis
més.
de
Des de fa temps, ha estat i és eL mercat principal de Les rodaLies.
segLe.
81
L' estació de de 82
Ubicada
en
el barri més
havia
meridional del terme, al
qual ha donat
es va
va ser
inaugurar
una
cantina, però
la línia
Barcelona-Granollers i el 1860 passar la primera locomotora per Riells i Viabrea. va
va ser
principis
d'Estació de Breda.
anys que està tancada.
És
un edifici sorprenentment gran si el comparem amb les estacions de poblacions veïnes amb molts més habitants. I és que l'estació de Riells i Viabrea era una estació
important: durant anys va ser el punt on la via doble esdevenia única, i per això hi tenien parada els trens expressos.
L'actual edifici
tren a
rebia la denominaciâ
nom,
bastida cap a l'any 1850 per la T.B.F. Ferrocarrils Tarragona Barcelona-França. L'any 1854
l'estació
hagut
fa
segle
i
substituí i millorà l'anterior.
És
Tampoc
no era
despreciable el
volum de passatgers que
una
anaven
de les estacions de
del
Montseny
etc. tot
a
punt per
cosa
mosaics amb motius florals d'estil modernista. Malgrat les diverses
balneari. La companyia d'autobusos de línia La Hispano Hilariense recollia els passatgers de les estacions d'Hostalric i de
restauracions sofertes, s'ha conservat el seu estil original. Hi
Riells i Viabrea i els acostava aquestes poblacions veïnes.
una
construcció de tres plantes; a les parets interiors ressalten uns
un
a
carregaven
magatzems s'amuntegaven rodelles, bigues, carbó, suros, sàrries de càrrega, transportat. AI
Breda
es
En els
i, sobretot, a estiuejar a Arbúcies i Sant Hilari, on hi havia a
forestals.
La de Gualba també ho era, però la majoria dels productes del bosc de la vessant gironina
aquí.
construït
l'any 1914 per la M.z.A. Compañía de Ferrocarriles Madrid-Zaragoza-Alicante,
Era
càrrega dels productes
ser
costat mateix de
l'estació hi havia una serradora, que dóna idea del moviment que generava. Encara que era dins del terme de Riells i Viabrea, en els inicis es va anomenar
estació de
Petit
museu
de l'estació Dins d'aquesta estació sorprenia l'existència d'un petit museu dedicat al ferrocarril situat l'antiga sala d'espera. Fou
en
inaugurat el maig de 1990, fruit de l' esforç i la dedicació del cap d'estació, clausurat
sr. en
Francisco
Marcos, i
tancar-se al
públic.
Bàsicament s'hi trobava documentació antiga sobre ferrocarrils (normatives, taxes, preus de cantines i bitllets, horaris ). El document més antic ...
normativa dictada per la Reina Isabel II de l'any 1862. També s'hi trobaven objectes era una
Breda, ja que aquest poble
Cotxes de línia que feien el recorregut des de l'estació de tren
era
el nucli urbà
proper.
important més Després, atenent la
reivindicació de la vila,
fins Arbúcies i Sant
es va
dir Breda-Riells i Viabrea, i des de l'any 1985, la RENFE, fent justícia a la seva ubicació, li ha donat el nom de Riells i Viabrea-Breda. passar
a
Fins fa poc hi treballaven dues
persones, en comptes de les catorze que hi havien treballat en els moments de màxima
ocupació, d'estació, mossos
viatja
Hilari.
d'agulles. Diàriament mitjana de 100/120
i té trens diaris.
viatgers,
un
pas de 90/100
El 14 de desembre de 1996, l'estació va ser tancada al públic i, després d'haver estat
com a
baixador,
nou mesos
es va
tornar
l'estació, és a
obrir el dia 8 de setembre de 1997. Això va ser possible per la cessió que RENFE va fer a l'editorial Baix Montseny per un de cinc anys. A més de reobrir la cantina, els
període
responsables d'aquesta revista projectes culturals i de lleure que poden
entre el cap els factors i els
una
funcionant durant
tenen diversos hi
fer
més atractiva bonica estació. aquesta encara
Malgrat
tot, es pot veure afectada per la construcció de la línia del TGV.
Detall del
l'Estació,
petit
avui
molt diversos, tots ells relacionats amb el ferrocarril. Una peça curiosa, que no és dins del petit museu sinó a
Museu de
desaparegut.
un
Garnier de tres
dels
primers
de la línia.
rellotge cares
Paul
que va ser rellotges d'andana
83
Via de tren. L'estació ha
mantingut
la
condició d'acomboiar mercaderies. 84
L'
arribada del ferrocarril al segle passat va contribuir
Aquestes
al desplaçament
que
de la
atreure
progressiu
i les activitats
població productives cap
a la part meridional del terme, fins arribar formar el barri de l'estació, a Viabrea. Allà on només hi havia
hagut
d'aquest segle ja
força
a
barri amb
activitat.
d'aquest poble el Especialment significatives en aquest sentit van ser la fàbrica de fibres sintètiques INACSA (La Batllòria, 1947), la de productes lactis LACPUR van
Primer
varen ser els productes del posteriorment les sitges de
bosc i sucre.
fer
(1953), la de paper i material fotogràfic NEGRA INDUSTRIAL PLEMEN cervesa
Però els canvis importants es van esdevenir a partir de la dècada dels 50 i sobretot la dels 60. La
incipient però progressiva implantació d'indústries en la Vall de la Tordera, juntament amb el gradual abandonament de l'explotació forestal i les activitats agràries, van fer que el volum de l'activitat s'anés traslladant del nucli de Riells al de Viabrea.
van
seu.
dues masies, als anys 30 era un
transformacions
gent d'altres contrades
(1955),
SKOL
o
la fàbrica de
(Sant
Feliu de
de Sant Llop. Té set quilòmetres de llargada i va des de Gualba fins a la riera d'Arbúcies. El ministre d'Obres Públiques el va
inaugurar es
féu el
el setembre de 1965 i
recorregut per dintre vehicles tot
Buixalleu, 1964) actualment
del túnel
tancada. AI voltant d'aquestes indústries més importants s'anaren instal·lant petits tallers
Paral·lelament hi
hagué
millora
en
i
alguns
establiments de
serveis. Una obra de gran envergadura fou la conducció d'aigua del riu Ter a Barcelona. Un dels túnels travessa el municipi a l'alçada
en
important
terreny. una
les
comunicacions. Abans hi havia uns camins fets per la petja humana i del bestiar, alguns dels
desapareixent d'ús, i se'n
quals
van anar
per la
manca
construïren d'altres d'acord amb el nou estil de vida. Així, abans
de la República, la carretera de Breda arribava només fins a Can Pega, i per anar a Riells calia seguir per un camí de carro fins a Cal Roig, que després es va fins a Can Pere Llop i Gualba. L'any 1969 es va
allargar fins
a
eixamplar
i
es va
asfaltar fins
a
Riells. Durant molt de temps la carretera de la Batllòria
a
Hostalric passava per Breda i el coll de n'Orri. La volta era considerable i la gent que feia
aquest trajecte
a peu solia la via del tren, que hi anava més de dret. La inauguració, l'any 1966, de la
seguir
nova
carretera -que
traçat paral-lel suposar el
un
seguia
un
la via fèrriaestalvi de 10 km a
recorregut d'aquest
tram.
va
La
en
d'autopista Cardedeu
inauguració
Maçanet
del tram
el 26 de
La fàbrica de paper Plemen de les primeres indústries
va ser una
juny de 1970
que
es va
instal-tar
a
Viabrea
l'any
acabà de definir la actual. En l'actualitat la
industrial sector
es va
1955.
viària
xarxa
zona
perfilant
meridional, amb
al la
creació del Polígon Industrial del Sud-oest, entre la carretera C-251 i la via del tren, on
darrerament s'han instal·lat diverses empreses. Quant a
comunicacions, és previst hi Construcció de la de Riells a Can Prat i a Gualba carretera
l'any
1943.
línia del Tren de Gran Velocitat (TGV)
passi-la
Barcelona-França, paral·lelament ferrocarril.
al traçat del
que
85
Nevada de 1962.
Lafotografia
està feta des de l'estació. 86
primeres
Les
referències
quant al nombre d'habitants les trobem
en
de
diners a cada casa amb fins tributaris. L'any 1497 hi havia cinc
focs
a
Riells i quatre
a
Viabrea.
Amb el pas del temps observant
anar
lent i
un
es va
increment
progressiu de la població,
que arribà al punt màxim l'any 1860, amb 632 habitants. Riells era el nucli que aglutinava el
major una
nombre
gent
d'habitants; tenia
agricultura ben plantejada,
no estava
gens estancat i acollia
forastera. Viabrea
era un
nucli tradicionalment més
despoblat
Al carrer només hi ha dues cases, Can Canaleta i els Quatre Vents.
passatgers que generava.
Alfons
els
fogatges, població pels quals s'imposava una quantitat de censos
moviment de mercaderies i
que començava a esdevenir actiu, sobretot al voltant de l'estació del tren i del
Els anys 1960 d'inflexió
marcaren un
aquesta tendència:
en
mentre que Riells de
començava
s'endevina el castell de Montsoriu.
punt
a ser
Montseny
víctima del
comunicada pel corredor de la Tordera. En èpoques passades
despoblament
del camp, incrementant progressivament el nombre
la
Viabrea
muntanya per defugir la
d'habitants, fins al punt
amb els canvis
anava
d'esdevenir
uns
anys
inseguretat
després
el
centre administratiu i de serveis
del
població
es va arrecerar a
de les terres
baixes;
per la industrialització i la comoditat
produïts
de la vida moderna, el
predomini demogràfic a la plana.
municipi.
la
es va
traslladar
Una de les causes d'aquest desplaçament de població es troba en les característiques que diferencien els dos indrets. Riells és una zona de muntanya, bàsicament agrícola,
físiques
de difícil zona
accés, i Viabrea és
de la plana, ben
una
Aquest procés no s'ha aturat. L'empenta demogràfica ha fet que
en
dues dècades la
població global del municipi s'hagi triplicat. De 504 habitants l'any 1980, voreja els 1.600 l'any 1997, i és un dels municipis
El barri de l'estació, actualment. Al segle passat només hi havia dues
lloc per instal·lar-se, pràcticament en la darrera dècada.
masies: Can Font i la Casa Xica.
A tot això cal
afegir un creixement l'estiu i en períodes de vacances, on s'arriba a atènyer una població de més de estacional
que ha sofert un increment percentual de població més elevat.
gironins
Cal buscar l'explicació en diversos factors. D'una banda el marc natural, la proximitat amb Barcelona i Girona i la facilitat de comunicacions hi han fet
proliferar les d'habitatges
urbanitzacions de segona residència, molts dels quals amb el temps han esdevingut residència habitual. Aquest tipus de població està format més aviat per D'altra
gent gran.
banda, les indústries que
s'han anat establint
progressivament
en zones
properes han atret
una
generalment més jove trobat
en
població
que ha aquest poble un bon
Bascas de la Batllôria. Parallelament
població estable.
a
5.000 persones.
Actualment, el repte que té plantejat el municipi és dotar d'infraestructures i serveis aquesta població de creixement ràpid.
a
la creació de zones de segona residència, la industrialitraciá de la vall de la Tordera ha afavorit l'establiment d'una
87 Can Bielic i Ca l'Escloper pertanyen a l'indret de les Barraques. Cap als anys 50
a
Riells hi havia 64 masies
habitades,
repartides en sis indrets: les Barraques, la Muntanya, les Peces, la Serra, el Serrat i el Sot.
Les primeres de Liste.
cases
es van
que
construir al nucli Alba
Les urbanitzacions han suposat una pèrdua de boscos de tota mena. Pou i pollancreda, avui inexistent, a l'entrada
de la urbanització Riells l.
Nuclis de
població
bastida al voltant de la masia de
de Riells i Viabrea:
aprovada l'any Barri de l'estació: S'hi troben dues masies antigues, la Casa Xica i Can Font. Aquest nucli un
temps
va ser
Urbanització Residencial Riells 1: Juntament n'Hosta, és de les urbanitzacions més
centre
petites.
Està situada
a
peu de la carretera de anar a l'ermita de
administratiu. També s'hi celebrava la festa
Breda, i és lloc de pas per
major.
Sant
Alba de Liste: Situada al costat mateix de la
primera urbanització que dependre de l'ajuntament com a
Batllòria,
va ser
va
a
passar
la
nucli urbà. Ara constitueix
una
de les
Fou
amb Ca
ha anat creixent al voltant de l'estació del ferrocarril. Durant
Fogueres.
1976.
zones
més poblades, juntament amb Boscos de la Batllòria i Can Salvà.
.
des de l'estació.
Llop
Urbanització Ca n'Hosta: Situada Sant
sobre el torrent de
Llop,
1996 tots els
habitatges
eren
a
la
serra
de
Valljuïga. L'any
de segona
residència.
Urbanització Residencial Riells 2: La finca
Quelet per la masia que hi havia. En les immediacions hi ha l'ermita de s'anomenava Can
Boscos de la Batllòria: Era sense
un
paratge boscós
cap masia. La urbanització es va a construir l'any 1971 i el1986
començar passar
a
dependre
de
Sant va
Llop
origen
es
i el cementiri
remunta
a
municipal. l'any 1974.
El
seu
l'ajuntament. Urbanització Ordenació Riells i Viabrea: Abans
Can Salvà: La urbanització es generà al voltant de la masia de Can Salvà. L'any 1978 va
començar la
passar
a
seva
dependre
i el 1996
planificació l'ajuntament.
Park s'estén per les estribacions de la cara sud del Montseny, on abans hi havia uns boscos
esplèndids.
de
Urbanització Fogueres de Montsoriu: urbanització situada a més altitud.
Compartida
va
URESA, juntament amb Can Plana i Junior
És
la
amb el terme d' Arbúcies, fou
Urbanització Can Plana: Bastida al voltant de casa nova de Can Plana, única masia
la
d'aquesta
zona.
Urbanització de Can Plana. Les
cases
han substituït el bosc.
Urbanització Junior Park: Quant a extensió és la més gran. Té una petita part en els termes de Gualba i Sant Celoni (la Batllòria). També cal fer esment d'un hàbitat
configurat per masies,
sobretot
Montseny, però també
a
a
la
a
Can Castellets, una masia que encara realitza activitats tradicionals, a Viabrea, prop de l'estació del ferrocarril.
Evolució de la
població
de Riells i Viabrea.
dispers
Riells de
part central del
terme i
Viabrea.
Any
Habitants
1497
(9 focs) (12 focs) (14 focs)
Nom
Extensió
Alba de Liste Boscos de la Batllòria
50.000 m2
1718
334.666 m2
1787
154 272
Can Salvà Urb. Ca n'Hosta
450.221 m2
1842
363
242.102 m2
1860
632
Urb. Can Plana Urb. Fogueres de Montsoriu Urb. Junior Park Urb. Ordenació Riells i Via.
388.039 m2
1887
556
220.976 m2
1900
580
865.344 m2
1930
518
590.475 m2
1940
486
Urb. Residencial Riells 1 Urb. Residencial Riells 2 Polígon Industrial Barri de l'Estació
35.000 m2
1950
464
238.358 m2
1960
453
1970
480
1980
504
1515 1553
Can Plana (disseminat) Les Vinyes (Boscos disseminat) Masies Viabrea (disseminat) Res. Riells 2 (disseminat) Riells de
Montseny (disseminat)
103.000 m2
1990
911
1998
1709
89
Els
entorns una
90
E
I dimecres 10 d'agost de 1994, al voltant de les 12 del
migdia,
es va
iniciar un
foc per causes desconegudes al turó de Can Mata de Gualba. En
aquell
moment
ningú
no es va
imaginar que podia prendre proporcions que va arribar a assolir
Empès per la sequedat, les
entrar per les rodalies de la
urbanització de Can Plana i estendre formant
per
zones
poble
de
en
direcció al
Breda, fins envoltar-lo.
Sense treva,
pels
un
residencials i
urbanitzacions,
va anar
avançant
termes de Sant Feliu de
Buixalleu, Massanes i
es va
donava
a
Hostalric,
tres dies
enrera
d'angoixa,
d'evacuacions
massives de població, i per molts, d'intensa lluita.
va
afectar la meitat del
terme. Va arribar fins a la
ja per apagat.
Quedaven
van suplir la manca de mitjans que es va produir davant d'aquell foc devastador.
d'arreu-
El foc
es
ample front que avançava ràpidament per la zona boscosa però també
va
es
van ser
de bosc
que ja estava enrunada.
un
bombers i dels nombrosos voluntaris que s'hi van afegir, i
la tarda
Llop
zones
més devastades per l'incendi. la masia de Cal Gravat,
aconseguir dominar el foc gràcies als esforços dels altes
de les
Alfons,
altre foc, iniciat posteriorment a Sant Pere Cercada en el terme de Sta. Coloma de Farners.
Finalment, el divendres 12
temperatures i el fort vent, el foc va
meteorològiques van fer que s'ajuntés en un sol front amb
les
poques hores.
en
i les circumstàncies
de Sant
Mosquera, pràcticament al
cim
de l'emblemàtic turó de Morou, a 1.200 metres. La zona més devastada fou la de Can Tordera i
els tipus de bosc afectat foren les a
pinedes, l'alzinar i el bosc mixt. Després del foc, les imatges eren
L'entusiasme i la generositat solidària dels grups de
desoladores: la negror i la buidor s'havien ensenyorit deilloc.
voluntaris que es van organitzar per fer front al desastre -gent
Actualment, passats més de tres
del
poble, estiuejants i vinguts
anys de la va
desgràcia, el
bosc
recuperant lentament,
es
sobretot
els llocs per on el foc més de pressa i on passar l'afectació fou més superficial. Contràriament, en d'altres llocs on el foc es va abraonar de valent, com per exemple al voltant de l'ermita de Sant Llop, el paisatge ha sofert una transformació més substancial. en
Relació de
va
desperfectes -
Boscos de la Batllòria: casa
una
totalment cremada, 20
jardins
i bona part de la
zona
verda. -
Can Plana: enllumenat jardins afectats.
i
públic
200
L'impacte tot i que
visual s'ha minimitzat,
plenes de troncs ennegrits i despullats que resten dempeus que
representen
sinistre dramàtic
un
testimoni d'aquell estiu. L'impacte ambiental,
en
el risc de ser irreversible. Quan el bosc es crema no només afecta les plantes sinó que el sòl, la fauna, la circulació de les aigües, etc. també queden modificades.
alguns
Han
casos,
corre
desaparegut pinedes
senceres, i on hi havia un ric
Can Masó, Una masia
encara es veuen zones
afectada
a
Viabrea.
-
per l'incendi.
públic,
i
sotabosc ara creix una espessa brolla d'arbustos, sobretot d'estepa. Aquests són els signes més evidents del canvi, però n'hi ha d'altres que, sense ésser tan aparents, poden ser més preocupants.
Malauradament, malgrat el temps transcorregut, les
pal·liatives de reforestació i les de prevenció mesures
Junior Park: enllumenat
-
parcialment
una casa
destruïda i 300 jardins afectats. Ordenació Riells i Viabrea: 8 cases cremades i 14 afectades, 103
jardins i desperfectes
comuns. -
Residencial Riells II: 1
destruïda,
4
32 jardins i importants. -
-
-
afectades,
altres
desperfectes
Can Salvà: 1 39
casa
cases
casa
afectada i
jardins.
11 masies total cremades. Xarxes
o
parcialment
elèctriques,
conduccions
d'aigua, fanals,
etc., van quedar malmesos.
força
han estat molt minses. Lamentablement, el títol de la taula rodona que es va fer sobre aquest tema el 17 de març de 1995 -El foc, un debat pendent encara és vigent. Urbanització de Can Salvà,
torrent
Valljuïga. L'incendi zones urbanitzades,
haver de
desallotjades.
no va
que
de
respectar les
van
ser
91
La vall de Riells, en
92
del medi ambient Riells i Viabrea equival
Parlar
d'entrada
a
a
fer
l'aproximació a un municipi que ha tingut la sort o ha sabut conjugar la preservació del medi natural amb les indefugibles concessions industrialització i
tecnològic.
La
septentrional
part arrenca
gironina, tal vegada menys massificada) i s'estén a la seva d'influència. L'evolució
demogràfica
creixement
sud,
en
canvi, ha viscut i
ràpid
un
impuls temps,
important en els darrers aglutina l'àmbit de la indústria i els serveis. El repte de la municipalitat és aconseguir-ne
de les darreres
dècades s'ha traduït en un paisatge ordenat, amb una
quant
Aquest
sector rep
directe que representa la industrialització desmesurada de tot el corredor de la Tordera.
de la industrialització és sens dubte un tret important. A més, l'augment de les urbanitzacions i de la població El
en
xoc
aquesta
zona
-que
darrers vint anys ha seva
població fixa,
en
essent un
augmentar les necessitats
serveis i ordenació del
Així, actualment, un dels problemes més apressants és
el
del sanejament. Cal bastir una xarxa de clavegueram suficient per
a
aquesta població creixent.
Cal replantejar els temes de subministrament
els
triplicat la
Parc.
sobre el medi
a
territori.
l'impacte
que es controla a partir de la normativa d'ordenació del
pressió
i
desenvolupament harmònic.
dels municipis gironins amb eclosió demogràfica més espectacular- ha fet també
relativa
és
la
del mateix parc natural del Montseny (en la seva vessant
zona
zona
un
un a
l'avenç
del terme
La
.
paraules de Mn. Pere Ribot, com un pessebre humanitzat.
d'aigua potable i depuració d'aigües residuals.
una
Queda també pendent el tema de l'antic abocador, situat en el Sot dels Llancers, que fou
clausurat l'any 1992 després de cinc anys de funcionament. El havia estat impermeabilitzat ni drenat prèviament, la qual cosa ha produït la contaminació del subsòl pels lixiviats (líquids
terreny
no
per la fermentació de les deixalles que s'han anat filtrant en el terreny).
produïts
Des de la
Contenidors a Boscos de la Batllòria. Reduir els residus, reutilitzar el que no
seva
clausura, les
deixalles es porten a l'abocador comarcal de Santa Coloma de Farners. Actualment es fa recollida selectiva de paper, es
pot reduir i reciclar el que no es pot reuiilitzar és una necessitat de la societat actual.
vidre, llaunes, medicaments,
piles
i
andròmines;
fet
de residus redueix la de deixalles que van L'emblemàtic turó de Morou forma part del massís del Montseny, que l'any 1978 va ser declarat per la UNESCO reserva
de la
biosfera.
a
considerar, perquè el reciclatge
quantitat a
parar
a
93
l'abocador. Sembla que els contenidors de paper són els que més s'utilitzen.
Obres
en una
La
urgència en l'execució de l'obra a vegades no té en compte
les
mesures
correctores
per reduir
pèrdua
de
necessàries
l'impacte ambiental.
Una altra referència la
urbanització.
obligada
és
forestal, fenomen agreujat en gran part
pels
massa
focs del 1994 i els
processos erosius ocasionats per les fortes
pluges
subsegüents. Potser mai com fins ara l'entorn natural no havia estat tan
seriosament amenaçat. Vetllar per la conservació i millora del medi ambient és una
responsabilitat de tots, de les generacions futures.
a
cara
Agraïments
Bibliografia las
AMADES, Joan: Costumari
montanyas de la regió del
Montseny. Estampa
Català. Salvat. 1950-1956.
de N. Ramírez i ca.
successors
BOADA, Martí: Montseny, medi i
dels
Barcelona, 1886.
home. Rectoria Vella. Sant
RIBOT, Pere: El Montseny.
Celoni, 1996
Destino. Barcelona,1976.
agraïment han
a
permès
les entitats que ens consultar els seus
fons documentals, a totes les persones que han aportat fotografies i a les que ens han facilitat la informació oral que ha fet possible l'elaboració
COLL CASTANYER, Jaume: Breda històrica i actual. Ed. Montblanc. Granollers, 1971.
RUEDAITURA: El Montseny. Quaderns de la Revista de
d'aquest llibre, especialment
Girona, núm, 58. Diputació de
les senyores Maria Canaleta, Pietat Plana, Maria Planiol i
Girona / Caixa de Girona.
Josefina
Girona,1997.
Joan
a
LLORENS /
Amics del Montseny. Viladrau,
Tardà, i als senyors Amadó, Pere Buixalleu, Josep Canaleta, Quim Creuet, Joan Ferrer, Víctor Marquès, Josep Pla, Mn. Pere Ribot,
Estudi
1986-1997.
Josep
LLOBET, Salvador: El medi i la vida al Montseny. CSIC. Granollers, 1990
Monografies
94
Volem fer constar el nostre
MATARÓ / RUEDA: del poblament al Segle XI
a Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies, Breda i Riells. Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu i departament adjunt
la Presidència. Ed. Viladot. Barcelona, 1982.
LÓPEZ
I
Montseny.
i Viabrea. Núms. O al
34. Revista d'informació municipal. Ajuntament de Riells
i Viabrea, 1987-1997.
Fonts documentals:
Barcelona, 1990. de Riells i Viabrea Arxiu Diocesà de Barcelona Arxiu Històric de Girona
Ajuntament
MARQUÈS
/ GARNATXE:
esglésies de Breda. Parròquia de Sta. Maria de
Monestir i
MODOLELL ROS, Josep
Biblioteca de la Universitat de Barcelona
Breda, 1991. M:
Converses amb mossèn Pere Ribot. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1997.
Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya Biblioteca Nacional de
Catalunya Museu Etnològic
La Gabella
d'Arbúcies
OSONA, Artur: Guia general de
d'Administració Local
de la Generalitat de Catalunya, i dels diaris EL PUNT i Diari de Girona.
Guia Excursionista
CEC. Ed. Montblanc-Martín.
les aportacions del senyor Max Cahner, de la sra. Isabel Rueda, de la direcció
Agraïm
general
CORTIJO, Joan:
Montseny 2.
Rovira i Salvador entre d'altres.
Terradas,
Aquí Riells a
del
Rectoria Vella de Sant Celoni.
Procedència dels gravats
Monografies locals
Les fotografies han estat realitzades per l'Esther Sagués i Vigo i els autors del llibre, Jordi Collell i Carme Escudé. A més,
Títols
el llibre
reprodueix fotografies
i
il·lustracions procedents de: Joan Amadó (pàg. 70 i 71). Pere Buixalleu (pintura, pàg. 51). Jordi Collell (pàg. 13 superior, 19 superior i 39 superior). Maite Garcia (pàg. 93 dreta). Antoni Masferrer (pàg. 79
inferior). Josep Montplet (pàg. 76 i 86). Josep Montsant (pàg. 23, 24, 56 esquerra, 57 dreta, 60, 61 superior i 61 inferior esquerra, 63 inferior, 64 esquerra i 65
inferior). Dolors Ribot (pàg. 88 esquerra). Josefina Tardà ( pàg. 35 esquerra, 42, 55 superior, 58, 81 superior i 85 inferior). Salvador Terradas (pàg. 79
superior). Daniel Vidal (pàg. 74, 83 inferior i 88 dreta). Biblioteca Nacional de
Catalunya (pàg.
15
superior).
Escola "El Bruc" de Riells i Viabrea (pàg. 78). Museu Etnològic "La Gabella" d'Arbúcies (pàg. 11 inferior, 82 i 83
superior).
Rectoria Vella de Sant Celoni
(pàg. 81 inferior). Reproduïdes deillibre "Festa poètica 1954", (pàg. 62 i 63 superiors).
publicats
Puigcerdà per Sebastià Bossom
Cornellà de Terri per Jaume Portella
Begur
La Processó de
per Lluís Costa
Verges
per Jordi Roca
Viladrau
Anglès
per M. Feliu, I. López, X. López i LI.
per Pau Lanao
Pagespetit
Sant Feliu de Guíxols per
Àngel Jiménez
Camós per M. Duran
Llagostera
Camprodon
per Dolors Grau
per Sílvia Planas
Castelló d'Empúries
Maçanet
Per
per El Taller d'Història
Miquel
Planas
de la Selva
Tossa
Sant Jordi Desvalls
per Jaume Lleonart i Maria Pilar Mundet
per S. Planas i N.
Palamós
Ribes de Freser
per Rosa Maria Medir i Carfes Sapena
Per
Besalú per Joan
Sant Joan de les Abadesses
Campistol,
J. Canal i M. Soler
Agullana
per J. Afbareda i J. Ferrer La Vall de
Bianya
per J. Murlà Giralt
per Enric Tubert
Capmany
Olot per Jordi Canal i Morell
Llegendes
i misteris de Girona
per A. Egea i M. Roig Gualta per Ramon Alberch
per Carles Vivó
Platja
Palafrugell per Xavier Febrés La
Miquel Sitjar
Salt per X. Alberch i J. Burch
López
Les Planes d'Hostoles per J.
Puigdevall
Jonquera Compte
per Albert
d'Ara
per Pere Barreda La
Vajol
Albert Juanola
La Cellera de Ter
Vilobí
per D.
per Dora Santamaria
Pujol i
LI.
Llagostera
d'Onyar
Cassà de la Selva
Vilafant
per E.
per J. M. Bernils
Bagué, O. Gutiérrez i J. Carreras
Hostalric
Osor
per M. Duran, J. Juanhuix i R. Reyero
per F
Figueres
Maçanet
per A Romero i J. Ruiz
per Pere Roura i Sabà
Bruguera de
i N. Ramió
Cabrenys
Crespià
Santa Coloma de Farners
per J.
per J. T.
Busquets
Uoret de Mar per Joan Domènech
Banyoles per J. Grabuleda i J. Tarrús
Grau,
J. Mestre i R.
Puig
Riells i Viabrea per Jordi Collell i Carme Escudé
95
Guies
Títols Els
La
publicats
jueus
les terres
a
Castells vius per C. Vinya/es, M. Torns i P Lanao
per Ramon A/berch i Narcis Jordi Aragó Rutes d'art
La pesca
sacre
(1939-1985) per Josep Maria Marquès
per J. Sa/a i J. Domènech
Les havaneres,
per P M. Parés i T Vi/aró
el cant d'un
La ramaderia
Els
mar
per Xavier Febrés Els
estanys eixuts
El món del
protestants
per Josep Clara La tramuntana
per Josep Matas
per J. M. Dacosta, X. Febrés El
suro
Montseny
per S. Hernández
per J. M. Rueda i J.
EITer
L'electricitat
per J. i X.
Boadas, J. M. Oliveras
Sunyer
per
El
Josep Clara
Canvistes i banquers per Narcis Castells
periodisme
a
glacials
L'excursionisme
Els volcans
per J. V
La Girona
dolça Gay i N. Puigdevall
M. Mallarach
Els indians
Propers
per Rosa Maria Gi/
títols
MONOGRAFIES
Els Pirineus, del Puigpedrós al
Cristians de Girona per
Josep
L'estany
M.
de
LOCALS
Puigneulós Siurana d'Empordà
per Josep Clara
Marquès
Banyoles
per Antoni Egea i David Pujo/ La Vall de
Campmajor
per Joan Fort
per M. Coma i J. Gratacós
Els rellotges perM. Gi/
de sol
Els monuments
megalítics
pessebrisme
per J. Da/mau i Corominas La ceràmica
per Andreu Bover
sèries, que
per
Josep
es
color de la portada i per les
distingeixen pel planes en
interiors:
Guies,
vermell, i
Monografies locals, en verd. La primera és dedicada al tractament de
d'abast la
qüestions
general
relatives
història, l'economia,
la cultura i les
El Teatre
per J. Tarrús i Júlia Chinchilla El
GUIES
temes de les
comarques gironines. S'estructura en dues
a
Les campanes per Car/es Sapena
Els maquis perJ. Clara
bimestral
periodicitat
Els
Per Jordi Da/mau
Josep
Revista de Girona és una publicació de dedicada exclusivament
supersticions per Carme Vinya/es per
Quaderns de la
per L1uis Costa
per Jordi Fernández
pors i
Màgiques,
Tura.
per M. Pous i J. Callo/
Trens i carrilets
96
farga
per Jordi Mascarella
gironines
Vi/a
tradicions. La segona
vol
anar
oferint
panoràmica
una
sobre el
passat i el present de les ciutats i dels pobles amb especial atenció a l'època
gironins,
contemporània.
,
.
'C
'.�
.\
-of¡
�-
r
,
'
-'1
."i-"
-::'
�.r'
-.0;
"
:\""
.,�.
quest"'v_olum al?ar�ix
_";.3 ,>
d'ompîir el
.< Ir'i .'
\1 .
r.
.,
._
divulgaciÓ del que"'ha
�
�·t· •
pettit
'"-:1 ...
amb,
la intenció
quant
a
ublicacions referides a Rieílsi -I" vîebree. Encetem aquest cemi fent una modesta aportaCió al coneixemént i :.
I�.
S!
buit extstent
t.
estat la
vida
en
indret de la vessant gironina del
oJ
r,
,,o? ..
¡�;_
'f
..t'
f> ,
.
UB i
�...> ,::
�
)!"
.....
.... .
,
�.r
.-.: ,
ordi, Collell
carm: Esc_udé.;. ,,> <.,,\::'
Caralt i
tlicenciats
en
Psîcoloqià per altres
Catalupya, :fa/ddtze anys
.
,
.
comarques d�
'J..
que viuen i. i.
"
•
r
,;0
.en escoles de la zona. lnteressats d'e sempre en aspectes socials i antropològiCs, aquests darrers anys han realitzat un treball de recerca de la història local.
.
" .
la UAB
l<'
treballen
",
.
;'''�
�
Desprésde recórrer
'<ó
.
�¡.,_'
.
-'
"
Miquel són nascuts a Barcelona l'any 1952 i 1956, respectivament. Ambdós. són diplomats en professorat d'EGB per la
.,'"
-e
;-:"
"'
'J .i
Cf,"l'I:f.
-�
./
.•
t
';r'
;..;
....
�
"-
equesi
Montseny; ::-:!�'-
.. .'
.
"
-
"1'
',!(
'",
..
.
' .. ':;
(.
� ""
l.�
-
�.'.•
'1"
..
)
�.J
� \
<7,<\..
;
,
,_j
�i lr.
.-
.'
.,,(:"'t'"
': �;.
��
-�
"'"
_� •
;.�"':
�r. :!i
••• .-
"
.r-
loF.
l
,
.
-
,,'
., ,
",0'
""
C�ixa:çlê'Girona .�
.... ,