ESTRIS DE CERÀMICA Recrear els primers artesans del neolític TALENTLAB Co-crear recursos educatius en línia
Pautes per a treballar a l’aula
‘ESTRIS DE CERÀMICA. Recrear els primers artesans del neolític’ és un recurs educatiu produït a partir de les idees que sorgiren en el taller “ Tecnologies del passat ” de TalentLab (gener de 2013).
TALENTLAB Co-crear recursos educatius en línia www.talentalb.csic.es
0. Introducció
La introducció de la ceràmica va permetre dissenyar un gran repertori d’estris per a cobrir aquestes necessitats domèstiques i també d’altres de caire simbòlic i artístic. A mida que augmentà la demanda de producció ceràmica, hi hagué una progressiva especialització tècnica en la manera de manufacturar els recipients, desenvolupant-se nous dissenys d’acord a la seva funció. La progressiva especialització d’aquesta activitat comportà el sorgiment dels primers artesans, dedicats exclusivament al treball de la ceràmica, els quals anaren perfeccionant tota mena d’estris i de recipients.
Primers pagesos:
noves activitats, noves necessitats
Els primers grups neolítics que s’establiren a la Península ibèrica ara fa uns 7500 anys basaren la seva subsistència en l’agricultura i la ramaderia. Els assentaments esdevingueren progressivament més estables, en forma de poblats, i es desenvoluparen tecnologies específiques per emmagatzemar els productes resultants de les pràctiques agrícoles centrades en el conreu de cereals (blat, ordi, civada) i lleguminoses (faves, pèsols). Aquesta producció agrícola havia de ser transportada, emmagatzemada, processada i consumida. Cadascuna d’aquestes activitats requeria l’ús d’estris i recipients apropiats: on poder contenir i emmagatzemar el gra, estris per a cuinar i també els estris de la ‘vaixella’ per al consum dels aliments, com plats, bols, vasos, etc.
1. Primera part Crear una vaixella de ceràmica
Cada grup haurà de produir una vaixella de 4 estris de ceràmica per a cobrir diferents necessitats.
Creació d’estris:
Emmagatzemar, contenir, cuinar i consumir En base a la informació de la introducció, penseu els objectes de ceràmica idonis per a cobrir les diferents necessitats dels primers pagesos:
a) Estris per emmagatzemar i conservar:
collita de blat o de faves Penseu si voleu transportar la planta, emmagatzemar el gra o guardar la farina. Quin seria el volum més con venient del recipient per a la tasca que heu triat?
b) Estris per contenir líquids:
aigua, làctics i ferments Al llarg del Neolític es comença a aprofitar la llet de diferents mamífers que conviuen amb la gent (ovelles, cabres, vaques) per a ser consumida directament o en forma de productes làctics derivats. Aquests productes no es podien conservar gaire temps. Quina serà la forma més apropiada del recipient? Quina mida?
No us documenteu (encara)
Ja tindreu temps de comparar les vostres creacions amb les d’objectes trobats en jaciments arqueològics.
c) Estris per cuinar els aliments al foc
La cocció dels aliments va permetre la ingestió d’aliments de difícil digestió, a més d’afavorir la seva conservació en millors condicions. Però, cuinar al foc al Neolític no era tan fàcil com els fogons o la vitroceràmica actuals, que tenen superfícies molt regulars. Quina forma seria la més apropiada per assegurar la seva estabilitat sobre el foc? Com es podrien subjectar els recipients durant la cocció?
d) Estris de consum per menjar i beure
Penseu que les primeres societats pageses no s’asseien a taula per menjar. Com es podrien subjectar els recipients? Quines serien les formes més adients?
L’argila: donar forma al fang Podeu anar a cercar l’argila a la natura
Si teniu alguna zona argilosa a la vora, podeu probar de recrear tot el procés que seguien els primers artesans.
La ceràmica es crea a partir d’una matèria prima material tan corrent i poc excepcional com l’argila. Aquest material sorgit de la terra es trobava fàcilment a la ‘natura’ i es treballava amb una finalitat eminentment utilitària, obtenint formes no massa complexes, de mides molts variades. El procés de preparació de l’argila era força complexe. S’havia d’escollir bé l’argila i eliminar-ne les impureses mitjançant un rentat i posterior decantació, altrament no es podria treballar. D’altra banda, però, per donar cohesió i duresa, calia mesclar l’argila amb partícules de quars, sorra, mica, roca calcària i palla, en determinades proporcions, perquè sinó podia resultar massa fràgil al foc.
O podeu comprar el fang
Podeu comprar directament els paquets de fang en alguna botiga de materials.
Si ho preferiu, o no teniu temps per a preparar l’argila, podeu fer l’activitat comprant directament paquets de fang en alguna botiga de materials. Les quantitats dependran dels estris a modelar però orientativament es podria utilitzar un paquet o dos per peça de ceràmica a produir, en funció de la mida i volum. Podeu elaborar tants estris de ceràmica com considereu necessaris. Si treballeu en grups, caldria que produíssiu com a mínim un estri de cada modalitat: emmagatzemar, contenir, coure i consumir.
L’artesania ceràmica: experimentar amb les tècniques del neolític Les peces es feien a mà, utilitzant argila fresca (el torn encara no s’havia inventat). Una tècnica força emprada feia el modelatge dels objectes a partir de ‘xurros’ d’argila, prèviament amassats amb les mans, que es disposaven en forma cilíndrica donant la forma desitjada als objectes que després eren units traspassant el fang d’un a l’altre.
Artesans de l’argila
Intenteu produir els vostres estris utilitzant les tècniques que empraren els primers artesans del neolític a la Península ibèrica.
Una altra tècnica emprada sobretot per al modelatge de recipients grans consistia en utilitzar algun objecte com a motlle, com podria ser una carabassa, o bé objectes d’espart o fusta.
Estris amb una utilitat
Penseu les formes més adients per a la funció dels estris. La imaginació us pot ser útil si la poseu al servei de la utilitat.
Les tècniques emprades per a modelar els recipients, a poc a poc, es van anar perfeccionant i, des del principi, els recipients es decoraven abans de la seva cuita.
Embellir els estris
Si voleu embellir els vostres estris, podeu decorar-los amb punxons, espàtules, gradines o petxines dentades o bé pintar-los abans o després de la cocció.
Un cop modelat un recipient, i després de deixar-lo eixugar, la superficie ja és consistent però encara prou tova per permetre la decoració mitjançant diferents tècniques (impressió, incisió, aplicacions en relleu). La decoració impresa, a base de línies o d’altres formes geomètriques, s’efectua aplicant sobre el got diversos elements: punxons, espàtules, gradines o petxines no dentades. Finalment, el recipient podia ser objecte d’acabats per a regularitzar la seva superfície (espatulats, raspallats) o fer-la més brillant (brunyits).
També es decorava la ceràmica pintant la superfície abans o després de la cocció. Generalment, la ceràmica decorada és minoritària als jaciments i sol ser de més bona qualitat que la ceràmica d’ús corrent. Els primers forns eren molt rudimentaris i consistien en un petit clot protegit al terra, cobert de branques i herbes seques i, de vegades, es podien deixar assecar les peces sense coure-les al forn. Posteriorment, es fabricarien forns coberts de pedres, als quals es deixaria uns orificis per mantenir la combustió.
L’argila cuita
Si disposeu d’un forn al centre educatiu podeu coure les peces un cop decorades. Si no en teniu, podeu deixar assecar-les al sol o bé improvisar un forn rudimentari.
2. Segona part Ceràmica neolítica
A l’apartat “Documentació” també trobareu bibliografia i enllaços sobre els museus i els jaciments on s’han trobat estris de ceràmica del neolític a Catalunya.
Objectes del neolític:
Emmagatzemar, contenir, cuinar i consumir
Un cop tingueu els objectes elaborats podeu comparar les vostres creacions amb objectes del neolític que foren creats amb aquella finalitat, a partir d’unes fitxes que trobareu a l’apartat “Documentació”.
Compareu amb objectes reals:
S’assemblen les vostres creacions amb els objectes reals? Per què creieu que pot ser? Quins aspectes heu tingut en compte i quins se us han passat per alt?
Examineu peces prehistòriques:
Amb les fitxes podeu observar i examinar-ne alguns detalls dels objectes reals que us permetran conèixer millor com eren aquelles primeres comunitats pageses i també sobre l’activitat dels arqueòleg(ue)s, museòleg(ue)s i restaurador(e)s.
Objectes del neolític:
Emmagatzemar, contenir, cuinar i consumir
Fitxes
Objectes de ceràmica del Neolític Mitjà recuperats a Catalunya.
Les fitxes dels objectes que trobareu a l’apartat “Documentació” han estat elaborades a partir de recipients ceràmics recuperats en jaciments catalans del Neolític mitjà. Aquest moment fa referència a una etapa del Neolític en el que l’economia pagesa està ben consolidada, en un període que es podria situar entre els anys 4.500 i el 3.500 abans de la nostra era. Durant aquest moment els espais funeraris són objecte d’un desenvolupament notable, documentant-se concentracions importants de tombes individuals que constitueixen autèntics cementiris. Dins d’aquests sepulcres, els inhumats sovint són acompanyats d’aixovars composats per ornaments personals de variscita, estris de sílex, aixes de pedra polida, eines d’os i recipients ceràmics. La major part dels recipients ceràmics que us presentem provenen d’aquests contextos sepulcrals. Es tracta de recipients d’ús quotidià que van formar part d’aixovars funeraris. Aquest darrer ús, en un espai tancat, va propiciar la seva conservació en millors condicions que les que es donaven als assentaments, on els recipients ceràmics foren emprats repetidament fins que esquerdes o fractures els inutilitzaren.
Anàlisis arqueològiques dels recipients ceràmics
Al CSIC, el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals investiguen l’artesania i les produccióons tècniques dels primers pagesos a Catalunya. Al web trobareu informació sobre les línies de recerca i, si ho desitgeu, els investigadors us podran donar més informació: www.imf.csic.es
Les restes ceràmiques són una font d’informació de gran interès per a la recerca arqueològica. Aquests recipients no apareixen gairebé mai sencers, sinó que cal realitzar una tasca prèvia per tal de reconstruir la seva morfologia original. Els estudis que es realitzen sobre aquestes restes es poden agrupar en quatre grans àmbits:
Bibliografia: M. García Heras (2013): “Producciones cerámicas”. En M. GarcíaDíez y L. Zapata (eds.), Métodos y técnicas de análisis y estudio en Arqueología prehistòrica: De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos: 553-583. Universidad del Pais Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea.
COMPOSICIONAL, relatius a la identificació dels components emprats en l’elaboració de la pasta ceràmica i a l’establiment de la provinença de les matèries primeres emprades. TÈCNIC, relatius a tots aquells processos i tècniques emprades en la manufactura de la peça, abastant el procés de modelatge, els acabats, les tècniques decoratives, i el procés de cuita. FUNCIONAL, de cares a determinar la funció dels recipients. Apart de la morfologia i volum de la ceràmica, expressades en el seu disseny, també s’obté informació de l’estudi de residus adherits, provinents de les matèries conservades o processades.